Drets humans al carrer, cuentos infantiles sobre derechos humanos

146
drets humans al carrer. Cuentos infantiles sobre derechos humanos
molt bé fent un mos a la seva riba. Des d’allà veuen unes teulades a l’altra banda del riu
i els sorprèn molt. Desconeixien que hi visqués algú.
—Quan acabem de menjar ens hi acostarem per veure qui hi viu —comenta en Roc.
De sobte, la Cèlia es troba malament. Sembla que el nadó arribarà abans d’hora. En
Roc, una mica nerviós per la situació, no sap què fer. Se li acut que si crida potser la gent
que viu a l’altra banda del riu el sentirà i els podrà ajudar.
—Ei, que hi ha algú|
—Hola, que em sent algú|
No, sembla que ningú no el sent. Busca un pont per travessar el riu però no en veu
cap.
—Que teniu algun problema| —diu un senyor tot travessant el riu per un pont que
en Roc no havia vist.
—Sí, la Cèlia ha de tenir un fill i sembla que ja té ganes de sortir.
—No patiu, us acompanyo a casa de l’àvia Lola, que és la que viu més a prop d’aquí,
i de seguida vindrà el metge per ajudar-vos.
Entre tots dos ajuden a la Cèlia a arribar-hi i poques hores després neix una nena
preciosa, la Magalí.
Aquella gent desconeguda, de qui no havien sentit a parlar mai els han tractat molt
bé. Després de sopar, els demanen que s’hi quedin a dormir.
—Demà la Cèlia estarà més descansada i podreu tornar a casa.
Aquella nit, en Roc té una llarga conversa amb en Ramon i la Carme, la família
de l’àvia Lola. Li expliquen que, des de fa molts anys, ningú no vol anar al Pic del Mal
Temps. No saben perquè. Potser perquè és molt diferent de les valls que predominen en
el país, potser perquè el clima és molt imprevisible... . La gent va deixar d’anar-hi i s’ha
perdut el contacte amb les persones que hi viuen. La muntanya ha quedat maleïda, el
temps ha empitjorat i, quan algú vol anar als altres pobles o ciutats del país, ningú no els
veu, són invisibles.
—Per això li van posar aquest malnom> la muntanya del No-res.
Aquesta història deixa capficats en Roc i a la Cèlia durant el camí de tornada al poble.
Quan hi arriben volen ensenyar a tothom la seva filla, la Magalí, i alhora, explicar-los
l’estranya història . Quan hi arriben, la gent del poble els miren estranyats, diuen que no
veuen cap nena. Ni tan sols recorden que la Cèlia estigues embarassada!
—De debò no la veieu| —pregunten preocupats als seus amics.