Drets humans al carrer, cuentos infantiles sobre derechos humanos

78
drets humans al carrer. Cuentos infantiles sobre derechos humanos
11
Quatre parets
Ruth Ribó
Il·lustració:
Jokin Mitxelena
Si pogués, es quedaria aquí tancada. A poc a poc, però, va calçant-se les sabates
i, un cop en té els llaços fets, s’aixeca del llit i agafa la bossa. És a punt de sortir
de l’habitació quan s’adona que s’ha deixat alguna cosa. O potser no, perquè
el que fa és obrir el calaix de la tauleta de nit i, després d’assegurar-se que no
escolta res rere la porta, obre la bossa i n’extreu un paquet embolicat amb paper de diari.
Es permet tornar-ne a desfer el garbuix fins que descobreix un objecte de la mida d’una
capsa de llumins de color blau elèctric. De sobte, un soroll li crida l’atenció. Sembla que
algú ve cap aquí.
Ja estàs llesta| Fas tard —escoltem a través de la paret que separa habitació i passadís.
Ella, nerviosa, torna a embolicar de pressa i malament el paquet i el desa al calaix.
—Sí, ja vinc —diu mentre torna a penjar-se la bossa a l’espatlla.
Abans de sortir, l’Aixa fa una moixaina al gat que mandreja als peus del llit. Ell aixeca
el morro i es deixa acaronar. No acaba d’entendre què fa, l’Aixa, agafant aquelles coses
que indiquen que marxarà de casa, perquè avui és d’aquells dies en què acostumen a
estar junts fins que ell l’acompanya al llit i s’espera que dormi estirat al seu costat. Potser
la mare se l’enduu de compres, com fa alguns dissabtes, o potser l’àvia ha canviat el
dinar dels diumenges per un sopar el dia abans de l’acostumat. Malgrat tot, ell seguirà
romancejant fins que ella torni> les rajoles massa fredes li fan peresa.