PLA JOVE MONTORNES 2010-2014.pdf - Joventut Montornès

PLA JOVE DE MONTORNÈS DEL VALLÈS (PJdMV)
2010-2014
4. Accions del Pla: elements de diagnosi i catàleg d'actuacions
4.1 Els elements de la diagnosi
Abans d’arribar al catàleg d’actuacions del PJdMV, farem una breu exposició dels elements més
significatius sorgits de l’estudi de la realitat juvenil presentat a finals de 2005 i actualitzat el primer
trimestre de 2009. Elements tots ells, que ens han servit per elaborar el diagnòstic de la situació
juvenil de Montornès del Vallès i de les polítiques de joventut aplicades fins el moment.
Com a qualsevol diagnosi i per extensió la d’aquest Pla també, per a seva elaboració s’ha comptat
tant amb elements quantitatius (dades estadístiques, per àmbits, publicades per institucions oficials)
com amb elements qualitatius ( entrevistes en profunditat, tècniques participatives, experiència
professional d’agents socials ...). Del seu encreuament i de la seva encertada interpretació sorgeixen
els factors que serviren per elaborar els programes que s’implementaren en funció de la seva
prioritat i del seu interès.
Montornès del Vallès compta amb un teixit associatiu nombrós i amb col·lectius de joves molt
implicats en la dinamització d’alguns esdeveniments populars sobretot per la festa major d’estiu i la
festa patronal on les Penyes Pere Anton i Bartomeu (noms en homenatge als gegants del municipi) i
la Colla de Drac i Diables són dels elements més actius de la festa. No descobrim res nou si diem
que malgrat aquesta important presència encara son molts més els joves que simplement decideixen
no participar ni de les activitats festives ni de cap altre activitat social que es celebri al municipi.
Aquest fet planteja el repte de connectar també amb els joves que no hi són, aquells que no hi
participen ni a les associacions, ni als actes festius, ni als òrgans de participació juvenils creats arran
d’aquest procés. Una prioritat del pla podria ser fer-los partícips tot i que bona part dels joves que
habitualment hi participen s’estimen més canalitzar els esforços cap a processos més qualitatius, per
exemple de formació o d’interlocució, on el jove actiu obtingui més pes a l’hora de decidir sobre
aquelles coses que més l’incumbeix. Tot i així, els professionals de joventut consideren que s’ha de
continuar treballant amb tothom des dels serveis i espais de dinamització juvenil propis del servei de
joventut com el PIDCES, l’Espai Jove o l’Aula TIC i creant d’altres a llocs del municipi on encara no
s’arriba per manca d’equipaments o espais referencials. Són els anomenats espais de proximitat
juvenil.
I és que, parlant d’infraestructures, Montornès presenta una moderada xarxa d’equipaments
socioculturals, (gairebé inexistent en un dels nuclis de població més important, el Montornès
Centre) amb una programació d’activitats insuficient pel volum de població del municipi. Caldria
millorar tant en quantitat com en qualitat l’oferta municipal i fer-la més atractiva perquè els joves la
percebin positivament. Això planteja el repte d ’obrir moments de reflexió entorn els equipaments
existents, per tal d ’optimitzar- los i acostar-los als joves. La reinauguració del Centre Juvenil Satèl·lit,
la remodelació de la Masia de Masferrer, la possibilitat de comptar amb espais de proximitat juvenil
en llocs amb dèficit de serveis per a la joventut, són alguns dels reptes que el municipi ha d’afrontar.
I la política juvenil ho ha de fer implicant els joves i les joves de Montornès (segons edats i
interessos) en les diferents fases d’un procés, des del disseny a l’avaluació, passant per la
programació i la implementació de propostes. Montornès no parteix de zero, ans al contrari,
comptem amb experiències de gestió d’equipaments com la dels músics de Masferrer o bé de gestió
de serveis i activitats realitzades per l’Esplai Panda, exemples que ens han de servir de plataforma
de llançament per potenciar una via de cooperació entre els joves i l’administració fins ara poc
eixida.
33