Drets humans al carrer, cuentos infantiles sobre derechos humanos

128
drets humans al carrer. Cuentos infantiles sobre derechos humanos
Divendres passat la mestra els va repartir un full sobre la Declaració Universal dels Drets
Humans i l’havien de llegir a casa. Avui, una setmana més tard, l’han comentat entre
tots i totes, un a un, els trenta articles que la componen. I resulta que en Marc ha sortit
de la classe amb molts dubtes, fent-se moltes preguntes, amb uns interrogants difícils de
respondre...hi havia massa coses que no entenia i per això estava tan preocupat.
La mestra els va proposar escollir un dels trenta articles i posar alguns exemples que
coneguessin amb l’ajuda dels pares. Ell va escollir l’article divuit que diu>
“Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió< aquest
dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o
col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’en·
senyament, la pràctica, el culte i l’observança ”.
Tot jugant a la plaça li va passar pel cap que, pel que havia explicat la mestra i els
comentaris que havien fet companys i companyes sobre l’article, podria posar d’exemple
diferents aspectes dels seus amics i amigues de classe que són del Marroc.
Ell va pensant...Recorda que l’article diu alguna cosa del dret a la llibertat de pen·
sament, de consciència i de religió...què deu voler dir| Es pregunta....què podem pensar,
creure o practicar allò que volem| Qualsevol religió| Li venen al cap les seves amigues, la
Safae i la Fadoua que havien nascut al Marroc però que eren ben diferents. Sí, les dues
són del mateix país, però tenen la mateixa religió| Es qüestiona ja que una de les nenes
no portava mai mocador i l’altra sí. Per què| A més a més, totes les nenes de la classe li
diuen a la Fadoua que li queda molt bé i ella està molt contenta de dur-lo. Es preguntava...
per què la Safae no en porta| Per què la mare sempre diu “pobreta Fadoua que sempre
porta aquest mocador”|
També va pensar en el Brahim, que es queda al menjador, i no pot menjar porc. Això
també deu ser per la religió| Es pregunta en Marc. Quan hi ha porc de segon plat, el deixen
repetir de primer plat i menja directament les postres. Alguns nens i nenes diuen que és
injust perquè a ells tampoc els hi agrada però, en Brahim sap si li agrada| Ell no ho ha tastat
mai perquè els seus pares no en compren i tothom sap que no en pot menjar però...potser
li agradaria! A mi les costelletes de porc m’encanten i penso que ell s’ho perd.
Pensant, pensant recorda el paràgraf que diu... llibertat, individualment o col·
lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ense·