informe final d'avaluació de la universitat rovira i virgili - Web URV

INFORME FINAL D'AVALUACIÓ DE LA
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
PROGRAMA 1999

Elaboració tècnica: Gabinet Tècnic del Rectorat. URV
Informe final d’avaluació aprovat per la Comissió d’Avaluació de la Qualitat de la Universitat Rovira
i Virgili en data 12 de febrer de 2001

ÍNDEX
1. El procés d’avaluació institucional en el marc universitari general 1
1.1 Antecedents: el pla nacional 1
1.2 L'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya 1
2. El procés d'avaluació institucional a la URV 3
2.1 Què s'ha fet fins ara a la URV 3
2.1.1 Els anteriors programes d'avaluació 4
2.1.2 Creació de la Comissió d'Avaluació de la Qualitat a la URV 5
2.1.3 Creació del Gabinet Tècnic del Rectorat 6
2.1.4 Normativa d'aplicació i seguiment dels resultats 7
dels processos d'avaluació d'ensenyaments i serveis
3. Programa d’avaluació 1999 de la URV 9
4. El model d’avaluació 10
4.1 Avaluació interna 10
4.2 Avaluació externa 10
4.3 Informe final d’avaluació 11
4.4 Disseny, execució i seguiment del pla de millora 11
5. L’avaluació dels ensenyaments 12
5.1 Metodologia emprada 12
5.2 Desenvolupament de l'avaluació dels ensenyaments 13
5.2.1 Antropologia Social i Cultural 13
5.2.2 Enginyeria Química 21
5.2.3 Enologia 27
5.2.4 Infermeria 34
5.2.5 Mestre: especialitats d'Educació Infantil, 41
Educació Primària, Educació Musical, Educació Especial,
Educació Física i Llengua Estrangera
5.3 Síntesi de punts forts i accions de millora dels ensenyaments 48
6. L’avaluació del procés d'incorporació d'estudiants a la Universitat 54
6.1 Metodologia emprada 54
6.2 Desenvolupament de l'avaluació 56
6.3 Síntesi de punts forts i accions de millora 58
7. L’avaluació del Servei de Biblioteca 63
7.1 Metodologia emprada 63
7.2 Desenvolupament de l'avaluació 65
7.3 Síntesi de punts forts i accions de millora 68
8. Anàlisi del desenvolupament del programa 1999 d'avaluació a la URV 73
i propostes de millora

ANNEXOS
I. Glossari d'acrònims utilitzats 76
II. El programa 1999 d'avaluació de la qualitat en xifres 77

Informe final avaluació URV programa 1999
1. EL PROCÉS D’AVALUACIÓ INSTITUCIONAL EN EL MARC
UNIVERSITARI GENERAL
1.1 ANTECEDENTS: EL PLA NACIONAL
El Pla Nacional d’Avaluació de la Qualitat a les Universitats es va posar en marxa l’any 1995 amb
l’objectiu clar de promoure l’avaluació institucional de la qualitat a les universitats, tot elaborant
metodologies homogènies amb les vigents a la Unió Europea i proporcionar la informació objectiva
necessària per a la presa de decisions dels diferents òrgans implicats en l’àmbit universitari.
L '1 de desembre de 1995 es va publicar al BOE el Reial Decret 1947/1995, pel qual s’establia el Pla
Nacional d’Avaluació de la Qualitat a les Universitats. En l’àmbit de Catalunya, la Generalitat va assumir
la gestió del Pla mitjançant la signatura d’un acord amb el Ministeri d'Educació i Ciència, que es
concretaria en la convocatòria recollida en l’Ordre ministerial de 21 febrer de 1996 i en la Resolució de
Presidència de la Generalitat de 20 de març de 1996. En la Resolució del Comissionat per a Universitats i
Recerca de 4 de desembre de 1996 es concreta el programa de les avaluacions de les universitats
catalanes.
Ministeri de Educació i
Ciència
Conveni
Generalitat de Catalunya
Pla Nacional d’Avaluació
de la Qualitat de les
Universitats
1.2 L'AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI A CATALUNYA 1
El següent pas endavant en el procés d’avaluació institucional a Catalunya va ser la creació de l’Agència
per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, constituïda de manera conjunta per les universitats
públiques catalanes i el Comissionat per a Universitats i Recerca, sota la figura jurídica de consorci, el 26
de setembre de 1996.
Les entitats que integren el consorci són:
Comissionat per a Universitats i Recerca, del Departament de la Presidència de la Generalitat de
Catalunya Recerca (ara Departament d'Universitat, Recerca i Societat de la Informació)
Universitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat Pompeu Fabra
Universitat de Girona
Universitat de Lleida
Universitat Rovira i Virgili
Els seus òrgans de govern són:
El president del Consell de Direcció
El Consell de Direcció
El director de l'Agència
1 Informació elaborada a partir dels continguts de la publicació de presentació de l'Agència, titulada
Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Barcelona, 1999 (NA-350-1999).
1

Informe final avaluació URV programa 1999
L'Agència té com a objectius l'avaluació del sistema universitari a Catalunya, l'anàlisi dels seus resultats i
la proposta de mesures de millora de la qualitat dels serveis que presten les universitats públiques
catalanes, especialment els de docència i recerca.
Per tal de facilitar l'intercanvi d'experiències en l'àmbit de la qualitat de l'ensenyament universitari, s'han
creat tres comissions de treball, la primera formada pels vicerectors responsables de la garantia de la
qualitat, la segona formada perls tècnics de les unitats de garantia de la qualitat a les universitats, i la
tercera formada pels responsables dels programes de qualitat dels consells socials.
Amb la creació de l'Agència, el Comissionat per a Universitats i Recerca li encomana la gestió dels
projectes d'avaluació que aleshores estan en funcionament. L'Agència pren la responsabilitat de l'execució
del Pla Nacional d’Avaluació de la Qualitat a les Universitats a Catalunya a partir de la segona
convocatòria, corresponent al programa 1996.
Tot el procés d’avaluació institucional s’ha realitzat, com es va establir a l’acord entre el Ministeri
d'Educació i Ciència i la Generalitat de Catalunya, seguint el model dissenyat pel Comitè Tècnic del
Consejo de Universidades. Aquest model deriva del que es va consensuar i se segueix a la Unió Europea
en el marc del pla pilot europeu i és homologable als sistemes emprats en altres països del nostre entorn
que ja han acumulat experiència en aquest tema, com poden ser Holanda, Dinamarca, França o el Regne
Unit.
Universitats públiques
de Catalunya
Generalitat de
Catalunya
Rectors
CONSORCI:
Agència per a la
Qualitat del Sistema
Universitari a
Catalunya
Comissionat per a
Universitats i recerca
2

Informe final avaluació URV programa 1999
2. EL PROCÉS D'AVALUACIÓ INSTITUCIONAL A LA URV
2.1 QUÈ S'HA FET FINS ARA A LA URV
2.1.1 ELS ANTERIORS PROGRAMES D'AVALUACIÓ
De bon començament, la URV fa una aposta clara pels processos d'avaluació com a eina per
instrumentalitzar la millora continuada. El primer projecte d'avaluació de la qualitat dels
ensenyaments a la URV s'emmarca en el programa 1996 d'avaluació de la qualitat. La URV
s'acull a la convocatòria d'ajuts per posar en marxa el pla d'avaluació, aprovada per resolució de
la Presidència de la Generalitat, de 20 de març de 1996.
A partir d'aquest any, un cop creada l'Agència, l'execució dels projectes d'avaluació de la qualitat
s'articula entorn de convenis signats amb l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a
Catalunya. El primer d'aquests convenis, entre el Consorci Agència per a la Qualitat del Sistema
Universitari a Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili per realitzar projectes d’avaluació
institucional, es va signar, en data 8 de juny de 1998. Mitjançant aquest conveni de col· laboració
la Universitat Rovira i Virgili es comprometia, seguint la metodologia d’avaluació proposada a la
Guia d’avaluació, a avaluar la qualitat dels ensenyaments d’educació superior, de la recerca i
dels serveis de la Universitat especificats en el programa d’avaluació 1997-98, aprovat per la
Comissió Permanent de l’Agència en data 1 d’abril de 1998.
En el marc dels programes 1996 i 1997-98 d'avaluació de la qualitat, a la URV s'avaluen un total
de nou ensenyaments. En el programa 1999 s'avaluen onze ensenyaments, un servei i un procés.
A continuació es reprodueix un quadre amb la situació actual dels programes d'avaluació. En
verd s'assenyalen aquells ensenyaments, serveis i processos que ja s'han avaluat i en taronja
aquells que està previst avaluar en propers programes d'avaluació.
3

Informe final avaluació URV programa 1999
PROGRAMA D'AVALUACIÓ DELS ENSENYAMENTS
Programa d'Avaluació
CENTRES/ENSENYAMENTS 1996 1997 1998 1999 2000
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ENGINYERIA
Eng. Tècn. Industrial, en Electricitat
Eng. Tècn. Industrial, en Electrònica Industrial
Eng. Tècn. en Informàtica de Gestió
Eng. Tècn. en Informàtica de Sistemes
Eng. en Automàtica i Electrònica Industrial
Eng. en Informàtica
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ENGINYERIA QUÍMICA
Eng. Tècn. Industrial, en Química Industrial
Enginyeria Química
ESCOLA UNIVERSITÀRIA D'INFERMERIA
Infermeria
Graduat Superior en Ciència i Mètode en Infermeria
FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS
Ciències Empresarials
Administració i Direcció d'Empreses
Economia
Graduat en Administració i Gestió Immobiliària
FACULTAT DE CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ I PSICOLOGIA
Mestre en Educació Especial
Mestre en Educació Física
Mestre en Educació Infantil
Mestre en Educació de Llengua Estrangera
Mestre en Educació Musical
Mestre en Educació Primària
Pedagogia
Psicologia
Educació Social
FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES
Relacions Laborals
Dret
FACULTAT D'ENOLOGIA
Eng. Tecn. Agríc. en Ind. Agràries i Alimentàries
Enologia
FACULTAT DE LLETRES
Filologia Anglesa
Filologia Catalana
Filologia Hispànica
Geografia
Història
Antropologia Social i Cultural
Arqueologia
Graduat Superior en Estudis Alemanys
FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT
Fisioteràpia
Medicina
FACULTAT DE QUÍMICA
Química
Bioquímica
PROGRAMA D'AVALUACIÓ DE SERVEIS I PROCESSOS
Pendent de programació
Pendent de programació
Pendent de programació
Pendent de programació
Pendent de programació
Pendent de programació
Pendent de programació
Pendent de programació
TOTAL ACUMULAT 3 5 9 20 31
Programa d'Avaluació
SERVEIS I PROCESSOS 1996 1997 1998 1999 2000
Servei de Biblioteca
Procés d'incorporació a la universitat
TOTAL ACUMULAT 2
4

Informe final avaluació URV programa 1999
2.1.2 CREACIÓ DE LA COMISSIÓ D'AVALUACIÓ DE LA QUALITAT A LA URV
L'inici de l'avaluació dels ensenyaments en el marc de la URV s'acompanya de la creació, en
data 16 d'octubre de 1996, de la Comissió d'Avaluació de la Qualitat de la URV (CAQ).
La CAQ és una comissió no delegada de la Junta de Govern, que neix com a òrgan
d'assessorament i consulta per al desenvolupament de les funcions pròpies de la Junta de Govern
en els aspectes relacionats amb l'avaluació de la qualitat institucional. Es constituí el 16 d'octubre
de 1996 presidida pel vicerector de Docència i Innovació Pedagògica, actualment d'Ordenació
Acadèmica i Qualitat Universitària, i amb una composició plural de membres de l'equip de
govern, personal acadèmic, PAS i estudiants. Aquesta composició fou reformada el 8 de juliol de
1998 i ha desenvolupat les seves funcions fins a l'actualitat de manera regular.
Àmbit de la Comissió
La Comissió d'Avaluació de la Qualitat de la URV és competent en els processos
d'avaluació institucional de la Qualitat organitzats per l'Agència de la Qualitat .
Funcions de la Comissió
- Revisar i conèixer el programa anual d’avaluació institucional de la Universitat.
En aquest programa es recullen els ensenyaments, serveis i processos que
s'avaluaran seguint el model dissenyat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema
Universitari a Catalunya.
- Fer el seguiment dels processos d’avaluació en totes les seves fases.
Estudiar i reflexionar sobre el seu funcionament i sobre els resultats obtinguts i
formulació de propostes de millora.
- Aprovar els resultats del procés d’avaluació.
Els resultats dels processos avaluats en el programa anual seran inclosos en
l'Informe anual d’avaluació de la Universitat, amb els resultats de totes les
avaluacions d'ensenyaments i serveis realitzades dins el programa d'avaluació i la
valoració del procés.
- Considerar i valorar els plans de millora.
Tots els plans de millora sorgits del procés d'avaluació d'ensenyaments i serveis
seran sotmesos a la consideració de la Comissió d'Avaluació de la Qualitat, que
podrà fer les recomanacions que consideri oportunes.
- Seguir els plans de millora i assessorar en la realització de les accions de millora
planificades.
Després de la seva aprovació, per Consell Rectoral, els plans de millora seran
posats en pràctica totalment o parcialment, segons s'hagi acordat. És funció de la
Comissió d'Avaluació de la Qualitat realitzar el seguiment dels plans de millora i
assessorar els responsables de posar en pràctica les accions de millora planificades
en el desenvolupament de les seves funcions.
Composició de la Comissió
La Comissió d'Avaluació de la Qualitat està formada pel vicerector d'Ordenació
Acadèmica i Qualitat Universitària (president), el vicerector d'Estudiants i Docència, el
vicerector d'Investigació i Relacions Internacionals, un representant del Consell Social,
cinc membres del personal docent i investigador, dos membres del personal
d'administració i serveis, tres estudiants i un membre del Gabinet Tècnic del Rectorat
(secretari).
5

Informe final avaluació URV programa 1999
2.1.3 CREACIÓ DEL GABINET TÈCNIC DEL RECTORAT
Paral· lelament a la constitució de la Comissió d'Avaluació de la Qualitat, es constitueix també la
Unitat Tècnica d'Avaluació de la Qualitat, que posteriorment es va integrar al Gabinet Tècnic del
Rectorat. La creació d'una unitat tècnica de suport al procés d’avaluació de la qualitat respon a
una aposta de l’equip de govern de la URV per la qualitat i la millora continuades.
El marc institucional en el qual es crea el Gabinet Tècnic del Rectorat es caracteritza per
l'aparició de noves necessitats de respondre als importants reptes plantejats. Per fer-ho és
imprescindible articular a l'entorn de l'equip de govern una estructura que doni suport a la presa
de decisions a partir del disseny de projectes i actuacions, la definició d'instruments d'acció i el
plantejament d'escenaris de treball. D'aquesta manera, el juliol de 1998 s’organitza el Gabinet
Tècnic del Rectorat (GTR) amb la missió de donar suport tècnic als processos de
desenvolupament de la Universitat, que alhora esdevenen les principals funcions assignades al
GTR. Bàsicament, aquestes funcions s'emmarquen en quatre grans àmbits: la planificació
estratègica, la qualitat i l'avaluació institucional, la informació, i la programació i els estudis.
En el moment de la creació, la principal activitat a desenvolupar és redactar el Pla Estratègic de
Qualitat de la Universitat. Paral· lelament, es creu convenient que dins el marc de la planificació
estratègica s'integri el procés d'avaluació institucional, que és competència del Vicerectorat
d'Ordenació Acadèmica i Qualitat Universitària.
En l’àmbit de l’avaluació institucional, el GTR s'encarrega de coordinar i gestionar el programa
d'avaluació dels ensenyaments i serveis desplegat anualment a la URV i de donar suport tècnic
als comitès d'avaluació. Aquestes funcions es podrien resumir en:
- Formació dels comitès interns en aspectes relacionats amb el procés d’avaluació.
- Subministrament de dades institucionals per al procés d’avaluació.
- Assessorament a comitès interns sobre aspectes logístics del procés d'avaluació interna i
externa: obtenció d'altres dades necessàries, planificació de les tasques, convocatòries a les
audiències, mecanismes de difusió del procés i de l'autoinforme, etc.
- Suport metodològic durant tot el procés d’avaluació: assessorament per a l’elaboració de
l’autoinforme i de l’informe final, per a la interpretació de les dades institucionals, etc.
- Tramesa de l’informe intern als membres del CAE i a l’Agència
- Coordinació amb el comitè d'avaluació externa per la visita d'avaluació (dates, informació) i
suport durant l’avaluació
- Logística de la visita del comitè d'avaluació externa i col· laboració per la planificació de la
mateixa.
- Elaboració de l'informe final d'universitat i altres documents relacionats amb l'avaluació de
la qualitat
- Col· laboració en jornades i seminaris sobre temes relacionats amb l'avaluació i la garantia
de la qualitat
- Treball en la millora continuada dels processos d'avaluació i garantia de la qualitat, a nivell
intrauniversitari i també participant en comissions i grups de millora en col· laboració amb
l'Agència i la resta de les universitats públiques del sistema universitari a Catalunya.
6

Informe final avaluació URV programa 1999
2.1.4 NORMATIVA D'APLICACIÓ I SEGUIMENT DELS RESULTATS DELS
PROCESSOS D'AVALUACIÓ D'ENSENYAMENTS I SERVEIS
El 24 de febrer de 2000 la Junta de Govern aprova la Normativa d'aplicació i seguiment dels
resultats dels processos d'avaluació d'ensenyaments i serveis.
L'objectiu d'aquesta normativa és impulsar i consolidar els processos d'avaluació de la qualitat,
així com constituir el marc de referència per implantar els plans de millora sorgits del procés
d'avaluació.
La Normativa d'aplicació i seguiment dels resultats dels processos d'avaluació d'ensenyaments i
serveis neix després de les experiències avaluadores realitzades els darrers anys i davant l'inici
d'un nou programa d'avaluacions, que culminarà amb l'avaluació de la totalitat de les titulacions
de la URV. En aquest moment es creu necessari consolidar el procés mitjançant un marc
normatiu que permeti fer un seguiment de les millores introduïdes amb la finalitat de comprovar
si s'han corregit les mancances observades i es mantenen les fortaleses descrites.
7

Informe final avaluació URV programa 1999
NORMATIVA D’APLICACIÓ I SEGUIMENT DE PLANS DE MILLORA
Elaboració
INFORME
FINAL
TITULACIÓ
CONTINGUT:
- Valoració del procés d'avaluació
- Síntesi de punts forts, punts a millorar
- Accions de millora
S'elabora a partir de l'autoinforme d'avaluació i de l'informe extern
d'avaluació
NO
És
correcte
SÍ
COM: Es revisa mitjançant check-list que determina la idoneïtat
de:
- Estructura
- Concreció i priorització de les propostes de millora
QUI: Vicerectorat OAQU - GTR
Responsable de l'ensenyament o
servei avaluat
Elaboració
PLA DE
MILLORA
COM: Mitjançant un model a definir
QUI: El responsable de l’ensenyament, servei o procés
avaluat
NO
Es
correcte
COM: Es revisa mitjançant check-list que determina la
qualitat tècnica
QUI: Vicerectorat OAQU - GTR
SI
Comissió
d’Avaluació de la
Qualitat
Recomanacions al document presentat
REVISIÓ
ANUAL
COM: Reavaluar periòdicament la
necessitat d'introduir o redefinir alguns
dels elements de millora
QUI: Responsables de centre, servei
o procés
QUAN: Conjuntament amb el
seguiment del pla de millora
Consell Rectoral
Assignació
d’accions segons
responsabilitats
Aprova i fa alegacions, especialment en temes relacionats en
qüestions econòmiques i docents. Les alegacions s'adjunten al
document com a part d'ell.
QUI: Vicerectorat OAQU - GTR
COM: Cada responsable rebrà un document amb les accions
que són de la seva competència
PLA
D'EXECUCIÓ
Cada responsable d’executar les accions ha de definir les
diferents variables a concretar per l'execució de les accions de
la seva competència. El pla elaborat es posarà en
coneixement del Vicerectorat OAQU
Seguiment del
pla de millora
COM:
- Els responsables elaboren un informe anual de les
accions desenvolupades
- El GTR elabora un informe anual de síntesi
8

Informe final avaluació URV programa 1999
3. PROGRAMA D’AVALUACIÓ 1999 DE LA URV
En data 1 de juny de 1999 se signa el conveni entre el Consorci Agència per a la Qualitat del Sistema
Universitari a Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili per realitzar projectes d’avaluació institucional.
Mitjançant aquest conveni de col· laboració la Universitat Rovira i Virgili es compromet, seguint la
metodologia d’avaluació proposada a la Guia d’avaluació, a avaluar la qualitat dels ensenyaments
d’educació superior, de la recerca i dels serveis de la Universitat especificats en el programa d’avaluació
1999, aprovat per la Comissió Permanent de l’Agència.
PROGRAMA 1999 D'AVALUACIÓ INSTITUCIONAL
Avaluació d’ensenyaments
Antropologia Social i Cultural
Enginyeria Química
Enologia
Infermeria
Mestre especialitat d'Educació Especial
Mestre especialitat d'Educació Física
Mestre especialitat d'Educació Infantil
Mestre especialitat d'Educació Musical
Mestre especialitat d'Educació Primària
Mestre especialitat de Llengua Estrangera
Relacions Laborals 2
Avaluació de serveis i processos 3
Procés d'incorporació a la Universitat
Servei de Biblioteca
Les avaluacions dels ensenyaments d'Antropologia Social i Cultural, Enginyeria Química, Enologia i
Relacions Laborals han estat de caràcter individual. L'avaluació de l'ensenyament d'Infermeria i
l'avaluació de l'ensenyament de Mestre han estat avaluacions transversals, és a dir, l'avaluació s'ha
realitzat conjuntament amb la resta de titulacions d'Infermeria i de Mestres, respectivament, del sistema
universitari públic català. Aquesta característica de transversalitat aporta un valor afegit com a
experiència d'avaluació i proveeix d'una anàlisi de l'estat de la titulació a Catalunya, permet detectar els
problemes comuns i dóna una visió més oberta de la realitat de l'ensenyament.
Quant a l'avaluació del procés d'incorporació a la Universitat i l'avaluació del Servei de Biblioteca, també
s'han realitzat simultàniament a totes les universitats públiques catalanes.
Per al desenvolupament d'aquest programa d'avaluació s'han constituït vuit comitès d'avaluació interna i
vuit comitès d'avaluació externa, de composicions típicament diferents en funció de la unitat a avaluar.
2 Els resultats de l'avaluació de l'ensenyament de Relacions Laborals es recolliran en el proper informe, a
causa d’alguns endarreriments en el procés d'avaluació que han comportat que no estigui encara aprovat
l'informe final d'avaluació de l'ensenyament.
3 L'avaluació de la qualitat del procés d'incorporació a la Universitat i del Servei de Biblioteca estava
prevista inicialment en el programa 1998, però en restar pendent l'elaboració de les corresponents guies
d'avaluació s'han incorporat finalment a la programació 1999.
9

Informe final avaluació URV programa 1999
4. EL MODEL D’AVALUACIÓ
El procés d’avaluació institucional es basa en un model mixt, que consta d’una etapa d’autoavaluació o
avaluació interna i d’una etapa d’avaluació externa, tal com es descriuen a continuació.
Implantació
del pla de
millora
Pla de millora
Realitat
Estadístiques
Dades
Indicadors
Observacions
Opinions
Valoracions
Informe
intern
Informe
extern
Informe final
avaluació
4.1 AVALUACIÓ INTERNA
Aquesta avaluació està realitzada i aprovada pels membres de la mateixa unitat que s’avalua.
Consisteix en:
- La recollida i sistematització de tota la informació necessària sobre la unitat objecte de
l’avaluació.
- La constitució del Comitè d’Avaluació Interna, de diferent composició segons si es tracta
d'avaluació d'ensenyaments, de serveis o de processos.
- L’elaboració del document Informe d’avaluació interna o autoestudi, que consta d’una
descripció de la unitat avaluada, una valoració crítica de la informació recollida, una síntesi
de punts forts i punt a millorar detectats en les diferents àrees avaluades i una proposta
d’accions de millora per superar els punts a millorar.
4.2 AVALUACIÓ EXTERNA
És una avaluació de contrast, realitzada per un comitè d’experts externs a la universitat avaluada.
Són acadèmics, professionals relacionats amb l’activitat de la unitat avaluada i tècnics en
avaluació. La fase d’avaluació externa consisteix en:
- Estudi de l’autoinforme, estadístiques, dades de gestió i indicadors referents a la unitat
avaluada.
- Visita a la unitat, que inclou audiències amb els diferents sectors que componen la unitat
avaluada.
- Elaboració d’un document anomenat Informe d’avaluació externa, amb les valoracions del
Comitè Extern, que serà sotmès a la unitat avaluada, perquè faci els comentaris, matisacions
o al· legacions que cregui convenients.
10

Informe final avaluació URV programa 1999
4.3 INFORME FINAL D’AVALUACIÓ
A partir de l’Informe d’avaluació interna i l’Informe d’avaluació externa, el Comitè d’Avaluació
Interna elabora un informe de síntesi que s’envia tamb é als organismes responsables de la gestió.
Aquest informe ha de contenir una llista de les propostes de millora que es consideren més
importants per superar els punts a millorar detectats.
4.4 DISSENY, EXECUCIÓ I SEGUIMENT DEL PLA DE MILLORA
L’Informe final ha de servir de punt de partida per a l’elaboració d’un Pla de millora, que
permetrà articular la implantació de les accions de millora que es considerin prioritàries.
L’execució d’aquest Pla ha d’anar acompanyada d’un seguiment i d’una valoració dels resultats
obtinguts.
11

Informe final avaluació URV programa 1999
5. L’AVALUACIÓ DELS ENSENYAMENTS
5.1 METODOLOGIA EMPRADA
La metodologia emprada en el procés d’avaluació segueix el model dissenyat pel Comitè Tècnic del
Consejo de Universidades, adaptat i ampliat a la Guia d’avaluació publicada per l’Agència, resultat del
treball conjunt dels responsables d’avaluació de totes les universitats catalanes i del personal tècnic i
assessor de l’Agència.
La Guia d'avaluació es divideix en tres grans àrees temàtiques: avaluació de l'ensenyament, avaluació de
la recerca i avaluació de la gestió. Cada àrea és una guia per avaluar cadascun d'aquests aspectes d'una
titulació, considerant també les interaccions entre ells.
L'avaluació de l'ensenyament té en compte el context institucional, les metes, els objectius i la
planificació de la titulació, el programa de formació, el desenvolupament de l'ensenyament, els alumnes,
el professorat, les instal· lacions i les relacions externes. L'avaluació de la recerca se centra en el context
d'oportunitats, el context institucional, l'activitat de recerca i els resultats. En el cas de la gestió,
l'avaluació de la qualitat té dues grans àrees: per una banda, la gestió del personal, tant el personal docent
i investigador com el personal d'administració i serveis; i per l'altra banda la gestió de processos, que
inclou el disseny del pla d'estudis, la captació d'estudiants, la participació del PDI en els òrgans de govern
i de gestió, els processos d'eleccions i participació estudiantil, les activitats culturals i d'extensió
universitària, els mecanismes de satisfacció i els mecanismes de millora de la qualitat. A més, qualsevol
aspecte que no tingui un tractament explícit a la Guia es pot incloure, ja que la Guia pretén ser un
document de referència, no pas un qüestionari a respondre.
Per a la docència i la recerca, les pautes que dóna la Guia es complementen amb taules de dades que, un
cop emplenades, proporcionen informació quantitativa que permet sostenir les valoracions crítiques a fer
sobre cada punt en particular.
Per a l'avaluació dels ensenyaments, els comitès interns d'avaluació estan constituïts per professors,
personal d'administració i serveis i estudiants. El comitè intern, que liderarà el procés d'avaluació interna,
ha de ser representatiu, ja que una part essencial del procés es basa en el coneixement de la realitat i les
opinions dels membres del CAI.
Els comitès externs nomenats estan constituïts per tres o quatre persones (que poden ser més en casos
d'avaluacions ampliades, de més d'una titulació). Cada membre representa un perfil diferenciat d'expert.
Sempre es compta amb un expert acadèmic, d'una àrea de coneixement relacionada amb la titulació, que
actua com a president i coordinador del CAE. El segon membre és un expert professional del sector, que
aporta la seva visió i la seva experiència, i el tercer membre és un expert en metodologia d'avaluació. De
vegades, depenent de les especificitats de l'ensenyament a avaluar, es compta amb un quart membre, que
és també un expert acadèmic, normalment d'una àrea de coneixement diferent a la del president, però
també relacionada amb la titulació.
12

Informe final avaluació URV programa 1999
5.2 DESENVOLUPAMENT DE L'AVALUACIÓ DELS ENSENYAMENTS
5.2.1 ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL
La titulació d'Antropologia Social i Cultural és una llicenciatura de segon cicle inscrita a la Facultat de
Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Durant el curs 1998-99 comptava amb 15 professors i 124
alumnes matriculats en total, que representen el 35,6% dels alumnes de 2n cicle de la URV i l'1% del total
d'alumnes de la URV.
El procés d'avaluació de la titulació d'Antropologia Social i Cultural s'inicia al febrer de 1999, amb la
constitució del comitè intern d'avaluació. Tot seguit es desenvolupa el procés d'avaluació interna que
culmina en l'elaboració d'un autoinforme d'avaluació el mes de juliol de 1999 en la seva primera versió i
en la seva versió definitiva el mes de desembre del mateix any. La visita d'avaluació externa es
desenvolupa els dies 6, 7 i 8 de març de 2000 sense incidències. El comitè extern elabora un informe
extern d'avaluació a partir de l'informe intern i a la informació recollida durant la visita, que es finalitza
durant el mes de juny de 2000.
AVALUACIÓ DE LA TITULACIÓ D'ANTROPOLOGIA SOCIAL I
CULTURAL
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA
Dr. Josep M. Comelles Esteban, president del comitè i director del Departament d'Antropologia Social i
Filosofia
Dr. Jordi Roca Girona,
professor titular de l'àrea d'Antropologia Social i Filosofia
Dr. Julián Zubimendi Martínez,
Sr. Pedro F. Marta Prieto,
Sra. Rosa M. Casas Villodre
professor titular de l'àrea de Filosofia
membre del PAS
alumne
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA
Dra. Teresa del Valle,
presidenta del comitè i catedràtica d'Antropologia Social de la
Universitat del País Basc
Dr. Ubaldo Martínez Veiga, catedràtic d'Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Madrid
Sr. Xavier Marcet,
Sra. Helena Güell Barceló,
assesor i expert en metodologia d'avaluació de la Universitat
Politècnica de Catalunya
experta professional de Sural Recerca i Formació
5.2.1.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN
Quant al moment en què s'inicia el procés d'avaluació, el CAI és de l'opinió que aquest procés hauria de
precedir sempre l'elaboració dels plans estratègics de centre. Tot i això, el moment era oportú, ja que
s'associa el procés d'avaluació a una profunda revolució en la gestió i l'administració de la Universitat i
del Departament d'Antropologia Social i Filosofia. A més, és un bon moment per revisar l'ensenyament
després de cinc anys de funcionament.
En un principi, el procés d'avaluació es veu amb escepticisme per part de la comunitat avaluada. En canvi,
s'aprecia el valor que té com a exercici de reflexió i autocrítica.
Problemes detectats
• La Guia d'avaluació no s'adapta bé a les característiques de l'ensenyament:
- Bona part dels criteris d'avaluació fan referència a formacions a les quals s'accedeix des de
PAAU o proves d'accés per a més grans de 25 anys.
13

Informe final avaluació URV programa 1999
- Molts dels ensenyaments avaluats impliquen diverses àre es de coneixement de departaments i/o
centres diferents. Aquest no és el cas de l'ensenyament d'Antropologia Social i Cultural.
- No hi ha referències explícites al cas dels ensenyaments de només segon cicle
• No es preveu a la Guia la situació especial que es genera en avaluar per primer cop una titulació, ja
que es requereix informació que molts cops no està documentada.
• El procés d'avaluació no deixa clara l'assumpció de responsabilitats entre les diferents agents
implicats: departaments, centres, universitats, responsables polítics, societat.
• El dispositiu de gestió de dades no permet l'obtenció de dades fiables de manera ràpida i amb formats
amigables.
• Els documents d' avaluació introdueixen paràmetres el sentit dels quals no s'entén o que aporten poc
a l'anàlisi. En canvi, manquen dades d'aspectes fortament rellevants.
Respecte al procés d’avaluació interna
En ser una titulació i un departament de mida petita, el CAI valora positivament el fet de constituir un
comitè intern d'avaluació reduït, de cinc membres en total. Altrament resultaria poc operatiu, i el resultat,
poc coherent.
Per altra banda, tot i els esforços realitzats per difondre el procés d'avaluació i l'esborrany de
l'autoinforme, la resposta del col· lectiu davant el document fou minsa i se’n va acceptar el contingut de
manera global.
A mesura que avança el procés d'avaluació, algunes accions de millora ja s'implanten de manera
espontània, perquè es considera que certes reformes, per la seva importància, no poden esperar al curs
següent.
L'autoinforme generat del procés d'avaluació interna incorpora, a més de la descripció i valoració, certs
elements comparatius amb altres universitats, ja que el CAI considera molt important introduir una
dimensió etnogràfica al model proposat a la Gu ia d'avaluació. Així, la metodologia emprada es basa en
tres estratègies:
- Observacions realitzades pels antropòlegs que formen part del CAI
- Recopilació i anàlisi de documentació i dades
- Desenvolupament, per part dels estudiants, d'un grup focal de discussió
Respecte al procés d’avaluació externa
El CAI troba adequat el perfil professional dels membres del comitè extern designats, perquè permet
abordar la problemàtica singular de la titulació.
5.2.1.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN
Respecte el procés d’avaluació interna
Pel que fa al procés d'avaluació interna, el CAE destaca el coneixement general de l'autoinforme que hi ha
entre la comunitat avaluada. També valoren molt positivament l'autoinforme, argumentant que el
document segueix la Guia i l'enriqueix amb un enfocament etnogràfic Es considera un informe ben
estructurat, que inclou descripció, anàlisi i valoració, i que en definitiva representa un excel· lent treball de
síntesi.
Quant a l'especificació de punts forts i febles, la consideren clara i honesta i valoren especialment la
inclusió d'elements de contextualització i de contrast.
14

Informe final avaluació URV programa 1999
Respecte al procés d’avaluació externa
El comitè extern posa de rellevància el clima de reflexió i de diàleg durant la visita d'aval uació i el treball
en equip desenvolupat. Destaquen també la gran cooperació i participació activa en les audiències de la
visita.
D’altra banda, posen de manifest les dificultats constatades per complir amb els terminis de lliurament de
l'informe extern. Recomanen donar un període de quatre mesos a aquesta part del procés.
15

Informe final avaluació URV programa 1999
5.2.1.3 SÍNTESI DE PUNTS FORTS I ACCIONS DE MILLORA
ENSENYAMENT D'ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL
ÀREA PUNTS FORTS Observ. ACCIONS DE MILLORA Observ.
DOCÈNCIA
1. EL CONTEXT INSTITUCIONAL
1.1 Dades generals
Important participació en la
consolidació dels estudis universitaris
a Tarragona
Prestigi de la llicenciatura
CAI
CAI
1.2 Evolució de la
titulació
Compromís relatiu de la URV amb la
institucionalització de l'ensenyament
CAI
Incorporació de les àrees de Filosofia
a l'ensenyament
1.3 Les decisions Participació global de l'Àrea
sobre la titulació d'Antropologia Social en els
processos
Compromís del col.lectiu per tirar
endavant el projecte de la
llicenciatura en Antropologia Social i
Cultural
2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ
CAI
CAI
CAI
2.1 Anàlisi i
valoració dels
objectius
2.2 Planificació de
la titulació
Possibilitat d'una estratègia relativa a
les sortides professionals a partir del
pla estratègic del DASF
Molt bona articulació entre segon i
tercers cicles
Cultura organitzativa basada en el
consens intern i la planificació a mitjà
i llarg termini
Opció per una llicenciatura de segon
cicle
Es té en compte l'oferta de places, a
més de la demanda
CAI
CAI
CAI
CAI
CAE
Tenir com a horitzó la nova
estructura acadèmica proposada a la
Declaració de Bolònia.
CAE
2.3 Demanda i
qualitat d'accés
Ampliació dels accessos clàssics CAI Obertura dels accessos a totes les CAI
diplomatures
Bon ajust de la llicenciatura en CAI Introducció de les passarel.les CAI
Antropologia Social i Cultural a la
demanda
Estabilitat de la demanda en torn a
dues preinscripcions per plaça oferta
CAI Possible increment de les 50 places
actuals a 60
CAI
Demanda significativa catalana de
fora de les comarques de Tarragona
Demanda significativa d'altres
comunitats autònomes
CAI
CAI
16

Informe final avaluació URV programa 1999
2.4 Anàlisi de la Xarxa d'institucions generadores de
demanda i ocupació demanda ben articulada
en la titulació
3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ
3.1 Estructura del
pla d'estudis
La titulació està alerta a les noves
demandes que provenen del mercat
de treball
Diverses iniciatives per part del
Departament i de la Universitat, per
millorar la inserció laboral del
llicenciats en Antropologia. Es troben
en fase de disseny
Influència de l'antropologia de
Tarragona en el debat estatal sobre
l'estructura del pla d'estudis
Bon equilibri en l'oferta
d'obligatòries, optatives i crèdits
lliures
Proporció raonable teòrica
d'assignatures de l'AAS en el conjunt
de la llicenciatura
CAI
Definició dels perfils professionals,
donar a conèixer els existents i fer
prospectiva de nous perfils
professionals.
CAE Màrqueting de la llicenciatura en
mitjans de comunicació, editar
tríptics, participar en jornades i
congressos amb clients potencials.
CAE Captar fons per la iniciació
professional dels llicenciats i/o
sufragar investigacions d'interès
institucional o dels sectors productius
CAI
CAI
Formació i suport a la inserció laboral
Modificació per part de la URV dels
criteris d'optativitat aprovats
Reducció de l'optativitat de 36 crèdits
a 30.
CAI Ampliació de l'obligatorietat de 96
crèdits a 102
Itinerari en dos anys correcte CAI Creació d'un catàleg de crèdits lliures
recomanats
Nucli d'assignatures generals CAI
raonable
Definició de perfils professionals
específics, habilitats en els continguts
i processos de la llicenciatura
Procés de revisió dels plans d'estudi
sense grans canvis estructurals
Procés de reforma del pla d'estudis
CAI
CAE
Disseny de tres perfils curriculars en
teoria social i antropològica,
antropologia de la medicina i en
antropologia de la societat
contemporània
Fer les modificacions necessàries al
pla d'estudis: eliminar algunes
assignatures, reconvertir o introduirne
d'altres
CAI Negociar la creació de dues
assignatures específiques per
antropòlegs: Geografia Humana i
Estadística.
CAE Crear una assignatura d'Introducció a
l'Antropologia, per a facilitar
conceptes bàsics als alumnes
procedents d'altres disciplines
Activar la optativa Antropologia del
Gènere, que té gran interès entre
l'alumnat
Introduir una assignatura definida
com Sortides, Oportunitats i Mètodes
per a la professionalització de la
disciplina
Reconstrucció dels itineraris
curriculars i la semestralització.
CAE
CAE
CAE
CAE
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
CAE
CAE
CAE
CAI
3.2 Programes de Bona elaboració dels programes de
les assignatures del les assignatures que es proporcionen
pla d'estudis als estudiants
Presencia dels programes a la web
CAI
CAI
17

Informe final avaluació URV programa 1999
3.3 Organització de
l'ensenyament
Elevada matriculació d'assignatures
de la LLASC com a crèdits lliures
Bona matriculació en les assignatures
optatives
4. DESENVOLUPAMENT DE L'ENSENYAMENT
4.1 Atenció tutorial
Reformes en curs del procés
d'acollida, tutoria i matriculació
Atenció tutorial organitzada durant
tota la carrera
CAI
CAI
CAI
CAI
CAE
4.2 Metodologia
docent
4.5 Coordinació de
l'ensenyament
4.5 Coordinació de
l'ensenyament
4.6 Resultats de
l'ensenyament
5. ALUMNES
Rodatge previ de les assignatures en
el pla vell
Llarga experiència de treball en equip
en docència
Calendari acadèmic raonable i agenda
anual correcta
Resultats globals i rendiment
acadèmic correcte
CAI
CAI
CAI
CAI
Major coordinació dels continguts de
les lectures entre les diferents
matèries i major homogeneització
dels criteris d'exigència de treball
CAE
Millora de la participació estudiantil
en el procés de presa de decisions
CAI
6. PROFESSORAT
6.1 Tipologia del
professorat implicat
en la docència
6.3 Professorat i
desenvolupament
de la docència
6.4 Participació en
els òrgans de
govern i de gestió
Equip consolidat de professors d'un
mateix grup generacional
Plantilla numeraria amb fort prestigi
intel.lectual i curricular
Plantilla contractada de molt elevada
qualitat
Elevat compliment docent del
professorat
Bona interacció professorat i
estudiant
Ajust entre el coneixement dels
professors disponibles i l'oferta
d'assignatures
Elevat nivell de dedicació de la
plantilla
Millora de la gestió docent
Bona acceptació del canvi en la
cultura organitzativa
7. INSTAL.LACIONS I SERVEIS
Ubicació cèntrica de la Facultat de
Lletres
8. RELACIONS EXTERNES
Projecció nacional i estatal
Presència significativa internacional
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
18

Informe final avaluació URV programa 1999
9. EL TERCER CICLE
Bona programació de tercer cicle
actualment consolidada i amb prestigi
Projecció internacional dels tercers
cicles, especialment a Amèrica
Llatina
Elevada xifra d'estudiants de tercer
cicle
Elevada xifra d'estudiants estrangers
de tercer cicle
Desenvolupament d'una política
sistemàtica de tercers cicles i
consolidació de la mateixa
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
Fer una utilització común dels
escassos recursos per al tercer cicle,
tot respectant la identitat de cada
programa
Establir una coordinació i repartiment
de tasques amb altres universitats
catalanes, especialment la UB i la
UAB
CAE
CAE
RECERCA
2. EL CONTEXT INSTITUCIONAL
2.1 El departament
dins de la
universitat
2.2 Els recursos del
Fort pes quantitatiu de l'oferta de
tercers cicles en la URV
Finançament extern important i força
departament consolidat
2.3 Estructura Inclusió d'un equip de recerca del
Departament dins l'Institut d'Estudis
Catalans
3. ACTIVITAT
3.1 Objectius Localitzar estratègies de recerca que
permetin el major impacte possible en
aquells àmbits de recerca en els que
el departament ha projectat un cert
lideratge
3.2 Productivitat
Volum i qualitat de la recerca del
Departament, amb projecció
internacional
CAI
CAI
CAE
CAI
CAE
CAE
Llarga experiència en recerca en
equip: 12 trams de recerca en
Antropologia Social
Bons resultats en lectura de tesis i
elevada xifra de tuteles acadèmiques
Esforç esmerçat en la continuació del
Arxiu Etnogràfic de Catalunya
3.3 Concentració La recerca presenta una diversitat de
línies, algunes molt vinculades als
interessos actuals de la societat
CAI
CAI
CAE
CAE
4. RESULTATS
Centre de referència europeu en
Antropologia de la Medicina
CAI
19

Informe final avaluació URV programa 1999
GESTIÓ
1. GESTIÓ DE PERSONAL
1.1 Gestió de
personal docent i
investigador
2. Gestió del
personal
d'administració i
serveis
2. GESTIÓ DE PROCESSOS
2.2 Captació
d'estudiants
Elevada motivació i productivitat del
PAS funcionari i laboral
Doble període de selecció al juny i al
setembre
Bona gestió del procés de
preinscripció i de selecció
Ús eficient dels recursos informàtics i
d'Internet en els processos de
preinscripció i selecció
Actitut i iniciativa el departament en
la captació de nous alumnes
CAI
CAI
CAI
Renegociació amb la URV de la
plantilla d'associats d'ASC
Incorporar una política institucional
que incorpori incentius per mantenir
la motivació i la implicació del PAS
Adaptar el vídeo de presentació de la
Universitat als ensenyaments de
segon cicle i fer una versió castellana
per a la promoció fora de Catalunya.
Versió en castellà i en anglès de la
plana web
CAI Preveure una política genèrica de
promoció dels segons cicles,que es
reflecteixi en el Saló de
l'Ensenyament o en altres mitjans de
promoció
CAE Promoció entre els estudiants de
secundària.
Replantejament global de la política
de segons cicles de la Facultat de
Lletres.
Procurar millor encaix administratiu
amb la Secretaria de la Facultat
CAI
CAE
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
CAE
2.7 Mecanismes de
millora de la
qualitat
Observacions:
L'Administració reconeix el paper
actiu que ha jugat el Departament en
el procés de canvi a nivell de
departament i de centre
CAE
CAI el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació interna
CAE el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació externa
20

Informe final avaluació URV programa 1999
5.2. 2 ENGINYERIA QUÍMICA
La titulació d'Enginyeria Química s'imparteix a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química
(ETSEQ), conjuntament amb l'Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial. Tot i ser
una titulació relativament jove, ja que comença la seva activitat el curs 1993-94, té unes fortes arrels, ja
que prové de l'especialitat de Química Industrial de la llicenciatura en Química que s'impartia a la
Facultat de Química de la URV.
El curs 1998-99 compta amb 61 professors, entre titulars, visitants, becaris i associats provinents del món
industrial. S'ha optat per no contractar professors ajudants i destinar la dotació a contractar professors
visitants i becaris. Els 372 alumnes matriculats a Enginyeria Química constitueixen un 7,3% dels alumnes
d'ensenyaments de 1r i 2n cicle de la URV, i un 3% respecte al total d'alumnes de la URV pel mateix
curs.
El procés d'avaluació de la titulació d'Enginyeria Química comença al febrer de 1999 amb la constitució
del comitè d'avaluació interna, que s'acorda que siguin els membres del Consell de Qualitat de l'ETSEQ.
Després de la jornada de formació del comitè, al març de 1999 comença el procés d'avaluació interna, que
culminarà al mes de gener de 2000, amb la finalització de l'autoinforme d'avaluació.
El procés d'avaluació externa s'inicia amb la tramesa de l'autoinforme al comitè extern, continua amb la
visita d'avaluació externa a la titulació, els dies 8, 9 i 10 de març de 2000, i finalitza el mes d'abril de
2000 amb la tramesa de l'informe extern d'avaluació.
La fase final del procés d'avaluació passa per l'elaboració d'un informe final d'avaluació. En el cas
d'Enginyeria Química, l'informe final conté una síntesi de l'autoinforme, una síntesi de l'informe extern
amb alguns aclariments a qüestions concretes i una breu ressenya del procés seguit per a l'elaboració de
l'informe final, que s'acaba el mes de juliol de 2000.
AVALUAC IÓ DE LA TITULACIÓ D'ENGINYERIA QUÍMICA
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA
Dr. Xavier Esteve Agustenc, president del comitè i professor titular del Departament
d'Enginyeria Mecánica
Dr. Francesc Castells,
director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química i
professor titular del Departament d'Enginyeria Química
Dr. Azael Fabregat i Llangostera, professor titular del Departament d'Enginyeria Química
Dr. Xavier Grau i Vidal,
Dr. Jesús Sueiras Romero,
Sr. Josep Borrás Galceràn,
Sra. M. Jonquera Vall Dalmau,
Sr. Josep M. Cruset Domènech,
director del Departament d'Enginyeria Mecànica
Professor titular del Departament d'Enginyeria Química
membre del PAS
membre del PAS
Estudiant
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA
Dr. Joan Bertran Rusca,
president del Comitè i catedràtic de Química Física de la
Universitat Autònoma de Barcelona
Dr. Ángel Irabien Gulias,
catedràtic d'Enginyeria Química de la Universitat de Cantàbria
Dr. Juan Carlos Escudero Barragán,
Sr. Josep Manel Torres Solà,
directiu de la empresa Clariant Ibérica, SA
tècnic de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a
Catalunya
21

Informe final avaluació URV programa 1999
5.2.2.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN
Respecte al procés d’avaluació interna
Al setembre de 1996 es va endegar a l’Escola, juntament amb els departaments d’Enginyeria Química i
d’Enginyeria Mecànica, un programa de millora continuada i es va veure la importància del treball en
equip per poder tirar endavant aquests processos. En aquest context, no s’ha deixat mai de reflexionar per
identificar les àrees prioritàries de millora. Fruit de l’experiència acumulada en els diferents tallers duts a
terme en aquests anys, s’ha pogut elaborar l'informe d’autoavaluació de l’ensenyament d’Enginyeria
Química.
En futurs processos d’avaluació caldria que la institució que els promou doti els centres dels recursos
humans i documentals necessaris.
Respecte al procés d’avaluació externa
El CAI jutja positivament la composició del Comitè Extern d’Avaluació i valora l’experiència
complementària de l’equip avalu ador. També destaca el clima de diàleg entre ells i, en general, amb els
grups i persones entrevistades.
Com a recomanació, apunten que en futures avaluacions de l’Agència seria més convenient que el
president fos d’una àrea de coneixement majoritària de la titulació avaluada, atès que molts aspectes
relatius a la docència i metodologia dels ensenyaments d’enginyeria són diferents dels emprats als estudis
de ciències.
Respecte a l’informe de l’ensenyament elaborat pel CAE, el CAI fa una sèrie de puntualitzacions o
precisions sobre el seu contingut en l'informe final de la titulació.
5.2.2.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN
Respecte el procés d’avaluació interna
Quant a l'autoinforme de docència, el comitè extern destaca que s'ajusta a la Guia d'avaluació, però també
que és un document descriptiu i poc crític. Específicament, hi troben a faltar algunes dades concretes i
una major fonamentació de les opinions emeses en l'anàlisi de les dades.
Els punts forts estan ben especificats i s'observen que les propostes de millora es basen en un
desenvolupament més ampli dels punts forts, però seria necessari que s'ocupessin també de la superació
dels punts a millorar.
Com a comentari general al procés, fan menció que en un primer moment es va restringir l'autoinforme
d'avaluació als aspectes de docència, per la qual cosa es va sol· licitar la inclusió de la recerca i la gestió.
Consideren que aquesta darrera part va ser preparada amb poc temps i de forma menys participativa que
la resta.
Quant a la difusió de l'autoinforme, constaten que el document d'avaluació era prou conegut per la
comunitat avaluada, tot i que es van produir poques respostes en exposar-se públicament.
Respecte al procés d’avaluació externa
En referència als terminis, el període d'un mes per a l'estudi de l'autoinforme es considera adequat
El comitè extern valora positivament les audiències de la visita d'avaluació externa, que han permès
captar detalls que sovint no es revelen en els documents i també aclarir alguns dubtes sorgits de l'estudi de
l'autoinforme.
També mencionen l'ambient de col· laboració i de respecte durant la visita d'avaluació, i la gran
participació en les audiències, amb la sola excepció de l'audiència pública.
22

Informe final avaluació URV programa 1999
Quant al calendari de la visita, troben que la major dificultat ha estat el poc temps per a la reflexió i per
completar el debat intern del comitè d'avaluació externa.
D’altra banda, el comitè extern constata que a l'Escola s'han desenvolupat processos previs d'avaluació de
la qualitat amb assessorament internacional i jornades de reflexió sobre la qualitat de l'ensenyament. Això
ha pogut disminuir de l'interès general en el present procés d'avaluació.
23

Informe final avaluació URV programa 1999
5.2.2.3 SÍNTESI DE PUNTS FORTS I ACCIONS DE MILLORA
ENSENYAMENT D'ENGINYERIA QUÍMICA
ÀREA PUNTS FORTS Observ. ACCIONS DE MILLORA Observ.
DOCÈNCIA
1. EL CONTEXT INSTITUCIONAL
1.1 Dades generals
Context socioeconòmic molt
favorable que proporciona
professorat especialitzat, visites a
empreses, estades i pràctiques en
empreses, major posibilitat de
col.locació dels graduats
És l'únic centre d'Espanya que
imparteix simultàniament
l'esenyament d'EQ i el d'ETIQI, fet
que permet un aprofitament màxim
dels recursos.
Mentalitat oberta cap a l'exterior,
becaris i professors estrangers i
professorat associat procedent de la
indústria química
Excel.lent entorn geogràfic, poca
massificació, fàcil accés al centre.
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
Donar a conèixer l'Escola entre els
estudiants de secundària i entre les
indústries
CAI
2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ
2.1 Anàlisi i valoració dels
objectius
2.3 Demanda i qualitat
d'accés
2.4 Anàlisi de la demanda
i ocupació de la titulació
Obrir un debat intern sobre les metes
i objectius de la carrera, per arribar a
un consens
Consensuar una política de qualitat
de l'accés de nous alumnes
Potenciar la Borsa de Treball
Fomentar la col.legiació dels
graduats al seu col.legi professional
CAE
CAE
CAI
CAI
Identificar les necessitats novedoses
del mercat i la societat que poden ser
cobertes pels graduats d'EQ
CAI
3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ
Informar als estudiants i als graduats
sobre el món empresarial,
procediments de selecció i estat del
mercat laboral
CAI
3.1 Estructura del pla
d'estudis
Disseny del cinquè curs com un
any de treball personal, amb estada
dels estudiants en una indústria i en
un grup de recerca
CAI
CAE
Revisar el pla d'estudis per a reduir
la càrrega lectiva, disminuir les hores
de classe magistral i augmentar les
de treballs dirigits, facilitar la
integració de matèries i aprofundir
en les orientacions específiques que
diferencien l'ensenyament d'altres
ensenyaments d'EQ
CAI
24

Informe final avaluació URV programa 1999
4. DESENVOLUPAMENT DE L'ENSENYAMENT
4.1 Atenció tutorial
4.2 Metodologia docent
4,4 Avaluació dels
aprenentatges
Existència d'un tutor acadèmic que
segueix a l'alumne durant tota la
carrera i l'orienta per escollir
matèries i matricular-se
La nova metodologia docent, que
inclou un projecte integrador de
matèries. Es tracten temes de les
diferents assignatures en un
projecte de dimensions raonables i
treballant en grups.
Filosofia d'innovació docent que
sorgeix de les bases. Es detecta
l'entusiasme dels professors en els
projectes docents
CAI
CAE
CAI
CAE
CAE
Extendre el programa de tutories a
tots els alumnes.
Afavorir el contacte alumneprofessor
i alumne-escola
Potenciar les habilitats d'expressió
oral i escrita dels alumnes,
mitjançant presentacions i
discussions en grup.
Afavorir la relació de l'alumne amb
l'entorn industrial mitjançant
projectes i estades en pràctiques
Continuar afavorint l'avaluació
continuada de les matèries
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
4.5 Coordinació de
l'ensenyament
Coordinar la confecció dels horaris
amb la designació del professorat
CAE
Potenciar la figura del coordinador
de curs i /o coordinador d'àrea o
crear-ne un de nou per evaluar i fer
el seguiment de les pràctiques a les
indústries
CAI
CAE
Potenciar la coordinació de matèries
mitjaçant una revisió continuada
CAI
5. ALUMNES
Satisfacció dels estudiants per
l'estructura de la carrera i el
funcionament de l'Escola
CAE
Establir reunions periòdiques del
coordinador de curs i/o d'àrea amb
els alumnes
CAI
Buscar nous canals i espais de
participació dels alumnes
CAI
6. PROFESSORAT
6.1 Tipologia del
professorat implicat en la
docència
Heterogeneïtat (de procedència
geogràfica i de formació) i joventut
del professorat, que aporta
diferents visions i estils a la
docència i és important en una
escola que potencia la innovació
docent.
CAI
7. INSTAL.LACIONS I SERVEIS
Servei de biblioteca comú per a
tots els ensenyaments.
CAI
Acabar amb la situació d'interinitat
en les instal.lacions provisionals.
CAE
Es potencia una Cooperativa de
Consum creada pels estudiants per
proporcionar llibres i material
escolar a preus competitius
CAI
25

Informe final avaluació URV programa 1999
8. RELACIONS EXTERNES
RECERCA
Millorar la connexió amb l'entorn,
fomentant les relacions amb la
indústria i estant presents en els llocs
de decisió
CAI
2. EL CONTEXT INSTITUCIONAL
2.3 Estructura Grups de recerca consolidats i
competitius
3. ACTIVITAT
CAI
3.2 Productivitat Recerca aplicada CAI
GESTIÓ
Aconseguir millors recursos
econòmicsi generar-ne a través dels
centres de transferència de
tecnologia
CAI
1. GESTIÓ DE PERSONAL
1.1 Gestió de personal
docent i investigador
2. Gestió del personal
d'administració i serveis
Transformació de les places
d'ajudant en places de becaris de
recerca
CAI
CAE
Aconseguir els millors recursos
humans per a la recerca mitjançant la
selecció adequada de professors,
postdoctorals i becaris de recerca
Augment de la plantilla de PAS
CAI
CAI
2. GESTIÓ DE PROCESSOS
2.2 Captació d'estudiants Campanya de captació amb visites
a centres de secundària de la
província i de Lleida que resulten
molt profitoses
2.3 Participació del PDI
en els òrgans de govern i
de gestió
2.4 Els processos
d'eleccions i participació
estudiantil
2.5 Activitats culturals i
d'extensió universitària
2.7 Mecanismes de
millora de la qualitat
Nivell de participació del
professorat en els processos
electius de centre i departament bo.
Participació dels estudiants de la
titulació en els òrgans de
representació universitària en
l'àmbit de l'Escola bona.
La feina feta pels BACU per
difondre les activitats organitzades
pel centre i els departaments i
d'altra informació general
Programa conjunt de millora
continua de l'ETSEQ, el DEQ i el
DEM endegat l'any 1996
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
Observacions:
CAI el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació interna
CAE el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació externa
Aconseguir PAS de suport a la
recerca
Programa de formació continuada
per al PAS
Estendre els programes de captació
actuals arreu de Catalunya
Calen procediments d'incentivació
per a millorar la implicació del PDI
enla gestió del centre.
Prioritzar les activitats d'innovació
docent i de millora de la qualitat,
adaptant-les als mitjans i al personal
disponibles
CAI
CAI
CAI
CAI
CAE
26

Informe final avaluació URV programa 1999
5.2.3 ENOLOGIA
La titulació d'Enologia és un ensenyament de segon cicle inscrit a la Facultat d'Enologia, on a més també
s'imparteix la titulació d'Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Indústries Agràries i Alimentàries.
Els estudis d'Enologia comencen a Tarragona l'any 1988, en aquell moment com un títol propi de primer
cicle, el graduat en Enologia, que s'imparteix a l'Escola d'Enologia, depenent de la Universitat de
Barcelona. Més tard, ja creada la URV, culmina el procés d'homologació del títol amb l'aprovació del pla
d'estudis que condueix a la titulació de segon cicle llicenciatura en Enologia, l'any 1996. En aquests
moments, la Facultat d'Enologia de la URV és l'única Facultat a Catalunya que possibilita la formació
d'enòlegs.
L'ensenyament compta el curs 1998-99 amb 17 professors, dels quals, 10 són associats. El centre ha
apostat des dels seus inicis per una docència compartida entre professors a temps complet, amb una
formació clarament universitària, i professors associats procedents del món professional, que aportin la
seva experiència real dins el sector. Quant als alumnes, la titulació compta el curs 1998-99 amb 50
alumnes, que representen el 14,3% dels alumnes de 2n cicle de la URV i el 2,8% del total d'alumnes
matriculats a la URV el mateix curs.
El procés d'avaluació de l'ensenyament d'Enologia comença al febrer de 1999 amb la constitució del
comitè d'avaluació interna. Tot seguit, i després de la jornada de formació del comitè d'avaluació interna,
s'endega el procés d'avaluació interna, que es prolonga fins al març de 2000, moment en què s'aprova
l'autoinforme d'avaluació.
El procés d'avaluació externa comença, com en tots els casos, amb la tramesa de l'autoinforme al comitè
extern, que l'estudia i realitza la seva visita d'avaluació els dies 8, 9 i 10 de maig de 2000. Finalment,
elaboren l'informe d'avaluació externa que rep la titulació al mes de juny de 2000.
AVALUAC IÓ DE LA TITULACIÓ D'ENOLOGIA
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA
Dra. Montserrat Nadal Roquet- presidenta del Comitè, vicedegana de la Facultat d'Enologia i
Jalmar,
professora titular del Departament de Bioquímica i Biotecnologia
Dr. Joan Miquel Canals Bosch, professor titular del Departament de Bioquímica i Biotecnologia
Dr. Josep Guasch Torres,
Dr. Albert Bordons Porrata-Doria,
Dra. Francesca Fort Marsal,
Bernabela Moya Moya,
Sra. M. Teresa Novo Molinero,
professor titular del Departament de Química Analítica i Orgànica
director del Departament de Bioquímica i Biotecnologia
professora titular del Departament de Bioquímica i Biotecnologia
cap de secretaria de la Facultat d'Enologia
estudiant
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA
Dr. Juan Cacho Palomar,
president del ccomitè i catedràtic del Departament de Química
Analítica de la Universitat de Saragossa
Dr. Laurent Torregrosa,
investigador de l'Ecole Nationale Supérieure Agronomique, Agro-
Montpellier
Sr. Basilio Izquierdo,
Enòleg de les bodegues CVNE, de La Rioja
Sr.Santiago Roca Martín,
tècnic del Gabinet de Planificació i Avaluació de la Universitat
Politècnica de Catalunya
27

Informe final avaluació URV programa 1999
5.2.3.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN
Respecte al procés d'avaluació interna
El procés d’autoavaluació realitzat en l’ensenyament ha resultat valuós per a l’actuació en les millores
que s’hi han d’aplicar.
El comitè intern valora positivament la composició en professors dels membres de la comissió interna de
l'avaluació, ja que resulta raonable i representativa quant als àmbits importants en l'enologia, la viticultura
i la química.
El treball de recollida d'indicadors, de dades per les taules i la redacció de tot l'informe suposa una feina
addicional feixuga. La informació de moltes taules s'ha hagut de modificar a causa de les diferències
d'any acadèmic respecte als altres estudis universitaris, i estadísticament tenen poc valor ja que durant
l'any en què es realitza l'autoavaluació només existeix una promoció real que ha finalitzat els estudis.
Per tant, un problema important a assenyalar és la manca d'indicadors per avaluar un ensenyament en el
qual gairebé tots s'han hagut de modificar per la distribució del curs anual, amb els quadrimestres invertits
respecte als altres ensenyaments, la qual cosa dificulta les tasques administratives. Per contra, el canvi de
quadrimestre afavoreix el seguiment natural del cicle anual de la vinya.
Respecte al moment en què s'ha realitzat l'avaluació, cal destacar que a causa del breu període
transcorregut des de la implantació dels estudis de llicenciatura, existeix un volum important d'alumnes
que convaliden estudis (antics alumnes de l'estudi propi que s'impartia abans), per la qual cosa disminueix
el nombre d'alumnes que cursen normalment totes les assignatures en els primers anys.
Per altra banda, en ser una llicenciatura jove, la realització de l’autoavaluació en aquests moments permet
positivament la millora de l’ensenyament i la detecció d’algunes mancances o reestructuracions en les
assignatures que es poden realitzar ja a partir d’aquesta avaluació.
Quant a la participació dels alumnes, en el seu conjunt ha estat molt baixa, per les particularitats de
l'ensenyament en Enologia, estudi de segon cicle, i la llarga durada del procés d'autoavaluació. De fet,
s'ha vist restringida a una recollida de les seves opinions en un escrit adjuntat a l'informe. Malgrat això,
l'alumna membre de la comissió hi ha participat activament.
Quant als terminis de realització de l'autoinforme, s'han complert dins dels establerts per la URV.
Respecte al procés d'avaluació externa
La composició del CAE tenia un perfil molt específic i professional a causa d’aquest caràcter de forta
especialització que caracteritza gaudeix el sector vitivinícola.
La visita va transcórrer de forma fluida, la direcció fou encertada i s'entreveia una bona coordinació entre
els membres del CAE.
La preparació de les audiències i la resposta a la convocatòria es valora molt positivament, així com la
representació de tots els col· lectius en les respectives reunions. Les conclusions aportades per les
audiències concorden amb les presentades per escrit i compensen la mancança d'indicadors i la seva
veracitat
L'informe extern del CAE exa mina els punts més importants en relació amb els punts forts i febles, força
concordant l'oral amb l'escrit i també a la vegada amb les opinions del CAI, i realitza unes propostes
adients i assolibles per a la millora de l'ensenyament. Tot i això, el CAI constata algunes discrepàncies, de
les quals fa menció en el seu informe final.
28

Informe final avaluació URV programa 1999
5.2.3.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN
Respecte al procés d'avaluació interna
Referent al procés en general, el comitè extern considera que el procés d'autoavaluació ha estat ben liderat
i resulta una crítica sincera on han participat tots els agents. El procés de recollida d'opinions dels
diferents col· lectius ha suposat un gran esforç, amb resultats desiguals. Tot i això, la informació a
disposició del CAE suficient i rellevant, tant quantitativa com qualitativa
Quant a la composició del comitè d'avaluació interna, es defineix com a representatiu. La seva
participació ha resultat entusiasta i dedicada.
Respecte a la participació en el procés d'avaluació interna, la participació en la reflexió interna és
desigual. Les aportacions no han arribat en tots els casos, tot i que s'han fet esforços per a la difusió del
procés. Els alumnes han estat el col· lectiu menys informat. Les opinions del professorat s'han inclòs a
l'autoinforme; les dels alumnes només s'han annexat
Sobre l'autoinforme, s'adapta a la Guia, tot i que la recerca no s'ha tractat tan a bastament com la
docència. És un document integral i descriptiu. Es fan judicis de valor, encara que no sempre es recolzen
en evidències o dades documentals. El contrast amb les audiències ha estat majoritàriament concordant.
Les propostes de millora no estan detallades.
Respecte al procés d'avaluació externa
El procés d'avaluació ha estat una experiència molt positiva pel CAE. Destaquen la col· laboració i
facilitats per part de tots els col· lectius i el gran interès de la titulació i les facilitats quant a mitjans
materials i documentació sol· licitats.
Al llarg del procés s'ha donat bona sintonia entre els membres del CAE, que ha permès planificar
adequadament les audiències, i també amb els membres del CAI.
Quant a la visita d'avaluació, s'han donat aportacions molt valuoses a les audiències. Per altra banda, la
informació recollida a les audiències corrobora les conclusions de l'autoinforme
29

Informe final avaluació URV programa 1999
5.2.3.3 SÍNTESI DE PUNTS FORTS I ACCIONS DE MILLORA
ENSENYAMENT D'ENOLOGIA
ÀREA PUNTS FORTS Observ. ACCIONS DE MILLORA Observ.
DOCÈNCIA
1. EL CONTEXT INSTITUCIONAL
1.1 Dades generals
1.2 Evolució de la
titulació
2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ
2.3 Demanda i qualitat
d'accés
2.4 Anàlisi de la demanda
i ocupació de la titulació
La Facultat d'Enologia és l'únic
ensenyament de l'Estat que poseeix
vinya i celler propis.
L'especialització del centre és
l'enologia i és l'única facultat
d'Enologia de l'Estat.
Experiència de 8 anys anterior a la
implantació de la llicenciatura.
Alumnat vocacional.
Enòlegs dels anteriors estudis amb
feina en el sector vitivinícola
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
Sol.licitar cursos preparatoris en
les matèries que presenten
deficiències
Creació d'un primer cicle de
ciències.
Reformar la normativa actual de
regulació de l'accés per establir un
equilibri
Creació d'una borsa de treball
coordinada amb la de la URV.
CAI
CAE
CAI
CAI
CAI
3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ
3.1 Estructura del pla
d'estudis
Facilitat per a realitzar el practicum
en un quadrimestre sense altres
assignatures a cursar
CAI
Modificar i coordinar la troncalitat
i optativitat de les assignatures
Ampliar el nombre d'optatives
Modificar el pla d'estudis per
solucinar les mancances detectades
en les àrees de viticultura i
legislació.
Millorar la distribució de les
optatives repartint-les en
quadrimestres
Augmentar en 12 crèdits
l'ensenyament.
CAI
CAE
CAE
CAI
CAE
CAE
CAI
CAE
3.2 Programes de les
assignatures del pla
d'estudis
Guia de l'estudiant amb informació
complerta per l'estudiant
CAI
Augment del treball en el celler
Incorporar aspectes de legislació i
gestió a les assignatures de l'àrea
d'economia
CAE
CAE
30

Informe final avaluació URV programa 1999
d'estudis
Nivell d'actualització científica dels
programes de les assignatures elevat
CAI
3.3 Organització de
l'ensenyament
Estudi poc massificat que permet
una major qualitat docent
El calendari acadèmic permet
optimitzar les pràctiques al camp
experimental i al celler
4. DESENVOLUPAMENT DE L'ENSENYAMENT
4.1 Atenció tutorial Molt bona disponibilitat horària i
facilitat en l´atenció a l´alumne
4.2 Metodologia docent Realització de dues veremes, una en
els camps experimentals i celler
pilot i una altra a l'empresa
(practicum).
4.5 Coordinació de
l'ensenyament
4.6 Resultat de
l'ensenyament
5. ALUMNES
6. PROFESSORAT
6.1 Tipologia del
professorat implicat en la
docència
6.4 Participació en els
òrgans de govern i gestió
7. INSTAL.LACIONS
Satisfacció en compliments de
programes i horaris.
Elevat èxit en convocatòria
d´exàmens
Positiu i vocacional. Els alumnes
que es preinscriuen excedeixen el
sostre de 40 cada any.
Reben una bona atenció dels
professors.
Associats especialistes del sector i
professorat a temps complert amb 10
anys d'experiència prèvia a l'inici de
la llicenciatura.
Gran implicació del professorat
Camp vitícola i instal.lacions del
celler molt satisfactòries
Biblioteca especialitzada i
professional. Creació de base de
dades pròpia: ENOVIT
CAI
CAE
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAI
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
La facultat té una aula de tast amb
40 cabines individualitzades CAI
CAE
Permetre per part de la URV els
processos administratius amb el
calendari vitivinícola.
Aconseguir adaptar les
convocatòries de beques de
doctorat als enòlegs.
Coordinació d'assignatures i
continguts en les diferents àrees.
Coordinació per àrees.
Necessitat d'incrementar la
plantilla.
El nou campus de Sescelades
solucionarà els problemes d'espai.
Arranjament de la fotocopiadora.
Dotar la sala d'informàtica (e n
l'actualitat ja s'ha solucionat en
part el problema)
Incrementar la dotació de material
docent dels laboratoris i mantenirla.
CAI
CAI
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
8. RELACIONS EXTERNES
Contactes amb empreses del sector.
Èxit en els intercanvis d'alumnes en
el temps de verema.
CAI
CAI
Augmentar els contactes amb
altres universitats.
Augmentar els intercanvis de
professorat amb universitats
estrangeres
CAI
CAI
31

Informe final avaluació URV programa 1999
RECERCA
1. EL CONTEXT D'OPORTUNITATS
Oportunitats de finançament pública
en recerca en enologia (Cicyt,
GenCat)
Unitat d'Enologia del CeRTA de la
Gen.Cat.
2. EL CONTEXT INSTITUCIONAL
2.1 El Departament dins
de la Universitat
Singularitat d'enologia a URV i forta
implicació de DBB en enologia
Grups recerca DBB en enologia ben
posicionats dins context URV
CAI
CAE
CAI
CAI
CAI
Potenciació transferència a
empreses
CAI
2.2 Els recursos del
departament
Majoria de recerca a DBB
relacionada amb enologia
Molt bons recursos materials: equips
laboratori, finca, celler
CAI
CAE
CAI
CAE
Augmentar la dotació de material
informàtic (ordinadors i
programari)
Dotar de tècnics de suport a la
recerca
CAI
CAI
CAE
Cal corregir deficiències
d'infraestructures en breu
Millorar espais (previst a les noves
instal.lacions de Sescelades)
CAE
CAI
2.3 Estructura
3. ACTIVITAT
Molt positiu ambient de recerca i
motivació del professorat
Grups de recerca ben definits i línies
d'investigació ben conegudes.
També hi ha bona coordinació.
3.1 Objectiu Objectius clars de recerca i
transferència en enologia
3.2 Productividad Alta participació en projectes
finançats
CAE Unificar laboratoris de recerca
(també previst a les noves
instal.lacions de Sescelades)
CAI
CAI
CAI
Incrementar relacions amb altres
universitats i grups de recerca
CAI
CAI
CAE
Important transferència serveis al
sector enològic
CAI
Promoure publicacions amb més
impacte
CAI
CAE
Alt nombre de tesis doctorals
llegides i en elaboració
3.3 Concentració Força equilibri de productivitat entre
diferents línies de recerca
CAI Incentivar la recerca bàsica CAI
CAI
3.4 Activitat de recerca i
docència (interacció)
3.5 Activitat de recerca i
gestió (interacció)
4. RESULTATS
Relació de recerca amb docència en
enologia, participant tots els
professsors en recerca
Bona coordinació interna de grups
recerca i amb la direcció i la
secretaria del DBB
CAI
CAE
CAI
Manca personal docent i
investigador
CAI
CAE
Èxit elevat a convocatòries de
projectes de recerca
CAI
Potenciar difusió recerca i
transferència feta a DBB: memòria
DBB, web.
CAI
32

Informe final avaluació URV programa 1999
GESTIÓ
1. GESTIÓ DE PERSONAL
1.1 Gestió de personal
docent i investigador
2. Gestió del personal
d'administració i serveis
Molt bon funcionament de la
secretaria i la biblioteca.
CAI
CAE
Reforçar l'estructura docent amb
l'augment de professorat numerari
especialitzat
Cal més personal administratiu de
suport recerca
CAI
CAE
CAI
2. GESTIÓ DE PROCESSOS
Consolidar les expectatives
laborals del PAS i fomentar el seu
accés als mitjans adequats de
formació
CAE
2.3 Participació del PDI
en els òrgans de govern i
de gestió
2.4 Els processos
d'eleccions i participació
estudiantil
2.5 Activitats culturals i
d'extensió universitària
2.6 Mecanismes de
satisfacció
2.7 Mecanismes de
millora de la qualitat
Professors directament implicats en
els òrgans de gestió.
Cursos de tast anuals, conferències
per col.lectius del sector de
coordinació amb l'STQ.
CAI
CAI
Incentivar la participació dels
alumnes en els òrgans de govern.
Creació d ´ enquestes pròpies per
determinar la satisfacció dels
estudiants, on es contemplin les
especifitats de l'ensenyament
Creació d'un comitè de professors
d'Enologia per a la realització del
seguiment de les propostes de
millora
CAI
CAI
CAI
Observacions:
CAI el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació interna
CAE el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació externa
33

Informe final avaluació URV programa 1999
5.2.4 INFERMERIA
L'ensenyament d'Infermeria és una titulació de primer cicle que s'imparteix a l'Escola Universitària
d'Infermeria, juntament amb el títol propi graduat en Ciència i Mètode de la Infermeria, de segon cicle.
Aquesta Escola, fins fa poc amb seu a l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, ha traslladat el
darrer curs les seves instal· lacions a una nova seu, a l'avinguda Roma.
El curs 1998-99, 16 professors titulars i 35 professors associats (entre associats tipus A, tipus B i tipus 2)
imparteixen docència a la titulació. Pel mateix curs, el nombre d'alumnes matriculats a l'ensenyament és
de 260, xifra que representa el 3,7% dels alumnes de titulacions de cicle curt de la URV, i
aproximadament el 2% del total d'alumnes matriculats a la URV.
El procés d'avaluació de la titulació d'Infermeria a la URV s'insereix en l'avaluació transversal dels
ensenyaments d'Infermeria a les universitats públiques catalanes, segons el programa de l'Agència per a la
Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. S'han avaluat un total de sis ensenyaments d'Infermeria, en
dues tandes del mateix programa 1999 d'avaluació. En aquest programa hi participen, a més de l'Escola
Universitària d'Infermeria de la URV, l'Escola Universitària d'Infermeria Sant Pau (adscrita a la UAB),
l'Escola Universitària d'Infermeria Vall d'Hebron (adscrita també a la UAB), l'Escola Universitària
d'Infermeria Creu Roja de Terrassa (adscrita a la UAB), l'Escola Universitària d'Infermeria de la
Universitat de Girona i l'Escola Universitària d'Infermeria de la Universitat de Lleida .
Per al desenvolupament del procés d'avaluació, des de l'Agència es va adaptar la Guia d'avaluació a les
especifitats de la titulació, especialment la part dedicada a les pràctiques clíniques. Per realitzar
l'adaptació, es nomena una comissió que compta amb la participació de representants de l'Escola
Universitària d'Infermeria de la URV.
L'avaluació de la qualitat a la titulació d'Infermeria comença al febrer de 1999, moment en què es
constitueix el comitè intern d'avaluació. A continuació, i després de la jornada de formació per a comitès
interns d'avaluació realitzada al març del mateix any, es desenvolupa el procés d'avaluació interna que
finalitza amb l'elaboració d'un autoinforme d'avaluació el mes de març de 2000. La visita d'avaluació
externa es desenvolupa els dies 15, 16 i 17 de maig de 2000 sense incidències. Amb la informació
recollida a les audiències del procés d'avaluació externa, més l'estudi de l'autoinforme, el comitè extern
elabora el seu informe d'avaluació, que es tramet a la titulació durant el mes de juny de 2000.
A partir d'aquest moment es desenvolupa la fase final del procés d'avaluació, que s’allargarà fins a finals
del 2000 i que té com a objectiu redactar un informe final que ha d'incloure la valoració del procés, una
síntesi de punts forts i punts a millorar i una explicitació de les accions de millora que el comitè intern
proposa per a la seva implantació. Aquesta proposta ha d'incloure la responsabilitat de la implantació de
l'acció, així com la seva prioritat dins una escala.
34

Informe final avaluació URV programa 1999
AVALUAC IÓ DE LA TITULACIÓ D'INFERMERIA
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA
Sra. Carme Vives Relats, presidència compartida i directora de l'Escola Universitària
d'Infermeria
Sra. Carme Ferré i Grau,
presidència compartida (fins a juliol de 1999) i sotsdirectora de
l'Escola Universitària d'Infermeria
Sra. M. Rosa Aparicio,
presidència compartida (des de juliol de 1999) i sotsdirectora de
l'Escola Universitària d'Infermeria
Sra. Virtudes Rodero Sánchez, directora del Departament d'Infermeria
Sra. Carme Nogués Domingo,
Sra. Bernarda Garcés,
Sra. Dolors Burjalès,
Sra. Rosa Duran Sánchez,
Sra. M. Eva Moncunill Martínez,
professora titular del Departament d'Infermeria i membre del comitè
fins a desembre de 1999
professora titular del Departament d'Infermeria i membre del comitè
des de febrer de 1999
professora titular del Departament d'Infermeria i membre del comitè
des de febrer de 1999
cap de la secretaria de l'Escola d'Infermeria
estudiant
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA
Sra. M. Amparo Benavent, presidenta del comitè.
Infermera i professora titular d'Escola de la Universitat de València
Sra. Núria Martí,
infermera i directora d'infermeria de l'Hospital Universitari Germans
Trias i Pujol
Sr. Josep Grifoll i Saurí,
tècnic de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a
Catalunya
5.2.4.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN
Respecte al procés d'avaluació interna
Com a punts forts, el comitè d'avaluació interna de la titulació d'Infermeria destaca:
Quant al procés en general, el treball de forma cohesionada i integrada del mateix CAI, així com el fet de
contractar suport administratiu, que ha facilitat el procés. També valora positivament la bona
predisposició per donar suport i facilitar les dades del Gabinet Tècnic del Rectorat.
Referent a la difusió i comunicació a la comunitat avaluada, es considera molt fluida en totes les seves
fases, inclosa la difusió de l’autoinforme.
La participació i col· laboració dels diferents col· lectius a l'hora de facilitat dades que se'ls demanen.
Mereixen menció especial la participació del Consell d’Estudiants i la Biblioteca.
S'han detectat, però, alguns punts a millorar que seria convenient superar en futurs processos d'avaluació:
Quant a la composició del CAI, per motius personals, va ser modificada dues vegades.
En les qüestions generals, destaca la manca de suport administratiu per a l’elaboració de l’avaluació i la
falta de dades bàsiques per part de la URV i la Generalitat que haurien ajudat a millorar l’anàlisi de
l'ensenyament. També esmenten la manca de recollida de dades de forma sistemàtica per part del centre.
Referent al moment en què es va realitzar l'avaluació, es valora negativament el fet d'haver elaborat el pla
estratègic abans de l’avaluació
Quant als terminis, el CAI ha trobat dificultats per complir-los.
35

Informe final avaluació URV programa 1999
Per tot això, el CAI considera que seria important comptar amb una persona encarregada de l’elaboració
de documentació i recollida de dades de forma sistemàtica al centre.
Respecte al procés d'avaluació externa
Respecte a les relacions amb el CAE, van ser totalment satisfactòries i la visita i les diferents sessions
programades es van realitzar segons el calendari previst.
S'ha de posar especial èmfasi en les audiències que va mantenir el CAE amb els diferents col· lectius, pel
nombre de participants i el seu grau d’implicació. En destaca l’audiència publica, on hi va haver una
representació important de les diferents institucions sanitàries, associacions, representants de diferents
centres de la URV, L’EUI de Tortosa i professionals d’infermeria, així com professors i PAS del Centre.
Quant a l'informe oral, el seu contingut coincideix amb l’escrit tramès pel CAE posteriorment.
5.2.4.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN
Respecte al procés d'avaluació interna
El comitè extern d'avaluació destaca que hauria estat preferible avaluar abans de l'elaboració del pla
estratègic.
Quant al procés de recollida de dades, es valora positivament la tasca realitzada per l'escola, que hauria de
permetre consolidar un sistema de processament de dades pròpies.
Es valoren positivament els grups de treball establerts amb el Consell d'Estudiants, les entrevistes amb el
professorat i les enquestes realitzades per correu a estudiants de postgrau.
El nivell de participació en la reflexió interna ha estat alt, especialment per part dels estudiants. L'equip de
govern del centre s'ha implicat i hi ha col· laborat activament.
Respecte a l'autoinforme, s'ajusta a la Guia d'avaluació dels ensenyaments d'Infermeria, tot i que és més
descriptiu que valoratiu. A més, el seu contingut s'ha validat a les audiències de la visita d'avaluació
externa. En el capítol dedicat a les propostes de millora, caldria una priorització. També seria convenient
fer una separació dels punts forts, punts a millorar i propostes de millora que corresponen a l'ensenyament
de les que corresponen al Departament.
Respecte al procés d'avaluació externa
La participació a les audiències ha estat molt bona. L'autoinforme i el procés d'avaluació que s'estava
realitzant era conegut per la majoria dels assistents.
El comitè extern valora positivament la convocatòria de l'audiència pública, on van assistir professionals
externs a l'Escola d'Infermeria, amb la qual cosa es va donar un referent extern molt interessant.
Com a proposta de millora, a la reunió amb graduats es van convocar, tal com recomana la Guia, titulats
amb una antiguitat entre 3 i 10 anys. Tot i això, el CAE considera que hauria estat molt interessant
convocar també titulats recents, de les dues darreres promocions.
36

Informe final avaluació URV programa 1999
5.2.4.3 SÍNTESI DE PUNTS FORTS I ACCIONS DE MILLORA
ENSENYAMENT D'INFERMERIA
ÀREA PUNTS FORTS Observ. ACCIONS DE MILLORA Observ.
DOCÈNCIA
1. EL CONTEXT INSTITUCIONAL
1.2 Evolució de la
titulació
1.3 Les decisions sobre la
titulació
2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ
2.1 Anàlisi i valoració
dels objectius
2.2 Planificació de la
titulació
Ensenyament consolidat, bona
projecció exterior, enfocament
humanista, global i obert
Bona relació entre els diferents
estaments implicats
Es valoren amb igualtat els objectius
de centre, infraestructures, recursos
humans, etc.
Anàlisi realitat professional i
demandes de la societat en general
Cohesió al voltant de la professió
com a disciplina humanista
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAI
CAE
Crear la figura responsable de la
tasca
CAI
2.3 Demanda i qualitat
d'accés
Bona demanda i qualitat d'accés
CAI
CAE
Fer tràmits per donar sortida a la
situació
CAI
2.4 Anàlisi de la demanda
i ocupació de la titulació
Recollir i sistematitzar dades sobre
la demanda
CAI
CAE
3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ
3.1 Estructura del pla
d'estudis
S'ajusta a les directius legals i
segueix les recomanacions de la
URV
Coherència entre els continguts
teòrics i pràctics
CAI
CAE
CAI
CAE
Homologació del segon cicle i
revisió reorganització del pla
d'estudis de 1r i 2n cicle
3.2 Programes de les
assignatures del pla
d'estudis
Atractives per als alumnes d'altres
ensenyaments (matèries de lliure
elecció)
Programes orientats cap a la
capacitació professional i laboral i
cap a la societat
4. DESENVOLUPAMENT DE L'ENSENYAMENT
4.1 Atenció tutorial
CAE Integració dels objectius de les
pràctiques clíniques
CAI
Tutoria de matrícula CAI Revisar els horaris d'atenció a
l'alumne
Desenvolupar el pla tutorial
4.2 Metodologia docent Accessibilitat professor/alumne:
intercanvi que minimitzi la rigidesa
de les clases magistrals
4.3 El treball dels
alumnes
CAE Adequar el mobiliari i els espais
per poder fer classes en grup, en
l'espai definitiu de l'Escola.
Reducció de treballs integrant
continguts.
CAI
CAI
CAI
CAE
37

Informe final avaluació URV programa 1999
4.4 Avaluació dels
aprenentatges
Exàmens s'adeqüen als continguts
segons els estudiants
CAI
CAE
Seguir en la línia d'avaluació
mitjançant exàmens i treballs.
CAI
4.5 Coordinació de
l'ensenyament
Els alumn es són avaluats amb
diferents criteris a més dels exàmens
(seminaris, pràctiques clíniques, etc.)
Bona coordinació: matèries (teoria i
pràctica) professors (anàlisi de
contiguts de les diferents matèries)
CAI
CAI
4.6 Resultat de
l'ensenyament
Taxes de rendiment bones
CAI
CAE
5. ALUMNES
Oferta de places ben dimensionada a
la demanda
Bona participació dels estudiants a la
vida universitària
CAE Revisar normativa d'accés
CAI
CAE
CAI
6. PROFESSORAT
6.1 Tipologia del
professorat implicat en la
docència
Grup ben cohesionat i amb nivells
de formació i preparació alts.
Plantilla equilibrada en relació amb
les diferents categories de
professorat, aproximadament un
50% tenen el segon cicle.
Bona valoració per els estudiants,
tracte i disponibilitat
6.2 Política d'innovació i
ajuts a la docència
Motivació i actualització del
professorat en aquest camp, facilitat
pel Departament
CAI
Aconseguir més recursos per
formació i actualització del
professorat
CAI
6.3 Professorat i
desenvolupament de la
docència
Professionalitat alta: perfil
professorat adequat a les matèries
impartides
CAI
CAE
6.4 Participació en els
òrgans de govern i gestió
Bona participació i motivació
CAI
7. INSTAL.LACIONS
8. RELACIONS EXTERNES
EUI arrelada a la ciutat de Tarragona
Bona relació amb les institucions,
associacions i intercanvis europeus
CAI
CAE
CAI
CAE
Ubicació definitiva adient a les
necessitats
Potenciar i donar suport al projecte
del mòdul europeu
CAI
CAE
CAI
CAE
RECERCA
1. EL CONTEXT D'OPORTUNITATS
Transferència de coneixements amb
les institucions sanitàries públiques i
privades
CAI
Incrementar i ampliar la demanda
de transferència
CAI
38

Informe final avaluació URV programa 1999
2. EL CONTEXT INSTITUCIONAL
2.1 El Departament dins
de la Universitat
2.2 Els recursos del
Departament
EL PDI ordinari és el 3,1% respecte
la URV i el PDI no ordinari,
representa el 2,4% del total de la
URV
CAI
Finalització de llicenciatures i de
tesis iniciades.
Pressupost del Departament CAI Insistir en l'homologació del
Graduat superior en ciència i
mètode en infermeria per tal
d'aconseguir el 3r cicle
Grup de recerca Infermeria i Família
CAI
CAI
CAI
3. ACTIVITAT
3.1 Objectiu Impulsar les línies d'investigació en
projectes finançats
3.2 Productivitat Durant el curs 1998-99, un total de
45 produccions entre articles, edició
de llibres, ponències i
comunicacions, conferències,
col· loquis, i organització de
congressos.
CAI
CAI
Incrementar el nombre de projectes
finançats
Incrementar el nombre d'articles en
revistes amb índex d'impacte
CAI
CAI
3.4 Activitat de recerca i
docència (interacció)
Bona repercussió de la producció
científica en l'àmbit docent
CAI
Consolidar i aprofundir en el grau
de producció científica
CAI
3.5 Activitat de recerca i
gestió (interacció)
GESTIÓ
Bona repercussió de la gestió en el
material científic i tècnic i millora de
les aules de taller
CAI Aconseguir l'espai adient CAI
1. GESTIÓ DE PERSONAL
1.1 Gestió de personal
docent i investigador
Idoneïtat del perfil del professorat
amb les matèries que imparteix
CAI
Equilibrar en funció dels recursos
humans i materials
CAI
2. Gestió del personal
d'administració i serveis
2. GESTIÓ DE PROCESSOS
2.1 Disseny del pla
d'estudis
Molt bona qualitat en el seu servei CAI Augmentar una plaça
d'aux.administratiu i aux.de
biblioteca
S'ajusta a la normativa
CAI
CAE
CAI
Coherència de continguts
CAI
CAE
Realització d'un vídeo informatiu
CAI
2.2 Captació d'estudiants
Sessions informatives als centres de
secundàr ia segons demanda
CAI
2.3 Participació del PDI
en els òrgans de govern i
de gestió
Participació en la setmana de portes CAI
obertes
Bon nivell de participació CAI Continuar motivant els professors CAI
Tot el personal PDI ordinari està
implicat en diverses comissions
CAI
2.4 Els processos
d'eleccions i participació
estudiantil
Els processos i resultats han estan
sempre satisfactoris
CAI
39

Informe final avaluació URV programa 1999
2.5 Activitats culturals i
d'extensió universitària
Bona i diversificada oferta CAI Consolidar les existents CAI
2.6 Mecanismes de
satisfacció
Enquestes d'avaluació del
professorat per part de la URV
CAI
Fer un seguiment mitjançant
l'associació d'exalumnes
CAI
2.7 Mecanismes de
millora de la qualitat
Pla estratègic CAI Seguiment acords del pla estratègic CAI
Observacions:
CAI el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació interna
CAE el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació externa
40

Informe final avaluació URV programa 1999
5.2.5 L'AVALUACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE MESTRE, ESPECIALITATS D'EDUCACIÓ
ESPECIAL, EDUCACIÓ FÍSICA, EDUCACIÓ INFANTIL, EDUCACIÓ MUSICAL,
EDUCACIÓ PRIMÀRIA I LLENGUA ESTRANGERA
La titulació de Mestre és un ensenyament de primer cicle amb sis especialitats: Mestre de Llengua
Estrangera, Mestre d'Educació Infantil, Mestre d'Educació Primària, Mestre d'Educació Especial, Mestre
de Música i Mestre d'Educació Física.
L'ensenyament de Mestre està inscrit a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, on també
s'imparteixen les titulacions de Pedagogia i Psicologia. Durant el curs 1998-99 compta amb 69 professors
pertanyents a 10 departaments diferents i 760 alumnes en el total de les sis especialitats. Aquests alumnes
representen l'11% dels alumnes de 1r cicle matriculats a la URV i el 6% del total d'alumnes de la URV.
L'avaluació de la qualitat de l'ensenyament de Mestre a la URV es desenvolupa dins el marc de
l'avaluació transversal dels ensenyaments de Mestre del sistema universitari públic català, segons el
programa de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. S'avaluen un total de 25
titulacions de Mestre a tot Catalunya. Hi participen, a més de la URV, la UB, la UAB, la UdG i la UdL.
A cada universitat s'avaluen entre quatre i sis titulacions, essent la URV l'única universitat on s'avaluen
les sis titulacions de Mestre (Infantil, Primària, Especial, Física, Musica i Llengües Estrangeres).
En tractar-se d'un procés d'avaluació transversal, l'Agència va nomenar únicament dos comitès externs
que van avaluar la totalitat de les titulacions de Mestre, per tenir d'aquesta manera una visió més àmplia.
Es decideix formar comitès externs ampliats de sis persones, donada la complexitat d'avaluar diverses
titulacions simultàniament a cada Universitat, que a més tenen àrees de docènc ia diferents. Cada comitè
extern compta amb tres acadèmics, dos professionals i un metodòleg.
L'avaluació de la titulació de Mestre a la URV comença el gener de 1999 amb la constitució del comitè
d'avaluació interna. Les particularitats d'un ensenyament com el de Mestre, amb sis especialitats que es
poden assimilar a sis titulacions diferents, fan més complex el procés d'avaluació. Malgrat això, es
decideix constituir un únic comitè d'avaluació interna i un únic comitè d'avaluació externa, que avaluaran
el conjunt de les sis especialitats.
El procés d'avaluació interna es desenvolupa des del mes de març de 1999, en què es realitza la jornada de
formació del comitè intern, fins al mes de gener de 2000, en què finalitza l'elaboració de l'autoinforme
d'avaluació. La visita d'avaluació externa es realitza els dies 23, 24 i 25 de febrer de 2000. El mes de
març de 2000 finalitza el procés d'avaluació externa amb l'informe d'avaluació externa.
El comitè intern comença a continuació la fase final del procés d'avaluació de la titulació, elaborant un
informe final d'avaluació que finalitza el mes d'octubre de 2000. Aquest informe pretén ser una síntesi del
procés, on hi consta la valoració de les diferents fases del procés i un recull dels punts forts, punts a
millorar i accions de millora senyalats per ambdós comitès. En aquest recull s'especifiquen aquelles
propostes de millora que assumeix el comitè intern i que proposa per a ser implantades en l'ensenyament.
41

Informe final avaluació URV programa 1999
AVALUAC IÓ DE LA TITULACIÓ DE MESTRE
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA
Dr. Jacky Verrier Delahaie, vicedegà de l'ensenyament de Mestre i professor del Departament de
Filologies Romàniques. President del comitè
Dr. Luis Fernando Valero, professor del Departament de Pedagogia
Sra. Maria Vives,
Sra. Carmen Conde,
Dr. Antoni Gavaldà,
Sr. Agustí Salvat,
Dr. Julián de las Cuevas,
Sra. Isabel Viscarro,
Sra. Leonor Trullols,
Sr. Leonardo Lacasa,
professora del Departament de Pedagogia
professora del Departament de Psicologia
professor del Departament d'Història i Geografia
professor del Departament de Bioquímica i Biotecnologia
professor del departament de Filologies Romàniques
professora del departament de Pedagogia
cap de la secretaria del centre
estudiant
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA
Santiago Romero Granados, catedràtic d'Educació Física i degà de la Facultat de Pedagogia de la
Universitat de Sevilla . President del comitè
Amparo Martínez Sánchez, professora titular de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de
València
Andrés Vázquez Morcillo, catedràtic de Didàctica de les Ciències Experimentals a l'Escola
Universitària de Magisteri de la Universitat de Castella -La Mancha i
director de l'Oficina d'Avaluació de la Qualitat
Francesc Salvadó Vallespí, director del CEIP Ciutat de Reus
Anna Freixenet,
Josep Manel Torres Solà,
cap d'estudis de l'Escola Montcau-La Mola de Matadepera, a Barcelona
tècnic de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a
Catalunya
5.2.5.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN
Respecte al procés d'avaluació interna
Quant a la formació del comitè d'avaluació, es valoren positivament les relacions tant professionals com
humanes entre els membres del comitè. A més, va influir positivament en les relacions i en la realització
de treball el fet que tots els membres del CAI treballen junts a la Comissió Acadèmica, ja que la
integració del grup ja estava feta.
L'accés a les dades no va presentar problemes, gràcies a la disponibilitat del Gabinet Tècnic i dels
diferents òrgans i serveis del centre.
42

Informe final avaluació URV programa 1999
El CAI va fer grans esforços per informar a l'alumnat i el professorat, tant del procés d'avaluació interna,
com de l'autoinforme i de la visita externa d'avaluació.
Quant a la participació, els alumnes van participar de forma massiva i els professors van ser menys
participatius. No hi va haver cap problema quant a la participació, col· laboració i aportacions dels òrgans
del centre.
No es va poder complir amb els terminis establerts de lliurament de l’autoinforme al Vicerectorat a causa
de les dificultats en la interpretació de les dades estadístiques, les tasques de gestió de la Comissió
Acadèmica i el retard en l’elaboració d'algunes parts de l’autoinforme .
Respecte al procés d'avaluació externa
El CAI va posar a la disposició del comitè extern els espais i mitjans adequats pel desenvolupament de la
seva feina.
La visita es va difondre entre tota la comunitat avaluada i es van fer convocatòries per les diferents
audiències, posant especial interès a informar els estudiants de la importància de l’avaluació.
Quant a la difusió de l'autoinforme, sembla que molts alumnes no coneixien l’autoinforme. Cap exalumne
no el coneixia.
La visita del comitè extern es desenvolupa amb tota normalitat. La participació dels col· lectius no fou
gaire nombrosa, en particular pel que fa als alumnes.
Quant a la tasca del comitè extern, es considera que alguns membres no van participar tan activament
com d'altres en el seu desenvolupament.
Respecte a l'informe oral, la primera valoració del comitè intern fou la de considerar que l’avaluació
externa feia referència exclusivament als punts a millorar i de millora, sense cap valoració positiva de
l’ensenyament.
En el contingut de l'informe extern es detecten incoherències i apreciacions subjectives. Es fan constar
opinions personals, recollides durant les audiències, sense contrast amb altres dades o opinions d’altres
membres de la comunitat avaluada. En resum, el comitè intern considera que l’informe extern no
reflecteix la situació real de l’ensenyament de Mestre i per aquest motiu decideix presentar esmenes al
fons i a la forma. Aquestes esmenes no són recollides pel comitè extern, que considera que arriben fora de
termini. Finalment, el CAI opta per incorporar les esmenes a l'informe extern en l'informe final de la
titulació.
5.2.5.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN
Respecte al procés d'avaluació interna
Quant a la composició del comitè, poca representativitat de l'alumnat i diferent representativitat del
professorat i del PAS.
Respecte al procés de recollida d'informació, el comitè extern considera que s'hi ha dedicat esforç, però
que no s'ha presentat i analitzat prou adequadament.
Es valora positivament la transparència del procés d'avaluació i l'adequada publicitat i participació. Però,
per altra banda, destaca l'excessiva globalització del procés amb manca de diferenciació significativa
entre les especialitats de la titulació de Mestre i la manca l'avaluació de la recerca.
El comitè extern valora el gran esforç de reflexió interna entre professors i PAS, encara que considera que
els alumnes han tingut un escàs coneixement del procés i de l’autoinforme i que no s'hi han implicat els
departaments no ubicats a la Facultat.
43

Informe final avaluació URV programa 1999
Referent a l'autoinforme, la redacció és correcta, però la síntesi realitzada es jutja massa reduccionista. El
seu redactat resulta molt descriptiu i poc valoratiu. Quant a les propostes de millora, són molt concretes i
permeten una anàlisi pràctica, tot i que no estan prioritzades i estan dirigides fonamentalment a la pròpia
Facultat.
Respecte al procés d'avaluació externa
El comitè extern destaca el bon tracte rebut durant la seva estada i l'aportació de les dades necessàries en
el transcurs de la visita.
Les audiències amb professorat, equip directiu i PAS han estat participatives i valuoses. Les audiències
amb directors de departament, alumnes de 1r i darrer curs i titulats, en canvi, han estat poc nombroses i
representatives. Destaca també l'absència de participació en l'audiència pública.
En general, valoren negativament la poca participació de professorat, alumnes i PAS en el procés
d'avaluació.
44

Informe final avaluació URV programa 1999
5.2.5.3 SÍNTESI DE PUNTS FORTS I ACCIONS DE MILLORA
ENSENYAMENT DE MESTRE
ÀREA PUNTS FORTS Observ. ACCIONS DE MILLORA Observ.
DOCÈNCIA
1. EL CONTEXT INSTITUCIONAL
1.1 Dades generals
Ensenyament consolidat CAI Desenvolupar accions d'integració a
través de programes col.lectius
CAI
CAE
1.2 Evolució de la
titulació
Reinvidicació de la llicenciatura
CAI
CAE
Desenvolupament vies més flexibles
d'informació
Implantació de la llicenciatura
CAE
CAI
CAE
1.3 Les decisions sobre
la titulació
Potenciar la titulació i la imatge de
l'ensenyament
CAI
CAE
Creació d'un Departament de
Didàctiques Específiques
CAI
2. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ
2.1 Anàlisi i valoració
dels objectius
Recursos humans i organització de la
gestió
CAI
2.2 Planificació de la
titulació
Definir el perfil de formació de
l'alumne
CAI
CAE
2.3 Demanda i qualitat
d'accés
Bona demanda d'accés
CAI
CAE
2.4 Anàlisi de la Demanda de titulats
demanda i ocupació de la
titulació
3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ
3.1 Estructura del pla
d'estudis
CAI
CAE
Dedicar més atenció a les
especialitats
Renovació del pla d'estudis
Redistribuir l'itinerari curricular
CAE
CAI
CAI
3.2 Programes de les
assignatures del pla
d'estudis
Actualització científica dels
continguts
CAI
Coordinar els programes
Introduir assignatures anuals
CAI
CAE
CAI
CAE
3.3 Organització de
l'ensenyament
Relació adient entre els grups
d'alumnes i els professors
CAI
Reajustament dels continguts
CAI
45

Informe final avaluació URV programa 1999
Període de docència CAI Redistribució horària de les
assignatures optatives i de lliure
elecció
Horari setmanal
CAI
CAE
Planificació exàmens finals
Organització del pràcticum
CAI
CAE
CAI
CAE
4. DESENVOLUPAMENT DE L'ENSENYAMENT
4.1 Atenció tutorial
Atenció continuada dels alumnes,
facilitada per les bones relacions
entre professors i alumnes.
Inici d'una acció tutorial
institucionalizada per al curs 2000-01
CAI
CAI
4.2 Metodologia docent
Classes magistrals amb grups de 80 i
classes participatives en grups de 40
Metodologia participativa
Utilització dels recursos informàtics
CAI Fomentar l'aprenentatge i la
investigació a través d'un canvi
metodològic
CAI
CAE
CAI
Fomentar la participació dels
alumnes en activitats
complementàries
CAE
CAE
Compliment dels programes
CAI
4.3 El treball dels
alumnes
4.4 Avaluació dels
aprenentatges
Preocupació per la innovació
didàctica
Elevada assistència a classe
CAI
CAI
Desenvolupar una acció de
coordinació dels criteris d'avaluació
CAI
4.5 Coordinació de
l'ensenyament
4.6 Resultat de
l'ensenyament
Bons resultats de l'ensenyament
CAI
CAE
Desenvolupar accions entre les àrees
implicades
CAI
5. ALUMNES
Atenció especial als alumnes de nou
ingrés des del centre (reunions de
tutoria) i del professorat (tutories)
CAI
Potenciar la participació dels
alumnes en els òrgans de govern
CAI
CAE
Bon funcionament del Consell
d'Estudiants
CAI
Potenciar l'accés dels alumnes a
programes europeus
CAI
CAE
Bon clima de relació professoralumne
CAI
CAE
6. PROFESSORAT
6.1 Tipologia del
professorat implicat en la
docència
6.2 Política d'innovació i
ajuts a la docència
Dotació correcta de PDI en relació
amb el nombre d'alumnes
CAI
CAE
Facilitar l'accés del professorat a la
titularitat
Implicar els departaments en
l'ensenyament
CAE
CAI
CAE
46

Informe final avaluació URV programa 1999
6.3 Professorat i
desenvolupament de la
docència
6.4 Participació en els
òrgans de govern i gestió
7. INSTAL.LACIONS
Compliment de les obligacions
docents
Participació del professorat
Aules àmplies i il.luminades. Bona
situació geogràfica del centre
Dotació de la biblioteca
Dotació del servei de reproducció
gràfica
CAI
CAI
Desenvolupar accions d'innovació
Desenvolupar contactes amb altres
universitats
Desenvolupar
relacions
professionals amb centres educatius
de l'educació infantil i primària
Eliminar aquesta situació
CAI
CAE Dotar la biblioteca d'aire condicionat
CAI
CAE
Millorar la biblioteca en recursos
humans
CAI
CAE Millorar les instal.lacions
CAE
CAI
CAE
CAI
CAI
CAE
CAI
CAI
CAE
CAI
Dotació del servei de cafeteria CAI Creació de laboratoris de ciències
socials i llengües estrangeres
Dotació amb mitjans audiovisuals i
informàtics
CAI
CAE
CAI
8. RELACIONS EXTERNES
Ampliar les relacions externes amb
centres educatius
CAI
Observacions:
CAI el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació interna
CAE el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació externa
47

Informe final avaluació URV programa 1999
5.3 SÍNTESI DE PUNTS FORTS I ACCIONS DE MILLORA DELS ENSENYAMENTS
Com a conclusió del procés d'avaluació de la qualitat dels ensenyaments a la URV, es presenta una
síntesi dels punts forts i accions de millora que es repeteixen en un nombre significatiu de titulacions.
Molts cops el punt fort o l'acció de millora no és formulat exactament de la mateixa manera pels diferents
comitès, però la semblança és molt gran. En aquests casos, per fer la síntesi s'ha adoptat una formulació
aproximada més general que reculli les diferents expressions.
La síntesi que es presenta és un reflex de la situació del conjunt dels ensenyaments avaluats, tot i que són
molt diferents entre si, ja que s'han avaluat ensenyaments de primer cicle, de primer i segon cicle, i de
només segon cicle, de diferents àrees: educació, ciències de la salut, ciències socials i ensenyaments
tècnics. Donades aquestes diferències, els punts que es relacionen en les taules adjuntes poden necessitar
certes matisacions o aclariments per tal que constitueixin una informació útil com a punt de partida d'un
procés de millora.
En les taules adjuntes es presenten els punts que coincideixen en dos o més ensenyaments dels cinc
ensenyaments avaluats. A més, a continuació es presenta una breu explicació dels punts forts i accions de
millora més rellevants, per àrees.
5.3.1 DOCÈNCIA
Punts forts
En relació al context institucional, més de la meitat de les titulacions coincideixen a considerar que
l'ensenyament està consolidat i gaudeix de prestigi. Només en un cas coincideixen comitè intern i
extern en fer l'observació.
Quant als objectius i planificació de la titulació, en quatre de les avaluacions es considera la bona
demanda d'accés com a punt fort. Majoritàriament coincideixen comitè intern i extern.
En valorar el programa de formació, tres de les titulacions consideren un punt fort l'organització del
pràcticum, o en un cas concret, de períodes de pràctiques realitzades durant el darrer any de carrera, que
es podrien assimilar a un pràcticum.
Respecte al desenvolupament de l'ensenyament, destaca la implantació de tutories, que en diferents
graus d'implementació es donen en quatre de les cinc titulacions avaluades. Hi ha tutories de matrícula,
tutories puntuals i també tutories al llarg de tota la carrera, sota la responsabilitat del tutor acadèmic
aquestes últimes.
En el mateix apartat cal destacar el bon rendiment acadèmic dels estudiants també en quatre titulacions.
Tant en aquest punt com en el cas de les tutories, en la meitat de les titulacions coincideixen comitè
extern i intern en fer l'observació.
Quant als alumnes, destaquen les bones relacions professor-alumne, valorades com a punt fort en quatre
ensenyaments, i la participació dels estudiants en la vida acadèmica i els òrgans de decisió, que
apareix com a punt fort en tres avaluacions.
En relació als professors, en quatre titulacions es valora positivament la seva participació en els òrgans
de gestió. Per altra banda, la professionalitat, la preparació i la formació del professorat es considera
un punt fort en tres casos dels cinc avaluats.
Els punts forts més generalitzats en l'apartat d'instal· lacions són: l'adequació de la biblioteca, en tres de
les titulacions, i la bona situació del centre, també en tres casos. Respecte al darrer punt, els motius per
valorar positivament la situació del centre són diversos: entorn geogràfic, ubicació cèntrica, facilitats
d'accés al centre, etc.
48

Informe final avaluació URV programa 1999
Accions de millora
Quant a les metes, objectius i planificació de la titulació, en tres casos els comitès proposen emprendre
accions per afavorir l'ocupació laboral dels titulats, per diferents mitjans: potenciar la borsa de treball,
fer promoció de la titulació a empreses i institucions, informar als estudiants de les sortides laborals,
formar-los en tècniques de recerca de feina, etc.
També es proposa, en quatre de les titulacions avaluades, introduir reformes en les normatives d'accés
i determinar una política d'accés dels alumnes. Es pretén donar solució a diferents problemàtiques
detectades en l'accés dels alumnes. El baix nivell d'entrada i poca incidència dels alumnes procedents de
primer cicle en el cas d'ensenyaments de només segon cicle en són dos exemples.
En l'anàlisi del programa de formació, en totes les avaluacions realitzades es proposen reformes del pla
d'estudis, en diferents aspectes, segons la titulació. En alguns casos es persegueix eliminar llacunes
temàtiques o encavalc aments, en d'altres integrar matèries o reduir la càrrega docent, per exemple.
En referència a les instal· lacions, en tres casos es proposa una millora de les instal· lacions dedicades a
la docència, a la recerca i/o als serveis als estudiants, depenent de la titulació en qüestió. Cal destacar
que en alguns casos no apareix aquesta proposta de millora perquè ja està previst un trasllat o una millora
de les instal· lacions, i així s'exposa en els informes d'avaluació.
En darrer lloc, en quatre dels cinc ensenyaments avaluats, els comitès proposen potenciar les relacions
externes.
5.3.2 RECERCA
Punts forts
En la valoració de la recerca es poden destacar dos punts forts majoritaris, a més d'altres que són més
específics de cada ensenyament.
En primer punt fort són els grups de recerca, consolidats i ben posicionats en el context de la URV.
Aquesta observació la fan tres comitès interns.
En segon lloc, també en tres titulacions es valora l'elevada productivitat de la recerca.
Accions de millora
La millora de les instal· lacions, recursos econòmics i materials informàtics i de laboratori destinats
a la recerca és la proposta de millora més generalitzada. S'ha proposat en quatre de les avaluacions, en
alguns casos pel comitè intern, en d'altres per l'extern i en un cas, per tots dos comitès.
5.3.3 GESTIÓ
La gestió dels ensenyaments ha estat, en general, avaluada menys intensament que la docència o la
recerca. Malgrat aquesta circumstància, hi ha certs punts de coincidència entre els ensenyaments. També
hi ha punts molt específics de cada titulació, que s'expliquen àmpliament en els informes corresponents.
Punts forts
Es valora positivament l'elevada productivitat i bon desenvolupament de les seves funcions del
personal d'administració i serveis, en tres de les avaluacions.
També en tres titulacions es valora com a punt fort el desenvolupament d'accions destinades a la
captació d'alumnes per iniciativa de centres i/o departaments.
En darrer lloc, i també en tres dels casos, la participació del personal docent i investigador en els
òrgans de govern constitueix un punt fort de la gestió.
49

Informe final avaluació URV programa 1999
Accions de millora
En resposta als punts a millorar detectats a la gestió, es proposen diverses accions de millora. Les
majoritàries són dues: per una banda, en quatre titulacions es proposa augmentar la dotació de personal
d'administració i serveis; per altra banda es proposa implantar una política de formació i
d'incentivació d'aquest personal d'administració i serveis. La primera proposta es fa per part del
comitè intern en quatre de les cinc titulacions avaluades, i la segona proposta es fa en tres ensenyaments,
per dos casos per part del comitè intern i en un cas per part del comitè extern.
50

Informe final avaluació URV programa 1999
SÍNTESI DE L'AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DELS ENSENYAMENTS. PROGRAMA 1999
PUNTS FORTS
ASiC
Enologia
EQ
Infermeria
Mestres
ACCIONS DE MILLORA
ASiC
Enologia
EQ
Infermeria
Mestres
DOCÈNCIA
1. CONTEXT INSTITUCIONAL
2.
Ensenyament
consolidat i/o amb CAI
prestigi
Singularitat del centre
CAI
CAE
CAI
CAE
3. METES, OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ
4.
Bona demanda d'accés CAI
CAI
CAE
Oferta ben
dimensionada respecte CAI
a la demanda
CAE
Procés d'anàlisi de la
demanda del mercat
CAE
laboral i de la realitat
professional
3. EL PROGRAMA DE FORMACIÓ
Potenciar la imatge pública del
CAI
CAE CAI centre i/o la titulació
CAI
CAE
CAE
CAI
CAI Definir i documentar els objectius de
CAE la titulació i/o el perfil de formació
Afavorir l'ocupació laboral dels
titulats: borsa de treball, promoció,
formació i informació sobre la
realitat professional
Introduir reformes en les normatives
i polítiques d'accés dels estudiants
CAI
CAE
CAE CAI CAI
CAI CAI CAE CAI
CAI
CAE
CAI
CAE
Continguts del pla
d'estudis equilibrats i
coherents (entre teoria
i pràctica, entre
obligatòries i
optatives, etc.)
Actualització
científica dels
continguts de les
assignatures
Organització del
pràcticum o de
períodes de pràctiques
durant el darrer any
dels estudis
CAI
CAI
CAI
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAI
4. DESENVOLUPAMENT DE L'ENSENYAMENT
Renovar el pla d'estudis, en diferents
aspectes, segons el centre: eliminar
llacunes o solapaments, reduir
càrrega lectiva, afavorir la integració
de matèries, etc.
Redistribuir l'itinerari curricular
CAI
CAI
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI CAI CAI
CAI
Implantació de tutories
institucionalitzades, en CAI
diferent grau, segons CAE
el centre
Potenciar la coordinació de
CAI l'ensenyament, en diferents aspectes,
CAE CAI CAI CAI
segons la titulació: matèries,
avaluació, treballs i/o pràctiques, etc
CAI CAI
CAE CAE
CAI
Introducció de canvis
en la metodologia
docent: classes
participatives i
pràctiques
CAI
CAE
CAI
51

Informe final avaluació URV programa 1999
Rendiment acadèmic
dels estudiants
satisfactori
Calendari acadèmic
adequat
5. ALUMNES
CAI CAI
CAI CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
Bones relacions
professor-alumne
CAI
CAI
CAE
CAI
CAI Potenciar la participació dels
CAE alumnes en els òrgans de govern
CAI
CAI
CAE
Participació dels
alumnes en la vida
acadèmica i els òrgans
de decisió
6. PROFESSORS
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
Elevat compliment de
les obligacions docents CAI
Facilitar la formació del professorat
CAI en metodologies i innovació docent
CAI CAE
Participació en els
òrgans de govern i
gestió
Professionalitat,
preparació i formació
del professorat
7. INSTAL· LACIONS
CAI
CAI
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI CAI
CAI
Instal.lacions per la
docència
satisfactòries: aules,
laboratoris,
instal.lacions
experimentals, etc.
Adequació de la
biblioteca
CAI
Bona situació del
centre, per entorn
geogràfic, ubicació CAI
cèntrica o facilitats
d'accés
8. RELACIONS EXTERNES
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
Millorar les instal· lacions i dotacions
dels laboratoris
CAI
CAE
Millorar els espais i instal· lacions
CAI
CAE dedicades a docència, recerca i/o
serveis als estudiants
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI CAE CAI
CAE
CAI
RECERCA
Potenciar les relacions externes
CAI CAI CAI
CAE CAI
Grups de recerca
consolidats i ben
posicionats en el
context de la
universitat
Oportunitats de
finançament extern
CAI
CAI CAI CAI
CAI
CAE
Augmentar el nombre d'articles
publicats en revistes d'elevat índex
d'impacte
Millorar les instal· lacions, recursos
econòmics i/o materials informàtics i
de laboratori destinats a la recerca
CAI
CAE
CAE CAI
CAE
CAI
CAI CAI
Elevada productivitat
CAI
CAE
CAI
CAI
52

Informe final avaluació URV programa 1999
GESTIÓ
Productivitat i bon
desenvolupament de
les seves funcions del
personal
d'administració i
serveis
Accions de captació
d'alumnes
desenvolupades pel
centre i/o
departaments
Participació del
personal docent i
investigador en els
òrgans de govern
Participació dels
estudiants en els
processos electius
satisfactòria
Oferta d'activitats
culturals i extrauniversitàries
Iniciatives de millora
de la qualitat i
d'innovació docent
desenvolupades pel
centre i/o
departaments
CAI
CAE
CAE
CAI
CAE
CAI
CAI CAI
CAI CAI CAI
CAI
CAI CAI
CAI
CAI
Augmentar la dotació de personal
d'administració i serveis
Augmentar el personal docent i
investigador
Implantar una política de formació i
d'incentivació del personal
d'administració i serveis
Millorar les eines per a la captació
(vídeo, tríptics, etc)
Potenciar la implicació del
professorat en la gestió del centre
CAI CAI CAI CAI
CAI
CAE CAI
CAE CAE CAI
CAI
CAI
CAI CAI
CAI: punt fort o acció de millora indicats pel comitè d'avaluació interna
CAE: punt fort o acció de millora indicats pel comitè d'avaluació externa
53

Informe final avaluació URV programa 1999
6. L’AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'INCORPORACIÓ D'ESTUDIANTS A LA
UNIVERSITAT
Es considera que el procés d'incorporació a la universitat abasta des de les accions de captació i d'acollida
d'estudiants que realitza la Universitat, fins al desenvolupament dels estudis acadèmics dels alumnes
durant el seu primer any d'universitat. No s'hi ha inclòs, en canvi, les provés d'accés a la universitat ni la
gestió de l'Oficina de Preinscripció, que s'avaluaran en etapes posteriors.
El procés d'incorporació de nous estudiants a la universitat és el primer procés que s'avalua en el marc
dels programes d'avaluació institucional de la qualitat. La seva importància és evident, atès que és l'input
a tots els processos universitaris i, per tant, l'avaluació representa un pas endavant en el camí que porta a
garantir la qualitat de l'ensenyament superior, en tots els seus aspectes.
L'avaluació de la qualitat del procés d'incorporació de nous estudiants a la URV s'inicia el mes de febrer
de 1999, amb la constitució del comitè intern, que després de la jornada de formació inicia la tasca
d'elaboració de l'autoinforme, que s'acabarà el mes de febrer de 2000. El procés d'avaluació externa
comença amb la tramesa de l'autoinforme al comitè d'experts externs, per al seu estudi, i continua amb la
visita d'avaluació externa els dies 27, 28 i 29 de març sense incidències. L'informe d'avaluació externa
s'acaba durant el mes de maig de 2000 i a partir d'aquest moment es desenvolupa la fase final del procés
d'avaluació, que finalitza amb la redacció de l'informe final d'avaluació del procés d'incorporació a la
universitat el mes de novembre de 2000.
6.1 METODOLOGIA EMPRADA
L'avaluació del procés d'incorporació de nous estudiants a la universitat s'ha realitzat de manera
transversal a totes les universitats públiques catalanes, a excepció de la UdL. Aquesta transversalitat no
intenta donar eines per a la comparació entre universitats, sinó fer una fotografia de la realitat del procés
d'incorporació a les universitats catalanes.
Per al desenvolupament de l'avaluació s'ha seguit la metodologia específica recollida a la Guia
d'avaluació del procés d'incorporació a la universitat (desembre 1998). Aquest document és el resultat
del treball conjunt dels responsables d’avaluació de totes les universitats catalanes i del personal tècnic i
assessor de l’Agència.
El model d'avaluació és el mateix emprat per l'avaluació dels ensenyaments. Inclou les fases d'avaluació
interna, avaluació externa, informe final i pla de millora.
La Guia d'avaluació del procés d'incorporació a la universitat s'estructura en set àrees temàtiques:
- la captació d'estudiants, on es valora la situació actual, els objectius estratègics de la
universitat, els fons documentals, les accions desenvolupades, el compromís institucional i
la gestió del procés.
- la fase d'admissió, que inclou els processos de notificació i formalització de l'admissió, i la
base de dades.
- la fase d'acolliment institucional: el coneixement de la institució dels nous alumnes, la
representació estudiantil, els drets i obligacions dels nous estudiants, els serveis culturals i
assistencials.
- la fase d'acolliment acadèmic, on es valora la informació donada als nous estudiants sobre
el pla d'estudis i el pla docent, les tutories i les accions de formació
- la fase de resultats, on es fa una anàlisi dels resultats acadèmics del primer període lectiu
- la comunicació institució-estudiant: la gestió de l'expedient acadèmic, la informació sobre
aspectes extracurriculars, les expectatives dels estudiants de programes d'intercanvi i la
satisfacció de l'estudiant
- l'accés dels alumnes des de situacions especials: alumnes de programes d'intercanvi, via
trasllat, canvi de carrera i des de titulacions superiors
54

Informe final avaluació URV programa 1999
A més, la Guia inclou els formats de les taules que s'han de complimentar per donar resposta a les
necessitats d'informació per al procés d'avaluació. Les dades que contenen són bàsicament de matrícula,
segons via d'accés, segons interval de nota de tall i segons procedència geogràfica i dades d'ofert a i
demanda i la seva evolució. L'anàlisi d'aquestes dades fornirà arguments per a les valoracions que
requereix el procés d'avaluació.
Per a la constitució del comitè intern d'avaluació es van seguir les recomanacions de la Guia d'avaluació
del procés d'incorporació a la universitat. Havia de ser un comitè representatiu però no gaire ampli, per
facilitar l'operativitat.
AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'INCORPORACIÓ A LA UNIVERSITAT
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA
Dr. Estanislau Pastor, president del comitè i vicerector de Projecció Exterior
Dr. Joan Igual,
Sra. M. Cinta Olivé,
Sra. Montse Garcia,
Sra. Maria Jonquera Vall,
Sr. Pedro Quintero,
coordinador d'accés de la Universitat Rovira i Virgili
cap del Servei d'Estudiants i Gestió de l'Extensió Universitària (SEGEU)
cap de la Secció d'Afers Acadèmics del Servei de Gestió Acadèmica
cap de la Secretaria de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química
catedràtic de física i química de secundària i membre de la comissió
d'avaluació de la qualitat del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili
El comitè extern nomenat el componen tres persones amb experiència en gestió universitària i
coneixedors del procés avaluat, el director d'un centre de secundària i un metodòleg. D'aquesta manera es
cobrien totes les vessants del procés d'incorporació.
AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'INCORPORACIÓ A LA UNIVERSITAT
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA
Dr. Josep Font Cierco, president del CAE i catedràtic del Departament de Química de la Universitat
Autònoma de Barcelona i exdirector general d'Universitats
Sr. Ignasi Romagosa, director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat
de Lleida
Sr. Rafael Guardiola, vicegerent de la Universitat deValència
Sr. Ferran Marcelo,
Sr. Josep Grifoll,
director de l'IES Pons d'Icart de Tarragona
tècnic de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya
55

Informe final avaluació URV programa 1999
6.2 DESENVOLUPAMENT DE L'AVALUCIÓ
6.2.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN
Respecte al procés d'avaluació interna
Com a proposta de millora, s'apunta la necessitat, en un futur, de donar la formació necessària per portar a
terme processos d’aquest tipus. La formació ha estat constituïda per una jornada de presentació de la Guia
i un procés d’autoformació ajudat per la guia lliurada, la qual ha estat un instrument molt valuós per al
treball desenvolupat pel CAI.
La informació i dades obtingudes des dels diferents serveis implicats a la Universitat ha estat del tot
satisfactòria.
Quant a la informació dels diferents col· lectius implicats, es destaca que a l’inici del procés d’avaluació
se’n va informar tota la comunitat universitària i també es van mantenir informats els degans i directors
de centre durant el procés. Especialment se’n va informar el Plenari i la Permanent de Secundària –
Universitat.
L'autoinforme també va ser àmpliament difós a través del correu electrònic i la plana web de la
Universitat, a més de ser tramès a degans i directors de centre, directors de departament, serveis
involucrats de la URV i la Gerència. Tot i això, les aportacions dels col· lectius implicats no van ser
destacades. Cal esmentar també que el temps de difusió va ser curt.
Respecte al procés d'avaluació externa
La preparació de la visita va ser acurada i es van fer esforços per assegurar la presència dels diferents
col· lectius convocats:
• Delegació Territorial d’Ensenyament
• Inspecció de secundària
• Directors de secundària
• Secretaries de centre de la URV
• Responsables tècnics del procés dintre dels serveis centrals de la URV
• Tutors de centres de la URV
• Gerència de la URV
• Representants dels estudiants al Claustre de la URV
• Professors
• Degans i directors de centre
La tasca desenvolupada en conjunt pel comitè d'avaluació externa va ser satisfactòria. També ho van ser
la preparació de l’audiència, la idoneïtat de l’espai destinat a les audiències i la convocatòria dels
assistents van ser dutes a terme per la unitat tècnica (Gabinet Tècnic de Rectorat).
Quant als materials posats a disposició del CAE, el comitè intern proposa, per a properes avaluacions i
per tal d‘agilitar tot el procés de consulta de materials, que el CAE s’hauria d’anticipar fent una llista de
la documentació necessària. Això permetria preparar tot el necessari amb antelació, ja que determinada
informació no es pot obtenir de manera immediata.
Cal remarcar que algunes de les recomanacions fetes pel CAE a l’informe oral van ser recollides i
aplicades immediatament per part de les distintes unitats de la URV, donada la importància i la millora
que suposava.
L’acompliment de terminis per part del CAE ha estat correcta.
56

Informe final avaluació URV programa 1999
6.2.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN
Respecte al procés d'avaluació interna
Fent referència a la composició del CAI, el comitè extern troba a faltar la participació d'estudiants; tot i
haver-n'hi un de convocat, no va arribar a participar-hi. També hauria estat convenient la presència d'un
director de centre o degà. La participació d'un membre del Consell Social, però, es valora molt
positivament.
Quant a l'autoinforme, segueix l'estructura recomanada a la Guia i desenvolupa tots els seus punts. És un
document molt útil i consensuat que resulta fàcil de llegir. Per contra, s'hi troben a faltar alguns annexos
més i una explotació més acurada d'alguns resultats.
Respecte al procés d'avaluació externa
El grau de participació a les audiències va ser elevat, encara que molts assistents desconeixien el
contingut de l'autoinforme, malgrat que estava a disposició a la plana web de la URV. En alguns casos,
les convocatòries van arribar amb poca antelació.
57

Informe final avaluació URV programa 1999
6.3 SÍNTESI DE PUNTS FORTS I ACCIONS DE MILLORA
PROCÉS D'INCORPORACIÓ A LA UNIVERSITAT
ÀREA PUNTS FORTS Observ. ACCIONS DE MILLORA Observ.
LA FASE DE CAPTACIO
Visites i relacions amb els centres de
secundaria
Documentació escrita subministrada als
centres de secundària.
Instrument de seguiment del grau de
satisfacció dels centres de secundària
Jornades de portes obertes
Setmana de la Ciència
Enquestes sobre coneixement de
característiques de l'alumnat
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAE
Profunditzar les informacions i
relacions amb els centres de
secundària
Considerar el nou model
organitzatiu del procés de
captació d'alumnes. Coordinar a
la Universitat amb aprofitament
de les particularitats de cada
centre
Aprofitar l'experiència de
l'alumnat dels últims cursos en
les tasques de captació
Incentivar la resposta dels
centres a les enquestes
presentades
Dissenyar el conjunt de dades
per gestionar el procés de
captació
Realitzar una enquesta d'opinió
interna sobre la presència i
contingut de la URV al Saló de
l'Ensenyament
CAI
CAE
CAE
CAI
CAE
CAE
Coneixement i consens entre els
membres de la institució dels objectius i
accions empreses relacionades amb la
captació de nous alumnes
CAI
Elaborar i establir un pla de
captació especìfic per àrees
geogràfiques adjacents.
CAE
Dissenyar i transmetre imatge de
"marca", qualitat dels
ensenyaments i "virtuts" de la
URV amb visió geogràfica
àmplia.
Extendre la informació de la
URV a altres institucions (per
exemple consells comarcals de la
demarcació i altres)
CAE
CAE
Considerar el nou model
organitzatiu del procès de
captació d'alumnes. Coordinar a
la Universitat amb aprofitament
de les particularitats de cada
centre
CAE
58

Informe final avaluació URV programa 1999
Activar l'oficina de captació,
orientació i informació en el
marc del nou model organitzatiu.
Pla de comunicació interna
(informació conclusions i pla
accions)
Millora de la web de la URV
CAE
CAE
CAE
LA FASE D'ADMISSIÓ
2.1 La notificació de l'admissió
Els alumnes compten amb mitjans
adequats per conèixer la plaça
assignada
Comunicació telefònica als alumnes
sobre el dia de la matrícula, per part
dels centres, per pròpia iniciativa
CAI
CAI
Institucionalitzar i generalitzar
l'avís telefònic a tots els alumnes
CAE
2.2 La formalització de l'admissió
Tríptic informatiu que sintetitza les
normatives i procediment
CAI
Fer una guia en base a preguntes
més freqüents amb les respostes
pertinents
CAI
En l'elaboració de les normatives es
tenen en compte els suggeriments dels
òrgans de govern, del PAS i dels
estudiants
CAI
Facilitar la guia de l'estudiant
abans de formalitzar la matrícula
CAE
CAI
Mateix període de matrícula a tot
Catalunya
CAI
Canvi de l'aplicació informàtica.
CAI
Els professors disposen de la llista dels
alumnes matriculats en qualsevol
moment per dia de matrícula
CAI
Ampliació horària a les tardes,
als centres grans.
CAI
Prioritzar dins dels criteris
d'atorgament de beques la
pertinença al centre i a cursos
superiors.
Presència de personal de
Secretaria a la sala
d'automatrícula
CAI
CAI
Instal.lació xarxa ATM
CAI
Prendre mesures per tal d'evitar
modificacions de matrícula fora
del termini establert.
CAI
Cobrir els costos de gestió que
ocasionen els canvis de matrícula
CAI
Tutories generalitzades a tots els
centres i per a tots els alumnes de
nou accés
CAI
59

Informe final avaluació URV programa 1999
2.3 La primera base de dades
L'explotació d'informació pels
diferents usuaris interns a partir
del nou aplicatiu
CAI
FASE D'ACOLLIMENT INSTITUCIONAL
3.1 Coneixement de la Institució
Guia de l'Estudiant
3.2 Representació Estudiantil
Publicació de la guia de l'estudiant a la
web
Incorporació d'informació
administrativa i acadèmica a la guia de
l'estudiant
CAI
CAI
Simplificar tota la informació per
tal que sigui més assequible per a
l'estudiant
Facilitar la guia de l'estudiant
abans de formalitzar la matrícula
CAI
CAE
CAI
Accions incentivadores per fomentar la
participació dels estudiants dins de la
Universitat
CAI
Perseverar en les accions de
millora i implementar-ne de
noves
CAI
3.3 Drets i obligacions
3.4 Serveis Culturals i Assistencials
Realitzar xerrades informatives
sobre els drets i deures dels
estudiants en tots els àmbits (SG
i Síndic de Greuges)
CAI
Increment de l'ús dels serveis
complementaris i assistencials
Bon funcionament dels serveis
complementaris (Borsa d'Habitatge i
Borsa de Treball)
CAI
CAE
Incloure les propostes de millora
de l'oferta de serveis
complementaris als estudiants
des de l'Oficina d'Atenció a
l'Estudiant
CAI
LA FASE D'ACOLLIMENT ACADÈMIC
4.1 El pla d'estudis
Disponibilitat d'informació relativa al
pla d'estudis abans de la
preinscripció.També es troba a la web
de la Universitat.
CAE
CAI
Implementar una enquesta de
satisfacció del procés
d'acolliment
CAI
Bona difusió i estructuració de la
informació
CAI
Repartir aquesta informació als
centres de secundària en el marc
de relacions URV-Secundària
CAI
Suficiència d'informació de la guia
docent i de la guia de l'estudiant perquè
l'alumne decideixi en què ha de
matricular-se
CAI
Estandarditzar les guies docents
amb aquests requeriments
CAI
60

Informe final avaluació URV programa 1999
4.2 El pla docent del període lectiu
De cada assignatura es dóna informació
sobre objectius, temari i mètode docent
CAI
4.3 La tutoria
Presentació als nous alumnes el primer
dia de curs dels aspectes acadèmics,
administratius i altres d'interès
CAI
Uniformitzar aquests actes en
tots els centres, tot respectant les
seves particularitats
CAI
Funcions de la tutoria àmplies
CAE
CAI
Elaborar un pla tutorial
institucionalitzat
CAI
CAE
4.4 Formació per a una transició de qualitat
Constitució del Plenari, de la Comissió
Permanent i la Comissió Tècnica
Secundària -Universitat
Representació en els grups de treball
dels diferents agents implicats
(Delegació Territorial d'Ensenyament,
secundària, Universitat i AMPAS)
CAE
CAI
CAI
L'administració educativa de
Catalunya hauria de mantenir,
coordinar i impulsar les accions
de la Comissió Permanent
Incrementar en un grup més, per
al curs 00-0, els grups de treball
ja existents
CAE
CAI
Recollida de dades de tots els centres
sobre continguts i objectius
d'assignatures de primer curs.
CAI
Caldria aprofundir en el tema
dels cursos preparatoris
CAE
Realització de cursos preparatoris i
jornades d'acollida i de formació
CAE
CAI
LA FASE DE RESULTATS
5.1. Anàlisi dels resultats del primer període lectiu
Jornada de reflexió de l'ETSE
CAE
Implementar a nivell
institucional un procediment
d'anàlisi dels resultats acadèmics
del 1r període lectiu
CAI
5.2. La segona base de dades
Dissenyar un mecanisme àgil
d'explotació de tota la informació
dels alumnes basant-se en el nou
aplicatiu
CAI
LA FASE DE LA COMUNICACIÓ INSTITUCIÓ-ESTUDIANT
6.1 L'expedient acadèmic
El tracte eficient i correcte dispensat
des de les secretaries dels centres
CAE
CAI
Modificació de la forma d'accés
a l'expedient
CAI
La recollida de tota l'estadística
necessària en el nou programa de
gestió dels alumnes ÀGORA
CAI
61

Informe final avaluació URV programa 1999
6.2 L'altre currículum
Els alumnes disposen d'una adreça
electrònica personalitzada que permet la
intercomunicació entre ells i la
institució
El nombre elevat de fons d'informació
de què disposen els alumnes (BACU,
publicacions periòdiques, etc.)
CAI
CAE
Aprofitar la fase d'elaboració del
pla de comunicació per a la
detecció de mancances en la
informació als alumnes de nou
accés
Elaboració d'una nova estratègia
per a la millora de la participació
CAI
CAI
L'ACCÉS DELS ALUMNES DES DE SITUACIONS ESPECIALS
7.1 L'accés de l'alumnat de programes d'intercanvi
7.2 L'accés del alumnat via trasllats
Progrés en la informació
estandarditzada i temporalització
adequada als diferents programes
Disponibilitat de dues instàncies
acadèmiques on acudir per a la
resolució de sol.licituds de trasllat
d'expedients
CAI
CAI
7.3. i 7.4 L'accés de l'alumnat de segona oportunitat de PAAU i amb titulació superior
Mantenir els tutors acadèmics
com a mínim un any acadèmic
per tal de conèixer el
funcionament dels programes
Cal establir els mecanismes
d'avaluació de les estades per
conèixer el grau de satisfacció.
Aprofitar la implantació del nou
aplicatiu per tenir coneixement
de les dades
Fer les intervencions oportunes
una vegada obtingudes les dades
del aplicatiu
Vetllar per l'homogeneització tot
respectant les especificitats del
propi centre
Recollir i centralitzar la
informació generada pel procés
d'accés als alumnes des de
situacions especials
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
7.5 Atenció als discapacitat
Tots els centres mostren alta receptivitat
i aportació de solucions adients per
resoldre problemes.
CAE
Promoure accions específiques
institucionals per tal de coordinar
l'atenció als discapacitats.
CAE
Observacions:
CAI el punt fort ha estat indicat pel comitè d'avaluació interna
CAE el punt fort ha estat indicat pel comitè d'avaluació externa
62

Informe final avaluació URV programa 1999
7. L’AVALUACIÓ DEL SERVEI DE BIBLIOTECA
El Servei de Biblioteca de la URV està constituït per uns serveis centrals, situats a l'edifici de la Facultat
de Ciències Jurídiques, al campus Centre, i vuit biblioteques de centre, ubicades a la mateixa Facultat de
Ciències Jurídiques, a l'edifici de les Facultats de Lletres i Química, a la Facultat de Ciències de
l'Educació i Psicologia, a l'Escola Universitària d'Infermeria, a la Facultat d'Enologia i al Campus de
l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química, totes elles a
Tarragona. A Reus s'hi troben les biblioteques de centre ubicades a la Facultat de Medicina i Ciències de
la Salut i a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.
El Servei de Biblioteca de la URV compta, durant el curs 1998-99, amb 170.500 monografies, 4.264
revistes, 34 bases de dades i 1998 subscripcions, per donar servei a un total de 12.301 alumnes i 935
professors.
El procés d'avaluació del Servei de Biblioteca a la URV comença el febrer de 1999 amb la constitució del
comitè d'avaluació interna. La fase d'avaluació interna es desenvolupa a continuació i fins al mes de
febrer de 2000, data en què s'acaba l'autoinforme d'avaluació. La visita d'avaluació externa es realitza els
dies 21, 22 i 23 de març i el comitè extern elabora un informe d'avaluació externa que es tramet durant el
mes de juliol de 2000. A continuació comença la fase final de l'avaluació, que consisteix en l'elaboració,
per part del comitè intern, de l'informe final d'avaluació.
7.1 METODOLOGIA EMPRADA
L'avaluació de la qualitat del Servei de Biblioteca (SB) és també una experiència novedosa, ja que es
tracta de la primera avaluació d'un servei central universitari. El Servei de Biblioteca té una importància
cabdal tant en els processos de docència com en els de recerca. És una unitat que presta uns serveis ben
definits i té uns usuaris també ben identificats.
L'avaluació del Servei de Biblioteca s'ha realitzat de manera transversal a totes les universitats públiques
catalanes.
Per al desenvolupament de l'avaluació s'ha seguit la metodologia específica recollida a la Guia
d'avaluació dels serveis bibliotecaris (desembre 1998). Aquest document, resultat del treball conjunt dels
responsables d’avaluació de totes les universitats catalanes i del personal tècnic i assessor de l’Agència,
marca les directrius per a l'avaluació interna i estableix els objectius tant de l'avaluació interna com de
l'externa.
El model d'avaluació és el mateix utilitzat per a l'avaluació dels ensenyaments. Inclou les fases
d'avaluació interna, avaluació externa, informe final i pla de millora.
La Guia d'avaluació dels serveis bibliotecaris recomana dividir el procés d'avaluació en quatre blocs:
- Els serveis bibliotecaris i la seva integració en el marc de la institució: cal valorar la
planificació estratègica, la planificació docent i de recerca i les seves relacions amb el SB i
les relacions entre el SB i els seus usuaris
- Els processos i la comunicació, que inclou la valoració de l'organització, els processos i
l'oferta de serveis a distància
- Els recursos, tant el personal, com les instal· lacions, els fons i els ingressos
- Els resultats, on es valora la satisfacció dels usuaris, l'eficàcia i l'eficiència en la prestació
de serveis
A més, la Guia inclou els formats de les taules de dades que s'han de formalitzar amb informació de tipus
general del servei, dades de personal, d'instal· lacions, de fons documentals, dades econòmiques del
Servei, dades referents a l'activitat i als serveis oferts i també informació sobre les despeses en
adquisicions i subscripcions. L'anàlisi d'aquestes dades constituirà una evidència per fomentar les
valoracions que demana el procés d'avaluació dels serveis bibliotecaris.
63

Informe final avaluació URV programa 1999
La Guia inclou un annex amb models de qüestionaris i enquestes que es poden utilitzar com a eina per a
la recollida d'opinions de diferents col· lectius implicats.
Donada la diversitat dels Serveis de Biblioteca a les diferents universitats i l'existència, a banda dels
serveis centrals, de diferents biblioteques de centre (BC), es decideix que, malgrat que la unitat
d'avaluació és el conjunt dels serveis bibliotecaris, cal tenir en consideració les diferents unitats de
prestació de serveis que el configuren. De tota manera, es recomana que l'avaluació de les biblioteques de
centre es faci a un nivell de profunditat inferior al que es requereix per al conjunt del Servei de Biblioteca.
Per tal d'unificar criteris i facilitar la tasca, la Guia d'avaluació dels serveis bibliotecaris incorpora una
Subguia d'avaluació de biblioteca de centre, que és aplicable a un centre o a una àrea. L'estructura
d'aquesta subguia és la mateixa que la de la Guia d'avaluació dels serveis bibliotecaris i les àrees
temàtiques són les mateixes. També s'acompanya de taules de dades.
Per a la constitució del comitè intern d'avaluació es van seguir les recomanacions de la Guia, que proposa
que el procés estigui liderat pel vicerector responsable del SB i per la direcció del mateix SB. A més, s'hi
ha d'implicar el personal tècnic del SB, professorat i alumnat
AVALUACIÓ DEL SERVEI DE BIBLIOTECA
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ INTERNA
Dr. Antoni Pigrau Solé,
president del comitè i vicerector de Docència i Estudiants
Sra. Mariantònia Aloguín Pallach,
Dr. Amancio Isla Frez,
Dra.Misericòrdia Camps Llauradó,
Dr. Gerard Pujadas Anguiano,
Sra. Maria Martí Baiget,
Sra. Marta Sedó Ramon,
Sra. Esther Alberich Forns,
Sr. Alfons Gregori Gomis
cap del Servei de Biblioteca
professor titular del Departament d'Història i Geografia
professora titular del Departament de Psicologia
professor del Departament de Bioquímica i Biotecnologia
cap de la Biblioteca de la Facultat de Ciències Jurídiques
cap de la Biblioteca de la Facultat de Lletres i Química
estudiant de Filologia Catalana
estudiant de Filologia Anglesa
Quant al procés d'avaluació externa, cal destacar que per facilitar les tasques encomanades al comitè
d'avaluació externa, des de l'Agència es va preparar i editar un document que recull:
- una Guia per a l'avaluació externa dels serveis bibliotecaris, adaptació de la Guia
d'svaluació externa a les característiques dels serveis bibliotecaris.
- un Quadern d'eines per a l'avaluació, en forma de quadern de treball, que pretén ser un ajut
per a l'estudi de l'autoinforme i també per al correcte desenvolupament de la visita externa.
El comitè extern nomenat incorpora els perfils previstos a la metodologia, amb la finalitat d'aportar
experiències de caràcter acadèmic, investigador, professional i avaluador. El CAE es va complementar,
seguint la possibilitat apuntada a la Guia per a l'avaluació externa dels serveis bibliotecaris, amb la
figura d'una professora jove de la mateixa Universitat, per donar la visió d'un usuari coneixedor dels
serveis bibliotecaris avaluats.
64

Informe final avaluació URV programa 1999
AVALUACIÓ DEL SERVEI DE BIBLIOTECA
COMPOSICIÓ DEL COMITÈ D'AVALUACIÓ EXTERNA
Dr. Francesc Pedró Garcia, delegat del rector per a Innovació Docent de la Universitat Pompeu
Fabra
Sra. Marta Torres Santo- responsable de la Biblioteca Històrica Marqués de Valdesilla, de la
Domingo,
Universitat Complutense de Madrid
Sr. Joan Bravo i Pijoan, secretari del Consell de Direcció de l'Agència per a la Qualitat del
Sistema Universitari a Catalunya
Dra. Montserrat Nadal professora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV
Roquet-Jalmar,
El procés d'avaluació del Servei de Biblioteca de la URV forma part del programa transversal d'avaluació
dels serveis bibliotecaris a totes les universitats públiques catalanes. Aquesta avaluació es programa
inicialment en el desplegament del programa 1998 d'avaluació institucional a la URV, però com que la
Guia d'avaluació específica que s'havia de preparar no es va acabar fins el mes de desembre del 1998, es
va haver d’ajornar el projecte, que finalment encaixa en el programa 1999 d'avaluació institucional.
D'aquesta manera, el procés d'avaluació comença el mes de febrer de 1999 amb la constitució del comitè
d'avaluació interna.
7.2 DESENVOLUPAMENT DE L'AVALUACIÓ
7.2.1 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ INTERN
Respecte al procés d'avaluació interna
La composició i la dimensió del CAI ha garantit la representació de tots els punts de vista i també
l’operativitat. El principal problema ha estat la poca participació dels estudiants en el procés.
La metodologia de treball seguida pel CAI ha estat la creació de grups interns de treball per tractar
cadascuna de les àrees d'estudi definides a la Guia d'avaluació, que després s'han consensuat per tot el
comitè intern.
Quant al desenvolupament general de l'avaluació de la qualitat del Servei de Biblioteca, cal esmentar que
va coincidir amb la posada en funcionament a la URV de mesures de millora en l'àmbit informàtic i de
comunicacions, fet pel que es donen algunes discrepàncies entre la informació que es desprèn de les
enquestes i la realitat que es pot constatar durant la visita d'avaluació externa.
En aquesta fase el principal problema rau en la disponibilitat de dades. Molts cops les dades recollides a
les diferents biblioteques de centre no eren comparables entre si, no estaven completes o no estaven
disponibles. La informació no està prou sistematitzada per satisfer les necessitats, tot i els esforços del
CAI.
Tota la comunitat universitària és informada de l'inici del procés d'avaluació del Servei de Biblioteca per
mitjà del correu electrònic, a través de la Junta de Govern i la Comissió de Biblioteca, a més d'altres
comunicacions en el context de reunions informals. Els membres de les comissions de biblioteca dels
centres participen en el procés de bon començament, elaborant informes sobre cada biblioteca de centre.
Amb relació a la difusió de l’autoinforme, l'esborrany es difon àmpliament: es distribueix directament al
Consell Rectoral, als degans i directors de centre, a la Comissió de Biblioteca de la URV i als caps de les
biblioteques de centre. També es comunica a través del correu electrònic a total la comunitat universitària
la disponibilitat de l’autoinforme per a la seva consulta.
Els diferents col· lectius de la comunitat avaluada han tingut diversos canals oberts per expressar les seves
opinions i l'autoinforme incorpora les preocupacions de tots els col· lectius universitaris. El col· lectiu que
ha tingut una participació menor ha estat els dels estudiants. Tanmateix, les opinions dels representants
dels estudiants expressades en diversos àmbits han estat tingudes en compte.
65

Informe final avaluació URV programa 1999
Quant al compliment de terminis, cal explicar que la data de finalització de l'autoinforme es va endarrerir
a causa deñs problemes en la disponibilitat de certes dades necessàries.
Respecte al procés d'avaluació externa
La composició del comitè extern s'ha vist modificada amb la inclusió d'una professora de la URV,
designada per la mateixa universitat, i que cobria el perfil d'un de titulat recent de la mateixa universitat
que havia proposat la comissió per a l'avaluació dels serveis bibliotecaris de l'Agència per a la Qualitat
del Sistema Universitari a Catalunya. Aquest fet va produir cert desconcert, ja que aquesta modificació no
s'havia posat en coneixement de la resta de membres del CAE. Finalment, i després de contactes entre el
president del CAE, l'Agència i la URV, es va solucionar a satisfacció de tots.
La planificació i la preparació de la visita no va plantejar cap problema remarcable. El programa
d'activitats es va anar ajustant d'acord amb els suggeriments del CAE.
El CAE va poder realitzar les audiències previstes així com les visites a les biblioteques de les facultats de
Medicina i Ciències de la Salut, Lletres-Química i Ciències Jurídiques.
Referent a l'assistència, aquesta va ser molt alta en les audiències dirigides al personal de biblioteca i
menys significativa en el cas del professorat i dels estudiants.
L'informe oral va ser detallat i rigorós. El CAE es va centrar en els aspectes més deficitaris del Servei de
Biblioteca i va traslladar al CAI algunes de les opinions més crítiques, manifestades en les audiències. En
aquest sentit, el CAI considera que algunes d'aquestes opinions individuals es van prendre com a
representatives i se'n van extreure conclusions d'abast massa general.
El CAI constata també que alguns dubtes sobre l'anàlisi de les dades plantejat pel CAE en aquesta darrera
sessió s'haurien pogut resoldre durant el desenvolupament de les audiències amb les persones
involucrades.
La data prevista per a la tramesa de l'informe extern és l'abril de 2000, però finalment s'endarrereix per
diverses causes fins al mes de juliol del mateix any.
7.2.2 VALORACIÓ DEL PROCÉS D'AVALUACIÓ QUE FA EL COMITÈ EXTERN
El procés d'avaluació dels serveis bibliotecaris a la URV ha suposat un esforç addicional per un servei
que apareix sobrecarregat de feines. Aquest procés ha comptat amb tot el suport institucional i ha estat
guiat de forma clara i encertada per l'equip rectoral.
Respecte al procés d'avaluació interna
El comitè d'avaluació externa valora molt positivament el procés de recollida de dades i de generació d'un
gran volum d'indicadors. Però també fa evident que en ser el primer cop que s'utilitzen necessitaran, en el
futur, millores referents a l'anàlisi i contrastació de les dades.
Quant a l'enquesta realitzada, tant el seu disseny com realització constitueixen una primera experiència
molt valuosa.
S'indiquen tres aspectes a millorar:
- S'ha centrat el procés d'avaluació interna en l'especificitat de les diferents biblioteques de
centre. Caldria avaluar també el funcionament dels serveis centrals.
- Es troba a faltar informació referent al préstec interbibliotecari i, en general, les dades
referents al préstec són limitades i en algun cas presenten manca de contrastació.
- Seria necessari trametre al CAE els autoinformes realitzats per les diferents biblioteques de
centre, ja que contenen informació significativa.
66

Informe final avaluació URV programa 1999
El grau de participació ha estat elevat al llarg del procés d'avaluació interna. Es valora molt positivament
la creació de grups de treball mixtos professionals -usuaris, que han estat veritables fòrums de diàleg.
El CAE destaca la participació del professorat en formació, especialment valuosa per ser el col· lectiu més
exigent pel que fa al Servei de Biblioteca. Per altra banda, proposa incentivar la participació del personal
auxiliar del servei de biblioteca, pel seu nombre i funcions, i la participació dels estudiants.
Respecte a l'autoinforme, la redacció és apropiada i resulta fàcil de llegir, fet que facilita la feina del
comitè extern. Malgrat això, es detecten algunes reiteracions, possiblement degudes a la intervenció de
diferents persones en la redacció. Seria necessària una redacció més homogènia i posar més èmfasi en la
valoració i menys en la descripció del Servei.
En termes generals, el contingut de l'autoinforme es considera adequat, encara que convindria aprofundir
més en l'anàlisi integrada de les dades, especialment d'aquelles que provenen d'indicadors objectius.
Respecte al procés d'avaluació interna
La composició del comitè d'avaluació externa s'ha modificat respecte a la composició inicial a proposta
de la Comissió de Biblioteques, constituïda per l'Agència, que preveia la possibilitat d'incorporar un
titulat universitari de la mateixa Universitat a fi i efecte d'aportar la perspectiva de qui, havent estudiat a
la universitat, ja no en forma part. Malgrat el desconcert inicial, la inclusió de l'esmentada professora ha
representat un guany significatiu per al CAE, gràcies a la seva actuació i bon criteri.
El grau de participació ha estat elevat en les audiències de la visita d'avaluació externa, que han resultat
molt interessants i de gran valor.
El CAE vol destacar la plena identificació i satisfacció de tots els estaments universitaris amb el Servei de
Biblioteca que s'ha constatat en totes les audiències.
67

Informe final avaluació URV programa 1999
7.3 SÍNTESI DE PUNTS FORTS I ACCIONS DE MILLORA
SERVEIS BIBLIOTECARIS
ÀREA PUNTS FORTS Observ. ACCIONS DE MILLORA Observ.
1. ELS SERVEIS DE BIBLIOTEQUES I LA SEVA INTEGRACIÓ EN EL
MARC DE LA INSTITUCIÓ
1.1 El pla del SB en el context del Pla Estratègic de la institució
La inclusió del SB dins del PEQ de la
URV
La propera redacció d'un PEQ
específic
El SB depèn orgànicament i funcional
de l'adjunt a Gerència dels serveis
universitaris de caire tècnic (Servei
d'Informàtica, Oficina Tècnica,
Servei de Recursos Científics).
1.2 Planificació docent i les seves relacions amb el SB
La comunicació entre el professorat i
el SB és fluida i es vehicula a través
de la corresponent Comissió de
Biblioteca, l'ús del correu electrònic i
l'accés a bases de dades específiques
del SB, creades tant per facilitar la
gestió com per informar els docents.
Celeritat en la incorporació de nous
fons documentals a requeriment dels
docents.
Voluntat de millorar tant els
mecanismes de comunicació com els
d'informació.
1.3 Planificació de la recerca i les relacions amb el SB
La comunicació entre el personal
investigador i el SB és fluida. Hi ha
mecanismes de detecció de
necessitats impulsats des del SB
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
Elaboració del pla estratègic del
Servei de Biblioteca que englobi els
objectius a assolir a mitjà/llarg
termini, prevegi els mitjans necessaris
i en defineixi els indicadors, amb el
suport institucional.
Reforçament del paper de les
comissions de biblioteca dels centres
de la URV i del paper de la Comissió
de Biblioteca de la URV en la
implantació del pla estratègic del SB
Revisió del lloc que ocupa la
biblioteca en la visió estratègica de
futur de la URV. Enfortir el
compromís del professorat en l'ús de
les fonts bibliogràfiques com un
element substantiu de l'aprenentatge i
formació de l'estudiant, i establir una
política de centralització dels
recursos concentrada en els serveis de
valor afegit amb caràcter transversal,
conservant l'especifitat de les
biblioteques de centre.
Posar en funcionament la pàgina web
del SB
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
68

Informe final avaluació URV programa 1999
1.4 Mecanismes de relació entre el SB i els seus usuaris
La comunicació amb els usuaris es
vehicula per mitjà de la bústia de
suggeriments que hi ha a les
biblioteques de centre i també de
forma oral.
Representació de tots els estaments
(professors, estudiants i PAS) tant a
les comissions de biblioteca de centre
com a la Comissió de Biblioteca.
Disponibilitat dels bibliotecaris per a
qualsevol consulta personalitzada.
Disponibilitat de guies dels centres i
tríptics informatius de cada biblioteca
amb especificacions de serveis i guies
de consulta
Comunicació amb els professors molt
personalitzada, a més dels canals
formals
Disponibilitat del cap del Servei per a
qualsevol suggeriment o queixa.
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
Elaboració de guies, fullets,
màrqueting de la biblioteca, amb una
imatge corporativa.
Dinamització de les sessions de
formació d'usuaris amb diferents
nivells, adequant-los a les necessitats
de cada tipus d'usuari.
Desenvolupament d’un pla de
col.laboració en la difusió dels
serveis de la biblioteca amb el
professorat, amb l'objectiu que tots
els alumnes coneguin i utilitzin la
biblioteca i les eines de treball que
tenen al seu abast.
CAI
CAI
CAI
En aquests moments s'està treballant
en la unificació identificativa de les
comunicacions de tots els serveis i
novetats als usuaris.
CAI
CAE
2. ELS PROCESSOS I LA COMUNICACIÓ
2.1 Organització
Existència d’un reglament del Servei
Organigrama conegut pel personal
Coordinació de tasques, entre les
biblioteques de centre i els serveis
centrals
Cadascú coneix les tasques que té
assignades
Pràctica de reunions periòdiques
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
Institucionalització de l’enquesta de
satisfacció dels usuaris.
CAI
2.2 Processos
Informació centralitzada
Gestió d’aquesta informació
descentralitzada
CAI
CAE
CAI
CAE
Establiment dels mecanismes de
seguiment dels indicadors de qualitat
del SB
Creació d’una base de dades
estadística que permeti l’elaboració,
anàlisi i seguiment dels estàndards
del Servei.
CAI
CAI
69

Informe final avaluació URV programa 1999
2.3 Oferta de serveis a distància
3. ELS RECURSOS
3.1 Personal
Sistemes informàtics segurs
Processos coordinats i amb un únic
responsable
Àmplia oferta en serveis a distància
Elaboració i difusió de bases de dades
pròpies
Agilitat en les transaccions de préstec
interbibliotecari
Existència d’un únic catàleg
bibliogràfic i automatitzat
Xarxa de bases de dades consultables
arreu de la URV
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
Elaboració de documents complets de
cadascun dels processos.
Planificació i priorització de tasques
amb uns objectius comuns i unificats.
Millora de la xarxa i de
l’equipaments necessaris per
optimitzar l’ús dels serveis a
distància.
CAI
CAI
CAI
3.1.1. Plantilla
La qualitat professional del treball
tècnic.
CAI
CAE
Dotació d'una plantilla de personal
equilibrada en relació amb el nombre
d'usuaris, serveis i hores d'obertura.
CAI
La bona disposició, la flexibilitat i
l’adaptabilitat del personal per cobrir
baixes.
L’accessibilitat del personal
bibliotecari i l’atenció a l’usuari.
El suport a la docència.
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
Adequació dels serveis tècnics del SB
pel seguiment i suport de les noves
tecnologies, alhora que suport
informàtic a tots els centres.
Revisió del sistema vigent de
promoció del PAS, en el marc de la
revisió del Catàleg de llocs de treball.
CAI
CAI
Bona comunicació entre la direcció
del SB, els serveis centrals i les
biblioteques de centre.
L’horari ampli d’obertura de les
biblioteques.
CAI
CAE
CAI
CAE
3.1.2 Formació del
personal del SB
La participació i implicació del
personal en l’elaboració de projectes
de millora del servei.
La voluntat marcada pel Servei de
Biblioteca respecte a la formació del
personal.
L’interès i la motivació del personal
de biblioteca per millorar i ampliar
els seus coneixements.
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
Planificació de la formació contínua i
específica del personal de la
biblioteca.
CAI
70

Informe final avaluació URV programa 1999
La difusió que es fa de la
documentació rebuda als cursos de
formació, a tots els memb res del
col.lectiu.
El Pla de formació específic endegat
pel CBUC.
CAI
CAE
CAI
CAE
3.1.3 Implicació,
satisfacció i
motivació del
personal
Existència d’un grup de treball
específic amb l’objectiu de
desenvolupar un Pla de formació a
curt/mitjà termini per a tot el personal
del SB
Alt nivell d’implicació del personal,
personal altament motivat i
participatiu.
La participació i implicació del
personal en l’elaboració de projectes
a través dels grups de treball.
Bona col.laboració i relació entre els
membres del personal de SB
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
3.2 Instal.lacions
3.2.1 Instal.lacions
Ús intensiu de les biblioteques de
centre per part dels usuaris.
Les instal.lacions de nova construcció
són àmplies i confortables.
CAI
CAE
CAI
CAE
Trasllat dels serveis tècnics del SB a
una ubicació que disposi de l’espai
adequat i de les condicions de treball
adients.
CAI
3.2.1 Mitjans
tecnològics
Els recursos tecnològics del sistema
d’informació són els adequats.
Les bases de dades existents són, en
general, pertinents i de fàcil accés.
Accés a un nombre considerable de
bases de dades.
3.3 Fons bibliogràfics i documentals
El bon funcionament de les
comissions de biblioteca dels centres,
i la participació i col.laboració del
personal docent amb les biblioteques
de centre.
La bibliografia bàsica i recomanada
està disponible i actualitzada a totes
les biblioteques de centre.
La possibilitat d’adquirir fons
bibliogràfics al llarg de tot el curs
acadèmic és una garantia per poder
tenir les noves edicions dels manuals
i els fons actualitzats.
Introducció i priorització de les
publicacions electròniques.
Elevat ús dels fons bibliogràfics i
documentals.
Els donatius de fons bibliogràfic
incrementen el patrimoni documental
de la URV.
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
Millorar la xarxa informàtica interna
de la URV i les eines de
comunicació.
Establiment d’un sistema de control
d’accés a les biblioteques.
Planificar un programa de
desenvolupament de les col.leccions.
Fer una planificació del creixement
possible en l’àmbit de les bases de
dades i les revistes electròniques
Disposar d’un programa per fer
l’anàlisi de la col.lecció
CAI
CAI
CAI
CAI
CAI
71

Informe final avaluació URV programa 1999
Bona informació i difusió de les
novetats bibliogràfiques que arriben
als centres. Així com també de la
informació contínua que es genera
des de les biblioteques i que es fa
extensiva als usuaris.
Bona relació i comunicació de les
biblioteques de centre amb els
responsables de la recerca i docència.
Fluïdesa en tot el procés de compra
de fons bibliogràfics.
La centralització del serveis tècnics
agilitzen els processos.
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
CAI
CAE
3.4 Ingressos
Observacions:
L’augment del pressupost de
biblioteca que s’ha produït al llarg del
darrer quinquenni destinat a la
compra de fons bibliogràfic i
documental.
CAI
CAE
Fer un estudi de finançament de les
necessitats del SB
CAI el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació interna
Incrementar les partides
pressupostàries per a l’adquisició de
fons bibliogràfics i documentals.
CAE el punt fort o acció de millora ha estat indicat pel comitè d'avaluació externa
CAI
CAI
72

Informe final avaluació URV programa 1999
8. ANÀLISI DEL DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA 1999
D'AVALUACIÓ A LA URV I PROPOSTES DE MILLORA
Per tancar aquest informe d'avaluació, pot resultar útil fer un breu balanç del resultat del desenvolupament
del programa 1999 d'avaluació a la URV.
El programa 1999 comença el mes de gener de 1999, amb la comunicació de l'inici del procés a les
titulacions que s'han d'avaluar, per part del Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica i Qualitat Universitària.
En aquest moment es demana als responsables de cada titulació la designació de les persones que
formaran part del comitè d'avaluació interna. Durant els mesos de gener, febrer i març es constitueixen
tots els comitès interns, que assisteixen a la jornada de formació organitzada per l'Agència el dia 11 de
març.
Al llarg de tot el procés d'avaluació, un total de 94 persones han participat directament en els diferents
comitès d'avaluació, 61 de les quals en comitès interns i 33 en els comitès externs.
S'han avaluat unitats ben diverses: ensenyaments de primer cicle, de primer i segon cicle i de només
segon cicle, un servei i un procés. Aquesta activitat avaluadora ha donat com a productes tangibles 24
informes, entre autoinformes, informes externs i informes finals, durant tot el procés.
8.1 SÍNTESI DELS PUNTS FORTS
Tot i la diversitat de les avaluacions realitzades en aquest programa (avaluacions d'ensenyaments
individuals, avaluació d'ensenyaments transversals, avaluació de serveis i avaluació de processos), es
poden destacar una sèrie de punts que, per la seva repetitivitat en molts dels processos, podríem
considerar com les fortaleses del procés d'avaluació institucional de la qualitat a la URV:
‣ El debat obert sobre la millora de la qualitat en el si de les comunitats avaluades
‣ La composició majoritàriament adequada dels comitès interns
‣ El treball intens desenvolupat per tots els comitès interns implicats
‣ Els esforços esmerçats en la recollida de dades per al procés d'avaluació
‣ Els autoinformes, per la seva adaptació a les directrius de la Guia, la seva utilitat i bona redacció
‣ Els esforços emprats en la comunicació i difusió del procés d'avaluació als diferents col· lectius de
les comunitats avaluades
‣ El clima de col· laboració i participació constatat durant les visites d'avaluació externa
‣ Les audiències de la visita d'avaluació externa: en la majoria dels casos la participació ha estat
nombrosa i les aportacions han estat abundants i sempre molt valuoses
‣ La participació de tots els col· lectius en el procés de reflexió interna
8.2 PROPOSTES DE MILLORA
Tot i que els processos d'avaluació institucional han millorat molt des dels seus inicis, gràcies a
l'experiència acumulada, a la bona disposició dels equips avaluadors i a l'edició de nous materials de
suport a la formació i al desenvolupament de les tasques dels comitès, es poden suggerir certes accions
de millora a implantar en futurs processos d'avaluació.
Cal remarcar que algunes d'aquestes propostes ja s'han posat en marxa en el nou programa d'avaluació
que ja s'ha endegat.
‣ Sistematitzar i millorar els processos de recollida de dades a nivell de centre i d'Universitat. En el
darrer cas, la implantació dels nous aplicatius informàtics permetrà una millora substancial en la
qualitat de la informació
73

Informe final avaluació URV programa 1999
‣ Incentivar la implicació dels alumnes en els processos d'avaluació. Informar-los des de bon
començament i mantenir el contacte durant tot el procés. Recollir les seves opinions i tenir-les en
compte en les valoracions.
Una bona pràctica és la creació de grups de discussió, com el que ha donat molt bon resultat en el
cas de l'avaluació de la titulació d'Antropologia Social i Cultural.
‣ Millorar la planificació dels processos d'avaluació, tenint en compte les especificotats de cada
unitat avaluada i les interaccions amb la resta de processos universitaris.
Fer esforços per conscienciar a totes les parts implicades que és necessari respectar els terminis
que s'estableixen en cada fase del procés.
‣ Introduir més elements valoratius en els autoinformes, que s'han de basar sempre que sigui
possible en dades i evidències, a part de les opinions dels comitès i dels diferents col· lectius
implicats
‣ Treure més profit de les dades de què es disposa per a l'avaluació interna. Aprofundir en la seva
anàlisi i utilitzar-la per fonamentar judicis de valor sobre els diferents aspectes avaluats.
‣ Fer esforços per proposar accions de millora explicitades, creatives i coherents amb la realitat de
cada unitat, i dins el possible, prioritzades, que permetin superar els punts a millorar detectats en
el procés d'avaluació.
‣ Fer esforços per explicar i fer entendre la relació que lliga els processos de planificació
estratègica i els processos d'avaluació de la qualitat. És important distingir clarament l'objectiu de
cada procés i el seu acoblament. Es tracta de dos cicles diferenciats, i l'avaluació de la qualitat no
és l'únic input per a la planificació. Per tant, no és necessari avaluar primer per poder elaborar el
pla estratègic.
‣ Donar més importància a la preparació de les audiències públiques, ja que són una oportunitat
única de recollir opinions. Fins al moment s'ha demostrat que només el seu anunci no és suficient
per atreure la participació.
A banda de donar l'oportunitat de donar la seva opinió a qualsevol persona de la comunitat
avaluada que no hagi participat a les audiències anteriors, seria convenient incentivar la presència
de tots els col· lectius amb què la unitat avaluada manté relacions, ja siguin empreses o institucions
que acullen estudiants en pràctiques, col· legis professionals, col· laboradors, empleadors, etc.
Aquesta estratègia s'ha demostrat molt eficaç en alguns casos, com en l'avaluació de la titulació
d'Infermeria.
‣ Millorar els processos de difusió del procés d'avaluació. Establir mecanismes d'informació i
participació de la comunitat avaluada i assegurar-se que són prou coneguts. Donar més
importància a la fase de difusió de l'autoinforme, deixar el temps suficient, donar resposta a les
esmenes i observacions rebudes.
‣ Preparar amb més antelació les audiències amb alumnes i titulats, que acostumen a ser les menys
nombroses en participants. En el cas dels alumnes, és convenient realitzar diverses accions
informatives al llarg del procés i assegurar la seva participació en la reflexió col· lectiva. El
col· lectiu dels titulats presenta sempre dificultats per a la seva localització i per assegurar-ne
l'assistència. En aquest cas és convenient començar a contactar els titulats des de l'inici del procés
i demanar-los amb antelació suficient la seva participació, a banda de trametre'ls l'autoinforme.
‣ Respecte als informes externs, l'experiència sembla demostrar que és necessari que els comitès
externs rebin més formació sobre el procés d'avaluació interna i externa, el que s'espera d'ells i
pautar més el tipus d'informe que han d'elaborar
74

Informe final avaluació URV programa 1999
INFORME FINAL D'AVALUACIÓ DE LA
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
PROGRAMA 1999
ANNEXOS
75

Informe final avaluació URV programa 1999
ANNEX I
GLOSSARI D'ACRÒNIMS UTILITZATS
AS
ASiC
BACU
BC
BOE
CAE
CAI
CAP
CAQ
CeRTA
DASF
DBB
DEM
DEQ
EQ
ETIQI
ETSE
ETSEQ
EUI
F
GTR
LFC
LLASC
OIV
OTRI
PAAU
PAS
PDI
PEQ
RIETSE
SB
SEGEU
STQ
UAB
UB
UdG
UdL
URV
Antropologia Social
Antropologia Social i Cultural
Becari d'Atenció a la Comunitat Universitària
Biblioteques de Centre
Boletín Oficial del Estado
Comitè d'Avaluació Externa
Comitè d'Avaluació Interna
Centre d'Atenció Primària
Comissió d'Avaluació de la Qualitat
Centre de Referència de Tecnologia d'Aliments
Departament d'Antropologia Social i Filosofia
Departament de Bioquímica i Biotecnologia
Departament d'Enginyeria Mecànica
Departament d'Enginyeria Química
Enginyeria Química
Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química
Escola Universitària d'Infermeria
Filosofia
Gabinet Tècnic Rectorat
Lògica i Filosofia de la Ciència
Llicenciatura en Antropologia Social i Cultural
Office International de la Vigne et du vin
Oficina de Transferència de Resultats d'Investigació
Proves d'Aptitut per a l'Accés a la Universitat
Personal d'Administració i Serveis
Personal Docent i Investigador
Pla Estratègic de Qualitat
Recursos Informàtics de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria
Servei de Biblioteca
Servei d'Estudiants i Gestió de la Extensió Universitària
Servei de Tecnologia Química
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
Universitat de Girona
Universitat de Lleida
Universitat Rovira i Virgili
76

Informe final avaluació URV programa 1999
ANNEX II
EL PROGRAMA 1999 D'AVALUACIÓ DE LA QUALITAT EN XIFRES
PROGRAMA 1999 D'AVALUACIÓ DE LA QUALITAT
Ensenyaments avaluats 11
Processos avaluats 1
Serveis avaluats 1
Comitès interns 8
Persones participants en comitès interns 61
Comitès externs 8
Persones participants en comitès externs 33
Total de persones participants en el procés 94
Total d'informes generats 24
Visites d'avaluació externa 8
Audiències realitzades 74
Total aproximat d'assistents a les audiències 450
Cost total del programa d'avaluació (ptes.) 10.000.000
77