PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL ...

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CENTRE 

D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR (9+18) 

PROMOTOR: ARQUITECTES: 

GOVERN DE LES ILLES BALEARS ANTONI BARCELÓ BAEZA 

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA (IBISEC) BÀRBARA BALANZÓ MORAL 

I. MEMÒRIA II. ANNEXES MEMÒRIA III. ANNEXES AL PROJECTE 

IV. PLEC DE CONDICIONS V. AMIDAMENTS I PRESSUPOST VI. PLÀNOLS


D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR (9+18) 

ÍNDEX 

I. MEMÒRIA 

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 

1.1. AGENTS 

1.1.0. OBJECTE DEL PROJECTE 

1.1.1. AGENTS. PROMOTOR I PROJECTISTA 

1.1.2. SITUACIÓ 

1.2. INFORMACIÓ PREVIA 

1.2.1. ANTECEDENTS DE PARTIDA I DADES DE L’ENTORN 

1.2.2. DOTACIÓ DE SERVEIS EXISTENTS 

1.2.3. SERVITUTS 

1.2.4. NORMATIVA URBANÍSTICA 

1.3. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE 

1.3.1. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA I DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA 

1.3.2. QUADRE DE SUPERFICIES CONSTRUIDES I ÚTILS 

1.4. NIVELL DE COMPLIMENT DEL CTE I PRESTACIONS DE L’EDIFICI 

2. MEMORIA CONSTRUCTIVA 

2.1. SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI 

2.1.1. ANÀLISI DEL TERRENY I ESTUDI GEOTÈCNIC 

2.1.2. REPLANTEIG I DEFINICIÓ GEOMÈTRICA 

2.1.3. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES 

2.2. SISTEMA ESTRUCTURAL 

2.3. SISTEMA ENVOLVENT 

2.3.1. TANCAMENTS 

2.3.2. TANCAMENTS METÀL·LICS I ENVIDRAMENTS 

2.3.3. COBERTES I AILLAMENTS 

2.4. SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS 

2.4.1. DIVISIONS INTERIORS i EXTERIORS 

2.5. SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS 

2.5.1. ARREBOSSATS, REVESTIMENTS I APLACATS 

2.5.2. ENGUIXATS I FALSOS SOSTRES 

2.5.3. PAVIMENTS 

2.5.4. FUSTERIA 

2.5.5. SERRALLERIA 

2.5.6. PINTURA 

2.6. SISTEMA D’CONDICIONAMENT I INSTAL·LACIONS 

2.6.1. FONTANERIA I COMPLIMENT DEL CTE DB HS4 I HE4 

2.6.2. SANEJAMENT I COMPLIMENT DEL CTE DB HS5 

2.6.3. CALEFACCIÓ, VENTILACIÓ I COMPLIMENT DEL CTE DB HE2 

2.6.4. INSTAL·LACIO CONTRA EL LLAMP I COMPLIMENT DEL CTE DBSU8 

2.6.5. INSTAL·LACIÓ D’ELECTRICITAT 

2.6.6. INSTAL·LACIONS MOLT BAIXA TENSIÓ 

CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M2 de 96

2.7. EQUIPAMENTS 

2.8. URBANITZACIÓ 

3. COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS 

3.0 NORMATIVA TÈCNICA 

3.1. COMPLIMENT DEL CTE 

- DB SI 

- DB SU 

- DB HE 

- DB HS 

- DB SE 

- DB HR 

3.2 COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS 

- Habitabilitat 

- Reglament de supressió de barreres arquitectòniques 

- Infraestructures comuns d’accés als serveis de Telecomunicacions 

- Previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió 

- Residus de construcció- demolició 

- Control de Qualitat D59/94 

II. ANNEXES A LA MEMÒRIA 

II.1. INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT 

II.2. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA 

III. ANNEXES AL PROJECTE 

III.1. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 

IV. CARACTERÍSTIQUES DE CONTRACTE 

V. PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS I TÈCNIQUES 

VI. AMIDAMENTS I PRESSUPOST D’ EXECUCIÓ MATERIAL 

VI.1. PRESSUPOST D’ EXECUCIÓ MATERIAL 

VI.2. AMIDAMENTS 

VI.3. PREUS UNITARIS, AUXILIARS I DESCOMPOSTS 

VII. PLÀNOLS 



D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR 

I. MEMÒRIA 

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 

1.1. AGENTS 

1.1.0. OBJECTE DEL PROJECTE 

L’objecte del projecte és la construcció del nou Centre d’Educació Infanti i Primària a Manacor, que es 

situa sobre la parcel·la d’equipament municipal EQ/D C/ de Son Boga, s/n MANACOR. 

1.1.1.1. Promotor 

Govern de les Illes Balears 

Institut Balear d’Infraestructures i Serveis educatius i culturals. IBISEC 

C.I.F.: Q- 0700452 -F 

C/ Capità Salom, 29. Palma 07004 

1.1.1.2. Projectistes 

ANTONI BARCELÓ BAEZA Nº Col·legiat 290467 (COAIB) 

BÀRBARA BALANZÓ MORAL Nº Col·legiada 29955/3 (COAC) 

1.1.2. SITUACIÓ 

C/ de Son Boga, s/n; Camí de Ses Bones Dones; C/ de Son Talent 

Manacor 07500 

1.2. INFORMACIÓ PRÈVIA 

1.2.1. ANTECEDENTS DE PARTIDA I DADES DE L’ENTORN. DESCRIPCIÓ DEL SOLAR 

El solar està situat en la parcel·la delimitada pels carrers C/ de Son Boga, s/n, el Camí de Ses Bones 

Dones i el Carrer de Son Talent de Manacor, amb una superfície total resultant de 8720,31m 2 ,. 

El solar manté el mateix nivell que el carrer, amb una lleugera pendent en direcció sud-nord, poc 

apreciable. En sentit est-oest el carrer de Son Boga presenta una diferència de cota entre els dos 

extrems del solar d’ 1’30 m aproximadament. 


Vista des del Camí de ses Bones Dones 

Vista des del Carrer de Son Boga 


1.2.2. DOTACIÓ DE SERVEIS EXISTENTS 

Disposa de tots els serveis necessaris per a atribuïr-se la qualitat de solar, als efectes de la vigent 

"Llei del Sòl": 

- Calçada pavimentada i encintat de voreres 

- Accés rodat 

- Xarxa de subministrament d’aigua potable 

- Xarxa de subministrament d’energia elèctrica baixa tensió 

- Xarxa d’enllumenat públic 

- Xarxa de clavegueram 

- Escomesa de telefonia 

1.2.3. SERVITUDS 

El solar no està afectat per cap tipus de servitud. 

1.2.4. NORMATIVA URBANÍSTICA 

Es compleixen les determinacions generals contingudes a la normativa vigent. 

Es troba en classificació de Sòl Urbà, Zona EQ/D de les NN.SS. de Manacor (aprovades el 14/3/08) 

Planejament Projecte 

Definició: sòl urbà destinat específicament a usos vinculats a l’exercici de la competència municipal 

incloses les seves variants i activitats annexes. 

Tipologia edificatòria edificació aïllada edificació aïllada 

Usos Equipament Docent EQ/D Equipament Docent 

Superfície parcel·la mín. La existent 8720,30 m² 

Façana a vial mínima 20 m 134,17 m 

Altura màxima reguladora (ARM) 10 m 9,81m 

Altura total (m) 13 m 10,56 m 

Altura total (plantes) S+B+2PP S+B+2PP (*) 

Edificabilitat màxima 1m²/m² (8720,30 m²) (s/rasant) 4225,82 m² 

Ocupació màx. No es defineix 2458,91 m² 

Separació vial i llindes 3m >= 3m 

PGOU 

Reserva aparcament 1 plaça/100m 2 (42pl.) 33 places interiors (**) 

IBISEC 

Reserva aparcament 20m²/unitat (540m²) 

(Article 5.8.03.) 

(*) Soterrani dedicat exclusivament a aparcament 

(**) Es cedeixen 323,6 m 2 de solar com a viari per a aparcament en superfície. Les places previstes 

en bateria seguint la vorera del carrer, amb una capacitat de 33 places. 


1.3. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE 

1.3.1. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA I DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA 

El solar es troba en el límit edificat de la ciutat, entre aquesta i el parcel·lari agrícola. 

La posició de l’edifici escolar dins el solar es situa en el límit més proper a la ciutat, per alliberar la 

resta d’aquest per a les pistes de joc, incorporant d’aquesta manera el buit del programa específic de 

l’escola al camp. 

D’aquest plantejament neix la proposta: un prisma elevat compacte amb corredor central i alineat al 

carrer d’accés que resol la major part del programa de primària; s’orienten les aules comuns a sud i 

les especialitzades a nord, ambdues bandes construïdes es conecten mitjançant un ampli corredor 

que es planteja com un àmbit de relació per a ubicar pannells de treball, etc. 

El límit de l’escola es retranqueja del límit del solar per tal ampliar l’espai de vorera i la zona d’accés, 

de manera que s’incrementa l’activitat del carrer i s’aprofita en la seva totalitat la gran longitud de 

façana del solar. 

Es disposen tres escales al llarg de l’edifici, que provoquen dilatacions que atenuen el carácter lineal 

d’aquest espai. De la mateixa manera, es plantegen quatre patis exteriors disposats al portell al llarg 

del corredor, que connecten visualment la planta primera i segona, defineixen uns àmbits d’estar i 

garanteixen la il·luminació natural de les zones centrals. 

La planta baixa es concep com un sòcol construït d’una planta d’alçada, en forma d’L i que acull la 

resta del programa. L’accés al centre es produeix pel punt d’inflexió del sòcol, a través d’un porxo 

generós que connecta directament amb el pati de jocs de l’escola. A la dreta de l’accés principal es 

situa el programa d’infantil, amb les aules orientades a sud, donant a uns patis d’ús exclusiu que 

compliran les funcions d’aules exteriors. L’àmbit d’infantil, tot i que està connectat a la resta de 

l’escola a través del porxo d’entrada, té un accés independent situat a l’altre exterm del corredor, 

pròxim a l’aula de psicomotricitat i l’espai exterior de jocs infantil. 

A l’altra banda del porxo d’accés es situa el vestíbul amb les principals peces de l’administració, i el 

programa d’usos comuns de gran dimensió: el menjador i la cuina i al fons, amb accés exterior i 

cobert, el gimnàs, que connecta directament amb les pistes de joc. 

La biblioteca i l’AMPA es situen també en planta baixa, on es permet el seu accés exterior a través 

d’un pati restringit per tal de permetre el seu ús en horari extraescolar. 

En planta baixa l’edifici es desenvolupa al voltant de les pistes de joc, i es forma un porxo al llarg de 

tot el perímetre que permet el joc a cobert i la comunicació entre totes les peces aixoplugats. 

La zona est del solar es manté lliure per a futures ampliacions, pensant en la posible construcció 

d’una escoleta que es construïria en planta baixa donant continuïtat al cos de planta baixa, i amb 

funcionament independent. 

Es planteja una planta semisoterrani sota la franja de l’edifici que conté el vestíbul, menjador i 

gimnàs, que conté 33 places d’aparcament i instal·lacions. Té ventilació natural per dos dels seus 

costats i està comunicat amb la planta superior mitjançant el nucli sectoritzat que conté l’escala i 

l’ascensor. També desposa d’un accés directe a la zona de la cuina amb escala restringida i muntacàrregues 

per a l’accés de mercaderies, catering i sortida d’escombraries. 

L’accés a la planta semisoterrani es produeix tangent a l’edifici mitjançant una rampa. 

Finalment, es disposen 33 places d’aparcament exterior situades en bateria al carrer. 

Es preveu l’espai per a la instal·lació d’una estació transformadora (ET) al costat dels comptadors 

elèctrics situats en el mur que limita el pati de la biblioteca i AMPA amb el carrer, amb accés directe 

des d’aquest. Al costat hi haurà els comptadors d’aigua. En aquest tancament, a l’altra banda de 

l’accés a la planta soterrani, hi haurà l’armari per a les ampolles de gas, per al subministrament de la 

cuina, amb accés des de l’interior del solar. 

Actualment discorre una línia elèctrica per l’interior del solar, paral·lela a la façana del carrer principal i 

situada a uns 3m de distància; l’Ajuntament s’ha compromès a treure-la abans de l’inici de les obres. 


1.3.2. QUADRE DE SUPERFÍCIES ÚTILS I CONSTRUÏDES 

Quadre de superficies. Comparatiu amb programa de necessitats – CEIP 

PROGRAMA DE NECESSITATS CP 9+18. MANACOR 

Sup. (m 2) 

Sup. (m 2) 

PROGRAMA uts sup/ut. PROJECTE 

1 ZONA INFANTIL 

1.1 Aules infantils (9 ut.) (450) 50 c/u 9,00 50,00 450,00 

1.2 Aula psicomotricitat 60,00 1,00 61,81 61,81 

1.3 Lavabo alumnes psico (1 ut.) 5 c/u 1,00 8,63 8,63 

1.3 Lavabos alumnes (9 ut.) (45) 5 c/u 9,00 5,00 45,00 

2 ZONA PRIMÀRIA 

2.1 Aules 1er cicle (6ut.) (180) 45c/u 4,00 45,00 180,00 

(90) 45c/u 2,00 45,95 91,90 

2.2 Aules 2on cicle (6ut.) (180) 45c/u 4,00 45,00 180,00 

(90) 45c/u 2,00 45,95 91,90 

2.3 Aules 3er cicle (6ut.) (180) 45c/u 4,00 45,00 180,00 

(90) 45c/u 2,00 45,95 91,90 

2.4 Aula petits grups (6ut.) (120) 20c/u 6,00 19,15 114,90 

2.5 Taller música 45,00 1,00 49,93 49,93 

2.6 Taller polivalent (plàstica) 120,00 1,00 119,10 119,10 

2.7 Aula d'informàtica 45,00 1,00 49,93 49,93 

2.8 Biblioteca 60,00 1,00 60,92 60,92 

2.9 Lavabos alumnes 135,00 145,72 145,72 

3 GIMNÀS 

3.1 Sala 200,00 1,00 205,11 205,11 

3.2 Vestidor 70,00 1,00 67,20 67,20 

3.3 Magatzem 15,00 1,00 16,60 16,60 

4 ZONA ADMINISTRACIÓ 

4.1 Despatx director 15,00 1,00 13,85 13,85 

4.2 Despatx cap d'estudis 10,00 1,00 9,54 9,54 

4.3 Secretaria i arxiu 30,00 1,00 30,67 30,67 

4.4 Sala de professors 50,00 1,00 50,38 50,38 

4.5 Lavabos professors 20,00 1,00 14,56 14,56 

4.6 APIMAS-Asoc.Alumnes 20,00 1,00 27,48 27,48 

4.7 Consergeria - Reprografia 5+5 1,00 10,77 10,77 

4.8 Farmaciola 7,00 1,00 8,28 8,28 

5 ESPAIS COMPLEMENTARIS 

5.1 Cuina 60,00 1,00 74,93 74,93 

5.2 Menjador 240,00 1,00 247,43 247,43 


Sup. (m 2) 

Sup. (m 2) 

PROGRAMA uts sup/ut. PROJECTE 

6 SERVEIS COMUNS 

6.1 Lavabos-vestidor PND 10,00 1,00 9,50 9,50 

6.2 Instal·lacions 30,00 1,00 66,90 66,90 

6.3 Comptadors 5,00 1,00 1,70 1,70 

6.4 Neteja 8,00 1,00 11,00 11,00 

6.5 Fems 4,00 1,00 4,83 4,83 

6.6 Magatzem 30,00 1,00 29,58 29,58 

Passos 559,77 559,77 

Escales 190,27 190,27 

Porxo 664,43 664,43 

Superfície útil espais 2.874,00 2.821,95 

Circulació passos (25%) 718,50 750,04 

Total superfície útil Centre 3.592,50 3.571,99 

Superfície gruixos d'obra 431,10 

Sup. Construïda tancada 4.023,60 3.893,60 

50% superfície de porxos 168,75 332,22 

Total superfície construïda 4.192,35 4.225,82 

Relació m2/alumne 6,21 6,26 

P.Soterrani 

Instal·lacions 29,36 29,36 

Aparcament 800,30 800,30 

Escales 46,58 46,58 

Total útil 876,24 

Sup.Construïda P.Soterrani 967,62 

Sup.construïda total 5.193,44 

QUADRE RESUM DE SUPERFÍCIES (per plantes) 

Sup construïda P.Baixa 1760,09 

Sup construïda P.Primera 1101,39 

Sup construïda P.Segona 1032,12 

Sup construïda P.Soterrani 967,62 

porxos (50%) 332,22 

TOTAL sobre rasant 4.225,82 

TOTAL sota rasant 967,62 

Total construïda 5.193,44 


1.4. NIVELL DE COMPLIMENT DEL CTE I PRESTACIONS DE L’EDIFICI 

COMPLIMENT DEL CTE: 

CTE CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ. Aplicació completa del CTE Part I i Part II. Opció 1. 

- Seguretat en cas d’ incendi (DB SI). S’ adjunta memòria justificativa. 

- Seguretat d’ utilització (BD SU). S’adjunta memòria justificativa.. 

- Estalvi d’energia (DB HE) 

HE1. Limitació de demanda energètica. 

HE2. Instal·lacions tèrmiques en els edificis. Exigència desenvolupada actualmente pel RITE (1751/98) 

HE3. Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació 

HE4. Contribució solar mínima d’ACS. 

Es reserva un espai per als pannells solars per a la producció d’ACS a la coberta de l’edifici, 

segons s’indica en els plànols de projecte. 

HE5. Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica. 

No es d’ aplicació 

Salubritat (DB HS). S’adjunta fitxa justificativa. 

HS1. Protecció enfront a la humitat. 

HS2. Recollida i evacuació de residus. 

HS3. Qualitat de l’aire interior. 

HS4. Subministrament d’aigua. 

HS5. Evacuació d’aigües. 

- Seguretat estructural (DB SE) 

- Protecció enfront al soroll (DB HR) 


Prestacions de l’edifici 

A continuación se indican las prestaciones del edificio proyectado a partir de los requisitos básicos indicados en el Art. 3 de la 

LOE y en relación con las exigencias básicas del CTE. 

En el segundo y si procede, se indican las prestaciones del edificio acordadas entre el promotor y el proyectista que superen 

los umbrales establecidos en el CTE. 

Finalmente, en el tercer apartado se relacionan las limitaciones de uso del edificio proyectado. 

Requisitos 

básicos: 

Seguridad DB-SE 

DB-SI 

DB-SU 

Según CTE 

Seguridad 

estructural 

Seguridad en 

caso de 

incendio 

Seguridad de 

utilización 

En 

proyecto 

DB-SE 

DB-SI 

DB-SU 

Habitabilidad DB-HS Salubridad DB-HS 

DB-HR 

DB-HE 

Protección 

frente al ruido 

Ahorro de 

energía y 

aislamiento 

térmico 

Funcionalidad - Habitabilidad 

Requisitos 

básicos: 

- Accesibilidad 

- 

Acceso a los 

servicios 

DB-HR 

DB-HE 

D145/1997 

D20/2007 

L 3/1993 

D 20/2003 

RDL1/1998 

RD401/2003 

Según CTE En proyecto 

Prestaciones según el CTE 

en proyecto 

De tal forma que no se produzcan en el edificio, o partes del mismo, 

daños que tengan su origen o afecten a la cimentación, los soportes, las 

vigas, los forjados, los muros de carga u otros elementos estructurales, y 

que comprometan directamente la resistencia mecánica y la estabilidad 

del edificio. 

De tal forma que los ocupantes puedan desalojar el edificio en 

condiciones seguras, se pueda limitar la extensión del incendio dentro del 

propio edificio y de los colindantes y se permita la actuación de los 

equipos de extinción y rescate. 

De tal forma que el uso normal del edificio no suponga riesgo de 

accidente para las personas. 

Higiene, salud y protección del medioambiente, de tal forma que se 

alcancen condiciones aceptables de salubridad y estanqueidad en el 

ambiente interior del edificio y que éste no deteriore el medio ambiente en 

su entorno inmediato, garantizando una adecuada gestión de toda clase 

de residuos. 

De tal forma que el ruido percibido no ponga en peligro la salud de las 

personas y les permita realizar satisfactoriamente sus actividades. 

De tal forma que se consiga un uso racional de la energía necesaria para 

la adecuada utilización del edificio. 

Otros aspectos funcionales de los elementos constructivos o de las 

instalaciones que permitan un uso satisfactorio del edificio 

De tal forma que la disposición y las dimensiones de los espacios y la 

dotación de las instalaciones faciliten la adecuada realización de las 

funciones previstas en el edificio. 

De tal forma que se permita a las personas con movilidad y comunicación 

reducidas el acceso y la circulación por el edificio en los términos 

previstos en su normativa específica. 

De telecomunicación audiovisuales y de información de acuerdo con lo 

establecido en su normativa específica. 

Prestaciones que superan el CTE 

en proyecto 

Seguridad DB-SE Seguridad estructural DB-SE No procede 

DB-SI 

Seguridad en caso de 

incendio 

DB-SI No procede 

DB-SU Seguridad de utilización DB-SU No procede 

Habitabilidad DB-HS Salubridad DB-HS No procede 

DB-HR Protección frente al ruido DB-HR No procede 

DB-HE Ahorro de energía DB-HE No procede 

Funcionalidad - Habitabilidad D145/97 D20/2007 No procede 

- Accesibilidad L 3/1993 D 20/2003 No procede 

- Acceso a los servicios RDL1/1998 RD401/2003 No procede 

Limitaciones 

Limitaciones de uso del 

edificio: 

Limitaciones de uso de 

las dependencias: 

Limitación de uso de las 

instalaciones: 

El edificio solo podrá destinarse a los usos previstos en el proyecto. La dedicación de algunas de sus 

dependencias a uso distinto del proyectado requerirá de un proyecto de reforma y cambio de uso que 

será objeto de licencia nueva. Este cambio de uso será posible siempre y cuando el nuevo destino no 

altere las condiciones del resto del edificio ni sobrecargue las prestaciones iniciales del mismo en cuanto 

a estructura, instalaciones, etc. 

Las dependencias solo podrán destinarse a los usos previstos en el proyecto; en caso contrario, requerirá 

de un proyecto de reforma y cambio de uso que será objeto de licencia nueva. Este cambio de uso será 

posible siempre y cuando el nuevo destino no altere las condiciones del resto del edificio ni sobrecargue 

las prestaciones iniciales del mismo en cuanto a estructura, instalaciones, etc. 


2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 

2.1. SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI 

SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI DB SE-C 

CTE DB SE . Seguretat estructural (DB SE). 

CTE DB SE-C. 

En el projecte d’edifici destinat al nou CEIP, l’altura màxima total de l’edifici és de 10,56m (des de la 

cota C.P.A 0,00m = C.T. 78,10m). 

D’acord amb el Código Técnico de Edificación, Documento Básico Seguridad Estructural - Cimientos, 

que classifica el sistema estructural en funció del tipus de construcció (Taula 3.1) i del tipus de terreny 

(Taula 3.2), és necessari realitzar un determinat nombre de sondeigs i assaigs de laboratori per a la 

caracterització del comportament geomecànic del terreny. 

D’acord amb l’esmentat Codi i a efectes de reconeixement del terreny es classifica l’estructura de 

l’edifici com a C-1 (Altres construccions de menys de 4 plantes) i T-1 (terrenys favorables), estant el 

terreny format bàsicament per argiles llimoses a argiles margoses amb graves, gravilles i bolos amb 

intercalació de calices fracturades. Sobre aquests es detecta una cobertera vegetal de 40-60cm 

aprox. 

2.1.1. ANÀLISI DEL TERRENY I ESTUDI GEOTÈCNIC 

Es desposa de l’Estudi realitzat per LBC Laboratorio Balear para la Calidad S.L., el 3 de febrer de 

2009, núm de visat 010900438, Ref. LBC 61838/081074/001, geòloga Sandra Castaño Rodríguez, 

col·legiada núm. 6149, del qual es transcriben les següents conclusions. 

S’han realitzat 7 sondeigs de 10m de profunditat i 1 assaig de penetració dinàmica a la zona de la 

pista exterior. 

Definició del sòl: 

Es defineixen 2 horitzons en el solar: 

Horitzó nº1: desde l’inici dels sondeigs fins una profunditat entre 0,4 i 0,6 m. Constituit per la 

cobertera vegetal formada per argila marró fosca amb graves, gravilles i restes vegetals. 

Horitzó nº2: Comença a continuació del l’horitzó anterior, és a dir, a partir de 0,4 – 0,6m i fins el final 

dels sondeigs (10m). Està format per una argila llimosa sorrenca de color beige amb intercalacions de 

trams color marró vermellós, a mur passa a una gravilla llimosa margosa del mateix color beige. De 

mur a sostre dels sondeigs el contingut en graves, gravilles i bolos calcaris és variable. Puntualment 

el sondeig S5 entre 4,8 i 8,9 m de profunditat s’observa una intercalació de caliça groc clar altament 

trincada i fracturada que apareéis amb bolos, graves i gravilles entre els que s’intercala un llim argilós 

beige. 

Fonamentació 

En l’estudi geotècnic es recomana extreure totalment l’horitzó nº1 i fonamentar a una cota entre 0.6 i 

1 metre respecte la cota de l’inici dels sondeigs. 

La càrrega admissible que defineix és de 1,5 Kg/cm 2 per a sabates quadrades i 1,2 Kg/cm 2 per a 

sabata correguda. 

Nivell freàtic, assaigs i recomanacions 

- En els sondejos realitzats no s’ha detectat la presència de nivell freàtic. Cap esperar-lo profund i no 

afectarà a una fonamentació superficial 

- Dels assaigs realitzats a 2 mostres d’argiles de l’horitzó 2, es dedueix un grau d’expansivitat baix o 

nul per a la primera i mig per a la segona. 

- L’assaig de contingut de sulfats ha donat un resultat NEGATIU. 

- S’ha detectat una petita fissura o indici d’aquesta al perdre’s aigua d’injecció en el sondeig S-5 a 

7,2m de profunditat. 

Recomanacions generals: 


- Durant l’execució de les excavacions es comprovarà que els terrenys existents coincideixen amb les 

previsions del present estudi (geotècnic). Si es trobessin discordàncies en algun punt, caldrà estudiar 

detalladament el cas i completar la prospecció si fos necessari. 

Convé que a l’inici de la construcció es confirmi que el subsòl (terreny i aigua) està en consonància 

amb les conclusions de l’estudi. 

- L’excavació es tindrà oberta el mínim temps possible procedint-se aviat al formigonat de la 

fonamentació per tal d’evitar l’alteració o descompressió de la capa de recolzament. 

- Com a norma general, en cas que es donessin talusos durant l’excavació, aquests no es 

consideraran estables en cap cas, tret que s’especifiqui en el present informe. Així mateix, convindria 

que aquests es mantinguessin oberts el mínim temps possible, i no s’aconsella en cap moment deixar 

talusos verticals per tal d’evitar desmoronaments en el propi solar, solars i vials adjacents. 

El solar té ús d’equipament i presenta un desnivell aproximat d’1,30 m entre els dos extrems del 

carrer i de 70cm en direcció nord-sud. 

La cota de planta baixa (paviment acabat) de l’escola es planteja 1 metre per sobre el terreny actual, 

de manera que l’accés directe d’infantil es produeix a la mateixa cota que el punta d’accés del carrer i 

l’accés a primària es resol mitjançant una rampa de pendent màxim 6%. 

L’edifici presenta una geometria en planta baixa en forma d’L, delimitant el pati. La planta primera i 

segona conformen un prisma rectangular col·locat en el sentit del carrer. 

Es formarà una planta semi-soterrani sota el cos de planta baixa perpendicular al carrer, per a la qual 

cosa es preveu una excavació mitja d’1,5 m aproximandament. 

En compliment de l’apartat 3 de l’article 145 de la Llei 13/95 de Contractes amb l’Administració 

pública, s’adjunta una còpia completa de l’Estudi Geotècnic realitzat per l’empresa ‘Laboratorio Balear 

para la Calidad’ en data de febrer del 2009, del qual la Conselleria en té còpia. 

2.1.2. REPLANTEIG I DEFINICIÓ GEOMÈTRICA 

El replanteig és farà a partir de la referència topogràfica i altimètrica de les rasants del carrer que 

s’indica en el plànol topogràfic, d’acord amb el que s’expressa en el plànol de replanteig. 

2.1.3. ENDERROCS I MOVIMIENT DE TERRES 

Donades les característiques del solar, no caldrà fer cap enderroc, tret de dues pilones existents en el 

límit del carrer de Son Boga. 

L’estudi geotècnic recomana un tipus de fonamentació superficial, amb un seguit de recomanacions 

degut a la presència de terreny expansiu. 

Segons s’extreu de l’estudi geotècnic, en l’apartat de recomanacions, i degut al grau mig 

d’expansivitat detectat en les capes d’argila del terreny, es recomana: 

- equilibrar la càrrega transmesa amb la tensió màxima admissible del terreny 

- evitar el recolzament directe sobre soleres de terreny expansiu. Es recomana situar una capa 

de graves sota la fonamentació per evitar empentes. 

- evitar entollaments d’aigua 

- prestar especial atenció a elements de poca càrrega, degut al seu alt grau d’afectació enfront 

terrenys expansius. També es recomana situar un llit de formigó en les canonades, i 

compactar-les amb un sòl granular fi. 

- realitzar les excavacions i formigonat amb el menor temps possible per a evitar l’exposició 

prolongada del substrat de suport a l’acció de la natura. 

Es formaran els nivells de les plataformes que es defineixen al projecte, i l’excavació per a la formació 

de la planta semisoterrani. 

Es formaran les rases i excavacions necessàries per a la fonamentació dels murs, pilars i riostres, i 

rases pel pas de les instal·lacions que convingui. 


Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de 

Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 

2.2. SISTEMA ESTRUCTURAL 

A continuació s’adjunta memoria de càlcul del projecte. 

En l’apartat d’annexes s’adjunten les figures i isolínies i llistat de dades dels càlculs del projecte. 


INDEX 

MD4.01 REQUISITS BÀSICS DE SEGURETAT (S) 

1. MD4.01 ESTRUCTURAL (SE) 

MC.2 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA (SISTEMA ESTRUCTURAL) 

2. INTRODUCCIÓ 

2.01 FONAMENTS 

2.02 SISTEMES DE CONTENCIÓ DE TERRES 

2.03 ESTRUCTURA 

2.03.1 NORMATIVA 

2.03.2 MATERIALS 

2.03.3 ACCIONS PREVISTES PEL CÀLCUL 

2.03.4 BASES DE CÀLCUL 

2.03.5 HIPÒTESIS DE CÀLCUL 

2.03.6 MÈTODE DE CÀLCUL 

2.03.7 CRITERIS DE DIMENSIONAMENT 

CN COMPLIMENT DE NORMATIVA 

SEGURETAT ESTRUCTURAL 

AN ANNEX DE CÀLCUL 

SEGURETAT CONTRA INCENDIS 

AN ANNEXES 

AN.pm MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT 


MD4.01 REQUISITS BÀSICS DE SEGURETAT (S) 

MD4.01 ESTRUCTURAL (SE) 

Exigències bàsiques de seguretat estructural (SE) 

Amb l’objectiu de satisfer les exigències bàsiques de seguretat estructural (SE), assegurar un 

comportament adequat davant de les accions i influències previsibles a les que pugui estar sotmeses al llarg 

de la construcció i ús previst, s’ha seguit les exigències bàsiques de Resistència i Estabilitat (ELU), i 

d’Aptitud al servei (ELS). Aquestes són: 

ELU: 

1. Pèrdua de l’equilibri de l’edifici, o part estructuralment independent. 

2. Fallida per deformació excessiva, transformació de l’estructura o part d’aquesta en un mecanisme, i 

trencament o inestabilitat d’elements estructurals. 

ELS: 

1. Afectació al confort i benestar del usuaris, bon funcionament i aparença de l’edificació ( 

deformacions, vibracions, durabilitat y funcionalitat de l’obra). 

Per tal de complir les exigències anteriors, es compliran els següents documents i 

normatives: 

Document Bàsic CTE: 

1. “DB-SE-AE Acciones en la Edificación”. 

2. “DB-SE-C Cimientos”. 

3. “DB-SE-A Acero”. 

4. “DB-SE-F Fábrica”. 

EHE-98, Instrucció de Formigó Estructural. 

NCSE, Normativa de construcció sismorresistent: part general i edificació. 

MC MEMORIA CONSTRUCTIVA 

2. INTRODUCCIÓ 

A petició dels arquitectes Bàrbara Balanzó Moral i Antoni Barceló Baeza, aquesta societat ha procedit a 

realitzar el càlcul de l’estructura corresponent al Projecte Executiu d’un Centre d’Educació Infantil i Primària 

(CEIP) al C/Son Boga – Camí de Se Bones Dones, al terme municipal de Manacor (Mallorca). L‘edifici 

principal presenta una distribució geomètrica regular conformat per dues mòduls perpendiculars entre si com 

es pot veure en la Figura 1. Els dos mòduls presenten una geometria rectangular i es troben connectats en tota 

la Planta Baixa. Addicionalment l’edifici es troba subdividit en tres mòduls separats per junta de dilatació en 


la zona del gimnàs i el menjador, i per una junta constructiva en la zona central del edifici principal (Figura 

1). 

L’edifici té la següent distribució en superfície: 1067.61 m 2 en la Planta Soterrani; 2458.92 m 2 en el 

Sostre de Planta Soterrani, dels quals 194.53 m 2 corresponen a la zona del gimnàs; 2458.92 m 2 en el Sostre de 

la Planta Baixa i 1265.38 m 2 en el Sostre de la Planta Primera i Sostre de Planta Segona (Coberta). 

FONAMENTS 

La transmissió de càrregues al terreny es realitza mitjançant una solució de fonamentació de sabates 

aïllades encastats en l’horitzó No.2 amb un encastament en l'estrat resistent de com a mínim 50 cm El 

sistema de fonamentació ha estat calculat a partir d’informació existent de l’estudi geotècnic: “Informe 

Geotécnico CEIP en Manacor”, elaborat per l'empresa LABORATORIO BALEAR PARA LA CALIDAD 

(LBC), Informe Referència No.: 61838/081074/001/2 del 3 de febrer de 2009, amb informe Annex del dia 26 

de març de 2009. En l’informe es presenten els paràmetres geomecàniques del terreny de fonamentació, 

obtinguts a partir de la informació recollida dels assajos de camp en diferents punts del solar i de mostres 

recollides per a la seva anàlisi en laboratori. 

Els paràmetres geomecàniques utilitzats en el càlcul del sistema de fonamentació es presenten en la 

Taula 1. 

Paràmetre Horitzó No.1 Horitzó No.2 

Tipus de terreny 

Capa vegetal 

(0.00-0.60 metres) 

Argiles llimoses sorrencas beige 

(0.60 a 10.00 metres) 

Tensió admissible (N/mm 2 ) - 0.150 

Nivell freàtic - No s’ha trobat 

Agressivitat de l’aigua - - 

Agressivitat del sòl - No agressiu 

Densitat aparent γ (kN/m 3 ) - 13.00 – 18.00 

Angle de fregament intern (φ) - 16º - 22º 

Cohesió c (kN/m 2 ) - 0.00 - 90.00 

Taula 1. Paràmetres geomecàniques utilitzats en el càlcul del sistema de fonamentació. (Estudi Geotècnic Ref.: No.:61838/081074/001/2 

del Laboratorio Balear para la calidad). La tensió admissible presenta un coeficient de seguretat de 3.0. 

Els materials del Horitzó No.1 i 2 son excavables amb màquines ordinàries de moviment de terres, 

d’acord amb l’estudi geotècnic anteriorment referenciat. 

SISTEMES DE CONTENCIÓ DE TERRES 

Per la contenció de terres es realitzaran murs de formigó armat en mènsula per a tancament perimetral 

del solar, que corresponen a murs de soterrani. Aquests murs, donades les característiques geomecàniques 

del terreny i la profunditat de l’execució del sistema de fonamentació es van calcular com murs de formigó 

armats amb barres d'acer corrugat, per a una altura màxima de 3.50 metres i 40 cm de gruix. 


El càlcul es va realitzar assumint que en la zona de trasdòs del mur es disposarà d'un replè de material 

granular per a un correcte drenatge d'aigua, evitant en tots els casos, durant la fase constructiva, l'empenta de 

terres sobre el mur de formigó armat projectat. 

Pel càlcul dels murs de soterrani, s’adopten els valors proporcionats per l’estudi geotècnic, 

referenciats en la Taula 1. La informació referent al formigó armat es detalla en el punt 

2.03 Estructura d’aquesta memòria. 

D'acord amb l'estudi geotècnic realitzat per l'empresa Laboratorio Balear para la Calidad (LBC) i com 

norma general per a l’execució de la fonamentació del Soterrani, s’ha de disposar de berma i talús amb una 

relació d’inclinació 3:4 (horitzontal : vertical), executant posteriorment el mur de contenció de terres per 

trams. L’ample d’aquests trams està condicionat per les sobrecàrregues en coronació. 

Procés d’execució de la fonamentació del Soterrani: 

1. Excavació de les sabates de la zona central, corresponent als pilars P6, P7, P10, P11, P14, P15, P18, 

P19, P22, P23, P26, P27, P30, P31, P34, P35, P38, P39). Per a realitzar la excavació central s’haurà de 

deixar berma i talús amb relació mínima d’inclinació 3:4 (horitzontal : vertical), d’acord amb l’establert 

en l’estudi geotècnic. 

2. Armat i formigonat de les sabates de la zona central. 

3. Excavació per bastaixos (trams) de les sabates i murs perimetrals. En el trasdos del mur s’haurà de 

disposar de berma i talús amb relació mínima 3:4 (horitzontal : vertical). 

4. Armat i formigonat de tram de sabata i mur de contenció 

NOTES: 

- No es realitzarà el reblert del trasdos dels murs referenciats en el plànol de fonamentació fins que no 

s'hagi executat el forjat del sostre de la planta soterrani. 

- En cap cas s'han de deixar talls d'excavació verticals per a evitar despreniments o ensorraments del 

terreny. 

- Abans de reomplir el trasdós del mur perimetral s’haurà de realitzar el correcte arriostrament i unió de 

les sabates de la zona central i las de la zona perimetral (mur). 

- No es realitzarà la fonamentació dels pilars P45, P46, P47 i P48 i de l’àrea de influència de l’excavació 

fins a que no s’hagi executat el mur perimetral, així com el forjat de la Planta Soterrani, i s’hagi realitzat 

el correcte reblert en el trasdós del mur. 

- La longitud del tram excavat per a l’execució del mur (buidat per bastaixos) s’haurà de comprovar en 

obra i en cap cas podrà ser major de 3 metres. 

- el reblert del trasdos del mur haurà d'executar-se amb material granular amb un grau de compactació del 

100 % del Proctor Normal. De ser necessari s’utilitzarà equip mecànic de compactació vibratori. L'ús del 

qualsevol equip de compactació ha de ser prèviament autoritzat per la Direcció Facultativa. L'objectiu 

d'aquest procediment és el de millorar les propietats resistents del terreny mes proper a la fonamentació 

dels pilars P4A, P8A, P12A i P16A. 


- De no ser possible realitzar aquest sistema de reforç del terreny en el trasdos del mur, s'haurà de 

replantejar el sistema de fonamentació dels pilars P4A, P8A, P12A i P16A, baixant al nivell de la Planta 

Soterrani la fonamentació d'aquests pilars, realitzant un arriostrament en les dues adreces dels mateixos. 

- Qualsevol modificació del sistema d’execució de la fonamentació del soterrani haurà de ser notificada 

per escrit per a la seva comprovació per part de la Direcció Facultativa del Projecte. 

ESTRUCTURA 

L'edifici presenta la mateixa configuració estructural en tots els nivells. Totes les plantes es destinaran a 

usos relacionats als serveis proporcionats pel Centre d’Educació Infantil i Primària amb els valors de 

sobrecàrregues establerts d'acord amb la normativa vigent. 

La Planta Soterrani s’executarà mitjançant solera de formigó armat de 15 cm d’espessor, realitzada amb 

formigó HA-25/P/20/IIa N/mm2., grandària màxima de l’àrid 20 mm., elaborat en central i armat amb malla 

electrosoldada #150 x 150 x 6 mm., amb respectives juntes, serrat de les mateixes, fratassat, sobre sub-base 

de grava 40/80 de 15 cm. d’espessor, estès i compactat al 100% del Proctor Normal i làmina intermèdia de 

PVC aïllant. 

La Planta Baixa, en la zona del gimnàs, s’ha resolt mitjançant forjat de llosa massissa de 35 cm de gruix 

amb un armat base inferior i superior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de reforços addicionals tant en 

la zona de negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de les càrregues previstes en el 

projecte. 

La Planta Baixa en la zona de menjador i en la zona de connexió amb el edifici principal s'ha resolt 

mitjançant forjat bidireccional de tipus reticular (30+5), executat amb cassetons perduts i nervis de 12 cm 

d'ample i 35 cm de cant, amb una separació entre eixos de nervis de 82 cm, mes una capa de compressió de 5 

cm. Aquests forjats tenen un armat base inferior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de reforços 

addicionals tant en la zona de negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de les 

càrregues previstes en el projecte. 

La Planta Primera, zona de voladís de Planta Primera, Planta Segona i Planta Coberta del edifici 

principal, s'han resolt mitjançant forjat bidireccional de tipus reticular (30+5), executat amb cassetons perduts 

i nervis de 12 cm d'ample i 35 cm de cant, amb una separació entre eixos de nervis de 82 cm, mes una capa de 

compressió de 5 cm. Aquests forjats tenen un armat base inferior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de 

reforços addicionals tant en la zona de negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de 

les càrregues previstes en el projecte. 

En la Planta Primera en la zona de dipòsits d’aigua, s’ha disposat una llosa massissa de 35 cm de gruix 

amb un armat base inferior i superior de 1φ16 en les dues adreces. 


En la Planta Primera, zona de voladís entre pilars P20 - P24 - P28 i P32, s’imposarà una contrafletxa en 

el voladís de 10 mm, amb retirada de puntals no abans de 28 dies. No es permet la col·locació de cap element 

de tancament o façana sobre l’ampit del límit del voladís. Las càrregues de treball estan reflexades en els 

plànols d’estructura i en aquesta memòria de càlcul. 

La coberta del gimnàs s’ha resolt mitjançant forjat de llosa massissa de 25 cm de gruix amb un armat 

base inferior i superior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de reforços addicionals tant en la zona de 

negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de les càrregues previstes en el projecte. 

En la unió dels forjats reticulars amb els pilars de formigó armat es realitza un massissat del forjat amb 

l'objectiu de complir els Estats Límits Últims de tensió tangencial (tallant i punxonament) assegurant que 

l'estructura sigui monolítica i rígida en la unió forjat-pilar. Es disposa una creueta o armadura de muntatge 

per a garantir el bon funcionament de la unió. 

Les escales i rampes projectades es resolen mitjançant lloses de formigó armat de cantell variable en 

funció de les llums dels trams, les quals recolzen sobre murs portants i bigues de forjat col·locades 

expressament per a la seva subjecció. 

2.03.1 - NORMATIVA 

La totalitat dels càlculs s’han dut a terme d’acord amb les prescripcions de les següents normes 

(Normativa actual): 

- Norma DB AE “Seguridad estructural Acciones en la edificación” (CTE). 

- Norma DB SE-C “Seguridad estructural Cimientos” (CTE). 

- Norma DB SE-A “Acero” (CTE). 

- Norma DB SE-F “Fábrica” (CTE). 

- Norma EHE-08 “Instrucción de Hormigón Estructural”. 

- Norma NCSE-02 “Norma de Construcción Sismorresistente”. 

2.03.2.- MATERIALS 

Les característiques dels materials previstes pel càlcul són les següents: 

Formigó: 

• Formigó per Fonamentació i Contenció de 

Terres 


HA-25/B/20/IIa 

fck= 25 N/mm 2 

Pes específic: 25.0 KN/m 3 

Màxima a/c: 0,50 

Mínim contingut ciment (kg/m 3 ): 350 

Nivell de control del formigó: Estadístic 

• Formigó massa per a rases i pous 

HM-20/P/20/I 






• Formigó per Estructura 

HA-25/B/20/IIa 






• Formigó Vist 

HA-30/B/20/IIIa 






Els recobriments nominals s’han tingut en compte d’acord amb la resistència del formigó, la classe 

d’exposició ambiental, en funció del tipus d’element i del nivell de control d’execució (normal) d’acord amb 

l’article 37.2.4., i en funció de la resistència al foc de cada element segons les recomanacions de l’annex 6 de 

la Instrucció EHE. 


Característiques mecàniques. Diagrama σ-ε de càlcul. 

Per a la determinació del comportament de les peces de formigó i per la seva comprovació ulterior se ha 

adoptat el diagrama paràbola-rectangle, establert per la Instrucció EHE-08 en el seu Capítol 8. 

on: 

D’aquest diagrama, cal destacar el tramo elàstic no lineal constituït por la rama parabòlica, de equació: 

σ es la tensió. 

( 1− 

250ε 

) ; 0 ≤ 0. 

002 

σ = 850 f cdε 

ε ≤ 

fcd es la resistència de càlcul a compressió del formigó, obtinguda després de 

l’aplicació sobre la resistència característica, fck, el coeficient de minoració de 

resistències, γf, detallat en l’apartat corresponent de la present memòria. 

ε es la deformació esdevinguda. 

així com el tram rectilini de la seva fase plàstica, l’equació del qual és: 

= 0. 85 f ; 0. 

002 < ε ≤ 0. 

0035 

σ cd 

Característiques mecàniques. Mòdul de deformació longitudinal. 

A nivell deformacional han sigut considerats els següents mòduls de deformació: 

a) Per a càrregues instantànies o ràpidament variables, el mòdul de deformació longitudinal 

inicial del formigó (pendent de la tangent en l'origen) a l'edat de 28 dies, pot prendre's aproximadament igual a: 

E = β Ecm 

c E 

fck 

β E = 1.30 − ≤ 1.175 

400 

b) Mòdul instantani de deformació longitudinal secant, Ej: 

E = 8.500 f 

Coeficient de Poisson. 

S’ ha considerat el valor 0.2. 

Coeficient de dilatació Tèrmica. 

S’ ha considerat el valor 10 -5 (ºC) -1 

Coeficient de retracció. 

Segons indicacions de l’article 39.7 de la EHE. 

Coeficient de fluència. 

Segons indicacions de l’article 39.8 del la EHE 

3 

cm cm 


Assajos i control. 

Les característiques del material en totes les seves variants, així com els assajos a que haurà d’estar 

sotmès, queden especificats en els Plecs de Condicions per a la Execució y la Posada en Obra del Formigó 

Armat i en el Pla de Control adjunt. 

Acer per armadures passives: 

• Acer per armar B-500-S 

fyk= 500 N/mm 2 


Nivell de control de l'acer: Normal 

• Malla electrosoldada B-500-T 

fyk= 500 N/mm 2 



Característiques mecàniques. Diagrama σ-ε de càlcul. 

El diagrama tensió- deformació considerat és el corresponent als acers de duresa natural que estableix la 

norma EHE, en el seu article 38.4. En aquest diagrama s’ observa una llei trilineal, en la que el seu tramo 

inclinat posseeix una pendent que es el mòdul de deformació longitudinal, de valor E=200.000 MPa, vàlid 

per a llindars de tensió compresos entre yd 

yd 

− f < σ < f , sent fyd la resistència de càlcul del material, 

obtinguda després d’aplicar sobre el seu límit elàstic els coeficients de minoració de resistència, γs. 

Característiques del material i assajos. 

Les característiques del material que es detalla, així com els assajos a que hauran de sotmetre’s, queden 

especificats en los Plecs de condicions per a la Execució i la Posada en Obra del Formigó Armat i en el pla 

de Control Adjunt 

Acer laminat: 

Per a la realització dels elements estructurals metàl·lics, tant principals com secundaris. L'acer utilitzat 

per a la confecció dels diferents elements estructurals del present projecte és del tipus S-275 JR. 

• Acer laminat S-275 JR 

fyk= 275 N/mm 2 




Mòdul d’elasticitat: E = 2100000 kp/cm2 

Mòdul d’elasticitat transversal: G = 810000 kp/cm2 

Coeficient de Poisson: m = 0.30 

• Acer passadors 

fy= 780 N/mm 2 



Mòdul d’elasticitat: E = 2100000 kp/cm2 

Mòdul d’elasticitat transversal: G = 810000 kp/cm2 

Coeficient de Poisson: m = 0.30 

Cargols, rosques i arandelles 

Seguint les especificacions establertes en la normativa vigent, taula (DB SE-A-13, taula 4.3), les 

característiques mecàniques dels acers per cargols, rosques i arandelles són les següents: 

Classe 4.6 5.6 6.8 8.8 10.9 

Tensió de límit elàstic fy 

(N/mm 2 ) 

Tensió de trencament fu 

(N/mm 2 ) 

240 300 480 640 900 

400 500 600 800 1000 

En la taula següent (DB SE-A-11, taula 4.1) s’ especifiquen les característiques mecàniques mínimes 

dels acers UNE EN 10025, obtingudes per el present projecte d’ estructura: 

DESIGNACIÓ 

Espessor nominal t (mm) 

Tensió de límit elàstic 

fy (N/mm 2 Tensió 

) 

trencament 

Fu (N/mm 2 ) 

t ≤16 16< t ≤40 40< t ≤63 3≤ t ≤100 

Temperatura de 

l’assaig Charpy 

S235JR 20 

S235J0 235 225 215 360 

0 

S235J2 

-20 

S275JR 20 

S275J0 275 265 255 410 

0 

S275J2 

-20 

S355JR 20 

S355J0 

S355J2 

S355K2 

355 345 335 470 

0 

-20 

S450J0 450 430 410 550 0 

(1) 

Se li exigeix una energia mínima de 40J 

CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M24 de 96 

ºC 

-20 (1)

Materials d’ aportació 

Les característiques mecàniques dels materials d’ aportació seran en tots els casos superiors a les del material 

base. 

Resistència de càlcul 

Es defineix resistència de càlcul, fyd, al coeficient de la tensió de límit elàstic i el coeficient de seguretat 

del material, definit en el seu corresponent apartat. 

fyd= fy/γM 

Per el cas específic de les comprovacions de resistència última del material o la secció s’ha adoptat com 

resistència de càlcul el valor: 

fud=fu/ γM2 

sent γM2 el coeficient de seguretat per resistència última. 

Fàbrica de maó: 

Denominació i tipificació. 

El maó utilitzat és de tipus perforat. 

Característiques mecàniques. Mòdul de deformació longitudinal. 

Com mòdul de deformació secant instantània s’ha pres1000 fk. 

Característiques mecàniques. Resistència característica a compressió. 

La resistència característica del maó fb és de 20 N/mm 2 , y la del morter fm= 10 N/mm 2 . La fàbrica s’ha 

calculat amb una resistència de 7 N/mm 2 . 

Blocs de Formigó: 

Denominació i tipificació. 

Bloc de formigó amb una densitat superior a 19 kN/m3. 

Característiques mecàniques. Resistència característica a compressió. 

La resistència característica del bloc fb és de 20 N/mm 2 , y la del formigó fk= 25 N/mm 2 . Els murs de 

bloc s’ha calculat amb una resistència a compressió de 6 N/mm 2 i una resistència a la flexió de 0.4 N/mm 2 . 

2.03.3- ACCIONS PREVISTES PEL CÀLCUL 

6.1.- Accions gravitatòries 

S’han tingut en compte diferents accions en funció de l’ús de cada forjat. 

1. Sostre Planta Soterrani (forjat reticular 30+5 cm) 

Pes propi del forjat ....................................................................5.00 kN/m 2 

Càrregues mortes ......................................................................2.00 kN/m 2 

Sobrecàrrega d’us .....................................................................3.00 kN/m 2 

Sobrecàrrega d’us (en zones d’accés i evacuació)....................1.00 kN/m 2 

Total...................11.00 kN/m 2 

Sostre Planta Soterrani en zona de Gimnàs (Llosa massissa 35 cm) 

Pes propi del forjat ....................................................................8.75 kN/m 2 




Total...................15.85 kN/m 2 

2. Sostre Planta Baixa (forjat reticular 30+5 cm) 

Pes propi del forjat.....................................................................5.00 kN/m 2 




Total.....................11.00 kN/m 2 

Sostre Planta Baixa zona de coberta (forjat reticular 30+5 cm) 




Sobrecàrrega de neu...................................................................0.30 kN/m 2 

Total.....................8.80 kN/m 2 

Sostre Planta Baixa en zona de Dipòsits (Llosa massissa 35 cm) 



Càrrega morta en zona de dipòsits...........................................15.00 kN/m 2 



Total.....................12.05 kN/m 2 

Sostre Planta Baixa en zona de Lluernari (Llosa massissa 20 cm) 





Total.....................8.80 kN/m 2 

3. Sostre Planta Primera (forjat reticular 30+5 cm) 





Total.................11.00 kN/m 2 

4. Coberta Gimnàs 





5. Sostre Planta Segona (forjat reticular 30+5 cm) 

Total...................10.05 kN/m 2 





Sobrecàrrega de neu..................................................................0.30 kN/m 2 

Total.....................8.80 kN/m 2 

Altres accions considerades: 

- Sobrecàrrega lineal actuant en les vores de voladís................................2.00 kN/ml 

- Tancament exterior (façana) ....................................................................14,00 kN/ml 

- Paret de 15 cm ............................................................................................8,00 kN/ml 

El conjunt d’aquestes càrregues s’han repartit uniformement en el lloc de la seva ubicació, disposant de 

la càrrega uniformement equivalent en funció del seu àmbit d’aplicació. 

6.2.- Accions eòliques 

Segons el Código Técnico al Documento básico SE-AE. Seguridad estructural Acciones en la 

edificación. Capítol 3.3. 

S’admet que el vent actua horitzontalment en qualsevol direcció. Per tant es considera en cada cas la 

direcció o direccions que produeixin les accions més desfavorables. El vent produeix sobre cada element 

superficial d’una construcció una sobrecàrrega unitària p (en kg/m 2 ) en la direcció de la seva normal positiva 

(pressió) o negativa (succió) de valor donat per l’expressió: 

on 

qb = pressió dinàmica del vent. (Annex D) 

qe =qb·ce·cp 

ce = coeficient d’ exposició (punt 3.3.3., taula 3.3.) 

cp = coeficient eòlic o de pressió (punt 3.3.4., taula 3.4) 

Zona ρ Velocitat (vb) Pressió dinàmica (qb) 

C 1.25 kg/m 3 29 m/s 0.50 kN/m 2 

Grau d’ exposició Altura 

del 

punt 

ce 

IV 10.66 1.81 

Els valors corresponents als coeficients eòlics ce i cp dependrà de l’esveltesa de l’edifici en el pla paral·lel al 

vent. 

En les superfícies de façana en la zona de gimnàs i en la façana de l'edifici principal s'han de disposar 

d'elements de fixació als forjats en totes les zones intermèdies, així com disposar d’elements de arriostrament 


vertical (perfils metàl·lics embeguts en els tancaments recolzats en els forjats), que assegurin l'estabilitat a 

nivell local de la façana en funció de possibles increments de pressió eòlica. 

La disposició i comprovació de les seccions dependrà de les característiques dels materials utilitzats en la 

façana. 

6.3.- Accions sísmiques 

Segons les prescripcions de la “NCSE-02: Norma de Construcció Sismorresistente” reflectides en el seu 

Annex 1, l'acceleració sísmica bàsica de càlcul (ab/g) i el coeficient de contribució (K) per al Municipi de 

Manacor (Mallorca) són respectivament 0.04 i 1.0. Segons l'article 1.2.2 de la Norma NCSE-02 les 

estructures que componen el present projecte es classifiquen com d'importància normal. En aquestes 

condicions segons la formulació reflectida en l'article 2.2 de la norma NCSR-02 l'acceleració sísmica de 

càlcul val: 

Acceleració sísmica bàsica, ab = 0.04g 

Coeficient de sol: C = (C1·e1 + C2·e2 + C3·e3 + C4·e4 )/30 = 1.6 

S = (C/1.25) = 1.6/1.25 = 1.28 (para ρa ≤ 0.1g) 

Acceleració sísmica càlcul: ac = S • ρ • ab = 1.28 x 1.0 x 0.040 = 0.051 

Així mateix pel tipus de materials detectats poden considerar-se els següents coeficients de sòl (C): 

Horitzó Tipus 

de sòl 

Coeficient 

2 III 1.6 

En el nostre cas, l'estructura és d'importància normal amb pòrtics ben esbiaixats en les dues adreces amb una 

acceleració bàsica de càlcul ab inferior a 0.04g. Atenent les indicacions de l'article 1.2.3 de la Norma NCSR- 

02, no és obligatori el càlcul sísmic. 

6.4- Accions tèrmiques 

No s'han verificat 

6.5- Accions del terreny 

Són les derivades de l’empenta del terreny, tant les procedents del seu pes com d’altres accions que 

actuen sobre ell, o les accions degudes als seus desplaçaments i deformacions. 

Seguint les directrius establertes en el DB SE-C s’han determinat les accions del terreny sobre els 

diferents elements afectats . S’ han determinat les accions del terreny sobre la fonamentació i elements de 

contenció segons 3 tipus de acciones ( apartat 2.3.2.3 del DB): 

1. Accions que actuen directament sobre el terreny i que per raons de proximitat poden afectar al 

comportament de la fonamentació. 


2. Càrregues i empentes degudes al pes propi del terreny. 

3. Accions de l’aigua existent en l’ interior del terreny. 

Fonamentació superficial 

Per la determinació de les accions del terreny s’ ha considerat la forma i dimensions de les sabates 

aïllades a fi de incloure el seu pes, així com el de les terres o aquell que pugui gravitar sobre els elements 

nomenats. 

Elements de contenció 

Per la determinació de les accions del terreny s’ ha considerat les sobrecàrregues degudes a la presència 

d’ edificacions pròximes, vehicles, etc. Les forces dels puntals i ancoratges s’ han considerat com accions. 

S’ha seguit els estats d’ empenta estipulats en l’apartat 6.2.1 de la DB SE-C. 

Empenta activa: quan el terreny empeny l’ element de contenció. Aquest gira o es desplaça cap a l’ 

exterior baix les pressions del farciment o la deformació de la seva fonamentació fins a arribar a unes 

condicions d’ empenta mínim. 

Empenta passiva: quan l’ element de contenció es desplaçat i és comprimit contra el terreny per les 

càrregues transmeses por una estructura o un altre efecte similar fins a arribar unes condicions de màxima 

empenta. 

Es detecta nivell freàtic en els tres punts d’assaig realitzats a una fondària de 6.10 metres de profunditat. 

2.03.4- BASES DE CÀLCUL 

Tots els elements estructurals s’han calculat davant a estats límits últims d’equilibri, estats límits últims 

de sol·licitacions normals i tangencials, i estats límits de servei de deformació. Coeficients parcials de 

seguretat per a les accions, aplicables per a l’ avaluació dels Estats Límit Últims. ( EHE ). 

TIPUS D’ ACCIÓ Situació persistent o transitòria Situació accidental 

Efecte favorable Efecte desfavorable Efecte favorable Efecte 

desfavorable 

Permanent γG = 1,00 γG = 1,5 γG = 1,00 γG = 1,00 

Permanent de 

valor no constant 

γG* = 1,00 γG* = 1,50 γG* = 1,00 γG* = 1,00 

Variable γQ = 0,00 γQ = 1,6 γQ = 0,00 γQ = 1,00 

Accidental - - γA = 1,00 γA = 1,00 

Coeficients parcials de seguretat per a les accions, aplicables per a l’ avaluació dels Estats Límit de Servei: 


TIPUS D’ ACCIÓ Efecte favorable Efecte desfavorable 

Permanent γG = 1,00 γG = 1,00 

Permanent de valor no constant γG* = 1,00 γG* = 1,00 

Variable γQ = 0,00 γQ = 1,00 

Coeficient de minoració de la resistència del formigó: γa = 1,5 

Coeficient de minoració de la resistència de l’ acer: γa = 1,15 

Coeficients parcials de seguretat per a les accions, aplicables per a l’ avaluació dels Estats Límit Últims en 

Fonaments. ( DB- SE-C ). Aquests coeficients corresponen a un nivell de control normal. 

2.03.5- 


HIPÒTESIS DE CÀLCUL 

Es consideren les hipòtesis de càlcul que produeixen les sol·licitacions més desfavorables possibles, tant 

pels estats límits últims, com pels estats límits de servei. Les combinacions d’accions pels forjats han estat 

confeccionades pel mateix programa de càlcul. 

- Hipòtesi I: Concàrregues gravitatòries. 

- Hipòtesi II: Sobrecàrregues gravitatòries. 

- Hipòtesi III, IV, V i VI: Càrregues de vent 

Les combinacions d’hipòtesis s’han dut a terme d’acord amb l’article 13 de la Instrucció EHE: 

A. Estats límits últims 

Per estructures d’ edificació, simplificadorament, per a les diferents situacions de projecte, podran seguir-se els 

següents criteris: 

- Situacions persistents o transitòries 

a) Situacions amb una sola acció variable Qk,1 

∑ 

j≥1 

γ 


+ γ 

Q 

G, j Gk, j Q,1 k,1 

b) Situacions amb dos o més accions variables 

∑γ 

G, j k, j + ∑0,9γ 

c) Situacions sísmiques 

∑ 

j≥1 

j≥1 

Q 

G Q, i k, i 

i≥1 

γ G, j k, j+ 

γ A AE, 

k + ∑0,8γ 

Q 

G Q, i k, i 

i≥1 

B. Estats límits de servei 

Per aquests Estats Límit es consideren únicament les situacions de projecte persistents i transitòries. En aquests casos, 

les combinacions d’accions es definiran d’acord amb els següents criteris: 

Situació poc probable o freqüent 

a) Situacions amb una sola acció variable Qk,1 

∑ 

j≥1 

γ 

+ γ 

Q 

G, j Gk, j Q,1 k,1 

b) Situacions amb dos o més accions variables Qk,i 

+ 0,9 

c) Situació quasi permanent 

∑ 

j≥1 

γ ∑γ 

∑ 

j≥1 

Q 

G, j Gk, j 

Q, i k, i 

i≥1 

γ G, j k, j + 0,6 ∑γ 

Q 

G Q, i k, i 

i≥1 

En el cas de considerar l’ integritat dels elements constructives, considerant les 

deformacions que es produeixen després de la posada en obra de l’element (totes les

càrregues excepte el pes propi de l’element estructural), limitant-les als valors exposats en 

la taula següent: 

Tipus de tancament Relació fletxa/llum 

Pisos amb envans fràgils o paviments rígides sense 

juntes 

Pisos amb envans ordinaris o paviments rígids amb 

juntes. 

1/500 

1/400 

Resta dels casos 1/300 

En el cas de tenir en compte el confort dels usuaris, considerant les deformacions 

produïdes por les accions de curta duració (accions variables), limitant-les a L/350 (sent L 

la llum de l’element). 

En el cas de considerar l’ aparença de l’obra, considerant les deformacions produïdes per 

qualsevol combinació d’ accions quasi permanent, limitant-les a L/300 (sent L la llum de l’ 

element). 

ELS de vibracions: Les estructures i els seus elements susceptibles de sofrir vibracions por 

efecte rítmic de les persones han estat dissenyats amb maneres pròpies de oscil·lació 

majors que els que es mostren en la taula següent. 

Estructura Freqüència mínima (Hz) 

Gimnasos, palaus de deports, estadis 8,00 

Sales de festes o amb certs sense seients 7,00 

Centres comercials i locals de pública concurrència 

sense seients fixes 


5,00 

Sales d’espectacles sense seients fixes 3,40 

Passarel·les 4,50 

El resto de elements han estat dissenyats amb una primera manera pròpia de vibració de valor pròxim a 3,00Hz. 

2..03.6- MÈTODE DE CÀLCUL 

El procés de càlcul dels esforços que les accions produeixen sobre cadascun dels elements estructurals, 

s’efectua manualment i mitjançant ordinador. Els esforços sobre els forjats es troben amb l’ajuda del 

programa comercial CYPECAD® versió 2008. Aquest analitza les sol·licitacions mitjançant un càlcul

espacial en 3D, per mètodes matricials de rigidesa. Per a tots els estats de càrrega es realitza un càlcul estàtic 

i es suposa un comportament lineal dels materials. L’estructura es discretitza en engraellats i elements tipus 

barra (bigues i pilars). Els forjats reticulars i les lloses massisses es discretitzen mitjançant malles d’elements 

tipus barra. 

Els murs es discretitzen per elements finits de tipus làmina gruixuda tridimensional, que considera la 

deformació per tallant, formats per sis nodes. L’anàlisi tèrmic i l’anàlisi d’elements estructurals singulars tal 

com els elements metàl·lics de porxos han estat calculats utilitzant el programa de càlcul SAP2000 i 

mitjançant comprovació manual d'Estats Límit Últims. 

Els elements de contenció s’han calculat mitjançant el mòdul de càlcul CYPECAD “Muros Mènsula”, versió 

2008. 

2.03.7- CRITERIS DE DIMENSIONAMENT 

Els criteris de dimensionament són els habituals de la mecànica clàssica i la resistència de materials. 

S’han dimensionat els elements per a les combinacions més desfavorables d’hipòtesis d’accions. El 

dimensionament en certs casos es realitza automàticament mitjançant el programa de càlcul a partir dels 

esforços calculats. En aquests casos el programa conté implementat els criteris de dimensionament de la EHE 

i la CTE. A la resta de casos s’adopten els criteris de dimensionament en estats límits últims i estats límits de 

servei descrits a Instrucción de Hormigón Armado EHE 2008. 

CN COMPLIMENT DE NORMATIVA 

2.01.1.- SEGURETAT ESTRUCTURAL (SE) 

Per tal de complir els requisits de seguretat, es compliran els següents documents i normatives: 

- Norma DB AE “Seguridad estructural Acciones en la edificación” (CTE). 

- Norma DB SE-C “Seguridad estructural Cimientos” (CTE). 

- Norma DB SE-A “Acero” (CTE). 

- Norma DB SE-F “Fábrica” (CTE). 

- Norma DB SI- “Seguridad Contra Incendios” (CTE). 

- Norma EHE-2008 “Instrucción de Hormigón Estructural”. 

- Norma NCSE-02 “Norma de Construcción Sismorresistente”. 

2.01.2.- SEGURETAT CONTRA INCENDIS (SI) 

Amb l’objectiu de satisfer les exigències bàsiques de seguretat contra incendis (SI), reduint a límits 

acceptables el risc de que els usuaris de l’edifici pateixin danys derivats d’un incendi ja sigui d’origen 

accidental, de construcció i/o manteniment del mateix, s’han seguit les exigències establertes en el la CTE i 

EHE de forma que l’estructura portant mantingui la seva resistència al foc durant el temps necessari per 

l’evacuació del ocupants. 


Resistència al Foc 

Normalitzada 

Suports de formigó R-60 

Suports de formigó R-120 

Suports metàl·lics 

Forjats bidireccionals 

de formigó armat. 

R-60 

R-120 

R-60 

Especificacions Exigides 

Recobriment mín. 20 mm** 

Dimensió mín. 200 mm** 

Recobriment mín. 40 mm 

Dimensió mín. 250 mm 

De les diferents seccions, les massivitats obtingudes no 

són superiors a 150 m -1 . El recobriment necessari per 

garantir 60 minuts es de 10 mm (de morter d’àrids 

lleugers expandits de perlita i vermiculita o 

equivalent). En el cas de pilars vistos, s’haurà de 

preveure vernissos i/o pintures intumescents 

d’espessors al voltant de 1700 micres. 

Segons l’Annex 7 de la EHE, apartat5.7. Pel gruix de 

la capa de compressió, ample d’ànima i de nervi es 

podrà tenir en comte els gruixos de d’enrajolat i les 

bovedilles no recuperables que mantinguin la seva 

funció aïllant durant un període de Resistència al foc. 

A falta de dades experimentals es pot admetre 120 

minuts. 

** Aquests valors, necessaris per la protecció contra el foc, es veuen augmentats per temes de durabilitat del 

formigó i execució d’obra, establerts en la EHE. 

AN ANNEXES 

AN.pm MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT- MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA- 

I.- Elements constituïts per acer laminat. 

Principalment, el manteniment dels elements constituïts per acer laminat tindrà com objecte detectar, prevenir i 

resoldre l’ oxidació i la corrosió dels seus elements. 

Per tant, caldrà protegir l’estructura de la intempèrie mitjançant els elements constructius especificats en 

projecte, en les condiciones que fixen els Plecs de Condicions adjuntes. 

La durabilitat de l’ estructura quedarà garantida mitjançant un programa de manteniment concret en base als 

següents preceptes: 

1. Control general del comportament de l’estructura 

a) Inspecció convencional cada 10 anys. S’ examinarà amb especial atenció, la existència de símptomes de danys 

estructurals que es manifesten en danys en els elements inspeccionats (fissures en tancaments a causa de 

deformacions...). També s’ identificaran danys potencials (humitats, condensacions, ús inadequat...). 


) Inspecció cada 15 anys. Amb objecte de descobrir danys de caràcter fràgil, que encara no afecten a altres 

elements no estructurals (tancaments...). En aquest cas s’ observaran situacions on puguin produir-se lliscaments 

no previstos d’unions cargolades, corrosions localitzades... 

2. Control de l’estat de conservació del material. 

Es distingirà segons la classificació de l’ estructura, en funció de la seva exposició: 

a) Estructura metàl·lica o element é interior o no exposat a agents ambientals nocius 

(Classes d’ exposició C1 y C2 segons taula 6). S’haurà de realitzar una revisió de 

l’estructura cada cinc anys, detectant punts de inici de l’oxidació. En aquests punts i en les 

zones adjacents s’haurà d’alçar, sanejar el material degradat i protegir la zona deteriorada 

mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes 

característiques que la utilitzada en l’obra. 

Es realitzarà una revisió exhaustiva de tota l’ estructura cada 15 anys, realitzant un posterior pintat total de la 

mateixa con un material com a mínim de les mateixes característiques que l’ utilitzat en l’ obra. 

b) L’ estructura metàl·lica o element és exterior o queda en un ambient d’agressivitat 

moderada (Classe d’ exposició C3 segons taula 6). S’haurà de realitzar una revisió de l’ 

estructura cada tres anys, detectant punts d’ inici de l’ oxidació. En aquests punts i en les 

zones adjacents s’haurà d’alçar, sanejar el material degradat i protegir la zona deteriorada 

mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes 

característiques que la utilitzada en l’ obra. 


mateixa con un material com a mínim de les mateixes característiques que l’ utilitzat en la obra. 

c) L’ estructura metàl·lica és exterior i exposada a un ambient d’ agressivitat elevada 

(Classe de exposició C4 y C5 segons taula 6). S’haurà de realitzar una revisió de l’ 

estructura anual, detectant punts d’ inici de l’ oxidació. En aquests punts i en les zones 

adjacents s’haurà d’alçar, sanejar el material degradat i protegir la zona deteriorada 

mitjançant l’ imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes 

característiques que l’ utilitzada en l’ obra. 


mateixa amb un material com a mínim de les mateixes característiques que l’ utilitzat en l’ obra. 


En el present cas la classe d’ exposició es del tipus C3. Les inspeccions es coordinaran fent coincidir los dos 

conceptes: comportament de l’ estructura i conservació del material. 

Designació Pèrdua de massa per unitat de superfície/pèrdua de grossor en el primer any, 

acers amb contingut baix de carboni 

Classe d’ exposició a la 

corrosió atmosfèrica. 

Pèrdua de massa g/m 2 Pèrdua de grossor μm 

C1 Molt baixa ≤10 ≤1.3 

C2 Baixa >10 fins 200 >1.3 fins 25 

C3 Mitja >200 fins 400 >25 fins 50 

C4 Alta >400 fins 650 >50 fins 80 

C5-I Molt alta (Industrial) >650 fins 1500 >80 fins 200 

C5-M Molt alta (marina) >80 fins 200 >30 fins 60 

Taula 6 

II- Estructures de formigó. 

Bàsicament, el manteniment haurà de fer front a la detecció, prevenció i reparació de l’ oxidació i la corrosió de 

les seves armadures. 

La durabilitat de l’ estructura quedarà garantida mitjançant un programa de manteniment concret en base als 

següents preceptes: 

a) L’ estructura de formigó és interior (Classe d’ exposició I segons taula 8.2.2 del 

capitulo II de la Instrucció EHE). Serà precisa una revisió dels elements als dos anys d’ 

haver estat construïts i després establir una revisió dels mateixos cada 10 anys amb 

objecte de detectar possibles fissuracions, carbonatatzacions o anomalies dels 

paràmetres. 

Si les fissuracions resulten visibles, serà convenient procedir a la injecció i protecció d’aquestes amb algun tipus 

de resina epoxídica. Així mateix, si s’ observen zones profunditzades de carbonatació anòmales, serà convenient 

procedir a la protecció mitjançant pintures protectores anti - carbonatació. 

b) L’ estructura de formigó és exterior o queda inmersa en un ambient humit (Classe d’ 

exposició IIa y IIb segons taula 8.2.2 i classe especifica d’ exposició tipus H segons taula 

8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE). Serà precisa una revisió dels elements a l’ any 

d’haver sigut construïda i després establir una revisió dels mateixos cada dos anys amb objecte 

de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paràmetres. 





c) L’ estructura de formigó queda exposada a un ambient d’ agressivitat elevada (Classe de 

exposició IIIa, IIIb, IIIc i IV segons taula 8.2.2 i la resta de las classes especifiques d’ 

exposició segons taula 8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE). Serà precisa una 

imprimació amb resina epoxi de tots els paraments dels seus elements després d’ haver-se 

completat el fraguat i procedir a una revisió després de sis mesos d’haver estat construït. 

Posteriorment es sotmetrà a l’estructura a un programa de revisions cada dos anys amb objecte 

de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paràmetres. 




Serà, a més, preceptiva una nova imprimació de pintura anti- carbonatació cada cinc anys, excepte indicació 

expressa del fabricant de la pintura en relació a un altre calendari, que no serà superior a 10 anys. 


2.3. SISTEMA ENVOLVENT 

2.3.1. TANCAMENTS I DIVISIONS EXTERIORS 

La façana de l’edifici en les Plantes Primera i Segona es composa d’un sistema de façana 

convencional format per doble full; l’interior serà de bloc de formigó arrebossat per la seva cara 

interior, i un aïllant de 4cm de gruix de poliuretà projectat per la cara extreior. Aquest gruix passarà 

per davant dels pilars i forjats, evitant el pont tèrmic. 

El full exterior serà de bloc de formigó de 10cm i anir+à acabat amb morter monocapa. Es recolzarà 

sobre perfils d’acer laminat en L fixats als forjats de l’edifici. Ambues parets aniran travades. 

Els panys de paret entre les obertures de façana es remataran verticalment amb une pletines fixades 

als perfils horitzontals, formant una retícula. Les obertures aniran encerclades amb unas marcs de 

pletina metèl·lica. 

Les parets es remataran en la part superior amb xapa d’acer galvanitzat que fan de coronament i 

trencaaigües i de recolliment de les teles d'impermeabilització. 

En el cas de les obertures amb protecció solar, els marcs disposaran d’un sistema de lames fixes 

formades per tubs d’alumini horitzontals fixades a muntants verticals; aquests es fixaran al perfil 

corregut en L, segons detall. 

En el cas de les obertures de la façana nord que no disposin de tancament metàl·lic, es col·locaran 

unes lames d’alumini coincidint amb l’alçada dels travessers de la fusteria. 

Tot el sistema de marcs vindrà fixat a l’estructura de formigó (forjats i pilars), mitjançant perfils 

metàl·lics en L, segons detalls. Aquestes fixacions permetran absorbir les deformacions provocades 

per causes pròpies del panell, com per exemple la dilatació tèrmica i la retracció. 

Tots els elements d’acer vindran galvanitzats de taller. 

En Planta Baixa la façana es resol amb un tancament de doble full, format per full exterior de bloc de 

formigó vist de color a triar per la DF i 14 cm de gruix, col·locat amb les juntes coincidents; cambra 

d’aire amb aïllament a l’interior de 4cm de poliuretà projectat, i full interior de bloc de formigó de 7 cm 

de gruix, acabat arrebossat i pintat 

Els tancaments exteriors perimetrals de l’edificació, es resoldran amb murs de bloc de formigó de 20 / 

30 cm de gruix, segons plànols, del mateix color que la resta de paraments vistos, i col·locats amb les 

juntes coincidents. 

Tots els murs de bloc vistos poratran un reforç tipus mumfor galvanitzat en les juntes horitzontals 

cada 4-5 filades per garantir el trabat entre peces. 

La resta de paraments exteriors, es resoldran segons detalls (lluernaris, gimnàs, ...). 

Per a la formació de les gelosies de protecció solar de planta baixa, s’utilitzarà una peça prefabricada 

de bloc de formigó vista de 20x20x40cm i 3cm de paret, color a triar per la DF. Es col·locarà de la 

mateixa manera que els tancaments de bloc de formigó, inclòs reforç tipus mumfor. 



2.3.2. TANCAMENTS METÀL·LICS I ENVIDRAMENTS 

Les fusteries seran d’alumini anoditzat i doble vidre tipus climalit amb cambra d’aire 4/6/4, 6/6/4, 

6/6/6, segons la seva ubicació i dimensions. Els vidres que es trobin per sota d’1m d’alçada seran, a 

més, de seguretat 3+3/6/3+3, segons plànols de fusteria i Estat d’Amidaments del Projecte, color a 

definir per la Direcció Facultativa. 

Els trencaigües i planxes de revestiments seran de xapa d'alumini de les mateixes característiques i 

color. 

Tota la perfileria d’alumini anirà segellada amb silicona a to a l'obra i amb escuma de poliuretà entre 

el premarc i la perfileria. 

Les portes d’accés i sortida als espais exteriors seran amb vidres laminats de 10mm de gruix (5+5). 


Els paraments que es defineix al projecte es faran amb perfil de vidre colat i armat amb secció en 

forma d’u de gran rigidesa, tipus u-glas. Aquests panys aniran dins d’un marc de perfileria d’alumini i 

es faran amb doble full i cambra d’aire. Es segellaran convenientment. 

Tots els tancaments compliran les normes UNE, en quant a permeabilitat, estanquitat i resistència al 

vent, no essent la seva classificació inferior a: 

V2 les corredores i V4 les practicables (resistència al vent UNE 85 204-79), 

E2 les corredores i E4 les practicables (estanquitat a l’aigua UNE 85 206-81) i 

A3 les corredores i practicables (permeabilitat a l’aire UNE 85 214-80). 


Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments 

2.3.3. COBERTES I AILLAMENTS 

La coberta dels edificis estan previstes amb una solució constructiva de coberta invertida, formada 

per formigó cel·lular sense granulat per a formació de pendents, amb un mínim de 5cm i una pendent 

mínima del 1,5%, impermeabilització amb doble làmina asfàltica de betum modificat LBM(SBS)-40-FV 

(PN1) la primera i LBM(SBS)-40-FP (PA6) la segona amb armadura de feltre de polièster de 

160gr/m2, de major flexibilitat i resistència al punxonament, col·locades entre làmines geotextils 

separadores, aïllament tèrmic amb plaques de poliestiré extruït de 4 cm de gruix, encadellades, i 

acabat amb capa de protecció de grava de 12 cm de gruix promig. 

En el perímetre i punts singulars es reforçarà amb una tercera capa de reforç LBM-40/G-FP 130g/m 2 . 

Els remats sobre els ampits i recrescuts de coberta s’acabaran amb xapa d’acer galvanitzat plegada, 

fent goteró. 

Es col·locarà una banda de poliestiré expandit de 2cm al llarg de tot el perímetre per permetre 

dilatacions de coberta. 

Els desguassos es preveuen amb tub de PVC, connectats a les buneres de les cobertes planes. 

Els patis de l’edifici de primària s’impermeabilitzaran amb doble làmina de betum asfàltic amb 

armadura de feltres de polièster, la segona autoprotegida. Es col·locarà aïllament format amb plaques 

de poliestiré extruït encadellades de 4cm de gruix, que anirà protegida amb làmina geotextil. 

S’acabaran segons es defineix a l’apartat de paviments. 

S’impermeabilitzarà sota la solera de tots els cossos habitables (el cos d’infantil, la planta nivell –1 

part tancada, i la planta baixa en contacte amb el terreny de l’edifici de primària). 

Els murs de contenció s’impermeabilitzaran amb una primera mà d’imprimació asfàltica i una làmina 

impermeable drenant tipus Enkadrain. La part inferior del mur s’acabarà formant una mitja canya i es 

col·locarà un tub de formigó porós que recollirà les aigües. Aquestes es conduiran fins un pou de 

graves format a tal efecte, per tal de garantir la seva absorció en aquest terreny argilòs. 

Les juntes de dilatació aniran convenientment segellades en tota l’alçada de l’edifici, amb reblert de 

junt amb cordó cel·lular de polietilé expandit de diàmetre 25mm, col·locat a pressió a l’interior del junt i 

segellat amb massilla de silicona neutra monocomponent, aplicada amb pistola manual, prèvia 

imprimació específica. 



2.4. SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ 

2.4.1. DIVISIONS INTERIORS 

Les parets divisòries entre espais de diferents usos es faran amb paret de bloc de 15cm de gruix (part 

del menjador, gimnàs, nuclis d’escala i banys) i amb envà tipus pladur de 15cm (format per doble 

estructura de 46mm amb llana de roca i doble placa de 12,5mm cadascuna a cada cara) segons la 


seva situació i requeriment acústic. En els paraments on no hi ha obertures –com les divisions entre 

aules- serà suficient amb un envà de 98mm (format per estructura de 46mm amb llana de roca i doble 

placa de 12,5mm cadascuna a cada cara). La resta de divisions interiors es realitzaran amb envà de 

bloc de formigó de 10cm i envà de guix laminat en la resta de casos. El full interior de façana de 

planta baixa es farà amb paret de bloc de formigó de 7cm de gruix. Tots ells aniran agafats amb 

morter M-40/a. 

Als lavabos i vestidors s’han previst les separacions mitjançant mampares de resines fenòliques, 

segons plànols i Estat d’Amidaments. 

Les parets de la caixa d’ascensor i de les escales protegides es faran amb paret de 15cm, garantint la 

sectorització d’incendis. 



2.5. ACABATS 

2.5.1. ARREBOSSATS, REVESTIMIENTS I APLACATS 

S’arrebossaran totes les parets dels corredors, menjador, banys, vestidors fins el nivell del fals sostre 

o fins a 2,40m en els casos que no n’hi hagi, segons projecte executiu, amb morter M-40/a, deixat a 

regle per a rebre aplacats, i aniran revestides amb un acabat ceràmic tipus gresite 5x5cm fins a una 

alçada de 2,10m col·locada amb ciment cola sobre l’arrebossat previ. 

El revestiment dels paraments interiors de bloc de morter es farà amb arrebossat reglejat i referit de 

morter de ciment pòrtland, inclòs els paraments que hagin d’anar amb un altre tipus d’acabat. Les 

arestes aniran protegides amb cantoneres de PVC. Els paraments que no hagin d’anar recoberts es 

pintaran. 

Per a la resolució dels aplacats de fusta del gimnàs, i les portes plegables separadores d’aquest i del 

menjador, consultar plànol de detall específic. 

Els paraments de les façanes interiors dels patis aniran acabats arrebossats i pintats. 

Els paraments de tancament de la caixa d’escala i del nucli de serveis de la planta, així com les 

cambres d’instal·lacions i magatzems, aniran acabats arrebossats i pintats. 

Es disposarà de trencaaigües de planxa d’alumini anoditzat, del mateix color que la fusteria, en 

l’ampit de finestres i panys de vidre. 

En les franges entre finestres i folrat de pilars que es defineix al plànol de fusteries es farà un aplacat 

amb xapa d’alumini anoditzat, del mateix color que la fusteria, amb aïllament tèrmic de poliestiré 

expandit tipus styropor. 



2.5.2. ENGUIXATS I FALSOS SOSTRES 

En tots els espais on no s’instal·li fals sostre es resoldrà amb un enguixat i pintat. 

Es disposarà de fals sostre de plaques de cartró guix continu amb registres puntuals en les zones 

indicades en els plànols, per tal de resoldre el pas d’instal·lacions. En els corredors de les aules de 

planta baixa, planta primera, i planta segona, es formarà en el fals sostre de guix una franja d’1,20 m 

d’amplada i tota la longitud amb plaques registrables de cartró-guix. 

El menjador es resoldrà amb un fals sostre tipus Heraklith amb guia semi-oculta, a fi de millorar les 

seves condicions acústiques i ocultar la instal·lació de climatització. 


Per al sostre del gimnàs, aula de música i bilioteca, s’acabarà amb un projectat de vermiculita, per 

millorar les condicions acústiques dels espais. 

El sostre del porxos de planta baixa, s’acabarà amb un projectat de vermiculita que alhora de resoldre 

l’acabat del forjat, aïllarà tèrmicament els espais situats sobre aquests. El projectat es realitzarà fins a 

l’aresta que limita amb el pla vertical; aquest s’acabarà amb arrebossat i pintat. 



2.5.3. PAVIMENTS 

L’edifici es resoldrà pràcticament en la totalitat dels seus espais interiors amb un paviment de terratzo 

50x30cm amb acabat rebaixat, polit i abrillantat in situ. En les zones humides i escales, el paviment 

serà antilliscant tipus 2 segons requeriments del CTE DB SU. En l’encontre amb el parament es 

col·locarà un sòcol de trusplas. 

Les escales es faran amb graons d’una sola peça formant frontal i estesa, amb el cantell arrodonit. 

En la zona de la cuina i vestidors el paviment es farà amb rajola de gres extrusionat antilliscant de 

format rectangular; el sòcol es realitzarà amb mitja canya. 

El gimnàs, i aula de psicomotricitat es resoldran amb un paviment flexible com la goma sintètica, tipus 

PVC esportiu. Es col·locarà sobre solera de formigó amb acabat de xapa de neteja i regularització de 

morter d’alta resistència. 

Totes les zones exteriors que s’han previst pavimentades, així com totes les zones porxades es 

resoldran amb un paviment de formigó vist amb acabat helicòpter i juntes a tall de serra. 

Els patis de l’edifici de primària s’acabaran amb escorça vegetal. Prèviament s’impermeabilitzarà i 

aïllarà segons el capítol d’impermeablitzacions i aïllaments. 

El tractament i acabat de les zones exteriors està definit a l’apartat d’urbanització. 



2.5.4. FUSTERIA 

Les cabines dels lavabos i vestidors es faran amb tauler fenòlic. Les peces de fixació i suport es faran 

amb materials inoxidables. 

Les divisòries interiors de vidre es faran sobre fusteria d’alumini anoditzat o amb fusta, segons el cas i 

segons plànols de fusteria. Els envidraments que estiguin dins les zones de risc de rebre algun 

impacte seran laminars de seguretat. 

Les fusteries interiors seran totes amb amples estàndard de 70, 80 o 90 cm segons posició i d’alçada 

també estàndard, amb tarja vertical, o no segons especificacions en plànols. 

Totes elles seran de fusta resistent als impactes i al frec amb aplacat de gruix mínim de 8mm per 

cada cara, acabat pintat a l’esmalt, per afavorir la seva neteja i cantell reforçat, de 40mm de gruix. 

L’accionament de les portes es realitzarà mitjançant tiradors i pany de clau. 

En el plànol corresponent s’especifiquen els diferents tipus i nombre d’unitats. 

En les separacions de les aules d’infantil, es plantegen unes portes correderes segons detalls de 

fusteria tipus monobloc. 

Per a la resolució dels aplacats de fusta del gimnàs, i les portes plegables separadores d’aquest i del 

menjador, consultar plànol de detall específic. 




2.5.5. SERRALLERIA 

Les portes exteriors i reixes de tancament dels accessos seran metàl·liques, segons detalls en els 

plànols corresponents. La pintura dels elements metàl·lics i estructurals i de serralleria serà amb 

esmalt sintètic mate, amb dues capes d’acabat prèvia imprimació antioxidant. 

Es formarà una barana metàl·lica a les escales, amb xapa d’acer acabada pintada i passamà superior 

amb pletina d’acer de manera que no permetin escalar als nens ni possibilitin el pas d’una esfera de 

10cm de diàmetre. L’alçada mínima en qualsevol punt serà de 100cm. 

La tanca d’accés a l’escola, sota el porxo, es formarà amb perfils d’acer laminat. Estarà formada per 

diverses fulles batents i pivotants. Aniran subjectades a un perfil HEB que incorporarà la il·luminació. 

Les portes dels comptadors es realitzaran amb xapa metàl·lica microperforada conformada en marcs, 

segons detalls, a fi de garantir la seva registrabilitat. 

Excepte en el límit del carrer, es formarà una tanca al voltant del solar conformada per un muret de 

45 cm d’alçada (60cm sobre sabata) i 20 cm de gruix de bloc de formigó vist, i una xarxa “de galliner” 

amb muntants verticals cada 2m i 1,65m d’alçada, formnt una tanca d’alçada total de 2,10m. 

Tots els elements metàl·lics exteriors de baranes, reixes i tanques seran galvanitzats i pintats. 

Es col·locaran portes RF a les cambres d’instal·lacions, escales protegides i llocs definits en el 

projecte. 


Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments 

2.5.6. PINTURA 

Es pintaran totes les parets interiors acabades amb morter, amb pintura plàstica llisa a dues mans, 

color blanc. Els sostres, acabats enguixats, es pintaran amb pintura alcalina a base d’aigua. 

Les fusteries interiors de fusta estaran acabades amb melamina per ambdues cares. La resta 

d’elements de fusta aniran acabats amb esmalt sintètic, mínim dues mans. Prèviament estaran 

tractades amb imprimació fungicida. Els paraments interiors del gimnàs estaran acabats envernissats 

acabat mate, no inflamable complint CTE. 

Els elements de serralleria aniran protegits amb dues mans d’imprimació antiòxid i acabat pintat amb 

dues mans d’esmalt sintètic. 

Es pintaran de color blanc totes les canonades vistes d'aigua, contraincendis etc. Es pintaran amb 

una capa d'emprimació fosfatant, dues d'esmalt sintètic de color blanc. 

Es pintaran els paraments exteriors de planta primera i segona acabats arrebossats que es defineix al 

projecte (a partir del sostre planta baixa). 




2.6.- SISTEMA DÁCONDIONAMENT I INSTAL.LACIONS 

-Les instal.lacions s´han desenvolupat en coordinació amb Antoni Aguilà Fuster i Jordi Quer 

Sopeña que les han resolt tenint en compte la previssió de conductes i passos dels plànols de 

distribució. 

El present projecte no inclou l’apartat d’instal·lacions ja que aquest es desenvolupa completament en 

el Projecte d’Activitats corresponent que l’acompanya, segons petició de la Propietat. 

-S´ha previst un espai específic per instal.lacions a cada planta, a darrera l’ascensor així com 

un espai a planta 2 per les m’aquines exteriors d’aire condicionat. 

- Es projecta una coberta plana accesible a la que síntegren els captadors solars tal com es 

grafia a plantes cobertes i alçats, així com el climatitzador del menjador. La maquinària 

exterior de l’aire condicionat s’ha situat a la planta 2 a un espai descobert i reservat per a tal 

fi; el grup electrògen, la previsió d’armari de gas, així com els comptadors d’aigua i 

electricitat s’han situat a la façana d’entrada al centre. S’ha reservat un espai per la 

construcción d’un centre de transformació però no és objecte d’aquest projecte. El passadis 

d’accés a les aules per on discorren la majoria de es instal·lacions serà totalment registrable, 

d’aquesta manera es facilitaran les tasques de manteniment.. 

2.6.1. FONTANERIA I COMPLIMENT DEL CTE HS4 I HE4 

Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat 

2.6.2. SANEJAMENT I COMPLIMENT DEL CTE HS5 


Sanejament 

Es planteja un sistema de sanejament separatiu per a aigües pluvials i fecals. 

Les baixants seran de polietilè, que es conduiran per sota la solera, i es conduiran a la xarxa de 

clavegueram. Es col·locaran tubs de Ø50mm per a la ventilació dels baixants; aquests tubs es 

conduiran fins la coberta. Al final de la xarxa de sanejament, abans de produir-se la connexió a la 

xarxa general, es col·locarà un pericó sifònic registrable. 

Els baixants de pluvials procedents de cobertes es conduiran verticalment fins l’aljub situat a la planta 

soterrani. En aquest recorregut vertical pels patis, aniran vistos i es faran amb tub d’acer galvanitzat. 

Es formarà la ventilació necessària per als elements d’instal·lacions, calderes i campanes, que es 

conduiran fins la coberta. 

Es complirà amb les determinacions referents a ventilació del CTE DB HS, segons desenvolupament 

del projecte executiu. 

2.6.3. CALEFACCIÓ, VENTILACIÓ I COMPLIMENT DEL CTE HE2 


2.6.4. INSTAL·LACIÓ CONTRA EL LLAMP I COMPLIEMNT DEL CTE SU8 


2.6.5. ELECTRICITAT I COMPLIMENT DEL CTE SU4 I HE3 


2.6.6. INSTAL·LACIONS DE MOLT BAIXA TENSIÓ 



2.7. EQUIPAMENTS 

No és objecte d’aquest projecte la construcció i instal·lació de la cuina, que es deixarà acabada a 

nivell de paraments i els seus acabats (paviment, parets i sostre) i connexions de les instal·lacions. Es 

preveu que la cuina funiconi amb gas, i es reserva l’espai per a l’emmagatzematge dels dipòsits en el 

límit del solar, pròxim a l’accés a l’aparcament. 

Es preveu l’equipament de taulells per a les piques dels lavabos, així com els accessoris necessaris 

per als banys i vestidors adaptats. 

Es preveu la ubicació d’espatlleres en el gimnàs, que aniran fixades de terra a sostre, davant el bloc 

de vestidors. 

Es preveuen els elements d’urbanització que es defineixen al capítol d’urbanització. 

2.8. URBANITZACIÓ 

Els acabats de les zones exteriors seran els especificats als plànols d’urbanització. 

Les zones exteriors que s’indiquen en el Projecte executiu s’acabaran amb paviment de formigó vist 

acabat arremolinat, antilliscant, sobre solera armada. Les rampes exteriors seran del mateix material. 

Les pistes esportives es realitzaran sobre una solera d’encatxat de grava i sobre el terreny compactat. 

S’acabarà amb formigó remolinat mecànic amb enduridor d’adormiment. Es realitzaran junts de 

retracció cada 16m² de superfície com a màxim. Tindran un pendent mínim d’un 1.5% i es preveurà la 

recollida de les aigües. 

A la zona de jocs infantil es formarà una àrea de jocs amb paviment de lloses de seguretat de 

50x50cm, segons indicacions del programa de necessitats per aquest tipus de centres. 

Hi haurà una zona amb terres vegetals adequades delimitada com a horta. La resta es farà amb un 

compactat de terres, formant unes suaus pendents per afavorir l’evacuació de les aigües de pluja. Es 

conduiran cap als pous omplerts amb graves per facilitar el seu drenatge, segons plànols. 

També es preveu la plantació d’arbrat als patis restringits d’infantil i pati general d’infantil i de 

primària, segons es grafia al plànol del projecte. 

La tanca perimetral serà de reixat tipus malla metàl·lica de simple torsió d’acer galvanitzat amb postes 

de tub d’acer sobre suports, en tots els límits del solar excepte en la tanca del carrer que serà 

formada per paret de bloc de formigó de color a triar per la DF, que es deixarà vista. 

Es preveurà una dotació de bancs, papereres, fonts d’aigua i fanals d’exterior. 

Es preveu la plantació d’arbrat als patis d’infantil d’us restringit, al pati comú d’infantil i al pati de 

primària, tal com es grafia als plànols del projecte. 

Es realitzarà la zona d’aparcament exterior, situada en el carrer d’accés, així com la vorera, l’arbrat i 

la seva urbanització. 




3. COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS 

3.0. NORMATIVA TÉCNICA 

COMPLIMENT DEL CTE 

- Seguretat en cas d’ incendi (DB SI). S’ adjunta memòria justificativa. 

- Seguretat d’ utilització (BD SU). S’adjunta memòria justificativa.. 

- Estalvi d’energia (DB HE) 

HE1. Limitació de demanda energètica. 

HE2. Instal·lacions tèrmiques en els edificis. Exigència desenvolupada actualmente pel RITE (1751/98) 

HE3. Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació 

HE4. Contribució solar mínima d’ACS. 

Es reserva un espai per als pannells solars per a la producció d’ACS a la coberta de l’edifici, 

segons s’indica en els plànols de projecte. 

HE5. Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica. 

No es d’ aplicació 

Salubritat (DB HS). S’adjunta fitxa justificativa. 

HS1. Protecció enfront a la humitat. 

HS2. Recollida i evacuació de residus. 

HS3. Qualitat de l’aire interior. 

HS4. Subministrament d’aigua. 

HS5. Evacuació d’aigües. 

- Seguretat estructural (DB SE) 

- Protecció enfront al soroll (DB HR) 

ÍNDEX GENERAL PER CAPÍTOLS 

00 GENERAL 

01 ABASTECIMIENTO DE AGUAS Y VERTIDOS 

02 ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN 

03 AISLAMIENTO ACÚSTICO 

04 APARATOS ELEVADORES 

05 APARATOS A PRESIÓN 

06 AUDIOVISUALES / TELECOMUNICACIONES 

07 BARRERAS ARQUITECTÓNICAS, HABITABILIDAD Y MANTENIMIENTO 

08 CALEFACCIÓN, CLIMATIZACIÓN, A.C.S. 

09 CEMENTOS 

10 COMBUSTIBLES 

11 CONTROL DE CALIDAD 

12 CUBIERTAS 

13 ELECTRICIDAD 

14 ENERGÍA 

15 ESTRUCTURAS DE ACERO 

16 ESTRUCTURAS DE FORJADOS 

17 ESTRUCTURAS DE HORMIGÓN 

18 INSTALACIONES ESPECIALES 

19 LADRILLOS Y BLOQUES 

20 MADERA 

21 MEDIO AMBIENTE 

22 PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS 

23 RESIDUOS 

24 SEGURIDAD Y SALUD 

25 YESOS 

26 PISCINAS / PARQUES ACUÁTICOS 


00 GENERAL 

CTE. CÓDIGO TÉCNICO DE LA EDIFICACIÓN 

Real Decreto 314/2006 de 17 de marzo 

LEY DE ORDENACIÓN DE LA EDIFICACIÓN 

Ley 38/1999, de 5 de noviembre de 1.999 

BOE 06.11.99 (en vigor desde el 06.05.2000) 

Observaciones: 

La ley 53/2002, de 30 de diciembre, de acompañamiento de los presupuestos del 2003, modifica la disposición adicional 

segunda de la Ley 38/1999. 

BOE 31.12.02 (en vigor desde el 01.01.2003) 

01 ABASTECIMIENTO DE AGUAS Y VERTIDOS 

DECRETO 55/2006 de 23 de junio, POR EL CUAL SE ESTABLECE EL SISTEMA DE MEDIDAS PARA LA 

INSTALACIÓN OBLIGATORIA DE CONTADORES INDIVIDUALES Y FONTANERÍA DE BAJO CONSUMO Y 

DE AHORRO DE AGUA. 

Real Decreto 1138/90, de 14 de Septiembre de 1.990 

BOIB 29.06.06 

REGLAMENTACIÓN TÉCNICO SANITARIA PARA EL ABASTECIMIENTO Y CONTROL DE CALIDAD DE 

LAS AGUAS POTABLES DE CONSUMO PÚBLICO 

Real Decreto 1138/90, de 14 de Septiembre de 1.990 

BOE 20.09.90 

NORMAS BÁSICAS PARA LAS INSTALACIONES INTERIORES DE SUMINISTRO DE AGUA 

Orden de 9 de Diciembre de 1.975 del Ministerio de Industria 

BOE 13.01.76 

Corrección de errores 

BOE 12.02.76 

COMPLEMENTO DEL APARTADO 1.5 DEL TÍTULO Y DE LAS NORMAS BÁSICAS PARA LAS 

INSTALACIONES INTERIORES DE SUMINISTRO DE AGUA EN RELACIÓN CON EL DIMENSIONAMIENTO 

DE LAS INSTALACIONES INTERIORES PARA TUBOS DE COBRE 

Resolución de 14 de febrero de 1.980 de la Dirección General de Energía 

BOE 07.03.80 

02 ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN 

NBE AE-88 “ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN” 

Real Decreto 1370/1988, de 11 de Noviembre de 1.988 

BOE 17.11.88 


La MV 101-1962 pasa a denominarse NBE AE-88 

NORMA DE CONSTRUCCIÓN SISMORRESISTENTE: PARTE GENERAL Y EDIFICACIÓN (NCSR-02) 

Real Decreto 997/2002, de 27 de septiembre de 2002 

BOE nº 244, 11.10.02 

Observaciones: Entra en vigor el 11.10.2004 y sustituye la NCSE-94. 

03 AISLAMIENTO ACÚSTICO 

NBE CA-88 “CONDICIONES ACÚSTICAS EN LOS EDIFICIOS” 

Orden de 29 de Septiembre de 1.988 

BOE 08.10.88 

Observaciones: Aclaración y correcciones de los anexos a la NBE-CA-82, pasando a denominarse NBE-CA-88 

04 APARATOS ELEVADORES 

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES Y SU MANUTENCIÓN 


BOE 11.12.85 

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA ITC-MIE-AEM 1, REFERENTE A ASCENSORES 

ELECTROMECÁNICOS 

Orden de 23 de Septiembre de 1.987 

BOE 06.10.87 


BOE 12.05.88 


Modificación (Orden de 12 de septiembre de 1.991) 

BOE 17.09.91 


BOE 12.10.91 

PRESCRIPCIONES TÉCNICAS NO PREVISTAS EN LA INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA ITC- 

MIE-AEM 1 

Resolución de 27 de Abril de 1.992 de la Dirección General de Política Tecnológica del Mº de Industria 

BOE 15.05.92 

DISPOSICIONES DE APLICACIÓN DE LA DIRECTIVA DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO 

95/16/CE, SOBRE ASCENSORES 

Real Decreto 1314/1997, de 1 de Agosto de 1.997, del Mº de Industria y Energía 

BOE 30.09.97 


BOE 28.07.98 (aplicación obligada desde el 01.07.1999) 

05 APARATOS A PRESIÓN 

REGLAMENTO DE APARATOS A PRESIÓN 

Real Decreto 1244/79, de 4 de abril de 1.979 

BOE 29.05.79 


BOE 28.06.79 

Modificación de los artículos 6º y 7º 

BOE 12.03.82 

Modificación de los artículos 6º, 9º, 19º y 22º 

BOE 28.11.90 

06 AUDIOVISUALES/ TELECOMUNICACIONES 

INFRAESTRUCTURAS COMUNES EN LOS EDIFICIOS PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE 

TELECOMUNICACIONES 

Real Decreto 1/1998, de 27 de Febrero de 1998 

BOE 28.02.1998 

Observaciones: Deroga la ley, 49/66 sobre antenas colectivas. 

REGLAMENTO REGULADOR DE LAS INFRAESTRUCTURAS COMUNES DE TELECOMUNICACIONES 

PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN EN EL INTERIOR DE LOS EDIFICIOS Y 

DE LA ACTIVIDAD DE INSTALACIÓN DE EQUIPOS Y SISTEMAS 

Real Decreto 401/2003, de 4 de abril. Ministerio de Ciencia y Tecnología. 

BOE nº 115, 14.05.2003 

Observaciones: En vigor desde 15.05.2003. Deroga el Real Decreto 279/1999. 

DESARROLLO DEL REGLAMENTO REGULADOR DE LAS INFRAESTRUCTURAS COMUNES DE 

TELECOMUNICACIONES PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN EN EL 

INTERIOR DE LOS EDIFICIOS Y DE LA ACTIVIDAD DE INSTALACIÓN DE EQUIPOS Y SISTEMAS DE 

TELECOMUNICACIONES, APROBADO POR EL REAL DECRETO 401/2003, DE 4 DE ABRIL 

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo 

BOE nº 126, 27.04.2003 

07 BARRERAS ARQUITECTÓNICAS , HABITABILIDAD Y MANTENIMIENTO 

MEJORA DE LA ACCESIBILIDAD Y SUPRESIÓN DE LAS BARRERAS ARQUITECTÓNICAS 

Ley 3/1993, de 4 de Mayo de 1993, del Parlament de les Illes Balears. 

BOCAIB 20.05.1993 

REGLAMENTO DE SUPRESIÓN DE BARRERAS ARQUITECTÓNICAS 

Decreto 20/2003, de 28 de Febrero, de la Conselleria d’Obres Publiques, Habitatge i Transport. 

BOIB nº 36, 18.03.2003 

Observaciones: En vigor desde 18.09.2003 

CONDICIONES DE DIMENSIONAMIENTO, DE HIGIENE Y DE INSTALACIONES PARA EL DISEÑO Y LA 

HABITABILIDAD DE VIVIENDAS ASÍ COMO LA EXPEDICIÓN DE CÉDULAS DE HABITABILIDAD 

Decreto 20/2007, de 23 de Marzo de 2007, de la Conselleria d’obres públiques, habitatge i transport . 

BOCAIB 31.03.2007 

MEDIDAS REGULADORAS DEL USO Y MANTENIMIENTO DE LOS EDIFICIOS 

Decreto 35/2001, de 9 de Marzo de 2.001, de la Conselleria de d’Obres Públiques, Habitatge i Transports. 

BOCAIB 17.03.2001 

Observaciones: En vigor desde el 17.09.2001 y para todos los proyectos obligados por la LOE 


08 CALEFACCIÓN, CLIMATIZACIÓN, ACS 

REGLAMENTO DE INSTALACIONES TÉRMICAS EN LOS EDIFICIOS (RITE) Y SUS INSTRUCCIONES 

TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS (ITE) Y SE CREA LA COMISIÓN ASESORA PARA INSTALACIONES 

TÉRMICAS DE LOS EDIFICIOS 

Real Decreto 1751/1998, de 31 de Julio de 1.998 

BOE 05.08.1998 


el Real Decreto 1218/2002 de 22 de noviembre, modifica el Real Decreto 1751/1998 de 31 de julio por lo que se aprobó el 

Reglamento de Instalaciones Térmicas RITE y sus instrucciones técnicas complementarias ITE, y se crea la comisión asesora 

de las instalaciones térmicas de los edificios. 

BOE nº 289, 03.12.2002 (en vigor desde el 03.03.2003) 

09 CEMENTOS 

INSTRUCCIÓN PARA LA RECEPCIÓN DE CEMENTOS (RC-03) 

Real Decreto 1797/2003, de 26 de diciembre del Ministerio de la Presidencia 

BOE nº 14, 16.01.2004 (en vigor el día siguiente de su publicación) 


BOE nº 63, 13.03.2004 

10 COMBUSTIBLES (Gas y Petróleo) 

REGLAMENTO DE APARATOS QUE UTILIZAN GAS COMO COMBUSTIBLE 

Real Decreto 494/1988, de 20 de Mayo de 1.988 

BOE 25.05.88 


BOE 21.07.88 

INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO DE APARATOS QUE UTILIZAN 

GAS COMO COMBUSTIBLE 

Orden de 7 de junio de 1988, del Ministerio de Industria y Energía. 

BOE 20.06.88 

Modificación ITC-MIE-AG 1 y 2 

BOE 29.11.88 

Publicación ITC-MIE-AG 10, 15, 16, 17 y 20 

BOE 27.12.88 

REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE GAS EN LOCALES DESTINADOS A USOS DOMÉSTICOS, 

COLECTIVOS O COMERCIALES 

Real Decreto 1853/1993, de 22 de Octubre de 1.993 

BOE 24.11.93 

REGLAMENTO SOBRE INSTALACIONES DE ALMACENAMIENTO DE GASES LICUADOS DEL PETRÓLEO 

(GLP) EN DEPÓSITOS FIJOS 

Orden 29 de enero de 1986, del Ministerio de Industria y Energía. 

BOE 22.02.86 


BOE 10.06.86 

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MI-IP03 Y MI-IP04 “INSTALACIONES PETROLÍFERAS 

PARA USO PROPIO” 

Real Decreto 1523/1999 de 1 de octubre, del Ministerio de Industria y Energía 

BOE nº 253 22.10.99 


Este RD también modifica los artículos 2, 6 y 8 del Reglamento de instalaciones petrolíferas, aprobado por RD 2085/1994, 

de 20 de octubre. 

11 CONTROL DE CALIDAD 

CONTROL DE CALIDAD DE LA EDIFICACIÓN, USO Y MANTENIMIENTO 

Decreto 59/1994, de 13 de Mayo de 1.994, Conselleria de Obra Públicas y Ordenación del Territorio. 

BOCAIB 28.05.94 

Modificación de los artículos 4 y 7 

BOCAIB 29.11.94 

Orden de 28.02.95 para el desarrollo del Decreto 59/1994 en lo referente al control de forjados unidireccionales y cubiertas 

BOCAIB 16.03.95 

Orden de 20.06.95 para el desarrollo del Decreto 59/1994 en lo referente al control de las fábricas de elementos resistentes 

BOCAIB 15.07.95 


12 CUBIERTAS 

NBE-QB-90 “CUBIERTAS CON MATERIALES BITUMINOSOS” 


BOE 07.12.90 

13 ELECTRICIDAD 

REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO PARA BAJA TENSIÓN E INSTRUCCIONES TÉCNICAS 

COMPLEMENTARIAS (ITC) BT01 A BT51. 

Real Decreto 842/2002, de 2 de Agosto, del Ministerio de Ciencia y Tecnología 

BOE 18.09.2002 

Observaciones: En vigor desde el 18.09.2003 

NORMAS SOBRE ACOMETIDAS ELÉCTRICAS. 

Real Decreto 7/1982, de 15 de Octubre 

BOE 12.11.1982 


BOE 04.12.1982 


BOE 29.12.1982 


BOE 21.02.1983 

PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO APLICABLE EN LA TRAMITACIÓN DE LAS INSTALACIONES 

ELÉCTRICAS DE LA COMUNITAT ANTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS. 

Decreto 36/2003, de 11 de abril, por el que se modifica el Decreto 99/1997 de 11 de julio de la Conselleria 

d’Economia. Comerç i Indústria 

BOIB nº 56, 24.04.2003 

REGLAMENTO DE LÍNEAS ELÉCTRICAS AÉREAS DE ALTA TENSIÓN. 

Decreto 3151/1968, de 28 de noviembre, del Ministerio de Industria 

BOE nº 311 27.12.1968 


BOE nº 58 08.03.1969 

REGULACIÓN DE LAS ACTIVIDADES DE TRANSPORTE, DISTRIBUCIÓN, COMERCIALIZACIÓN, 

SUMINISTRO Y PROCEDIMIENTOS DE AUTORIZACIÓN DE INSTALACIONES DE ENERGÍA ELÉCTRICA. 

Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre 

BOE 27.12.2000 

14 ENERGÍA 

NBE CT-79 “CONDICIONES TÉRMICAS EN LOS EDIFICIOS” 

Real Decreto 2429/1979, de 6 de Julio 

BOE 22.10.1979 

15 ESTRUCTURAS DE ACERO 

NBE EA-95 “ESTRUCTURAS DE ACERO EN EDIFICACIÓN” 

Real Decreto 1829/1995, de 10 de Noviembre 

BOE 18.01.1996 

Observaciones: Refunde y ordena en un solo texto las normas básicas relativas a estructuras de acero (NBE MV 102 a 

111), con algunas modificaciones de los textos primitivos y actualización de normas UNE. 

16 ESTRUCTURAS DE FORJADOS 

INSTRUCCIÓN PARA EL PROYECTO Y LA EJECUCIÓN DE FORJADOS UNIDIRECCIONALES DE 

HORMIGÓN ESTRUCTURAL REALIZADOS CON ELEMENTOS PREFABRICADOS (EFHE) 

Real Decreto 642/2002, de 5 de Julio, del Ministerio de Fomento 

BOE 06.08.2002 


BOE 30.11.2002 

Observaciones: En vigor desde el 06.02.2003 

FABRICACIÓN Y EMPLEO DE ELEMENTOS RESISTENTES PARA PISOS Y CUBIERTAS 

Real Decreto 1630/1980, de 18 de julio, de la Presidencia del Gobierno 

BOE nº 190 08.08.1980 


BOE nº 301 16.12.1989 

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados 

BOE nº 56 06.03.1997 


17 ESTRUCTURAS DE HORMIGÓN 

(EHE) INSTRUCCIÓN DE HORMIGÓN ESTRUCTURAL 

Real Decreto 2661/1998, de 11 de Diciembre 

BOE 13.01.1999 

Modificación y corrección de errores 

BOE 24.06.1999 

Observaciones: El presente Real Decreto deroga con fecha 01.07.1999 “La Instrucción para el proyecto y ejecución de 

obras de hormigón en masa y armado” (EH-91). Este Real Decreto también deroga con fecha 01.07.1999 

“La Instrucción para el proyecto y la ejecución de obras de hormigón pretensado” (EP-93). 

18 INSTALACIONES ESPECIALES 

PARARRAYOS RADIOACTIVOS 

Real Decreto 1428/1986, de 13 de Junio 

BOE 11.07.1986 

19 LADRILLOS Y BLOQUES 

NBE FL-90 “MUROS RESISTENTES DE FÁBRICAS DE LADRILLO” 

Real Decreto 1723/1990, de 20 de Diciembre de 1.990 

BOE 04.01.91 

RL-88 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE LADRILLOS CERÁMICOS EN 

LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN 

Orden de 27 de Julio de 1.988 del Mº Relaciones con las Cortes y Presidencia del Gobierno. 

BOE 03.08.88 

RB-90 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE BLOQUES DE HORMIGÓN EN 

LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN 

Orden de 4 de Julio de 1.990 del Mº de Obras Públicas y Urbanismo. 

BOE 11.07.90 

20 MADERA 

DEROGACIÓN DEL DECRETO 2714/1971 Y EL REAL DECRETO 649/1978, SOBRE LA MARCA DE 

CALIDAD PARA LAS PUERTAS DE MADERA. 

Real Decreto 146/1989, de 10 Febrero del Ministerio de Industria y Energía. 

BOE 14.02.89 

21 MEDIO AMBIENTE 

EVALUACIÓN DEL IMPACTO AMBIENTAL 

Real Decreto 1302/1986, de 28 de Junio, del Mº de Obras Públicas y Urbanismo. 

BOE 30.06.86 

REGLAMENTO PARA LA EJECUCIÓN DE LA EVALUACIÓN DEL IMPACTO AMBIENTAL 

Real Decreto 1131/1988 de 30 de Septiembre, del Mº de Obras Públicas y Urbanismo. 

BOE 05.10.88 

PROTECCIÓN DEL MEDIO AMBIENTE CONTRA LA CONTAMINACIÓN POR EMISIÓN DE RUIDOS Y 

VIBRACIONES 

Decreto 20/1987 de 26 de Marzo, de la Conselleria de Obras Públicas y Ordenación del Territorio. 

BOCAIB 30.04.87 

22 PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS 

CTE DB-SI. CÓDIGO TÉCNICO DE LA EDIFICACIÓN- SEGURIDAD EN CASO DE INCENDIO 

Real Decreto 1371/2007, de 19 de Octubre. 

BOE 23.10.07 

Corrección de errores en RD 314/2006 

BOE 25.01.08 

MEDIDAS DE SEGURIDAD Y PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS EN ESTABLECIMIENTOS TURÍSTICOS 

Decreto 13/1985 de 21 de Febrero, de la Conselleria de Turismo. 

BOCAIB 20.03.85 

REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS 


Real Decreto 1942/1993, de 5 de Noviembre, del Mº de Industria y Energía. 

BOE 14.12.93 


BOE 07.05.94 

NORMAS DE PROCEDIMIENTO Y DESARROLLO DEL REAL DECRETO 1942/1993, DE 5 DE NOVIEMBRE 

POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE PROTECCIÓN CONTRA 

INCENDIOS Y SE REVISA EL ANEXO I Y LOS APÉNDICES DE MISMO 

Orden, de 16 de Abril, del Mº de Industria y Energía. 

BOE 28.04.98 

REGLAMENTO DE SEGURIDAD CONTRA INCENDIOS EN LOS ESTABLECIMIENTOS INDUSTRIALES 

Real Decreto 786/2001, de 6 de julio, del Ministerio de Ciencia y Tecnología. 

BOE 30.07.2001 

Observaciones: En sentencia de 27 de octubre de 2003, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo se declara “nulo por ser 

contrario a Derecho” el Real Decreto 786/2001, de 6 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de 

Seguridad contra incendios en establecimientos industriales. 

BOE nº 293, 08.12.2003 

23 RESIDUOS 

LEY BÁSICA DE RESIDUOS TÓXICOS Y PELIGROSOS 

Ley 20/1986, de la Jefatura del Estado. 

BOE 20.05.86 

RESIDUOS. NORMAS REGULADORAS DE LOS RESIDUOS 

Ley 10/1998, de 21 de abril, de la Jefatura del Estado. 

BOE nº 96 22.04.1998 

REGLAMENTO PARA LA EJECUCIÓN DE LA LEY BÁSICA DE RESIDUOS TÓXICOS Y PELIGROSOS 

Real Decreto 833/1988 de 20 de Julio. 

BOE 30.07.88 

24 SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO (Ver estudio básico o estudio de seguridad y salud) 

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO 

Orden de 9 de Marzo de 1.971 

BOE 16 y 17.03.71 


BOE 06.04.71 

Observaciones: El artículo 39.1 ha sido derogado por el Decreto 1316/1989 de 27.10.89 (BOE 02.11.89). Se han 

derogado los Capítulos I y III por la ley de prevención de riesgos laborables 

PREVENCIÓN DE RIEGOS LABORALES 

Ley 31/1995, de 8 de Noviembre de 1.995 

BOE 10.11.95 

REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIEGOS LABORALES 

Ley 54/2003, de 12 de diciembre, de la Jefatura del Estado 

BOE nº 298 13.12.2003 

SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN 

Real Decreto 16 27/1997, de 24 de octubre del Ministerio de la Presidencia 

BOE 25.10.97 

Observaciones: Este Real Decreto sustituye el RD 555/1986, de 21 de Febrero de 1.986 (BOE 21.03.86) 

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA “MIE-AEM-2” DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE 

LEVACIÓN Y MANUTECCIÓN, REFERENTE A GRÚAS TORRE PARA OBRAS U OTRAS APLICACICIONES 

Real Decreto 836/2003, de 27 de junio, del Ministerio de Ciencia y Tecnología 

BOE nº 170 17.07.2003 (en vigor desde el 17.10.2003) 

25 YESOS 

YESOS Y ESCAYOLAS PARA LA CONSTRUCCIÓN Y ESPECIFICACIONES TÉCNICAS DE LOS 

PREFABRICADOS DE YESOS Y ESCAYOLAS 

Real Decreto 1312/1986, de 25 de Abril de 1.986 

BOE 01.07.86 


BOE 07.10.86 


RY-85 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE YESOS Y ESCAYOLAS EN LAS 

OBRAS DE CONSTRUCCIÓN 

Orden de 31 de Mayo de 1.985 de la Presidencia del Gobierno. 

BOE 10.06.85 


Seguridad en caso de incendio (DB SI) 

Se cumplen las exigencias básicas de seguridad en caso de incendio SI 1 a SI 6. A tal efecto 

se aplican las correspondientes secciones del DB SI. 

SI 1 Propagación interior 

El edificio constituye varios sectores de incendio al ser la superficie construida mayor de 4.000 m2. 

Los diferentes sectores són: 

- Planta Baja. 

- Planta Piso 1 y Planta Piso 2. 

- Aparcamiento. 

- Gimnasio. 

Se prevé la existencia de los siguientes locales de riesgo especial, de acuerdo con lo indicado en la 

tabla 2.1 del DB SI 1: 

- Aparcamiento de vehículos de hasta 100 m 2 . 

- Cocinas (según potencia instalada) - se instalará un equipo de extinción automático-. 

- Salas de máquinas de instalaciones de climatización. 

- Local de contadores de electricidad. 

- Centro de transformación. (es objeto de este proyecto únicamente la reserva de espacio, pero 

se indica a nivel de cumplimiento del SI) 

- Locales de riesgo especiales: 

Todos los locales anteriormente indicados, se clasifican con el mismo tipo de riesgo, Tabla 

2.1 CTE DB SI1, y por tanto cumplirán con lo especificado en la Tabla 2.2 CTE DB SI1, que es: 

Riesgo considerado : Bajo 

Resistencia al fuego de la estructura: R90 

Resistencia al fuego de paredes y techos: EI90 

Vestíbulo de independencia: No (Se ha previsto uno en el parking) 

Puertas de comunicación con el resto del edificio: Puerta interior : EI2 60-C5. 

Puerta exterior: No se le exige una 

resistencia al fuego. 

Máximo recorrido hasta alguna salida del local:

TAULA DE SUPERFICIES I OCUPACIÓ CP 9+18. 

MANACOR 

uts sup/ut. Densitat Ocup/ut 

Sup. (m 2) 

Ocup 

total PROJECTE 

1 ZONA INFANTIL 

1.1 Aules infantils (9 ut.) 9,00 50,00 1,5 m 2 /per 33,33 225,00 450,00 

1.2 Aula psicomotricitat 1,00 61,81 1,5 m 2 /per 41,21 25,00 61,81 

Lavabo alumnes psico (1 

1.3 ut.) 1,00 8,63 nula 0,00 0,00 8,63 

1.3 Lavabos alumnes (9 ut.) 9,00 5,00 nula 0,00 0,00 45,00 

250,00 

2 ZONA PRIMÀRIA 

2.1 Aules 1er cicle (6ut.) 4,00 45,00 1,5 m 2 /per 30,00 100,00 180,00 

2,00 45,95 1,5 m 2 /per 30,63 50,00 91,90 

2.2 Aules 2on cicle (6ut.) 4,00 45,00 1,5 m 2 /per 30,00 100,00 180,00 

2,00 45,95 1,5 m 2 /per 30,63 50,00 91,90 

2.3 Aules 3er cicle (6ut.) 4,00 45,00 1,5 m 2 /per 30,00 100,00 180,00 

2,00 45,95 1,5 m 2 /per 30,63 50,00 91,90 

2.4 Aula petits grups (6ut.) 6,00 19,15 1,5 m 2 /per 12,77 77,00 114,90 

2.5 Taller música 1,00 49,93 5 m 2 Taller polivalent 

/per 9,99 10,00 49,93 

2.6 (plàstica) 1,00 119,10 5 m 2 /per 23,82 24,00 119,10 

2.7 Aula d'informàtica 1,00 49,93 5 m 2 /per 9,99 10,00 49,93 

2.8 Biblioteca 1,00 60,92 5 m 2 /per 12,18 13,00 60,92 

2.9 Lavabos alumnes 145,72 nula 0,00 0,00 145,72 

584,00 

3 GIMNÀS 

3.1 Sala 1,00 205,11 5 m 2 /per 41,02 42,00 205,11 

3.2 Vestidor 1,00 67,20 nula 0,00 0,00 67,20 

3.3 Magatzem 1,00 16,60 nula 0,00 0,00 16,60 


42,00 

Sup. (m 2) 

uts sup/ut. PROJECTE 

ZONA 

4 ADMINISTRACIÓ 

4.1 Despatx director 1,00 13,85 10 m 2 /per 1,39 2,00 13,85 

4.2 Despatx cap d'estudis 1,00 9,54 10 m 2 /per 0,95 1,00 9,54 

4.3 Secretaria i arxiu 1,00 30,67 10 m 2 /per 3,07 4,00 30,67 

4.4 Sala de professors 1,00 50,38 10 m 2 /per 5,04 6,00 50,38 

4.5 Lavabos professors 1,00 14,56 nula 0,00 0,00 14,56 

4.6 APIMAS-Asoc.Alumnes 1,00 27,48 10 m 2 Consergeria - 

/per 2,75 3,00 27,48 

4.7 Reprografia 1,00 10,77 10 m 2 /per 1,08 2,00 10,77 

4.8 Farmaciola 1,00 8,28 nula 0,00 0,00 8,28 

5 ESPAIS COMPLEMENTARIS 

5.1 Cuina 1,00 74,93 10 m 2 /per 7,49 8,00 74,93 

5.2 Menjador 1,00 247,43 1,5 m 2 /per 164,95 165,00 247,43 

18,00 

173,00

6 SERVEIS COMUNS 

6.1 Lavabos-vestidor PND 1,00 9,50 nula 0,00 0,00 9,50 

6.2 Instal·lacions 1,00 66,90 nula 0,00 0,00 66,90 

6.3 Comptadors 1,00 1,70 nula 0,00 0,00 1,70 

6.4 Neteja 1,00 11,00 nula 0,00 0,00 11,00 

6.5 Fems 1,00 4,83 nula 0,00 0,00 4,83 

6.6 Magatzem 1,00 29,58 nula 0,00 0,00 29,58 

Passos 1,00 559,77 nula 0,00 0,00 559,77 

Escales 1,00 190,27 nula 0,00 0,00 190,27 

Porxo 1,00 664,43 nula 0,00 0,00 664,43 

Superfície útil espais 2.821,95 

Circulació passos (25%) 750,04 

Total superfície útil Centre 3.571,99 

Superfície gruixos d'obra 

Sup. Construïda tancada 3.893,60 

50% superfície de 

porxos 332,22 

Total superfície construïda 4.225,82 

Relació m2/alumne 6,26 

P.Soterrani 

Instal·lacions 1,00 29,36 nula 0,00 0,00 29,36 

Aparcament 1,00 800,30 15 m 2 /per 53,35 54,00 800,30 

Escales 1,00 46,58 nula 0,00 0,00 46,58 

Total útil 54,00 876,24 

Sup.Construïda P.Soterrani 967,62 

Sup.construïda total 5.193,44 

RESUM SUPERFÍCIES (per plantes) 


Sup construïda 

P.Primera 1101,39 

Sup construïda 

P.Segona 1032,12 


porxos (50%) 332,22 




OCUPACIO TOTAL EDIFICI 1.121,00 

Ocupación total: 1.309 personas 

Nota: Para el cálculo de la ocupación en las aulas se ha aplicado el RD 1004/1991, de 14 de junio, 

por el que se establecen los requisitos mínimos de los centros que impartan enseñanzas escolares 

de régimen general. 

No se considera ocupación o se considera alternativa en los recintos, tales como aseos, vestuarios, 

almacenes, salas de instalaciones etc. 


Por este motivo, se han proyectado 3 escaleras como salida de planta piso 1 y planta piso 2. El ancho 

mínimo de las escaleras es de 150 cm. De acuerdo con la tabla 4.2 CTE DB SI, cada una de ellas 

puede evacuar 356 personas para escaleras protegidas de 2 plantas y 240 personas para escaleras 

no protegidas, por lo que queda garantizada la correcta evacuación. 

Considerando la suma de ocupantes de ambas plantas, la capacidad de evacuación de las escaleras 

es de 356+356+240 = 952 personas (suponiendo hipótesis de bloqueo de la escalera no protegida 

cumpliríamos con las condiciones de evacuación para escaleras). 

En todas las plantas, el recorrido de evacuación hasta alguna salida de planta no excede de 30 m y la 

distancia hasta recorridos alternativos es inferior a 25 m. 

El origen de evacuación es todo punto ocupable, y en los locales de baja densidad con menos de 

50m 2 de superficie se considera el origen en la puerta de salida. 

La salida de planta en la planta piso, es el arranque de cualquiera de las tres escaleras que no tienen 

un ojo de escalera superior a 1,3 m 2 . De acuerdo con la tabla 4.2 del apartado 4.2 del DB SI 3 del 

CTE, la capacidad de evacuación de cada escalera es al menos 240 personas (escalera no 

protegida, evacuación descendente, ancho 150 cm) y 356 personas (escalera protegida, evacuación 

descendente, ancho 150 cm). 

Todos los pasos y puertas en los recorridos de evacuación tienen un ancho superior a 80 cm y los 

pasillos y rampas de al menos 100 cm. Se cumple además también que el ancho es superior a P/200 

siendo P el número de personas previstas. 

Las puertas situadas en recorridos de evacuación cumplen las condiciones de la sección SI 3 

apartado 6 del Documento básico SI del CTE. 

SI 4 Instalaciones de protección contra incendios 

La ejecución y puesta en funcionamiento, materiales, componentes y equipos de las instalaciones de 

protección contra incendios, cumplirán lo establecido en el RIPCI (Reglamento de Instalaciones de 

Protección contra incendios), en sus disposiciones complementarias y en cualquier otra 

reglamentación específica que le sea de aplicación. Se señalizarán siguiendo las condiciones que fija 

la sección SI 4 apartado 2 del Documento Básico SI del CTE. 

La dotación e instalación de protección contra incendios, que el proyecto de actividades desarrollará, 

consiste de acuerdo con la tabla 1.1 del DB SI 4 del CTE en: 

-Extintores portátiles 

-Bocas de incendio 

-Sistema de alarma 

-Detectores de incendio. 

Se señalizarán tal como especifica el apartado 2 del DB SI 4 del CTE, los extintores, bocas de 

incendio y pulsadores manuales de alarma. 

Por exigencia del Ibisec, las bocas de incendio y los extintores portátiles han de quedar empotrados 

en los tabiques. Por este motivo, en las plantas se grafía la posición de estos elementos. 

SI 5 Intervención de bomberos 

Al ser la altura de evacuación descendente inferior a 9 m, no tratase de una zona limítrofe o interior a 

área forestal y cumplir las condiciones de accesibilidad por fachada que fija la sección SI 5 apartado 2 

del Documento básico SI del CTE, se considera cumplimentada la exigencia básica SI 5. 

SI 6 Resistencia al fuego de la estructura 

Al tratarse de un uso docente, se proyecta una estructura con resistencia al fuego R60. 

Ver apartado estructuras 


Exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU) 

REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la 

Edificación. (BOE núm. 74, 28 marzo 2006) 

Se cumplen las exigencias básicas de seguridad de utilización SU 1 a SU 8. A tal efecto se 

aplican las correspondientes secciones del DB SU. 

Artículo 12. Exigencias básicas de seguridad de utilización (SU) 

1 El objetivo del requisito básico "Seguridad de utilización" consiste en reducir a límites 

aceptables el riesgo de que los usuarios sufran daños inmediatos durante el uso previsto de los 

edificios, como consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y 

mantenimiento. 

2 Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, mantendrán y utilizarán 

de forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes. 

3 El Documento Básico DB-SU Seguridad de Utilización especifica parámetros objetivos y 

procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación 

de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de seguridad de utilización. 

12.1. Exigencia básica SU 1: Seguridad frente al riesgo de caídas 

Se limitará el riesgo de que los usuarios sufran caídas, para lo cual los suelos serán adecuados para 

favorecer que las personas no resbalen, tropiecen o se dificulte la movilidad. Asimismo se limitará el 

riesgo de caídas en huecos, en cambios de nivel y en escaleras y rampas, facilitándose la limpieza de 

los acristalamientos exteriores en condiciones de seguridad. 

12.2. Exigencia básica SU 2: Seguridad frente al riesgo de impacto o de atrapamiento 

Se limitará el riesgo de que los usuarios puedan sufrir impacto o atrapamiento con elementos fijos o 

practicables del edificio. 

12. 3. Exigencia básica SU 3: Seguridad frente al riesgo de aprisionamiento 

Se limitará el riesgo de que los usuarios puedan quedar accidentalmente aprisionados en recintos. 

12.4. Exigencia básica SU 4: Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada 

Se limitará el riesgo de daños a las personas como consecuencia de una iluminación inadecuada en 

zonas de circulación de los edificios, tanto interiores como exteriores, incluso en caso de emergencia 

o de fallo del alumbrado normal. 

12.5. Exigencia básica SU 5: Seguridad frente al riesgo causado por situaciones con alta 

ocupación 

Se limitará el riesgo causado por situaciones con alta ocupación facilitando la circulación de las 

personas y la sectorización con elementos de protección y contención en previsión del riesgo de 

aplastamiento. 

12.6. Exigencia básica SU 6: Seguridad frente al riesgo de ahogamiento 

Se limitará el riesgo de caídas que puedan derivar en ahogamiento en piscinas, depósitos, pozos y 

similares mediante elementos que restrinjan el acceso. 

12.7. Exigencia básica SU 7: Seguridad frente al riesgo causado por vehículos en movimiento 

Se limitará el riesgo causado por vehículos en movimiento atendiendo a los tipos de pavimentos y la 

señalización y protección de las zonas de circulación rodada y de las personas. 

12.8. Exigencia básica SU 8: Seguridad frente al riesgo causado por la acción del rayo 

Se limitará el riesgo de electrocución y de incendio causado por la acción del rayo, mediante 

instalaciones adecuadas de protección contra el rayo. 


SU-1. Seguridad frente al riesgo de caídas 

1. PROPIEDADES DE DESLIZAMIENTO DE LOS SUELOS 

Uso: localización pendiente 

clasificación de 

los suelos 

Valor Rd 

ADMINISTRATIVO Interior seca

4.2 ESCALERAS DE USO GENERAL 

ESCALONES 

PROYECTO CUMPLE 

Escalones tabica 0,13 ancho 

NO HAY SI 

tramos de una misma dirección escalera SI 

tramos con cambio de dirección ancho no se reduce SI 

PASAMANOS 

libre de obstáculos SI 

escaleras ancho menor o igual 1,20 a 1 lado SI 

ancho mayor a 1,20 2 lados SI 

altura colocación entre 0.90 i 1,10 1,1 SI 

configuración según DB-SU SI 

4.3 ESCALERAS FIJAS PROYECTO CUMPLE 

NO hay en este proyecto 

4.4 PASILLOS ESCALONADOS DE ACCESO A LOCALIDADES EN GRADAS Y TRIBUNAS 

NO hay en este proyecto 

5. RAMPAS 

5.1 RAMPAS DE USO GENERAL 

NO hay en este proyecto

SU-2. Seguridad frente al riesgo de impacto a de atrapamiento 

1. IMPACTO 

1.1 Impacto con elementos fijos o practicables 

Zonas de circulación general CUMPLE 

Altura libre de paso 2,20 m SI 

Puertas altura > 2,00 m SI 

Elementos sobresalientes de las fachadas h> 2,20 m SI 

Limitación de elementos salientes de la pared < 0,15m SI 

entre 1,00 y 2,00 m de altura 

Protección de los elementos volados con altura < 2m SI 

Pasillos de ancho 2,00 m SI 

Elementos sobresalientes de las fachadas h> 2,20 m SI 

Limitación de elementos salientes de la pared < 0,15m SI 


Protección de los elementos volados con altura < 2m SI 

Puertas de vaivén con partes transparentes o traslúcidas SI 


1.2 Impacto con elementos frágiles CUMPLE 

Superfícies vidriadas * Resistirán sin romper el nivel de impacto especificado a continuación 

Puertas: (incr H

SU-3. Seguridad frente al riesgo de aprisionamiento en recintos 

1. INMOBILIZACIÓN EN RECINTOS CERRADOS 

1.1 Impacto con elementos fijos o practicables 

En general CUMPLE 

Fuerza de abertura de las puertas

SU-4. Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada 

1. ALUMBRADO NORMAL 

1.1 En zonas de circulación 

Nivel de iluminación mínimo INTERIOR (lux) EXTERIOR (lux) CUMPLE 

Personas: Escaleras 75 10 SI 

Resto de zonas 50 5 SI 

Personas y vehículos 50 10 SI 

1.2 En zonas de pública concurrencia 

Se dispondrá iluminación de balizamiento en 

rampas SI 

cada uno de los escalones de las escaleras SI 

2. ALUMBRADO DE EMERGENCIA 

En el ámbito de este proyecto es de aplicación a: 

Recorridos de evacuación 

Locales para los equipos generales de protección contra incenidos 

Zonas de cuadros de distribución o accionamiento de las anteriores zonas 

Señales de seguridad 

2.1 Características de las luminarias CUMPLE 

Altura de colocación > 2m SI 

Ubicación: en cada puerta de salida, para destacar los 

equipos de seguridad y existencia de peligros potenciales SI 

2.2 Condiciones de la instalación CUMPLE 

Fija SI 

Provista de fuente de energía propia 

SI 

Entrará en funcionamiento automáticamente ante el fallo de alimentación 

del alumbrado normal 

Iluminancia horizontal (E, lux) 

SI 

vias de evacuación ancho 1 lux SI 

equipos de seguridad, instalaciones manuales de protección contraincendios 

y cuadros de distribución de seguridad, E>5 lux SI 

Indice de rendimiento cromático (Ra) > 40 SI 

2.3 Iluminación de las señales de seguridad CUMPLE 

Luminancia mín. (cd/m2) 

horizontal (E, 

lux) 

Señales de evacuación SALIDA > 2 50% a los 50 s y 100% a los 60 s. SI 

Señales indicativas de los 

medios manuales 

contraincendios > 2 50% a los 50 s y 100% a los 60 s. SI 

Señales primeros auxilios > 2 50% a los 50 s y 100% a los 60 s. SI 

SU-5. Seguridad frente al riesgo causado por situaciones de alta ocupación 

No es de aplicación en el ámbito de este proyecto 

SU-6. Seguridad frente al riesgo de ahogamiento 

1. Piscinas 

El presente proyecto NO PREVÉ la construcción de piscinas. 

2. Pozos y depósitos 

En el presente proyecto no existen pozos de profundidad mayor de 40 cm 

En el presente proyecto no existen canalizaciones abiertas de ningún tipo 


SU-7. Seguridad frente al riesgo causado por vehículos en movimiento 

1. APARCAMIENTO 

1- Las zonas de uso Aparcamiento dispondrán de un espacio de acceso y espera en su incorporación al exterior, 

con una profundidad adecuada a la longitud del tipo de vehículo y de 4,5 m como mínimo y una pendiente del 5% 

como máximo. 

2- El acceso a los aparcamientos permitirá la entrada y salida frontal de los vehículos sin que haya que realizar 

maniobras de marcha atrás. 

3- Los accesos y salidas del garaje para peatones serán independientes de las puertas motorizadas para 

vehículos. Cuado sean contiguos a éstas o bien cuando los recorridos hacia dichas salidas transcurran por una 

rampa para vehículos deberán cumplir las siguientes condiciones: 

a) su anchura será de 800 mm, como mínimo; 

b) estará protegido, bien mediante barreras de protección de 800 mm de altura, como mínimo, o bien 

mediante pavimento a un nivel más elevado, en cuyo caso el desnivel cumplirá lo especificado en el apartado 3.1 

de la Sección SU 1; 

4- Las pinturas o marcas utilizadas para la señalización horizontal o marcas viales serán de Clase 3 en función 

de su resbaladicidad, determinada de acuerdo con lo especificado en el apartado 1 de la Sección SU 1. 

4- Señalización 

1- Debe señalizarse, conforme a lo establecido en el código de la circulación: 

a) el sentido de la circulación y las salidas; 

b) la velocidad máxima de circulación de 20 km/h; 

c) las zonas de tránsito y paso de peatones, en las vías o rampas de circulación y acceso; 

Los aparcamientos a los que pueda acceder transporte pesado tendrán señalizado además los gálibos y las 

alturas limitadas. 

2- Las zonas destinadas a almacenamiento y a carga o descarga deben estar señalizadas y delimitadas 

mediante marcas viales o pinturas en el pavimento. 

SU 8 Seguridad frente al riesgo causado por la acción del rayo 

-En anexo a esta memoria, apartado 2.6.4., se justifica de acuerdo con la sección SU 8 la necesidad de 

instalación de un sistema de protección contra el rayo. 


Exigències bàsiques de salubritat (HS) 



Artículo 13. Exigencias básicas de salubridad (HS) 

1 El objetivo del requisito básico “Higiene, salud y protección del medio ambiente”, tratado en 

adelante bajo el término salubridad, consiste en reducir a límites aceptables el riesgo de que los 

usuarios, dentro de los edificios y en condiciones normales de utilización, padezcan molestias o 

enfermedades, así como el riesgo de que los edificios se deterioren y de que deterioren el medio 

ambiente en su entorno inmediato, como consecuencia de las características de su proyecto, 

construcción, uso y mantenimiento. 

2 Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, mantendrán y utilizarán 

de tal forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes. 

3 El Documento Básico “DB HS Salubridad” especifica parámetros objetivos y procedimientos 

cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles 

mínimos de calidad propios del requisito básico de salubridad. 

13.1 Exigencia básica HS 1: Protección frente a la humedad 

Se limitará el riesgo previsible de presencia inadecuada de agua o humedad en el interior de los 

edificios y en sus cerramientos como consecuencia del agua procedente de precipitaciones 

atmosféricas, de escorrentías, del terreno o de condensaciones, disponiendo medios que impidan su 

penetración o, en su caso permitan su evacuación sin producción de daños. 

13.2 Exigencia básica HS 2: Recogida y evacuación de residuos 

Los edificios dispondrán de espacios y medios para extraer los residuos ordinarios generados en 

ellos de forma acorde con el sistema público de recogida de tal forma que se facilite la adecuada 

separación en origen de dichos residuos, la recogida selectiva de los mismos y su posterior gestión. 

13.3 Exigencia básica HS 3: Calidad del aire interior 

1 Los edificios dispondrán de medios para que sus recintos se puedan ventilar adecuadamente, 

eliminando los contaminantes que se produzcan de forma habitual durante el uso normal de los 

edificios, de forma que se aporte un caudal suficiente de aire exterior y se garantice la extracción 

y expulsión del aire viciado por los contaminantes. 

2 Para limitar el riesgo de contaminación del aire interior de los edificios y del entorno exterior en 

fachadas y patios, la evacuación de productos de combustión de las instalaciones térmicas se 

producirá, con carácter general, por la cubierta del edificio, con independencia del tipo de 

combustible y del aparato que se utilice, de acuerdo con la reglamentación específica sobre 

instalaciones térmicas. 

13.4 Exigencia básica HS 4: Suministro de agua 

Los edificios dispondrán de medios adecuados para suministrar al equipamiento higiénico previsto de 

agua apta para el consumo de forma sostenible, aportando caudales suficientes para su 

funcionamiento, sin alteración de las propiedades de aptitud para el consumo e impidiendo los 

posibles retornos que puedan contaminar la red, incorporando medios que permitan el ahorro y el 

control del agua. 

Los equipos de producción de agua caliente dotados de sistemas de acumulación y los puntos 

terminales de utilización tendrán unas características tales que eviten el desarrollo de gérmenes 

patógenos. 

13.5 Exigencia básica HS 5: Evacuación de aguas 

Los edificios dispondrán de medios adecuados para extraer las aguas residuales generadas en ellos 

de forma independiente o conjunta con las precipitaciones atmosféricas y con las escorrentías. 


3.1 Salubridad: 

HS. Sección 1- Protección contra la humedad 

T1 

CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) 

Muros en contacto con el terreno 

Presencia de agua baja media alta 

Coeficiente de permeabilidad del terreno 10 -2 ≥ Ks ≥ 10 -5 

Grado de impermeabilidad 1 

tipo de muro de gravedad flexorresistente pantalla 

situación de la impermeabilización interior exterior parcialmente estanco 

PROYECTO 

Condiciones de las soluciones constructivas I2+I3+D1+D5 I1+D1+D3 

Condiciones de los puntos singulares 

Se establece en el pliego de condiciones 

T3 

Suelos apoyados sobre el terreno 

Presencia de agua baja media alta 

Coeficiente de permeabilidad del terreno 10 -2 ≥ Ks ≥ 10 -5 

Grado de impermeabilidad 1 

tipo de muro de gravedad flexorresistente pantalla 

Tipo de suelo suelo elevado solera placa 

Tipo de intervención en el terreno sub-base inyecciones sin intervención 

PROYECTO 

Condiciones de las soluciones constructivas C1+C2+C3+D1+D4+P2+S2+S3 C2+C3+I1+D1 



Dimensionado 

Tubos de drenaje: 

Grado de impermeabilidad: 1 Pendiente mínima: 4% Pendiente máxima: 6% 

Diámetro nominal (mm) de 

drenes bajo suelo 

Bombas de achique: 

Caudal (l/s) = 2,7 l/s 

Volumen (l) = 

M1 MD 

100 

Diámetro nominal(mm) de drenes 

en el perímetro del muro 

100 

Superficie mínima de 

orificios (cm 2 /m) 

15 

Fachadas y medianeras 

Zona pluviométrica de promedios IV 

Altura de coronación del edificio sobre el terreno 

≤ 15 m 16 – 40 m 41 – 100 m > 100 m 

Zona eólica A B C 

Clase del entorno en el que está situado el edificio E0 E1 

Grado de exposición al viento V1 V2 V3 

Grado de impermeabilidad 1 2 3 4 5 

Revestimiento exterior si no

PROYECTO 

Condiciones de las soluciones constructivas R1+B1+C1 R3+B3+C2 



C1 C2 


Cubiertas, Terrazas y Balcones 

Grado de impermeabilidad Según condiciones de las soluciones constructivas del punto 2.4.2 (DB-HS) 

Tipo plana inclinada convencional invertida 

Uso intransitable ajardinada Tipo de vegetación 

Condición higrotérmica ventilada sin ventilar 



Composición constructiva CUBIERTAS 

Barrera contra el paso del vapor de agua 

barrera contra el vapor por debajo del aislante térmico 

Sistema de formación de pendiente 

elementos prefabricados (cerámicos, hormigón, fibrocemento) sobre tabiquillos 

elemento estructural (forjado, losa de hormigón) 

Aislante térmico 

Aislante térmico Poliestireno extruido Espesor 40 mm 

Capa separadora 

Para evitar el contacto entre materiales químicamente incompatibles 

Bajo el aislante térmico Bajo la capa de impermeabilización 

Pendiente Minimo 2% 

Tejado 

Teja Pizarra Zinc Cobre Placa de fibrocemento Perfiles sintéticos 

Aleaciones ligeras 

Composición constructiva CUBIERTAS 

Barrera contra el paso del vapor de agua 

barrera contra el vapor por debajo del aislante térmico 

Sistema de formación de pendiente 

hormigón ligero de picón 

Aislante térmico 

Aislante térmico Poliestireno extruido Espesor 40 mm 

Capa de impermeabilización 

Impermeabilización con materiales bituminosos y bituminosos modificados 

Sistema de impermeabilización 

adherido semiadherido no adherido fijación mecánica 

Capa separadora 

Para evitar el contacto entre materiales químicamente incompatibles 

Bajo el aislante térmico Bajo la capa de impermeabilización 

Para evitar la adherencia entre: 

La impermeabilización y el elemento que sirve de soporte en sistemas no adheridos 

La capa de protección y la capa de impermeabilización 

Capa de protección 

Pesada - Gravas 

Baldosas recibidas con mortero Capa de mortero Piedra natural recibida con mortero

CTE Ficha justificativa del cumplimiento de HS 2 DOCENTE. Programa específico IBISEC HS 2 

Evacuación de residuos 

AMBITO DE APLICACIÓN 

(*) Se proyecta un cuarto de basuras con la superficie que exige el programa de necesidades facilitado por el IBISEC, 

con lo que se da por cumplimentada la exigencia relativa a la recogida y evacuación de residuos. 

tipos de recogida municipal o de barrio espacios del edificio 

espacios de la vivienda 

Residencial recogida con contenedores en la calle SI 

espacio de reserva SI espacio de almacenage inmediato - 

1 

Espacio de 

reserva 

Características 

CONJUNTO DEL EDIFICIO Contemplado en proyecto 

HS 2 

SI 

SI 4 

HS 3 

‣ SITUACIÓN: 

‣ CONFIGURACIÓN 

‣ INSTALACIONES 

‣ SUPERFICIE 

- Recorrido entre almacén y exterior, ancho ≥ 1,20 m (admite estrangulamientos ≤ 20 cm i L ≤ 45 cm) 

SI 

- Las puertas del recorrido, abren en el sentido de la salida 

SI 

- La pendiente del recorrido es inferior al 12% y no hay escalones 

SI 

- Si està fuera del edificio, la distancia a el acceso del mismo, es inferior a 25 m 

SI 

- El disseño y emplazamiento garantizan que la temperatura interior no supere los 30ºC 

SI 

- Revestimiento de paredes y suelos impermeables y fàcilmente lavables 

SI 

- encuentros entre paredes y suelos son redondeados 

SI 

- Contiene al menos una toma de agua con valvula de cierre y y un bornal sifonico antimurido en el suelo 

SI 

- Dispone de iluminación artificial que proporciona 100 lux a una altura de 1m 

SI 

- Base de enchufe fija 16A 2p+T (según UNE 20.315:1994) 

SI 

P ocupantes habituales del edificio 

146 

Ff factor de fracción en m2/ persona 

papel / cartón0,039 

envases ligero0,06 

materia organic0 

vidrio 

varios 

total 

0,038 

0,137 

Superfície útil espai de reserva, SR = P · Σ (Ff xMf) 20,002 m2 4,83 (* ) 

Zona de 

riesgo bajo riesgo medio riesgo alto 

riesgo segun superfície 

5m2 30 m2 

especial resistència al fuego estructura portante 

R90 R120 R180 

(condiciones resistència al fuego paredes y techos 

EI 90 EI 120 EI 180 

de los vestíbulo de independència 

- Si Si 

elementos en puertas de comunicación 

EI2 45-C5 2 x EI2 30-C5 2 x EI2 45-C5 

‣ PROTECCIÓN relacion al recorrido màximo de evacuación hasta salida del local 

≤ 25 m ≤ 25 m ≤ 25 m 

CONTRA INCENDIOS resto del 

edificio) 

clases de reacción al fuego de los elementos constructivos 

paredes y techos 

pavimentos 

B-s1,d 0 

BFL-s1 

Dotación 

extintor portàtil en el exterior del almacen y proximo a la 

puerta de acceso 

eficàcia 21 A-113 B 

contra en el interior del almacen, recorrido real hasta alguno de 

incendis ellos, incluso el del exterior, no mayor de: 15 m 15 m 10 m 

‣ VENTILACIÓN Tipos 

ventilación 

Caudal caudal mínimo de ventilación exigido qv 10 l/ s/ m2útil 200,02 l/ s 

natural 

híbrida 

mecànica 

apertura mixta (admisión y/ o extracción) situada sl menos en dos paredes opuestas del 

almacen, ningun puento dista mas de 15 m de la apertura mas proxima 

se ventila a traves de aperturas de admision y extraccion comunicadas directamente con 

el exterior, y con una separacion vertical entre ellas de 1,5 m 

los conductos de admissión tienen longitud ≤10 m 

el almacen esta compartimentado, la apertura de extracion se dispone en el 

compartimiento mas contaminado, la de admision en el otro espacio, y se disponen 

apertras de paso entre los espacios 

las aperturas de extraccion se conectan a conductos de extraccion, que no se compraten 

con locales de otros usos 

el almacen esta compartimentado, la apertura de extracion se dispone en el 

compartimiento mas contaminado, la de admision en el otro espacio, y se disponen 

apertras de paso entre los espacios 

las aperturas de extraccion se conectan a conductos de extraccion, que no se compraten 

con locales de otros usos 

HS 3 Calidad del aire interior 

En el apartado de esta memoria SISTEMA DÁCONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el 

cumplimiento de esta sección. Al tratarse de un uso no residencial, para justificar la misma se ha dado 

cumplimiento al RITE (CTE HE2). 

HS 4 Suministro de agua 

En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el 

cumplimiento de esta sección. 

HS 5 Evacuación de aguas 




SI 

SI

Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (DB HE) 

Es compliran totes les exigències bàsiques que siguin d’aplicació en el projecte, segons l’art. 15, 

capítol 3, part I del CTE: HE1 a HE5 



Artículo 15. Exigencias básicas de ahorro de energía (HE) 

1 El objetivo del requisito básico “Ahorro de energía” consiste en conseguir un uso racional de 

la energía necesaria para la utilización de los edificios, reduciendo a límites sostenibles su consumo y 

conseguir asimismo que una parte de este consumo proceda de fuentes de energía renovable, como 

consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y mantenimiento. 

2 Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, utilizarán y mantendrán 

de forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes. 

3 El Documento Básico “DB-HE Ahorro de Energía” especifica parámetros objetivos y 

procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación 

de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de ahorro de energía. 

15.1 Exigencia básica HE 1: Limitación de demanda energética 

Los edificios dispondrán de una envolvente de características tales que limite adecuadamente la 

demanda energética necesaria para alcanzar el bienestar térmico en función del clima de la localidad, 

del uso del edificio y del régimen de verano y de invierno, así como por sus características de 

aislamiento e inercia, permeabilidad al aire y exposición a la radiación solar, reduciendo el riesgo de 

aparición de humedades de condensación superficiales e intersticiales que puedan perjudicar sus 

características y tratando adecuadamente los puentes térmicos para limitar las pérdidas o ganancias 

de calor y evitar problemas higrotérmicos en los mismos. 

15.2 Exigencia básica HE 2: Rendimiento de las instalaciones térmicas 

Los edificios dispondrán de instalaciones térmicas apropiadas destinadas a proporcionar el bienestar 

térmico de sus ocupantes, regulando el rendimiento de las mismas y de sus equipos. Esta exigencia 

se desarrolla actualmente en el vigente Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, RITE, 

y su aplicación quedará definida en el proyecto del edificio. 

15.3 Exigencia básica HE 3: Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación 

Los edificios dispondrán de instalaciones de iluminación adecuadas a las necesidades de sus 

usuarios y a la vez eficaces energéticamente disponiendo de un sistema de control que permita 

ajustar el encendido a la ocupación real de la zona, así como de un sistema de regulación que 

optimice el aprovechamiento de la luz natural, en las zonas que reúnan unas determinadas 

condiciones. 

15.4 Exigencia básica HE 4: Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria 

En los edificios con previsión de demanda de agua caliente sanitaria o de climatización de piscina 

cubierta, en los que así se establezca en este CTE, una parte de las necesidades energéticas 

térmicas derivadas de esa demanda se cubrirá mediante la incorporación en los mismos de sistemas 

de captación, almacenamiento y utilización de energía solar de baja temperatura adecuada a la 

radiación solar global de su emplazamiento y a la demanda de agua caliente del edificio. Los valores 

derivados de esta exigencia básica tendrán la consideración de mínimos, sin perjuicio de valores que 

puedan ser establecidos por las administraciones competentes y que contribuyan a la sostenibilidad, 

atendiendo a las características propias de su localización y ámbito territorial. 

15.5 Exigencia básica HE 5: Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica. 

En los edificios que así se establezca en este CTE se incorporarán sistemas de captación y 

transformación de energía solar en energía eléctrica por procedimientos fotovoltaicos para uso propio 

o suministro a la red. Los valores derivados de esta exigencia básica tendrán la consideración de 

mínimos, sin perjuicio de valores más estrictos que puedan ser establecidos por las administraciones 

competentes y que contribuyan a la sostenibilidad, atendiendo a las características propias de su 

localización y ámbito territorial. 


Zon 

a 

clim. 

B3 

DB-HE1 

Definición de los valores medios límites de los paramentos característicos, según la taula 2.2 

del DB-HE1. 

Zona climàtica B3. 

Taula 2.2.- Valors límit dels paràmetres característics mitjos 

Zona climàtica UMlim USlim UClim FLlim 

B3 0,82 0,52 0,45 0,30 

Transmitancia límit de buits UHlim W/m2K 

Factor solar modificat limit de buits 

FHlim 

UMn 

Codi 

% de 

buits 

de 0 a 

N 

N N' 

E/O 

E/O E/O' 

S 

S S' 

Baixa càrrega 

SE/SO 

interna 

SE/SO SE/SO' E/O S SE/SO 

Alta càrrega interna 

E/O S SE/SO 

Lími 

t 

B3_1 10 

de 11 a 

5,40 5,70 5,70 5,70 5,70 0,58 

B3_2 20 

de 21 a 

3,80 4,70 4,90 5,70 5,70 5,70 0,58 

B3_3 30 

de 31 a 

3,30 3,80 4,30 4,70 5,70 5,70 0,57 0,58 

B3_4 40 

de 41 a 

3,00 3,30 4,00 4,20 5,60 5,70 5,60 5,70 0,45 0,54 0,50 0,58 

B3_5 50 

de 51 a 

2,80 3,00 3,70 3,90 5,40 5,50 5,40 5,50 0,53 0,38 0,45 0,57 0,43 0,58 

B3_6 60 2,70 2,80 3,60 3,70 5,20 5,30 5,20 5,30 0,46 0,33 0,40 0,51 0,38 0,58 

Es compleixen amb les condensacions i permeabilitat corresponents. 

HE 2 Rendimiento de las instalaciones térmicas 



HE 3 Eficiencia energética de las Instalaciones de Iluminación 



HE 4 Contribución solar mínima de ACS 



Es reserva l’espai a la coberta de l’edifici per a la ubicació dels captadors solars per a la producció 

d’ACS, així com la cambra d’instal·lacions necessàries.1.0.4. Contribució solar mínima de ACS 

(HE4) 

HE 5 Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica 

-Al no ser el uso uno de los relacionados en la tabla 1.1 de la sección HE 5 (hipermercado, centro de ocio, nave 

de almacenamiento, hotel de más de 100 plazas, administrativa de más de 4000 m2...) no es de aplicación esta 

sección. 


3.1 Estalvi d’Energia: 

HE secció 1 Limitació de demanda energètica 

Àmbit d’aplicació 

Procedimiento de verificación: 


Nacional 

Edificis de nova construcció 

Autonòmic Local 

Modificacions, Reformes o Rehabilitacions d’edificis existents amb Su > 1.000 m² 

on 

es renovi més del 25% del total dels seus tancaments 

Edificis aillats amb Su > 50 m² 

El procediment per a la verificació serà l’opció SIMPLIFICADA ja que es compleixen les següents condicions: 

• El percentatge d’obertures en cada façana és inferior al 60% de la seva superfície. 

• El percentatge de lluernaris sigui inferior al 5% de la superfície total de la coberta. 

Determinación de la zona climática: 

Determinació de la zona climàtica a partir de los valors tabulats de la taula D.1 del DB HE-1. 

Ubicació: Manacor Municipi: Manacor Altitud: 0>50 metros Z.Climàtica: B3 

Clasificación de los espacios: 

Projecte: Col·legi d’educació infantil i primària 

Tots els espais de l’edifici es consideren de baixa càrrega tèrmica, essent per tant espais en els que es dissipa poca calor. 

Uso principal del edificio: 

Zona A: Col·legi d’educació infantil i 

primària 

Definición de la envolvente: 

Coberta 

Façanes 

Sòls 

Espai: Baixa ocupació 

permanent. Alta 

ocupació puntual. 

Càrrega 

Tèrmica: 

Baixa Higrometria: 3 

tancament Component Descripció 

Contacte amb el terreny 

C1 En contacte amb l’aire UC1 Tipos 1 y 2 

C2 En contacte amb un espai no habitable UC2 

PC Pont tèrmic (contorn de coberta) UPC 

M1 Mur en contacte amb l’aire UM1 

M2 Mur en contacte amb espais no habitables UM2 

PF1 Pont tèrmic contorn d’obertures > 0,5 m 2 UPF1 

PF2 Pont tèrmic pilars en façana > 0,5 m 2 UPF2 Aislamiento pasante 

PF3 Pont tèrmic (caixa de persianes) > 0,5 m 2 UPF3 No hay 

PF4 Pont tèrmic (Front de forjat) > 0,5 m 2 UPF4 Aislamiento pasante 

PF5 Pont tèrmic (Biga de Façana) > 0,5 m 2 UPF5 Ménsula en porche 

S1 Recolzats en el terreny US1 Vestíbulo - Bar 

S2 En contacte amb espais no habitables US2 

S3 En contacte amb l’aire exterior US3 Porche 

T1 Murs UT1 Muros sótano 

T2 Cobertes enterrades UT2 

T2 Profunditat superior a 0,50 m UT3 Solera sótano 

Mitgeres MD Tancaments mitgers UMD 

Particions Interiors M2V Particions interiors entre zones distintes UM2V

Càlcul dels paràmetres característics dels tancaments i particions interiors: 

Es calcularan els paràmetres característics dels paraments que defineixen l’envolvent tèrmica. S’ha utilitzat l’apèndix E de la 

HE-1 com a guia detallada de procediments i s’han pres de referència les dades i models que apareixen en el Catàleg 

d’Elements Constructius del mateix Codi Tècnic. 

M1 

M2 

C1 

Façana de doble fulla de mur de formigó 

Revoco: 1,0 cm 

BHA: 10 cm 

Cámara de aire: 5c m 

XPS [0,034 W(mK)]: 4,0 cm 

BHA: 15 cm 

Enguixat: 1,0 cm 



BHA: 10 cm 

XPS [0,034 W(mK)]: 4,0 cm 

BHA: 15 cm 


Coberta en contacte amb l’aire (Aprox. Codi C5.6-FR-CH) 

U = 0,330 W/m2ºK 

Protecció pesada de grava: 10 cm 

XPS [0,034 W(mK)]: 4,0 cm 

Làmina anti-puxonament – geotèxtil: 0,1 cm 

Làmina asfàltica no adherida: 0,4 cm 

Làmina interposició – geotèxtil: 0,1 cm 

Morter d’àrids lleugers: 15 cm 

Forjat: 35 cm 

Cambra de aire: variable 

Placa de cartró-guix: 1,3 cm 

Pc Pont tèrmic: Contorn muret de coberta 

U = 0,937 W/m2ºK 

S1 

Façana Sud, Est i Oest (Aprox. Codi CTE F3.12) 

U = 0,380 W/m2ºK 

Façana Nord (Aprox. Codi CTE F3.11) 

U = 0,393 W/m2ºK 

Remat de planxa galvanitzada: 0,1 cm 

Peça de suport remat de planxa-contraxapat 2,0 cm 

Bloc massissat amb morter d’arlita: 40 cm 

Formigó forjat: 30 cm 

Solera 

U = 0,339 W/m2ºK 

Terratzo: 4 cm 

Llit d’arena: 6 cm 

Formigó armat: 15 cm 

Polietilè de baixa densitat: 0,5 cm 

Dren d’arlita: 15 cm 

Làmina interposició – geotèxtil: 0,1 cm 

CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09)

PF1 

PF2 

PF4 

S3 

M2DZ 

Pont tèrmic en façana: Contorn d’obertures 

U = 0,585 W/m2ºK 

Plancha de aluminio lacada 0,1 cm 

Poliestireno expandido 0,044 W(mºK)]: 2,5 cm 


BHA: 15,0 cm 

Cámara de aire: variable 


Puente térmico en fachada: Canto forjado 

U = 0,404 W/m2ºK 


Cambra d’aire: variable 

XPS [0,034 W(mK)]: 5,0 cm 

Revoc: 1,0 cm 

BHA: 10 cm 

Puente térmico en fachada: Canto forjado 

U = 0,404 W/m2ºK 

Cámara de aire: variable 

XPS [0,034 W(mK)]: 5,0 cm 


Hormigón armado: 35 cm 

Forjat en contacte amb la intempèrie – porxo 

U = 0,388 W/m2ºK 

Terratzo: 4 cm 

Llit d’arena: 6 cm 

Forjat: 35 cm 

Projectat de vermiculita: variable 

Particiones zonas distintas 

U = 0,552 W/m2ºK 

Placa de cartón-yeso intemper -2-: 2,6 cm 

Placa de lana de roca semirrigida tipo IV: 4,0 cm 

Cámara de aire: 5,2 cm 

Placa de cartón-yeso intemper -2-: 2,6 cm 

L’edifici del present projecte COMPLEIX així amb els objectius de limitar la demanda energètica del mateix, limitar la 

presència de condensacions tant en la superfície com en l’interior dels tancaments, i limitar les infiltracions d’aire a 

través de les obertures. 

Tot això queda justificat amb els càlculs realitzats i amb les següents fitxes justificatives de càlcul dels paràmetres 

caracterítics mitjos i els formularis de conformitat que s’exposen a contiunuació. 

CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09)

Fichas justificativas de la opción simplificada 

Ficha 1: Cálculo de los parámetros característicos medios 

ZONA CLIMÁTICA B3 Zona de baja carga interna Zona de alta carga interna 

Muros (UMm) y (UTm) 

N 

E 

O 

S 

C- 

TE 

R 

Tipos A (m²) U (W/m²K) A · U (W/K) Resultados 

M1 503,78 0,393 219,14 

PF1 44,4 0.585 25,97 

PF2 50,53 0,375 18,94 

PF4 33,70 0,404 13,61 

M1 75,52 0,380 28,69 

PF1 2,60 0,585 1,51 

PF2 3,49 0,375 1,30 

PF4 5,22 0,404 2,10 

M1 75,52 0,380 28,69 

PF1 2,60 0,585 1,51 

PF2 3,49 0,375 1,30 

PF4 5,22 0,404 2,10 

M1 503,78 0,380 191,44 

PF1 44,4 0,585 25,97 

PF2 50,53 0,375 18,95 

PF4 33,70 0,404 13,61 

T1 1256,00 0,297 373,07 

T2 - - - 

Suelos (USm) 


∑A = 632,41 m² 

∑A · U = 256,52 W/K 

UMm = ∑A · U / ∑A = 0,399 W/m²K 

∑A = 86,83 m² 

∑A · U = 33,63 W/K 

UMm = ∑A · U / ∑A = 0,387 W/m²K 

∑A = 86,83 m² 

∑A · U = 33,63 W/K 

UMm = ∑A · U / ∑A = 0,387 W/m²K 

∑A = 632,41 m² 

∑A · U = 249,97 W/K 

UMm = ∑A · U / ∑A = 0,395 W/m²K 

∑A = 1256,00 m² 

∑A · U = 373,07 W/K 

UTm = ∑A · U / ∑A = 0,297 W/m²K 


S1 789,22 0,339 267,55 

Cubiertas y lucernarios (UCm, FLm) 


C1-1 1256 0.330 373,07 

Huecos 

Tipos %h. A (m²) 

∑A = 789,22 m² 

∑A · U = 267,55 W/K 

USm = ∑A · U / ∑A = 0,339 W/m²K 

∑A = 1256,00 m² 

∑A · U = 373,07 

UCm = ∑A · U / ∑A = 0,330 W/m²K 

F A · F (m²) Resultados 

S 32,00% 203,50 0,39 79,36 ∑A = 231,10 m2 

E 17,50% 13,80 0,61 8,42 ∑A * F= 94,26 m2 

O 17,50% 13,80 0,47 6,48 FHm = ∑A * F / ∑A 0,407 

Tipos A (m²) U (W/m²K) A · U (W/K) Resultados

N 

32,00% 

37 4,70 

3,240 563,436 

Ficha 2: Conformidad. Demanda energética 


∑A = 173,90 m2 

∑A · U = 563,436 W/K 

UHm = ∑A · U / ∑A = 3,240 W/m2K 

ZONA CLIMÁTICA B3 Zona de baja carga interna Zona de alta carga interna 

Cerramientos y particiones interiores de la envolvente térmica Umáx(proye Umáx (2) 

Muros de fachada 0.393 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K 

Primer metro del perímetro de suelos apoyados y muros en contacto con el 0.339 W/m2K ≤ 0,82 W/m²K 

Particiones interiores en contacto con espacios no habitables ----- ----- 

Suelos 0.339 W/m²K ≤ 0.52 W/m²K 

Cubiertas 0.371 W/m²K ≤ 0.45 W/m²K 

Marcos de huecos y lucernarios - Este 3,145 W/m2K ≤ 4,20 W/m²K 

Marcos de huecos y lucernarios - Oeste 3,188 W/m2K ≤ 5.70 W/m²K 

Marcos de huecos y lucernarios - Norte 3,117 W/m2K ≤ 3,80 W/m²K 

Marcos de huecos y lucernarios - Sur 3,180 W/m2K ≤ 5.70 W/m²K 

Medianerías ----- ----- 

Particiones interiores 0.550 W/m²K ≤ 1.20 W/m²K 

Muros de fachada Huecos 

UMm (4) UMlim (5) UHm (4) UHlim (5) FHm (4) FHlim (5) 

N 0,352 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K 3,117 W/m2K ≤ 3,80 W/m²K 

E 0,373 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K 3,145 W/m2K ≤ 4,20 W/m²K ≤ −−−−− 

O 0,346 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K 3,188 W/m2K ≤ 5,70 W/m²K ≤ −−−−− 

S 0,336 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K 3,180 W/m2K ≤ 5,70 W/m²K ≤ −−−−− 

Cerr. contacto terreno Suelos Cubiertas y lucernarios Lucernarios 

UTm (4) 

UMlim (5) 

USm (4) 

USlim (5) 

UCm (4) 

UClim (5) 

FLm (4) 

0,322 W/m²K ≤ 0.82 W/m²K 0,339 W/m²K ≤ 0.52 W/m²K 0,371 W/m²K ≤ 0.45 W/m²K ------------------ 

(1) Umáx(proyecto) corresponde al mayor valor de la transmitancia de los cerramientos o particiones interiores indicados en el 

proyecto. 

(2) Umáx corresponde a la transmitancia térmica máxima definida en la tabla 2.1 para cada tipo de cerramiento o partición 

interior. 

(3) En edificios de viviendas, Umáx(proyecto) de particiones interiores que limiten unidades de uso con un sistema de 

calefacción previsto desde proyecto con las zonas comunes no calefactadas. 

(4) Parámetros característicos medios obtenidos en la ficha 1. 

(5) Valores límite de los parámetros característicos medios definidos en la tabla 2.2. 

FLlim ( 

5) 

0.29

Ficha 3: Conformidad. Condensaciones 

Cerramientos, particiones interiores, puentes térmicos. (se aplica 3.2.3.1.2) 

Tipos fRsi > Rsmin 

M1, C1-1, C1-2, S1, PF1, PF2, PF4, 

PF5-1, PF5-2, PF5-3, S-3, M-2Z, M-2DZ 

cumplen cuadro 2.1 

PC 

Nombre 

fRsi 

fRsmin 

C. C. intersticiales 

0,76 Pn 

Pn < Psat,n 

0,55 Psat,n 


Capa 1 Capa 2 Capa 3 Capa 4 Capa 5 Capa 6 Capa 7 Capa 8 

Betún fieltro o lámina 0.10 1100 0.23 0.004 1000 50000 

Betún fieltro o lámina 1.00 1100 0.23 0.043 1000 50000 

BHV 120 mm 12.00 1050 0.45 0.195 1000 6 

BHV 90 mm 9.00 1289 0.45 0.161 1000 6 

Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 1.50 1150 0.57 0.026 1000 6 

FU Entrevigado de hormigón -Canto 300 mm 30.00 1240 1.42 0.211 1000 80 

Hormigón con arcilla expandida como árido principal d 1400 10.00 1400 0.55 0.182 1000 6 

Mortero de cemento o cal para albañilería y para revoco/enlucido 1250 < d < 1450 1.00 1350 0.7 0.014 1000 10 



Mortero de áridos ligeros [vermiculita perlita] 5.00 900 0.41 0.122 1000 10 

Mortero de áridos ligeros [vermiculita perlita] 7.00 900 0.41 0.171 1000 10 

Plaqueta o baldosa cerámica 1.00 2000 1 0.010 800 30 

Plaqueta o baldosa cerámica 2.00 2000 1 0.020 800 30 

XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0.034 W/[mK]] 3.00 38 0.034 0.882 1000 100 

XPS Expandido con hidrofluorcarbonos HFC [ 0.032 W/[mK]] 5.00 38 0.032 1.563 1000 100 

e 

(cm) 

(kg/m³) 

(W/mK) 

RT 

(m²K/W) 

Cp 

(J/KgK)

Exigències bàsiques de seguretat estructural (SE) 



Artículo 10. Exigencias básicas de seguridad estructural (SE) 

1 El objetivo del requisito básico "Seguridad estructural" consiste en asegurar que el edificio 

tiene un comportamiento estructural adecuado frente a las acciones e influencias previsibles a las que 

pueda estar sometido durante su construcción y uso previsto. 

2 Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, fabricarán, construirán y 

mantendrán de forma que cumplan con una fiabilidad adecuada las exigencias básicas que se 

establecen en los apartados siguientes. 

3 Los Documentos Básicos “DB-SE Seguridad Estructural”, “DB-SE-AE Acciones en la 

Edificación”, “DB-SE-C Cimientos”, “DB-SE-A Acero”, “DB-SE-F Fábrica” y “DB-SE-M Madera”, 

especifican parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las 

exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de 

seguridad estructural. 

4 Las estructuras de hormigón están reguladas por la Instrucción de Hormigón Estructural 

vigente. 

10.1. Exigencia básica SE 1: Resistencia y estabilidad 

La resistencia y la estabilidad serán las adecuadas para que no se generen riesgos indebidos, de 

forma que se mantenga la resistencia y la estabilidad frente a las acciones e influencias previsibles 

durante las fases de construcción y usos previstos de los edificios, y que un evento extraordinario no 

produzca consecuencias desproporcionadas respecto a la causa original y se facilite el 

mantenimiento previsto. 

10.2. Exigencia básica SE 2: Aptitud al servicio 

La aptitud al servicio será conforme con el uso previsto del edificio, de forma que no se produzcan deformaciones 

inadmisibles, se limite a un nivel aceptable la probabilidad de un comportamiento 

dinámico inadmisible y no se produzcan degradaciones o anomalías inadmisibles. 

Les característiques, dades i predimensionament utilitzades en el càlcul de l’estructura del Centre 

multiusos i activitats turístiques complementàries de Cala Ratjada, es troben definides a l’apartat 

MC.1.0.1 Sistema estructural. 

En el apartado de esta memoria SISTEMA ESTRUCTURAL se justifica el cumplimiento de esta sección. 


Exigències bàsiques de protecció enfront el soroll 

Es complirà amb les exigències del DB HR. 

Els paràmetres a complir són: 

Aïllament acústic a soroll aeri R en dBA (elements constructius verticals) 

Separacions verticals interiors 

entre àrees del mateix ús ...............................................................>= 33 dBA 

entre àrees de diferent ús (amb recinte protegit)...........................>= 50 dBA 

entre àrees de diferent ús (entre recintes habitables) ...................>= 45 dBA 

Parets separadores entre unitat d´ús i zona comuna (s/forats).................>= 50/45 dBA 

Parets separadores entre unitat d´ús i zona comuna (compartint forats)..>= 50 dBA (protegit) 

.....................................................................................................................>= 30 dBA (porta) 

Parets separadores unitat dús i instal·lacions o d’activitat..........................>= 55 dBA (protegit) 

.....................................................................................................................>= 45 dBA (habitable) 

Tancaments en contacte amb l’exterior 

Façanes, Cobertes i terres en contacte amb exterior .................................>= 30 dBA 

(per aules i Ld = 50 dBA 

Separacions Horitzontals Interiors 

Elements horitzontals de separació (espai protegit) ..................................Ln

Annex L Fitxes justificatives 

L.1 Fitxes justificatives de l’opció simplificada d’aïllament acústic 

Les taules següents recullen les fitxes justificatives del compliment dels valors límit d’aïllament acústic 

mitjançant l’opció simplificada. 

Per al cas de particions interiors es justifica amb la opció general en fulls annexos 

Envans. (apartat 3.1.2.3.3) 

Tipus 

Envans aula infantil-lavabo - envà 76/400 (46) 15+46+15 - 

Elements de separació verticals entre recintes (apartado 3.1.2.3.4) 

S’ha de comprovar que es satisfà l’opció simplificada pels elements de separació verticals situats entre: 

a) recintes de unitats d’ús diferents; 

b) un recinte d’una unitat d’ús i una zona comuna; 

c) un recinte d’una unitat d’ús i un recinte d’instal·lacions o un recinte d’activitat 

S’ha d’omplir una fitxa com aquesta per a cada element de separació vertical diferent, projectats entre a), b) y c) 

Característiques 

de projecte exigides 

m (kg/m 2 )= 

27,4 

9 

≥ - 

RA (dBA)= 43,5 ≥ 33 

Solució d’elements de separació verticals entre: es justifica amb la opció general en fulls annexos………………… 

Elements constructius Tipo 



Element de separació vertical Element base m (kg/m 2 )= 

≥ 

RA (dBA)= 

≥ 

Trasdossat 

ΔRA (dBA)= ≥ 

Element de separació vertical con 

portes i/o finestres 

Porta 

Mur 

RA (dBA)= ≥ 30 

RA (dBA)= ≥ 50 

Condicions de les façanes d’un full, ventilades o amb l’aïllament per l’exterior vinculades amb elements de separació verticals 

Façana Tipus Característiques 


No n’hi ha m (kg/m 2 )= 

≥ 

RA (dBA)= 

≥ 

Elements de separació horizontals entre recintes (apartat 3.1.2.3.5) 

S’ha de comprovar que es satisfà l’opció simplificada pels elements de separació horitzontals situats entre: 

d) recintes de unitats d’ús diferents; 

e) un recinte d’una unitat d’ús i una zona comuna; 

f) un recinte d’una unitat d’ús i un recinte d’instal·lacions o un recinte d’activitat 

S’ha d’omplir una fitxa com aquesta per a cada element de separació horitzontal diferent, projectats entre a), b) y c) 

Solució d’elements de separació horitzontals entre:………………………………………………………………………................ 

Elements constructius Tipus 



Element de separació horitzontal Forjat Reticular 350mm m (kg/m 2 )= 433 ≥ - 

RA (dBA)= 58 ≥ 50 

Protegit / protegit 

Ln (dBA)= 75 < 65 

Terra flotant Lamina PE reticulat sota llit de sorra ΔRA (dBA)= 8 ≥ - 

* 75-20=55 < 65 

ΔLw (dB)= 

20 

≥ 

ok* 

* 

Sostre suspès - 

ΔRA (dBA)= ≥ 

Mitgeres. (apartat 3.1.2.4) 

Tipus 



No n’hi ha RA (dBA)= 

≥ 45

Façanes, cobertes i terres en contacte amb l’aire exterior (apartat 3.1.2.5) 

Solució de façana, coberta o terra en contacte amb l’aire exterior:………….………………….…………………………………… 

Elements 

constructius 

Tipus 

Àrea Característiques 

(1) 

(m 2 ) 

% Obertures 


Part massissa 

F3.11a (RE+BH AD 10 + AT 

+ BH AD 150 + Enl15) 

13,7 =Sc 

26% 

RA,tr(dBA) 

= 49 ≥ 30 

Obertures Finestra corr. Al+doble vidre 5 =Sh 

RA,tr(dBA) = 30 ≥ 30 

(1) Àrea de la part massissa o de l’obertura vista des de l’interior del recinte considerat. 

Es considera Ld

Documento Básico HR Protección frente al ruido 

Cálculo conjunto del Aislamiento Acústico a ruido aéreo y de impactos entre recintos interiores. Recintos adyacentes con 4 aristas comunes. 

Datos de Entrada 

Elemento Separador 

Ancho l1(m) 7,2 Alto l2(m) 3 

2 

Superficie Ss (m ) 21,6 

REF Elemento Estructural Básico 

2 

m'i (kg/m ) Ri,A REF Revestimiento Recinto Emisor ΔRD,A REF Revestimiento Recinto Receptor ΔRd,A 

P37 pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5 

42,0 52,3 R.0.0 Sin Revestimiento 

0 R.0.0 Sin Revestimiento 

0 

Ventanas, puertas y lucernarios 

Recinto Emisor 

D nT,A 

D n,ai,A 52 50 

S vpl (m 2 ) Rvpl,A Transmision Aérea Directa Dn,e,A 0 (aireadores) L'nT,w 

0 0 Transmision Aérea Indirecta D n,s,A 0 (techos suspendidos, conductos y pasillos) 44 65 

Tipo de Recinto 

Otra unidad de uso 


2 

m'F (kg/m ) RF,A Ln,w 

2 

Ss (m ) REF Revestimiento 

ΔRF,A ΔLw 

Elemento F1 (Suelo) Fo.R.6 R_BH 350 mm 

433,0 58,0 75,0 45 S.1.h AC + M 50 + AR PE 3 

0 20 

Elemento F2 (Techo) 

Elemento F3 (Pared) 

Fo.R.6 R_BH 350 mm 

433,0 58,0 75,0 R.0.0 Sin Revestimiento 

0 0 

F3.11.a RE + BH AD 150 + AT + BH AD 80 + Enl 15 

296,0 47,0 - R.0.0 Sin Revestimiento 

0 0 

Elemento F4 (Pared) P37 pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5 


0 0 

Recinto Receptor 


Protegido 

Elemento f1 (Suelo) 

Elemento f2 (Techo) 

Elemento f3 (Pared) 


Volumen V r (m 3 ) 

135 


2 

m'f (kg/m ) Rf,A REF Revestimiento 

ΔRf,A 


433,0 58,0 S.1.h AC + M 50 + AR PE 3 

0 



0 



0 



0 

Uniones de los Elementos Conctructivos 


KFf KFd KDf 

Arista 1 

(Unión Elemento- 

Suelo) 

Arista 2 


Techo) 

Arista 3 


Pared) 

Arista 4 


Pared) 

C 0.1 Unión rígida en + de elementos homogéneos 

-2,8 14,6 14,6 


-2,8 14,6 14,6 

T 0.1 Unión rígida en T de elementos homogéneos 

-2,2 9,8 9,8 

Unión flexible en + de elementos homogéneos (orientacion 

C 0.3 17,7 11,7 11,7 

2) 

Vista en 

sección 

Vista en 

sección 

Vista en 

planta 

Vista en 

planta 

Esta herramienta facilita la aplicación del método de cálculo de la opción general del DB HR Protección frente al ruido, del CTE. 

Requisito CTE 

CUMPLE 

Requisito CTE 

CUMPLE 

Febrero 2008

Documento Básico HR Protección frente al ruido 

Cálculo conjunto del Aislamiento Acústico a ruido aéreo y de impactos entre recintos interiores. Recintos adyacentes con 4 aristas comunes. 

Datos de Entrada 

Elemento Separador 

Ancho l1(m) 6,25 Alto l2(m) 3 

2 

Superficie Ss (m ) 18,75 


2 

m'i (kg/m ) Ri,A REF Revestimiento Recinto Emisor ΔRD,A REF Revestimiento Recinto Receptor 

ΔRd,A 

P39 pladur152: 2placa15 + 48 AT+ 48 AT + 2placa15 


0 R.0.0 Sin Revestimiento 

0 

Ventanas, puertas y lucernarios 

Recinto Emisor 

D nT,A 

D n,ai,A 50 50 

S vpl (m 2 ) Rvpl,A Transmision Aérea Directa Dn,e,A 0 (aireadores) L'nT,w 

1,8 38 Transmision Aérea Indirecta D n,s,A 0 (techos suspendidos, conductos y pasillos) 42 65 


Otra unidad de uso 


2 

m'F (kg/m ) RF,A Ln,w 

2 

Ss (m ) REF Revestimiento 

ΔRF,A ΔLw 

Elemento F1 (Suelo) Fo.R.6 R_BH 350 mm 

433,0 58,0 75,0 45 S.1.h AC + M 50 + AR PE 3 

0 20 

Elemento F2 (Techo) 

Elemento F3 (Pared) 



0 0 


296,0 47,0 - R.0.0 Sin Revestimiento 

0 0 

Elemento F4 (Pared) P37 pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5 


0 0 

Recinto Receptor 


Protegido 

Elemento f1 (Suelo) 

Elemento f2 (Techo) 



135 


2 

m'f (kg/m ) Rf,A REF Revestimiento 

ΔRf,A 


433,0 58,0 S.1.h AC + M 50 + AR PE 3 

0 



0 



0 



0 

Uniones de los Elementos Conctructivos 


KFf KFd KDf 

Arista 1 


Suelo) 

Arista 2 


Techo) 

Arista 3 


Pared) 

Arista 4 


Pared) 

Volumen V r (m 3 ) 


-2,2 13,5 13,5 


-2,2 13,5 13,5 

T 0.1 Unión rígida en T de elementos homogéneos 

-1,7 8,9 8,9 

Unión flexible en + de elementos homogéneos (orientacion 

C 0.3 19,2 11,8 11,8 

2) 

Vista en 

sección 

Vista en 

sección 

Vista en 

planta 

Vista en 

planta 

Esta herramienta facilita la aplicación del método de cálculo de la opción general del DB HR Protección frente al ruido, del CTE. 

Requisito CTE 

CUMPLE 

Requisito CTE 

CUMPLE 

Febrero 2008

L.3 Fitxes justificatives del mètode general del temps de reverberació i de la 

absorció acústica 

La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació i de 

absorció acústica mitjançant el mètode de càlcul 

Tipus de Recinte:.......AULA P1 Volum, V (m 3 ): 135 m3 

Element Acabat 

S 

Àrea, 

(m 2 ) 

αm 

Coeficient de absorció acústica 

mig 

500 1000 2000 αm 

0 

Absorció acústica 

(m 2 ) 

m S ⋅ α 

Terra Pav. terratzo 45 0 

Sostre Vermiculita 31,87 0,45 

14,34 

Fals sostre (pladur R15nº8) 13,12 

0,72 

9,45 

Paraments Parets/ finestres (vidre) 76,7 0,05 

3,84 

Suro perforat i enganxat en 

paret 

4 

0,95 

3,8 

Objectes (1) Tipus 

Absorció aire (2) 

N 

número 

N 

número 

Àrea de absorció acústica equivalent 

ponderat, A O, 

m (m 2 ) 

500 1000 2000 A O, 

m 

Coeficient d’atenuació de l’aire, m m 

(m -1 ) 

500 1000 2000 m m 

0,003 0,005 0,01 0,006 

AO, m ⋅ N 

4 ⋅ mm 

⋅ V 

A, (m 2 ) 

Absorció acústica del recinte resultant 

n 

N 

A = ∑ αm, 

i· 

Si 

+ ∑ AO, 

m, 

j + 4 ⋅ mm 

⋅ V 

i= 

1 

j= 

1 

31,4 

T, (s) 

Temps de reverberació resultant 

0, 

16 V 

T = 

A 

0,69 

Absorció acústica resultant de la zona comuna 

A (m 

Absorció acústica exigida 

2 )= 31,4 ≥ 27 =0,2·V 

Temps de reverberació resultant Temps de reverberació exigit 

T (s)= 0,69 ≤ 0,7 

(1) 3 

Només per a sales de conferencies de volum fins 350 m 

(2) Només per a volums majors de 250 m 3





Tipus de Recinte:.......BIBLIOTECA Volum, V (m 3 ): 179 m3 


S 

Àrea, 

(m 2 ) 

αm 


mig 

500 1000 2000 αm 

0 


(m 2 ) 

m S ⋅ α 

Terra Pav. terratzo 59,85 0 

Sostre Vermiculita 59,85 0,45 

26,93 


0,68 

Suro perforat i enganxat en 

paret 

6 

0,95 

5,7 

Prestatgeria amb llibres 12 0,7 

8,4 



N 

número 

N 

número 



m (m 2 ) 

500 1000 2000 A O, 

m 


(m -1 ) 

500 1000 2000 m m 

0,003 0,005 0,01 0,006 

AO, m ⋅ N 

4 ⋅ mm 

⋅ V 

A, (m 2 ) 


n 

N 

A = ∑ αm, 

i· 

Si 

+ ∑ AO, 

m, 

j + 4 ⋅ mm 

⋅ V 

i= 

1 

j= 

1 

41,71 

T, (s) 


0, 

16 V 

T = 

A 

0,69 


A (m 


2 )= 41,71 ≥ 35,91 =0,2·V 


T (s)= 0,69 ≤ 0,7 

(1) 3 







Tipus de Recinte:.......MENJADOR Volum, V (m 3 ): 672 m3 


S 

Àrea, 

(m 2 ) 

αm 


mig 

500 1000 2000 αm 

0 


(m 2 ) 

m S ⋅ α 

Terra Pav. terratzo 240 0 

Sostre Heraklith 220 0,5 

110 


7,098 

Parament xapa fusta-gimnàs 35 3,5 

0,10 



N 

número 

N 

número 



m (m 2 ) 

500 1000 2000 A O, 

m 


(m -1 ) 

AO, m ⋅ N 

4 ⋅ mm 

⋅ V 

500 1000 2000 m m 

0,003 0,005 0,01 0,006 1,07 

A, (m 2 ) 


n 

N 

A = ∑ αm, 

i· 

Si 

+ ∑ AO, 

m, 

j + 4 ⋅ mm 

⋅ V 

i= 

1 

j= 

1 

121,67 

T, (s) 


0, 

16 V 

T = 

A 

0,889 


A (m 


2 )= 121,67 ≥ 134,4 =0,2·V 


T (s)= 0,89 ≤ 0,9 

(1) 3 



3.2. COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS 

3.2.1. Habitabilitat 

El present edifici compleix amb el Real Decreto 145/97 de 21/11/97 i amb el Real Decreto 20/2007 

de 23 de març de la Conselleria d’obres públiques, habitatge i transport, pel qual es regulen les 

condicions de dimensionat, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i la habitabilitat d’habitatges, així 

com l’expedició de cèdul·les d’habitabilitat. 

En l’edifici de Centre d’Educació Infantil i Primària de Manacor no hi ha cap habitatge. 

A la memòria es relacionen les dependències amb les seves superficies útils. En els plànols es 

grafien quadres dáquestes dependències amb les corresponents superficies d´ iluminació i 

ventilació. 

L´ edifici compleix les condicions de lárticle 4.3 i lánnex I del Decret: les dependències tenen una 

alçada superior a 2,5 m i els banys ventilació natural. Les dependències amb funció déstar (aules, 

despatxos...) tenen superficie d´ il.luminació superior a 1/10 de la seva superfície i a 0,80 m 2 , amb 

amplada mínima superior a 50 cm, i superfície de ventilació superior a 1/3 de la superficie d´ 

il.luminació. 

3.2.2. Supressió de barreres arquitectòniques 

S’adjunta fitxa de compliment. 

3.2.3. Infraestructures comuns d’accés als serveis de Telecomunicacions. RDL1/1998 i 

RD401/2003 

Es compleix el RDL 1/1998 y RDL 401/2003 de infraestructuras de telecomunicación y su 

Reglamento (RD 401/2203, por el que se aprueba el Reglamento regulador de las ICT, instalaciones 

comunes de telecomunicación). El projecte dáctivitat contempla les instal.lacions de 

telecomunicacions dácord amb la normativa vigent. 

3.2.4. Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió 

El proyecto cumple el vigente "Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión e instrucciones 

complementarias", Decreto 842/2002 de 2 de Agosto de 2002 y ITC complementarias. En el apartado 

de la memoria “Sistema de acondicionamiento e instalaciones” se describe la instalación eléctrica que 

se ha proyectado de acuerdo con el citado Reglamento. 

3.2.5. Residus de construcció- demolició 

Plan Director sectorial para la gestión de residuos en Mallorca 

En cumplimiento del artículo 9, apartado 2 del Plan Director Sectorial para la gestión de residuos de 

construcción y demolición en la isla de Mallorca (BOIB de 23.11.2002) se adjuntarán en el proyecto de ejecución 

una evaluación de los residuos que se generaran en la obra, las medidas preventivas de separación a origen o 

reciclaje in situ durante la fase de ejecución de la obra, el coste de su gestión y si procede una evaluación de los 

residuos (tierras y desmontes) que no requieran ningún tratamiento y que puedan destinarse directamente a la 

restauración de pedreras. 

S’adjunta fitxa de compliment. 

3.2.6. Control de Qualitat (D 59/1994) 

A les Illes Balears és vigent el Decret 59/1994, de 13 de maig de la Conselleria d’Obres Públiques i 

Ordenació del Territori, referent al Control de Qualitat en l’Edificació. Aquest Decret es superposa 

parcialment amb les exigències del CTE i a l’espera de la modificació o concreció per part de 

l’Administració competent, es justifica a la memòria del projecte el compliment de l’esmentat Decret i 

el Pla de Control de Qualitat que es presenta fa referència als materials no relacionats en el Decret 

59/1994 però sí requerits obligatòriament en els DBs. 

Es preveu partida amb valoració econòmica de les proves a realitzar (veure Pla de Control i 

pressupost). 

S’adjunta memòria de Control de Qualitat. 


3.2.7. Normativa específica docent 

En el projecte s´ha garantit el compliment del RD 1004/1991 que estableix els requisits mínims pels 

centres docents de primària (capítol III). Es compleix igulament lÓrdre de 4 de novembre de 1991, i 

la normativa de Seguretat i salut en relació a la dotació déspais pel personal del centre. Als quadres 

del projecte es justifica el compliment. 

3.2.8. Decret 486/1997 de disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de feina 

Se cumple el decreto 486/1997. A tal efecto, el edificio ofrece seguridad frente a resbalones o 

caídas, choques o golpes contra objetos y derrumbamientos o caídas de materiales sobre los 

trabajadores. El diseño y características constructivas facilitan el control de las situaciones de 

emergencia en especial en caso de incendio, posibilitando la rápida y segura evacuación de los 

trabajadores. 

Se cumplen los requisitos de los Anexos al decreto en lo que afecta al diseño arquitectónico 

del edficio: 

-Seguridad estructural (anexo I): La estructura y su solidez, son apropiados para el uso al que 

se destina el edificio. En la presente memoria se justifica su adecuación a las normativas vigentes. 

-Espacios de trabajo y zonas peligrosas (anexo I): Las dimensiones y alturas de las 

dependencias se han proyectado de acuerdo con el programa de necesidades y el pliego de bases 

técnicas de la Consellería y cumplen los requisitos que exige este apartado del anexo I del Decreto. 

-Suelos, aberturas, desniveles, barandillas, tabiques, ventanas, vanos, puertas, portones, 

rampas y escaleras (anexo I): Estos elementos cumplen las exigencias del apartado del anexo I, tal 

como puede comprobarse en la documentación gráfica y en la justificación del cumplimiento del DB 

SU del CTE, que afecta a estos elementos. 

-Las vías de circulación, vías y salidas de evacuación así como las condiciones de protección 

contra incendios cumplen las exigencias del anexo I del decreto. Se han dimensionado de acuerdo 

con las bases técnicas de la Consellería, con las prescripciones del DB SI del CTE. Los pasillos 

tienen anchura superior a 1 metro y las puertas hoja mínima de 80 cm. 

-Corresponde al proyecto de actividad justificar que las condiciones ambientales y el nivel de 

iluminación se ajustan a las exigencias de los anexos III y IV del Decreto. 

-Los servicios higiénicos se han diseñado de acuerdo con las bases técnicas del la 

Consellería y los DB HS 3 y HS 4 del CTE y cumplen en todo caso las exigencias del anexo V del 

Decreto en lo que se refiere a agua potable, duchas, lavabos y retretes. 


DECRET 20/2003, de 28 de febrer 

Reglament de supressió de barreres arquitectòniques 

Fitxes justificatives per al compliment del Decret 

Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports 

BOIB núm. 36 18.03.2003 en vigor als sis mesos (18.09.2003) 

Oficina Tècnica del COAIB 

Ver. 29.10.2003

DADES GENERALS I TIPUS D’ACTUACIÓ 

REGLAMENT DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES 

Interpretació del Decret 20/2003, per a la seva aplicació pràctica Ver. 29.10.2003 

PROJECTE 

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANACOR 

EMPLAÇAMENT 

C/ DE SON BOGA, S/N; CAMÍ DE SES BONES DONES; CARRER DE SON TALENT, 07500 MANACOR 

PROMOTOR 

IBISEC – INSTITUT D’INFRAESTRUCTURES I SERVEIS EDUCATIUS I CULTURALS. GOVERN DE LES ILLES BALEARS 

TÈCNIC O TÈCNICS REDACTORS DEL PROJECTE 

ANTONI BARCELÓ BAEZA I BÀRBARA BALANZÓ MORAL 

ÀMBIT D’APLICACIÓ 

El Decret 20/2003, de 28 de febrer, referent al reglament de supressió de barreres arquitectòniques, és aplicable a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a totes les actuacions públiques o 

privades en matèria de transport, urbanisme o edificació que suposin una nova construcció, una ampliació, reformes o rehabilitacions integrals. 

Així mateix, també s’aplicarà quan es canviï l’ús en els locals indicats en el quadre de l’A2, punt 2.1, i en els edificis d’habitatges. 

TIPUS D’ACTUACIÓ 

X Nova construcció 

ٱ Reforma o rehabilitació integral 

ٱ Canvi d’ús 

ٱ Ampliació 

ٱ Altres........................................... 

OBSERVACIONS 

Art. 15). Tots els edificis, instal·lacions i espais d’ús públic, de titularitat pública i els de nova construcció han d’estar adaptats. 

(Art. 16). Tots els edificis, instal·lacions i espais d’ús públic, de nova construcció de titularitat privada han de tenir adaptats els espais d’ús comunitari, així com els que sol·licitin llicència de reforma integral, canvi 

d’ús o ampliació que superi el 50% de la superfície edificada existent. 

Reforma o rehabilitació integral: obres que proporcionen a tot l’edifici o local d’ús públic condicions suficients d’habitabilitat o les que modifiquen la distribució de l’edifici, encara que no n’afectin l’estructura. 

Adaptació: la qualitat d’un espai, una instal·lació o un servei quan s’ajusta als requeriments funcionals i dimensionals que en garanteixen la utilització autònoma i amb comoditat per a les persones 

amb mobilitat reduïda. 

Practicabilitat: la qualitat d’un espai, una instal·lació o un servei quan, sense ajustar-se a tots els requeriments esmentats abans, això no n’impedeix la utilització de manera autònoma per a les persones amb mobilitat 

reduïda.

CLASSES DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES 


Interpretació del Decret 20/2003, per a la seva aplicació pràctica ver. 29.10.2003 

Indiqui les fitxes que cal emplenar en funció del tipus de barreres arquitectòniques que té el projecte o intervenció a realitzar. 

FITXA 01.01 

X No En referència al Decret 20/2003, no es requereix cap previsió específica. 

Itineraris per a vianants 

Elements d’urbanització Parcs, jardins, places, espais lliures públics i platges 

ٱ Sí 

Serveis higiènics 

Aparcaments 

Mobiliari urbà 

Barreres 

arquitectòniques 

urbanístiques 

FITXES 

02.01 i 02.02 

ٱ No En referència al Decret 20/2003, no es requereix cap previsió específica. 

Allotjaments turístics 

Residències per a persones majors amb mobilitat reduïda 

Residencial (1) Hotels, residències d’estudiants, càmpings i centres penitenciaris. 

Comercial Mercats municipals, establiments comercials, bars i restaurants. 

Sanitari Hospitals i clíniques, centres de rehabilitació i de dia. 

X Sí Edificacions d’ús públic Oci Discoteques i bars musicals, parcs temàtics i d’atraccions. 

Esportiu Centres esportius 

Cultural Museus, teatres i cinemes, sales de congressos, auditoris, biblioteques, 

centres cívics, sales d’exposicions. 

Administratiu Centres de l’Administració, oficines de les companyies subministradores 

i de serveis públics, oficines obertes al públic. 

Docent Centres docents 

Religiós Centres religiosos 

Aparcament Garatges i aparcaments 

Altres Locals sense ús 

Unifamiliar 

Edificis d’habitatges Plurifamiliar 

Amb aparcaments 

Barreres 

arquitectòniques 

en l’edificació 

FITXA 

02.03 

En referència al Decret 20/2003, no es requereix cap previsió específica. 

Parades d’autobús 

Estacions 

X No 

FITXA 

03.01 

ٱ Sí 

Àrees de servei de carreteres 

Benzineres 

Barreres 

arquitectòniques en 

els mitjans de 

transport 

OBSERVACIONS 

(1) En cas d’edificis d’habitatges (unifamiliars, plurifamiliars o/i aparcaments per a ús privatiu), passi directament a emplenar la fitxa 02.03.

(Definició dels elements que cal verificar en l’edificació) FITXA 02.01 



Capítol II BARRERES ARQUITECTÒNIQUES EN L’EDIFICACIÓ 

Art 15. Tots els edificis, instal·lacions i espais d’ús públic, de titularitat pública i els de nova construcció, han d’estar adaptats i s’han d’ajustar al contingut 

Secció 1a. DISPOSICIONS GENERALS SOBRE EDIFICACIONS D’ÚS PÚBLIC 

X edificis de titularitat d’aquest capítol i dels A2 i 4, punts 4.4.2 i 4.5. 

pública 

Art. 16. Tots els edificis, instal·lacions i espais d’ús públic, de nova construcció de titularitat privada, han de tenir adaptats els espais d’ús comunitari, i 

s’han d’ajustar a les condicions especificades en els annexos 2 i 4 punts 4.4.2 i 4.5. Així com els que sol·licitin llicència de reforma integral, canvi d’ús o 

ampliació que superi el 50% de la superfície edificada existent. 

Edificis de titularitat 

privada 

ÚS DE L’EDIFICI 

1. > de 30 unitats d’allotjament, disposarà d’una unitat adaptada i per cada 50 unitats més o fracció s’ha d’afegir una altra unitat 

adaptada. D’acord amb l’A2, punts 2.4.5, 2.4.6, 2.4.7, 2.4.8, i l’A4, punts 4.4.2 i 4.5. 

2. Si són de nova construcció, tots els locals d’ús públic, espais públics, zones comunes, piscines, jardins i similars han d’estar 

adaptats, d’acord amb l’A2, punts 2.1, 2.2, 2.4.1, 2.4.2, 2.4.3, 2.4.4, 2.4.5, i l’A4, punts 4.4.2 i 4.5. 

3. Quan es reformin íntegrament els establiments turístics, s’han de fer practicables o adaptades les zones reservades al públic. 

4. Els establiments a què fa referència aquest article han de disposar, a les zones interiors o exteriors destinades a garatge i 

aparcaments públics, la mateixa proporció de places d’aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda que de places d’allotjament 

adaptades. Segons l’A2, punt 2.4.4. 

Han de tenir adaptades totes les unitats d’allotjament i les dependències comunitàries que estiguin al servei d’aquestes persones, 

d’acord amb l’A2, punts 2.2 i 2.4, i l’A4, punts 4.2 i 4.5. 

ٱ Allotjaments turístics (Art. 17) 

Per al nivell d’accessibilitat per a usos 

públics en edificis de nova construcció, 

ampliació, canvi d’ús de locals i reformes 

o rehabilitacions integrals. (vegeu A2, 

punt 2.1), 

empleneu la fitxa 

02.02 

ٱ Residències per a persones majors i persones 

amb mobilitat reduïda (Art. 18) 

ٱ Residencial (1) Hotels, residències d’estudiants, càmpings i centres penitenciaris 

ٱ Comercial Mercats municipals, establiments comercials, bars i restaurants 

ٱ Sanitari 

Hospitals i clíniques, centres de rehabilitació i de dia 

ٱ Oci 

Discoteques i bars musicals, parcs temàtics i d’atraccions 

ٱ Esportiu 

Centres esportius 

ٱ Cultural 

Museus, teatres i cinemes, sales de congressos, auditoris, biblioteques, centres cívics, sales d’exposicions 

ٱ Administratiu Centres de l’Administració, oficines de les companyies subministradores i de serveis públics, oficines obertes al públic 

X Docent 

Centres docents 

ٱ Religiós 

Centres religiosos 

ٱ Aparcament Garatges i aparcaments 

ٱ Altres 

Locals sense ús, etc. 

OBSERVACIONS 

Edifici de titularitat pública o privada destinat a l’ús públic: quan un espai, instal·lació o servei d’aquest és susceptible de ser utilitzat per una pluralitat indeterminada de persones per a la realització d’activitats 

d’interès social o pel públic en general. 

(1) Per a edificis d’habitatges (unifamiliar, plurifamiliar o/i aparcaments amb ús privatiu), passi directament a emplenar la fitxa 02.03.

(Definició dels elements que cal verificar en l’edificació) FITXA 02.02 



ANNEX 2 punt 2.1 NIVELL D’ACCESSIBILITAT EXIGIBLE PER A USOS PÚBLICS EN EDIFICACIONS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 

Itinerari Element adaptat, si s’escau 

ÚS DE L’EDIFICACIÓ Adaptat Pract. Esc. Aparc. C. Hig. Dorm. Vest. Mob. 

SUPERFÍCIE/CAPACITAT – Articles de referència 2.2 2.3 2.4.3 2.4.4 2.4.5 2.4.6 2.4.7 2.4.8 

ٱ Docent ٱ Centres docents 

ٱ + 100 m² P A 

ٱ + 500 m² A A A A A A 

OBSERVACIONS 

(1) El concepte de “local sense ús” no està previst al Decret 20/2003, però és molt habitual en els encàrrecs. En previsió d’evitar problemes en el moment de tramitar el projecte o projectes 

d’activitats, es recomana que sigui practicable l’accés de cada local. Així mateix, en els casos en què és possible una subdivisió d’un local original en locals més petits. Finalment, si l’accés no 

és directe des de la via pública, es recomana almenys un recorregut practicable que connecti la via pública amb l’accés de cada un dels locals. 

Art. 19 Edificis destinats a l’oci, la cultura i l’esport. Els establiments i recintes esportius, sales de projeccions cinematogràfiques i teatres, palaus de congressos, sales de conferències i, en general, locals 

d’espectacles i activitats anàlogues, han de disposar d’espais reservats d’ús preferent per a persones amb mobilitat reduïda, d’acord amb allò que indica l’A2, punt 2.4.8. 

Els escenaris i les tarimes han de ser accessibles a través d’un itinerari adaptat. Nombre mínim de places d’ús preferent en funció de l’aforament: ≤ 100 places, 2; de 101 a 500 places, 5; de 501 a 1.000 places, 5; de 

1.001 a 2.500, 7; de 2.501 a 5.000 places, 8; > 5.000 places, 10 places, més 1 per cada fracció de 1.000 places a partir de les 5.000. 

ANNEX 2 

FITXES DE CONTROL REFERENTS A LES BARRERES ARQUITECTÒNIQUES EN L’EDIFICACIÓ 

2.2. Itinerari adaptat 

2.3. Itinerari practicable 

2.4. Elements adaptats de l’edificació 

2.4.1. Accessos 

2.4.2. Comunicació vertical 

2.4.3. Escales adaptades en edificis d’ús públic 

2.4.4. Aparcament adaptat 

2.4.5. Cambra higiènica adaptada 

2.4.6. Dormitori adaptat 

2.4.7. Vestidors adaptats en edificis d’ús públic 

2.4.8. Mobiliari adaptat en edificis d’ús públic 

2.4.9. Interior de l’habitatge adaptat

2.2 ITINERARI ADAPTAT 

2.2 ITINERARI ADAPTAT PROJECTE 

ITINERARI Ha de tenir una amplada = 0,90 m i una alçària lliure d’obstacles en tot el recorregut = 2,10 m. Es compleix 

CANVI DE SENTIT A cada planta hi ha d’haver un espai lliure de gir on es pugui inscriure un cercle de ø = Es compleix 

1,50 m. 

PAVIMENT El paviment és no lliscant. Es compleix 

CANVIS DE 

En els canvis de direcció, l’amplada de pas ha de permetre inscriure un cercle de ø = 1,20 m. Es compleix 

DIRECCIÓ 

PORTES 

porta 1 full Les portes han de tenir una amplada = 0,80 m i una alçària = 2,00 m. 

Es compleix 

Les manetes de les portes s’han d’accionar mitjançant mecanismes de pressió o palanca. 

portes + d’1 full Un dels fulls haurà de tenir una amplada = 0,80 m. Es compleix 

portes de vidre Llevat del cas en què el vidre sigui de seguretat, tindran un sòcol inferior = 0,30 m. Han de tenir una franja Es compleix 

horitzontal = 0,05 m d’amplada, col·locada a una h = 1,50 m i amb marcat contrast de color. 

bandes A les dues bandes d’una porta ha d’existir un espai lliure horitzontal, que no sigui escombrat per Es compleix 

l’obertura de la porta, i en què es pugui inscriure un cercle de ø = 1,50 m (excepte a l’interior de la cabina 

de l’ascensor). 

manetes Les manetes de les portes s’han d’accionar mitjançant mecanismes de pressió o palanca. Es compleix 

RAMPES Rampa exterior porxo 

pendents Longitudinals: x < 3,00 m – màx. 10%; 3,00 m = x = 10,00 m – màx. 8%; 10,00 < x = 20,00 m – màx. 6%. Es compleix (pendent màx. 6%) 

Transversal: màx. 2%. 

proteccions Si hi ha un desnivell = 0,20 m, es disposarà d’un element de protecció longitudinal d’una alçària = 0,05 m. Es compleix 

Rampes = 8% - Passamans o baranes amb passamans als dos costats (0,70 m – 1,00 m). 

elements de suport Elements de suport de disseny anatòmic secció = 0,04 – 0,05 m separats de qualsevol altre element, una d Es compleix 

= 0,04 m i que es prolongaran més enllà dels extrems a l’acabament de cada tram, una d = 0,25 m. 

replans Replans intermedis (llargada en la direcció de circulació = 1,50 m), en la unió de trams de diferent Es compleix 

pendent. 

A l’inici i final de cada tram de rampa hi haurà un replà de llargada = 1,50 m. 

ASCENSOR 

ADAPTAT 

dimensions Dimensions cabina: en el sentit de l’accés d = 1,40 m i en el transversal d = 1,10 m. Es compleix 

portes Les portes de la cabina i del recinte són automàtiques i d’amplada = 0,80 m. 

Es compleix 

Al seu davant es pot inscriure un cercle de ø = 1,50 m. 

passamans Alçària entre 0,90 m – 0,95 m. Disseny anatòmic secció = 0,04 – 0,05 m separats de paraments verticals Es compleix 

= 0,04 m. 

botoneres Han de tenir la numeració en braile o en relleu. 

Es compleix 

Les botoneres, tant les interiors com les dels replans, s’han de col·locar a una altura d’entre 1,00 m – 1,40 

m respecte al terra. 

Disposen d’un sistema visual-acústic per tal d’informar de les parades, que està col·locat en lloc visible 

dintre de la cabina. 

senyalització A cada planta i al costat de l’ascensor, hi ha d’haver un número en alt relleu que identifiqui la planta (10 x Es compleix 

10 cm) a una d = 1,40 m.

2.4 ELEMENTS DE L’EDIFICACIÓ ADAPTATS 

2.4.1 ACCESSOS PROJECTE 

Com a mínim un dels accessos a l'interior de l'edificació haurà d'estar desproveït de barreres Es compleix 

GENERAL 

arquitectòniques que impedeixin o dificultin l'accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. 

En el cas d'un conjunt d'edificis i d’instal·lacions, com a mínim un dels itineraris per a vianants 

que els uneixen entre ells i amb la via pública complirà les condicions establertes per als 

itineraris adaptats. 

En els casos en què existeixi un accés alternatiu per a les persones amb mobilitat reduïda, aquest no pot 

tenir un recorregut superior a sis vegades l’habitual i el seu ús no es pot condicionar a autoritzacions 

expresses o altres limitacions. 

2.4.2 COMUNICACIÓ VERTICAL PROJECTE 

La mobilitat o comunicació vertical entre espais, instal·lacions o serveis comunitaris en edificis d’ús Es compleix. Ascensor adaptat interior. 

GENERAL 

públic s’ha de realitzar mitjançant un element adaptat. 

2.4.3 ESCALES ADAPTADES EN EDIFICIS D’ÚS PÚBLIC PROJECTE 

Alçària ≤ 0,16m i estesa ≥ 0,30m. L’estesa no presenta discontinuïtats on s’uneix amb la contrapetja. El Es compleix 

GRAONS 

nombre màxim de graons seguits, sense replà intermedi, és de 12. 

PLANTA NO 

Escales amb projecció en planta corba o no recta, dimensió mínima de l’estesa = 0,30 m de la cara 

RECTA 

interior. 

SENYALITZACIÓ A l’inici i al final d’una escala, a la zona del replà, s’instal·laran elements de color i textura que contrastin Es compleix 

amb el paviment general, en una franja de longitud igual a la frontal de l’escala i una amplària =0,30 m. 

ESCALES L’amplada de pas útil és 1,50 m. Es compleix 

PROTECCIONS Es col·locaran, als dos costats, passamans o baranes amb passamans d’alçària = 1,00 m. Tub rodó = 0,04- Es compleix 

0,05 m. 

REPLANS Els replans intermedis tenen una llargada ≥ 1,20 m. Es compleix 

2.4.4. APARCAMENT ADAPTAT PROJECTE 

Aparcament exterior 

L’espai d’apropament ha d’estar comunicat amb un itinerari adaptat. Es compleix 

Es compleix 

DIMENSIONS Dimensions mínimes per al vehicle de 3,50 m x 4,50 m en bateria i de 2,00 m x 4,50 m en filera. 

S’accepta una amplària de 2,50 m si entre dues places hi ha un espai d’1,00 m. 

ESPAIS 

D’APROFITAMENT 

SENYALITZACIÓ Les places d’aparcament i l’itinerari d’accés a la plaça se senyalitzen pintant en el terra el símbol 

internacional d’accessibilitat i es col·locarà verticalment el corresponent senyal de reserva d’aparcament 

per a vehicles conduïts o que transportin persones amb mobilitat reduïda, essent obligatòria l’acreditació 

mitjançant la targeta. 

MÀQUINES ORA Les màquines expenedores de tiquets tindran l’element manipulable més alt a una altura = 1,40 m.

2.4 ELEMENTS DE L’EDIFICACIÓ ADAPTATS 

2.4.5. CAMBRA HIGIÉNICA ADAPTADA PROJECTE 

GENERAL Hi haurà d’haver entre 0,00 i 0,70 m d’altura respecte al terra i un espai lliure de gir de ø = 1,50 m. Cambres higièniques a totes les plantes i gimnàs. 

ESPAI 

Lateral al wàter, bidet, banyera i dutxa = 0,80 m. / Frontal al rentamans = 0,80 m. Es compleix 

D’APROFITAMENT 

DISTÀNCIA 1 Distància entre l’eix del wàter i/o l’eix del bidet i la paret lateral que conté la barra fixa = 0,40 m – 0,45 m. Es compleix 

DISTÀNCIA 2 Distància entre el punt més exterior de la tassa (wàter i bidet) i el mur posterior = 0,70 m – 0,75 m. Es compleix 

BARRES SUPORT Disposarà de dues barres de suport de longitud = 0,70 m separades entre elles, i respecte a l’eix d = 0,70 m, Es compleix 

situades per damunt del terra a una altura d’entre 0,70 m i 0,75 m. La barra situada al costat d’apropament 

serà batent. 

ALÇÀRIES L’alçària del seient (wàter i bidet) està compresa entre 0,45 m i 0,50 m. Es compleix 

RENTAMANS A una profunditat de 0,30 m, tindrà un espai lliure davall de 0,70 m d’alt. Alçària cara superior = 0,85 m. Es compleix 

MIRALLS Els miralls tindran col·locat el cantell inferior a una altura = 0,90 m del terra. Es compleix 

DUTXA 

L’espai d’utilització d’una dutxa tindrà unes dimensions mínimes de 0,85 m d’amplada i 1,20 m de fondària, En vestidors 

a més de l’apropament lateral. Base enrasada amb el paviment. Seient 0,50 x 0,50 m a una altura d’entre 0,45 

m i 0,50 m. 

AIXETES 

Les aixetes del bidet, rentamans, dutxa i banyera s’accionaran amb mecanismes de pressió o palanca. Les Es compleix 

aixetes de les banyeres es col·locaran al centre, no als extrems. En dutxes, no podran estar al mateix pla del 

seient. 

PORTES Amplada = 0,80 m. No podran envair el cercle de ø = 1,50 m. Es compleix 

TELÈFON 

Telèfon o timbre, situat dintre la zona dels 0,80 m de l’espai d’apropament al wàter, col·locat a una altura Es compleix 

= 0,90 m. 

PAVIMENT El paviment serà no lliscant. Es compleix 

SENYALITZACIÓ En establiments públics hi haurà indicadors dels serveis mitjançant un lletra H (homes) o D (dones) en alt Es compleix 

relleu. 

2.4.7. VESTIDORS ADAPTATS EN EDIFICIS D’ÚS PÚBLIC PROJECTE 

Es compleix 

PORTES Les portes i obertures de pas tindran una amplada = 0,80 m. Indicadors de serveis amb H o D en alt relleu. 

Les manetes de les portes s’accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca. 

ESPAI DE GIR Hi haurà un espai de gir de ø = 1,50 m que no pot ser escombrat per l’obertura de cap porta. Es compleix 

ESPAI 

Els espais d’apropament lateral a taquilles, bancs, dutxes i mobiliari tindran una amplada = 0,80 m. Es compleix 

D’APROPAMENT 

PAVIMENT El paviment serà no lliscant. Es compleix 

BANCS I LLITERES Tindran el seient a una altura d’entre 0,45 m i 0,50 m del terra. L’amplada del seient serà = 0,50 m. Es compleix 

ZONA D’ABAST Tots els mecanismes han d’estar a una altura = 0,40 m i = 1,40 m sobre el terra. Mai no poden ser al mateix Es compleix 

pla que el seient. 

LLITERA Disposarà d’una llitera d’una alçària = 0,45 – 0,50 m, 0,50 m d’amplària i 2,00 m de llargària per facilitar Es compleix 

canviar-se de roba.

2.4.8. MOBILIARI ADAPTAT EN EDIFICIS D’ÚS PÚBLIC PROJECTE 

SORTINTS/VOLATS Els elements sortints i/o volats = 0,15 m de volada i que limitin amb itineraris: 

Tindran un element fix i perimetral = 0,15 m d’alçària perquè els invidents els puguin detectar, o bé 

se situaran a una altura = 2,10 m. 

COMANDAMENT Els elements de comandament se situaran entre 1,00 m i 1,40 m d’altura. 

Es compleix 

AP. TELEFÒNICS L’element manipulable més alt dels aparells telefònics i màquines expenedores, ha d’estar situat a una altura 

= 1,40 m. 

CABINA LOCUTORI Les dimensions mínimes de la cabina locutori, lliures d’obstacles, seran: amplada = 0,80 m i fondària = 1,20 

m. 

El terra ha de quedar enrasat amb el paviment circumdant. 

L’espai d’accés a la cabina haurà de tenir una amplada = 0,80 m i una alçària = 2,10 m. 

ATENCIÓ AL PÚBLIC El mobiliari d’atenció al públic tindrà, totalment o parcial, una alçària respecte al terra = 0,85 m. 

Si només disposa d’apropament frontal, la part inferior entre 0,00 m i 0,70 m d’alçària i en una amplada 

= 0,80 m quedarà lliure d’obstacles per permetre l’apropament d’una cadira de rodes. 

TAULA La taula tindrà una alçària = 0,80 m. 

La part inferior, entre 0,00 m i 0,70 m d’alçària, i en una amplada = 0,80 m i una profunditat = 0,60 m 

quedarà lliure d’obstacles per permetre l’apropament d’una cadira de rodes. 

La plaça d’espectador per a usuaris amb cadira de rodes tindrà les dimensions següents: amplada = 0,80 m i 

fondària = 1,20 m. Els seients situats als passadissos tindran el braç del lateral que dóna al passadís abatible. 

PLAÇA 

D’ESPECTADOR

OBSERVACIONS PARTICULARS 



OBSERVACIONS PARTICULARS D’AQUEST PROJECTE 

CONSIDERACIONS FINALS D’AQUEST PROJECTE 

x Es compleixen totes les disposicions del Decret. 

ٱ Algunes de les disposicions del Decret no es compleixen a causa de motius de caràcter historicoartístic, de condicions físiques del terreny, 

d’impossibilitat material o un altre motiu, fet que es justifica a l’apartat anterior d’observacions particulars d’aquest projecte. 

Data i signatura del/s tècnic/s, 

Palma de Mallorca, març de 2009 

Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral

2 

PROYECTO: 

PROMOTOR: 

ARQUITECTO: 

RESIDUOS PROCEDENTES DE EXCAVACIÓN 

A Evaluación del volumen y características de los residuos que se originan 

Procedentes de excavación en terrenos naturales 

Procedentes de excavación de rellenos 

Total excavado 

NOU CENTRE D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANACOR 

EMPLAZAMIENTO: C/ SON BOGA s/n, CAMÍ DE SES BONES DONES 

IBISEC Institut Balear d'Infraestr. i S. Educatius i Cultura CIF: Q0700452F TEL: 

ANTONI BARCELÓ BAEZA i BÀRBARA BALANZÓ MORAL 

RESIDUOS DENSIDAD 

(Tn/m3) 

Grava y arena compactas 

Grava y arena sueltas 

Arcilla 

TOTAL 

Tierra vegetal 

Terraplén 

Pedraplén 

Otros 

TOTAL 

2.0000 

1.7000 

2.1000 

RESIDUOS DENSIDAD 

(Tn/m3) 

B Medidas previstas de reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra 

VOLUMEN 

(m3) 

VOLUMEN 

(m3) 

amidament terraplenat .......................................................................................................................................................................................... 

C Gestión de los residuos de excavación generados 

NOTAS: 

COMENTARIOS: 

COMENTARIOS: 

COMENTARIOS: 

"PLA DIRECTOR SECTORIAL PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ-DEMOLICIÓ, VOLUMINOSOS I PNEUMÀTICS FORA D’ÚS" BOIB 141. 23/11/2002 

(reutilización en la propia obra, otros usos, ...) 

PESO 

(Tn) 

0.00 0.00 

0.00 0.00 

14166.00 29748.60 

Otros 0.0000 0.00 0.00 

5.8000 14166.00 29748.60 

amidament excavació; transport de terres (excavació - terraplenat).................................................................................................................................................................. 

1.7000 

1.7000 

1.8000 

0.0000 

PESO 

(Tn) 

0.00 0.00 

0.00 0.00 

0.00 0.00 

0.00 0.00 

5.2000 0.00 0.00 

............................................................................................................................................................................................................................................................................ 

Medidas de reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra: 

29748.60 

Previsión de residuos destinados a la restauración de canteras Total 15678.60 Tn 

Març de 2009 

2.1000 

2.1000 

Firma, Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral 

Nº LICENCIA: 

MUNICIPIO: MANACOR 

14166.00 

6700.00 14070.00 

1.- Los desmontes y tierras no contaminadas se pueden destinar directamente a la restauración de canteras, por decisión del promotor y/o constructor, con la autorización de la dirección técnica. 

2.- Condiciones de aplicación del punto 1: a) que esté previsto en el proyecto o por decisión del director de obra. b) que se realice la correspondiente comunicación al Consell de Mallorca. 

(Versión Ene06) 

971177247

1 

PROYECTO: 

PROMOTOR: 

ARQUITECTO: 

RESIDUOS PROCEDENTES DE DEMOLICIÓN Y CONSTRUCCIÓN 

A Evaluación del volumen y características de los residuos que se originan 

Residuos procedentes de demolición 

SUPERFICIE DE LA ZONA 

A DEMOLER SEGÚN TIPOLOGÍA 

Viviendas de obra de 

fábrica 

Industrial de obra de 

fábrica 

Viviendas de 

hormigón armado 

Viviendas de 

hormigón armado 

NOU CENTRE D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANACOR 

EMPLAZAMIENTO: C/ SON BOGA s/n, CAMÍ DE SES BONES DONES 

COMENTARIOS: 

Residuos procedentes de construcción 

SUPERFICIE CONSTRUIDA / 

REFORMADA SEGÚN TIPOLOGÍA 

Viviendas 

Industria 

Viviendas 

COMENTARIOS: 

RESIDUOS I. VOLUMEN 

(m3/m2) 

Obra de fábrica 

Hormigón 

Pétreos 

Metales 

Maderas 

Vidrios 

Plásticos 

TOTAL 

RESIDUOS I. VOLUMEN 

(m3/m2) 

Obra de fábrica 

Hormigón 

Pétreos 

Embalajes 

Otros 

TOTAL 

Cantidad total de residuos generados en la obra 

I. PESO 

(Tn/m2) 

0.5270 0.5580 

0.2550 0.3450 

0.0240 0.0350 

0.0017 0.0078 

0.0644 0.0230 

0.0005 0.0008 

0.0004 0.0004 

I. PESO 

(Tn/m2) 

VOLUMEN 

(m3) 

VOLUMEN 

(m3) 

4.00 m2 

B Medidas previstas de separación en origen o reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra 

¿Se prevé la separación y almacenamiento diferenciado de residuos peligrosos? ... 

SÍ NO 

¿Se prevé la separación en obra de residuos inertes? .............................................. SÍ NO 

¿Se prevé la separación del resto de residuos? ......................................................... SÍ NO 

COMENTARIOS: 

"PLA DIRECTOR SECTORIAL PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ-DEMOLICIÓ, VOLUMINOSOS I PNEUMÀTICS FORA D’ÚS" BOIB 141. 23/11/2002 

IBISEC Institut Balear d'Infraestr. i S. Educatius i Cultura 

ANTONI BARCELÓ BAEZA i BÀRBARA BALANZÓ MORAL 

(2) 

(2) 

(2) 

(2) 

0.00 m2 

4.00 m2 

0.00 m2 

0.00 m2 

0.00 m2 

0.00 m2 

Locales (1) 5193.00 m2 

0.00 m2 

0.00 m2 

0.00 m2 

0.00 m2 

(aplicación obligatoria en todas las ocasiones) 

(cerámicos, restos de hormigón, tierras y similares) 

(restos metálicos, restos de madera, plásticos y similares no peligrosos) 

PESO 

(Tn) 

PESO 

(Tn) 

280.15 Tn 

............................................................................................................................................................................................................................................................................ 

Cantidad de residuos a gestionar en instalaciones autorizadas Total 252.15 Tn 

Valoración económica del coste de gestión Tarifa 51.66 €/Tn 

2.11 2.23 

1.02 1.38 

0.10 0.14 

0.01 0.03 

0.26 0.09 

0.00 0.00 

0.00 0.00 

Bituminosos 0.0000 0.0000 0.00 0.00 

Otros 0.0010 0.0060 0.00 0.02 

0.8740 0.9760 3.50 3.89 

0.0018 0.0015 

0.0244 0.0320 

0.0009 0.0010 

0.0640 0.0179 

0.0011 0.0008 

9.35 7.79 

126.71 166.18 

4.67 5.19 

332.35 92.95 

5.71 4.15 

0.0922 0.0532 478.79 276.26 

............................................................................................................................................................................................................................................................................ 

Medidas de reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra: 

........................................................................................................................................................................................................................................................ 

SÍ NO 

C Valoración económica del coste de una gestión adecuada de los residuos generados 

FIANZA 

Superficie total demolida 

enderroc de 2 fites ........................................................................................................................................................................................... 

(1) 

(1) 

(1) 

0.00 m2 

(1) OBRA NUEVA Y/O AMPLIACIÓN 

(2) REFORMA 

MUNICIPIO: 

Superficie total construida/reformada 

març 2009, Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral 

Nº LICENCIA: 

MANACOR 

125% x Total x Tarifa = 

(Versión Ene06) 

CIF: Q0700452F TEL: 971177247 

5193.00 m2 

28.00 

16282.59 € 

Tn 

* Tarifa para Densidad 0,5-1,2 t/m3

3.2.6. CONTROL DE QUALITAT (D 59/1994) 

Decreto 59/1994 y Plan de Control de Calidad 

De acuerdo con el Decreto 59/94 sobre "Control de calidad en la edificación", se efectuarán los siguientes controles para la correcta ejecución 

de la obra. 

El arquitecto Técnico o Aparejador designado en la obra elaborará el proyecto de control de calidad, de acuerdo con la enumeración y definición 

que especifica el presente proyecto de ejecución. 

Excepto que los otros documentos pormenoricen con más detalle cualquier característica física o de resistencia de un material, exigirán las 

siguientes características y controles: 

1. ACERO PARA ESTRUCTURAS METÁLICAS 

1.1. Elemento estructural 

Perfilería según planos de estructuras y detalles. 

Tipo de acero B500S y 5.100 kg./cm2 de resistencia característica. 

Perfilería europea. 

Cumplirá las normativas del Ministerio de la Vivienda NBE EA-95. 

1.2. Elemento de unión 

Cordón de soldadura continua o tornillos de alta resistencia 6.000 kg./cm2. 

1.3. Control y ensayo 

Se controlará la identificación del fabricante, dimensionado del perfil, estado aparente y símbolo de la clase de acero. 

En perfilería atípica o que no cumpla las especificaciones anteriores se efectuará el ensayo de recepción que determine la Dirección Facultativa 

para comprobar el cumplimiento de la garantía del fabricante. 

2. HORMIGÓN EN MASA y ARMADO 

2.1. Elaboración en obra 

Resistencia característica en cimientos y muros: HA-25/B/20/IIa. 

Resistencia característica en forjados y jácenas: HA-25/B/20/IIa. 

Consistencia blanda en todos los casos. 

Diámetro del árido < 20 mm. en chapas de forjados y otros. 

2.2. Prefabricado en central 

Resistencia característica en cimientos y muros: HA-25/B/20/IIa. 

Resistencia característica en forjados y jácenas: HA-25/B/20/IIa. 

Consistencia blanda en todos los casos. 

Diámetro del árido < 20 mm. en chapas de forjados y otros. 


Se efectuarán ensayos previos en los casos siguientes: 

- hormigones de planta, con aditivos. 

- hormigones especiales, sin experimentar. 

Se realizará un control reducido de la obra según determina la norma EHE para obras de hormigón armado y en masa. 

Este control consistirá en: 

- Prefabricado en central: 

- Hojas de suministro con especificación de fabricante, resistencia, consistencia y tiempo entre fabricación y puesta en obra. 

- Si se cumple el apartado anterior y se dispone de sello de calidad, no es necesario otro control, si no se hará la estadística según EHE. 

- Fabricado en obra: 

- Control estadístico, a nivel reducido, según EHE. 

3. ACERO DE ARMAR 

3.1. Definición 

Se utilizará únicamente acero REA corrugado del tipo ANC-500-A, según los diámetros, anchuras y separaciones prescritos en el proyecto o por 

indicación de la Dirección Facultativa con especificación expresa del coeficiente de seguridad utilizado. 



No se podrán utilizar partidas de acero que no lleguen acompañadas de certificado de garantía del fabricante, excepto que se efectúe ensayo del 

acero según NBE EA-95 a nivel normal. 

El control a efectuar será: 

- Identificación de las partidas de acero utilizadas. 

- Estado aparente. 

- Certificado de garantía del fabricante. 

4. ADICIONES y ADITIVOS 


Se denominan adiciones a los tipos de cenizas volantes que, añadidas al hormigón, mejoren algunas de sus propiedades y aditivos los que, sin 

modificar sus propiedades, facilita la reacción química de fraguado en condiciones especiales. 

Como adiciones se aceptan únicamente las puzolanas suministradas en planta que cumplan con la EHE y se prohiben las cenizas volantes y los 

cementos de origen africano. 

Como aditivos se aceptan los que especifique la Dirección Facultativa en cada caso y para temperaturas inferiores a 0o C los anticongelantes 

que obligatoriamente se tendrán que añadir. 


Se ensayarán los hormigones que utilicen cenizas volantes con control normal. 

El control a efectuar será: 

- Etiquetaje y fabricante 

- Dosificación recomendada por el fabricante 

- Certificado de garantía del fabricante. 

5. AGUA 


Se utilizará únicamente agua dulce sancionada por la práctica. Normalmente será el agua potable de suministro regular en el municipio. 


Se verificará la procedencia. Se efectuará control de ensayo cuando no se tengan antecedente o en caso de duda. 

6. ÁRIDOS 


Se utilizaran áridos de arenas o gravas de canteras naturales, rocas machacadas o escorias siderúrgicas que no contengan piritas, sulfuros o 

materia orgánica, arcillas ni reactivos con alcalino del cemento. 

6.2. Control y Ensayo 

Se verificará la procedencia. Se efectuará control de ensayo para las escorias siderúrgicas, los que contienen sulfuros oxidables o los que no se 

tengan antecedentes de aplicaciones sancionadas por la práctica. 

7. CEMENTO 


Se utilizaran en la obra únicamente los cementos regulados por el RC-03. Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción de 

cementos, figurando lo siguiente: Portland (P), Portland con adiciones activas (PA), Siderúrgico (S), Puzolania (PUZ) y Alúmina (A), en casos 

especiales per prescripción de la Dirección Facultativa. 


Se verificará: la identificación, la homologación y el distintivo de calidad o certificación de conformidad oficial. 

Si cumple el control se conservará en la obra una muestra preventiva del cemento a efectos de contraste. 

Si falta la homologación o la identificación no se permitirá hacerlo servir. 

Si no es nacional ni europeo tampoco se permitirá hacerlo en la obra. 

Si se utiliza cemento sin distintivo o certificado se efectuará ensayo según la RC-03. 

8. YESOS 



Se utilizarán en la obra yesos y escayolas que figuren en el Pliego de Recepción RY-88, se tengan homologados y dispongan del certificado de 

la "Comisión de Vigilancia y Certificación del Ministerio de Industria y Energía". 


Se verificará: identificación, envasado, buen estado aparente, homologación y sello de calidad o certificado de conformidad. 

Se rechazará todas las partidas que no cumplan este control. 

9. IMPERMEABILIZACIONES 


Se utilizará como impermeabilizante materiales bituminosos, preferentemente membranas de PVC o butilo, debidamente protegidas contra la 

intemperie. 


Preferentemente se utilizarán sistemas amparados con el documento de aptitud técnica y se realizará de acuerdo con el citado documento. 

Se guardará una muestra del material a emplear y se colocará la fecha de ejecución. 

En los casos que no cumpla la norma MV-301/86 se rechazará el material. 

10. AISLAMIENTO ACÚSTICO 


En los casos en que lo especifique el proyecto se utilizará aislante acústico del tipo HERACLIT o similar con las especificaciones que se 

indiquen. 


Se verificará: el tipo de material, la densidad y la absorción fonoacústica, que suministra el fabricante. 

11. AISLAMIENTO AL FUEGO 


En los casos en que lo especifique el proyecto se colocarán retardadores de fuego con las especificaciones que se indiquen. 

11.2. Control y Ensayo 

Se verificará: el tipo de material y la resistencia al fuego que suministra el fabricante. 

Se controlará: la ubicación en obra y el certificado acreditativo del fabricante que se cotejará con el apéndice 1 de la NBE-CPI-96. 

12. AISLAMIENTO TÉRMICO 


Se colocará el aislamiento térmico especificado en las hojas de cálculo de la NBE-AT/87 que se adjunten al final de este pliego. 

El cálculo se ha basado en 4 cm. de poliestireno expandido (POREX) de 20 kg./cm2 en paramentos verticales y 40 kg./cm2 en paramentos 

horizontales, a pesar de todo se aconseja la colocación de poliuretano proyectado con un grueso de 3 cm. 


Se colocarán únicamente productos con sello de calidad o certificado de conformidad del fabricante. 

Se controlará: la identificación, la homologación, la conductividad térmica y la densidad aparente que certifica el fabricante. 

Se prohiben los materiales orgánicos. 

13. TECHOS UNIDIRECCIONALES 


Se utilizarán preferentemente forjados unidireccionales de semiviga armada preindustrialitzados pudiéndose utilizar también los prefabricados a 

pié de obra y los hormigonados "in situ". Siempre de acuerdo con la EFHE. 

13.2. Características 

Se establecerán, a pie de obra y de conformidad con el Constructor, las características de los techos que compondrán la obra. 

Se establecerá: el tipo de vigueta, el tipo de bovedilla, la sobrecarga estimada, los momentos máximos y la superficie total. 



Los techos prefabricados fuera de la obra tienen que disponer de autorización de ·s para poder colocarse. 

Se controlará: certificado de garantía, código de identificación de las viguetas y identificación y compatibilidad de laos bovedillas. 

Se efectuará una prueba de carga cuando las viguetas no dispongan de sello de calidad y superen los 2.000 m de superficie. 

Se efectuará una prueba de carga para cada techo superior a 5.000 m o fracción, aunque se disponga de sello de calidad. 

14. LADRILLOS CERÁMICOS 


Todas las paredes de carga, esquinas y jambas de ventana tendrán que ser de ladrillo hueco tipo "gero". 

Unicamente se admitirá la tochana para paredes de cerramiento (excepto esquinas y jambas) y tabicones. 


Todos los ladrillos cerámicos que intervengan en obra, sea quien sea el promotor, tendrán que cumplir el pliego de condiciones a la recepción de 

ladrillos cerámicos RL-88 excepto de ladrillos especiales expresamente aprobados por la Dirección Facultativa. 

Se controlará: el buen estado aparente del material, la identificación, el sello de calidad INCE o el certificado de control y ensayo de un 

laboratorio acreditado, de fecha inferior a 6 meses. 

El incumplimiento de alguno de estos controles obligará a efectuar ensayo de control. 


II. ANNEXES A LA MEMÒRIA 

II.1. INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT 

A les Illes Balears és vigent el Decret 35/2001, de 9 de març de la Conselleria d’Obres, 

Habitatge i Transport, referent a Mesures reguladores de l’ús i manteniment dels edificis, el 

qual es superposa amb les exigències del CTE i a l’espera de la modificació o concreció per 

part de l’Administració competent, s’adjuntarà a la documentació del Final d’Obra, les 

instruccions d’ús i manteniment de l’edifici acabat, les quals es realitzen segons l’esmentat 

Decret i compliran els requeriments del CTE. 

II.2. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA 

-Antecedents: 

D’acord amb la directiva europea 2002/91/CE, el BOE del 31 de gener de 2007 va publicar 

el Real Decreto 47/2007, de 19 de gener, que aprova el procediment bàsic per a la 

certificació d’eficiència energètica d’edificios de nova construció. 

Aquesta directiva estableix que els edificis han de disposar d’un certificat d’ eficiència 

energètica. 

S’adjunta fitxa de la qualificació energètica. Un cop l’edifici estigui acabat es realitzarà la 

certificació energètica i s’inclouran les proves, comprovacions i inspeccions pertinents. 


El presente certificado de eficiencia energética supone la conformidad de la información que contiene con la calificación energética obtenida y con el proyecto de 

ejecución del edificio, quedando ligado a él como parte integrante del mismo. 

CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DEL PROYECTO -Opción general-. Ver. 4.4.2007 

R.D. 47/2007, DE 19 DE ENERO POR EL QUE SE APRUEBA EL PROCEDIMIENTO BÁSICO PARA LA CERTIFICACIÓN DE EFICIENCIA 

ENERGÉTICA DE EDIFICIOS DE NUEVA CONSTRUCCIÓN. 

ANTONI BARCELÓ BAEZA, arquitecto colegiado número 290467 del Colegio Oficial de Arquitectos de las Islas Baleares i Bàrbara 

Balanzó Moral, arquitecta colegiada número 29955/3 del Colegio Oficial de Arquitectos de Catalunya, según lo establecido el artículo 

5º del R.D. 47/2007, de 19 de enero, por el que se aprueba el procedimiento básico para la certificación energética de edificios de 

nueva construcción, certifico que el edificio por mi proyectado cuyos datos se exponen a continuación cuenta con una eficiencia 

energética de proyecto del tipo: A B C D E 

Identificación del edificio: 

Descripción y uso del edificio: CEIP de Manacor 

Programa elegido para la obtención de la certificación de eficiencia energética: 

Programa CALENER 

Versión VyP 

Versión GT 

Programa alternativo ...................................................................... (Indicar el programa utilizado) 

Descripción de las características energéticas del edificio, sistema envolvente, instalaciones, condiciones normales de funcionamiento 

y ocupación: 

Según proyecto de ejecución adjunto al presente certificado 

Descripción de las pruebas comprobaciones e inspecciones llevadas a cabo durante la ejecución del edificio según el artículo 7.2 del 

R.D. 47/07: 

Se detallarán en la documentación final de obra 

Etiqueta de eficiencia energética: 

Edificio: Centre Multiusos 

Localidad / Zona climática: B3 

Uso del edificio:Centro Multiusos 

Consumo de energía anual: (*) kWh/año 

(*) kWh/m2 

Emisiones de CO2 anual: (*) kg CO2/año 

(*) kg CO2/m2 

El consumo real de energía del edificio y sus emisio- 

nes de dióxido de carbono dependerán de las condi- 

ciones de operación y funcionamiento del edificio y de 

las condiciones climáticas entre otros factores. 

Válida hasta 01/01/2019 

maig del 2009 

Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral 

Arq.col nº 290467del COAIB i 29955/3 COAC 

(*) Con el empleo de la opción simplificada, para cuya utilización se cumplen los requisitos establecidos en el R.D. 47/2007, no es necesaria la cumplimentación de los 

valores requeridos de emisiones de CO2 y consumo de energía.

III. ANNEXES AL PROJECTE 

III.1. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 

S’adjunta l’Estudi de Seguretat i Salut. 

III.2. ESTUDI GEOTÈCNIC 

Estudi realitzat per LBC Laboratorio Balear para la Calidad S.L., el 3 de febrer de 2009, núm 

de visat 010900438, Ref. LBC 61838/081074/001, geòloga Sandra Castaño Rodríguez, 

col·legiada núm. 6149. 


IV. CARACTERÍSTIQUES DEL CONTRACTE 

1. CLASSIFICACIÓ DE L’EMPRESA CONTRACTISTA 

La classificació de l’empresa contractista d’obres haurà d’incloure els següents grups, segons l’art. 

289 del Reglament General de Contractació: 

Grup C. Tots els subgrups (subgrups principals C-2 i C-4) 

La categoria del contracte d’execució d’obra és Categoria F, segons prescriu l’Ordre Ministerial de 

28/6/91 (BOE 176 de 24/6/91) 

Anualitat mitja: Pressupost Contracta x 12 mesos / mesos durada obra 

2. FÓRMULA DE REVISIÓ DE PREUS 

Segons el termini proposat per l’execució de les obres, si es donen les condicions requerides per a 

poder revisar, s’aplicarà la Fòrmula Polinòmica segons la normativa vigent. 

Segons l’article 77 de la LSCP i l’article 104 del Reglament. Correspon la Fòrmula 19 

3. ADAPTACIÓ DE PREUS AL MERCAT 

El pressupost s’ha realitzat en base a un ajust de preus reals de mercat. Els valors unitaris 

considerats en les diferents partides d’obres han estat contrastats i ponderats convenientment, en 

relació als que habitualment s’apliquen a la zona d’emplaçament del projecte, i segons les 

característiques i exigències de l’obra esmentada. 

La base de preus utilitzada ha estat el Banc de Preus de l’ITEC de 2009, preus per la Comunitat de 

les Illes Balears. 

4. CARÀCTER DE L’OBRA 

Segons l’article 127.2 del Reglament de la llei de contractes, es fa constar que el projecte comprèn 

una obra completa d’un Centre d’Educació Infantil i Primària (9+18). 

5. TERMINI D’EXECUCIÓ DE L’OBRA. PLA D’OBRA DE CARÁCTER INDICACTIU, AMB 

PREVISIÓ DEL TEMPS I EL COST 

El termini d’execució previst per a les obres objecte del present projecte es pot estimar en un període 

màxim de catorze mesos (14 mesos). 

S’adjunta annex un diagrama de Gantt relatiu ala proposta del pla d’obra a seguir en les diferents 

fases d’execució dels treballs i instal·lacions inclosos en el projecte. 

8. TERMINI DE GARANTIA 

D’acord amb les determinacions de la vigent Llei d’Ordenació de l’Edificació L.O.E. i del que resulta 

de la legislació sobre els procediments de contractació dels organismes de les Administracions 

Públiques, el termini mínim a considerar en aquest cas és d’un any (1 any). 

Es compliran la resta d’especificacions de l’esmentada Llei. 


TERMINIS D'EXECUCIÓ 

100% 

90% 

80% 

70% 

60% 

50% 

40% 

30% 

20% 

10% 

0% 

0 mesos 2 m 4 m 6 m 8 m 10 m 12 m 14 m 

(2) 30% 60% 100% 

El termini d'execució previst per a aquesta obra és de 14 mesos 

(1) Pressupost contarctual PEM×1,19+IVA en euros) 

(2) Indiqueu el mes que es preveu la realització del 30 / 60 / 100% del Pressupost 

PROGRAMA DE TREBALL PER CAPÍTOLS 

mes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 

PEC per Capítols 

PEM per CapítolPEM per Capítols 

Capítols en euros ×1,19+IVA en € % 

enderro E.01 496,00 € 684,68 0,01 

m.terre E.02 171.654,52 € 236.951,90 4,60 

fonam E.03 252.043,31 € 347.920,59 6,75 

estr E.04 615.716,49 € 849.935,04 16,49 

t.prima E.05 469.876,02 € 648.616,86 12,58 

t.interio E.06 174.307,68 € 240.614,32 4,67 

acab.ex E.07 3.794,68 € 5.238,18 0,10 

acab.in E.08 467.294,42 € 645.053,22 12,51 

t.secun E.09 319.143,95 € 440.546,31 8,55 

int.secu E.10 75.767,93 € 104.590,05 2,03 

instal E.INS. 821.594,38 € 1.134.128,88 22,00 

eq.fix E.21 3.250,97 € 4.487,64 0,09 

urb/vial 01.0U 260.632,40 € 359.776,96 6,98 

SS 01.0Z 67.221,36 € 92.792,37 1,80 

CQ 01.CQ 31.725,78 € 36.801,90 0,85 

SUMA 

PC 

MES 

SUMA 

ACUM. 

PEM×1 

,19+IV 

A 

128.075,02 

128.075,02 

414.035,56 

542.110,58 

376.294,38 

918.404,96 

410.667,85 

1.329.072,81 

1.329.072,81 

408.107,21 

1.737.180,02 

408.107,21 

2.145.287,24 

% 30 60 100 

336.183,53 

2.481.470,77 

476.437,81 

2.957.908,58 

2.957.908,58 

477.335,34 

3.435.243,92 

477.335,34 

3.912.579,26 

361.884,76 

4.274.464,02 

361.884,76 

4.636.348,78 

256.343,82 

4.892.692,60 

255.446,29 

5.148.138,89 

5.148.138,89 

3.734.519,89 € 

(PEM+IVA) 

3.734.519,89 € 5.148.138,89 100,00

I.A. DOCUMENTACIÓ ANNEXA. FITXES 

GENERALITATS 

- FITXA DE DECLARACIONS BÀSIQUES 

- FITXA D’ACCESSIBILITAT, TANCAMENT I CONNEXIONS DE SERVEI PROVISIONALS. 

- FITXA DE DECLARACIONS RELATIVES A LES NORMES DE SEGURETAT. 

- COMPLIMENT DE LA LOGSE. 

- COMPLIMENT DE LA NORMATIVA D’EDUCACIÓ. 

- Art. 138. ADAPTACIÓ AL MEDI AMBIENT. 

- FITXA URBANÍSTICA 

MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 

- MOVIMENT DE TERRES 

- FITXA DE L’INFORME GEOTÈCNIC 

- FITXA DE CONDICIONS TECNIQUES 


FITXA DE DECLARACIONS BÀSIQUES RELATIVES AL PROJECTE 

Aquest projecte de CONSTRUCCIÓ DEL CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE 

MANACOR (9+18)....................... 

redactat pels arquitectes ANTONI BARCELÓ BAEZA I BÀRBARA BALANZÓ MORAL .............. 

a- Conté obra completa, capaç de prestar servei en el sentit exigit per la llei i el reglament de 

Contractes de les Administracions Públiques. 

b- S’ha redactat disposant de la informació geotècnica i topogràfica precisa i les solucions adoptades 

s’hi adapten. 

c- El projecte compleix la legislació vigent en matèria del programa de necessitats per a centres 

docents de les característiques corresponents. 

d- El projecte compleix i incorpora totes les disposicions pertinents de la normativa bàsica vigent, i en 

general totes les disposicions de compliment obligat, especialment aquelles relacionades amb 

qüestions de seguretat. S’adjunta relació d’aquesta normativa. 

e- El projecte compleix la normativa de caràcter urbanístic corresponent al solar, i els autors del 

projecte han obtingut la informació precisa i han realitzat les consultes necessàries perquè el 

projecte pugui obtenir en el seu moment la corresponent llicència municipal d’obres. 

Palma de Mallorca, 30 de març de 2009 

ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE 

Antoni Barceló Baeza 

Bàrbara Balanzó Moral 


FITXA D’ACCESSIBILITAT, TANCAMENT I CONNEXIONS DE SERVEI PROVISIONALS 

En els plànols corresponents s’indica la situació i l’emplaçament de les obres, de manera que el 

constructor pugui verificar abans de la construcció quines seran les condicions dels accessos a l’hora 

de la realització de les obres i haurà de tenir-ho en compte a l’hora de valorar les repercussions 

relatives a aquest punt. 

Serà per compte del contractista l’execució de tots els treballs que siguin necessaris per al tancament 

temporal de les obres, com també els permisos i taxes, i és també al seu càrrec la posterior demolició 

i restauració d’accessos, voreres, etc. 

Així mateix, seran exclusivament a càrrec del contractista l’execució dels treballs precisos per l’accés 

a les obres, l’abastament, les taxes i permisos, i haurà de reparar, un cop acabada l’obra, aquells que 

per causa seva s’hagin deteriorat. 

Durant el temps que duri l’obra, el contractista haurà d’obtenir l’aigua i l’electricitat de les 

corresponents connexions de servei provisionals d’obra, que haurà d’obtenir al seu càrrec exclusiu. 


EL CONTRACTISTA ELS ARQUITECTES AUTORS 

DEL PROJECTE 

Antoni Barceló Baeza i 



FITXA DE DECLARACIONS RELATIVES A LES NORMES DE SEGURETAT 

Aquest projecte de CONSTRUCCIÓ DEL CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE 

MANACOR (9+18)....................... 

redactat pels arquitectes ANTONI BARCELÓ BAEZA I BÀRBARA BALANZÓ MORAL .............. 

Compleix les disposicions relatives a seguretat següents: 

BARANES: 

No han de ser escalables, ni permetre passar al seu través. 

L’alçada mínima 100/110 cm. amidada des de qualsevol punt al que els nens puguin enfilar-se (amb 

passamà d’acord amb la normativa sobre persones amb mobilitat reduïda). 

Si són de barrots verticals, separació màxima de 10 cm (segons CTE DB SU, per a ús infantil). 

VIDRES: 

Qualsevol vidre situat total o parcialment per sota d’1,00 m d’alçada, serà armat, laminat de seguretat 

d’un gruix de ≥ 3+3 mm. (es recomana que s’apliqui aquesta solució a tot el centre). 

FINESTRES: 

La descomposició de la finestra serà de tal manera que no hi hagi elements practicables per sota 

d’1,10/1,20 m (o bé s’instal·larà barana protectora) mesurat sobre qualsevol element al qual el nen 

pugui enfilar-se (radiador, lleixa, etc.). 






- Compliment de la LOGSE 

El projecte s’ha realitzat seguint les recomanacions i el programa definit per la LOGSE. 

S’adjunta quadre de superfícies comparatiu. 

- Compliment de la normativa d’educació: 

Ordre de 4 de novembre de 1991 del MEC per la que s’aproven els Programes de 

Necessitats per a la redacció dels projectes. (BOE nº 271, dimarts 12 novembre 1991). 

Reial Decret 1004/1991; de 14 de juny, del M.E.C.D., pel que se estableixen els requisits 

mínims dels Centres. (BOE nº 26). 

- Article 138 sobre adaptació al medi ambient. 

Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei sobre 

el Règim del Sòl i Ordenació Urbana. 

Art. 138. Adaptación al ambiente.- Las construcciones habrán de adaptarse, en lo básico, 

al ambiente en que estuvieran situadas, y a tal efecto: 

b) En los lugares e paisaje abierto y natural, sea rural o marítimo, o en las perspectivas que 

ofrezcan los conjuntos urbanos de características histórico-artísticas, típicos o tradicionales, 

y en las inmediaciones de las carreteras y caminos de trayecto pintoresco, no se permitirá 

que la situación masa altura de los edificios, muros y cierres, o la instalación de otros 

elementos, limite el campo visual para contemplar las bellezas naturales, rompa la armonía 

del paisaje o desfigure la perspectiva propia del mismo. 

La solució adoptada en el present projecte no entra en oposició o controvèrsia complint amb 

el que s’estableix en l’article 138-b de la Llei del Sòl abans descrita. 


MOVIMENT DE TERRES 

Les característiques del terreny són les que figuren a l’estudi geotècnic que forma part del projecte, 

dins de l’apartat I.3/1 de la memòria. 

El constructor, per tant, en coneix amb anterioritat a la contractació, la naturalesa, les capes, la 

profunditat, etc. i les ha de tenir en compte a l’hora de valorar les condicions d’execució dels treballs 

corresponents. 

En els plànols corresponents s’indica la posició de l’edificació, i per tant el constructor pot conèixer 

amb anterioritat les possibilitats d’abocar les terres sobrants o d’obtenir les terres necessàries i tenirho 

en compte a l’hora de valorar les condicions d’execució dels treballs corresponents. 







FITXA DE L’INFORME GEOTÈCNIC 

Es disposa de l’Estudi realitzat del qual es transcriuen les següents conclusions 

L’informe geotècnic que segueix a continuació ha estat realitzat per l’empresa LBC Laboratorio Balear 

para la Calidad S.L., el 3 de febrer de 2009, núm de visat 010900438, Ref. LBC 61838/081074/001, 

geòloga Sandra Castaño Rodríguez, col·legiada núm. 6149, i conté la informació necessària per a 

una concepció, càlcul i dimensionament correcte de la fonamentació de l’edifici. 

Fa referència al solar objecte del present projecte i la informació que conté ha estat tinguda en 

compte a l’hora de redactar el projecte, particularment en el càlcul dels fonaments; les solucions 

adoptades s’ajusten a les recomanacions que hi consten. 

Aquest informe s’incorpora al projecte entre d’altres qüestions perquè el contractista general pugui 

conèixer, amb anterioritat a la seva oferta econòmica, quines són les condicions del terreny en què 

han de realitzar-se les obres, i esmenar possibles errors continguts en aquest. 






FITXA DE CONDICIONS TÈCNIQUES 

El Plec de Condicions Tècniques generals completarà, en defecte de documentació del Plec de 

Condicions Tècniques Particulars, la normativa assenyalada d’obligat compliment, les normatives de 

compliment condicional per a la ubicació de l’edifici i establerta pels organismes de l’Administració 

local i empreses concessionàries de serveis públics, que haurà de ser coneguda i emplenada per 

l’empresa constructora i els seus representats a l’obra; com també el Plec de Condicions Tècniques 

de la Direcció General d’Arquitectura, i la Reglamentació vigent sobre Seguretat i Higiene en el 

Treball. 







V. PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS I TÈCNIQUES 

PLIEGO DE CONDICIONES PARTICULARES 

Modelo adaptado a la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación 

PROYECTO: ...................NOU CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR ........... 

EMPLAZAMIENTO:.........C/ SON BOGA s/n – Camí de Ses Bones Dones. 07500 MANACOR.......... 

LA PROPIEDAD: .............. Govern de les Illes Balears. Institut d’Infraestructures i 

.........................................Serveis educatius i culturals. IBISEC .......................................................... 

ARQUITECTO:................ANTONI BARCELÓ BAEZA i BÀRBARA BALANZÓ MORAL ....................... 

Condiciones particulares que han de regir en el adjunto proyecto del que forma parte el presente Pliego de condiciones y 

que consta además de Memoria, Planos, Estado de mediciones y presupuesto, preceptuando para lo no previsto en el 

mismo el Pliego general de condiciones de la edificación compuesto por el Centro Experimental de Arquitectura, aprobado 

por el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España y adoptado para sus obras por la Dirección General de 

Arquitectura y Edificación. 

TITULO ÚNICO: 

CONDICIONES PARTICULARES DE ÍNDOLE FACULTATIVA 

EPÍGRAFE I.-DE LAS OBLIGACIONES GENERALES Y DERECHOS DEL CONTRATISTA 

El Constructor es el agente que asume contractualmente ante el Promotor, el compromiso de ejecutar con medios 

humanos y materiales, propios y ajenos, las obras o parte de las mismas, con sujeción al proyecto y al contrato. Sus 

obligaciones, de acuerdo con el artículo 11 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, son las 

siguientes: 

S Ejecutar la obra con sujeción al proyecto, a la legislación aplicable y a las instrucciones del Director de obra y del 

Director de la ejecución de la obra, a fin de alcanzar la calidad exigida en el proyecto. 

S Tener la titulación o capacitación profesional que habilita para el cumplimiento de las condiciones exigibles para 

actuar como Constructor. 

S Designar al Jefe de obra que asumirá la representación técnica del Constructor en la misma y que por su titulación o 

experiencia, deberá tener la capacitación adecuada de acuerdo con las características y la complejidad de la obra. 

S Asignar a la obra los medios humanos y materiales que por su importancia requiera. 

S Formalizar las subcontrataciones de determinadas partes o instalaciones de la obra dentro de los límites establecidos 

en el contrato. 

S Firmar el acta de replanteo, el acta de recepción de la obra y demás documentos complementarios. 

S Facilitar al Arquitecto director de obra los datos necesarios para la elaboración de la documentación de la obra 

ejecutada. 

S Suscribir las garantías previstas en el artículo19 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la 

edificación. 

Documento de Estudio y análisis del proyecto de ejecución: El Constructor antes del inicio de la obra solicitará del 

Promotor la aportación del documento de Estudio y análisis del proyecto de ejecución redactado por el Aparejador o 

Arquitecto Técnico desde la óptica de sus funciones profesionales en la ejecución de la obra. 

Estudio de seguridad y salud o estudio básico de seguridad y salud en las obras: El Constructor antes del inicio de la obra 

solicitará del Promotor, de acuerdo con el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen 

disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras en construcción, el Estudio de seguridad y salud o Estudio 

básico de seguridad y salud en las obras, según se den los supuestos especificados en el artículo 41. Dicho documento 

deberá haber sido redactado por Técnico competente y el Constructor está obligado a conocer y dar cumplimiento a las 

previsiones contenidas en dicho documento. 

Oficina en la obra: El Constructor habilitará en la obra una oficina en la que existirá mesa o tablero adecuado donde 

puedan extenderse y consultarse los planos. El Constructor deberá tener siempre en dicha oficina una copia de todos los 

documentos necesarios para la realización de las obras: 

S Proyecto básico y de ejecución redactado por el Arquitecto y facilitado por el Promotor. 

S Libro de órdenes y asistencias, facilitado por el Arquitecto director de obra. 

S Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud en las obras, según se den los supuestos 

especificados en el artículo 41 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, redactado por Técnico competente y 

facilitado por el Promotor. 

S Plan de seguridad y salud a disposición permanente de la Dirección facultativa (artículo 7.5 del Real Decreto 


1627/1997). 

S Libro de incidencias, en su caso y en cumplimiento del artículo 13 del Real Decreto 1627/1997. Asimismo tendrá 

copia de aquellos documentos exigibles por las disposiciones vigentes durante la realización de la obra. Deberá 

también tener expuesto en la obra de forma visible el aviso previo que, de acuerdo con el artículo 18 del Real Decreto 

1627/1997, debe haber efectuado el Promotor a la autoridad laboral competente antes del comienzo de los trabajos. 

Presencia del Constructor en la obra: El Constructor por sí, o por medio de sus facultativos, representantes o encargados, 

estará en la obra durante la jornada legal de trabajo y acompañará al Arquitecto director de obra, al Aparejador o 

Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y al Coordinador en materia de seguridad y salud durante la 

ejecución de la obra, en las visitas que hagan a la obra, poniéndose a su disposición para la práctica de los 

reconocimientos que consideren necesarios, suministrándoles los datos precisos para la comprobación de mediciones, 

liquidaciones y cumplimiento de las medidas legales de seguridad y salud. 

Representación técnica del Constructor: Tendrá obligación el Constructor de poner al frente de su personal y, por su 

cuenta, un representante técnico legalmente autorizado cuyas funciones serán, de acuerdo al artículo 11 de la Ley 

38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, las de asumir las funciones de Jefe de obra por lo que 

deberá tener la capacitación adecuada de acuerdo con las características y complejidad de la obra. Realizará la vigilancia 

necesaria para que la obra se ejecute con sujeción al proyecto, a la licencia, a la legislación aplicable y a las instrucciones 

del Arquitecto Director de obra y del Director de la ejecución de la obra con el fin de alcanzar la calidad prevista en el 

proyecto. En este sentido deberá vigilar los trabajos y colocación de andamios, cimbras y demás medios auxiliares, 

cumplir las instrucciones de la Dirección facultativa, verificar los replanteos, los dibujos de montea y demás operaciones 

técnicas, cuando, sea cual fuere la importancia de la obra, el Constructor no fuese práctico en las artes de la construcción 

y siempre que, por cualquier causa, la Dirección facultativa lo estimase oportuno. Asimismo los materiales fabricados en 

taller tales como viguetas, cargaderos, etc. del material que sean, deberán llevar garantía de fabricación y del destino que 

se les determina, satisfaciendo en todo lo especificado en las disposiciones vigentes en el momento de su utilización en 

obra, siendo el Constructor responsable de los accidentes que ocurran por incumplimiento de esta disposición, o por no 

tomar las debidas precauciones. 

En cumplimiento del deber de prevención de riesgos laborales, el Constructor designará a uno o a varios trabajadores 

para ocuparse de dicha actividad (servicio de prevención) o concertará dicho servicio con una entidad especializada ajena 

a la empresa (artículo 30 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales). En empresas de 

construcción de menos de 6 trabajadores podrá asumir las funciones de prevención el propio Constructor. 

Trabajos no estipulados expresamente en el pliego de condiciones: Es obligación del Constructor el ejecutar cuando sea 

necesario para la buena construcción y aspecto de las obras, siempre que, sin separarse de su espíritu y recta 

interpretación, lo disponga la Dirección facultativa y dentro de los límites de posibilidades para cada tipo de ejecución. 

Interpretaciones, aclaraciones y modificaciones de los documentos del proyecto: La interpretación del proyecto 

corresponde al Arquitecto director de obra. Cuantas dudas tenga el Constructor en la interpretación de los planos y demás 

documentos del proyecto deberá aclararlas antes de la adjudicación y/o realización de las obras, en la inteligencia de que 

las presentadas posteriormente serán resueltas por el Arquitecto director de obra, siendo responsabilidad del Constructor 

no haber tomado dicha precaución. 

Reclamaciones contra las órdenes del Arquitecto director de la obra: Las reclamaciones que el Constructor quiera hacer 

contra las órdenes del Arquitecto director de obra sólo podrá presentarlas, a través del mismo, ante el Promotor si son de 

orden económico. Contra disposiciones de orden técnico o facultativo del Arquitecto director de obra no se admitirá 

reclamación alguna, pudiendo el Constructor salvar su responsabilidad, si lo estima oportuno, mediante exposición 

razonada dirigida al Arquitecto director de obra, el cuál podrá limitar su contestación al acuse de recibo, que en todo caso 

será obligatorio en estas circunstancias. 

Recusaciones: La Dirección facultativa de la obra podrá recusar a uno o varios productores de la empresa o 

subcontratistas de la misma por considerarle incapaces, obligándose el Constructor a reemplazar a estos productores o 

subcontratistas por otros de probada capacidad. 

El Constructor no podrá recusar a los Arquitectos, Aparejadores o Arquitectos Técnicos o personal de cualquier índole 

dependiente de la Dirección facultativa, ni solicitar del Promotor que se designen otros facultativos para los 

reconocimientos y mediciones. Cuando sea perjudicado con los resultados de éstos procederá de acuerdo con lo 

estipulado en el apartado precedente, pero sin que por esta causa pueda interrumpirse ni perturbarse la marcha de los 

trabajos. 

Libro de órdenes y asistencias: El Constructor tendrá siempre en la oficina de la obra y a la disposición de la Dirección 

facultativa el Libro de órdenes y asistencias a que hace referencia el Decreto de 11 de marzo de 1.971 y a la Orden de 9 

de junio de 1.971 con el fin de dar cumplimiento a lo dispuesto en los citados preceptos. Dicho Libro de órdenes y 

asistencias será provisto por el Arquitecto director de obra al inicio de las obras. 

Libro de incidencias: El Constructor tendrá, siempre que sea preceptivo, en la oficina de la obra y a disposición del 

Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra o de la Dirección facultativa, el Libro de 

incidencias a que hace referencia el artículo 13 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre. A dicho Libro tendrá 

acceso la Dirección facultativa de la obra, los contratistas, subcontratistas y los trabajadores autónomos, así como las 

personas u órganos con responsabilidades en materia de prevención en las empresas intervinientes en la obra, los 

representantes de los trabajadores y los técnicos de los órganos especializados en materia de seguridad y salud en el 


trabajo de las Administraciones públicas competentes. Efectuada una anotación en el Libro de incidencias, el Coordinador 

en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra o la Dirección facultativa, si aquel no fuera necesario, 

remitirá una copia a la Inspección de Trabajo y Seguridad Social en el plazo de veinticuatro horas y notificarán las 

anotaciones al contratista afectado y a los representantes de los trabajadores de éste. 

EPÍGRAFE II.- DE LAS OBLIGACIONES ESPECIFICAS Y RESPONSABILIDADES DEL CONSTRUCTOR Y 

SUBCONTRATISTAS 

Obligaciones específicas del Constructor y subcontratistas en materia de seguridad y salud en las obras: De conformidad 

con el artículo 11.1 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, el Constructor y los subcontratistas estarán obligados 

a: 

S Aplicar los principios de la acción preventiva que se recogen en el artículo 15 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, 

de prevención de riesgos laborales y en particular al desarrollar las tareas o actividades indicadas en el artículo 10 del 

Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre. 

S Cumplir y hacer cumplir a su personal lo establecido en el Plan de seguridad y salud al que se refiere el artículo 7 del 

Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre. 

S Cumplir la normativa en materia de prevención de riesgos laborales, teniendo en cuenta, en su caso, las obligaciones 

sobre coordinación de actividades empresariales previstas en el artículo 24 de la Ley de prevención de riesgos 

laborales, así como cumplir las disposiciones mínimas establecidas en el anexo IV del Real Decreto 1627/1997, de 24 

de octubre, durante la ejecución de la obra. 

S Informar y proporcionar las instrucciones adecuadas a los trabajadores autónomos sobre todas las medidas que 

hayan de adoptarse en lo que se refiere a su seguridad y salud en la obra. 

S Atender las indicaciones y cumplir las instrucciones del Coordinador en materia de seguridad y de salud durante la 

ejecución de la obra o, en su caso, de la Dirección facultativa. 

Responsabilidades del Constructor y de los subcontratistas: De conformidad con el artículo 11.2 del Real Decreto 

1627/1997, de 24 de octubre, el Constructor y los subcontratistas serán responsables de la ejecución correcta de las 

medidas preventivas fijadas en el Plan de seguridad y salud en lo relativo a las obligaciones que les correspondan a ellos 

directamente o, en su caso, a los trabajadores autónomos por ellos contratados. Además, el Constructor y los 

subcontratistas responderán solidariamente de las consecuencias que se deriven del incumplimiento de las medidas 

previstas en el Plan, en los términos del apartado 2 del artículo 42 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención 

de riesgos laborales. 

Responsabilidades específicas del Constructor: De conformidad con el artículo17.6 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, 

de ordenación de la edificación, el Constructor responderá directamente de los daños materiales causados en el edificio 

por vicios o defectos derivados de la impericia, falta de capacidad profesional o técnica, negligencia o incumplimiento de 

las obligaciones atribuidas al Jefe de obra y demás personas físicas o jurídicas que de él dependan. Cuando el 

Constructor subcontrate con otras personas físicas o jurídicas la ejecución de determinadas partes o instalaciones de la 

obra, será directamente responsable de los daños materiales por vicios o defectos de su ejecución. Así mismo el 

Constructor responderá directamente de los daños materiales causados en el edificio por las deficiencias de los productos 

de construcción adquiridos o aceptados por él. 

EPÍGRAFE III.- PRESCRIPCIONES GENERALES RELATIVAS A LOS TRABAJOS, A LOS MATERIALES Y A LOS 

MEDIOS AUXILIARES 

Comienzo de la obra y ritmo de ejecución de los trabajos: Una vez obtenidas las licencias y autorizaciones 

correspondientes el Constructor dará comienzo a las obras en el plazo marcado en el Pliego de condiciones que rija en la 

obra, desarrollándolas en la forma necesaria para que dentro de los períodos parciales en aquel señalados queden 

ejecutadas las obras correspondientes, y que, en consecuencia, la ejecución total se lleve a efecto dentro del plazo 

exigido en el contrato. 

Obligatoriamente y por escrito deberá el Constructor dar cuenta al Arquitecto director de obra y al Director de la ejecución 

de la obra del comienzo de los trabajos con una antelación mínima de 48 horas. De no efectuarse así los Técnicos 

mencionados eluden toda responsabilidad de los trabajos efectuados sin su consentimiento, pudiendo ordenar el derribo 

de todas las construcciones que consideren incorrectas. 

Orden de los trabajos: En general y dentro de las prescripciones del Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de 

seguridad y salud y, en su caso, del Plan de seguridad y salud una vez aprobado por el Coordinador durante la ejecución 

de la obra, en las obras será potestad del Constructor la determinación del orden de los trabajos, salvo aquellos casos en 

que por cualquier circunstancia de orden técnico estime conveniente su variación la Dirección facultativa. Estas órdenes 

deberán comunicarse por escrito si lo requiere el Constructor, quién será directamente responsable de cualquier daño o 

perjuicio que pudiera sobrevenir por su incumplimiento. 

Ampliación del proyecto por causas imprevistas de fuerza mayor: Cuando durante las obras sea preciso por motivo 

imprevisto o por cualquier accidente ampliar el proyecto no se interrumpirán los trabajos, continuándolos según las 

instrucciones dadas por el Arquitecto director de obra en tanto se formula y tramita el proyecto reformado. 

El Constructor está obligado a realizar con su personal y materiales cuanto la Dirección facultativa de las obras disponga 

para apeos, apuntalamientos, derribos, recalces o cualquier otra obra de carácter urgente, anticipando de momento este 


servicio cuyo importe le será consignado en el presupuesto adicional o abonado directamente por la propiedad de 

acuerdo con lo que mutuamente se convenga. 

Prórrogas por causa de fuerza mayor: Si por causa de fuerza mayor o independientemente de la voluntad del Constructor, 

siempre que esta causa sea distinta a las que especifiquen como de rescisión del contrato, aquél no pudiese comenzar 

las obras, tuviese que suspenderlas o no le fuese posible terminarlas en los plazos prefijados, se le otorgará una prórroga 

proporcionada para el cumplimiento de la contrata previo informe favorable del Arquitecto director de obra. Para ello el 

Constructor expondrá en escrito dirigido al Arquitecto director de obra la causa que le impide la ejecución o la marcha de 

los trabajos y el retraso que por ello se originaría en los plazos acordados, razonando debidamente la prórroga que por 

dicha causa solicita. 

Seguridad y salud durante la ejecución de la obra: El Constructor en aplicación del Estudio de seguridad y salud o Estudio 

básico de seguridad y salud y de acuerdo con el artículo 7 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, deberá elaborar 

un Plan de seguridad y salud en el trabajo. Dicho Plan deberá ser aprobado, antes del inicio de la obra, por el 

Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra. Cuando no sea necesaria la designación de 

Coordinador la aprobación deberá darla la Dirección facultativa mediante la suscripción del acta de aprobación del Plan 

de seguridad y salud. El Constructor podrá modificar el Plan de seguridad y salud en función del proceso de ejecución de 

la obra, de la evolución de los trabajos y de las posibles incidencias o modificaciones que pudieran surgir a lo largo de la 

obra, pero siempre con la aprobación expresa de los técnicos anteriormente mencionados. El Plan de seguridad y salud 

estará siempre en la obra y a disposición de la Dirección facultativa. 

El Constructor deberá cumplir las determinaciones de seguridad y salud previstas en el Estudio de seguridad y salud o 

Estudio básico de seguridad y salud y, en su caso, en el Plan de seguridad y salud aprobado por el Coordinador en 

materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra o, en su caso, por la Dirección facultativa, tanto para la obra 

como para el personal y maquinaria afectos a la misma siendo responsable de cualquier incidencia que por negligencia en 

su cumplimiento pudiese surgir en el transcurso de las obras. El Constructor está obligado a cumplir cuantas 

disposiciones de seguridad y salud estuvieran vigentes en el momento de la ejecución de las obras. Especialmente las 

previstas en el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, y las determinaciones de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, 

de prevención de riesgos laborales, que entre otras obligaciones establece el deber de constituir un servicio de 

prevención o a concertar dicho servicio con una entidad especializada ajena a la empresa (artículo 30), excepto que 

asuma el propio Constructor dichas funciones, cuando la empresa tenga menos de seis trabajadores. El Constructor está 

obligado a cumplir con todas las disposiciones de la Policía Municipal y leyes comunes en la materia, siendo el único 

responsable de su incumplimiento. 

Condiciones generales de ejecución de los trabajos: Todos los trabajos se ejecutarán con estricta sujeción al proyecto 

que haya servido de base a la contrata y a las modificaciones del mismo que hayan sido aprobadas. 

Obras ocultas: De todos los trabajos y unidades de obra que hayan de quedar ocultos a la terminación del edificio se 

levantará los planos precisos e indispensables para que queden perfectamente definidos por cuenta del Constructor, 

firmados todos por éste último con la conformidad del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra 

y el V1B1 del Arquitecto director de obra. Dichos planos deberán ir suficientemente acotados. 

Trabajos defectuosos: El Constructor deberá emplear materiales que cumplan las condiciones exigidas en las condiciones 

generales de índole técnico del Pliego de condiciones de la edificación y realizará todos y cada uno de los trabajos 

contratados de acuerdo también con lo especificado en dicho documento. Por ello, y hasta tanto que tenga lugar la 

recepción definitiva del edificio, el Constructor es el único responsable de la ejecución de los trabajos que ha contratado y 

de las faltas y defectos que en éstos puedan existir por su mala ejecución o por la deficiente calidad de los materiales 

empleados o aparatos colocados, sin que puedan servirle de excusa, ni le otorgue derecho alguno la circunstancia de que 

la Dirección facultativa no le haya advertido sobre el particular, ni tampoco el hecho de que hayan sido valorados en las 

certificaciones de obra, que se entiende que se extienden y abonan a buena cuenta. Como consecuencia de lo 

anteriormente expresado cuando la Dirección facultativa advierta vicios o defectos en los trabajos ejecutados, o que los 

materiales empleados o los aparatos colocados no reúnan las condiciones preceptuadas, ya sea en el curso de la 

ejecución de los trabajos o finalizados éstos, podrá disponer la Dirección facultativa que las partes defectuosas sean 

demolidas y reconstruidas de acuerdo a lo contratado, y todo ello a expensas del Constructor. 

Vicios ocultos: Si el Arquitecto director de obra tuviese fundadas razones para creer en la existencia de vicios ocultos de 

construcción en las obras ejecutadas, ordenará ejecutar en cualquier tiempo, antes de la recepción definitiva, las 

demoliciones que crea necesarias para reconocer los trabajos que suponga defectuosos. Los gastos de demolición y 

reconstrucción que se originen serán de cuenta del Constructor siempre que los vicios existan realmente y en caso 

contrario correrán a cargo del Promotor. 

Empleo de los materiales y aparatos: No se procederá al empleo de los materiales y aparatos sin que antes sean 

examinados y aceptados por la Dirección facultativa en los términos que prescriben los Pliegos de condiciones, 

depositando al efecto el contratista las muestras y modelos necesarios previamente contraseñados para efectuar con 

ellos las comprobaciones, ensayos o pruebas preceptuadas en el Pliego de condiciones vigente en la obra y los que 

juzgue necesarios la Dirección facultativa. 

La Dirección facultativa podrá exigir del Constructor y éste vendrá obligado a aportar a sus expensas las certificaciones 

de idoneidad técnica o de cumplimiento de las condiciones de toda índole especificadas en el proyecto de los materiales e 

instalaciones suministrados. Los gastos que ocasionen los ensayos, análisis, pruebas, etc. antes indicados, serán de 

cuenta del Constructor. La Dirección facultativa podrá fijar un plazo para que sean retirados de la obra los materiales 


echazados. El Constructor a su costa transportará y colocará agrupándolos ordenadamente y en el sitio de la obra que 

se le designe a fin de no causar perjuicios a la marcha de los trabajos, los materiales procedentes de la excavación, 

derribos, etc. que no sean utilizables en la obra y los que juzgue necesarios la Dirección facultativa hasta tanto sean 

retirados de la obra o llevados a vertedero. Si no hubiese nada preceptuado sobre el particular se retiraran de ella cuando 

lo ordene el Arquitecto director de obra, pero acordando previamente su justa tasación, teniendo en cuenta el valor de 

dichos materiales y los gastos de su transporte. 

De los medios auxiliares: Serán por cuenta y riesgo del Constructor los andamios, cimbras, máquinas y demás medios 

auxiliares que para la debida marcha y ejecución de los trabajos se necesiten. Todos ellos, siempre y cuando no se haya 

estipulado lo contrario, quedarán en beneficio del Constructor, sin que éste pueda fundar reclamación alguna en la 

insuficiencia de dichos medios, cuando éstos estén detallados en el presupuesto y consignados por partidas alzadas, 

incluidos en los precios de las unidades de obra o incluidos en las determinaciones de Estudio de seguridad y salud o 

Estudio básico de seguridad y salud y, en su caso, en el Plan de seguridad y salud aprobado por el Coordinador. Dichos 

elementos deberán disponerse en obra de acuerdo con las prescripciones contenidas en dichos documentos, siendo por 

tanto responsabilidad del Constructor cualquier avería o accidente personal por el incumplimiento de dichas 

prescripciones. 

EPÍGRAFE IV.- DE LA RECEPCIÓN DE EDIFICIOS Y OBRAS ANEJAS 

Treinta días como mínimo antes de terminarse las obras el Constructor comunicará al Promotor, al Aparejador o 

Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y al Arquitecto director de obra la proximidad de su terminación, 

para que éste último señale la fecha para la expedición del certificado de terminación de obras a los efectos pertinentes y 

lo notifique por escrito al Promotor para que conjuntamente con el Constructor, en presencia del Arquitecto director de 

obra y del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de las obras, suscriban el acta de recepción de la obra 

según lo previsto en el artículo 6 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación. 

Recepción de la obra: La recepción de la obra es el acto por el cual el Constructor, una vez concluida ésta, hace entrega 

de la misma al Promotor y es aceptada por éste. Podrá realizarse con o sin reservas y deberá abarcar la totalidad de la 

obra o fases completas y terminadas de la misma, cuando así se acuerde por las partes. Deberá consignarse en un acta, 

extendida por cuadriplicado y firmada por el Constructor de la obra y el Promotor, así como, en su caso, a los efectos de 

su conocimiento, sin que ello implique conformidad con lo expresado en la misma, con la firma del Arquitecto director de 

obra y del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra. A dicha acta, en cumplimiento del artículo 

6.2 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, se adjuntará el certificado final de obra suscrito 

por el Arquitecto director de obra y el Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y en ella, el 

Constructor y el Promotor, harán constar: 

S Las partes que intervienen. 

S La fecha del certificado final de la totalidad de la obra o de la fase completa y terminada de la misma. 

S El coste final de la ejecución material de la obra. 

S La declaración de la recepción de la obra con o sin reservas, especificando, en su caso, éstas de manera objetiva, y 

el plazo en que deberán quedar subsanados los defectos observados. 

S Las garantías que, en su caso, se exijan al Constructor para asegurar sus responsabilidades. 

La recepción de la obra, salvo pacto expreso en contrario, tendrá lugar dentro de los treinta días siguientes a la fecha de 

su terminación, acreditada en el certificado final de obra, plazo que se contará a partir de la notificación efectuada por 

escrito al Promotor. Transcurrido ese plazo sin que el Promotor haya manifestado reservas o rechazo motivado por 

escrito la recepción se entenderá tácitamente producida. 

Si el Promotor rechazara la recepción de la obra, ya sea por no encontrarse ésta terminada o por no adecuarse a las 

condiciones contractuales, las causas deberán motivarse y quedar recogidas por escrito en el acta que, en este caso, se 

considerará como acta provisional de obra. Dicha acta provisional de obra se extenderá por cuadriplicado y deberá estar 

firmada por el Constructor de la obra y el Promotor, así como, a los efectos de su conocimiento, sin que ello implique 

conformidad con las causas indicadas en la misma, con la firma del Arquitecto director de obra y del Aparejador o 

Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra. En ella deberá fijarse, de acuerdo con el artículo 6.3 de la Ley 

38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, un nuevo plazo para efectuar la recepción definitiva de la 

obra. Transcurrido el mismo y una vez subsanadas por el Constructor las causas del rechazo, se hará constar en un acta 

aparte, suscrita por los firmantes de la recepción provisional, dando la obra por definitivamente recepcionada. Esta 

recepción también se entenderá tácitamente producida, salvo pacto expreso, si el Promotor, transcurridos treinta días del 

fin del plazo indicado en el acta de recepción provisional, no comunica por escrito su rechazo a las subsanaciones 

efectuadas por el Constructor. 

Inicio de los plazos de responsabilidad: El cómputo de los plazos de responsabilidad y garantía establecidos en la Ley 

38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, se inician, de acuerdo con lo establecido en su artículo 6.5, 

a partir de la fecha en que se suscriba el acta de recepción, o cuando se entienda ésta tácitamente producida. 

Conservación de las obras recibidas provisionalmente: Los gastos de conservación durante el plazo existente entre el 

fijado en el certificado final de obra y el momento de suscribir el acta de recepción o el comprendido entre la recepción 

provisional y la definitiva correrán a cargo del Constructor. Si el edificio fuese ocupado o utilizado antes de la recepción 

definitiva, la guardería, limpieza y las reparaciones causadas por el uso correrán a cargo del Promotor y las reparaciones 


por vicios de obra o defectos en las instalaciones a cargo del Constructor. En caso de duda será juez inapelable el 

Arquitecto director de obra, sin que contra su resolución quede ulterior recurso. 

Medición definitiva de los trabajos: Previamente a la fecha de terminación de la obra, acreditada en el certificado final de 

obra, se procederá inmediatamente por el Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra a su 

medición general y definitiva con precisa asistencia del Constructor o del Jefe de obra que ha asumido, de acuerdo con el 

artículo 11 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, la representación técnica del mismo. 

Servirán de base para la medición los datos del replanteo general, los datos de los replanteos parciales que hubiese 

exigido el curso de los trabajos, los de cimientos y demás partes ocultas de las obras tomadas durante la ejecución de los 

trabajos y autorizados con la firma del Constructor el conforme del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la 

ejecución de la obra y el V1B1 del Arquitecto director de obra, la medición que se lleve a cabo de las partes descubiertas 

de las obras de fábrica y accesorios en general las que convengan al procedimiento consignado en las mediciones de la 

contrata para decidir el número de unidades de obra de cada clase ejecutada, teniendo presente, salvo pacto en contrario 

lo preceptuado en los diversos capítulos del Pliego de condiciones generales de índole técnica compuesto por el Centro 

Experimental de Arquitectura y adoptado para sus obras por la Dirección General de Arquitectura al establecer las normas 

para la medición y valoración de los diversos trabajos. 

De las recepciones de trabajo cuya contrata haya sido rescindida: En los contratos rescindidos tendrá lugar una recepción 

y liquidación única sea cual fuere el estado de realización en que se encuentren. 

EPÍGRAFE V.- DEL APAREJADOR O ARQUITECTO TÉCNICO DIRECTOR DE LA EJECUCIÓN DE LA OBRA 

El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra es el agente que, formando parte de la 

Dirección facultativa, asume la función técnica de dirigir la ejecución material de la obra y de controlar cualitativa y 

cuantitativamente la construcción y la calidad de lo edificado. Son obligaciones del mismo, de acuerdo con el artículo 13 

de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, las siguientes: 

S Estar en posesión de la titulación académica y profesional habilitante y cumplir las condiciones exigibles para el 

ejercicio de la profesión. En caso de personas jurídicas, designar al técnico director de la ejecución de la obra que 

tenga la titulación profesional habilitante. 

S Verificar la recepción en obra de los productos de construcción, ordenando la realización de ensayos y pruebas 

precisas. 

S Dirigir la ejecución material de la obra, comprobando los replanteos, los materiales, la correcta ejecución y disposición 

de los elementos constructivos y de las instalaciones, de acuerdo con el proyecto y con las instrucciones del 

Arquitecto director de obra. 

S Consignar en el Libro de órdenes y asistencias las instrucciones precisas. 

S Suscribir el acta de replanteo o de comienzo de obra y el certificado final de obra, así como elaborar y suscribir las 

certificaciones parciales y la liquidación final de las unidades de obra ejecutadas. 

S Colaborar con los restantes agentes en la elaboración de la documentación de la obra ejecutada, aportando los 

resultados del control realizado. 

El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra será nombrado por el Promotor con la conformidad 

del Arquitecto director de obra y deberá conocer todos los documentos del proyecto. El Aparejador o Arquitecto Técnico 

director de la ejecución de la obra viene obligado a visitar la obra todas las veces necesarias para asegurar la eficacia de 

su vigilancia e inspección, realizando en ella todas las funciones inherentes a su cargo e informando al Arquitecto director 

de obra de cualquier anomalía que observare en la obra y de cualquier detalle que aquél deba conocer, dándole cuenta, 

por lo menos semanalmente, del estado de la obra. El Arquitecto director de obra podrá a su juicio variar la frecuencia de 

estas notificaciones dando orden en este sentido al Aparejador o Arquitecto Técnico. 

El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra velará de manera especial para que todo lo que se 

utilice en la obra reúna las condiciones mínimas que figuran en el Pliego de condiciones compuesto y editado en 1.948 

por el Centro Experimental de Arquitectura, actualizado y editado en 1.960 por la Dirección General de Arquitectura, 

Economía y Técnica de la Construcción, así como aquellas condiciones especiales que quedan determinadas en alguno 

de los documentos del proyecto. También comprobará que todos los elementos prefabricados cumplan además las 

condiciones específicas en las disposiciones vigentes en el momento de realizarse las obras. 

El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra viene obligado a cumplir con todas aquellas 

determinaciones de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales y del Real Decreto 1627/1997, 

de 24 de octubre, especialmente aquellas derivadas del artículo 9 y 12 cuando desarrolle las funciones de Coordinador en 

materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra. 

El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra cumplirá aquellas obligaciones derivadas del 

Decreto 59/1994, de 13 de mayo, y posterior modificación recogida en el Decreto 11/1994, de 22 de noviembre, por el que 

se regula el control de la calidad de la edificación, su uso y mantenimiento en les Illes Balears. Especialmente las de 

redacción y dirección del correspondiente Programa de control (artículo 4 del Decreto 11/1994), documentando los 

resultados obtenidos y transcribiendo obligatoriamente al Libro de órdenes y asistencias de la obra las conclusiones y 

decisiones que se deriven de su análisis (artículo 7 del Decreto 11/1994). 

EPÍGRAFE VI.- DEL ARQUITECTO DIRECTOR DE OBRA 


El Arquitecto director de obra es el agente que, formando parte de la dirección facultativa, dirige el desarrollo de la obra 

en los aspectos técnicos, estéticos, urbanísticos y medio-ambientales, de conformidad con el proyecto que la define, la 

licencia de edificación y demás autorizaciones preceptivas y las condiciones del contrato, con el objeto de asegurar su 

adecuación al fin propuesto. Son obligaciones del Arquitecto director de obra, de acuerdo con el artículo 12 de la Ley 

38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, las siguientes: 

S Estar en posesión de la titulación académica y profesional habilitante y cumplir las condiciones exigibles para el 

ejercicio de la profesión. En caso de personas jurídicas, designar al técnico director de obra que tenga la titulación 

profesional habilitante. 

S Verificar el replanteo y la adecuación de la cimentación y de la estructura proyectadas a las características 

geotécnicas del terreno. 

S Resolver las contingencias que se produzcan en la obra y consignar en el Libro de órdenes y asistencias las 

instrucciones precisas para la correcta interpretación del proyecto. 

S Elaborar, a requerimiento del Promotor o con su conformidad, eventuales modificaciones del proyecto que vengan 

exigidas por la marcha de la obra siempre que las mismas se adapten a las disposiciones normativas contempladas y 

observadas en la redacción del proyecto. 

S Suscribir el acta de replanteo o de comienzo de obra y el certificado final de obra, así como conformar las 

certificaciones parciales y la liquidación final de las unidades de obra ejecutadas, con los visados que en su caso 

fueran preceptivos. 

S Elaborar y suscribir la documentación de la obra ejecutada para entregarla al Promotor, con los visados que en su 

caso fueran preceptivos. 

S Las relacionadas en el apartado 2.a del artículo 13 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la 

edificación, en aquellos casos en los que el director de obra y el director de la ejecución de la obra sea el mismo 

profesional. 

Además de todas las facultades particulares que corresponden el Arquitecto director de obra, expresadas anteriormente, 

podrá también, con causa justificada, recusar al Constructor si considera que adoptar esta resolución es útil y necesario 

para la debida marcha de la obra. El Arquitecto director de obra suscribirá, junto con el Aparejador o Arquitecto Técnico 

director de la ejecución de la obra, el acta de aprobación del Plan de seguridad y salud redactado por el Constructor, en el 

caso de que no fuera preceptiva la designación de Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de 

las obras. 

El/los Arquitecto/s Director/es de obra El Promotor 



VI. AMIDAMENTS I PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL 

S’adjunten amidaments, pressupost, i justificació de preus unitaris, auxiliars i descomposts 

del projecte 

VI.1. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL i PRESSUPOST DE CONTRACTA 

QUADRE RESUM DE SUPERFÍCIES (per plantes) 


Sup construïda P.Primera 1101,39 

Sup construïda P.Segona 1032,12 


porxos (50%) 332,22 




PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL I DE CONTRACTA. DADES ECONÒMIQUES 

PEM Edificació 2.845.704,16 € 76,2% 

PEM Instal·lacions 821.594,38 € 22,0% 

PEM Seguretat i Salut 67.221,36 € 1,8% 

100,0% 

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA 3.734.519,90 € 

13% Despese Generals (sobre 3.734.519,89) ................................................ 485.487,59 € 

6% Benefici Industrial (sobre 3.734.519,89)................................................... 224.071,19 € 

SUBTOTAL ..................................................................................................... 4.444.078,68 € 

16% IVA 711.052,59 € 

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE D'OBRA .................................... 5.155.131,27 € 


El pressupost d’execució material de les obres s’estima en: 

3.734.519,90.- Euros 

TRES MILIONS SET-CENTS TRENTA-QUATRE MIL CINC-CENTS DINOU EUROS I NORANTA 

CÈNTMS 

Palma de Mallorca, març de 2009 

El Promotor Govern de les Illes Balears, 

Institut d’Infraestructures i Serveis educatius i culturals. IBISEC 

Els Arquitectes Antoni Barceló Baeza 



VII. PLÀNOLS

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?