Drets humans al carrer, cuentos infantiles sobre derechos humanos

Conjunt d’idees
185
Les butaques eren vermelles i estava il·luminat amb un gran llum central. En un costat
de l’escenari els pares músics començaven a tocar.
El mestre havia fet l’adaptació del conte d’Andersen per a teatre i a més havia introduït
cançons d’una obra musical moderna. Ell havia parlat amb les seves autores i li
havien donat l’autorització.
Quan tothom va estar assegut, va passar el seguici reial cap a l’escenari i es va aixecar
el teló.
L’obra va ser tot un èxit. El públic estava meravellat i van aplaudir moltíssim, sobretot
l’escena final, quan estaven tots els actors a l’escenari i va sortir el rei en roba interior.
El director va pujar a donar les gràcies, va presentar a tots els actors i també a totes
les persones que hi havia col·laborat.
Llavors, el públic es va adonar que tot el poble havia treballat per fer possible aquell
gran èxit. Al final van donar pa amb xocolata per a tots.
Van haver de repetir aquesta obra altres dies, perquè molta gent la volia veure.
Des d’aleshores, aquell poble va ser molt conegut i molta gent anava a veure les obres
de teatre que representaven. A més, també preparaven exposicions, xerrades i tallers per
ensenyar a la gent d’altres llocs com ho feien.
Entre tots havien obert les portes de la cultura a tothom que volgués participar.
Havien après que ajuntant els esforços de tots podien fer qualsevol cosa que es proposessin.
Aquest va ser el seu gran descobriment.