Drets humans al carrer, cuentos infantiles sobre derechos humanos

Els invisibles
147
Ningú no els creu i , mica en mica, els miren estranyats i s’allunyen d’ells. És una
situació difícil i desagradable. Ara entenen com se sent la gent que viu a la muntanya del
No-res.
Amb el temps, però, La Magalí es fa visible a la resta de la gent i tot queda en un
ensurt molt gran. En Roc i la Cèlia senten un gran alleujament i estan contents de què la
Magalí pugui formar part del poble i no quedi aïllada de tothom. Estan contents de que
pugui jugar i anar a l’escola amb la resta dels nens.
Els amics de la Cèlia i en Roc no entenen què ha passat i estan desorientats. Ells, els
hi expliquen la història del Pic del Mal Temps. De fet, ja els havien explicat la història
altres vegades però no els havien cregut. Ara, però, sí que ho fan.
Tots estan d’acord que en el Pic del Mal Temps hi ha tot un poble que no té la sort
de la Magalí i que cal ajudar d’alguna manera. Així que decideixen que en Roc, la Cèlia i
alguns amics hi vagin i parlin amb ells per trobar la manera d’ajudar-los.
Aquesta vegada, la Cèlia i en Roc troben de seguida el pont per travessar el riu. Són
molt ben rebuts, amb petons i abraçades. Els amics, que no hi havien estat mai, queden
sorpresos en descobrir que tota aquella gent viu a prop d’ells i, en canvi, desconeixien
completament la seva existència.
Els expliquen el motiu de la seva visita i tothom es reuneix a casa del Sr. Agustí, un
senyor ja gran que havia viscut moltes coses al llarg dels anys, coses bones i coses dolentes
però de totes elles n’havia après alguna cosa. Era, per tant, un savi.
Parlen durant força estona. A la gent del poble tampoc no els agrada aquesta situació.
També volen compartir les coses de cada dia, els seus costums, els seus coneixements...
amb la resta de la gent i així, entre tots, poder pensar i decidir aquelles coses que podrien
fer que el país fos millor.
L’avi, savi com és, els explica que fa molts anys s’havia intentat que la gent del país
els veiés. Però no ho van aconseguir.
—Ho podríem tornar a provar! — suggereixen en Roc i la Cèlia.
—Sí però, com ho farem| —es pregunten tots.
—Aquesta vegada serà diferent —diu el Sr. Agustí tot seriós— Fa molts anys no
teníem ningú que ens ajudés. La Cèlia i en Roc podrien anar a parlar amb el President i
el Consell de Savis. A ells sí que els veuen!
Decidits a fer el que havia suggerit el Sr. Agustí, en Roc i la Cèlia marxen cap a la
capital del país. Allà demanen per entrevistar-se amb el President i el Consell de Savis.