Drets humans al carrer, cuentos infantiles sobre derechos humanos

com peix a l’aigua
13
—Té, posa’t aquest vestit de neoprè i una bombona d’oxigen i pots tornar a ficar-t’hi
una estoneta, però després avisaré pels altaveus que t’has perdut. Per cert, com et dius|
—Greis —va contestar, i de cop va saltar una altra vegada a l’aigua.
Just en aquell moment tota la classe amb el mestre al davant passava pel túnel de
vidre de la peixera dels peixos pallasso. En Greis es va acostar al vidre de l’aquàrium i
va començar a saludar els seus amics i amigues. Ells es van quedar bocabadats i quan
el mestre deia espantat> “Hem perdut en Greis! On és en Greis|”, per resposta els nens
varen assenyalar amb el dit cap a la peixera gegant sense dir ni piu.
Al mestre se li va posar la cara de color blanc i les celles cap a baix. Semblava molt
enfadat i a punt de cridar quan va passar un fet extraordinari> tots els peixos varen envoltar
en Greis en forma de cercle i a continuació es movien fent formes i balls estranys que
van fer que comencessin a venir tots els visitants a contemplar-ho.
La cuidadora també va submergir-se amb el nen i tots dos varen jugar amb els animalets.
Els nens i nenes de l’escola deien>
—En Greis sembla un peix!
—Se sent estimat pels peixos!
—Que bé s’ho passa aquí dintre!
Totes les persones que s’ho miraven van aplaudir amb moltes ganes. Aleshores en
Greis es va adonar que hi havia molta gent a l’altre cantó de la peixera que l’estava observant,
va tenir vergonya i va decidir sortir de l’aigua.
La noia també va sortir darrere d’ell i el va ajudar a canviar-se la samarreta i els pantalons
que havien quedat xops. Immediatament varen dirigir-se cap a les consignes on el
professor i els companys ja l’estaven esperant impacients. La cuidadora va dir en veu alta
a tots els seus amics i amigues que el felicitaven>
—Hola, sóc l’Ona. Heu vist com toca els peixos| Ho fa amb molta tranquil·litat i
sembla que els agrada molt i l’estimen. És fantàstic, és un geni! Greis, podries venir els
caps de setmana a ajudar-me a donar menjar als peixos, jugar amb ells, distreure la gent
que ve a visitar-los i netejar els vidres de la peixera. Què et sembla|
I en Greis va dir>
—Sí, és una bona idea. Ho preguntaré als meus pares.
—Ja és hora de marxar —va dir el mestre— Au, va, anem a l’autocar que ens està
esperant.
L’Ona va donar les gràcies a en Greis i va sortir al carrer a acomiadar-los mentre