document PDF - AMB
document PDF - AMB document PDF - AMB
Molins de Rei. Passarel·la del Pavelló sobre les vies del tren MM ≥ MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS MM_02 L’ESPAI PÚBLIC 02 ·1 Invertir per vertebrar EMA ≥ ENTITAT DEL MEDI AMBIENT Dins del camp d’actuació de la Mancomunitat de Municipis, l’espai públic ocupa un lloc preferent i aquesta preferència respon a un plantejament que arrenca del mateix propòsit fundacional de la institució. En efecte, els municipis que la van crear van voler que esdevingués un agent impulsor de la vertebració del territori metropolità. Vertebració significa organització, ordre intern, consistència... Diversos elements hi juguen clarament a favor, com per exemple les infraestructures de comunicació i de transport. Però hi ha el convenciment que un element d’importància extrema per a la vertebració d’un territori és l’espai públic. I ho és perquè conforma la fesomia de la metròpoli, li confereix caràcter, l’estructura, l’ordena, etc. L’espai públic crea els punts de confluència, allò on la ciutat es fa més ciutat perquè en aquests llocs els ciutadans i ciutadanes s’hi troben, els comparteixen i se’ls senten seus –i és que ho són, de seus. I també hi ha una filosofia de ciutat en la forma de construir l’espai públic: l’opció per la qualitat, sense fer distincions per si s’implanta al centre o a la perifèria, la voluntat fins i tot d’insistir en aquesta equitat, etc. denoten una concepció de ciutat igualitària, harmònica i cohesionada. EMT ≥ ENTITAT METROPOLITANA DEL TRANSPORT Els projectes que es duen a terme són gestats i desenvolupats majoritàriament pels serveis propis de la Mancomunitat, els equips tècnics de la qual incorporen totes les especialitats: arquitectura, enginyeria, topografia, paisatgisme, enginyeria d’instal·lacions, agronomia, etc., de manera que estan preparats per redactar, sense limitacions, tota mena de projectes: parcs, avingudes, vial, viaductes, carreteres, jardins, equipaments, etc. L’excel·lència d’aquests equips està avalada pels nombrosos reconeixements nacionals i internacionals que els han estat atorgats. Pel que fa als recursos econòmics esmerçats cal dir que la magnitud del Pla d’Inversions és considerable i ha anat augmentant al llarg dels darrers mandats: el del 1996-1999 va ser de 94 milions d’euros, el del 2000-2003 de 144, i el del mandat actual 2004-2007 de 200. Els programes d’inversió possibiliten l’agregació de recursos de qualsevol procedència, cosa que permet desenvolupar actuacions més grans en cooperació amb els ajuntaments. El Pla d’Inversions s’aprova al començament de cada mandat havent estat consensuat per tots els municipis de l’àrea. Està expressament desburocratit- Castelldefels. Avinguda de la Ciutat de Màlaga 30
Cornellà de Llobregat. Plaça de la Figuera Pla d’inversions 2003-2007 Catàleg d’actuacions metropolitanes (CAME) 100.000.000 € Totes les inversions en obres fetes per la Mancomunitat, ja sigui directament, ja sigui conjuntament amb els ajuntaments. Inclou espais urbans, parcs, equipaments, infraestructures i vialitat. El nombre total de projectes acabats o bé començats durant el mandat 2003-2007 supera els 90. Programa d’operacions vertebradores (POV) 62.682.588 € Inversions en obres que duen a terme els ajuntaments, basades en els principis de solidaritat interterritorial. Sota aquest concepte s’han fet més de 150 obres durant el mandat. Inversions estratègiques (IES) 28.499.843 € Són aquelles que el seu àmbit de referència i repercussió té un relleu supramunicipal. En aquest mandat s’han aplegat sota aquest concepte les anomenades Actuacions de contorn encaminades a suturar teixits urbans en els límits entre municipis. Treballs d’assistència tècnica (AT) 9.000.000 € Són aquells en què els serveis tècnics de la Mancomunitat es posen a disposició dels ajuntaments per a la confecció de projectes; en menor escala es fan també encàrrecs a professionals externs per als quals s’ha habilitat en el present mandat una partida pressupostària. TOTAL 200.182.431 € zat, però incorpora informació econòmica i de gestió en temps real i a disposició dels municipis. La tria dels projectes a executar es fa atenent les peticions dels ajuntaments, combinant-ho si cal amb els plans d’inversions municipals i tenint en compte les necessitats del conjunt metropolità. El criteri de distribució dels recursos es basa sobretot en la població de cada municipi, ponderat per paràmetres complementaris, com ara la renda familiar disponible i s’enquadra en els grups següents: el Catàleg d’actuacions metropolitanes, el Pla d’operacions vertebradores, les Inversions estratègiques i els Treballs d’assistència tècnica. Les tasques que efectua la Direcció de Serveis Tècnics en matèria d’espai públic tenen dos vessants principals. El primer és el que inclou els projectes i obres, és a dir la projectació i construcció dels diferents elements que componen l’espai públic agrupats en cinc grans capítols: — espais urbans — parcs metropolitans i espais lliures — infraestructures i vialitat — equipaments — projectes territorials Els criteris que se segueixen són atènyer la màxima qualitat formal i constructiva amb el mínim de recursos i afavorir alhora la durabilitat dels espais i la seva conservació. L’altre vessant és el que s’ocupa de la gestió i manteniment de l’espai públic. Els dos camps principals d’actuació són: — xarxa de parcs metropolitans — platges del litoral metropolità des de Castelldefels a Montgat Compta amb uns equips i amb un pressupost propis que en aquest mandat ha ascendit a un total de 34 milions d’euros. El fet d’abastar la projectació i el manteniment permet completar el cicle productiu i guanyar solvència i eficàcia en transvasar coneixement d’unes activitats a les altres. Cal fer esment, per acabar, que algunes de les inversions del programa CAME es destinen a l’adquisició de sòl per a la seva ulterior destinació a espai públic. Es fa en aquells casos en què o bé es presenta una bona oportunitat d’augmentar el patrimoni públic de sòl, o bé és imprescindible fer-ho per tal d’esponjar una àrea excessivament densa i amb poques possibilitats de crear-hi espai públic. 31
- Page 1 and 2: Memòria Àrea Metropolitana de Bar
- Page 3 and 4: Memòria Àrea Metropolitana de Bar
- Page 5: 975 ENTITAT METROPOLITANA DEL TRANS
- Page 8 and 9: MM ≥ MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS EM
- Page 10 and 11: MM ≥ MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS EM
- Page 12 and 13: 0 2 4 km Escala 1: 50.000 0 2 4 km
- Page 14 and 15: Consellers de les institucions metr
- Page 16 and 17: Municipi CONSELLER MMAMB EMA EMT GR
- Page 18 and 19: Càrrecs directius i entitats autò
- Page 21 and 22: MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS La Mancom
- Page 23 and 24: Pressupostos inicials Grup Mancomun
- Page 25: Inversions estratègiques 2004-2007
- Page 29 and 30: Municipi / Actuació Il·lustració
- Page 31 and 32: Sant Andreu de la Barca. Reconversi
- Page 33 and 34: Via Trajana (Barcelona / Sant Adri
- Page 35 and 36: Cornellà. Ribera Serrallo Cerdanyo
- Page 37 and 38: Sant Feliu de Llobregat. Carrer de
- Page 39 and 40: Montgat. Remodelació de l’antiga
- Page 41 and 42: Sant Andreu de la Barca. Arranjamen
- Page 43 and 44: Esplugues de Llobregat. Parc del To
- Page 45 and 46: Badalona. Parc de Ca l’Arnús San
- Page 47 and 48: El Prat de Llobregat. Camí del Sor
- Page 49 and 50: Badia del Vallès. Pont sobre el ri
- Page 51 and 52: Cerdanyola del Vallès. Passera sob
- Page 53 and 54: L’Hospitalet de Llobregat. Rehabi
- Page 55 and 56: Pallejà. Sala polivalent, vista a
- Page 57 and 58: El Papiol. Zona esportiva L’Hospi
- Page 59 and 60: Sant Feliu de Llobregat. Piscina mu
- Page 61 and 62: Àmbits d’intervenció. Plànol B
- Page 63 and 64: Tram davant de Sant Boi on hi ha el
- Page 65 and 66: — Parc del Turonet. Montgat Premi
- Page 67 and 68: Platja de Sant Adrià de Besòs La
- Page 69 and 70: Mobiliari urbà a les platges metro
- Page 71 and 72: Sorra llisa i sorra amb vegetació
- Page 73 and 74: Molins de Rei. Les Guardioles (imat
- Page 75 and 76: Relació de treballs de planejament
Molins de Rei. Passarel·la del Pavelló<br />
sobre les vies del tren<br />
MM ≥<br />
MANCOMUNITAT<br />
DE MUNICIPIS<br />
MM_02<br />
L’ESPAI PÚBLIC<br />
02 ·1 Invertir per vertebrar<br />
EMA ≥<br />
ENTITAT<br />
DEL MEDI <strong>AMB</strong>IENT<br />
Dins del camp d’actuació de la Mancomunitat de Municipis, l’espai<br />
públic ocupa un lloc preferent i aquesta preferència respon a un<br />
plantejament que arrenca del mateix propòsit fundacional de la institució.<br />
En efecte, els municipis que la van crear van voler que esdevingués<br />
un agent impulsor de la vertebració del territori metropolità.<br />
Vertebració significa organització, ordre intern, consistència...<br />
Diversos elements hi juguen clarament a favor, com per exemple les<br />
infraestructures de comunicació i de transport. Però hi ha el convenciment<br />
que un element d’importància extrema per a la vertebració<br />
d’un territori és l’espai públic. I ho és perquè conforma la fesomia de<br />
la metròpoli, li confereix caràcter, l’estructura, l’ordena, etc. L’espai<br />
públic crea els punts de confluència, allò on la ciutat es fa més ciutat<br />
perquè en aquests llocs els ciutadans i ciutadanes s’hi troben, els<br />
comparteixen i se’ls senten seus –i és que ho són, de seus. I també hi<br />
ha una filosofia de ciutat en la forma de construir l’espai públic: l’opció<br />
per la qualitat, sense fer distincions per si s’implanta al centre o a<br />
la perifèria, la voluntat fins i tot d’insistir en aquesta equitat, etc. denoten<br />
una concepció de ciutat igualitària, harmònica i cohesionada.<br />
EMT ≥<br />
ENTITAT<br />
METROPOLITANA<br />
DEL TRANSPORT<br />
Els projectes que es duen a terme són gestats i desenvolupats majoritàriament<br />
pels serveis propis de la Mancomunitat, els equips<br />
tècnics de la qual incorporen totes les especialitats: arquitectura,<br />
enginyeria, topografia, paisatgisme, enginyeria d’instal·lacions,<br />
agronomia, etc., de manera que estan preparats per redactar, sense<br />
limitacions, tota mena de projectes: parcs, avingudes, vial, viaductes,<br />
carreteres, jardins, equipaments, etc. L’excel·lència d’aquests<br />
equips està avalada pels nombrosos reconeixements nacionals i<br />
internacionals que els han estat atorgats.<br />
Pel que fa als recursos econòmics esmerçats cal dir que la magnitud<br />
del Pla d’Inversions és considerable i ha anat augmentant al llarg<br />
dels darrers mandats: el del 1996-1999 va ser de 94 milions d’euros,<br />
el del 2000-2003 de 144, i el del mandat actual 2004-2007 de<br />
200. Els programes d’inversió possibiliten l’agregació de recursos de<br />
qualsevol procedència, cosa que permet desenvolupar actuacions<br />
més grans en cooperació amb els ajuntaments. El Pla d’Inversions<br />
s’aprova al començament de cada mandat havent estat consensuat<br />
per tots els municipis de l’àrea. Està expressament desburocratit-<br />
Castelldefels.<br />
Avinguda de la Ciutat de Màlaga<br />
30