Drets humans al carrer, cuentos infantiles sobre derechos humanos

130
drets humans al carrer. Cuentos infantiles sobre derechos humanos
vergonya que la vegin entrar al local on fan les classes. Però, es pregunta en Marc, si hi
ha llibertat per canviar de religió per què no es canvien tota la família de la Safae i ja està|
Per què la Safae s’avergonyeix d’aprendre la cultura àrab|
Ostres!! Tenia moltes idees per començar a escriure...ja estava menys preocupat i
tot just va arribar a casa es va posar a redactar tot allò que havia anat pensant. També va
recordar la festa del Ramadà que els i van explicar un dia a l’escola. Ostres!! Tot un mes
sense menjar res durant el dia, ni beure... En Marc estava sorprès que fossin tan creients
i es comparava. Ell estava batejat, havia fet la comunió, els seus pares estaven casats i en
canvi....no van mai a l’església i no saben ni quins són els manaments. Troba doncs que
els marroquins que coneix són molt més coherents que no pas nosaltres.
Un cop escrit, va demanar consell i ajuda als seus pares. Els seus pares en llegir-ho
van quedar molt sorpresos de les reflexions del Marc sobre l’article divuit de la Declaració
dels drets Universals de les persones i després d’un breu silenci, li van dir que estava
molt bé. “Ho has fet molt bé Marc, t’he marcat les faltes amb color vermell” —li va dir la
seva mare —au!, ves a corregir-les. En Marc no va marxar i va insistir demanant ajuda i
més idees sobre el que havia escrit, però els pares es miraven l’un a l’altre sense dir res.
Ben muts van marxar cap a la cuina i en Marc es va sorprendre de la poca participació
dels pares que sempre l’ajudaven molt amb la feina de l’escola. Com és que avui no
m’ajuden| Com és que no em diuen, com sempre, que està incomplet i que podria posar
allò o allò altre| I en el fons pensa> que bé doncs! Ja estic!
Un cop a la cuina, els pares es van tornar a mirar en silenci. La conversa va ser més
aviat escassa, simplement dues esbufegades que provenien del fons de l’estómac per part
del pare i un filet de veu femení expressant un “deu n’hi do”.
En Marc va arreglar les faltes i, no massa convençut del seu relat, va anar a dormir.
L’endemà al matí l’esperava un partit de bàsquet amb els seus companys de l’escola entre
ells, en Mohamed, la Safae i l’Ismail. Els seus amics.