document PDF - AMB

MM ≥
MANCOMUNITAT
DE MUNICIPIS
EMA ≥
ENTITAT
DEL MEDI AMBIENT
L’àrea metropolitana
de Barcelona:
una realitat indiscutible
allò que de propi i singular té el cas de Barcelona. El fet de ser una
metròpoli, ciutat de ciutats com ens agrada dir, té un seguit d’avantatges:
riquesa d’iniciatives, multiplicitat d’identitats locals, competència
desitjable entre ciutats i el coneixement proper i detallat
del territori.
EMT ≥
ENTITAT
METROPOLITANA
DEL TRANSPORT
El paper de les ciutats adquireix dia rere dia més importància a tot
el món. Al costat d’això, una realitat cada vegada més evident és
que el concepte estàtic de ciutat, entesa com un territori inscrit
dins d’un terme municipal delimitat, va quedant obsolet. Les grans
ciutats trenquen aquests límits i s’estenen i es connecten amb el
territori, fins esdevenir els contínuums urbans que coneixem com
a àrees metropolitanes. Per constatar-ho, n’hi ha prou mirant un
mapa d’Europa i veure què són realment avui Londres, París, Colònia-Düsseldorf,
Amsterdam-Rotterdam, Berlín, Milà...o Barcelona.
O Mèxic, Sao Paulo, Mumbay. Al mateix temps que la major part de
la població mundial, les ciutats concentren la majoria d’activitats
econòmiques, socials i culturals, dinamitzen i aglutinen els respectius
entorns i són els nodes d’una xarxa mundial de relacions cada
vegada més intenses.
Barcelona es troba de ple dins d’aquest concepte modern de ciutat.
Si parlem en termes metropolitans és per donar resposta a aquest
fenomen. Necessitem projectar aquesta realitat metropolitana, articular-la
i donar-li sentit, tal com passa a tot arreu, però cercant
La majoria de les grans àrees urbanes han creat estructures organitzatives
seguint uns models que tenen lògiques semblances però
també divergències. Un dels aspectes on més es defineix la singularitat
de cada instrument organitzatiu és en el paper que s’atorga
a les diferents unitats que constitueixen el conjunt, i això l’àrea de
Barcelona ho ha tingut clar des del primer moment: es tracta que la
suma no dilueixi els sumands sinó que els potenciï i els ajudi a créixer.
Els municipis metropolitans, des de les lleis territorials de 1987,
estan agrupats en dues entitats, la del Transport i la del Medi Ambient,
i a més a més la majoria estan agrupats voluntàriament en una
Mancomunitat, que ha esdevingut el punt de trobada de les complicitats
municipals a l’estela de dinamisme de la ciutat de Barcelona.
L’actual fragmentació institucional, amb la manca d’un govern ben
dotat de competències i recursos, no deixa de presentar alguns inconvenients,
com ara la dificultat de planificar i decidir de forma
conjunta en els diferents àmbits d’actuació. Des de fa anys es treballa
cercant la complicitat també dels agents socials; en aquest
sentit, ha estat primordial el Pla Estratègic Metropolità, que ha es-
12