Drets humans al carrer, cuentos infantiles sobre derechos humanos

132
drets humans al carrer. Cuentos infantiles sobre derechos humanos
19
Jo tinc les meves opinions
Marc Expòsit Goy
Il·lustració:
Felipe López Salán
Yassine! Yassine! Yassine!— Els meus amics m’animaven a fer una bogeria, i jo
l’estava a punt de fer. Seguidament vaig escriure a la paret Dios, Patria, Barça
y Rey, el lema nacional del Marroc, però hi vaig afegir Barça, el meu equip preferit.
Tots els meus amics m’aplaudien i m’elogiaven. Poc em podia imaginar
el que m’arribaria a passar.
Va ser l’endemà mateix. Quan vaig arribar a la classe, mig adormit, em vaig trobar
a tots els companys mirant per la finestra, jo també m’hi vaig acostar. Pels vidres transparents
de la finestra es veia, davant de les altres pintades> Dios, Patria, Barça y Rey. De
sobte ho vaig recordar tot. Ahir a la nit, animat per la victòria del Barça vaig escriure
aquelles paraules. Poc després, el professor va entrar a la classe. Ens va fer apartar de la
finestra, i va veure les lletres. La seva expressió va canviar brutalment. Aquell dia arribava
de bon humor i en la seva cara s’hi podia veure una expressió de pànic. Ens va fer seure
a les cadires com si no hagués passat res. Però va formular la pregunta que preveia però
que no em convenia>
—Qui ha escrit això a la paret|
—En Yassine, ha sigut en Yassine. —va dir en Mohammed. Ell hi era al moment que
ho vaig escriure.
—Sí, es veritat, ho ha fet ell! —comentava tota la classe.