Drets humans al carrer, cuentos infantiles sobre derechos humanos

12
drets humans al carrer. Cuentos infantiles sobre derechos humanos
màtica gaudia moltíssim movent els dits sobre el teclat dels ordinadors.
En Greis a l’hora del dinar s’ho acabava tot i no deixava ni una engruna al plat. Era
l’únic de l’escola que així ho feia i sovint es tirava algun rot. Després anava a ajudar els
nens més petits del menjador a rentar-se les mans. Ell tenia un secret> li encantava jugar
amb l’aigua. Es tornava boig quan obria l’aixeta i sortia aigua freda, tèbia o calenta.
Una tarda, a l’escola, es va posar trist perquè no va saber fer els deures. A més, a les
classes no feia res i s’avorria quan veia que tots els companys escrivien i ell no ho sabia
fer. Aleshores va aixecar el dit i va dir>
—Professor! Professor! Tinc una idea! Podríem anar a l’Aquàrium algun dia|
Tots els nens de la classe varen dir>
—Sí...va si us plau....
I el professor va contestar>
—Primer haig de trucar a l’ajuntament perquè ens donin unes entrades i després us
donaré el paper on hi posi el preu.
I al cap de quatre dies, que era divendres, se’n van anar cap a l’Aquàrium. Mentre
tots estaven fent fila per entrar, en Greis va veure una noia que portava una galleda plena
de peixos de colors i vestia amb una granota de goma i botes d’aigua de color blau fosc.
La va seguir sense que ella se n’adonés i van arribar davant d’una porta que semblava de
submarí perquè tenia un pany en forma de volant. La noia va pitjar un botons i va girar
el volant. En aquell moment el terra estava mullat de l’aigua de la galleda que portava ella
i en Greis va relliscar perquè duia bambes de sola finíssima. I com si fes surf damunt
d’una planxa va anar disparat cap a un tobogan que el va conduir fins la peixera gegant
dels peixos pallasso. I... xoooffff!!! , va caure dins l’aigua. En Greis, sense tenir por, va
nedar fins el fons de la peixera on hi havia pedres i anemones. I va començar a tocar
suaument els peixos que se li acostaven i donaven voltes i s’esmunyien per tot el seu cos.
Ell els acariciava les escates, la cua, les aletes i parlava amb ells. Se’l veia tan feliç... perquè
s’imaginava que era un peix!
Quan en Greis es va quedar sense aire va pujar a la superfície on l’estava esperant
amb cara preocupada la cuidadora dels peixos pallasso. Ella li va dir>
—Com has entrat aquí| Qui ets| T’has fet mal| No veus que les anemones piquen|
Amb molta vergonya gairebé no podia parlar i només deia>
—Peixos, peixos! M’estimen, m’estimen. A miii! a miii!
Aleshores la cuidadora, veient que el nen estava tan content, li va dir>