Drets humans al carrer, cuentos infantiles sobre derechos humanos

178
drets humans al carrer. Cuentos infantiles sobre derechos humanos
—Pare> “No diguis ximpleries, tu has de treballar”
—Glup> “Però jo vull saber què és l’escola!!!”
—Pare> “Va.... Que fem tard”.
De camí a la botiga jo seguia pensant en què era tot això de l’escola. Com cada dia
vaig veure passar els peixets que portaven motxilles i que anaven a allò que anomenaven
escola i jo no sabia el que era. Aquella mateixa tarda el meu pare em va dir que portés un
encàrrec a la botiga del Sr. Bacallà.
En aquell moment se’m va passar pel cap escapar-me per seguir els altres peixets
però em feia una mica de por, perquè mai havia anat a nedar tan lluny de la botiga tot sol.
Però aquell era el moment adequat per investigar i així ho vaig fer.
No sabia bé com arribar i després de molta estona nedant em vaig trobar molt sol i
em vaig posar a plorar perquè no sabia el camí per tornar a casa. Estava allà tot sol quan
vaig trobar al Sr. Pop Bob, que anava sovint a la botiga del pare i em va preguntar què
passava, per què estava tot sol plorant.
—Glup> “Anava a la botiga del Sr. Bacallà i m’he perdut, ara no sé com arribar-hi”.
—Sr. Bob> “Doncs acompanya’m que tot just hi anava jo també”.
Anàvem de camí i se’m va acudir preguntar-li al Sr. Bob si ell sabia què era l’escola>
—Glup> “Sr. Bob! Tu saps què és l’escola|”
—Sr. Bob> “ És que tu no vas a l’escola|”
—Glup> “Jo no sé què es l’escola perquè mai hi he anat....”.
—Sr. Bob> “Com que mai has anat a l’escola|”
—Glup> “ No, perquè sempre he treballat amb el meu pare a la botiga!”
—Sr. Bob> “Doncs els peixets com tu haurien d’anar a l’escola perquè allà s’aprenen
moltes coses i es fan molts amics”.
Just en aquell moment vam arribar a la botiga del Sr. Bacallà i li vaig poder donar
l’encàrrec.
El dia següent, vaig tornar a veure com els peixets anaven a l’escola i, dissimulant, li
vaig dir al pare que m’anava a fer un tomb.
El pare em va dir que sí però que no trigués gaire perquè hi havia molta feina.
Llavors vaig aprofitar per seguir els peixets. Vaig arribar a un lloc on hi havia una
porta molt gran, on estaven tots els animals marins petits amb les seves motxilles esperant
per entrar. En aquell moment va obrir la porta una estrella de mar, amb ulleres i un
llibre a la mà i que va dir als petits que ja podien passar.