Drets humans al carrer, cuentos infantiles sobre derechos humanos

46
drets humans al carrer. Cuentos infantiles sobre derechos humanos
lladament. La seva aparença em cridà l’atenció. Sí, sí, era el cabell> en comptes de cabell
tenia fulles d’heura.
Em vaig aixecar d’un bot i li vaig preguntar>
—Qui ets| Com et dius| Què fas aquí| Per què em mires|
—Uf! Quantes preguntes! —em va respondre— Jo visc aquí, i tu qui ets|
—Com que vius aquí| . Això és casa meva!
—Si és casa teva, per què no t’havia vist mai|
He de confessar que no vaig saber què contestar, finalment vaig dir>
—Bé, jo em dic Alba, Alba Martinet, i abans quan tenia la teva edat vivia aquí, però
ara visc molt lluny. Tu com et dius| —vaig insistir.
—Jo no tinc nom.
Aquella nena d’ulls dolços em va explicar que era filla de les plantes. Sí, sí, l’heura
que ara cobria el mur i el banc on estava asseguda era la seva mare. Ella va néixer amb el
propòsit de tenir cura d’un jardí que s’estava fent malbé, i perquè no es morissin les plantes
de set, ella les regava sovint i protegia i cuidava el jardí, per això estava tot tan bonic.
—Ets un follet! —li vaig dir jo rient, recordant les tantíssimes vegades que de petita
havia volgut conèixer un.
—Un follet| no, jo sóc una nena i de fet m’agradaria ser com els nens que de vegades
venen a jugar aquí, saps| Encara que ho trepitgen tot i després em costa molt arreglar-ho,
sempre els estic esperant, m’agrada mirar com juguen, riuen i parlen de les seves coses.
—I per què no ho fas| Tu també pots jugar i parlar amb ells.
—Però de què parlaria| Jo no tinc família, ni casa, ni vaig a l’escola, ni ... res.
De sobte, ho vaig veure clar. Em traslladaria a viure al meu poble i no sola< adoptaria
aquell estrany personatge que em mirava amb ulls dolços i faria realitat el seu somni>
tenir una identitat pròpia.
Malgrat que els tràmits van ser complicats, al cap d’una setmana ja estava vivint a
la casa de la meva infantesa amb una petita follet al meu càrrec. Amb tants enrenous
encara no havíem tingut temps per fer una cosa molt important> posar-li nom a la nena
de cabells d’heura i ulls dolços.
I va arribar el gran dia per a ella, el primer dia d’escola. La meva petita amiga estava
molt emocionada, la directora la va portar a la classe dels cargols. La mestra va començar
a passar llista, tots els nens i nenes aixecaven la mà quan deien el seu nom i de sobte la
mestra la va mirar a ella.