Drets humans al carrer, cuentos infantiles sobre derechos humanos

160
drets humans al carrer. Cuentos infantiles sobre derechos humanos
—És que la feina que jo faig és més difícil, qualsevol persona no la pot fer —explica
en Joan tot convençut— i menys les noies, perquè no teniu força per picar claus. —Ja!
Això t’ho creus tu que no tenim força, et sembla que no pesen prou aquelles olles i paelles,
fins i tot jo hi cabria a dins!! —replica la Margarida.
Al segon dia i de bon matí, el pare tornà a amarrar el carro al cavall i “Arri!” cap a
ciutat tots tres altra vegada. La Margarida va pujar cap a casa del sabater i va comença a
netejar. En aquell moment, va sortir per la finestra a espolsar una estora i va veure… al
faquir que treia foc per la boca!!! I se’l va quedar mirant bocabadada. Però justament es
va acabar la funció i tota la gent que mirava al faquir va marxar, i entre aquestes persones,
sabeu qui hi havia|| En Joan.
—Joan!!! —va cridar ben fort la noia —Què hi fas aquí||| —li va preguntar. És que
el senyor sabater m’ha acomiadat —explica ell. —Per què|— li pregunta sa germana—.
Doncs perquè m’he equivocat< he cosit una plantilla de la dreta a l’espardenya esquerra i
la plantilla de l’esquerra l’he cosit a l’espardenya que es posa al peu dret. —li explica en
Joan—. I per això t’ha acomiadat| —li pregunta—. Bé, per això i perquè les he pintat de
color rosa —continua explicant en Joan—. I què passa, no és bonic el rosa| —pregunta sa
germana—. Sí, però és que eren per un home i quan les ha vist me les ha llençat pel cap!!
—Doncs Joan, fem una cosa, —diu ella —Puja tu a enllestir la feina, que jo miraré
d’enredar al senyor sabater per a què em deixi ajudar-lo i així no caldrà que els pares
sàpiguen el que ha passat.
—Au va, Margarida! —contesta en Joan —No veus que no et voldrà per a treballar|
Ets una nena! —I| —pregunta ella —doncs que jo també dubtaria de si una nena pot
ataconar sabates i apedaçar espardenyes, perquè és molt difícil!! —afegeix en Joan —I
encara et picaries al dit. —Clar, tu també deus pensar que les nenes hem vingut al món
per escombrar i posar-nos rul·los al cap, oi| —deia tota enfadada— però també sabem
fer moltes coses, eh || —Com ara mirar-se tot el dia al mirall i cantar com un gall| —va
riure en Joan. —Mira Joan si em fas enfadar més, li diré al pare que t’han acomiadat, o
sigui que fes-me cas —diu la nena furiosa. —Està bé, —remuga ell —T’ho he posat fàcil,
—diu ella— només cal que facis el dinar. Adéu!
La nena va córrer cap a l’armari de la roba del senyor sabater i es va disfressar de
noi amb la seva roba. (Així que a partir d’ara li direm Margaritu quan faci de noi). Va
baixar al carrer i li va dir al senyor sabater> —Bon home, no necessiteu pas un aprenent|
Jo sé molt bé com s’ataconen les sabates i com s’apedacen les espardenyes —va dir en