Estudi d'hà bits de consum 2007 - Cambra de Comerç de Sabadell
Estudi d'hà bits de consum 2007 - Cambra de Comerç de Sabadell
Estudi d'hà bits de consum 2007 - Cambra de Comerç de Sabadell
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
ESTUDI HÀBITS DE COMPRA <strong>2007</strong><br />
DEMARCACIÓ DE LA CAMBRA DE<br />
COMERÇ DE SABADELL<br />
Vol. 1. HÀBITS DE COMPRA DELS HABITANTS DE LA DEMARCACIÓ<br />
Abril 2008
<strong>Estudi</strong> dirigit per:<br />
Josep Milà, Cap d’estudis <strong>de</strong> la <strong>Cambra</strong> <strong>de</strong> Comerç <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll<br />
Manuel Amado, Cap d’assessoria <strong>de</strong> comerç interior <strong>de</strong> la <strong>Cambra</strong> <strong>de</strong> Comerç <strong>de</strong><br />
Saba<strong>de</strong>ll<br />
Amb la col·laboració <strong>de</strong>:<br />
Anna Martínez<br />
Ma. José Segura<br />
Disseny i elaboració mapes:<br />
RBR – Ramón Bacardit. Arquitecte<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
2
Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> continguts<br />
1. INTRODUCCIÓ. METODOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES.......................... 5<br />
1.1. Introducció ......................................................................................................................... 5<br />
1.2. Metodologia i <strong>de</strong>finicions ................................................................................................... 6<br />
1.2.2. Grans subsectors <strong>de</strong> compra. ...................................................................................... 9<br />
1.2.2. Tipus d’establiment. .................................................................................................. 10<br />
2. DADES SOCIOECONÒMIQUES .............................................................................. 11<br />
2.1. Característiques <strong>de</strong> la població ........................................................................................ 11<br />
2.1.1. Sexe/Edat .................................................................................................................. 11<br />
2.1.2. Ocupació/<strong>Estudi</strong>s ....................................................................................................... 14<br />
2.1.3. Número <strong>de</strong> membres a la família i nivell d’ingressos ............................................... 16<br />
3. ANÀLISIS DELS HÀBITS DE COMPRA .................................................................... 17<br />
3.1. Hàbits <strong>de</strong> compra principal .............................................................................................. 17<br />
3.1.1. Lloc <strong>de</strong> compra - ciutat .............................................................................................. 17<br />
3.1.2. Lloc <strong>de</strong> compra – tipus d’establiment ....................................................................... 33<br />
3.1.3. Assiduïtat i <strong>de</strong>spesa <strong>de</strong> compra ................................................................................. 40<br />
3.1.4. Freqüència <strong>de</strong> compra............................................................................................... 41<br />
3.2. Hàbits <strong>de</strong> compra secundari ............................................................................................. 42<br />
3.2.1 Lloc <strong>de</strong> compra – ciutat .............................................................................................. 42<br />
3.2.2. Lloc <strong>de</strong> compra – comparatiu compra principal i compra secundària ...................... 43<br />
3.2.3. Lloc <strong>de</strong> compra – tipus establiment (comparatiu principal i secundari) ................... 49<br />
3.3. Mobilitat <strong>de</strong> compra ......................................................................................................... 55<br />
3.3.1. Medi <strong>de</strong> transport utilitzat per anar a comprar. ....................................................... 55<br />
3.4. Evolució en els hàbits <strong>de</strong> compra ..................................................................................... 60<br />
3.4.1. Altres sistemes <strong>de</strong> compra ........................................................................................ 60<br />
3.4.2. Consum d’alimentació semielaborada: plats preparats i congelats ......................... 61<br />
4. RESTAURACIÓ / OCI EL CAP DE SETMANA ........................................................... 64<br />
4.1. Alimentació fora <strong>de</strong> la llar ................................................................................................ 64<br />
4.2. Oci els caps <strong>de</strong> setmana ................................................................................................... 67<br />
5. VALORACIÓ DE L’OFERTA COMERCIAL PEL COMPRADOR ..................................... 68<br />
5.1. Aspectes positius i negatius <strong>de</strong>l tipus d’establiment on compra principalment ............. 68<br />
5.1.1. Proporció d’opinions amb aspectes negatius sobre el lloc <strong>de</strong> compra habitual....... 69<br />
5.1.2. Aspectes positius <strong>de</strong>ls llocs <strong>de</strong> compra habitual. ...................................................... 70<br />
5.1.3. Aspectes negatius <strong>de</strong>ls llocs <strong>de</strong> compra habitual. ..................................................... 74<br />
5.2. Importància <strong>de</strong>ls motius <strong>de</strong> compra en un establiment .................................................. 78<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
3
5.2.1. Aspectes rellevants en la compra <strong>de</strong> productes alimentaris .................................... 78<br />
5.2.2. Aspectes rellevants en la compra <strong>de</strong> productes d’equipament personal ................. 79<br />
5.3. Opinió sobre el comerç <strong>de</strong> la ciutat / barri ...................................................................... 80<br />
6. ELS HÀBITS DE COMPRA DELS JOVES DE LA UNITAT FAMILIAR ............................. 82<br />
6.1. Situació <strong>de</strong>ls joves <strong>de</strong> les llars enquesta<strong>de</strong>s. .................................................................... 82<br />
6.2. Productes que compren els joves .................................................................................... 83<br />
6.3. A on compren?: Tipus d’establiment i població ............................................................... 84<br />
7. EVOLUCIÓ DELS HÀBITS DE COMPRA DE 2000 A <strong>2007</strong> .......................................... 85<br />
7.1. Principals característiques <strong>de</strong> les fitxes tècniques <strong>de</strong> les dues enquestes. ..................... 85<br />
7.2. Hàbit <strong>de</strong> compra principal. Lloc, tipus d’establiment ...................................................... 86<br />
7.2.1. Lloc <strong>de</strong> compra .......................................................................................................... 86<br />
7.2.2. Tipus d’establiment ................................................................................................... 97<br />
7.3 Hàbits <strong>de</strong> compra secundaris .......................................................................................... 100<br />
7.4. Evolució en els sistemes <strong>de</strong> compra i alimentació amb valor afegit .............................. 101<br />
7.4.1. Altres sistemes <strong>de</strong> compra ...................................................................................... 101<br />
7.5 Mobilitat .......................................................................................................................... 105<br />
7.6. El cap <strong>de</strong> setmana. Oci i restauració .............................................................................. 108<br />
7.7 Valoració <strong>de</strong> l’oferta comercial i pel comprador ............................................................. 109<br />
8. RESUM I CONCLUSIONS BÀSIQUES .................................................................... 114<br />
8.1. Resum. ............................................................................................................................ 114<br />
8.2. CONCLUSIONS FINALS .................................................................................................... 119<br />
ANNEX 1: TAULES ................................................................................................. 122<br />
ANNEX 2. ASSIDUÏTAT I DESPESA MITJANA. .......................................................... 153<br />
ANNEX 3. ENQUESTA UTILITZADA ......................................................................... 155<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
4
1. INTRODUCCIÓ. METODOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES<br />
1.1. Introducció<br />
La <strong>Cambra</strong> <strong>de</strong> Comerç <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll ha realitzat al llarg <strong>de</strong>l <strong>2007</strong> un estudi sobre els hàbits <strong>de</strong><br />
compra <strong>de</strong> la població <strong>de</strong> la seva <strong>de</strong>marcació. L’estudi s’ha basat en unes enquestes<br />
presencials en diverses zones d’atracció comercial, i en la realització d’entrevistes domiciliàries<br />
a una mostra <strong>de</strong> famílies resi<strong>de</strong>nts als municipis que formen part <strong>de</strong> l’àmbit <strong>de</strong> la <strong>Cambra</strong>. Els<br />
resultats i conclusions <strong>de</strong> l’estudi <strong>de</strong>ls punts d’atracció comercial es presenten en un volum<br />
específic, mentre que els resultats <strong>de</strong> l’estudi d’hàbits mitjançant entrevistes a domicili es<br />
presenten amb volums concrets corresponents a cada municipi amb les seves da<strong>de</strong>s, resultats i<br />
valoracions, i també elaborem un volum específic amb els resultats agregats per al conjunt <strong>de</strong><br />
la <strong>de</strong>marcació <strong>de</strong> la <strong>Cambra</strong>.<br />
Aquest estudi d’hàbits realitzat el <strong>2007</strong> permet també aportar una anàlisi comparativa amb les<br />
da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’estudi que es va fer l’any 2000, amb l’objectiu <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectar possibles canvis o<br />
tendències en els hàbits <strong>de</strong> compra <strong>de</strong> la població.<br />
L’estudi d’hàbits s’ha realitzat amb una enquesta única per a tota la <strong>de</strong>marcació ( s’adjunta a<br />
l’Annex 3 ). L’enquesta ha respectat els continguts bàsics <strong>de</strong> l’enquesta <strong>de</strong> l’estudi <strong>de</strong> l’any<br />
2000 però s’han actualitzat i ampliat alguns aspectes relacionats amb les noves tendències <strong>de</strong>l<br />
<strong>consum</strong> d’avui en dia.<br />
L’objectiu fonamental és d’obtenir informació directe i significativa <strong>de</strong>ls comportaments i<br />
hàbits <strong>de</strong> <strong>consum</strong> <strong>de</strong> les famílies: motius i llocs <strong>de</strong> compra principals i secundaris, quina<br />
compra es fa al municipi i quines fuges hi ha a d’altres municipis, freqüències, hàbits <strong>de</strong><br />
restauració i lleure, formes <strong>de</strong> mobilitat <strong>de</strong>ls compradors, i les valoracions positives i<br />
negatives que es fan <strong>de</strong>ls llocs on es compra.<br />
L’ interès <strong>de</strong> la <strong>Cambra</strong> és que a partir d’aquest estudi es puguin aportar da<strong>de</strong>s, anàlisis i<br />
conclusions per a cada municipi i per al conjunt <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació <strong>de</strong> manera que siguin una<br />
eina útil per a la gestió <strong>de</strong>ls empresaris <strong>de</strong>l sector comercial i també per a les accions <strong>de</strong> les<br />
associacions <strong>de</strong> comerciants i per als Ajuntaments.<br />
A Palau-solità i Plegamans i Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès s’ha ampliat el nombre d’entrevistes<br />
proposa<strong>de</strong>s en començar la investigació, la qual cosa ha permès passar <strong>de</strong> les 1718 previstes<br />
inicialment per a tota la <strong>de</strong>marcació a 2027, el que ha permès reduir el marge d’error <strong>de</strong>l<br />
2,8% al 2.2% per al conjunt .L’any 2000 es van fer un total <strong>de</strong> 2039 entrevistes domiciliàries.<br />
S’han <strong>de</strong>terminat unes mostres per a cada municipi corregint aquells casos que amb població<br />
més petita podien donar un marge d’error excessivament elevat. L’objectiu és que per a cada<br />
municipi <strong>de</strong> la Demarcació <strong>de</strong> la <strong>Cambra</strong> <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll, i per a cadascun <strong>de</strong>ls districtes <strong>de</strong><br />
Saba<strong>de</strong>ll, es puguin aportar da<strong>de</strong>s i informacions amb una certa territorialització i a la vegada<br />
interès sobre les tendències i característiques bàsiques <strong>de</strong>ls hàbits <strong>de</strong> <strong>consum</strong> <strong>de</strong> la seva<br />
població resi<strong>de</strong>nt, així com els fluxos <strong>de</strong> <strong>consum</strong> interns <strong>de</strong>l propi municipi, a més <strong>de</strong>ls<br />
<strong>de</strong>splaçaments o fugues <strong>de</strong> compres a d’altres municipis. Tot i així, per als casos <strong>de</strong> població o<br />
univers més petit els marges d’error sempre surten alts en comparació amb els <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong><br />
l’univers (total <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació), o bé els <strong>de</strong>l conjunt <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll.<br />
Al punt següent resumim la fitxa tècnica <strong>de</strong> la investigació i la mostra per a cada municipi.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
5
1.2. Metodologia i <strong>de</strong>finicions<br />
1.2.1. Fitxa tècnica <strong>de</strong> la investigació<br />
Tècnica d’investigació: entrevistes domiciliàries a llars <strong>de</strong> cada municipi <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació <strong>de</strong> la<br />
<strong>Cambra</strong> mitjançant un qüestionari estructurat d’una durada entre 30 i 40 minuts. La tria <strong>de</strong><br />
llars s’ha fet aleatòriament mitjançant rutes a cada zona.<br />
Perío<strong>de</strong> <strong>de</strong>l treball <strong>de</strong> camp: El treball <strong>de</strong> camp s’ha <strong>de</strong>senvolupat durant el perío<strong>de</strong> abril -<br />
maig <strong>de</strong> <strong>2007</strong>, <strong>de</strong> dilluns a divendres i <strong>de</strong> les 10 hores <strong>de</strong>l matí i fins les 21 hores.<br />
Àmbit: Els 12 municipis <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació <strong>de</strong> la <strong>Cambra</strong> <strong>de</strong> Comerç <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll: Badia, Barberà<br />
<strong>de</strong>l Vallès, Castellar <strong>de</strong>l Vallès, Cerdanyola <strong>de</strong>l Vallès, Montcada i Reixach, Palau - solità i<br />
Plegamans, Polinyà, Ripollet, Saba<strong>de</strong>ll, Santa Perpètua <strong>de</strong> Mogoda, Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès,<br />
Sentmenat.<br />
Univers <strong>de</strong> l’estudi : llars <strong>de</strong>ls municipis <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació.<br />
Mostra : s’han assignat un nombre mínim <strong>de</strong> llars a entrevistar per a cada municipi tenint en<br />
compte la població resi<strong>de</strong>nt, els barris i els marges d’error que s’obtenien. No s’han fixat<br />
quotes d’edat i sexe però sí que s’ha establert un màxim <strong>de</strong>l 10% <strong>de</strong> llars on els responsables<br />
<strong>de</strong> compra siguin jubilats.<br />
La mostra total per al conjunt <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació, tenint en compte les ampliacions fetes a<br />
Palau-solità i Plegamans i Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès, ha estat <strong>de</strong> 2028 llars entrevista<strong>de</strong>s al seu<br />
domicili. El marge d’error obtingut per a aquesta mostra total és <strong>de</strong>l +-2.2%<br />
La mostra per cada municipi ha estat la següent :<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
6
DEMARCACIÓ Població Entrevistes % Error (+/-)<br />
Badia <strong>de</strong>l Vallès 14.307 83 10,98<br />
Barberà <strong>de</strong>l Vallès 28.220 101 9,96<br />
Castellar <strong>de</strong>l Vallès 21.399 83 10,98<br />
Cerdanyola <strong>de</strong>l Vallès 58.594 120 9,13<br />
Montcada i Reixac 32.850 104 9,82<br />
Palau-solità i Plegamans 13.375 200 7,02<br />
Polinyà 6.694 83 10,98<br />
Ripollet 35.790 106 9,73<br />
Saba<strong>de</strong>ll 200.743 692 3,79<br />
Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès 17.244 275 5.95<br />
Santa Perpètua <strong>de</strong> Mogoda 23.888 98 10,10<br />
Sentmenat 7.218 83 10,98<br />
TOTAL DEMARCACIÓ: 460.322 2.028 2,2<br />
SABADELL<br />
Districte Població Entrevistes % Error (+/-)<br />
D1 49.070 114 9,36<br />
D2 24.722 99 10,07<br />
D3 35.301 105 9,74<br />
D4 35.848 106 9,73<br />
D5 17.900 83 10,98<br />
D6 29.962 102 9,90<br />
D7 7.940 83 10,98<br />
200.743 692 3,6%<br />
Font: I<strong>de</strong>scat i/o webs <strong>de</strong>ls ajuntaments municipals (1 <strong>de</strong> gener 2006)<br />
També hem, <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar que mitjançant les entrevistes a 2028 llars <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació s’ha<br />
recollit informació directe d’hàbits <strong>de</strong> <strong>consum</strong> d’un total <strong>de</strong> 6490 persones resi<strong>de</strong>nts amb les<br />
famílies enquesta<strong>de</strong>s. Per municipis aquest total es distribueix segons la taula següent:<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
7
DEMARCACIÓ<br />
Resi<strong>de</strong>nts famílies<br />
entrevista<strong>de</strong>s<br />
Badia <strong>de</strong>l Vallès 272<br />
Barberà <strong>de</strong>l Vallès 303<br />
Castellar <strong>de</strong>l Vallès 259<br />
Cerdanyola <strong>de</strong>l Vallès 351<br />
Montcada i Reixac 346<br />
Palau-solità i Plegamans 675<br />
Polinyà 252<br />
Ripollet 341<br />
Saba<strong>de</strong>ll 2.208<br />
Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès 895<br />
Santa Perpètua <strong>de</strong> Mogoda 315<br />
Sentmenat 273<br />
TOTAL DEMARCACIÓ: 6.490<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
8
1.2.2. Grans subsectors <strong>de</strong> compra.<br />
En el present estudi, a l’hora d’analitzar certs comportaments <strong>de</strong>ls <strong>consum</strong>idors, s’ha treballat<br />
amb agrupacions <strong>de</strong> productes, basant-nos en el que hom consi<strong>de</strong>ra com els “grans<br />
subsectors” 1 en els quals es pot dividir l’oferta comercial, i que alhora, es corresponen també<br />
amb dues grans pautes <strong>de</strong> comportament <strong>de</strong> compra: la compra quotidiana i la compra no<br />
quotidiana. Les agrupacions <strong>de</strong> productes per grans subsectors són les que es veuen a la taula<br />
següent :<br />
TIPUS COMPRA GRAN SUBSECTOR PRODUCTE<br />
QUOTIDIANA<br />
NO QUOTIDIANA<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA<br />
ALIMENTACIÓ SECA /<br />
QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI<br />
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
EQUIPAMENT PER LA LLAR<br />
OCI I CULTURA<br />
PA<br />
CARN<br />
PEIX<br />
FRUITA I VERDURA<br />
XARCUTERIA<br />
ALIMENTACIÓ SECA<br />
BEGUDES<br />
DROGUERIA – HIGIENE<br />
PERFUMERIA<br />
VESTIT<br />
CALÇAT<br />
COMPLEMENTS PERSONALS<br />
MOBLES LLAR<br />
ELECTRODOMÈSTICS<br />
PARAMENT LLAR<br />
FERRETERIA<br />
OBJECTES DE REGAL<br />
IMATGE I SO<br />
TELEFONIA<br />
MÚSICA, DVD..<br />
INFORMÀTICA<br />
ARTICLES ESPORT<br />
JOGUINES<br />
LLIBRES<br />
FLORS / PLANTES<br />
VIATGES<br />
1 Veure memòria <strong>de</strong>l PTSEC 2006, apartat 6: Oferta comercial a Catalunya. En aquesta s’utilitza una<br />
aproximació semblant, tot i que el quotidià rep un altre tractament: quotidià alimentari i quotidià no<br />
alimentari. En termes d’anàlisi <strong>de</strong>ls hàbits <strong>de</strong> compra, té més significació la distinció que s’utilitza en el<br />
present estudi: alimentació fresca i alimentació seca/quotidià no alimentari, ja que segueixen pautes<br />
diferents, que si s’analitza segons la metodologia <strong>de</strong>l PTSEC esmentada, aquestes quedarien “diluï<strong>de</strong>s”<br />
sota l’epígraf quotidià alimentari.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
9
1.2.2. Tipus d’establiment.<br />
S’han establert les següents tipologies:<br />
TIPUS D’ESTABLIMENT<br />
Botiga tradicional<br />
Autoservei / supermercat<br />
Hard-discount<br />
Mercat Municipal<br />
Hipermercat<br />
Gran Magatzem<br />
Centre Comercial<br />
Mitjana superfície (especialista)<br />
Merca<strong>de</strong>t<br />
Aquesta classificació s’ha inspirat en les diferents tipologies també utilitza<strong>de</strong>s en la memòria<br />
<strong>de</strong>l PTSEC 2006, <strong>de</strong> les quals es pot trobar una <strong>de</strong>finició en el <strong>de</strong>cret 378/2006 <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>splegament <strong>de</strong> la Llei d’Equipaments Comercials 18/2005.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
10
2. DADES SOCIOECONÒMIQUES<br />
2.1. Característiques <strong>de</strong> la població<br />
2.1.1. Sexe/Edat<br />
Com a context general per a emmarcar les da<strong>de</strong>s resultants <strong>de</strong> les enquestes recor<strong>de</strong>m que la<br />
població <strong>de</strong>ls municipis <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació <strong>de</strong> la <strong>Cambra</strong> <strong>de</strong> Comerç <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll:<br />
MUNICIPIS DEMARCACIÓ<br />
CAMBRA SABADELL 2<br />
Població a<br />
01/01/2006<br />
Badia <strong>de</strong>l Vallès 14,123<br />
Barberà <strong>de</strong>l Vallès 28,633<br />
Castellar <strong>de</strong>l Vallès 21,355<br />
Cerdanyola <strong>de</strong>l Vallès 57,959<br />
Montcada i Reixac 32,153<br />
Palau-Solità i Plegamans 13,310<br />
Polinyà 6,764<br />
Ripollet 35,427<br />
Saba<strong>de</strong>ll 200,545<br />
Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès 17,138<br />
Sta Perpètua <strong>de</strong> Mogoda 21,644<br />
Sentmenat 7,209<br />
TOTAL DEMARCACIÓ 456,260<br />
2 Font: Ine. Cens <strong>de</strong> població a 1 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2006<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
11
Piràmi<strong>de</strong> població total<br />
HOME<br />
DONA<br />
11.8%<br />
>65<br />
16.0%<br />
10.0%<br />
55-64<br />
10.2%<br />
13.3%<br />
45-54<br />
13.4%<br />
19.9%<br />
17.0%<br />
35-44<br />
25-34<br />
16.0%<br />
18.2%<br />
11.0%<br />
16-24<br />
10.3%<br />
17.0%<br />
• Les taules i gràfics ens indiquen que la franja d’edat amb més població compradora<br />
correspon a la <strong>de</strong> 45 a 54 anys (26.38%), seguida <strong>de</strong> la <strong>de</strong> 35 a 44 anys (25,54%) i <strong>de</strong> 25 a<br />
34 anys amb un 19,38%. És a dir que entre els 35 i els 54 anys suposen el 51.92% <strong>de</strong>l<br />
total <strong>de</strong> població compradora i a continuació trobem la franja més jove (si incorporem el<br />
<strong>de</strong> més <strong>de</strong> 24 anys arribem a un 71.3%). La franja <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 55 anys també té un pes<br />
significatiu: 25.35% <strong>de</strong>l total.<br />
• Els resultats <strong>de</strong> les llars enquesta<strong>de</strong>s ens donen més població compradora que són<br />
dones (1711, un 84,37% <strong>de</strong>l total), mentre que els homes són 317 (15,63%).<br />
• La franja d’edat més nombrosa és <strong>de</strong>ls 45-54 anys (26.8%), seguida <strong>de</strong>ls 35-44 anys<br />
(25.5%) en dones<br />
• La franja edat 25-54 anys és la més nombrosa en homes (27.1%), seguida pels <strong>de</strong> 35-44<br />
anys (25.9%).<br />
• En termes relatius po<strong>de</strong>m dir que proporcionalment per a cada franja d’edat hi ha més<br />
dones que compren que homes, però hem <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar que a la franja <strong>de</strong>ls 25-34 anys el<br />
percentatge d’homes compradors és 9 punts percentuals més que en les dones, i també<br />
la <strong>de</strong>ls 35-44 anys, però amb una diferencia molt menor.<br />
• En l’anàlisi <strong>de</strong>ls resultats obtinguts per a cadascun <strong>de</strong>ls municipis <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació i<br />
comparant-los amb els resultats <strong>de</strong> l’estudi <strong>de</strong> l’any 2000, s’observa una tendència a<br />
eixamplament <strong>de</strong> les franges d’edat <strong>de</strong> la població compradora tant per la banda baixa,<br />
població més jove, com especialment per la <strong>de</strong> més edat: s’incrementa el pes <strong>de</strong> la<br />
franja <strong>de</strong> població compradora d’ entre 56 i 65 anys i, en termes generals, <strong>de</strong> la població<br />
compradora que no està entre els 35 i els 54 anys<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
13
2.1.2. Ocupació/<strong>Estudi</strong>s<br />
Ocupació<br />
45.%<br />
40.%<br />
42.1%<br />
ENTREVISTAT<br />
CAP DE FAMÍLIA<br />
35.%<br />
30.%<br />
25.%<br />
20.%<br />
24.5% 23.4%<br />
22.4%<br />
30.7%<br />
15.%<br />
10.%<br />
5.%<br />
.%<br />
11.1%<br />
7.%<br />
5.1%<br />
3.5%<br />
.8% 1.% .8%<br />
2.3%<br />
11.2%<br />
7.1%<br />
3.8%<br />
.5%<br />
2.2%<br />
.1% .1% .1%<br />
• Destaquem els resultats més significatius <strong>de</strong> la pregunta sobre l’ocupació <strong>de</strong>ls<br />
entrevistats/es: tasques <strong>de</strong> la llar (30.7%), seguit d’empleat/a 3 (24.5%) i treballador/a<br />
(23.4%). El fet que la majoria <strong>de</strong> població compradora entrevistada siguin dones (el<br />
84,37%) també té incidència en el % elevat <strong>de</strong> les tasques <strong>de</strong> la llar com a ocupació <strong>de</strong> l’<br />
entrevistat.<br />
• I pel que fa a l’ ocupació <strong>de</strong>l cap <strong>de</strong> família: treballador/a (42.1%), seguit <strong>de</strong> lluny per la<br />
d’empleat/a (24.5%).<br />
• L’elevat percentatge <strong>de</strong> la categoria “treballador/a” és <strong>de</strong>gut a l’estructura <strong>de</strong> la xarxa<br />
econòmica i empresarial <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació caracteritzada per un pes molt notable i<br />
superior a la mitjana catalana <strong>de</strong> les diferents branques industrials, amb presència<br />
d’algunes grans empreses amb un elevat nombre <strong>de</strong> llocs <strong>de</strong> treball. També el sector <strong>de</strong>l<br />
comerç i resta <strong>de</strong> serveis ha experimentat els darrers anys un increment d’establiments i<br />
d’ocupació.<br />
• Destaca les diferències en el cas <strong>de</strong> treballador/a: en són el 23.4% <strong>de</strong>ls entrevistats i el<br />
42.1% <strong>de</strong>ls cap <strong>de</strong> família, i a l’inrevés per a les tasques <strong>de</strong> la llar: 30.7% <strong>de</strong>ls entrevistats<br />
i pràcticament zero caps <strong>de</strong> família.<br />
3 Treballador es consi<strong>de</strong>ra l’empleat <strong>de</strong>l sector industrial. Empleat són els ocupats en la resta <strong>de</strong> sectors<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
14
<strong>Estudi</strong>s<br />
50.%<br />
40.%<br />
43.8%<br />
41.2%<br />
ENTREVISTAT<br />
CAP DE FAMÍLIA<br />
30.%<br />
20.%<br />
18.%<br />
18.8% 18.4%<br />
16.2% 15.4%<br />
16.6%<br />
10.%<br />
6.5%<br />
4.9%<br />
.1%<br />
.%<br />
• Un 43.8% <strong>de</strong>ls entrevistats/es, i un 41.2% <strong>de</strong>ls caps <strong>de</strong> família, tenen estudis primaris .<br />
• Força per sota <strong>de</strong>ls anteriors trobem els percentatges <strong>de</strong> persones amb estudis<br />
secundaris (18% <strong>de</strong>ls entrevistats) i amb secundaris professionals (16.2%) relacionat<br />
amb la importància <strong>de</strong>l sector industrial <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació tal com hem comentat abans.<br />
A diferència <strong>de</strong>l que hem vist en el gràfic <strong>de</strong> l’ocupació, en aquest <strong>de</strong>l nivell d’estudis no hi ha<br />
grans diferències entre entrevistat i cap <strong>de</strong> família.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
15
2.1.3. Número <strong>de</strong> membres a la família i nivell d’ingressos<br />
Els resultats <strong>de</strong> les llars entrevista<strong>de</strong>s ens donen per al conjunt <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació que un 29.3%<br />
estan forma<strong>de</strong>s per quatre membres, un 27.8% per tres membres i un 25.3% per 2. Per tant,<br />
aquest grup suposa el 82.4% <strong>de</strong>l total. Aquest percentatge elevat, especialment amb famílies<br />
<strong>de</strong> 3 i 4 membres, fa que obtinguem una mitjana important: la mitjana <strong>de</strong> membres per família<br />
per la <strong>de</strong>marcació és <strong>de</strong> 3.20.<br />
Les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l cens <strong>de</strong> 2001 per al conjunt <strong>de</strong> Catalunya indiquen que un 20% <strong>de</strong> les llars estan<br />
forma<strong>de</strong>s per 4 persones, i un 22.4% per 3. La tipologia <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació, segons les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’estudi, és que el nombre <strong>de</strong> persones per llar està per sobre <strong>de</strong> la mitjana <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Distribució <strong>de</strong> les llars per nombre <strong>de</strong> membres:<br />
30.%<br />
25.%<br />
20.%<br />
25.3%<br />
27.8%<br />
29.3%<br />
15.%<br />
10.%<br />
6.3%<br />
8.3%<br />
5.%<br />
.%<br />
1.6% .8% .2% .2% .2%<br />
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10<br />
número <strong>de</strong> persones <strong>de</strong> la llar<br />
Distribució <strong>de</strong> les llars per nivells d’ingressos 4 :<br />
40.%<br />
35.%<br />
30.%<br />
25.%<br />
20.%<br />
15.%<br />
10.%<br />
5.%<br />
.%<br />
12.8%<br />
38.2%<br />
- 1000 1001 a<br />
2000<br />
18.4%<br />
2001 a<br />
3000<br />
5.1%<br />
3001 a 4001 a<br />
4000 5000<br />
ingressos llar (€/mes)<br />
1.6% .4%<br />
3.3%<br />
20.1%<br />
+ <strong>de</strong> 5000 NS NC<br />
El quadre anterior presenta els resultats obtinguts <strong>de</strong> la pregunta sobre el nivell d’ingressos<br />
mensuals per llar a partir <strong>de</strong> l’escalat utilitzat.<br />
El tram amb més percentatges <strong>de</strong> resposta correspon al d’ entre 1001 i 2000 euros d’ingressos<br />
mensuals, amb el 38,2% <strong>de</strong> les llars enquesta<strong>de</strong>s; a continuació el segueix amb un 18,4% el que<br />
situa els ingressos mensuals entre els 2001 i els 3000.<br />
Aquests resultats coinci<strong>de</strong>ixen amb les característiques generals <strong>de</strong> Catalunya. Segon les da<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> l’ I<strong>de</strong>scat i l’ Ine, l’any 2005 , a Catalunya el salari brut anual per a un home a jornada<br />
complerta és <strong>de</strong> 24.454,94 euros (2.037,91 euros per mes), i per a les dones és <strong>de</strong> 18.946,02<br />
euros (1.578.84 euros mensuals).<br />
4 Veure Annex 1: Taules<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
16
3. ANÀLISIS DELS HÀBITS DE COMPRA<br />
3.1. Hàbits <strong>de</strong> compra principal<br />
3.1.1. Lloc <strong>de</strong> compra - ciutat<br />
En aquest apartat s’analitzen alhora dos paràmetres relacionats amb el lloc <strong>de</strong> compra<br />
principal: el grau <strong>de</strong> <strong>consum</strong> <strong>de</strong> cada producte (si el compra), i la geografia <strong>de</strong>l lloc: si compra<br />
al mateix barri, a un altre barri, o a una altra ciutat.<br />
Alimentació fresca<br />
Grau <strong>de</strong> <strong>consum</strong><br />
Compra<br />
98.8%<br />
100.%<br />
99.7%<br />
99.6%<br />
99.3%<br />
No compra<br />
1.2%<br />
.3%<br />
.4%<br />
.7%<br />
XARCUTERIA<br />
FRUITA I VERDURA<br />
PEIX<br />
CARN<br />
PA<br />
.% 20.% 40.% 60.% 80.% 100.%<br />
Lloc <strong>de</strong> compra<br />
XARCUTERIA<br />
FRUITA I VERDURA<br />
PEIX<br />
CARN<br />
PA<br />
Al barri Altre barri Altra ciutat<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
17
PA<br />
CARN<br />
Al barri 80.3% Al barri 56.1%<br />
Altre barri 14.3% Altre barri 26.4%<br />
Altra ciutat 4.7% Altra ciutat 17.1%<br />
PEIX<br />
FRUITA I VERDURA<br />
Al barri 55.5% Al barri 58.7%<br />
Altre barri 27.7% Altre barri 26.5%<br />
Altra ciutat 16.5% Altra ciutat 14.8%<br />
XARCUTERIA (EMBOTITS)<br />
Al barri 56.1%<br />
Altre barri 26.3%<br />
Altra ciutat 16.4%<br />
• L’alimentació fresca té un grau <strong>de</strong> <strong>consum</strong> quasi <strong>de</strong>l 100% <strong>de</strong> compra en tots els<br />
productes <strong>de</strong>l grup<br />
• Tots els productes integrats en aquest grup predomina la compra al barri: el pa es<br />
compra majoritàriament al barri (80.3%); la resta més <strong>de</strong> la meitat afirmen que compren<br />
al barri: carn 56.1%, peix 55.5%, fruita i verdura 58.7%, xarcuteria 56.1%<br />
• Hem <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar tanmateix el fet que s’ha recollit un 1.2% <strong>de</strong> respostes <strong>de</strong> “no compra”<br />
productes <strong>de</strong> xarcuteria el que ens indica la presència <strong>de</strong> noves tendències i cultures<br />
dins <strong>de</strong> la realitat sociològica <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació que es diversifica més amb l’ increment<br />
<strong>de</strong> població <strong>de</strong>ls darrers anys. Segons el municipi, aquest percentatge pot variar i ser<br />
més o menys elevat.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
18
Alimentació seca /quotidià no alimentari<br />
Grau <strong>de</strong> <strong>consum</strong><br />
Compra<br />
100.%<br />
99.9%<br />
100.%<br />
No compra<br />
.1%<br />
DROGUERIA-HIGIENE<br />
BEGUDES<br />
ALIMENTACIÓ SECA<br />
.% 20.% 40.% 60.% 80.% 100.%<br />
Lloc <strong>de</strong> compra<br />
DROGUERIA-HIGIENE<br />
BEGUDES<br />
ALIMENTACIÓ SECA<br />
Al barri Altre barri Altra ciutat<br />
ALIMENTACIÓ SECA<br />
BEGUDES<br />
Al barri 52.2% Al barri 52.2%<br />
Altre barri 27.2% Altre barri 27.5%<br />
Altra ciutat 20.6% Altra ciutat 20.2%<br />
DROGUERIA - HIGIENE<br />
Al barri 52.5%<br />
Altre barri 27.1%<br />
Altra ciutat 20.4%<br />
• L’alimentació seca presenta un grau <strong>de</strong> <strong>consum</strong> <strong>de</strong> pràcticament <strong>de</strong>l 100% <strong>de</strong> compra<br />
• la compra <strong>de</strong>ls productes es realitza bàsicament al barri (52% aproximadament pels tres<br />
productes); seguit “altre barri” (27% aprox.) i “altra ciutat” (20% aproximadament).<br />
Po<strong>de</strong>m consi<strong>de</strong>rar que, a diferència <strong>de</strong>l <strong>consum</strong> d’ alimentació fresca, per al cas <strong>de</strong><br />
l’alimentació seca i altres productes quotidians no afecta l’ increment <strong>de</strong> població amb nous<br />
hàbits i costums socioculturals<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
19
Equipament personal<br />
Grau <strong>de</strong> <strong>consum</strong><br />
Compra<br />
99.7%<br />
100.%<br />
100.%<br />
100.%<br />
No compra<br />
.3%<br />
COMPLEMENTS PERSONALS<br />
CALÇAT<br />
VESTIT<br />
PERFUMERIA<br />
.% 20.% 40.% 60.% 80.% 100.%<br />
Lloc <strong>de</strong> compra<br />
COMP PERSONALS<br />
CALÇAT<br />
VESTIT<br />
PERFUMERIA<br />
Al barri Altre barri Altra ciutat<br />
PERFUMERIA<br />
VESTIT<br />
Al barri 51.1% Al barri 21.7%<br />
Altre barri 25.4% Altre barri 26.9%<br />
Altra ciutat 23.5% Altra ciutat 51.3%<br />
CALÇAT<br />
COMPLEMENTS PERSONALS<br />
Al barri 23.% Al barri 23.9%<br />
Altre barri 27.8% Altre barri 27.1%<br />
Altra ciutat 49.2% Altra ciutat 48.8%<br />
• El grau <strong>de</strong> <strong>consum</strong> <strong>de</strong> l’equipament personal és pràcticament <strong>de</strong>l 100% <strong>de</strong> compra<br />
• La perfumeria es compra majoritàriament al barri (51.1%), “altre barri” i “altra ciutat” es<br />
reparteixen, pràcticament a parts iguals, el 49% restant<br />
• Vestit, calçat i complements personals es compren a “altra ciutat” (50% aprox. en tots<br />
els casos), seguit “altre barri”(27% aprox.), i finalment, “al barri” (21.7%, 23%, 23.9%<br />
respectivament)<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
20
Equipament per la llar<br />
Grau <strong>de</strong> <strong>consum</strong><br />
Compra<br />
No compra<br />
5.9%<br />
1.9%<br />
.4%<br />
.1%<br />
.4%<br />
.5%<br />
1.7%<br />
94.1%<br />
98.1%<br />
99.6%<br />
99.9%<br />
99.6%<br />
99.5%<br />
98.3%<br />
TELEFONIA<br />
IMATGE I SO<br />
OBJECTES DE REGAL<br />
FERRETERIA-BRICOLATGE<br />
PARAMENT DE LA LLAR<br />
ELECTRODOMÈSTICS<br />
MOBLES PER A LA LLAR<br />
.% 20.% 40.% 60.% 80.% 100.%<br />
Lloc <strong>de</strong> compra<br />
TELEFONIA<br />
IMATGE I SO<br />
OBJECTES DE REGAL<br />
FERRETERIA<br />
PARAMENT LLAR<br />
ELECTRODOMÈSTICS<br />
MOBLES LLAR<br />
Al barri Altre barri Altra ciutat<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
21
MOBLES PER A LA LLAR<br />
ELECTRODOMÈSTICS<br />
Al barri 19.7% Al barri 21.%<br />
Altre barri 21.3% Altre barri 23.%<br />
Altra ciutat 57.3% Altra ciutat 55.6%<br />
PARAMENT DE LA LLAR<br />
FERRETERIA - BRICOLATGE<br />
Al barri 22.9% Al barri 41.7%<br />
Altre barri 23.6% Altre barri 26.%<br />
Altra ciutat 53.1% Altra ciutat 32.1%<br />
OBJECTES REGAL<br />
IMATGE I SO (MP3, TV, APARELL DVD)<br />
Al barri 26.2% Al barri 19.2%<br />
Altre barri 24.3% Altre barri 22.2%<br />
Altra ciutat 49.2% Altra ciutat 56.7%<br />
TELEFONIA<br />
Al barri 31.1%<br />
Altre barri 23.3%<br />
Altra ciutat 39.7%<br />
• Grau <strong>de</strong> <strong>consum</strong> <strong>de</strong> l’equipament per la llar és pràcticament <strong>de</strong>l 100% <strong>de</strong> compra en tots<br />
els casos, tot i que dins <strong>de</strong> cada municipi es troben variacions importants respecte al<br />
global agregat <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació. Sols en el cas <strong>de</strong> telefonia, hi ha un 5.9% d’habitants<br />
que no en compren.<br />
• Mobles per la llar, electrodomèstics, parament <strong>de</strong> la llar i imatge i so es compren “altra<br />
ciutat” en un percentatge superior al 50% en els quatre casos<br />
• Ferreteria – bricolatge, en canvi, es compra “al barri” 41.7%, seguit “altra ciutat” 32.1%<br />
• Objectes <strong>de</strong> regal i telefonia també compren amb percentatges més alts a “altra ciutat”,<br />
tot i ser inferiors al 50% (49.2%, 39.7%)<br />
• El següent lloc <strong>de</strong> compra d’aquest dos productes és “al barri” (26.2% i 31.1%)<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
22
Oci i cultura<br />
Grau <strong>de</strong> <strong>consum</strong><br />
Compra<br />
No compra<br />
29.8%<br />
9.5%<br />
9.1%<br />
12.7%<br />
10.3%<br />
4.7%<br />
21.9%<br />
70.2%<br />
90.5%<br />
90.9%<br />
87.3%<br />
89.7%<br />
95.3%<br />
78.1%<br />
VIATGES<br />
FLORS I PLANTES<br />
LLIBRES<br />
JOQUINES<br />
CD,MÚSICA I DVD<br />
ARTICLES ESPORT<br />
INFORMÀTICA<br />
.% 10.% 20.% 30.% 40.% 50.% 60.% 70.% 80.% 90.% 100.%<br />
Lloc <strong>de</strong> compra<br />
VIATGES<br />
FLORS I PLANTES<br />
LLIBRES<br />
JOQUINES<br />
CD,MÚSICA,DVD<br />
ARTICLES ESPORT<br />
INFORMÀTICA<br />
Al barri Altre barri Altra ciutat<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
23
CD, MÚSICA I DVD<br />
INFORMÀTICA<br />
Al barri 17.4% Al barri 16.1%<br />
Altre barri 19.7% Altre barri 16.5%<br />
Altra ciutat 52.6% Altra ciutat 45.6%<br />
ARTICLES PER A ESPORT<br />
JOGUINES<br />
Al barri 22.7% Al barri 18.5%<br />
Altre barri 21.4% Altre barri 21.6%<br />
Altra ciutat 51.2% Altra ciutat 47.1%<br />
LLIBRES<br />
FLORS I PLANTES<br />
Al barri 26.8% Al barri 36.6%<br />
Altre barri 22.6% Altre barri 23.6%<br />
Altra ciutat 41.5% Altra ciutat 30.3%<br />
VIATGES<br />
Al barri 31.2%<br />
Altre barri 16.%<br />
Altra ciutat 23.%<br />
• El grau <strong>de</strong> <strong>consum</strong> <strong>de</strong>ls productes d’oci i cultura està més diversificat que en els altres<br />
grups. Viatges i informàtica tenen els graus <strong>de</strong> no compra més elevats (29.8% i 21.9% ,<br />
respectivament) <strong>de</strong>gut al seu component relacionat amb el lleure i que no són <strong>de</strong><br />
necessitat bàsica o quotidiana i més sensibles als nivells d’ingressos familiars.<br />
• En canvi, per a la resta <strong>de</strong> productes relacionats amb el lleure obtenim uns percentatges<br />
superiors al 85% <strong>de</strong> compra.<br />
• Els productes amb més grau <strong>de</strong> compra són: articles d’ esport (95.3%), llibres (90.9%) i<br />
flors i plantes (90.5%)<br />
El lloc <strong>de</strong> compra oci i cultura acostuma a ser “altra ciutat” en tots els productes, excepte en<br />
flors i plantes i viatges, els quals el lloc <strong>de</strong> compra acostuma a ser “al barri”, seguit <strong>de</strong> prop per<br />
“altra ciutat”.<br />
Un fet <strong>de</strong>stacable és el component <strong>de</strong> proximitat important en la compra <strong>de</strong> viatges, a<br />
diferència <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> productes <strong>de</strong>l grup (en flors i plantes pot explicar-se la preferència per<br />
la proximitat <strong>de</strong>gut a les seves característiques <strong>de</strong> producte fresc). Aquest component <strong>de</strong><br />
proximitat pot estar lligat amb un factor <strong>de</strong> confiança i necessitat d’atenció personalitzada<br />
(resoldre dubtes, tràmits, etc. que en molts casos po<strong>de</strong>n implicar més d’una visita a<br />
l’establiment per finalitzar la compra), que reforça l’avantatge <strong>de</strong> la tria <strong>de</strong>l lloc <strong>de</strong> compra que<br />
estigui més proper al lloc <strong>de</strong> residència.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
24
Síntesi per grans subsectors 5<br />
Lloc <strong>de</strong> compra<br />
OCI I CULTURA<br />
EQUIPAMENT LLAR<br />
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
AL SECA/QUOTIDIÀ NO AL<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA<br />
Al barri<br />
Altre barri<br />
Altra ciutat<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA<br />
ALIMENTACIÓ SECA/QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI<br />
Al barri 61.3% Al barri 52.3%<br />
Altre barri 24.2% Altre barri 27.3%<br />
Altre ciutat 13.9% Altre ciutat 20.4%<br />
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
EQUIPAMENT PER LA LLAR<br />
Al barri 29.9% Al barri 25.9%<br />
Altre barri 26.8% Altre barri 23.4%<br />
Altre ciutat 43.2% Altre ciutat 49.1%<br />
OCI I CULTURA<br />
Al barri 24.2%<br />
Altre barri 20.2%<br />
Altre ciutat 41.6%<br />
• Més <strong>de</strong> la meitat <strong>de</strong>ls <strong>consum</strong>idors acostumen a comprar l’alimentació al propi barri:<br />
alimentació fresca (61.3%) i l’alimentació seca (52.3%).<br />
• Equipament personal i per la llar s’acostuma a comprar a “altra ciutat” (43.2% i 49.1%,<br />
respectivament)<br />
• Oci i cultura també domina “altra ciutat” en un 41.6%.<br />
Es conclou que per la compra quotidiana es prefereix fer-la al barri, mentre que per la compra<br />
no quotidiana, tot i ser majoritària la compra a la mateixa ciutat, el grup principal, si es<br />
<strong>de</strong>sglossa entre compra al barri i altre barri, és a una altra ciutat, amb percentatges superiors<br />
al 40%<br />
5 Veure apartat 1. Metodologia. Agrupacions <strong>de</strong> productes.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
25
Aquests resultats estan molt relacionats amb les tipologies d’urbanització <strong>de</strong>ls municipis, així<br />
com amb la dotació infraestructural <strong>de</strong> comunicacions. El <strong>de</strong>tall per municipi presenta unes<br />
grans variacions entre cadascun i respecte als resultats agregats: en general, la compra es fa<br />
per raó <strong>de</strong> “proximitat”, en major o menor grau en funció <strong>de</strong> si es tracta <strong>de</strong> productes<br />
quotidians o no quotidians. Però aquesta proximitat, entesa com accessibilitat, ve <strong>de</strong>finida pel<br />
temps <strong>de</strong> viatge (“quan tardo en anar...”), i no pas per la distància (“quan està <strong>de</strong> lluny”).<br />
Moltes vega<strong>de</strong>s, po<strong>de</strong>m trobar-nos que anar a comprar a una altra ciutat és més ràpid,<br />
accessible, que anar a comprar a un altre barri, o al centre <strong>de</strong> la població.<br />
Així, en la <strong>de</strong>marcació ens trobem les diferents tipologies urbanes, tant difuses com<br />
compactes. En les tipologies d’urbanització difusa, l’oferta comercial <strong>de</strong> proximitat es<br />
minimitza al ser zones d’ús gairebé exclusivament resi<strong>de</strong>ncial i sense nucli històric.<br />
Totes aquests matisos, que<strong>de</strong>n perfectament reflectits en els següents mapes <strong>de</strong> fluxos <strong>de</strong><br />
compra, per grans subsectors, i on que<strong>de</strong>n perfectament <strong>de</strong>fini<strong>de</strong>s tant els diferents nivells<br />
“d’accessibilitat” entre poblacions, com l’existència <strong>de</strong> diferents pols d’atracció comercial a la<br />
<strong>de</strong>marcació 6 .<br />
6 Per una anàlisi <strong>de</strong>tallada, veure el vol. 14 <strong>de</strong>l present estudi: estudi <strong>de</strong> la compra en els punts<br />
d’atracció comercial.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
26
Mapes <strong>de</strong> fugues. Les ciutats <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació <strong>de</strong> la <strong>Cambra</strong><br />
En les següents pàgines es mapifiquen els fluxos <strong>de</strong> compra 7 esmentats, agrupats segons els grans<br />
subsectors 8 .<br />
7 Només estan grafiats els fluxos superiors a l’1%<br />
8 ANNEX 1: trobem la matriu <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>tallada on estan indicats els valors <strong>de</strong> fugues amb <strong>de</strong>stí i<br />
origen en poblacions <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
27
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
28
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
29
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
30
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
31
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
32
3.1.2. Lloc <strong>de</strong> compra – tipus d’establiment<br />
Compra <strong>de</strong> productes quotidians<br />
45%<br />
40%<br />
35%<br />
30%<br />
25%<br />
20%<br />
43.4%<br />
34.3%<br />
31.9%<br />
28.5%<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA (AMB PA)<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA (SENSE PA)<br />
17.6%<br />
21.5%<br />
15%<br />
10%<br />
5%<br />
1.7%<br />
2.0%<br />
7.2%<br />
8.4%<br />
0%<br />
Especialitzada<br />
Autoservei o<br />
supermercat<br />
Hard-discount Mercat Hipermercat<br />
• La botiga especialitzada és el primer lloc <strong>de</strong> compra <strong>de</strong> l’alimentació fresca (43,4% si hi<br />
comptem el pa), seguit <strong>de</strong> l’autoservei o supermercat (28.5%) i <strong>de</strong> mercat municipal<br />
(17.6%). Aquest tipus <strong>de</strong> compra i d’establiments juguen, en conseqüència, un paper<br />
molt important com a motors activitat i dinamització <strong>de</strong>ls centres urbans <strong>de</strong>ls municipis.<br />
• A més, cal dir que aquests resultats estan relacionats també amb els atributs més<br />
valorats per part <strong>de</strong>ls <strong>consum</strong>idors en la compra d’aquests tipus <strong>de</strong> producte :<br />
proximitat, confiança, tracte personal, i una bona relació qualitat/preu.<br />
El 26.4% d’alimentació fresca (amb pa) que no compra a la botiga especialitzada, autoservei ni<br />
hard-discount ha especificat els següents comerços (amb percentatges superiors al 5% 9 ):<br />
Mercat Creu Alta <strong>de</strong><br />
Saba<strong>de</strong>ll<br />
5.4%<br />
Mercat <strong>de</strong> Fontetes<br />
<strong>de</strong> Cerdanyola<br />
5.3%<br />
Alcampo <strong>de</strong> Sant<br />
Quirze <strong>de</strong>l Vallès<br />
21.3%<br />
Mercat <strong>de</strong> Ripollet<br />
5.9%<br />
Mercat <strong>de</strong> Barberà<br />
<strong>de</strong>l Vallès<br />
7.4%<br />
Mercat <strong>de</strong> Badia <strong>de</strong>l<br />
Vallès<br />
11.8%<br />
Mercat Central <strong>de</strong><br />
Saba<strong>de</strong>ll<br />
14.4%<br />
9 Superiors al 5% al prendre com a base el 26.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
33
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
62.2%<br />
ALIMENTACIÓ SECA/QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
8.8%<br />
7.0%<br />
1.4%<br />
18.4%<br />
0%<br />
Especialitzada<br />
Autoservei o<br />
supermercat<br />
Hard-discount Mercat Hipermercat<br />
• A diferència <strong>de</strong> la compra d’alimentació fresca, aquí constatem un pes majoritari <strong>de</strong>ls<br />
establiments tipus supermercat o autoservei (62.2%), seguits <strong>de</strong>ls hipermercats (18.4%).<br />
• El 22.0% que no compra a especialitzada, autoservei ni hard-discount ha especificat els<br />
següents comerços (amb percentatges superiors als 4%):<br />
Carrefour <strong>de</strong><br />
Terrassa<br />
4.0%<br />
Baricentro <strong>de</strong><br />
Barberà <strong>de</strong>l Vallès<br />
4.0%<br />
Carrefour <strong>de</strong><br />
Barberà <strong>de</strong>l Vallès<br />
17.9%<br />
Alcampo <strong>de</strong> Sant<br />
Quirze <strong>de</strong>l Vallès<br />
57.4%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
34
Com a conclusions <strong>de</strong> la compra <strong>de</strong> productes quotidians po<strong>de</strong>m resumir que :<br />
• La botiga especialitzada és el tipus d’establiment preferit per comprar alimentació<br />
fresca, i l’ autoservei/supermercat és el segon tipus d’establiment preferit (amb o sense<br />
pa). Com a tercer lloc preferit està el mercat municipal (17.6%), que també sense pa<br />
puja la seva importància (21.5%), en <strong>de</strong>triment <strong>de</strong> la botiga especialitzada.<br />
• La diferenciació entre alimentació fresca amb o sense pa mostra una pèrdua <strong>de</strong> pes <strong>de</strong> la<br />
botiga especialitzada en favor <strong>de</strong> l’autoservei/supermercat, quedant en percentatges<br />
molt igualats.<br />
• En el cas <strong>de</strong> l’alimentació seca i quotidià no alimentari el lloc <strong>de</strong> compra principal<br />
preferit és l’autoservei o supermercat (62.2%), seguit a molta distància per l’<br />
hipermercat (18.4%). La botiga especialitzada i el hard-discount els segueixen, però amb<br />
percentatges inferiors al 10%.<br />
• Les persones que han dit que compren alimentació fresca i no ho fan a botiga<br />
especialitzada, autoservei o hard - discount representen un 26.4% <strong>de</strong>l total i han<br />
esmentat <strong>de</strong> forma <strong>de</strong>stacada l’Alcampo <strong>de</strong> Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès (21.3%), Mercat<br />
Central <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll (14.4%), Mercat <strong>de</strong> Badia <strong>de</strong>l Vallès (11.8%), Mercat <strong>de</strong> Barberà <strong>de</strong>l<br />
Vallès (7.4%), Mercat <strong>de</strong> Ripollet (5.9%), Mercat Creu Alta <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll (5.4%), Mercat <strong>de</strong><br />
Fontetes <strong>de</strong> Cerdanyola (5.3%).<br />
• Les persones que han dit que compren alimentació seca i altres productes quotidians i<br />
no ho fan a botiga especialitzada, autoservei o hard - discount representen un 22.0% <strong>de</strong>l<br />
total i han esmentat <strong>de</strong> forma <strong>de</strong>stacada l’Alcampo <strong>de</strong> Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès (57.36%), el<br />
Carrefour <strong>de</strong> Barberà (17.9%), Baricentro (4.0%), Carrefour <strong>de</strong> Terrassa (4.0%).<br />
• La compra a grans superfícies <strong>de</strong> fora <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació és testimonial, a excepció <strong>de</strong> l’<br />
esmentat 4% <strong>de</strong>l Carrefour <strong>de</strong> Terrassa.<br />
En general, <strong>de</strong>staca el bon posicionament a nivell global <strong>de</strong> l’ Alcampo <strong>de</strong> Sant Quirze <strong>de</strong>l<br />
Vallès com a gran superfície preferida per a la compra <strong>de</strong> productes quotidians, força <strong>de</strong>stacat<br />
com a establiment singular tant en alimentació fresca (21’3% <strong>de</strong> les respostes amb referència a<br />
un establiment concret) i sobretot seca / quotidià no alimentari (57’4% <strong>de</strong> les respostes),<br />
respecte a la resta d’establiments.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
35
Compra <strong>de</strong> productes no quotidians<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
56.5%<br />
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
20%<br />
10%<br />
11.5%<br />
1.2%<br />
6.5% 7.5%<br />
10.3%<br />
6.2%<br />
0%<br />
La compra d’equipament personal es realitza sobretot en botigues especialitza<strong>de</strong>s (56,5%),<br />
mentre que els supermercats,centres comercials tenen un pes al voltant <strong>de</strong>l 10-11%. Com<br />
en el cas <strong>de</strong> l’alimentació fresca aquí també té un paper important la botiga especialitzada<br />
<strong>de</strong>gut al seu component <strong>de</strong> qualitat, confiança, i tracte personal.<br />
Les persones que han dit que compren equipament personal i no ho fan a botiga<br />
especialitzada, autoservei o hard - discount representen un 30.8% <strong>de</strong>l total i han esmentat per<br />
ordre d’ importància 10 : el Corte Inglés <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll (22.7%), Baricentro <strong>de</strong> Barberà (16.1%),<br />
l’Alcampo <strong>de</strong> Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès (13.7%), La Maquinista <strong>de</strong> Barcelona (10.0%), i, amb menys<br />
importància, el Paddock Bulevard <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll amb un 5.4%.<br />
La Maquinista <strong>de</strong><br />
Barcelona<br />
10.0%<br />
Paddock Bulevard<br />
<strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll<br />
5.4%<br />
El Corte Inglés <strong>de</strong><br />
Saba<strong>de</strong>ll<br />
22.7%<br />
Alcampo <strong>de</strong> Sant<br />
Quirze <strong>de</strong>l Vallès<br />
13.7%<br />
Baricentro <strong>de</strong><br />
Barberà <strong>de</strong>l<br />
Vallès<br />
16.1%<br />
10 S’han representat els <strong>de</strong>stins que donen percentatges superiors al 5%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
36
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
66.2%<br />
EQUIPAMENT PER LA LLAR<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
8.6%<br />
6.5%<br />
15.1%<br />
2.8%<br />
0%<br />
Especialitzada Hipermercat Gran magatzem Centre comercial Mitjana<br />
superfície<br />
• En el cas <strong>de</strong> l’equipament per a la llar també es palesa una importància <strong>de</strong>stacada <strong>de</strong> la<br />
botiga especialitzada amb el 66.2% <strong>de</strong> respostes, tot i que el centre comercial té més<br />
pes (un 15.1%).<br />
Les persones que han dit que compren equipament per a llar i no ho fan a botiga<br />
especialitzada, autoservei o hard discount representen un 33.6% <strong>de</strong>l total i han esmentat per<br />
ordre d’ importància 11 : Baricentro <strong>de</strong> Barberà (35.0%), Corte Inglés <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll (17.5%),<br />
l’Alcampo <strong>de</strong> Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès (17.1%), La Maquinista <strong>de</strong> Barcelona (6.8%),i el Carrefour<br />
<strong>de</strong> Barberà <strong>de</strong>l Vallès (5.5%)<br />
La Maquinista <strong>de</strong><br />
Barcelona<br />
6.8%<br />
Carrefour <strong>de</strong><br />
Barberà <strong>de</strong>l Vallès<br />
5.5%<br />
Baricentro <strong>de</strong><br />
Barberà <strong>de</strong>l Vallès<br />
35.0%<br />
Alcampo <strong>de</strong> Sant<br />
Quirze <strong>de</strong>l Vallès<br />
17.1%<br />
El Corte Inglés <strong>de</strong><br />
Saba<strong>de</strong>ll<br />
17.5%<br />
11 S’han representat els <strong>de</strong>stins que donen percentatges superiors al 5%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
37
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
62.7%<br />
OCI I CULTURA<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
8.2% 7.5%<br />
13.8%<br />
3.7% 2.8%<br />
0%<br />
Especialitzada Hipermercat Gran<br />
magatzem<br />
Centre<br />
comercial<br />
Mitjana<br />
superfície<br />
Altres<br />
• Els productes relacionats amb l’oci i cultura es compren a la botiga especialitzada com a<br />
lloc preferit (62.7%) i a continuació , amb molt menys pes, al centre comercial (13.8%).<br />
Les persones que han dit que compren productes <strong>de</strong> lleure i cultura i no ho fan a botiga<br />
especialitzada, autoservei o hard - discount representen un 37.0% <strong>de</strong>l total i han esmentat per<br />
ordre d’ importància 12 : Baricentro <strong>de</strong> Barberà (27.8%), Corte Inglés <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll (18.4%),<br />
l’Alcampo <strong>de</strong> Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès (16.5%), Maquinista <strong>de</strong> Barcelona (6.4%). Destaca també<br />
internet amb un 5.4%.<br />
La Maquinista <strong>de</strong><br />
Barcelona<br />
6.4%<br />
Per internet<br />
5.4%<br />
Baricentro <strong>de</strong><br />
Barberà <strong>de</strong>l Vallès<br />
27.8%<br />
Alcampo <strong>de</strong> Sant<br />
Quirze <strong>de</strong>l Vallès<br />
16.5%<br />
El Corte Inglés <strong>de</strong><br />
Saba<strong>de</strong>ll<br />
18.4%<br />
12 S’han representat els <strong>de</strong>stins que donen percentatges superiors al 5%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
38
Conclusions. Tipus d’establiment<br />
En termes generals es constata un paper <strong>de</strong>stacat <strong>de</strong> la botiga especialitzada com a tipus<br />
d’establiment <strong>de</strong> referència prioritari i preferit per anar a comprar. Només trobem l’ excepció<br />
en el cas lògic <strong>de</strong> l’ alimentació seca, on predomina la compra al supermercat, seguida <strong>de</strong> lluny<br />
per l’ hipermercat <strong>de</strong>gut a les característiques específiques d’aquests tipus <strong>de</strong> compres on<br />
tenen un pes diferent la freqüència, quantitats i el factor preu.<br />
Els percentatges elevats que obtenen els establiments especialitzats i el tipus <strong>de</strong> compra que<br />
generen (hàbits i processos vinculats al passeig i confort urbanístic) ens permeten ratificar que<br />
juguen un paper molt important com a motors activitat i dinamització <strong>de</strong>ls centres urbans <strong>de</strong>ls<br />
municipis.<br />
Aquesta preferència <strong>de</strong>l comprador està relacionada també amb els atributs que valora el<br />
<strong>consum</strong>idor en aquests tipus d’establiments i per a aquestes compres m,és relaciona<strong>de</strong>s<br />
directament en les preferències, gustos i valors personals i familiars : especialització,<br />
confiança, coneixement i tracte personal, bona relació qualitat/preu.<br />
També <strong>de</strong>staquem la relativa poca importància <strong>de</strong> Hard-discount (els productes més comprats<br />
són els d’alimentació seca), mitjana superfície i merca<strong>de</strong>ts/encants (els productes més<br />
comprats en aquests establiments són els relacionats amb l’equipament personal)<br />
En el cas <strong>de</strong> l’alimentació fresca, a nivell global com a <strong>de</strong>stí <strong>de</strong> compra a un equipament<br />
col·lectiu el tipus d’establiment preferit és el mercat municipal. Però en quant a <strong>de</strong>stí concret,<br />
el primer <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació és l’ hipermercat Alcampo, bastant per sobre <strong>de</strong>ls mercats<br />
municipals concrets, el que indica un posicionament singular d’aquesta gran superfície. En la<br />
compra <strong>de</strong> productes no quotidians, el tipus d’establiment preferit és la botiga especialitzada.<br />
Gran magatzem, centre comercial i hipermercat són importants per la compra d’equipament<br />
per la llar, equipament personal i oci i cultura<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
39
3.1.3. Assiduïtat 13 i <strong>de</strong>spesa <strong>de</strong> compra<br />
En aquest apartat analitzem el binomi freqüència - valor en la compra <strong>de</strong>ls diferents productes<br />
per part <strong>de</strong> les llars <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació <strong>de</strong> la <strong>Cambra</strong>. Com a mesura <strong>de</strong> la freqüència, s’ha<br />
utilitzat l’assiduïtat, que sintetitza les diferents respostes que han donat els compradors. En el<br />
mapa <strong>de</strong> posicionament següent s’han situat els valors <strong>de</strong> l’assiduïtat <strong>de</strong> compra i el % <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>spesa comercial <strong>de</strong> les llars que es <strong>de</strong>stinen a comprar productes <strong>de</strong> cada grup.<br />
Assiduïtat<br />
5.5<br />
5.0<br />
4.5<br />
ALIMENTACIÓ<br />
FRESCA<br />
4.0<br />
3.5<br />
3.0<br />
2.5<br />
ALIMENTACIÓ<br />
SECA<br />
EQUIPAMENT<br />
PERSONAL<br />
2.0<br />
1.5<br />
1.0<br />
0.5<br />
EQUIPAMENT<br />
LLAR<br />
OCI I CULTURA<br />
0.0<br />
0 5 10 15 20 25 30 35<br />
% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong>spesa<br />
comercialitzable<br />
• El grup <strong>de</strong> productes més rentables seria l’alimentació, primer la fresca i seguidament la<br />
seca, amb alts nivells d’assiduïtat i <strong>de</strong>spesa.<br />
• Els grups menys rentables: equipament per la llar (poca assiduïtat i poca <strong>de</strong>spesa) i oci i<br />
cultura (suficient <strong>de</strong>spesa però poca assiduïtat).<br />
• L’equipament personal està en una situació millor que els dos grups anteriors, el trobem<br />
quasi en un punt mig.<br />
Clarament s’observa i es corrobora la gran divisió entre productes <strong>de</strong> compra quotidiana (amb<br />
una assiduïtat elevada), i els <strong>de</strong> compra no quotidiana, que tenen una assiduïtat bastant<br />
menor). La part <strong>de</strong> <strong>de</strong>spesa més important es <strong>de</strong>stina a alimentació fresca, i <strong>de</strong>sprès, a la<br />
compra <strong>de</strong> productes d’oci i cultura.<br />
13 Veure Annex 2. Assiduïtat i <strong>de</strong>spesa mitjana<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
40
3.1.4. Freqüència <strong>de</strong> compra<br />
% compradors<br />
100%<br />
90%<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA (AMB PA)<br />
ALIMENTACIÓ SECA/QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI<br />
EQUIPAMENT PER LA LLAR<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA (SENSE PA)<br />
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
93.6%<br />
OCI I CULTURA<br />
86.5%<br />
80%<br />
70%<br />
60%<br />
55.2%<br />
50%<br />
40%<br />
39.8%<br />
35.3%<br />
48.7%<br />
40.4%<br />
47.5%<br />
30%<br />
24.1%<br />
28.8%<br />
20%<br />
10%<br />
17.5%<br />
3.4%<br />
17.5%<br />
1.9%<br />
7.4%<br />
14.4%<br />
6.6%<br />
7.9%<br />
2.0%<br />
2.0%<br />
11.3%<br />
5.7%<br />
0%<br />
Analitzant amb <strong>de</strong>tall la freqüència <strong>de</strong> compra per grups veiem que:<br />
• La freqüència predominant <strong>de</strong> compra <strong>de</strong> l’alimentació és” un cop per setmana”:<br />
alimentació seca (55.2%), alimentació fresca (sense pa) (48.6%) i alimentació fresca<br />
(amb pa) (40.4%).<br />
• Seguidament trobem “més d’un cop per setmana” en l’alimentació fresca (amb o sense<br />
pa) i “1-2 cops al mes” en alimentació seca<br />
• L’opció “quasi a diari” és la tercera opció <strong>de</strong> l’alimentació fresca (amb pa) amb un 17.5%,<br />
la qual es veu reduïda fins 3.4% si traiem el producte pa<br />
• equipament personal la freqüència <strong>de</strong> compra predominant és “menys d’un cop al mes”<br />
(47.5%), seguit “eventualment” (28.8%)<br />
• Per a l’equipament per llar i cultura i oci la freqüència <strong>de</strong> compra predominant és<br />
“eventualment” (93.6% i 86.5% respectivament)<br />
Ací és on afloren les diferències clares entre productes <strong>de</strong> compra quotidiana (on la freqüència<br />
principal és un cop per setmana, a excepció <strong>de</strong>l pa), i els <strong>de</strong> no quotidiana. En aquest darrer<br />
grup, cal diferenciar entre equipament personal, que té una major freqüència <strong>de</strong> compra<br />
(menys d’un cop al mes, però no pas eventualment, el que indica una certa periodicitat,<br />
segurament lligada al fet <strong>de</strong> la moda i l’estacionalitat en el vestit i calçat), i equipament llar i<br />
oci i cultura, que no tenen una pauta tant <strong>de</strong>finida <strong>de</strong> compra i la freqüència majoritària, en<br />
uns percentatges al voltant <strong>de</strong>l 90%, és eventual.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
41
3.2. Hàbits <strong>de</strong> compra secundari<br />
3.2.1 Lloc <strong>de</strong> compra – ciutat<br />
Lloc <strong>de</strong> compra secundari<br />
OCI I CULTURA<br />
EQUIPAMENT LLAR<br />
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
ALIMENTACIÓ<br />
SECA/QUOTIDIÀ NO AL<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA<br />
(SENSE PA)<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA<br />
(AMB PA)<br />
Al barri Altre barri Altra ciutat<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA (AMB PA)<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA (SENSE PA)<br />
Al barri 57.89% Al barri 54.94%<br />
Altre barri 19.77% Altre barri 20.64%<br />
Altre ciutat 18.08% Altre ciutat 20.33%<br />
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
ALIMENTACIÓ SECA/QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI<br />
Al barri 27.69% Al barri 54.96%<br />
Altre barri 21.24% Altre barri 18.53%<br />
Altre ciutat 49.88% Altre ciutat 24.09%<br />
OCI I CULTURA<br />
EQUIPAMENT PER LA LLAR<br />
Al barri 20.19% Al barri 20.65%<br />
Altre barri 18.06% Altre barri 19.36%<br />
Altre ciutat 50.61% Altre ciutat 53.03%<br />
• En productes quotidians, el lloc <strong>de</strong> compra secundari preferit és el barri, o sigui, en la<br />
segona opció <strong>de</strong> compra prima la proximitat.<br />
• En equipament personal, equipament per la llar i oci i cultura, el lloc <strong>de</strong> compra<br />
secundari és “altra ciutat”, i tant sols en el cas <strong>de</strong> l’equipament <strong>de</strong> la persona, la compra<br />
a la pròpia ciutat (sigui el barri ò altre barri), s’iguala a una altra ciutat.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
42
3.2.2. Lloc <strong>de</strong> compra – comparatiu compra principal i compra secundària<br />
Alimentació fresca 14<br />
% compradors<br />
100.%<br />
90.%<br />
80.%<br />
70.%<br />
60.%<br />
50.%<br />
40.%<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
.%<br />
80.3%<br />
69.7%<br />
al barri<br />
PRINCIPAL<br />
56.1% 55.5%<br />
58.7%<br />
54.9% 53.8% 55.7% 56.1% 55.4%<br />
pa carn peix frutia - verdura xarcuteria<br />
(embotits)<br />
SECUNDARI<br />
%compradors<br />
30.%<br />
20.% 14.3%<br />
16.3%<br />
altre barri PRINCIPAL SECUNDARI<br />
26.4% 27.7% 26.5% 26.3%<br />
20.6% 21.% 21.4%<br />
19.5%<br />
10.%<br />
.%<br />
pa carn peix frutia - verdura xarcuteria<br />
(embotits)<br />
% compradors altra ciutat<br />
25.%<br />
20.%<br />
15.%<br />
10.%<br />
5.%<br />
.%<br />
4.7%<br />
9.1%<br />
PRINCIPAL<br />
20.4% 19.7% 20.1% 21.1%<br />
17.1% 16.5% 14.8% 16.4%<br />
pa carn peix frutia - verdura xarcuteria<br />
(embotits)<br />
SECUNDARI<br />
En alimentació fresca es va a comprar majoritàriament al barri, seguit pel nucli comercial <strong>de</strong>l<br />
municipi (altre barri), excepte en el pa, on prima la proximitat al ser una compra<br />
majoritàriament <strong>de</strong>l dia. En tots els casos la compra fora <strong>de</strong>l municipi és la menys important,<br />
tant en lloc principal com secundari, tot i que com a lloc alternatiu (secundari), altra ciutat<br />
creix en importància.<br />
14 Es pot observar en aquesta comparativa <strong>de</strong> productes que la suma <strong>de</strong>ls factors al barri, altre barri i<br />
altra ciutat no acostuma a sumar 100%, això és <strong>de</strong>gut a que no s’ha grafiat el factor “no compra” (Annex<br />
1 Taules)<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
43
Alimentació seca/quotidià no alimentari<br />
%compradors<br />
60.%<br />
al barri PRINCIPAL SECUNDARI<br />
52.2% 54.9% 52.2% 55.1% 52.5% 54.9%<br />
50.%<br />
40.%<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
.%<br />
alimentació seca begu<strong>de</strong>s drogueria-higiene<br />
% compradors<br />
30.%<br />
20.%<br />
27.2%<br />
18.6%<br />
altre barri PRINCIPAL SECUNDARI<br />
27.5% 27.1%<br />
18.4% 18.6%<br />
10.%<br />
.%<br />
alimentació seca begu<strong>de</strong>s drogueria-higiene<br />
%compradors<br />
30.%<br />
20.%<br />
altra ciutat<br />
PRINCIPAL<br />
24.2% 24.% 24.1%<br />
20.6% 20.2% 20.4%<br />
SECUNDARI<br />
10.%<br />
.%<br />
alimentació seca begu<strong>de</strong>s drogueria-higiene<br />
En el cas d’alimentació seca i quotidià no alimentari, continua la pauta <strong>de</strong> la compra<br />
majoritària en el mateix municipi, però es reforça la importància <strong>de</strong> la compra en “altra ciutat”<br />
i també al barri, baixant la compra a altra barri com a segona opció <strong>de</strong> compra (uns 9 punts<br />
menys que com a lloc principal).<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
44
Equipament personal<br />
60.%<br />
51.1%<br />
51.9%<br />
al barri PRINCIPAL SECUNDARI<br />
50.%<br />
40.%<br />
30.%<br />
21.7% 19.7% 23.% 23.9%<br />
19.6% 19.5%<br />
20.%<br />
10.%<br />
.%<br />
Perfumeria vestit calçat complements<br />
personals<br />
30.%<br />
20.%<br />
altre barri<br />
PRINCIPAL SECUNDARI<br />
25.4% 26.9% 27.8% 27.1%<br />
22.3% 21.7% 21.9%<br />
19.1%<br />
10.%<br />
.%<br />
Perfumeria vestit calçat complements personals<br />
60.%<br />
50.%<br />
51.3%<br />
altra ciutat<br />
PRINCIPAL SECUNDARI<br />
57.3% 58.1% 57.2%<br />
49.2% 48.8%<br />
40.%<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
23.5%<br />
26.9%<br />
.%<br />
Perfumeria vestit calçat complements personals<br />
En equipament personal s’acostuma a anar a comprar com a lloc principal i secundari a “altra<br />
ciutat”, i <strong>de</strong>sprès “altre barri”, amb l’excepció <strong>de</strong> la perfumeria, la qual es compra al barri, tant<br />
com a lloc principal com a secundari.<br />
S’ha <strong>de</strong> remarcar <strong>de</strong> totes maneres que a nivell global, la compra a la ciutat ò a una altra ciutat<br />
donen percentatges semblants en el lloc principal. Com a lloc secundari, el <strong>de</strong>stí a fora <strong>de</strong> la<br />
ciutat pren una major importància, arribant a percentatges <strong>de</strong> més <strong>de</strong>l 57% (a excepció <strong>de</strong><br />
perfumeria).<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
45
Equipament per la llar<br />
50.%<br />
al barri<br />
41.7%<br />
PRINCIPAL<br />
SECUNDARI<br />
40.%<br />
30.%<br />
20.%<br />
19.7% 21.%<br />
16.3%<br />
22.9%<br />
19.5% 21.2%<br />
27.%<br />
26.2%<br />
20.3%<br />
19.2%<br />
16.2%<br />
31.1%<br />
24.1%<br />
10.%<br />
.%<br />
altre barri PRINCIPAL SECUNDARI<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
.%<br />
26.%<br />
21.3% 23.% 23.6%<br />
24.3%<br />
18.5% 19.4% 20.3% 19.9% 21.%<br />
22.2% 23.3%<br />
17.8% 18.6%<br />
altra ciutat PRINCIPAL SECUNDARI<br />
60.%<br />
50.%<br />
40.%<br />
57.3% 56.3% 55.6% 55.9% 56.%<br />
53.1%<br />
32.1%<br />
48.%<br />
56.9% 56.7% 55.7%<br />
49.2%<br />
39.7% 41.8%<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
.%<br />
En equipament per la llar com a lloc principal i secundari es va a comprar a l’altra ciutat<br />
(percentatges superiors al 50%), excepte la ferreteria. La ferreteria té com a lloc principal el<br />
barri (41.7%), seguit altra ciutat (32.1%), però la verta<strong>de</strong>ra importància <strong>de</strong> “altra ciutat” es veu<br />
com a lloc secundari <strong>de</strong> compra (48%).<br />
“Altre barri” té més importància com a lloc principal que com a secundari.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
46
Oci i cultura<br />
40.%<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
17.4%<br />
15.4% 16.1% 14.5%<br />
al barri PRINCIPAL SECUNDARI<br />
36.6%<br />
31.2%<br />
26.8%<br />
25.2%<br />
22.7%<br />
21.1% 18.5%<br />
20.4% 21.8%<br />
22.6%<br />
.%<br />
altre barri PRINCIPAL SECUNDARI<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
19.7%<br />
21.4% 21.6% 22.6% 23.6%<br />
18.8%<br />
16.5% 17.4% 18.4% 19.% 18.1% 18.1%<br />
16.% 16.%<br />
.%<br />
altra ciutat<br />
56.9% 56.4% 55.4%<br />
60.% 52.6%<br />
51.2%<br />
53.% 51.9%<br />
45.6%<br />
47.1%<br />
50.%<br />
41.5%<br />
40.%<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
.%<br />
PRINCIPAL<br />
30.3%<br />
40.6%<br />
SECUNDARI<br />
23.%<br />
37.8%<br />
• “Altra ciutat” és un lloc més important com a lloc secundari que com a principal.<br />
• Els productes més comprats “al barri” com a lloc principal i secundari són flors i plantes<br />
(36.6%), viatges (31.2%) i telefonia (31.1%).<br />
• “CD, música, ..”, articles esport i informàtica són productes on “altra ciutat” agafa més<br />
força com a lloc secundari (valors superiors al 50%).<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
47
• En general, la compra d’aquests productes, a excepció <strong>de</strong> flors i plantes i viatges, es<br />
realitza en primer lloc més a la pròpia ciutat 15 , i en segon lloc és on es busca més a “altra<br />
ciutat”, tot i mantenint uns percentatges bastant igualats també (uns 4-5 punts <strong>de</strong><br />
diferència entre lloc principal i lloc secundari en el cas d’altra ciutat).<br />
15 Tot i que els percentatges entre la mateixa ciutat i altra ciutat son al voltant <strong>de</strong>l 50% en els dos casos<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
48
3.2.3. Lloc <strong>de</strong> compra – tipus establiment (comparatiu principal i secundari)<br />
En el <strong>de</strong>tall <strong>de</strong> quin és el tipus d’establiment on prefereix efectuar les seves compres, tant les<br />
principals com les secundàries, s’han graficat aquells establiments que els preferien més d’un<br />
1% <strong>de</strong>ls compradors 16 .<br />
% compradors Alimentació fresca (amb pa) PRINCIPAL SECUNDARI<br />
50% 43.4%<br />
40.4%<br />
36.4%<br />
40%<br />
28.5%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
17.6%<br />
7.9% 9.1%<br />
7.2%<br />
4.2%<br />
1.7%<br />
0%<br />
Especialitzada<br />
Autoservei o<br />
supermercat<br />
Hard-discount Mercat Hipermercat<br />
• Establiment principal per anar a comprar alimentació fresca: Botiga especialitzada<br />
(43.4%), mercat (17.6%)<br />
• Establiment secundari tenim: Supermercat (43.3%), hipermercat (9.0%)<br />
% compradors<br />
50%<br />
Alimentació fresca (sense pa)<br />
42.3%<br />
PRINCIPAL<br />
SECUNDARI<br />
40%<br />
34.3%<br />
31.2%<br />
31.9%<br />
30%<br />
21.5%<br />
20%<br />
10%<br />
2.0%<br />
4.7%<br />
9.3% 8.4%<br />
10.0%<br />
0%<br />
Especialitzada<br />
Autoservei o<br />
supermercat<br />
Hard-discount Mercat Hipermercat<br />
• Establiment principal: especialitzada (34.3%), supermercat (31.9%) i mercat (21.5%)<br />
• Establiment secundari: supermercat (42.3%), hipermercat (10.0%)<br />
En resum, tenda especialitzada i autoservei/supermercat són els dos tipus d’establiment on<br />
s’acostuma a comprar l’alimentació fresca, i en tercer lloc el mercat municipal, que pren la<br />
16 Dels 9 tipus d’establiment (veure 1.2.2.), permet passar a uns gràfics amb un màxim <strong>de</strong> 7 tipus, el que<br />
simplifica la interpretació visual <strong>de</strong>ls resultats <strong>de</strong> les preferències <strong>de</strong>ls compradors.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
49
verta<strong>de</strong>ra dimensió al fer l’anàlisi sense pa. De totes maneres, el supermercat és la segona<br />
opció principal <strong>de</strong> compra d’alimentació fresca.<br />
Com a lloc secundari <strong>de</strong> compra, el mercat perd força rellevància, el que permet concloure que<br />
en primer lloc el <strong>consum</strong>idor generalment prefereix comprar l’alimentació fresca en<br />
establiments especialitzats (si sumem especialitzada i mercat dóna un 55’7%), sorgint amb<br />
força el supermercat com a lloc alternatiu <strong>de</strong> compra (42’3% com a lloc secundari), i en aquest<br />
cas, apareix també l’ hipermercat que arriba a un 10% <strong>de</strong>ls compradors que el tenen com a<br />
lloc secundari <strong>de</strong> compra.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
50
Alimentació seca/q.No alimentari<br />
% compradors<br />
PRINCIPAL<br />
SECUNDARI<br />
70.0%<br />
62.2%<br />
60.0%<br />
50.6%<br />
50.0%<br />
40.0%<br />
30.0%<br />
20.0%<br />
10.0%<br />
8.8%<br />
22.7%<br />
7.0%<br />
9.7%<br />
1.4%<br />
2.1%<br />
18.4%<br />
12.6%<br />
0.0%<br />
Especialitzada<br />
Autoservei o<br />
supermercat<br />
Hard-discount Mercat Hipermercat<br />
• Establiment principal: supermercat (62.2%) i hipermercat (18.4%)<br />
• Establiment secundari: especialitzada (22.7%) i hard-discount (9.7%), guanyen<br />
preferència respecte a la resta <strong>de</strong> formats. El mercat municipal, tot i augmentar una<br />
mica, segueix sent testimonial.<br />
El tipus d’establiment principal preferit és el supermercat, seguit <strong>de</strong> lluny per l’ hipermercat.<br />
Aquesta preferència es manté com a opció secundària, tot i que ací emergeix la botiga<br />
especialitzada com a segona opció (22,7%). En general, hi ha una preferència per l’oferta<br />
pròxima, fet que explica la prepon<strong>de</strong>rància <strong>de</strong>l format mitjana superfície que s’ha anat<br />
estenent a tots els municipis <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació, amb localitzacions centrals en trama urbana en<br />
molts casos.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
51
57.5%<br />
Equipament personal<br />
PRINCIPAL<br />
SECUNDARI<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
60% 56.5% 11.5%<br />
20%<br />
10%<br />
9.9%<br />
1.2%<br />
1.5%<br />
6.5% 6.0% 7.5%<br />
7.8%<br />
12.1%<br />
10.3%<br />
6.2%<br />
4.7%<br />
0%<br />
• Establiment principal: botiga especialitzada (56.5%), supermercat (11.5%), hipermercat<br />
(6.5%), merca<strong>de</strong>t/encants (6.2%)<br />
• Establiment secundari: especialitzada (57.5%), centre comercial (12.1%), gran magatzem<br />
(7.8%)<br />
• Les diferencies no són gaire grans entre els tipus d’establiment principal i secundari<br />
70%<br />
66.2%<br />
65.9%<br />
Equipament per la llar<br />
PRINCIPAL<br />
SECUNDARI<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
8.6% 8.4%<br />
6.5% 6.8%<br />
15.1%<br />
16.7%<br />
2.8% 1.4%<br />
0%<br />
Especialitzada Hipermercat Gran magatzem Centre comercial Mitjana superfície<br />
• Establiment principal: especialitzada (66.1%), hipermercat (8.6%)<br />
• Establiment secundari: centre comercial (16.7%), gran magatzem (6.8%)<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
52
70%<br />
62.7%<br />
64.3%<br />
Oci i cultura PRINCIPAL SECUNDARI<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
8.2% 8.3% 7.5% 8.0%<br />
16.1%<br />
13.8%<br />
3.7%<br />
1.5% 2.8%<br />
0.8%<br />
0%<br />
Especialitzada Hipermercat Gran<br />
magatzem<br />
Centre<br />
comercial<br />
Mitjana<br />
superfície<br />
Altres<br />
• Establiment principal: especialitzada (62.7%), centre comercial (13.7%) i hipermercat<br />
(8.2%)<br />
• Establiment secundari: especialitzada (64.34%), centre comercial (16.1%), gran<br />
magatzem (7.9%)<br />
Les diferencies no són molt grans entre principal i secundari, el que indica unes pautes i hàbits<br />
molt consolidats, i també, que en general el principal i secundari ten<strong>de</strong>ixen a convergir en el<br />
sentit que la compra d’aquests productes es fa en llocs amb una certa concentració comercial,<br />
i que en general a l’hora <strong>de</strong> comprar es visiten varis establiments (per mirar, comparar, etc.,<br />
abans <strong>de</strong> <strong>de</strong>cidir-se).<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
53
Comparativa global: Tipus d’establiment preferit en la compra per grans grups<br />
Mercat Merca<strong>de</strong>t/encants Hard-discount<br />
Gran magatzem Centre comercial Autoservei o supermercat<br />
Especialitzada<br />
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
62.2%<br />
43.4%<br />
40.4%<br />
36.4%<br />
28.5%<br />
50.6%<br />
22.7%<br />
56.5% 57.5%<br />
66.2% 65.9% 62.7% 64.3%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
17.6%<br />
8.8% 11.5%<br />
10.3% 12.1% 15.1% 16.7% 9.9%<br />
13.8%<br />
16.1%<br />
4.2%<br />
7.0%<br />
9.7% 7.5% 7.8%<br />
6.5% 6.8% 7.5% 8.0%<br />
7.9% 6.2%<br />
4.7%<br />
El comerç especialitzat és el format preferit per anar a comprar en primer lloc i com a lloc<br />
alternatiu en la majoria <strong>de</strong> grups, amb gran distància sobre la resta <strong>de</strong>ls formats. L’únic grup <strong>de</strong><br />
productes que no té aquest format com a lloc preferit en primera instància per anar a comprar<br />
és en el cas d’alimentació seca i altre quotidià, on pren relleu el supermercat / autoservei, i és<br />
l’únic en el qual apareix amb un nivell apreciable el hard-discount.<br />
En el cas <strong>de</strong> l’alimentació fresca, Supermercat / autoservei també té una gran preferència, sent<br />
el segon <strong>de</strong>stí principal preferit, i el primer com a lloc secundari <strong>de</strong> compra d’alimentació<br />
fresca. Com a tercer lloc preferit apareix el mercat municipal, sobretot com a lloc principal,<br />
amb un percentatge <strong>de</strong>l 17.6%.<br />
Finalment, en la compra <strong>de</strong> no quotidià el centre comercial és la segona opció preferida, tant<br />
en primer com en segon lloc, i el gran magatzem la tercera, excepte en el cas <strong>de</strong> parament<br />
personal, on la tercera opció <strong>de</strong> lloc principal és el supermercat, tot i que amb percentatges<br />
molt semblants al <strong>de</strong>l centre comercial 17 . Les proporcions entre els diferents tipus<br />
d’establiment en els grups d’equipament <strong>de</strong> la llar i oci i cultura son molt semblants.<br />
17 Això referma la importància que ha anat adquirint la secció “basar” en molts d’aquests establiments.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
54
3.3. Mobilitat <strong>de</strong> compra<br />
3.3.1. Medi <strong>de</strong> transport utilitzat per anar a comprar.<br />
La mobilitat per motius <strong>de</strong> compra està relacionada directament amb dues variables<br />
fonamentals: el tipus <strong>de</strong> producte que es va a comprar i el tipus d’establiment i lloc on es va a<br />
comprar. A la vegada, aquestes dues variables també estan totalment interrelaciona<strong>de</strong>s donat<br />
que hi ha una alta correlació entre tipus <strong>de</strong> producte i tipus d’establiment preferit per a<br />
comprar-lo, la qual cosa ens <strong>de</strong>termina el medi <strong>de</strong> transport utilitzat per accedir-hi.<br />
En aquest apartat ens centrarem en la relació entre tipus d’establiment a on es va a comprar i<br />
el medi <strong>de</strong> transport utilitzat.<br />
Pel que fa al medi <strong>de</strong> transport utilitzat per accedir a cada tipus d’establiment, es pot dir:<br />
• Els establiments on predomina la mobilitat “a peu” són: botiga tradicional (71.8%) i el<br />
supermercat (59.3%); seguidament trobem aquells on el no hi va és més freqüent<br />
• El transport públic té un ús molt limitat, només <strong>de</strong>spunta una mica en el gran magatzem<br />
(10.3%)<br />
• El cotxe és el transport més utilitzat per anar als centres comercials (76.6%),<br />
hipermercats (72.2%), seguit <strong>de</strong> la mitjana superfície (65.3%) i gran magatzem (58.7%)<br />
Pel que fa a la distribució <strong>de</strong>ls medis <strong>de</strong> transport utilitzats segons el tipus d’establiment:<br />
• Ús limitat <strong>de</strong>l transport públic, més utilitzat en el gran magatzem (13.5%)<br />
• A peu és el mèto<strong>de</strong> més utilitzat per anar a la botiga tradicional (71.8%),<br />
merca<strong>de</strong>t(70.5%), hard-discount(65.1%), mercat municipal (61.0%) i supermercat<br />
(60.2%)<br />
• En canvi, el cotxe s’utilitza més per les grans superfícies: centre comercial (88.2%),<br />
hipermercat (87.3%), mitjana superfície (89.1%), gran magatzem (77.1%)<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
55
90.%<br />
Mobilitat segons tipus establiment on es compra<br />
80.%<br />
70.%<br />
60.%<br />
71.8%<br />
59.3%<br />
72.2%<br />
58.7%<br />
76.6%<br />
65.3%<br />
50.%<br />
40.%<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
.%<br />
5.2%<br />
22.9%<br />
1.5%<br />
44.1%<br />
39.5%<br />
36.2%<br />
36.9%<br />
32.2%<br />
23.8%<br />
21.2%<br />
18.4% 17.4%<br />
10.3%<br />
2.8% 2.4%<br />
4.9% 3.8%<br />
6.5% 7.1%<br />
26.7%<br />
13.2%<br />
7.9%<br />
5.7%<br />
2.2% 2.2%<br />
46.6%<br />
33.8%<br />
16.4%<br />
3.1%<br />
No hi va A peu Transport púlbic Cotxe<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07 56
100%<br />
Distribució medis <strong>de</strong> transport<br />
90%<br />
87.4%<br />
88.2%<br />
89.1%<br />
80%<br />
70%<br />
60%<br />
71.8%<br />
65.1%<br />
60.2% 61.0%<br />
70.5%<br />
77.1%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
36.8%<br />
31.3%<br />
30.5%<br />
22.9%<br />
13.5%<br />
9.3%<br />
8.2%<br />
9.1%<br />
5.2%<br />
7.9%<br />
7.7%<br />
4.7%<br />
2.5% 3.0%<br />
2.9% 3.5%<br />
4.6%<br />
A peu Transport públic Cotxe<br />
BOTIGA TRADICIONAL AUTOSERVEI/SUPERMERCAT HARD-DISCOUNT MERCAT MUNICIPAL HIPERMERCAT<br />
GRAN MAGATZEM CENTRE COMERCIAL MITJANA SUPERFÍCIE MERCADET<br />
24.8%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07 57
% apacament cotxe<br />
3.3.2. Aparcament segons tipus d’establiment<br />
100.%<br />
97.3% 95.6% 97.3% 97.4%<br />
90.%<br />
80.%<br />
77.2%<br />
70.%<br />
60.%<br />
50.%<br />
40.%<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
.%<br />
59.8%<br />
56.1%<br />
29.4%<br />
23.8%<br />
20.1%<br />
10.8%<br />
38.%<br />
47.%<br />
15.%<br />
51.3%<br />
29.9%<br />
18.8%<br />
1.6% 1.1%<br />
3.3%<br />
1.1%<br />
1.9% .8% 1.7% .8%<br />
18.3%<br />
4.5%<br />
Carrer Zona Blava Pàrquing<br />
D’aquest gràfic po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>stacar que :<br />
• Poca utilització <strong>de</strong> la zona blava en general, però especialment, en aquells establiments<br />
que tenen pàrquing propi pels clients, on tampoc és important l’aparcament al carrer<br />
• L’establiment on més s’utilitza la zona blava és en la botiga tradicional (23.8%), seguit<br />
<strong>de</strong>l mercat municipal (18.8%)<br />
• En general, predomina l’ús <strong>de</strong>l pàrquing en tots els establiments, excepte al merca<strong>de</strong>t i<br />
botiga tradicional on l’aparcament al carrer és el més utilitzat (77.2% i 56.1%<br />
respectivament)<br />
• L’ús <strong>de</strong>l pàrquing, tot i ser general, té diferents nivells d’importància: molt important 18<br />
en establiments com: mitjana superfície, centre comercial, gran magatzem i hipermercat<br />
(més <strong>de</strong>l 95%); i important en el supermercat (59.8%), mercat municipal (51.3%) i harddiscount<br />
(47%).<br />
El poc ús <strong>de</strong> la zona blava enfront <strong>de</strong>l carrer a la <strong>de</strong>marcació ve <strong>de</strong>terminat sobretot per la<br />
dotació d’oferta que es troba el comprador en les diferents poblacions, on encara hi ha àrees<br />
comercials que no s’han dotat d’aquesta infraestructura o bé n’ha ha poca i es troben carrers<br />
amb aparcament al seu entorn.<br />
En general, aquests comportaments s’han d’analitzar i <strong>de</strong>finir en el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> mobilitat que<br />
cada ciutat necessita i les dotacions existents i previstes.<br />
18 Els grans i mitjans establiments comercials tenen l’obligació legal <strong>de</strong> dotar-se <strong>de</strong> pàrquing pels seus<br />
clients, segons una sèrie <strong>de</strong> ratis que es fixen en funció <strong>de</strong> la superfície <strong>de</strong> venda.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
58
De tota manera, és clar que les darreres transformacions urbanístiques i el <strong>de</strong>senvolupament<br />
<strong>de</strong> plans <strong>de</strong> mobilitat municipal 19 aniran canviant progressivament els “hàbits d’aparcament”,<br />
invertint la proporció entre aparcament al carrer i en zona blava o d’infraestructura, estenent<br />
l’aparcament <strong>de</strong> rotació (en superfície o zona blava, o soterrat), enfront <strong>de</strong> l’ocupació sense<br />
limitació <strong>de</strong> temps <strong>de</strong>ls vials <strong>de</strong>ls carrers <strong>de</strong>ls municipis mitjans i petits <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació (on<br />
aquest canvi serà més rellevant però que s’anirà imposant com una mesura <strong>de</strong> foment <strong>de</strong> les<br />
activitats comercials i econòmiques <strong>de</strong>ls seus centres urbans).<br />
19 Obligatoris per les poblacions <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 50.000 habitants, a la <strong>de</strong>marcació Saba<strong>de</strong>ll i Cerdanyola <strong>de</strong>l<br />
Vallès.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
59
3.4. Evolució en els hàbits <strong>de</strong> compra<br />
3.4.1. Altres sistemes <strong>de</strong> compra<br />
18.%<br />
16.%<br />
14.%<br />
12.%<br />
10.%<br />
8.%<br />
6.%<br />
4.%<br />
2.%<br />
.%<br />
Compra a distància<br />
16.5%<br />
12.6%<br />
7.2%<br />
5.8%<br />
4.4%<br />
3.2%<br />
2.3% 2.1% 2.2%<br />
1.3%<br />
1.7% 2.%<br />
.4% .1%.6% .4% 1.1% .6% .6%.3% .2% .2% .1%<br />
Catàlegs Tele compra Internet Telèfon Servei a domicili<br />
ALIMENTACIÓ ROBA I CALÇAT EQUIPAMENT DE LA LLAR LLIBRES, DISCS, MATERIAL ESPORT VIATGES / HOTELS<br />
En el qüestionari <strong>de</strong> les entrevistes s’ha preguntat per la utilització d’algun sistema <strong>de</strong> compra<br />
no presencial, a distància, per comprar una sèrie <strong>de</strong> productes, representatius <strong>de</strong> cada gran<br />
subsector comercial 20 .<br />
El sistemes <strong>de</strong> compra més utilitzats són:<br />
• Internet pels viatges (16.5%)<br />
• Servei a domicili per l’alimentació (12.6%)<br />
• Catàlegs per la roba i calçat (7.2%)<br />
Sembla donar-se una “especialització” <strong>de</strong>l sistema <strong>de</strong> compra utilitzat segons el producte, ja<br />
que el producte que utilitza més un sistema (com es veu en els anteriors), utilitza molt<br />
residualment la resta. La excepció és llibres, discs, material esportiu, que és el segon producte<br />
que utilitza més els tres anteriors sistemes: Internet (5.8%), catàlegs (4.4%) i servei a domicili<br />
(3.2%), potser <strong>de</strong>gut a la diversitat <strong>de</strong> productes que aquest epígraf avarca. Internet emergeix<br />
com un canal <strong>de</strong> compra important per a la compra <strong>de</strong> viatges / hotels, amb un 16.5%, que a<br />
més és el sector que utilitza més un sistema <strong>de</strong> compra a distància. Per a la resta <strong>de</strong> productes,<br />
la seva incidència és mínima, a excepció <strong>de</strong> llibres, discs, etc.<br />
El servei a domicili es consolida com un canal <strong>de</strong> compra important pel sector <strong>de</strong> productes<br />
quotidians, tot i que <strong>de</strong>ls factors <strong>de</strong> compra analitzats pels establiments d’alimentació, aquest<br />
servei afegit és el menys important <strong>de</strong> tots 21 .<br />
20 Alimentació per alimentació fresca, seca i quotidià no alimentari, Roba i calçat per equipament <strong>de</strong> la<br />
persona, parament llar per equipament llar, llibres, discs material esportiu i viatges/hotels per oci i<br />
cultura.<br />
21 Veure apartat 5.2.1. Aspectes rellevants en la compra <strong>de</strong> productes alimentaris.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
60
3.4.2. Consum d’alimentació semielaborada: plats preparats i congelats<br />
Freqüència <strong>de</strong> compra<br />
% compradors<br />
50.%<br />
42.8%<br />
Distribució <strong>de</strong> la freqüència<br />
47.%<br />
40.%<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
.%<br />
33.8%<br />
7.%<br />
.2% .7% 1.3%<br />
2.6%<br />
.9%<br />
No compra Quasi a diari Més d'un cop<br />
per setmana<br />
9.5%<br />
8.8%<br />
Un cop per<br />
setmana<br />
22.%<br />
21.4%<br />
20.7%<br />
1 ó 2 cops per<br />
mes<br />
14.5%<br />
13.4% 13.6%<br />
Menys d'un cop<br />
al mes<br />
20.%<br />
12.%<br />
7.7%<br />
Eventualment<br />
MENJARS PREPARATS MENJARS SEMIELABORATS PRODUCTES CONGELATS<br />
• Sols un 7% <strong>de</strong>ls compradors no compra productes congelats, mentre que el nivell <strong>de</strong> no<br />
compra és molt més elevat en la resta: menjars preparats (33.8%), menjars<br />
semielaborats (42.8%).<br />
• Els productes congelats són els que tenen una freqüència <strong>de</strong> compra més elevada: 47%<br />
“1-2 cops al mes”, seguit 22% “un cop per setmana”<br />
• En general, “1-2 cops al mes” té els percentatges més elevats en els tres productes:<br />
menjars preparats (20.7%), menjars semielaborats (21.4%)<br />
En termes generals po<strong>de</strong>m afirmar que aquests productes tenen poca freqüència <strong>de</strong> compra,<br />
com <strong>de</strong>mostren els baixos percentatges <strong>de</strong> “quasi a diari” i “més d’un cop per setmana”,<br />
coherent amb el valor afegit que donen aquests productes: conservació mitja / llarga (es<br />
po<strong>de</strong>n emmagatzemar durant temps) i alta disponibilitat per <strong>consum</strong>ir-lo a la llar (ús vinculat a<br />
la conveniència).<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
61
50.%<br />
%compradors<br />
Freqüència per productes<br />
42.8%<br />
47.%<br />
40.%<br />
33.8%<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
.%<br />
20.7% 21.4%<br />
20.%<br />
14.5%<br />
9.5% 8.8%<br />
1.3%<br />
.2% .7% .9%<br />
2.6%<br />
22.%<br />
13.4% 13.6%<br />
12.%<br />
7.%<br />
7.7%<br />
MENJARS PREPARATS MENJARS SEMIELABORATS PRODUCTES CONGELATS<br />
No compra Quasi a diari Més d'un cop per setmana Un cop per setmana<br />
1 ó 2 cops per mes Menys d'un cop al mes Eventualment<br />
• La compra <strong>de</strong> menjars preparats es realitza sobretot “1-2 cops al mes” (20.7%) i/o<br />
eventualment (20%)<br />
• Menjars semielaborats també és compren amb una freqüència <strong>de</strong> “1-2 cops al mes”<br />
(21.4%), seguit “menys d’un cop al mes” (13.4%)<br />
• Els productes congelats es compren “1-2 cops al mes” en un 47%, seguit d’”un cop per<br />
setmana” en un 22%.<br />
• La baixa freqüència <strong>de</strong> compra <strong>de</strong>ls menjars semielaborats i preparats, tot i que en el cas<br />
<strong>de</strong>ls menjars semielaborats no acostumen a tenir una llarga conservació, pot indicar que<br />
la seva utilitat es més com a solució d’emergència i/o alternativa esporàdica que no pas<br />
uns productes que s’han integrat en la dieta quotidiana <strong>de</strong> les llars.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
62
Tipus d’establiment <strong>de</strong> compra d’alimentació semielaborada 22<br />
MENJARS<br />
SEMIELABORATS<br />
MENJARS<br />
PREPARATS<br />
PRODUCTES<br />
CONGELATS<br />
Especialitzada<br />
Autoservei o supermercat<br />
Hard-Discount<br />
Mercat<br />
Hipermercat<br />
Gran magatzem<br />
Centre comercial<br />
Merca<strong>de</strong>t/Encants<br />
Altres<br />
• En general, els dos establiments on més es compren aquests tipus <strong>de</strong> productes són el<br />
supermercat i la botiga especialitzada. Els altres tipus d’establiments tenen percentatges<br />
residuals, excepte l’hipermercat que té percentatges <strong>de</strong> gairebé un 10% en congelats i<br />
semielaborats<br />
• Menjars preparats es compren, més o menys per igual, en botigues especialitza<strong>de</strong>s<br />
(46.7%) i supermercat (41.5%)<br />
• Menjars semielaborats l’establiment <strong>de</strong> compra és clarament el supermercat (60.2%),<br />
seguit <strong>de</strong> la botiga especialitzada (20.9%). En aquest cas, guanya una mica d’importància<br />
hipermercat (9.8%)<br />
• Els productes congelats es compren, bàsicament, al supermercat (64%), seguit <strong>de</strong> lluny<br />
per la botiga especialitzada (16.3%). També hi ha certa importància <strong>de</strong> hipermercat<br />
(9.9%) en comparació als altres tipus d’establiment<br />
En menjars preparats el tipus d’establiment preferit és la botiga especialitzada. En molts casos<br />
aquests plats tenen una elaboració artesanal, i per tant, un component clau és la confiança<br />
que dóna al <strong>consum</strong>idor qui fa l’elaboració, factor que fa que altres formats on el producte té<br />
una elaboració més industrial no tinguin aquest posicionament ni presència en el mercat.<br />
22 Veure resultats <strong>de</strong>tallats a l’Annex 1: Taules. Compra alimentació semi-elaborada.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
63
4. RESTAURACIÓ / OCI EL CAP DE SETMANA<br />
4.1. Alimentació fora <strong>de</strong> la llar<br />
On es dina fora <strong>de</strong> casa<br />
FILL/A<br />
DONA<br />
HOME<br />
Restaurant Menjar ràpid Escola Altres<br />
Home Dona Fill/a Altres<br />
Restaurant 94.6% Restaurant 93.% Restaurant 81.6% Restaurant 88.9%<br />
Menjar ràpid 6.9% Menjar ràpid 7.7% Menjar ràpid 16.8% Menjar ràpid 7.4%<br />
Escola .2% Escola .3% Escola 9.8% Escola 3.7%<br />
Altres .6% Altres 1.2% Altres .4% Altres .%<br />
• En tots els casos, el restaurament és el lloc per excel·lència a l’hora <strong>de</strong> dinar fora <strong>de</strong><br />
casa: home (94.6%), dona (93%), fill/a (81.6%) i altres (88.9%)<br />
• El menjar ràpid és el segon lloc on s’acostuma a dinar fora <strong>de</strong> casa, tot i que en uns<br />
percentatges molt reduïts<br />
• El cas <strong>de</strong> fill/a és el que té un percentatge <strong>de</strong> menjar ràpid més alt (16.8%). En aquest<br />
cas, el tercer lloc <strong>de</strong> dinar fora és l’escola (9.8%)<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
64
Freqüència feiners<br />
20.%<br />
10.%<br />
15.5%<br />
3.7%<br />
3.6%<br />
14.1%<br />
10.1%<br />
6.3%<br />
.%<br />
Tots laborables<br />
Alguns laborables<br />
HOME DONA FILL/A<br />
• La freqüència <strong>de</strong> dinar fora els feiners no supera el 15.5% en cap cas<br />
• Home és el que acostuma a dinar amb més freqüència fora: “tots els laborables”<br />
(15.5%) i/o “alguns laborables” (14.1%)<br />
• Dona acostuma a dinar fora <strong>de</strong> casa “alguns laborables” (10.1%)<br />
• Fill/a és que dinar fora amb menys freqüència: “alguns laborables” (6.3%)<br />
Freqüència festius<br />
100.%<br />
83.9%<br />
90.9%<br />
91.4%<br />
90.%<br />
80.%<br />
70.%<br />
60.%<br />
50.%<br />
40.%<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
3.2%<br />
3.3%<br />
4.%<br />
.%<br />
Tots caps setmana<br />
Alguns caps setmana<br />
HOME DONA FILL/A<br />
• La freqüència en que es dina fora els festius és “alguns caps <strong>de</strong> setmana”<br />
• Fill/a són els que dinen més fora <strong>de</strong> casa els festius: “alguns caps <strong>de</strong> setmana” en un<br />
91.4%, seguit <strong>de</strong> la dona 90.9%. Finalment, home és el que dina amb menys freqüència<br />
els festius: “alguns caps <strong>de</strong> setmana” en un 83.9%<br />
• “Tots els caps <strong>de</strong> setmana” té un freqüència molt baixa en tots els casos: home 3.2%,<br />
dona 3.3%, fill/a 4%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
65
Despesa mensual<br />
70%<br />
62.2%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
16.5%<br />
8.7%<br />
2.9% 0.4% 0.1% 0.0%<br />
9.1%<br />
0%<br />
1 A 50 51 a 100 101 a 200 201 a 300 301 a 400 401 a 500 + 800 NS/NC<br />
• La <strong>de</strong>spesa mensual a l’hora d’anar a dinar fora és 1 a 50 € (62.2%), seguit <strong>de</strong> lluny per<br />
51 a 100 € (16.5%)<br />
• Només un 12.1% té una <strong>de</strong>spesa mensual superior a 100€<br />
• Un 9.1% NS/NC<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
66
% que realitzen activitat caps <strong>de</strong><br />
setmana<br />
4.2. Oci els caps <strong>de</strong> setmana<br />
Activitats en cap <strong>de</strong> setmana<br />
100%<br />
90%<br />
80%<br />
16.3%<br />
8.6%<br />
13.1%<br />
7.4%<br />
2.8%<br />
28.2%<br />
70%<br />
60%<br />
50%<br />
53.7%<br />
47.5%<br />
50.1%<br />
43.9%<br />
40%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
29.9%<br />
43.8%<br />
36.7%<br />
48.6%<br />
69.%<br />
Habitualment<br />
De vega<strong>de</strong>s<br />
Mai<br />
0%<br />
ANAR FORA<br />
VAIG A CENTRES<br />
COMERCIALS<br />
COMPRO I PASSEJO VAIG AL CINEMA VAIG AL<br />
TEATRE/ALTRES<br />
ESPECTACLES<br />
CULTURALS<br />
• L’ocupació <strong>de</strong> lleure durant el cap <strong>de</strong> setmana més <strong>de</strong>stacada és la d’”anar a fora” amb<br />
un 70% (<strong>de</strong>l qual un 53.7% correspon a “<strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s”, i un 16.3% “habitualment”). La<br />
resposta a la pregunta <strong>de</strong> si tenen segona residència és afirmativa en un 16.2 %.<br />
• A continuació trobem el “comprar-passejar” amb un 50.1% que ho fa <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s i un<br />
13.1% habitualment, i l’anar a centres comercials té un 47.5% <strong>de</strong> respostes que hi van<br />
“<strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s”.<br />
• Aquestes percentatges ens reforcen la importància <strong>de</strong>ls temes d’infraestructures,<br />
mobilitat i la qualitat i el confort urbanístic que facilitat el passeig com una activitat<br />
associada a la compra i al lleure <strong>de</strong>l cap <strong>de</strong> setmana. També té relació tot plegat amb la<br />
importància <strong>de</strong> les respostes <strong>de</strong> dinar fora <strong>de</strong> casa durant els caps<br />
• L’activitat menys realitzada els caps <strong>de</strong> setmana és el teatre/espectacles culturals, si va<br />
“mai” en un 69%, seguida d’anar al cine (48.6%)<br />
• No hi ha cap activitat que es faci <strong>de</strong> forma majoritària “habitualment”, el percentatge<br />
més elevat el té anar a fora (16.3%), seguit <strong>de</strong> compro i passejo (13.1%)<br />
Segona residència<br />
16.2%<br />
Sí<br />
No<br />
83.8%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
67
5. VALORACIÓ DE L’OFERTA COMERCIAL PEL COMPRADOR<br />
En el present estudi s’analitza quina és l’opinió <strong>de</strong>ls compradors <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació <strong>de</strong> la<br />
<strong>Cambra</strong> envers l’establiment on fan la compra habitual, els factors més importants en el<br />
moment <strong>de</strong> comprar productes quotidians i no quotidians, i sobre el comerç <strong>de</strong>l seu municipi.<br />
Aquests tres aspectes permeten tenir una composició bastant complerta sobre quins són els<br />
aspectes rellevants que porten a la <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> compra i el nivell <strong>de</strong> satisfacció que té<br />
habitualment el ciutadà <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació.<br />
5.1. Aspectes positius i negatius <strong>de</strong>l tipus d’establiment on compra principalment<br />
El primer punt analitzat és quin són els factors que més valoren, tant positius com negatius, els<br />
compradors en tant que són clients <strong>de</strong>ls llocs a on van a comprar normalment 23 , agrupant-hi<br />
l’opinió sobre el tipus d’establiment 24 on compren per grans grups <strong>de</strong> productes (els “grans<br />
subsectors”).<br />
23 El lloc <strong>de</strong> compra principal.<br />
24 Els tipus d’establiment on es compra són:<br />
Establiment especialitzat, autoservei o supermercat, hard-discount, mercat municipal, hipermercat, gran<br />
magatzem, centre comercial, mitjana superfície especialista, merca<strong>de</strong>t, altres<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
68
5.1.1. Proporció d’opinions amb aspectes negatius sobre el lloc <strong>de</strong> compra habitual<br />
La pregunta és <strong>de</strong> resposta oberta. Un primer anàlisi és la proporció d’enquestats que no<br />
esmenten cap punt negatiu <strong>de</strong>l lloc principal <strong>de</strong> compra, indicador <strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong> satisfacció <strong>de</strong>l<br />
client envers l’oferta comercial on fa les seves compres.<br />
100%<br />
90%<br />
80%<br />
28.0% 24.7% 24.7%<br />
31.6% 28.2% 30.7%<br />
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
72.0% 75.3% 75.3%<br />
68.4% 71.8% 69.2%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
ALIMENTACIÓ<br />
FRESCA<br />
ALIMENTACIÓ<br />
SECA / QUOTIDIÀ<br />
NO ALIMENTARI<br />
EQUIPAMENT<br />
PERSONAL<br />
PARAMENT DE LA<br />
LLAR<br />
OCI I CULTURA AGREGAT<br />
ALGUN PUNT NEGATIU<br />
CAP<br />
• En tots els grups l’opinió que no hi ha cap punt negatiu d’on es compra és molt superior<br />
a la <strong>de</strong> que hi ha algun punt negatiu, en percentatges similars al voltant <strong>de</strong>l 70%.<br />
• L’agregat ens mostra que en un 69.2% no hi ha “cap” punt negatiu<br />
• Concretament, el grup parament per la llar té el percentatge més elevat <strong>de</strong> “algun punt<br />
negatiu” (31.6%), és a dir, és el grup que es consi<strong>de</strong>ra que té més coses ha millorar<br />
• Els establiments més ben consi<strong>de</strong>rats són els <strong>de</strong>l grup d’equipament personal (amb el<br />
major percentatge <strong>de</strong> “cap” punt negatiu, 75.3%),i alimentació seca (75.3%).<br />
Es pot concloure que els compradors <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació estan molt satisfets <strong>de</strong>ls comerços on<br />
van a comprar, amb percentatges ja esmentats al voltant <strong>de</strong>l 70% <strong>de</strong> compradors que no<br />
troben cap factor negatiu. Tot i així, és convenient analitzar quins aspectes positius i negatius<br />
troben <strong>de</strong>ls llocs on fan les compres, per tal d’introduir pautes <strong>de</strong> millora possibles en els<br />
comerços <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
69
5.1.2. Aspectes positius <strong>de</strong>ls llocs <strong>de</strong> compra habitual.<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA<br />
Qualitat/Fresc<br />
42.3%<br />
Altres<br />
Proximitat<br />
9.5%<br />
12.5%<br />
Bon aspecte/net<br />
2.8%<br />
9.5%<br />
Confiança<br />
6.5%<br />
7.8%<br />
9.1%<br />
Amabilitat/Professionalit<br />
at/Bon tracte<br />
Preu/Barat<br />
Varietat<br />
ALIMENTACIÓ SECA / QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI<br />
Varietat<br />
Altres<br />
27.8%<br />
Preu/Barat<br />
12.4%<br />
15.6%<br />
Confiança<br />
3.3%<br />
15.5%<br />
Proximitat<br />
6.2%<br />
6.8%<br />
12.3%<br />
Comoditat<br />
Qualitat<br />
Rapi<strong>de</strong>sa<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
70
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
Varietat<br />
40.2%<br />
Altres<br />
Preu/Barat<br />
15.6%<br />
12.1%<br />
Confiança<br />
3.8%<br />
10.7%<br />
Qualitat<br />
5.3%<br />
5.9%<br />
6.5%<br />
Amabilitat/Professionalitat/Bon<br />
tracte<br />
Concentració <strong>de</strong> botigues<br />
Proximitat<br />
PARAMENT DE LA LLAR<br />
Varietat<br />
42.9%<br />
Altres<br />
Preu/Barat<br />
9.3%<br />
17.0%<br />
Comoditat<br />
2.9%<br />
10.4%<br />
Qualitat<br />
3.4%<br />
5.2%<br />
6.1%<br />
Amabilitat/Professionalita<br />
t/Bon tracte<br />
Concentració <strong>de</strong> botigues<br />
Proximitat<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
71
OCI I CULTURA<br />
Varietat<br />
46.8%<br />
Altres<br />
Preu/Barat<br />
11.7%<br />
10.2%<br />
Amabilitat/Professionalit<br />
at/Bon tracte<br />
3.7%<br />
8.4%<br />
Qualitat<br />
4.9%<br />
5.5%<br />
5.5%<br />
Comoditat<br />
Concentració <strong>de</strong> botigues<br />
Proximitat<br />
Aspectes més ben valorats <strong>de</strong> cada grup són:<br />
- Alimentació fresca : qualitat/fresc (42.2%), proximitat (12.5%)<br />
- Alimentació seca: varietat (27.8%), preu/barat (15.6%) i proximitat (15.5%)<br />
- Equipament personal: varietat (40.1%), preu/barat (12.1%)<br />
- Equipament llar: varietat (42.8%) i preu/barat (17.0%)<br />
- Oci i cultura: varietat (46.8%), preu/barat (10.2%)<br />
En general, varietat i preu/barat són els factors més ben valorats <strong>de</strong> tots els grups, excepte a<br />
l’alimentació fresca, la qual predomina qualitat/fresc i la proximitat. Aquest últim factor<br />
també és important per alimentació seca. De totes maneres, els factors més ben valorats es<br />
sitúen a gran distància <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> factors, amb diferències <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 20 punts entre el<br />
primer factor i els següents, excepte en alimentació seca on les distàncies son menors (uns 12<br />
punts).<br />
Aspectes amb percentatges més baixos <strong>de</strong> cada grup:<br />
- Alimentació fresca: bon aspecte/net (2.8%) i amabilitat/professionalitat (6.5%)<br />
- Alimentació seca: confiança (3.3%) i comoditat (6.2%)<br />
- Equipament personal: confiança (3.8%) i amabilitat/professionalitat (5.2%)<br />
- Equipament llar: comoditat (2.9%) i amabilitat/professionalitat (3.4%)<br />
- Oci i cultura: amabilitat/professionalitat (3.6%) i comoditat (4.8%)<br />
En general, amabilitat/professionalitat és el factor que menys és valora positivament en tots<br />
els grups, excepte alimentació seca 25 . Seguidament trobem altres factors com comoditat,<br />
confiança i bon aspecte/net, aquest últim només en el cas d’alimentació fresca)<br />
25 Justament és el tipus <strong>de</strong> producte on el format prepon<strong>de</strong>rant és el <strong>de</strong> venda no assistida, que utilitzen<br />
supermercats i autoserveis. Veure apartats 3.1.2 i 3.2.3<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
72
AGREGAT<br />
Varietat<br />
Altres<br />
32.2%<br />
Preu/Barat<br />
19.9%<br />
12.8%<br />
Concentració <strong>de</strong> botigues<br />
3.8%<br />
9.3%<br />
Qualitat/Fresc<br />
4.7%<br />
8.2%<br />
9.1%<br />
Confiança<br />
Proximitat<br />
Qualitat<br />
Mostra com la varietat és el factor més valorat positivament (32.2%), seguit <strong>de</strong> lluny per<br />
preu/barat (12.7%), i també per altres factors que en conjunt signifiquen el 19.9%, però que<br />
individualment són molt poc significatius. Segueixen, encara més allunyats, sense arribar al<br />
10%, la qualitat i la proximitat.<br />
Els factors menys valorats positivament són la confiança (4.7%) i concentració <strong>de</strong> botigues<br />
(3.8%).<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
73
5.1.3. Aspectes negatius <strong>de</strong>ls llocs <strong>de</strong> compra habitual.<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA<br />
Car/Preu<br />
14.0%<br />
Altres<br />
Cues<br />
5.2%<br />
3.0%<br />
Horari<br />
0.5%<br />
2.7%<br />
Poca/manca varietat<br />
0.7%<br />
2.2%<br />
2.5%<br />
Manca aparcament<br />
Poca/Manca qualitat<br />
Lluny/T'has <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar<br />
ALIMENTACIÓ SECA / QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI<br />
Car/Preu<br />
6.9%<br />
Altres<br />
5.2%<br />
Cues<br />
5.5%<br />
Aglomeracions/Massa<br />
gent<br />
1.3%<br />
2.8%<br />
Poca/Manca qualitat<br />
1.8%<br />
2.3%<br />
2.3%<br />
Tracte dolent<br />
Poca/manca varietat<br />
Lluny/T'has <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
74
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
Car/Preu<br />
12.9%<br />
Altres<br />
Lluny/T'has <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar<br />
4.2%<br />
5.1%<br />
Poca/Manca qualitat<br />
1.0%<br />
2.9%<br />
Aglomeracions/Massa<br />
gent<br />
1.2%<br />
2.0%<br />
2.3%<br />
Problemes amb les talles<br />
Cues<br />
Tracte dolent<br />
PARAMENT DE LA LLAR<br />
Car/Preu<br />
9.9%<br />
Altres<br />
Lluny/T'has <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar<br />
2.5%<br />
4.7%<br />
Manca aparcament<br />
0.4%<br />
2.8%<br />
Aglomeracions/Massa gent<br />
0.9%<br />
1.4%<br />
2.0%<br />
Poca/Manca qualitat<br />
Cues<br />
Tracte dolent<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
75
OCI I CULTURA<br />
Car/Preu<br />
10.6%<br />
Altres<br />
Lluny/T'has <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar<br />
4.6%<br />
1.8%<br />
Manca aparcament<br />
0.5%<br />
3.0%<br />
Aglomeracions/Massa gent<br />
0.5%<br />
1.8%<br />
1.9%<br />
Poca/Manca qualitat<br />
Cues<br />
Tracte dolent<br />
Aspectes negatius més <strong>de</strong>stacats <strong>de</strong> cada grup:<br />
• Alimentació fresca: car/preu (14.0%), cues (3.0%)<br />
• Alimentació seca: car/preu (6.9%), cues (5.5%)<br />
• En tots dos casos, seguidament trobem aquells factors relacionats amb poca/manca<br />
qualitat i varietat (amb percentatges entre el 2%-3%)<br />
• Equipament personal: car/preu (12.9%), lluny (5.10%), aglomeracions (2.9%)<br />
• Equipament llar: car/preu (9.9%), lluny (4.7%) i aglomeracions (2.8%)<br />
• Oci i cultura: car/preu (10.6%), lluny (4.6%) i aglomeracions (3.0%)<br />
S’observa que hi ha unes percepcions molt semblants, amb els factors que segueixen una<br />
mateixa jerarquia, segons siguin productes quotidians o no quotidians. En els primers el binomi<br />
car/ preu i cues són els més rellevants en quant a factors negatius, mentre que en els segons,<br />
els no quotidians, segueixen una pauta semblant: car/preu, lluny i aglomeracions, amb<br />
percentatges semblants.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
76
AGREGAT<br />
Car/Preu<br />
10.9%<br />
Altres<br />
Lluny/T'has <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar<br />
3.1%<br />
3.8%<br />
Tracte dolent<br />
1.6%<br />
2.9%<br />
Cues<br />
1.6%<br />
1.9%<br />
2.2%<br />
Poca/Manca qualitat<br />
Aglomeracions/Massa gent<br />
Poca/manca varietat<br />
• Mostra com car/preu és el factor negatiu amb un percentatge superior (10.9%)<br />
• Els altres factors tenen percentatges més baixos i pròxims entre ells<br />
El factor preu no surt com el factor més important en quant a factor positiu (preu barat), tot i<br />
que sí sorgeix en segona posició, i com a factor negatiu, aflora en primer i <strong>de</strong>stacat lloc. Això<br />
indica una sensibilitat al preu força rellevant per part <strong>de</strong>ls compradors <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació,<br />
sobretot en els casos en què el posicionament <strong>de</strong>l comerç es percebi com un lloc car.<br />
En aquest sentit, po<strong>de</strong>m afegir que en l’Informe que s’ha elaborat a part sobre els resultats <strong>de</strong><br />
l’estudi qualitatiu realitzat amb reunions <strong>de</strong> grup amb compradors es pot constatar com les<br />
seves valoracions <strong>de</strong> fons estan molt condiciona<strong>de</strong>s per la relació qualitat - preu i l’oferta<br />
cada vegada més competitiva en aquest sentit.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
77
5.2. Importància <strong>de</strong>ls motius <strong>de</strong> compra en un establiment<br />
El segon aspecte analitzat és quins factors són rellevants pel comprador <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació en el<br />
moment <strong>de</strong> fer la compra en un establiment. Es pretén conèixer quins factors són rellevants en<br />
la <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> comprar un <strong>de</strong>terminat producte, i s’han agafat com a família representant <strong>de</strong>ls<br />
dos grans tipus <strong>de</strong> compra / producte, compra quotidiana i no quotidiana la compra <strong>de</strong><br />
productes d’alimentació i la compra d’equipament personal.<br />
En la graella <strong>de</strong> respostes possibles 26 , la valoració podia ser múltiple, <strong>de</strong> forma que algú podia<br />
donar la màxima importància a tots els aspectes preguntats.<br />
5.2.1. Aspectes rellevants en la compra <strong>de</strong> productes alimentaris<br />
Molt/Bastant<br />
Poc/Gens<br />
Comanda telefònica<br />
Servei a domicili<br />
Pagament amb tarja <strong>de</strong><br />
crèdit<br />
Que es compri <strong>de</strong> pressa<br />
La facilitat d'aparcament<br />
Un horari ampli<br />
Que estigui a la vora<br />
Que estigui bé <strong>de</strong> preu<br />
El tracte <strong>de</strong>ls venedors<br />
La varietat <strong>de</strong>ls productes<br />
La qualitat <strong>de</strong>ls productes<br />
16.5%<br />
22.6%<br />
62.6%<br />
71.3%<br />
79.8%<br />
86.8%<br />
91.1%<br />
96.6%<br />
96.8%<br />
99.%<br />
99.5%<br />
74.1%<br />
68.3%<br />
34.1%<br />
26.6%<br />
16.6%<br />
12.1%<br />
7.7%<br />
3.4%<br />
2.9%<br />
1.%<br />
.4%<br />
• Motius amb molta importància a l’hora d’anar a comprar: qualitat, varietat, tracte<br />
venedors i preu (factors referents al propi producte i la venda directa)<br />
• Molt importants però per<strong>de</strong>nt força tenim: proximitat, horari ampli i aparcament<br />
(factors referents a l’accés al lloc <strong>de</strong> compra)<br />
• Factors importants: rapi<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> compra, pagament targeta crèdit<br />
• Factors amb menys importància: servei a domicili i comanda telefònica. Aquests dos<br />
factors son valorats com gens importants com a <strong>de</strong>cisors per anar a comprar a un lloc<br />
productes d’alimentació, tot i que son serveis que es van utilitzant cada cop més 27 .<br />
26 Veure Matriu d’enquesta. Annex 3<br />
27 Veure apartat 3.4.1. Altres sistemes <strong>de</strong> compra.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
78
5.2.2. Aspectes rellevants en la compra <strong>de</strong> productes d’equipament personal<br />
Molt/Bastant<br />
Poc/Gens<br />
Pagament amb tarja <strong>de</strong><br />
crèdit<br />
Que es compri <strong>de</strong> pressa<br />
Que estigui a la vora<br />
La facilitat d'aparcament<br />
Un horari ampli<br />
Que estigui bé <strong>de</strong> preu<br />
El tracte <strong>de</strong>ls venedors<br />
La varietat <strong>de</strong>ls productes<br />
La qualitat <strong>de</strong>ls productes<br />
67.1%<br />
72.3%<br />
80.7%<br />
85.6%<br />
86.1%<br />
96.9%<br />
97.9%<br />
98.3%<br />
98.5%<br />
29.9%<br />
25.7%<br />
18.%<br />
11.8%<br />
12.5%<br />
3.1%<br />
2.%<br />
1.4%<br />
1.3%<br />
• Motius amb molta importància a l’hora d’anar a comprar: qualitat, varietat, tracte<br />
venedors, preu (factors referents al propi producte o venda directa)<br />
• Factors molt importants però amb menys percentatge: horari ampli, aparcament,<br />
proximitat (factors <strong>de</strong> l’accés al lloc <strong>de</strong> compra)<br />
• Elements importants: rapi<strong>de</strong>sa compra, pagament targeta crèdit<br />
• No hi ha elements gens importants<br />
Comparativa entre els dos tipus <strong>de</strong> producte.<br />
Les diferències <strong>de</strong>ls aspectes importants entre productes alimentaris i equipament personal no<br />
són molt acusa<strong>de</strong>s. L’element proximitat perd importància respecte horari i aparcament, tot i<br />
així continua sent un element molt important. L’altra diferència és que no existeixen elements<br />
gens importants en equipament personal, indicador <strong>de</strong> que cada cop més en la compra no<br />
quotidiana agafen valor els serveis afegits que acompanyen a l’oferta comercial estricta.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
79
5.3. Opinió sobre el comerç <strong>de</strong> la ciutat / barri<br />
NO MASSA<br />
BOTIGUES 93'2%<br />
TRACTE VENEDOR<br />
AMABLE 89'9%<br />
TRACTE VENEDOR<br />
PROFESSIONAL<br />
88'2%<br />
VALORACIÓ<br />
POSITIVA<br />
VENEDOR<br />
IMMIGRANT 87'1%<br />
HORARI AMPLI<br />
86'3%<br />
BOTIGUES<br />
CÒMODES 85'1%<br />
CARRERS<br />
CÒMODES 77'9%<br />
VALORACIÓ<br />
NEGATIVA<br />
FACILITAT<br />
D'APARCAMENT<br />
76'8%<br />
BOTIGUES CARES<br />
75'1%<br />
TRANSPORT<br />
PÚBLIC ÚTIL<br />
61'5%<br />
VENEDOR CONEIX<br />
CATALÀ 76'8%<br />
BOTIGUES<br />
MODERNES 72%<br />
NO MANQUEN<br />
BOTIGUES 53'8%<br />
L’opinió global <strong>de</strong>ls ciutadans <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació sobre l’oferta comercial <strong>de</strong>ls seus municipis és<br />
molt positiva, ja que <strong>de</strong>ls 13 factors enquestats sols 3 ofereixen una valoració negativa.<br />
Destaca l’elevada valoració <strong>de</strong> l’atenció que es rep per part <strong>de</strong>l comerç <strong>de</strong> la ciutat (més d’un<br />
88% en el tracte rebut, no sobren botigues (93´2%), l’horari ampli (86’3%), no es percep<br />
negativament que el venedor sigui immigrant (87’1%), un bon coneixement <strong>de</strong>l català (76’8%)).<br />
També es percep una oferta comercial còmoda (85’1%) i mo<strong>de</strong>rna (76%). Finalment, l’opinió<br />
sobre l’ urbanisme comercial <strong>de</strong> les ciutats és força positiva (77’9% carrers còmo<strong>de</strong>s), reflex <strong>de</strong><br />
l’important esforç municipal <strong>de</strong>ls darrers anys.<br />
Els aspectes amb una valoració negativa es troba en primer lloc la falta d’aparcament (76’8%),<br />
seguit <strong>de</strong> molt a prop que les botigues són cares (75’1%), i que el transport públic no es útil per<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
80
anar a comprar (61’5%). Aquests tres factors percebuts negativament confirmen dos fets ja<br />
percebuts en altres punts <strong>de</strong> l’estudi:<br />
Hi ha una sensibilitat alta envers el preu per part <strong>de</strong>ls compradors (tot i no ser el factor<br />
més important per <strong>de</strong>cidir anar a comprar). Com ja s’ha dit, recor<strong>de</strong>m que en l’Informe<br />
que s’ha elaborat a part sobre els resultats <strong>de</strong> l’estudi qualitatiu realitzat amb reunions <strong>de</strong><br />
grup amb compradors es pot constatar com les seves valoracions <strong>de</strong> fons estan molt<br />
condiciona<strong>de</strong>s per la relació qualitat - preu i l’oferta cada vegada més competitiva <strong>de</strong><br />
productes <strong>de</strong> qualitat, encara que sigui amb estratègies <strong>de</strong> marca blanca, amb preus i<br />
promocions atractives.<br />
Hi ha certs dèficits infraestructurals en els municipis <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació que inci<strong>de</strong>ixen en la<br />
mobilitat generada per la compra: manca d’aparcaments i una oferta <strong>de</strong> transport públic<br />
que s’adapti a les necessitats específiques <strong>de</strong> la mobilitat per motiu <strong>de</strong> compra. La millora<br />
<strong>de</strong> l’oferta <strong>de</strong> transport públic és clau per continuar avançant cap a una major<br />
sostenibilitat en la mobilitat generada per raó <strong>de</strong> compra en la <strong>de</strong>marcació.!<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
81
6. ELS HÀBITS DE COMPRA DELS JOVES DE LA UNITAT FAMILIAR<br />
Tal com es comprova a l ‘apartat 2.1.1 els joves homes <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació que tenen entre 16 i 24<br />
anys són l’11% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> població, i els joves dones són un 10,3%. En canvi, l’estudi realitzat<br />
<strong>de</strong>tecta que en aquest tram d’edat el percentatge sobre total <strong>de</strong> compradors és més elevat per al<br />
cas <strong>de</strong> les dones (3.4% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> compradors) que per als joves – homes (2.8%).<br />
També és important <strong>de</strong>stacar el pes que significa la població <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació menor <strong>de</strong> 16 anys en<br />
tant que potencials compradors per als propera anys : el 16.46% <strong>de</strong>l total; un 17% <strong>de</strong>l total<br />
d’homes i un 15.9% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> dones.<br />
A continuació es <strong>de</strong>tallen les característiques bàsiques <strong>de</strong>ls joves <strong>de</strong> els llars enquesta<strong>de</strong>s en<br />
l’estudi.<br />
6.1. Situació <strong>de</strong>ls joves <strong>de</strong> les llars enquesta<strong>de</strong>s.<br />
Aturat; 5.2%<br />
Treballen a temps<br />
complet; 49.4%<br />
<strong>Estudi</strong>a; 57.1%<br />
Treballen a<br />
temps parcial;<br />
11.4%<br />
• Els joves bàsicament són estudiants (57.1%) i/o treballen a temps complet (49.4%)<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
82
6.2. Productes que compren els joves 28<br />
100.% 95.2%<br />
80.%<br />
58.2%<br />
60.%<br />
40.%<br />
34.8%<br />
20.%<br />
13.3%<br />
8.7% 7.7% 6.3% 4.4% 2.2% 1.7% 1.5% 1.2% 1.% .7% .5% .5% .3% .2% .2% .2% .2% .2%<br />
.%<br />
• El producte que més compren els joves per és el vestit (95.2%), seguit <strong>de</strong>l calçat (58.2%)<br />
i CD, música i DVD (34.8%), per tant, són productes molt relacionats amb l’equipament<br />
personal i amb les seves afeccions <strong>de</strong> temps lliure.<br />
• Els productes menys comprats pels joves són els relacionats amb la llar i l’alimentació,<br />
tan fresca com seca (percentatges menors a 1%), pel fet que són joves que viuen amb la<br />
família i no s’han in<strong>de</strong>penditzat.<br />
28 S’ha <strong>de</strong> tenir present que aquestes respostes són las que sobre els joves <strong>de</strong> la llar diuen<br />
(coneixen) els entrevistats, no són respostes directes <strong>de</strong> la població analitzada (els joves) .<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
83
6.3. A on compren? 29 : Tipus d’establiment i població<br />
Mitjana superfície<br />
2.2%<br />
Merca<strong>de</strong>t /<br />
Encants<br />
1.8%<br />
No sap<br />
2.8%<br />
TIPUS D'ESTABLIMENT<br />
Centre comercial<br />
25.5%<br />
Botiga<br />
especialitzada<br />
50.2%<br />
Gran magatzem<br />
14.0%<br />
Hipermercat<br />
2.4%<br />
• El tipus <strong>de</strong> producte que acostumen a comprar els joves (equipament personal i<br />
productes per al lleure) condiciona el tipus d’establiment a on solen anar a comprar i<br />
coinci<strong>de</strong>ix amb els resultats analitzats per al conjunt <strong>de</strong> les població compradora: botiga<br />
especialitzada (50.2%), centre comercial (25.5%), gran magatzem (14.0%). Sols es<br />
<strong>de</strong>tecta un cert increment <strong>de</strong>l pes <strong>de</strong>ls centres comercials .<br />
• Els altres tipus d’establiment tenen percetatges molt inferiors (no arriben al 3%)<br />
Terrassa<br />
1.7%<br />
Barberà <strong>de</strong>l Vallès<br />
10.8%<br />
Sant Cugat <strong>de</strong>l<br />
Vallès<br />
1.4%<br />
LLOC ON VAN<br />
Barcelona<br />
30.2%<br />
Sant Quirze <strong>de</strong>l<br />
Vallès<br />
1.8%<br />
No sap<br />
1.4%<br />
Manlleu<br />
1.4%<br />
Saba<strong>de</strong>ll<br />
50.3%<br />
• La població més important on van a comprar els joves: Saba<strong>de</strong>ll (50.3%)<br />
• Altres ciutats importants: Barcelona (30.2%) i Barberà <strong>de</strong>l Vallès (10.8%)<br />
• La resta <strong>de</strong> poblacions tenen uns percentatges poc rellevants (inferiors al 2%)<br />
29 En els gràfics només es grafien aquelles ciutats i establiments amb percentatges superiors a l’1% (consultar Taules ANNEX 1)<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
84
7. EVOLUCIÓ DELS HÀBITS DE COMPRA DE 2000 A <strong>2007</strong><br />
7.1. Principals característiques <strong>de</strong> les fitxes tècniques <strong>de</strong> les dues enquestes.<br />
En aquesta capítol es comparen alguns <strong>de</strong>ls resultats <strong>de</strong> l’estudi d’hàbits <strong>de</strong> l’any 2000 amb els<br />
obtinguts amb l’estudi <strong>de</strong>l <strong>2007</strong>, en aquells indicadors que són més equiparables i significatius<br />
<strong>de</strong>s d’un punt <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectar o apuntar possibles variacions o canvis <strong>de</strong> tendència.<br />
Hem <strong>de</strong> tenir present, però, que hi ha algunes diferències metodològiques <strong>de</strong> les dues<br />
investigacions donat que la mostra i la representativitat és diferent:<br />
Enquestes 2000: 2038 famílies enquesta<strong>de</strong>s<br />
Enquestes <strong>2007</strong>: 2028 famílies enquesta<strong>de</strong>s<br />
Població <strong>de</strong>marcació 2000: 397.474 habitants<br />
Població <strong>de</strong>marcació <strong>2007</strong>: 456.240 habitants<br />
També és una mica diferent l’orientació <strong>de</strong> l’estudi <strong>de</strong>l 2000, més orientat a <strong>de</strong>tectar llocs <strong>de</strong><br />
compra i fugues intermunicipals, i el <strong>2007</strong> més centrat en el comportament, hàbit i opinió <strong>de</strong>l<br />
comprador amb l’objectiu d’aportar informacions útils per a les empreses <strong>de</strong>l sector comercial.<br />
Això també ha comportat algunes modificacions <strong>de</strong>ls qüestionaris emprats, tal com hem<br />
explicat al primer capítol sobre metodologia.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
85
7.2. Hàbit <strong>de</strong> compra principal. Lloc, tipus d’establiment<br />
7.2.1. Lloc <strong>de</strong> compra<br />
L’evolució <strong>de</strong>l lloc <strong>de</strong> compra a on es va a comprar en primer lloc s’ha <strong>de</strong> veure <strong>de</strong>s <strong>de</strong> dues<br />
perspectives: quin grau “d’autocontenció” hi ha en la compra <strong>de</strong>ls productes al propi municipi,<br />
i com han variat els <strong>de</strong>stins quan es va a comprar a altres ciutats.<br />
Compra al municipi<br />
Alimentació fresca<br />
municipi <strong>2007</strong> municipi 2000<br />
100%<br />
80%<br />
94.1% 94.2% 93.3% 91.2%<br />
83.0%<br />
87.4% 85.5%<br />
64.3%<br />
88.3%<br />
83.0%<br />
75.5%<br />
82.3%<br />
60%<br />
40%<br />
20%<br />
93.1%<br />
91.3%<br />
92.4%<br />
90.9%<br />
75.5%<br />
88.8%<br />
90.6%<br />
70.0%<br />
87.1%<br />
66.1%<br />
63.3%<br />
94.8%<br />
0%<br />
Alimentació seca/quotidià no alimentari<br />
municipi <strong>2007</strong> municipi 2000<br />
100%<br />
80%<br />
60%<br />
40%<br />
20%<br />
0%<br />
61.4%<br />
93.4%<br />
85.9%<br />
74.8%<br />
75.7%<br />
73.5%<br />
87.1%<br />
91.6%<br />
86.2%<br />
77.0%<br />
76.3%<br />
92.4%<br />
61.4%<br />
85.7%<br />
63.8%<br />
42.4%<br />
75.2%<br />
43.9%<br />
64.1%<br />
64.2%<br />
46.2% 45.0%<br />
93.8%<br />
66.6%<br />
• En alimentació fresca hi ha hagut un <strong>de</strong>scens en els casos <strong>de</strong> Montcada i Reixac (lleuger,<br />
7,5%), Polinyà (12.2%) i Sentmenat (el més acusat, 16.9%). Per contra, ha augmentat en<br />
el cas <strong>de</strong> Palau-solità i Plegamans (12.5%), Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès i Castellar <strong>de</strong>l Vallès.<br />
• En alimentació seca hi ha un creixement significatiu <strong>de</strong> l’autocontenció en quasi tots els<br />
municipis, amb percentatges que volten el 10% en molts casos, tot i que hi ha alguns<br />
que fan uns salts molt més grans, <strong>de</strong> l’ordre <strong>de</strong> 20 punts o més. Sols Sentmenat baixa<br />
amb gairebé un 17%.<br />
En resum, en la compra <strong>de</strong> productes quotidians els percentatges d’autocontenció han<br />
augmentat en la majoria <strong>de</strong> municipis, sempre que l’estructura <strong>de</strong> l’oferta comercial ho ha<br />
possibilitat.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
86
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
100%<br />
80%<br />
93.4%<br />
municipi <strong>2007</strong> municipi 2000<br />
60%<br />
40%<br />
20%<br />
0%<br />
87.9%<br />
50.1%<br />
46.8%<br />
41.6%<br />
42.4%<br />
45.2%<br />
64.4%<br />
61.8%<br />
29.8%<br />
42.8%<br />
42.3% 45.2% 37.0%<br />
26.6%<br />
57.9%<br />
49.6%<br />
8.1%<br />
25.6% 26.7%<br />
16.0%<br />
29.5%<br />
41.6%<br />
21.7%<br />
EQUIPAMENT PER LA LLAR<br />
100%<br />
80%<br />
60%<br />
40%<br />
20%<br />
0%<br />
82.9%<br />
77.7%<br />
66.9%<br />
68.7%<br />
31.1%<br />
13.5%<br />
municipi <strong>2007</strong> municipi 2000<br />
66.4%<br />
57.1%<br />
49.9% 52.2%<br />
42.1%<br />
74.5%<br />
37.5%<br />
46.1%<br />
23.3%<br />
37.4% 39.6% 29.8% 27.2% 27.4%<br />
28.1%<br />
15.9%<br />
39.7%<br />
25.3%<br />
OCI I CULTURA<br />
100%<br />
86.6%<br />
municipi <strong>2007</strong> municipi 2000<br />
80%<br />
60%<br />
40%<br />
20%<br />
0%<br />
77.9%<br />
61.9%<br />
44.3%<br />
66.6%<br />
18.4%<br />
68.1%<br />
53.1%<br />
50.2%<br />
43.1% 36.9%<br />
70.3%<br />
37.8% 35.8% 30.4% 33.3%<br />
61.5%<br />
47.4%<br />
37.6% 36.5%<br />
27.3%<br />
15.9%<br />
52.1%<br />
29.8%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
87
• En parament personal els <strong>de</strong>stins <strong>de</strong> compra no canvien gaire entre 2000 i <strong>2007</strong>, a<br />
excepció <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll i Cerdanyola <strong>de</strong>l Vallès, on baixa una mica la compra a la ciutat<br />
(entre 6 i 7 punts menys), i augmenten una mica, entre 7 i 9 punts, a Ripollet, Castellar<br />
<strong>de</strong>l Vallès i Polinyà, i puja molt a Palau-solità i Plegamans, Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès i<br />
Barberà.<br />
• En parament <strong>de</strong> la llar i oci i cultura, les pautes son semblants en els dos grups (si una<br />
població baixa o puja, ho fa en ambdós grups, a excepció d’algun cas). En general es<br />
produeix un <strong>de</strong>scens bastant significatiu en tots els municipis, amb l’excepció <strong>de</strong> Barberà<br />
<strong>de</strong>l Vallès i Ripollet (sols en el cas d’oci i cultura) que puja una mica la compra al<br />
municipi.<br />
En aquests grups l’autocontenció té comportaments diferents segons les poblacions i el grup,<br />
tot i que es pot diferenciar un comportament una mica diferent entre parament personal, amb<br />
una tendència més <strong>de</strong> proximitat, i equipament llar i oci i cultura, que tenen ambdós pautes<br />
semblants i una tendència més acusada en la fuga als pols d’atracció comercial <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>marcació 30<br />
30 Veure vol. 14. <strong>Estudi</strong> <strong>de</strong> la compra en els punts d’atracció comercial.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
88
RESUM PER GRUPS<br />
90%<br />
80%<br />
86.0%<br />
87.8%<br />
72.1%<br />
79.6%<br />
<strong>2007</strong> 2000<br />
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
52.0% 57.1%<br />
56.8%<br />
60.8%<br />
50.1%<br />
51.6%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
Alimentació<br />
fresca<br />
Alimentació<br />
seca/quotidià<br />
no alimentari<br />
Equipament<br />
personal<br />
Equipament per<br />
la llar<br />
Oci i cultura<br />
A nivell global es distingeixen dues pautes, segons siguin grups <strong>de</strong> producte quotidià o no<br />
quotidià:<br />
• En productes quotidians, s’ha consolidat la compra al municipi, “l’autocontenció”,<br />
pujant una mica en l’alimentació seca (més <strong>de</strong> 7 punts), i baixant lleugerament en<br />
alimentació fresca (menys <strong>de</strong> 2 punts). Per tant, la proximitat és un factor clau <strong>de</strong><br />
localització.<br />
• En productes no quotidians, apareixen dos “subgrups”: per una banda equipament<br />
personal, que augmenta lleugerament la compra al municipi, essent majoritari (puja 4’8<br />
punts), el que pot indicar <strong>de</strong> consolidació <strong>de</strong>ls nuclis comercials <strong>de</strong>ls diferents municipis.<br />
Per l’altra, equipament per la llar i oci i cultura, que augmenten les fugues <strong>de</strong> compra a<br />
d’altres ciutats, baixant l’autocontenció entre 7 i 9 punts.<br />
Aquesta divergència en els hàbits entre els dos subgrups pot explicar-se per la diferent<br />
assiduïtat en la compra <strong>de</strong> cadascun. Equipament personal té una assiduïtat més<br />
elevada, compra més freqüent, regular, el que pot donar més valor a la proximitat.<br />
Equipament llar i oci i cultura tenen una assiduïtat bastant menor 31 , el que pot<br />
compensar, dins <strong>de</strong> “l’excepcionalitat” <strong>de</strong> la compra, que el <strong>consum</strong>idor faci un major<br />
esforç en el <strong>de</strong>splaçament i vagi als pols d’atracció comercial que tenen una major<br />
concentració d’oferta d’aquests productes.<br />
31 Veure 3.1.3. Assiduïtat i <strong>de</strong>spesa <strong>de</strong> compra.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
89
Mapes <strong>de</strong> fugues estudi 2000. Les ciutats <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació <strong>de</strong> la <strong>Cambra</strong><br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
90
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
91
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
92
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
93
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
94
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
95
Les variacions en els <strong>de</strong>stins <strong>de</strong> compra a d’altres ciutats <strong>de</strong>s <strong>de</strong> cada municipi, segons els grans<br />
grups <strong>de</strong> productes, es veu molt bé en els mapes <strong>de</strong> fugues <strong>de</strong> 2000 i comparant-los amb els<br />
<strong>de</strong> <strong>2007</strong>, on gràficament s’observen el que s’ha esmentat en l’anterior apartat.<br />
Els canvis <strong>de</strong> <strong>de</strong>stí més significatius són 32 :<br />
• En alimentació fresca per una banda, ja comentat, augmenta la compra en el propi<br />
municipi amb alguna excepció, i per l’altra, es diversifiquen els <strong>de</strong>stins d’una ciutat cap a<br />
les altres, <strong>de</strong>stacant que surt amb més claredat Sant Quirze (Alcampo) com a <strong>de</strong>stí per<br />
diferents municipis , i també que augmenten altres fluxos que en 2000 eren menors<br />
(com <strong>de</strong> Polinyà, que augmenta la fuga cap a Santa Perpètua <strong>de</strong> Mogoda i sorgeix Palausolità<br />
i Plegamans com a nou <strong>de</strong>stí). Per contra, Barberà <strong>de</strong>l Vallès / Baricentro perd una<br />
mica d’importància com a <strong>de</strong>stí <strong>de</strong> compra d’alimentació fresca.<br />
• En alimentació seca es mantenen els <strong>de</strong>stins principals <strong>de</strong> compra a una altra ciutat:<br />
Baricentro i Alcampo (els dos centres comercials <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació 33 , amb hipermercats),<br />
tot i perdre gruix el primer en els fluxos proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> les ciutats <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació (amb<br />
<strong>de</strong>scensos remarcables, entre 5 y més <strong>de</strong> 10 punts). Palau-solità i Plegamans, Castellar<br />
<strong>de</strong>l Vallès i Santa Perpètua <strong>de</strong> Mogoda es converteixen també en receptors <strong>de</strong> fluxos <strong>de</strong><br />
compra d’altres ciutats veïnes.<br />
• En equipament per la persona es manté la centralitat <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll com a <strong>de</strong>stí principal<br />
<strong>de</strong> compra a una altra ciutat en <strong>2007</strong>, igual que passava en 2000, tot i per<strong>de</strong>nt gruix en<br />
els fluxos captats. La diferència és que augmenten els fluxos existents en 2000 <strong>de</strong><br />
compra a Barberà <strong>de</strong>l Vallès / Baricentro en <strong>2007</strong>, apareixent fluxos <strong>de</strong> 2 dígits que en<br />
2000 eren d’un. Finalment, apareixen fluxos cap a l’Alcampo <strong>de</strong> Sant Quirze <strong>de</strong>l Vallès<br />
que en 2000 no sorgien.<br />
• En equipament <strong>de</strong> la llar i oci i cultura, el 2000 els <strong>de</strong>stins majoritaris, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les ciutats<br />
<strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació a altres ciutats <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació, eren Saba<strong>de</strong>ll i Barberà <strong>de</strong>l Vallès<br />
(Baricentro), amb una autocontenció que vorejava el 50% o més en les poblacions <strong>de</strong>l<br />
sud <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació, i el 40% en les poblacions <strong>de</strong>l nord. El <strong>2007</strong> hi ha una major<br />
diversificació <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>stins, al augmentar el <strong>de</strong>tall <strong>de</strong>ls fluxos, sorgint també Sant Quirze<br />
(l’Alcampo), com a <strong>de</strong>stí tant <strong>de</strong> parament llar com oci i cultura, tot i que en<br />
percentatges molt inferiors als dos grans atractors: Saba<strong>de</strong>ll i Baricentro. El més<br />
<strong>de</strong>stacable, a banda d’això, és que es produeix en aquests dos grups un <strong>de</strong>scens notable<br />
en la compra en el propi municipi, augmentant la fuga als nuclis comercials <strong>de</strong> l’àrea.<br />
32 S’ha <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar que en els mapes <strong>de</strong> 2000 no es grafien els fluxos menors <strong>de</strong>l 4%, i en els <strong>de</strong> <strong>2007</strong>,<br />
s’han obviat els inferiors a l’1%<br />
33 Veure també volum 14: <strong>Estudi</strong> <strong>de</strong> la compra en els punts d’atracció comercial. <strong>2007</strong><br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
96
7.2.2. Tipus d’establiment<br />
Compra <strong>de</strong> productes quotidians<br />
La comparativa entre el 2000 i el <strong>2007</strong> <strong>de</strong>l tipus d’establiment on es compra l’alimentació<br />
fresca ens apunta unes constatacions que coinci<strong>de</strong>ixen amb l’anàlisi <strong>de</strong>ls continguts <strong>de</strong> la<br />
investigació qualitativa feta amb dues reunions <strong>de</strong> compradors 34 : augmenta la quota i l’atractiu<br />
comercial <strong>de</strong>ls supermercats i autoserveis, mentre que perd importància el pes <strong>de</strong> la compra<br />
en els mercats i en les botigues especialitza<strong>de</strong>s (tot i que continuen ocupant el primer lloc però<br />
amb 6.1 punts menys). Entre 2000 i <strong>2007</strong> el % <strong>de</strong> compra en supermercats augmenta 10.9<br />
punts,, i l’ hipermercat puja 4.5 punts, mentre que els mercats en disminueixen 7.6, i la botiga<br />
especialitzada baixa <strong>de</strong>l 49.5% al 43.4%. Per tant, constatem un <strong>de</strong>splaçament <strong>de</strong> compra<br />
d’alimentació fresca <strong>de</strong> la botiga especialitzada i mercats cap a supermercats i hipermercats.<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA<br />
<strong>2007</strong> 2000<br />
49.5%<br />
60% 43.4%<br />
40%<br />
20%<br />
28.5%<br />
17.6%<br />
1.7%<br />
1.7%<br />
17.6%<br />
25.2%<br />
2.7% 3.3%<br />
7.2%<br />
1.5%<br />
0%<br />
Nota: altres inclou grans magatzem, centre comercial i merca<strong>de</strong>ts/encants<br />
Pel que fa a l’alimentació seca, també <strong>de</strong>tectem un augment <strong>de</strong> la importància <strong>de</strong> la compra<br />
en autoserveis i supermercats i també en els centres comercials i hipermercats, a la vegada<br />
que perd molt pes el hard-discount (baixa <strong>de</strong>l 18.8% al 7%).<br />
ALIMENTACIÓ SECA/QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI<br />
80%<br />
60%<br />
40%<br />
20%<br />
6.1%<br />
8.8%<br />
62.2%<br />
44.9%<br />
7.0%<br />
18.8%<br />
<strong>2007</strong> 2000<br />
12.0% 14.0%<br />
18.4%<br />
1.2%<br />
4.2%<br />
2.48%<br />
0%<br />
Nota: altres inclou grans magatzem i mercat<br />
34 Veure <strong>Estudi</strong> Hàbits. Vol. 15. <strong>Estudi</strong> qualitatiu <strong>de</strong>ls hàbits <strong>de</strong> compra.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
97
Compra <strong>de</strong> productes no quotidians<br />
Quant a l’equipament <strong>de</strong> la persona, la comparació <strong>de</strong>ls tipus d’establiments per anar a<br />
comprar també ens indica com a fet més <strong>de</strong>stacat la pèrdua <strong>de</strong> pes <strong>de</strong> la botiga especialitzada<br />
que passa <strong>de</strong>l 76.6% al 56.5%, mentre que augmenta el percentatge <strong>de</strong> centre comercial i<br />
d’altres (on es recull l’efecte <strong>de</strong>ls merca<strong>de</strong>ts).<br />
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
76.6%<br />
<strong>2007</strong> 2000<br />
80%<br />
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
56.5%<br />
1.2%<br />
Especialitzada Hard-discount Hipermercat Gran<br />
magatzem<br />
8.8% 6.0% 18.0%<br />
7.4%<br />
1.2%<br />
6.5% 7.5% 10.3%<br />
Nota: altres inclou autoservei/supermercat, mercat i merca<strong>de</strong>t/encants<br />
Centre<br />
Comercial<br />
Altres<br />
De forma similar als anteriors, el gràfic comparatiu <strong>de</strong> tipus d’establiment on es compra<br />
l’equipament <strong>de</strong> la llar també pales ala pèrdua <strong>de</strong> 10 punts <strong>de</strong> la botiga especialitzada, i l’<br />
increment <strong>de</strong>ls hipermercats ui centres comercials.<br />
EQUIPAMENT PER LA LLAR<br />
76.0%<br />
<strong>2007</strong> 2000<br />
80%<br />
66.2%<br />
60%<br />
40%<br />
20%<br />
3.4% 6.4% 9.3%<br />
15.1%<br />
8.6% 6.5%<br />
2.5% 2.4%<br />
2.8% 0.84%<br />
0%<br />
Especialitzada Hipermercat Gran<br />
magatzem<br />
Centre<br />
Comercial<br />
Mitjana<br />
superfície<br />
Altres<br />
Nota: altres inclou autoservei/supermercat i merca<strong>de</strong>t/encants<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
98
El comportament <strong>de</strong>l lloc preferit <strong>de</strong> compra <strong>de</strong> productes relacionats amb el lleure i cultura<br />
no presenta canvis massa significatius. Continua el pes majoritari <strong>de</strong> la botiga especialitzada,<br />
amb una pèrdua mo<strong>de</strong>rada, mentre que augmenta el percentatge <strong>de</strong>ls hipermercats i centres<br />
comercials que també és lògic <strong>de</strong>gut a la diversitat <strong>de</strong> productes que s’engloben dins d’aquest<br />
grup (llibres, informàtica, música,...).<br />
OCI I CULTURA<br />
69.8%<br />
<strong>2007</strong> 2000<br />
80%<br />
62.7%<br />
60%<br />
40%<br />
20%<br />
8.4% 10.0%<br />
3.1%<br />
13.8%<br />
8.2% 7.5%<br />
3.2% 5.5%<br />
3.7% 4.14%<br />
0%<br />
Especialitzada Hipermercat Gran<br />
magatzem<br />
Centre<br />
Comercial<br />
Mitjana<br />
superfície<br />
Altres<br />
Nota: altres inclou autoservei/supermercat, hard – discount, mercat i merca<strong>de</strong>t/encants<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
99
7.3 Hàbits <strong>de</strong> compra secundaris 35<br />
80%<br />
77.7%<br />
73.5%<br />
Lloc <strong>de</strong> compra secundari <strong>2007</strong> - 2000<br />
70%<br />
66.4%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
61.1%<br />
28.8%<br />
24.1%<br />
48.9% 49.9%<br />
46.9%<br />
43.7%<br />
40.0%<br />
37.1%<br />
35.2%<br />
53.0%<br />
50.6%<br />
38.3%<br />
31.8%<br />
32.2%<br />
20%<br />
17.6%<br />
18.1%<br />
10%<br />
0%<br />
Alimentació<br />
fresca<br />
Alimentació<br />
seca/quotidià no<br />
alimentari<br />
Equipament<br />
personal<br />
Equipament per la<br />
llar<br />
Oci i cultura<br />
municipi 2000 altra ciutat 2000 municipi <strong>2007</strong> altra ciutat <strong>2007</strong><br />
• En els grups <strong>de</strong> quotidià tenim increments importants (més <strong>de</strong> l’11%) <strong>de</strong>l municipi com a<br />
lloc <strong>de</strong> compra secundari i <strong>de</strong>scens <strong>de</strong> altra ciutat, continua sent més elevat el<br />
percentatge <strong>de</strong> compra al municipi que a altra ciutat<br />
• En els grups <strong>de</strong> no quotidià en tots els casos augmenten els percentatges <strong>de</strong> compra a<br />
una altra ciutat en <strong>2007</strong>, mo<strong>de</strong>radament en el cas d’equipament personal, on puja un<br />
6%, i també puja un 2% la compra al municipi, i molt acusadament en els altres dos<br />
grups. En equipament per la llar i oci i cultura la compra a altra ciutat puja gairebé 20<br />
punts, mentre que varia molt lleugerament la compra al municipi.<br />
En general, l’evolució en el <strong>de</strong>stí <strong>de</strong>l lloc <strong>de</strong> compra secundària segueix la mateixa tònica que<br />
l’observa’t en el <strong>de</strong>stí <strong>de</strong> compra principal, tot i que en alimentació fresca els percentatges <strong>de</strong><br />
compra al municipi són inferiors al lloc principal. Una dada molt <strong>de</strong>stacable, és que augmenta<br />
molt la proporció global <strong>de</strong> segon lloc <strong>de</strong> compra, el que indica que el <strong>de</strong>stí <strong>de</strong> compra triat<br />
cada cop està més diversificat, no existeix un únic <strong>de</strong>stí (a excepció d’alimentació seca i<br />
d’equipament personal, que ja tenien uns percentatges alts en 2000, més d’un 90%), passant<br />
el 2000 d’uns percentatges <strong>de</strong> més d’un 80% en alimentació fresca, sobre un 72% en<br />
equipament llar i un 55% en oci cultura, a tenir tots els grups més d’un 90% <strong>de</strong> compradors<br />
amb lloc secundari <strong>de</strong> compra, excepte oci i cultura, que s’hi apropa amb un 88.9% el <strong>2007</strong>.<br />
35 Ací es grafia els compradors que han manifestat que tenen lloc <strong>de</strong> compra secundari, i per tant,<br />
municipi i altra ciutat no sumen 100 al faltar-hi aquells que no tenen un segon lloc <strong>de</strong> compra.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
100
7.4. Evolució en els sistemes <strong>de</strong> compra i alimentació amb valor afegit<br />
7.4.1. Altres sistemes <strong>de</strong> compra<br />
14.%<br />
12.%<br />
10.%<br />
<strong>2007</strong><br />
12.6%<br />
8.%<br />
6.%<br />
4.%<br />
2.%<br />
.%<br />
7.2%<br />
5.8%<br />
4.4%<br />
3.2%<br />
2.3% 2.1% 2.2% 2.%<br />
1.3%<br />
1.7%<br />
.6%<br />
1.1%<br />
.6%<br />
.1% .4%<br />
.6%<br />
.% .2% .2%<br />
Catàlegs Tele compra Internet Telèfon Servei a domicili<br />
ALIMENTACIÓ ROBA I CALÇAT EQUIPAMENT DE LA LLAR LLIBRES, DISCS, MATERIAL ESPORT<br />
14.%<br />
12.%<br />
12.6%<br />
2000<br />
10.%<br />
8.%<br />
6.%<br />
8.5%<br />
5.4%<br />
5.%<br />
4.%<br />
2.%<br />
.%<br />
2.8%<br />
1.2%<br />
1.7%<br />
.5% .7% .3% .1% .1% .3%<br />
Catàlegs Telecompra Internet Telèfon Servei a domicili<br />
ALIMENTACIÓ ROBA I CALÇAT EQUIPAMENT LLAR LLIBRES, DISCS, MT. ESPORT<br />
Comparant l’evolució <strong>de</strong>ls sistemes <strong>de</strong> compra entre 2000 i <strong>2007</strong>, tenim com a da<strong>de</strong>s més<br />
rellevants:<br />
• Catàlegs perd importància global com a sistema <strong>de</strong> compra, tot i seguir sent el primer en<br />
roba i calçat, i equipament llar, i és el segon en compra <strong>de</strong> llibres, discs, mat. Esport. A<br />
més, com a sistema <strong>de</strong> compra guanya importància respecte al 2000 com a canal <strong>de</strong><br />
compra <strong>de</strong> roba i calçat (<strong>de</strong>l 5.4% al 7.2%), on la resta <strong>de</strong> sistemes romanen marginals.<br />
• Tele – compra incrementa el percentatge en equipament per la llar (1.2% al 2.1%), i<br />
baixant / pujant lleugerament en la resta <strong>de</strong> productes, tot i continuant sent un canal<br />
residual per aquests.<br />
• Internet és el sistema <strong>de</strong> compra que experimenta el canvi més fort, no s’utilitzava al<br />
2000 gairebé gens en cap cas (0.3% per llibres, discs, mat. Esport), i en <strong>2007</strong> comença a<br />
tenir percentatges importants, sent el canal principal <strong>de</strong> compra a distància <strong>de</strong> llibres,<br />
discs i mat. esport, i sent el segon canal en importància per a la compra d’alimentació,<br />
tot i que molt per darrera <strong>de</strong>l servei a domicili.<br />
• Telèfon també incrementa el seu ús, tot i que mo<strong>de</strong>stament.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
101
• Servei a domicili experimenta un gran creixement en alimentació (d’un 5.0% a un 12.6%<br />
<strong>de</strong> llars que l’utilitzen algun cop), igual que també un increment important en llibres,<br />
disc... (0.3% a un 3.2%).<br />
En general, po<strong>de</strong>m observar que la tendència d’utilitzar altres sistemes <strong>de</strong> compra va en<br />
augment, consolidant-se els sistemes <strong>de</strong> compra que en 2000 emergien (sobretot Internet), i el<br />
més remarcable és que sembla que es produeix un efecte substitució entre els sistemes<br />
clàssics <strong>de</strong> compra a distància (catàlegs), per la resta <strong>de</strong> sistemes més nous. El cas més<br />
important és la consolidació d’Internet com un canal <strong>de</strong> compra important, que en 2000 tot<br />
just emergia (donava, a nivell global, un 0.3%) tot i que sols per alguns productes concrets<br />
(llibres, discs, material esport).<br />
En resum, en <strong>2007</strong> no s’ha produït un gran increment <strong>de</strong> la compra a distància gràcies a les<br />
noves tecnologies, si no un efecte substitució. La compra presencial és la gran dominadora, ja<br />
que al <strong>2007</strong> els percentatges <strong>de</strong> compra per algun <strong>de</strong>ls sistemes estudiats són gairebé idèntics<br />
als <strong>de</strong> 2000 36 .<br />
36 El percentatge <strong>de</strong> llars que no compren per cap <strong>de</strong>ls sistemes <strong>de</strong> compra analitzats són, en 2000 i<br />
<strong>2007</strong>:<br />
2000 <strong>2007</strong><br />
ALIMENTACIÓ 84,8% 84,3%<br />
ROBA I CALÇAT 94,1% 91,3%<br />
EQUIPAMENT LLAR 95,8% 94,%<br />
LLIBRES, DISCS, MT. ESPORT 86,1% 87,8%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
102
7.4.2. Consum d’alimentació semielaborada<br />
50%<br />
43.1%<br />
<strong>2007</strong><br />
47.1%<br />
40%<br />
33.8%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
No compra<br />
7.0%<br />
1.3% 0.9%<br />
2.6%<br />
Més d'un cop<br />
per setmana<br />
9.5% 8.9%<br />
22.0%<br />
Un cop per<br />
setmana<br />
21.6%<br />
20.7%<br />
1 ó 2 cops per<br />
mes<br />
14.6% 13.5%<br />
13.6%<br />
Menys d'un cop<br />
al mes<br />
menjars preparats menjars semielaborats productes congelats<br />
20.0%<br />
12.1%<br />
7.7%<br />
Eventualment<br />
70.%<br />
69.6%<br />
2000<br />
60.%<br />
50.%<br />
40.%<br />
30.%<br />
20.%<br />
10.%<br />
.%<br />
38.9%<br />
No compra<br />
10.8%<br />
.5%<br />
Més d'un cop<br />
per setmana<br />
7.%<br />
26.%<br />
6.%<br />
Un cop per<br />
setmana<br />
30.%<br />
15.%<br />
54.%<br />
1 ó 2 cops per<br />
mes<br />
6.% 5.% 4.5% 4.4% 4.2%<br />
Menys d'un cop<br />
al mes<br />
menjars preparats menjars semielaborats productes congelats<br />
18.1%<br />
Eventualment<br />
• En <strong>2007</strong> ha augmentat la compra <strong>de</strong> productes d’alimentació semielaborada, donat que<br />
el percentatge <strong>de</strong> no compra <strong>de</strong> menjars semielaborats baixa molt (<strong>de</strong> gairebé un 70%<br />
que no en comprava es passa a un 43%), el <strong>de</strong> menjars preparats baixa 5 punts també<br />
(quedant-se en un 34% aproximadament). El <strong>de</strong> congelats, que ja tenia un percentatge<br />
força baix <strong>de</strong> no compradors el 2000 (10.8%) també baixa fins a 7%.<br />
• La freqüència <strong>de</strong> compra d’aquests productes es diversifica respecte a 2000, on la<br />
freqüència <strong>de</strong> compra era sobretot 1 ó dos cops al mes, seguida en els congelats per un<br />
cop a la setmana. En <strong>2007</strong> sorgeix un cert <strong>consum</strong> amb caràcter més quotidià (més d’un<br />
cop per setmana dona uns percentatges que no sortien en 2000), però també augmenta<br />
força la compra menys quotidiana 37 sobretot per als productes semielaborats i preparats<br />
37 Remarcar que per a molts d’aquests productes, el seu <strong>de</strong>stí és el magatzematge <strong>de</strong> llarga durada<br />
(congeladors, conserves, que duren mesos)<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
103
on ha augmentat la població compradora però on les freqüències més habituals són d’1<br />
o cops al mes i més esporàdicament.<br />
• Per al cas <strong>de</strong>ls congelats es mantenen les freqüències més habituals <strong>de</strong>l 2000 però<br />
variant els %: 1 o 2 cops al mes és la més <strong>de</strong>stacada (47.1%), i un cop per setmana amb<br />
el 22%. I veiem que incrementa el pes <strong>de</strong> les freqüències més esporàdiques (menys d’un<br />
cop al mes i eventualment).<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
104
7.5 Mobilitat 38<br />
70%<br />
63.9%<br />
60%<br />
55.6%<br />
50%<br />
41.5%<br />
40%<br />
30%<br />
28.5%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
7.4%<br />
2.8%<br />
0.1% 0.2%<br />
2000 <strong>2007</strong><br />
a peu transport públic cotxe moto<br />
Com a primera valoració <strong>de</strong> tendència general comparant els resultats d’usos <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
transport <strong>de</strong>ls compradors po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>stacar bàsicament que hi ha un increment <strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong>l<br />
cotxe i també <strong>de</strong>l transport públic, mentre que disminueix molt l’opció d’anar a peu a comprar.<br />
Òbviament aquests resultats s’han d’analitzar tenint en compte les diferències existents en<br />
funció <strong>de</strong>l tipus <strong>de</strong> producte que es va a comprar, l’establiment preferit on comprar-lo, les<br />
xarxes <strong>de</strong> comunicacions, la diversitat d’oferta comercial urbana, <strong>de</strong> proximitat o bé<br />
periurbana, i la dotació d’aparcaments per a clients que facilita l’ús <strong>de</strong>l cotxe en molts casos<br />
(especialment per a compres <strong>de</strong> més volum, <strong>de</strong> freqüència setmanal o superior).<br />
38 S’ha <strong>de</strong> tenir en compte que en l’estudi <strong>de</strong> 2000 no s’analitzava el mo<strong>de</strong> <strong>de</strong> transport utilitzat per anar<br />
a comprar a la botiga especialitzada i merca<strong>de</strong>t<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
105
Mobilitat segons tipus d'establiment 2000-<strong>2007</strong><br />
92.7%<br />
77.4%<br />
95.3% 96.5%<br />
87.4%<br />
77.1%<br />
88.2% 89.1%<br />
69.2%<br />
78.7%<br />
73.0%<br />
29.8%<br />
21.1% 24.0%<br />
36.8%<br />
31.3%<br />
30.5%<br />
100%<br />
90%<br />
80%<br />
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
60.2%<br />
65.1%<br />
61.0%<br />
1.0% 0.2% 3.0% 3.3%<br />
2.9% 3.5% 8.2% 7.9%<br />
13.5%<br />
13.9%<br />
4.0%<br />
2.1% 1.3%<br />
4.7% 9.3%<br />
2.5% 3.0%<br />
8.7%<br />
2.6% 2.2%<br />
9.1% 7.7%<br />
Transport públic <strong>2007</strong> transport públic 2000 A peu <strong>2007</strong> a peu 2000 Cotxe <strong>2007</strong> cotxe 2000<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07 106
El gràfic anterior ens indica que :<br />
• L’accés a peu és majoritari en els llocs <strong>de</strong> compra <strong>de</strong> caràcter més urbà i <strong>de</strong> proximitat:<br />
autoservei/supermercat i hard-discount urbans (en alguns municipis han augmentat la<br />
seva oferta els darrers anys) i els mercats municipals. Tot i així, entre el 2000 i el <strong>2007</strong><br />
observem una certa reducció <strong>de</strong> la mobilitat a peu per a accedir a aquests establiments,<br />
<strong>de</strong>gut al fet que alguns d’ells s’han anat dotant d’aparcaments per al vehicle privat <strong>de</strong>l<br />
comprador. Malgrat això, el percentatge <strong>de</strong> la mobilitat a peu continua per sobre <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>l cotxe .<br />
• En canvi, l’ús <strong>de</strong>l cotxe és majoritari per a l’accés als hipermercats, grans magatzems,<br />
centres comercials i mitjanes superfícies a conseqüència <strong>de</strong> la seva oferta <strong>de</strong> places<br />
d’aparcament suficients (en alguns casos a més a més és gratuïta), i pel fet que molts<br />
d’aquests establiments es situen fora <strong>de</strong> la trama urbana <strong>de</strong> les ciutats. Entre el 2000 i el<br />
<strong>2007</strong> es <strong>de</strong>tecta una certa disminució <strong>de</strong>l cotxe i ho atribuïm a un cert <strong>de</strong>splaçament cap<br />
al transport públic que ha incrementat lleugerament la seva capacitat d’atracció.<br />
• Tot i així, el transport públic continua mostrant uns pesos molt baixos com a alternativa<br />
atractiva per als compradors, i això és així tant al 2000 com al <strong>2007</strong>, malgrat una certa<br />
recuperació. És a dir, que continua essent la gran assignatura pen<strong>de</strong>nt per a potenciar<br />
l’accessibilitat i mobilitat als diferents establiments, tant urbans com periurbans, donat<br />
que entre el 2000 i el <strong>2007</strong> no s’observen canvis significatius i, per tant, cal abordar<br />
aquest dèficit <strong>de</strong> forma urgent a fi <strong>de</strong> potenciar l’atractivitat i mobilitat sostenible <strong>de</strong>ls<br />
pols i nuclis comercials <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
107
7.6. El cap <strong>de</strong> setmana. Oci i restauració<br />
35%<br />
comparativa restauració<br />
33.9%<br />
<strong>2007</strong> 2000<br />
30%<br />
25%<br />
20%<br />
15%<br />
10%<br />
5%<br />
8.2%<br />
4.9%<br />
1.1%<br />
3.5%<br />
11.5%<br />
10.3%<br />
9.2%<br />
0%<br />
laborables<br />
marit/esposa<br />
laborables fill/a<br />
caps <strong>de</strong> setmana<br />
marit/esposa<br />
caps <strong>de</strong> setmana<br />
fill/a<br />
Tot i que partim <strong>de</strong> mostres diferents, d’aquesta comparativa po<strong>de</strong>m fer les consi<strong>de</strong>racions i<br />
valoracions següents :<br />
• Augmenta gairebé el doble el percentatge <strong>de</strong> població que dina a fora <strong>de</strong> casa els dies<br />
laborables,<br />
• Es triplica el percentatge que ho fa durant els caps <strong>de</strong> setmana.<br />
• Per part <strong>de</strong>ls fills/es que viuen a les llars entrevista<strong>de</strong>s es <strong>de</strong>tecta una disminució <strong>de</strong>ls<br />
dinars <strong>de</strong> fora <strong>de</strong> la llar entres setmana i un increment d’1 % pel que fa als caps <strong>de</strong><br />
setmana.<br />
També cal dir que aquestes da<strong>de</strong>s i comportaments corresponen al conjunt <strong>de</strong> la població <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>marcació i que sí ho compararem amb les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll es <strong>de</strong>tecta alguna diferència: el<br />
percentatge <strong>de</strong> persones que els dies laborables dinen fora <strong>de</strong> casa disminueix. Aquest<br />
comportament diferent es correspon amb la tendència <strong>de</strong>ls darrers anys en ciutats grans a una<br />
major autocontenció i equilibri entre oferta i <strong>de</strong>manda laboral, que també s’observa en<br />
estadístiques recents <strong>de</strong> mobilitat quotidiana obligada, el que pot afectar a una reducció <strong>de</strong>ls<br />
dinars a fora <strong>de</strong> casa, a més <strong>de</strong>l increment <strong>de</strong> la tendència a la implantació <strong>de</strong>ls menjadors<br />
d’empresa i a emportar-se el dinar per menjar en el mateix centre <strong>de</strong> treball.<br />
En canvi, als municipis més petits <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació hi ha molta residència i menys dotació <strong>de</strong><br />
llocs <strong>de</strong> treball. Moltes persones que són nous resi<strong>de</strong>nts a municipis d’important creixement<br />
resi<strong>de</strong>ncial i urbanístic continuen tenint la feina fora <strong>de</strong>l lloc on anat a viure i això explica que<br />
per al total <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació el percentatge <strong>de</strong> dinar fora <strong>de</strong> casa és el doble, mentre que els<br />
resultats <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll són que disminueix lleugerament.<br />
D’altra banda també es confirma la tendència a l’àpat fora <strong>de</strong> casa com una activitat d’oci molt<br />
habitual i relacionada amb l’ ús <strong>de</strong>l temps durant el cap <strong>de</strong> setmana i que es consolida i creix<br />
<strong>de</strong> forma important (fins a un terç <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> la població).<br />
Recor<strong>de</strong>m també que a l’estudi <strong>de</strong> <strong>2007</strong> hem vist que un 16.31% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> famílies<br />
entrevista<strong>de</strong>s a la <strong>de</strong>marcació han contestat que els caps <strong>de</strong> setmana “van a fora”<br />
habitualment i un 53.7% ho fan “a vega<strong>de</strong>s” 39 , comportaments que també tenen la seva<br />
relació amb el 33.9% <strong>de</strong> respostes que van a menjar fora <strong>de</strong> casa els caps <strong>de</strong> setmana.<br />
39 Veure apartat 4.2. Oci els caps <strong>de</strong> setmana.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
108
7.7 Valoració <strong>de</strong> l’oferta comercial i pel comprador<br />
7.7.1. Importància <strong>de</strong>ls motius <strong>de</strong> compra en un establiment<br />
Compra <strong>de</strong> productes alimentaris<br />
100.%<br />
80.%<br />
99.5% 98.7% 97.6% 96.4%<br />
99.5% 99.%<br />
89.4%<br />
82.%<br />
71.6%<br />
61.6%<br />
<strong>2007</strong> 2000<br />
60.%<br />
96.8% 96.6% 91.1% 86.8%<br />
79.8% 71.3%<br />
62.6%<br />
43.%<br />
40.%<br />
18.2%<br />
12.1%<br />
20.%<br />
.%<br />
22.6%<br />
16.5%<br />
El grau d’importància <strong>de</strong>ls diferents motius <strong>de</strong> compra ha evolucionat entre 2000 i <strong>2007</strong> en dos<br />
aspectes:<br />
• Tots experimenten un increment (manteniment en aquells casos que podríem dir claus,<br />
com és la qualitat, amb un 99.5%), en la seva apreciació com factors importants a<br />
consi<strong>de</strong>rar en el moment d’anar a comprar productes alimentaris en un establiment.<br />
Fins i tot els dos factors que no tenen gairebé importància en la <strong>de</strong>cisió <strong>de</strong> comprar en<br />
un establiment <strong>de</strong>terminat (servei a domicili i comanda telefònica), experimenten un<br />
cert creixement, d’uns 4 punts més en <strong>2007</strong>. El factor que fa un salt més gran, tant<br />
numèrica com qualitativament és el pagament amb tarja <strong>de</strong> crèdit, que en 2000 era un<br />
factor poc important (menys <strong>de</strong> 50%), i passa a ser un factor important (més d’un 50%,<br />
un 62.6%)<br />
• Tots mantenen l’ordre <strong>de</strong> preferència. Vol dir que no hi ha un canvi en les preferències<br />
<strong>de</strong>ls compradors.<br />
Po<strong>de</strong>m concloure que el <strong>consum</strong>idor <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació, en el cas <strong>de</strong> la compra <strong>de</strong> productes<br />
d’alimentació, ha augmentat el seu nivell d’exigència (tots els factors són més importants en<br />
<strong>2007</strong> que en 2000) i les seves necessitats <strong>de</strong> serveis afegits.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
109
Compra d’equipament personal<br />
98.6% 98.4% 95.8% 95.4%<br />
<strong>2007</strong> 2000<br />
100.%<br />
80.%<br />
60.%<br />
40.%<br />
98.3% 97.9%<br />
98.5% 96.9%<br />
79.7% 77.5%<br />
86.1% 85.6%<br />
80.7%<br />
68.%<br />
67.1%<br />
48.8%<br />
72.3%<br />
43.7%<br />
20.%<br />
.%<br />
Igual que al comprar productes alimentaris, gairebé 40<br />
percentatge respecte el 2000:<br />
tots els conceptes incrementen el<br />
Els que tenien poca importància (menys d’un 50%) en 2000 el <strong>2007</strong> passen a tenir<br />
importància, amb uns increments entre un 20 i un 30% més (pagament amb tarja <strong>de</strong> crèdit<br />
passa <strong>de</strong>l 48.8% al 67.1%, que es compri <strong>de</strong> pressa passa <strong>de</strong>l 43.7% al 72.3%).<br />
Els que eren importants (més d’un 50%), passen a ser molt importants (més d’un 75%),<br />
sent el factor que estigui a la vora el que puja més (<strong>de</strong>l 68% al 80.7%).<br />
Hi ha petits canvis en l’ordre <strong>de</strong>ls aspectes valorats: la qualitat passa a ser el primer factor<br />
en importància en <strong>2007</strong>, quan en 2000 era el tercer, i que es compri <strong>de</strong> pressa ja no és el<br />
menys important, si no el pagament amb tarja <strong>de</strong> crèdit.<br />
En general, es pot concloure que hi ha un major nivell d’exigència en la compra d’equipament<br />
personal, ja que tot i no arribar, al <strong>2007</strong>, cap factor al 100%, sí que prenen importància<br />
aspectes que al 2000 no eren tan valorats 41 , i que avui en dia quasi són imprescindibles<br />
(pagament amb targeta i que es compri <strong>de</strong> pressa). Aquest darrer factor, consi<strong>de</strong>rat<br />
conjuntament amb el factor “que estigui a la vora”, significa que cada cop és més rellevant la<br />
possibilitat <strong>de</strong> fer la compra amb “agilitat”, amb menys temps, en línia amb l’ increment <strong>de</strong>l<br />
valor que té per la gent el temps privat.<br />
40 Sols el tracte <strong>de</strong>ls venedors baixa lleugeríssimament el seu percentatge (0.5%!), fet que el fa baixar <strong>de</strong><br />
segon a tercer factor més important.<br />
41 Al 2000, el factor menys valorat donava un 43’7% <strong>de</strong> respostes d’acord, mentre que al <strong>2007</strong>, el<br />
mateix, ja no el menys valorat, dona un 72.3% <strong>de</strong> respostes d’acord<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
110
Comentaris <strong>de</strong>ls dos grups<br />
En resum, s’observa per una banda una major <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> serveis complementaris i <strong>de</strong>l nivell<br />
d’exigència <strong>de</strong>l <strong>consum</strong>idor <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació, <strong>consum</strong>idor cada cop més informat i que sap<br />
més el que vol.<br />
Per l’altra banda, s’observa un creixement en els dos grups analitzats en la necessitat <strong>de</strong> fer la<br />
compra el més ràpida possible 42 (que es compri <strong>de</strong> pressa és en alimentació el 8è factor en<br />
importància entre 11), i el més sorprenent, és que en equipament <strong>de</strong> la persona el 2000 era un<br />
factor residual i en <strong>2007</strong> és un factor fins i tot més important que en la compra d’alimentació<br />
(72.3% enfront 71.3%). El factor temps, vinculats a les noves escales <strong>de</strong> rellevància i percepció<br />
<strong>de</strong> l’ús <strong>de</strong>l temps lliure, és un factor que pren més importància avui en dia i que també es veu<br />
afectat pels costos <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçaments i la mobilitat. El fenomen <strong>de</strong> la proximitat, com a estalvi<br />
d’aquests costos i alliberament <strong>de</strong> temps per a d’altres <strong>consum</strong>s vinculats a nous valors<br />
sociològics permet afirmar que recupera pes específic i, <strong>de</strong> retop, dóna impuls al comerç urbà.<br />
Aquestes constatacions també les po<strong>de</strong>m trobar en l’anàlisi <strong>de</strong>ls resultats <strong>de</strong> la investigació<br />
qualitativa 43 .<br />
42 En alimentació ja era un factor important, però tot i així creix un 10% fins situar-se en un 71.3%.<br />
43 Veure <strong>Estudi</strong> d’hàbits. Vol.15. <strong>Estudi</strong> qualitatiu <strong>de</strong>ls hàbits <strong>de</strong> compra.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
111
7.7.2. Opinió sobre el comerç <strong>de</strong> la ciutat/barri<br />
2000 <strong>2007</strong> 44<br />
NO MASSA<br />
BOTIGUES 93'2%<br />
VALORACIÓ<br />
POSITIVA<br />
TRACTE VENEDOR<br />
CORRECTE 88'7%<br />
CARRERS<br />
CÒMODES 86'9%<br />
HORARI AMPLI<br />
85'1%<br />
NO MASSA<br />
BOTIGUES 83'6%<br />
BOTIGUES<br />
MODERNES 67'7%<br />
NO MANQUEN<br />
BOTIGUES 58'7%<br />
VALORACIÓ<br />
POSITIVA<br />
TRACTE VENEDOR<br />
AMABLE 89'9%<br />
TRACTE VENEDOR<br />
PROFESSIONAL<br />
88'2%<br />
HORARI AMPLI<br />
86'3%<br />
CARRERS<br />
CÒMODES 77'9%<br />
BOTIGUES<br />
MODERNES 72%<br />
NO MANQUEN<br />
BOTIGUES 53'8%<br />
VALORACIÓ<br />
NEGATIVA<br />
NO FACILITAT<br />
D'APARCAMENT<br />
59'5%<br />
BOTIGUES CARES<br />
50'9%<br />
VALORACIÓ<br />
NEGATIVA<br />
NO FACILITAT<br />
D'APARCAMENT<br />
76'8%<br />
BOTIGUES CARES<br />
75'1%<br />
L’opinió en <strong>2007</strong> sobre el comerç <strong>de</strong> les ciutats <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació per part <strong>de</strong>ls <strong>consum</strong>idors és<br />
globalment més positiva i més crítica que la que tenien en 2000, tot i mantenint-se els<br />
mateixos factors positius (majoritaris) i els negatius (sols n’hi ha 2).<br />
• Més positiva per què els factors positius pugen el seu percentatge, a excepció <strong>de</strong><br />
manquen botigues que baixa lleugerament, i els carrers són còmo<strong>de</strong>s, que baixa 9 punts.<br />
Destacar que l’horari d’obertura <strong>de</strong>l comerç a la <strong>de</strong>marcació es consi<strong>de</strong>ra prou ampli,<br />
fins i tot en un major grau que en 2000 (1.2% més)<br />
• Més crítica, ja que els factors que tenen una valoració negativa augmenten força el seu<br />
percentatge: botigues cares passa <strong>de</strong>l 50.9 (una valoració gairebé neutra, ni positiva ni<br />
negativa) al 75.1% i la facilitat d’aparcament, el factor més negatiu, passa <strong>de</strong>l 59.5% el<br />
2000 al 76.8% el <strong>2007</strong>.<br />
44 En <strong>2007</strong> s’ha concretat el concepte <strong>de</strong> tracte venedor correcte en l’amabilitat i la professionalitat.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
112
Aquestes valoracions són coherents amb els factors que consi<strong>de</strong>ren positius i negatius <strong>de</strong>ls<br />
llocs on van a comprar 45 : hi ha una major preocupació pel preu <strong>de</strong>ls productes, i per una altra<br />
banda, la necessitat d’optimitzar el temps <strong>de</strong>dicat a la compra fa que una insuficiència en<br />
certes infraestructures que faciliten la mobilitat (com són els aparcaments <strong>de</strong> rotació que són<br />
els equipaments que, si es <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix anar-hi en vehicle privat, faciliten l’aparcament per anar a<br />
comprar). D’altra banda, recor<strong>de</strong>m també que les conclusions que es <strong>de</strong>sprenen <strong>de</strong> l’anàlisi <strong>de</strong><br />
les reunions <strong>de</strong> grup, presenta<strong>de</strong>s en un informe apart 46 , coinci<strong>de</strong>ixen i reforcen aquestes<br />
valoracions i esquemes <strong>de</strong> variables rellevants <strong>de</strong>ls compradors actuals.<br />
45 Veure apartat 5.1. i 7.6.1<br />
46 <strong>Estudi</strong> d’hàbits. Vol. 15. <strong>Estudi</strong> qualitatiu <strong>de</strong>ls hàbits <strong>de</strong> compra<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
113
8. RESUM I CONCLUSIONS BÀSIQUES<br />
A continuació <strong>de</strong>staquem un resum, sense pretendre ser exhaustiu, <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s més<br />
rellevants d’aquest estudi, i que serveixen <strong>de</strong> base a una sèrie <strong>de</strong> conclusions finals, que<br />
conformen un conjunt d’oportunitats i amenaces pel comerç <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació.<br />
8.1. Resum.<br />
8.1.1. Hàbits <strong>de</strong> compra<br />
Població compradora<br />
• La població compradora <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació es concentra en la franja d’edat <strong>de</strong>ls 45-54<br />
anys, seguida <strong>de</strong> la <strong>de</strong> 35-44 anys, on un 84.4% són dones.<br />
• Es <strong>de</strong>tecta una tendència a l’augment <strong>de</strong> població compradora en els extrems <strong>de</strong> la<br />
piràmi<strong>de</strong>, població jove (menys <strong>de</strong> 35 anys) i població més adulta (més <strong>de</strong> 54 anys)<br />
Lloc <strong>de</strong> compra principal<br />
• Les famílies compren l’alimentació majoritàriament al propi barri: l’alimentació fresca en<br />
un 61.3% i l’alimentació seca el 52.3%.<br />
• La compra <strong>de</strong> productes no quotidians es fan fora <strong>de</strong>l propi barri i, amb un percentatge<br />
força alt a un altre municipi: equipament personal (43.2%), equipament <strong>de</strong> la llar<br />
(49.1%), lleure i cultura(41.6%).<br />
• Cal diferenciar els resultats <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll, ja que per les dimensions <strong>de</strong> la seva oferta<br />
comercial i població les compres al propi barri per productes són :<br />
o alimentació fresca (72.9%), alimentació seca (66.6%)<br />
o equipament personal (38.5%), equipament llar (33.8%) i oci i cultura (28.5%)<br />
• I en el mateix municipi (sumant al barri i altre barri):<br />
o alimentació fresca (92.6%), alimentació seca (85.8%),<br />
o equipament personal (87.7%), equipament llar (76.9%) i oci i cultura (65.9%)<br />
Tipus d’establiment<br />
• Destaca la botiga especialitzada com a lloc preferit per anar a comprar, en termes<br />
generals, <strong>de</strong>gut a la seva proximitat, qualitat, i l’atenció personal. Però, per grups veiem<br />
que:<br />
o L’alimentació fresca: la compra majoritària es fa a la botiga especialitzada<br />
(43.4%) seguida <strong>de</strong>l supermercat (28.5%) i els mercats municipals (17.6%).<br />
o L’alimentació seca: es compra als supermercats (62.2%).<br />
o L’ equipament <strong>de</strong> la persona: a la botiga especialitzada (56.5%), i amb menor<br />
pes a l’autoservei (11.5%) i centre comercial (10.3%).<br />
o L’equipament <strong>de</strong> la llar: també a la botiga especialitzada (66.2%) i al centre<br />
comercial (15.1%),<br />
o Lleure i cultura: la mateixa dinàmica (62.7% a botiga especialitzada) i 13.8% a<br />
centre comercial.<br />
Altres sistemes <strong>de</strong> compra<br />
• Altres sistemes <strong>de</strong> compra utilitzats són:<br />
o Internet per a viatges (16.5%),<br />
o serveis a domicili per a alimentació (12.6%) i<br />
o el catàleg per a roba i calçat (7.2%).<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
114
Mobilitat<br />
o<br />
Equipament llar i llibres, discs i material esportiu presenten més diversitat <strong>de</strong><br />
sistemes, però els més importants respectivament són: catàlegs (2.3%) i<br />
internet (5.8%)<br />
• Els establiments on predomina la mobilitat “a peu” són: botiga tradicional (71.8%) i el<br />
supermercat (59.3%) i els que s’estableixen dins els nuclis urbans, com el hard-discount,<br />
el mercat i el merca<strong>de</strong>t/encants<br />
• El transport públic té un ús molt limitat, només <strong>de</strong>spunta una mica en el gran magatzem<br />
(10.3%)<br />
• El cotxe és el transport més utilitzat per anar als centres comercials (76.6%),<br />
hipermercats (72.2%), seguit <strong>de</strong> la mitjana superfície (65.3%) i gran magatzem (58.7%)<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
115
8.1.2. Valoracions <strong>de</strong> l’oferta comercial per part <strong>de</strong>ls compradors<br />
Valoracions <strong>de</strong> l’oferta comercial (<strong>de</strong>l lloc on es va a comprar):<br />
• els compradors <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació estan molt satisfets <strong>de</strong>ls comerços on van a comprar,<br />
ja que al voltant <strong>de</strong>l 70% <strong>de</strong> compradors no troben cap factor negatiu<br />
• L’anàlisi agregat <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> productes ens mostra que els factors més ben valorats són:<br />
• la varietat (32.2%),<br />
• seguit <strong>de</strong> lluny per preu/barat (12.7%),<br />
• també per altres factors que en conjunt signifiquen el 19.9%, però que individualment<br />
són molt poc significatius.<br />
• Segueixen, encara més allunyats, sense arribar al 10%, la qualitat i la proximitat.<br />
• Els factors menys valorats positivament són la confiança (4.7%) i concentració <strong>de</strong><br />
botigues (3.8%).<br />
• Per altra banda, l’analisi agregat <strong>de</strong> factors negatius mostra com:<br />
• car/preu és el factor negatiu amb un percentatge superior (10.9%)<br />
• La resta <strong>de</strong> factors presenten percentatges molt baixos i proxims entre ells<br />
• El factor preu sorgeix com a segon element positiu (preu/barat) i com a <strong>de</strong>stacat primer<br />
element negatiu, la qual cosa indica una alta sensibilitat <strong>de</strong>l comprador per aquest<br />
factor<br />
Motius <strong>de</strong> compra diferenciats per:<br />
• Motius amb molta importància a l’hora d’anar a comprar: qualitat, varietat, tracte<br />
venedors i preu (factors referents al propi producte i la venda directa)<br />
• Molt importants però per<strong>de</strong>nt força tenim: proximitat, horari ampli i aparcament<br />
(factors referents a l’accés al lloc <strong>de</strong> compra)<br />
• Motius importants: rapi<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> compra, pagament targeta crèdit<br />
• Motius amb menys importància: servei a domicili i comanda telefònica. Aquests dos<br />
factors són valorats com gens importants com a <strong>de</strong>cisors per anar a comprar productes<br />
d’alimentació, tot i que són serveis que es van utilitzant cada cop més.<br />
Opinió global sobre l’oferta municipal <strong>de</strong>l municipi:<br />
• L’opinió global <strong>de</strong>ls ciutadans <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació sobre l’oferta comercial <strong>de</strong>ls seus<br />
municipis és molt positiva, ja que <strong>de</strong>ls 13 factors enquestats només 3 ofereixen una<br />
valoració negativa.<br />
• Els aspectes amb una valoració positiva:<br />
o Destaca l’elevada valoració <strong>de</strong> l’atenció que es rep per part <strong>de</strong>l comerç <strong>de</strong> la<br />
ciutat:<br />
• més d’un 88% en el tracte rebut<br />
• no sobren botigues (93´2%)<br />
• l’horari ampli (86’3%)<br />
• no es percep negativament que el venedor sigui immigrant (87’1%)<br />
• un bon coneixement <strong>de</strong>l català (76’8%)<br />
o També es percep una oferta comercial còmoda (85’1%) i mo<strong>de</strong>rna (76%).<br />
o Finalment, l’opinió sobre l’ urbanisme comercial <strong>de</strong> les ciutats és força positiva<br />
(77’9% carrers còmo<strong>de</strong>s), reflex <strong>de</strong> l’important esforç municipal <strong>de</strong>ls darrers<br />
anys.<br />
• Els aspectes amb una valoració negativa:<br />
o falta d’aparcament (76’8%)<br />
o botigues són cares (75’1%)<br />
o transport públic no es útil per anar a comprar (61’5%)<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
116
8.1.3. Comparativa 2000 - <strong>2007</strong><br />
Situació general <strong>de</strong> fugues i autocontenció pel total <strong>de</strong>marcació:<br />
• Entre l’any 2000 i el <strong>2007</strong> l’oferta comercial ha aconseguit recuperar fugues <strong>de</strong> compres<br />
a fora <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació, i per tant augmentat el seu po<strong>de</strong>r d’autocontenció <strong>de</strong> <strong>consum</strong>,<br />
en productes d’alimentació fresca (+0.5%), i alimentació seca (+2.8);<br />
• en canvi, augmenta la fuga <strong>de</strong> compra fora <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació i perd força<br />
d’autocontenció en la compra <strong>de</strong> productes d’equipament personal (-1.29) , equipament<br />
<strong>de</strong> la llar (-3.02 ) i <strong>de</strong> cultura i oci (-5.91).<br />
• Els augments <strong>de</strong> fuga <strong>de</strong> compra fora <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació són quantitativament menors<br />
(menys d’un 6% en tots els grups), però sí hi ha una gran diferència qualitativa:<br />
augmenten força les fugues a Barcelona, especialment en equipament personal.<br />
• S’apunten dues raons:<br />
1. D’una banda s’ha millorat, i s’està millorant, l’accessibilitat viària a Barcelona,<br />
especialment en les poblacions <strong>de</strong> l’eix <strong>de</strong> la riera <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s (on hi ha una<br />
forta davallada <strong>de</strong> les fugues cap a Saba<strong>de</strong>ll: Santa Perpètua i Palau tenen<br />
augments <strong>de</strong> fugues <strong>de</strong> més <strong>de</strong>l 10% en molts casos). Per tant, Saba<strong>de</strong>ll perd<br />
força d’atracció envers aquest eix i les poblacions properes a la capital<br />
catalana. En el cas d’equipament personal, les poblacions amb una bona<br />
accessibilitat a Barcelona, tot i tenir-la també a la capital, Saba<strong>de</strong>ll, augmenten<br />
les fugues entre el 5 i el 10% aproximadament.<br />
2. .D’altra banda, la proximitat a Barcelona va acompanyada d’una important<br />
oferta <strong>de</strong> centres i eixos comercials, conseqüència <strong>de</strong>l seu potencial <strong>de</strong><br />
capitalitat i <strong>de</strong>manda. amb molt varietat <strong>de</strong> productes i amb gran força<br />
d’atracció comercial per a les famílies <strong>de</strong> les poblacions properes, sobretot els<br />
caps <strong>de</strong> setmana.<br />
Tipus d’establiment:<br />
• Els mercats municipals només presenten certa importància en la compra d’alimentació<br />
fresca. Actualment, dins d’aquest grup, representen el 17.6% <strong>de</strong> compra, sent el tercer<br />
establiment <strong>de</strong> compra per darrera <strong>de</strong>l supermercat, en canvi al 2000 eren el segon<br />
establiment amb un 25.2% <strong>de</strong> compra. En l’alimentació seca, en canvi, incrementa el<br />
percentatge respecte al 2000 en un 1.4% (2000 era <strong>de</strong>l 0.0%)<br />
o En el cas <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll –en el conjunt <strong>de</strong> mercats <strong>de</strong>l municipi - tenim una<br />
reducció en els dos grups <strong>de</strong> quotidià: alimentació fresca (17.9% fins un 15.7%<br />
al <strong>2007</strong>) i en seca (2.1% al 2000 fins un 1.2%)<br />
o En concret al mercat Central <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll: en alimentació fresca tenim que al<br />
<strong>2007</strong> d’un 15.7% que compra al mercat un 37.8% ho fa al mercat Central<br />
(representa un 5.9% <strong>de</strong>l total), mentre que al 2000 d’un 17.9% un 37.0% ho<br />
feia al mercat central (provisional) (un 6.6% <strong>de</strong>l total). I en alimentació seca al<br />
2000 d’un 2.1% <strong>de</strong> <strong>consum</strong>idors en mercats un 4.9% ho feia al mercat Central<br />
(0.10% <strong>de</strong>l total), en canvi actualment d’un 1.2% que compra a mercats només<br />
un 2% ho fa la mercat Central (0.024% <strong>de</strong>l total).<br />
o El cas <strong>de</strong> Santa Perpètua segueix la mateixa dinàmica que Saba<strong>de</strong>ll amb una<br />
reducció <strong>de</strong>l 3.6% en alimentació fresca (arribant a un 18.4% al <strong>2007</strong>) i perd el<br />
0.6% <strong>de</strong>l 2000 en seca<br />
o En canvi, el cas <strong>de</strong> Barberà <strong>de</strong>l Vallès mostra un increment important <strong>de</strong>l<br />
mercat en alimentació fresca (12.3% superior al <strong>2007</strong>, arribant a un 41% <strong>de</strong><br />
compra) i també en seca passant <strong>de</strong>l 1.6% <strong>de</strong>l 2000 fins un 6.3% al <strong>2007</strong><br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
117
• Pel que fa al menjar fora <strong>de</strong> casa s’ha constatat un increment <strong>de</strong> gairebé el doble <strong>de</strong><br />
persones que dinen fora <strong>de</strong> casa els dies laborables en el total <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació (passa<br />
<strong>de</strong>l 4.9% al 8.2%); en canvi, per al cas <strong>de</strong> la població <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll el percentatge<br />
disminueix el que es pot explicar en part per un cert increment <strong>de</strong> l’ autoconteció<br />
laboral (persones que treballen al mateix municipi <strong>de</strong> residència) i <strong>de</strong> la tendència a<br />
menjar casa o en el mateix lloc <strong>de</strong> treball que es dóna en ciutats grans.<br />
• El percentatge <strong>de</strong> famílies que dinen fora <strong>de</strong> casa els caps <strong>de</strong> setmana s’ha triplicat (<strong>de</strong><br />
l’11.5% a 33.9%).<br />
Mobilitat:<br />
• Entre el 2000 i el <strong>2007</strong> es <strong>de</strong>tecta una certa disminució <strong>de</strong>l cotxe i ho atribuïm a un cert<br />
<strong>de</strong>splaçament cap al transport públic que ha incrementat lleugerament la seva capacitat<br />
d’atracció.<br />
• Tot i així, el transport públic continua mostrant uns pesos molt baixos com a alternativa<br />
atractiva per als compradors, i això és així tant al 2000 com al <strong>2007</strong>, malgrat una certa<br />
recuperació<br />
• L’accés a peu és majoritari en els llocs <strong>de</strong> compra <strong>de</strong> caràcter més urbà i <strong>de</strong> proximitat:<br />
autoservei/supermercat i hard-discount urbans (en alguns municipis han augmentat la<br />
seva oferta els darrers anys) i els mercats municipals.<br />
• Tot i així, entre el 2000 i el <strong>2007</strong> observem una certa reducció <strong>de</strong> la mobilitat a peu per a<br />
accedir a aquests establiments, <strong>de</strong>gut al fet que alguns d’ells s’han anat dotant<br />
d’aparcaments per al vehicle privat <strong>de</strong>l comprador, alhora que aquestes infraestructures<br />
augmenten l’atractivitat i l’àrea d’influència <strong>de</strong>ls nuclis comercials que se’n doten.<br />
• Malgrat això, el percentatge <strong>de</strong> la mobilitat a peu continua per sobre <strong>de</strong> la <strong>de</strong>l cotxe .<br />
• En canvi, l’ús <strong>de</strong>l cotxe és majoritari per a l’accés als hipermercats, grans magatzems,<br />
centres comercials i mitjanes superfícies, a conseqüència <strong>de</strong> la seva oferta <strong>de</strong> places<br />
d’aparcament suficients (en alguns casos a més a més és gratuïta), i pel fet que molts<br />
d’aquests establiments es situen fora <strong>de</strong> la trama urbana <strong>de</strong> les ciutats.<br />
• Ja apuntat abans, la dotació d’infraestructures que milloren l’accessibilitat a pols<br />
d’atracció comercial en vehicle privat, i la manca <strong>de</strong> millora d’altres, <strong>de</strong>terminen els<br />
<strong>de</strong>splaçaments, que es mesuren en temps i no en distància.<br />
Sistemes <strong>de</strong> compra a distància:<br />
• Internet no és una alternativa a la compra presencial, sinó que substitueix altres canals<br />
clàssics: la compra per catàleg.<br />
• Internet sí és una alternativa en el cas <strong>de</strong> viatges i hotels.<br />
• Hi ha una especialització per producte: catàleg manté amb força en roba i calçat, servei<br />
a domicili en alimentació, telèfon i telecompra romanen testimonials.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
118
8.2. CONCLUSIONS FINALS<br />
8.2.1. AMENACES:<br />
• La compra <strong>de</strong> productes no quotidians, equipament <strong>de</strong> la persona, les llars i<br />
lleure i cultura, es concentren en els pols d’atracció comercial <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació<br />
(augmenten les fugues <strong>de</strong> compra fora <strong>de</strong>l municipi).<br />
• Barcelona incrementa el seu po<strong>de</strong>r d’atracció per a compres no quotidianes,<br />
sobretot equipament <strong>de</strong> la persona i <strong>de</strong> lleure i cultura, mentre que Saba<strong>de</strong>ll<br />
redueix la seva capacitat d’atracció en la compra d’equipament <strong>de</strong> la persona (els<br />
compradors <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> municipis <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació que compren equipament<br />
<strong>de</strong> la persona a Saba<strong>de</strong>ll baixen 7 punts entre 2000 i <strong>2007</strong> (d’un 26.69% en 2000<br />
a un 19.22% en <strong>2007</strong>).<br />
• El transport públic no actua com a alternativa massa important en la mobilitat<br />
per motius <strong>de</strong> compra i en l’atractiu per anar a comprar a un centre comercial o a<br />
un eix comercial urbà (el que pot significar una oferta insuficient per les<br />
necessitats <strong>de</strong>ls compradors i ciutadans).<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
119
8.2.2. OPORTUNITATS<br />
• Una primera oportunitat a tenir en compte és que s’amplia les franges d’edat<br />
<strong>de</strong>ls compradors, tant <strong>de</strong>ls més joves (vestit,música) com <strong>de</strong>ls <strong>de</strong> més edat, el<br />
que ha <strong>de</strong> comportar una estratègia comercial que permeti donar resposta al<br />
seus gustos i hàbits. El joves van a comprar sobretot a botiga especialitzada<br />
grans magatzems i centres comercials. I per ciutats : Saba<strong>de</strong>ll (50.3%) i Barcelona<br />
(30.2%).<br />
• Les botigues especialitza<strong>de</strong>s continuen tenint una importància força <strong>de</strong>stacada<br />
en els hàbits <strong>de</strong> compra i llocs preferits per anar a comprar. Això comporta dues<br />
oportunitats <strong>de</strong> potenciar el sector comercial en els eixos urbans però que<br />
exigeixen dues accions estratègiques a impulsar per als propers anys :<br />
o incrementar les inversions en millora <strong>de</strong> l’ urbanisme comercial, el<br />
confort i l’atractiu per a la mobilitat <strong>de</strong>ls compradors i les dotacions<br />
d’aparcaments propers als centres urbans comercials;<br />
o a la vegada, els comerços també han d’impulsar un esforç inversor que<br />
permeti adaptar les botigues a les preferències <strong>de</strong>l <strong>consum</strong>idor i a<br />
l’espai urbà mo<strong>de</strong>rn: cal potenciar les botigues obertes i atractives<br />
connecta<strong>de</strong>s al disseny <strong>de</strong> carrers comercials.<br />
• Els criteris i valors que té el comprador avui es basen en els tres conceptes <strong>de</strong><br />
varietat - qualitat – preu quan a l’oferta , més el valor temps en el procés <strong>de</strong><br />
compra, i exigeixen un esforç <strong>de</strong>ls comerciants en donar resposta a<strong>de</strong>quada a<br />
aquests <strong>de</strong>terminats i a<strong>de</strong>quar les botigues per a ser competitives i no perdre<br />
quota.<br />
• A nivell <strong>de</strong> localització <strong>de</strong>l lloc <strong>de</strong> compra, es reforça la diferenciació entre<br />
productes quotidians i no quotidians. La compra <strong>de</strong> productes quotidians es<br />
<strong>de</strong>senvolupa cada cop més amb criteris <strong>de</strong> proximitat (mateix barri / ciutat i<br />
augmenta l’autocontenció). En aquest sentit, es recupera compra d’alimentació<br />
seca en el propi municipi gràcies a la implantació <strong>de</strong> supermercats urbans que<br />
aju<strong>de</strong>n a l’autocontenció i dinamització comercial <strong>de</strong> les poblacions.<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
120
Autocontenci<br />
ó <strong>de</strong>marcació<br />
Al municipi<br />
Entre<br />
municipis<br />
Fugues a<br />
Saba<strong>de</strong>ll<br />
Alimentació<br />
Fresca <strong>2007</strong><br />
95.90%<br />
Alimentació<br />
Fresca 2000<br />
Dif.<br />
95.40% 0.50<br />
Alimentació<br />
seca/quotidià<br />
no al. <strong>2007</strong><br />
96.28%<br />
Alimentació<br />
seca/quotidià<br />
no al. 2000<br />
93.48%<br />
Dif.<br />
Equipamen<br />
t Personal<br />
<strong>2007</strong><br />
2.84 84.49%<br />
Equipament<br />
Personal<br />
2000<br />
Dif.<br />
85.78% -1.29<br />
Equipame<br />
nt Llar<br />
<strong>2007</strong><br />
84.01%<br />
Equipame<br />
nt Llar<br />
2000<br />
87.03%<br />
Dif. Oci i<br />
cultura<br />
<strong>2007</strong><br />
-3.02 82.92%<br />
86.02% 87.77% -1.75 79.61% 71.53% 8.08 56.77% 52.76% 4.01 50.11% 57.15% -7.04 51.64% 60.74% -9.1<br />
9.87% 7.63% 2.24 16.67% 21.95% -5.28 27.71% 33.02% -5.31 33.90% 29.88% 4.02 31.28% 28.34% 2.94<br />
4.14% 3.18% 0.96 3.46% 2.16% 1.30 19.22% 26.69% -7.46 16.71% 16.67% 0.05 15.44% 15.82% -0.38<br />
Oci i<br />
cultura<br />
2000<br />
89.08%<br />
Dif.<br />
-5.91<br />
Fugues fora<br />
<strong>de</strong>marcació<br />
Fugues<br />
Barcelona<br />
4.10% 4.60%<br />
-0.50<br />
3.72% 6.56%<br />
-2.84<br />
15.51% 14.22% 1.29 16.0% 12.97% 3.02 16.83% 10.92% 5.91<br />
11.6% 8.0% 3.6 7.0% 4.9% 2.1 10.0% 4.5% 5.5<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07 121
ANNEX 1: TAULES<br />
Característiques <strong>de</strong> l’entrevistat / família<br />
POBLACIÓ TOTAL: 456.260<br />
Segment d'edat HOME DONA<br />
Total 226.498 229.681<br />
65 11.8% 16.0%<br />
POBLACIÓ QUE COMPRA - MOSTRA<br />
Segment d'edat HOME DONA<br />
Total 317 1710<br />
65 5.7% 7.8%<br />
OCUPACIÓ<br />
Entrevistat<br />
Cap <strong>de</strong> família<br />
Professió liberal .8% Professió liberal 1.%<br />
Empresari .8% Empresari 2.3%<br />
Autònom 5.1% Autònom 11.1%<br />
Quadre 3.5% Quadre 7.%<br />
Empleat 24.5% Empleat 22.4%<br />
Treballador/obrer 23.4% Treballador/obrer 42.1%<br />
Tasques <strong>de</strong> la llar 30.7% Tasques <strong>de</strong> la llar .5%<br />
Jubilat/pensionista 7.1% Jubilat/pensionista 11.2%<br />
Aturat 3.8% Aturat 2.2%<br />
<strong>Estudi</strong>ant .1% <strong>Estudi</strong>ant .%<br />
No contesta .1% No contesta .1%<br />
ESTUDIS 47<br />
Entrevistat<br />
Cap <strong>de</strong> família<br />
Menys que Primaris 6.5% Menys que Primaris 4.9%<br />
Primaris 43.8% Primaris 41.2%<br />
Secundaris 18.% Secundari 18.8%<br />
Secundaris professionals 16.2% Secundaris professionals 18.4%<br />
Universitaris 15.4% Universitaris 16.6%<br />
No contesta .% No contesta .1%<br />
47 Primaris: primària, EGB, ESO i equivalents<br />
Secundaris: batxillerat, PREU, BUP, COU i equivalents<br />
Secundaris professionals: comerç, FP1, FP2, mòduls i equivalents<br />
Universitaris: grau mig, diplomatura, superiors I equivalents<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
122
Ingressos<br />
Distribució vertical % 48<br />
Núm.<br />
membres<br />
€/mes<br />
- 1000 1001 a 2000 2001 a 3000 3001 a 4000 4001 a 5000 + <strong>de</strong> 5000 NS NC<br />
1 26.2% 3.5% 1.9% - - - 4.5% 5.4%<br />
2 37.7% 26.1% 21.7% 18.4% 9.4% 11.1% 22.4% 23.%<br />
3 16.9% 29.9% 27.5% 28.2% 34.4% 33.3% 28.4% 29.9%<br />
4 12.3% 29.7% 35.% 37.9% 37.5% 44.4% 19.4% 32.6%<br />
5 5.% 7.7% 10.7% 10.7% 15.6% - 17.9% 6.9%<br />
6 .8% 1.5% 1.6% 2.9% - 11.1% 4.5% 1.2%<br />
7 1.2% .8% .3% 1.% - - 3.% 1.%<br />
8 - .3% .5% - 3.1% - - -<br />
9 - .3% .3% 1.% - - - -<br />
10 - .3% .5% - - - - -<br />
Distribució horitzontal % 49<br />
€/mes<br />
Núm.<br />
membres<br />
- 1000 1001 a 2000 2001 a 3000 3001 a 4000 4001 a 5000 + <strong>de</strong> 5000 NS NC<br />
1 53.54% 21.26% 5.51% 0.00% 0.00% 0.00% 2.36% 17.32%<br />
2 19.10% 39.38% 15.79% 3.70% 0.58% 0.19% 2.92% 18.32%<br />
3 7.82% 41.21% 18.29% 5.15% 1.95% 0.53% 3.37% 21.67%<br />
4 5.39% 38.72% 22.05% 6.57% 2.02% 0.67% 2.19% 22.39%<br />
5 7.69% 35.50% 23.67% 6.51% 2.96% 0.00% 7.10% 16.57%<br />
6 6.25% 37.50% 18.75% 9.38% 0.00% 3.13% 9.38% 15.63%<br />
7 17.65% 35.29% 5.88% 5.88% 0.00% 0.00% 11.76% 23.53%<br />
8 0.00% 40.00% 40.00% 0.00% 20.00% 0.00% 0.00% 0.00%<br />
9 0.00% 50.00% 25.00% 25.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00%<br />
10 0.00% 50.00% 50.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00%<br />
48 % <strong>de</strong> les famílies que tenen x € /mes que tenen y membres<br />
49 % <strong>de</strong> les famílies que tenen x membres que tenen y € /mes<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
123
MATRIU DE FUGUES PER POBLACIONS DE LA DEMARCACIÓ<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA<br />
CIÓ<br />
origen/<strong>de</strong>stí Badia V. Barberà V.<br />
Castellar<br />
V.<br />
Cerdanyola<br />
V.<br />
Montcada<br />
R.<br />
Palau-<br />
Solità P.<br />
Polinyà Ripollet Saba<strong>de</strong>ll<br />
Sant<br />
Quirze V.<br />
Santa<br />
Perpètua<br />
M.<br />
Sentmenat<br />
Badia V. 92.40% 2.45% 0.98% 1.23% 0.49%<br />
Barberà V. 4.75% 90.89% 3.56%<br />
Castellar V. 90.60% 7.23% 0.24% 0.96%<br />
Cerdanyola V. 0.34% 4.69% 87.10% 0.67% 1.01%<br />
Montcada R. 7.14% 2.90% 75.48% 0.19% 0.19% 1.54%<br />
Palau-Solità P. 0.80% 94.77% 0.10%<br />
Polinyà 0.24% 3.65% 5.35% 63.26% 8.52% 4.62% 9.25%<br />
Ripollet 0.75% 2.83% 3.77% 91.32%<br />
Saba<strong>de</strong>ll 0.90% 2.18% 0.26% 0.12% 93.14% 2.70% 0.12%<br />
Sant Quirze V. 1.61% 0.51% 0.15% 0.07% 17.86% 69.99%<br />
Santa<br />
Perpètua M.<br />
1.02% 0.82% 88.75%<br />
Sentmenat 0.73% 0.24% 7.99% 3.87% 0.24% 12.11% 3.15% 66.10%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07 124
ALIMENTACIÓ SECA/QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI<br />
origen/<strong>de</strong>stí Badia V. Barberà V.<br />
Castellar<br />
V.<br />
Cerdanyola<br />
V.<br />
Montcada<br />
R.<br />
Palau-<br />
Solità P.<br />
Polinyà Ripollet Saba<strong>de</strong>ll<br />
Sant<br />
Quirze V.<br />
Santa<br />
Perpètua<br />
M.<br />
Sentmenat<br />
Badia V. 87.15% 4.42% 1.20% 1.20% 3.21%<br />
Barberà V. 1.98% 93.40% 0.33% 2.31% 0.99%<br />
Castellar V. 0.40% 92.37% 2.41% 2.01%<br />
Cerdanyola V. 5.56% 17.50% 64.17% 1.94% 3.06%<br />
Montcada R. 21.47% 1.92% 64.10% 1.92% 0.32% 2.88%<br />
Palau-Solità P. 3.51% 93.82% 0.50%<br />
Polinyà 13.25% 8.03% 44.98% 6.83% 7.23% 15.26%<br />
Ripollet 0.94% 19.50% 1.57% 74.84% 2.20%<br />
Saba<strong>de</strong>ll 4.87% 0.63% 85.87% 7.91%<br />
Sant Quirze V. 0.36% 14.42% 75.15%<br />
Santa<br />
Perpètua M.<br />
8.50% 1.02% 85.71%<br />
Sentmenat 2.81% 18.47% 6.83% 12.45% 4.42% 1.20% 46.18%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07 125
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
origen/<strong>de</strong>stí Badia V. Barberà V.<br />
Castellar<br />
V.<br />
Cerdanyola<br />
V.<br />
Montcada<br />
R.<br />
Palau-<br />
Solità P.<br />
Polinyà Ripollet Saba<strong>de</strong>ll<br />
Sant<br />
Quirze V.<br />
Santa<br />
Perpètua<br />
M.<br />
Sentmenat<br />
Badia V. 42.77% 24.40% 0.30% 11.75% 3.01%<br />
Barberà V. 0.25% 64.36% 0.25% 21.29% 0.25% 0.25%<br />
Castellar V. 1.20% 37.05% 54.82% 0.90%<br />
Cerdanyola V. 0.83% 11.67% 49.58% 0.21% 16.46% 0.83%<br />
Montcada R. 14.42% 0.96% 42.31% 0.96% 4.57% 0.96% 0.48%<br />
Palau-Solità P. 10.28% 41.60% 17.29% 0.25%<br />
Polinyà 17.47% 0.90% 0.90% 21.69% 0.60% 38.25% 2.11% 5.72%<br />
Ripollet 10.85% 4.48% 61.79% 3.07%<br />
Saba<strong>de</strong>ll 0.25% 3.08% 0.18% 0.11% 0.11% 87.88% 4.52%<br />
Sant Quirze V. 0.18% 0.82% 0.09% 51.00% 26.59%<br />
Santa<br />
Perpètua M.<br />
9.69% 11.22% 0.26% 45.15%<br />
Sentmenat 1.20% 9.64% 3.31% 1.20% 42.47% 1.20% 0.30% 29.52%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07 126
EQUIPAMENT PER LA LLAR<br />
origen/<strong>de</strong>stí Badia V. Barberà V.<br />
Castellar<br />
V.<br />
Cerdanyola<br />
V.<br />
Montcada<br />
R.<br />
Palau-<br />
Solità P.<br />
Polinyà Ripollet Saba<strong>de</strong>ll<br />
Sant<br />
Quirze V.<br />
Santa<br />
Perpètua<br />
M.<br />
Sentmenat<br />
Badia V. 13.49% 56.92% 0.17% 0.69% 8.13% 6.57%<br />
Barberà V. 74.53% 0.14% 0.14% 16.40% 0.72% 0.29% 0.14%<br />
Castellar V. 3.85% 29.77% 0.18% 57.27% 3.15%<br />
Cerdanyola V. 21.17% 46.05% 0.24% 8.49% 2.27%<br />
Montcada R. 22.25% 1.53% 37.41% 0.83% 3.06% 2.50%<br />
Palau-Solità P. 20.00% 0.07% 0.07% 0.15% 25.30% 12.31% 1.64% 0.90% 0.07%<br />
Polinyà 0.17% 29.71% 15.89% 0.17% 37.48% 1.21% 0.69%<br />
Ripollet 16.90% 1.92% 0.41% 0.14% 66.90% 3.02% 1.24%<br />
Saba<strong>de</strong>ll 8.15% 0.02% 0.13% 0.02% 77.69% 8.75%<br />
Sant Quirze V. 2.17% 0.05% 0.80% 0.16% 46.39% 27.20%<br />
Santa<br />
Perpètua M.<br />
19.23% 0.15% 10.13% 1.19% 39.64%<br />
Sentmenat 0.17% 15.56% 0.35% 0.17% 0.17% 0.35% 0.52% 37.41% 3.67% 27.45%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07 127
OCI I CULTURA<br />
origen/<strong>de</strong>stí Badia V. Barberà V.<br />
Castellar<br />
V.<br />
Cerdanyola<br />
V.<br />
Montcada<br />
R.<br />
Palau-<br />
Solità P.<br />
Polinyà Ripollet Saba<strong>de</strong>ll<br />
Sant<br />
Quirze V.<br />
Santa<br />
Perpètua<br />
M.<br />
Sentmenat<br />
Badia V. 19.93% 47.05% 0.18% 0.18% 10.15% 5.35%<br />
Barberà V. 0.67% 68.89% 0.17% 16.81% 3.33%<br />
Castellar V. 2.23% 32.59% 0.20% 55.67% 2.63%<br />
Cerdanyola V. 17.50% 48.01% 0.13% 8.88% 2.83%<br />
Montcada R. 18.80% 1.80% 37.89% 0.90% 3.01% 2.26%<br />
Palau-Solità P. 14.57% 0.09% 34.08% 0.09% 10.41% 2.52% 0.52%<br />
Polinyà 27.51% 0.19% 0.19% 1.30% 18.40% 0.19% 31.60% 2.42% 0.37%<br />
Ripollet 15.37% 2.36% 0.17% 65.37% 2.70% 1.01%<br />
Saba<strong>de</strong>ll 7.02% 0.02% 0.02% 0.05% 77.12% 10.43%<br />
Sant Quirze V. 1.51% 0.55% 0.06% 39.98% 36.22% 0.06%<br />
Santa<br />
Perpètua M.<br />
18.86% 0.18% 0.37% 10.62% 1.83% 31.32%<br />
Sentmenat 12.06% 0.58% 0.78% 0.97% 35.99% 5.25% 30.54%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07 128
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07 129
Lloc <strong>de</strong> compra principal<br />
TIPUS D'ESTABLIMENT<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA (AMB PA)<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA (SENSE PA)<br />
Especialitzada 43.4% Especialitzada 34.3%<br />
Autoservei o supermercat 28.5% Autoservei o supermercat 31.9%<br />
Hard-discount 1.7% Hard-discount 2.0%<br />
Mercat 17.6% Mercat 21.5%<br />
Hipermercat 7.2% Hipermercat 8.4%<br />
Gran magatzem 0.4% Gran magatzem 0.5%<br />
Centre comercial 0.3% Centre comercial 0.3%<br />
Mitjana superfície 0.0% Mitjana superfície 0.0%<br />
Merca<strong>de</strong>t/Encants 0.6% Merca<strong>de</strong>t/Encants 0.7%<br />
Altres 0.2% Altres 0.3%<br />
ALIMENTACIÓ SECA/QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI<br />
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
Especialitzada 8.8% Especialitzada 56.4%<br />
Autoservei o supermercat 62.2% Autoservei o supermercat 11.5%<br />
Hard-discount 6.9% Hard-discount 1.2%<br />
Mercat 1.4% Mercat 0.1%<br />
Hipermercat 18.4% Hipermercat 6.5%<br />
Gran magatzem 0.7% Gran magatzem 7.4%<br />
Centre comercial 1.1% Centre comercial 10.3%<br />
Mitjana superfície 0.0% Mitjana superfície 0.0%<br />
Merca<strong>de</strong>t/Encants 0.0% Merca<strong>de</strong>t/Encants 6.2%<br />
Altres 0.4% Altres 0.1%<br />
EQUIPAMENT PER LA LLAR<br />
OCI I CULTURA<br />
Especialitzada 66.1% Especialitzada 62.7%<br />
Autoservei o supermercat 0.1% Autoservei o supermercat 0.2%<br />
Hard-discount 0.1% Hard-discount 0.1%<br />
Mercat 0.0% Mercat 0.1%<br />
Hipermercat 8.6% Hipermercat 8.2%<br />
Gran magatzem 6.4% Gran magatzem 7.5%<br />
Centre comercial 15.1% Centre comercial 13.7%<br />
Mitjana superfície 2.8% Mitjana superfície 3.7%<br />
Merca<strong>de</strong>t/Encants 0.4% Merca<strong>de</strong>t/Encants 0.8%<br />
Altres 0.3% Altres 2.8%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
130
Freqüències i <strong>de</strong>spesa <strong>de</strong> compra per grans grups<br />
ASSIDUÏTAT DE COMPRA GRANS GRUPS<br />
Assiduïtat Despesa<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA. LLOC PRINCIPAL (AMB PA) 4.6 28.2<br />
ALIMENTACIÓ SECA/QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI - LLOC PRINCIPAL 3.9 16.2<br />
EQUIPAMENT PERSONAL- LLOC PRINCIPAL 2.0 18.5<br />
EQUIPAMENT PER LA LLAR - LLOC PRINCIPAL 1.1 11.2<br />
OCI I CULTURA - LLOC PRINCIPAL 1.1 26.1<br />
FREQÜÈNCIA DE COMPRA<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA (AMB PA)<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA (SENSE PA)<br />
Quasi a diari 17.5% Quasi a diari 3.4%<br />
Més d'un cop per setmana 35.2% Més d'un cop per setmana 39.8%<br />
Un cop per setmana 40.4% Un cop per setmana 48.6%<br />
1-2 cops al mes 6.6% 1-2 cops al mes 7.9%<br />
Menys d'un cop al mes 0.1% Menys d'un cop al mes 0.1%<br />
Eventualment 0.1% Eventualment 0.1%<br />
ALIMENTACIÓ SECA/QUOTIDIÀ NO<br />
ALIMENTARI<br />
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
Quasi a diari 0.9% Quasi a diari 0.0%<br />
Més d'un cop per setmana 17.4% Més d'un cop per setmana 1.8%<br />
Un cop per setmana 55.2% Un cop per setmana 7.4%<br />
1-2 cops al mes 24.1% 1-2 cops al mes 14.4%<br />
Menys d'un cop al mes 2.0% Menys d'un cop al mes 47.5%<br />
Eventualment 0.2% Eventualment 28.8%<br />
EQUIPAMENT PER LA LLAR<br />
OCI I CULTURA<br />
Quasi a diari 0.0% Quasi a diari 0.0%<br />
Més d'un cop per setmana 0.0% Més d'un cop per setmana 0.0%<br />
Un cop per setmana 0.1% Un cop per setmana 0.1%<br />
1-2 cops al mes 0.6% 1-2 cops al mes 2.0%<br />
Menys d'un cop al mes 5.6% Menys d'un cop al mes 11.3%<br />
Eventualment 93.6% Eventualment 86.5%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
131
Lloc <strong>de</strong> compra secundari<br />
PA<br />
CARN<br />
No compra 4.9% No compra 4.1%<br />
Al barri 69.7% Al barri 54.9%<br />
Altre barri 16.3% Altre barri 20.6%<br />
Altra ciutat 9.1% Altra ciutat 20.4%<br />
PEIX<br />
FRUITA I VERDURA<br />
No compra 5.5% No compra 2.8%<br />
Al barri 53.8% Al barri 55.7%<br />
Altre barri 21.% Altre barri 21.4%<br />
Altra ciutat 19.7% Altra ciutat 20.1%<br />
XARCUTERIA (EMBOTITS)<br />
No compra 4.%<br />
Al barri 55.4%<br />
Altre barri 19.5%<br />
Altra ciutat 21.1%<br />
ALIMENTACIÓ SECA<br />
BEGUDES<br />
No compra 2.4% No compra 2.5%<br />
Al barri 54.9% Al barri 55.1%<br />
Altre barri 18.6% Altre barri 18.4%<br />
Altra ciutat 24.2% Altra ciutat 24.%<br />
DROGUERIA - HIGIENE<br />
No compra 2.4%<br />
Al barri 54.9%<br />
Altre barri 18.6%<br />
Altra ciutat 24.1%<br />
PERFUMERIA<br />
VESTIT<br />
No compra 2.1% No compra .7%<br />
Al barri 51.9% Al barri 19.7%<br />
Altre barri 19.1% Altre barri 22.3%<br />
Altra ciutat 26.9% Altra ciutat 57.3%<br />
CALÇAT<br />
COMPLEMENTS PERSONALS<br />
No compra .6% No compra 1.4%<br />
Al barri 19.6% Al barri 19.5%<br />
Altre barri 21.7% Altre barri 21.9%<br />
Altra ciutat 58.1% Altra ciutat 57.2%<br />
MOBLES PER A LA LLAR<br />
ELECTRODOMÈSTICS<br />
No compra 8.9% No compra 5.2%<br />
Al barri 16.3% Al barri 19.5%<br />
Altre barri 18.5% Altre barri 19.4%<br />
Altra ciutat 56.3% Altra ciutat 55.9%<br />
PARAMENT DE LA LLAR<br />
FERRETERIA - BRICOLATGE<br />
No compra 2.4% No compra 5.2%<br />
Al barri 21.2% Al barri 27.%<br />
Altre barri 20.3% Altre barri 19.9%<br />
Altra ciutat 56.% Altra ciutat 48.%<br />
OBJECTES REGAL<br />
IMATGE I SO (MP3, TV, APARELL DVD)<br />
No compra 1.8% No compra 10.3%<br />
Al barri 20.3% Al barri 16.2%<br />
Altre barri 21.% Altre barri 17.8%<br />
Altra ciutat 56.9% Altra ciutat 55.7%<br />
TELEFONIA<br />
No compra 15.5%<br />
Al barri 24.1%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
132
Altre barri 18.6%<br />
Altra ciutat 41.8%<br />
CD, MÚSICA I DVD<br />
INFORMÀTICA<br />
No compra 8.8% No compra 11.7%<br />
Al barri 15.4% Al barri 14.5%<br />
Altre barri 18.8% Altre barri 17.4%<br />
Altra ciutat 56.9% Altra ciutat 56.4%<br />
ARTICLES PER A ESPORT<br />
JOGUINES<br />
No compra 5.1% No compra 7.6%<br />
Al barri 21.1% Al barri 20.4%<br />
Altre barri 18.4% Altre barri 19.%<br />
Altra ciutat 55.4% Altra ciutat 53.%<br />
LLIBRES<br />
FLORS I PLANTES<br />
No compra 8.2% No compra 16.1%<br />
Al barri 21.8% Al barri 25.2%<br />
Altre barri 18.1% Altre barri 18.1%<br />
Altra ciutat 51.9% Altra ciutat 40.6%<br />
VIATGES<br />
No compra 23.6%<br />
Al barri 22.6%<br />
Altre barri 16.%<br />
Altra ciutat 37.8%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
133
MOBILITAT<br />
COM VA HABITUALMENT ALS SEGÜENTS LLOCS<br />
Botiga tradicional<br />
Base: Total 2028 Base sense no compra<br />
No compra .% 0.0 2028<br />
A peu 71.8% 1456.0 71.8%<br />
Transport públic 5.2% 105.0 5.2%<br />
Cotxe 22.9% 465.0 22.9%<br />
Moto .1% 3.0 0.1%<br />
A on aparca<br />
Base: Va amb cotxe a botiga tradicional 738<br />
Carrer 29.4%<br />
Zona Blava 10.8%<br />
Pàrquing 59.8%<br />
Autoservei/supermercat<br />
Base: Total 2028 Base sense no compra<br />
No compra 1.5% 30.0 1998<br />
A peu 59.3% 1203.0 60.2%<br />
Transport públic 2.8% 57.0 2.8%<br />
Cotxe 36.2% 735.0 36.8%<br />
Moto .1% 3.0 0.1%<br />
A on aparca<br />
Base: Va amb cotxe a<br />
autoservei/supermercat 738<br />
Carrer 29.4%<br />
Zona Blava 10.8%<br />
Pàrquing 59.8%<br />
Hard-discount<br />
Base: Total 2028 Base sense no compra<br />
No compra 32.2% 653.0 1375<br />
A peu 44.1% 895.0 65.1%<br />
Transport públic 2.4% 48.0 3.5%<br />
Cotxe 21.2% 430.0 31.3%<br />
Moto .1% 2.0 0.1%<br />
A on aparca<br />
Base: Va amb cotxe a hard-discount 432<br />
Carrer 38.%<br />
Zona Blava 15.%<br />
Pàrquing 47.%<br />
mercat municipal<br />
Base: Total 2028 Base sense no compra<br />
No compra 39.5% 802.0 1226<br />
A peu 36.9% 748.0 61.0%<br />
Transport públic 4.9% 100.0 8.1%<br />
Cotxe 18.4% 374.0 30.5%<br />
Moto .2% 4.0 0.3%<br />
A on aparca<br />
Base: Va amb cotxe a mercat municipal 378<br />
Carrer 29.9%<br />
Zona Blava 18.8%<br />
Pàrquing 51.3%<br />
Hipermercat<br />
Base: Total 2028 Base sense no compra<br />
No compra 17.4% 352.0 1676<br />
A peu 3.8% 78.0 4.6%<br />
Transport públic 6.5% 132.0 7.9%<br />
Cotxe 72.2% 1464.0 87.3%<br />
A on aparca<br />
Base: Va amb cotxe a hipermercat 1466<br />
Carrer 1.6%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
134
Zona Blava 1.1%<br />
Pàrquing 97.3%<br />
Gran magatzem<br />
Base: Total 2028 Base sense no compra<br />
No compra 23.8% 483.0 1545<br />
A peu 7.1% 143.0 9.2%<br />
Transport públic 10.3% 209.0 13.5%<br />
Cotxe 58.7% 1191.0 77.1%<br />
A on aparca<br />
Base: Va amb cotxe a gran magatzem 1193<br />
Carrer 3.3%<br />
Zona Blava 1.1%<br />
Pàrquing 95.6%<br />
Centre comercial<br />
Base: Total 2028 Base sense no compra<br />
No compra 13.2% 267.0 1761<br />
A peu 2.2% 44.0 2.5%<br />
Transport públic 7.9% 160.0 9.1%<br />
Cotxe 76.6% 1554.0 88.2%<br />
Moto .1% 3.0 0.1%<br />
A on aparca<br />
Base: Va amb cotxe a centre comercial 1557<br />
Carrer 1.9%<br />
Zona Blava .8%<br />
Pàrquing 97.3%<br />
Mitjana superfície<br />
Base: Total 2028 Base sense no compra<br />
No compra 26.7% 542.0 1486<br />
A peu 2.2% 44.0 2.9%<br />
Transport públic 5.7% 115.0 7.7%<br />
Cotxe 65.3% 1324.0 89.1%<br />
Moto .1% 3.0 0.2%<br />
A on aparca<br />
Base: Va amb cotxe a mitjana superfície 1327<br />
Carrer 1.7%<br />
Zona Blava .8%<br />
Pàrquing 97.4%<br />
Merca<strong>de</strong>t<br />
Base: Total 2028 Base sense no compra<br />
No compra 33.8% 686.0 1342<br />
A peu 46.6% 946.0 70.5%<br />
Transport públic 3.1% 62.0 4.6%<br />
Cotxe 16.4% 333.0 24.8%<br />
A on aparca<br />
Base: Va amb cotxe a merca<strong>de</strong>t 334<br />
Carrer 77.2%<br />
Zona Blava 4.5%<br />
Pàrquing 18.3%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
135
Evolució en els hàbits <strong>de</strong> compra<br />
Sistemes <strong>de</strong> compra <strong>2007</strong><br />
Alimentació<br />
Roba i calçat<br />
Base: Total 2028 Base: Total 2028<br />
Catàlegs 1.3% Catàlegs 7.2%<br />
Tele compra .1% Tele compra .6%<br />
Internet 2.2% Internet 1.1%<br />
Telèfon 2.% Telèfon .%<br />
Servei a domicili 12.6% Servei a domicili .2%<br />
Cap 84.3% Cap 91.3%<br />
Equipament <strong>de</strong> la llar<br />
Llibres, discs, material esportiu<br />
Base: Total 2028 Base: Total 2028<br />
Catàlegs 2.3% Catàlegs 4.4%<br />
Tele compra 2.1% Tele compra .4%<br />
Internet 1.7% Internet 5.8%<br />
Telèfon .6% Telèfon .6%<br />
Servei a domicili .2% Servei a domicili 3.2%<br />
Cap 94.% Cap 87.8%<br />
Viatges/hotels<br />
Base: Total 2028<br />
Catàlegs .4%<br />
Tele compra .%<br />
Internet 16.5%<br />
Telèfon .3%<br />
Servei a domicili .1%<br />
Cap 82.8%<br />
Compra alimentació semi-elaborada<br />
Menjars preparats Menjars semielaborats Productes congelats<br />
No compra 33.8% No compra 42.8% No compra 7.%<br />
Compra 66.2% Compra 57.2% Compra 93.%<br />
Quasi a diari .2% Quasi a diari .7% Quasi a diari .%<br />
Més d'un cop per setmana 1.3% Més d'un cop per setmana .9% Més d'un cop per setmana 2.6%<br />
Un cop per setmana 9.5% Un cop per setmana 8.8% Un cop per setmana 22.%<br />
1 ó 2 cops per mes 20.7% 1 ó 2 cops per mes 21.4% 1 ó 2 cops per mes 47.%<br />
Menys d'un cop al mes 14.5% Menys d'un cop al mes 13.4% Menys d'un cop al mes 13.6%<br />
Eventualment 20.% Eventualment 12.% Eventualment 7.7%<br />
Menjars preparats Menjars semielaborats Productes congelats<br />
Base: Compra menjars preparats 1343 Base: Compra menjars semielaborats 1161 Base: Compra productes congelats 1887<br />
Especialitzada 46.7% Especialitzada 20.9% Especialitzada 16.3%<br />
Autoservei o supermercat 41.5% Autoservei o supermercat 60.2% Autoservei o supermercat 64.%<br />
Hard-Discount 3.1% Hard-Discount 4.6% Hard-Discount 4.4%<br />
Mercat 2.2% Mercat 3.1% Mercat 2.2%<br />
Hipermercat 5.5% Hipermercat 9.8% Hipermercat 9.9%<br />
Gran magatzem .4% Gran magatzem .5% Gran magatzem .4%<br />
Centre comercial .2% Centre comercial .6% Centre comercial .4%<br />
Merca<strong>de</strong>t/Encants .1% Merca<strong>de</strong>t/Encants .% Merca<strong>de</strong>t/Encants .%<br />
Altres .4% Altres .3% Altres 2.4%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
136
Menjar fora <strong>de</strong> la llar<br />
Home Dona Fills Altres<br />
Base: Home que dina<br />
fora<br />
1266 Base: Dona que dina<br />
fora<br />
1163<br />
Base: Tenen fills/es i dinen<br />
fora (excepte escola)<br />
698<br />
Base: Altres persones que<br />
dinen fora<br />
Tots laborables 15.5% Tots laborables 3.7% Tots laborables 3.6% Tots laborables 7.7%<br />
Alguns laborables 14.1% Alguns laborables 10.1% Alguns laborables 6.3% Alguns laborables 7.7%<br />
26<br />
Home Dona Fills Altres<br />
Base: Home que dina<br />
fora<br />
1266<br />
Base: Dona que dina<br />
fora<br />
1163<br />
Base: Tenen fills/es i dinen<br />
fora (excepte escola)<br />
698<br />
Base: Altres persones<br />
que dinen fora<br />
26<br />
Tots caps setmana 3.2% Tots caps setmana 3.3% Tots caps setmana 4.% Alguns caps setmana 3.8%<br />
Alguns caps setmana 83.9% Alguns caps setmana 90.9% Alguns caps setmana 91.4% Alguns caps setmana 88.5%<br />
DESPESA MENSUAL<br />
1 A 50 62.2%<br />
51 a 100 16.5%<br />
101 a 200 8.7%<br />
201 a 300 2.9%<br />
301 a 400 0.4%<br />
401 a 500 0.1%<br />
+800 0.0%<br />
NS/NC 9.1%<br />
Oci el cap <strong>de</strong> setmana<br />
ELS CAPS DE SETMANA, QUÈ SOL FER?<br />
Anar a fora<br />
Habitualment 16.3%<br />
De vega<strong>de</strong>s 53.7%<br />
Mai 29.9%<br />
No contesta .%<br />
Vaig a centres comercials<br />
Habitualment 8.6%<br />
De vega<strong>de</strong>s 47.5%<br />
Mai 43.8%<br />
No contesta .%<br />
Compro i passejo<br />
Habitualment 13.1%<br />
De vega<strong>de</strong>s 50.1%<br />
Mai 36.7%<br />
No contesta .%<br />
Vaig al cinema<br />
Habitualment 7.4%<br />
De vega<strong>de</strong>s 43.9%<br />
Mai 48.6%<br />
No contesta .%<br />
Vaig al teatre / altres espectacles<br />
culturals<br />
Habitualment 2.8%<br />
De vega<strong>de</strong>s 28.2%<br />
Mai 69.%<br />
No contesta .%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
137
VALORACIÓ DE L’OFERTA COMERCIAL<br />
Aspectes positius i negatius d’on compra<br />
Alimentació fresca<br />
Positiu<br />
Base: Total 2028<br />
Qualitat/Fresc 53.2%<br />
Proximitat 15.7%<br />
Confiança 12.%<br />
Preu/Barat 11.4%<br />
Varietat 9.8%<br />
Amabilitat/Professionalitat/Bon tracte 8.1%<br />
Comoditat 3.8%<br />
Bon aspecte/net 3.5%<br />
Rapi<strong>de</strong>sa 2.2%<br />
Bona relació qualitat preu 1.8%<br />
Es pot tocar/mirar/emprovar tranquil·lament .7%<br />
Concentració <strong>de</strong> botigues .6%<br />
Altres .4%<br />
Trobo el que m'agrada/el que busco .4%<br />
No sap .3%<br />
Més ofertes .3%<br />
Hi ha aparcament .3%<br />
Especialitzat .2%<br />
Servei a domicili .2%<br />
Costum .2%<br />
Horari .2%<br />
Cap .2%<br />
Posen la data <strong>de</strong> caducitat .1%<br />
Per les marques .1%<br />
Assessorament .1%<br />
Actual .%<br />
Disseny/estil .%<br />
Devolucions/es pot canviar .%<br />
Pagament amb targeta .%<br />
Negatiu<br />
Base: Total 2028 Base sense no sap 1945.00<br />
Cap 66.4% 1347.0 69.2%<br />
Car/Preu 13.4% 272.0 14.0%<br />
No sap 4.3% 88.0<br />
Cues 2.9% 58.0 3.0%<br />
Poca/manca varietat 2.6% 52.0 2.7%<br />
Poca/Manca qualitat 2.4% 48.0 2.5%<br />
Lluny/T'has <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar 2.1% 43.0 2.2%<br />
Aglomeracions/Massa gent 1.1% 23.0 1.2%<br />
Altres .8% 17.0 0.9%<br />
Tracte dolent .7% 15.0 0.8%<br />
Manca aparcament .7% 14.0 0.7%<br />
Problemes <strong>de</strong> caducitat <strong>de</strong>ls productes .7% 14.0 0.7%<br />
Horari .5% 10.0 0.5%<br />
Manca rapi<strong>de</strong>sa .4% 9.0 0.4%<br />
Gènere insuficient .3% 7.0 0.3%<br />
Desordre .3% 6.0 0.3%<br />
Mal aspecte/Brut .2% 5.0 0.2%<br />
Manquen marques .1% 2.0 0.1%<br />
Has d'anar en cotxe .1% 2.0 0.1%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
138
Poc especialitzat .% 1.0 0.0%<br />
Algun punt negatiu 30.7%<br />
Alimentació seca/quotidià no alimentari<br />
Positiu<br />
Base: Total 2028<br />
Varietat 32.4%<br />
Preu/Barat 18.2%<br />
Proximitat 18.1%<br />
Qualitat 14.3%<br />
Rapi<strong>de</strong>sa 8.%<br />
Comoditat 7.2%<br />
Confiança 3.8%<br />
Amabilitat/Professionalitat/Bon tracte 2.6%<br />
Per les marques 2.%<br />
Bona relació qualitat preu 1.5%<br />
Més ofertes 1.4%<br />
No sap 1.2%<br />
Concentració <strong>de</strong> botigues 1.2%<br />
Bon aspecte/net 1.%<br />
Es pot tocar/mirar/emprovar tranquil·lament .8%<br />
Hi ha aparcament .8%<br />
Servei a domicili .6%<br />
Horari .6%<br />
Cap .5%<br />
Trobo el que m'agrada/el que busco .3%<br />
Altres .3%<br />
Especialitzat .2%<br />
Assessorament .2%<br />
Pagament amb targeta .1%<br />
Costum .1%<br />
Actual .%<br />
Disseny/estil .%<br />
Devolucions/es pot canviar .%<br />
Posen la data <strong>de</strong> caducitat .%<br />
Negatiu<br />
Base: Total 2028 Base sense no sap 1936.00<br />
Cap 68.5% 1390.0 71.8%<br />
Car/Preu 6.6% 134.0 6.9%<br />
Cues 5.2% 106.0 5.5%<br />
No sap 4.7% 95.0<br />
Poca/Manca qualitat 2.7% 55.0 2.8%<br />
Poca/manca varietat 2.2% 45.0 2.3%<br />
Lluny/T'has <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar 2.2% 44.0 2.3%<br />
Tracte dolent 1.7% 35.0 1.8%<br />
Aglomeracions/Massa gent 1.3% 26.0 1.3%<br />
Manquen marques .9% 19.0 1.0%<br />
Altres .9% 18.0 0.9%<br />
Problemes <strong>de</strong> caducitat <strong>de</strong>ls productes .8% 17.0 0.9%<br />
Gènere insuficient .5% 11.0 0.6%<br />
Desordre .5% 10.0 0.5%<br />
Manca aparcament .4% 8.0 0.4%<br />
Mal aspecte/Brut .3% 6.0 0.3%<br />
Manca rapi<strong>de</strong>sa .2% 5.0 0.2%<br />
Horari .2% 4.0 0.2%<br />
Has d'anar en cotxe .1% 2.00 0.1%<br />
Poc especialitzat .% 1. 0.0%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
139
Algun punt negatiu 28.2%<br />
Equipament personal<br />
Positiu<br />
Base: Total 2028<br />
Varietat 46.%<br />
Preu/Barat 13.9%<br />
Qualitat 12.3%<br />
Concentració <strong>de</strong> botigues 7.4%<br />
Proximitat 6.8%<br />
Amabilitat/Professionalitat/Bon tracte 6.%<br />
Confiança 4.4%<br />
Comoditat 2.7%<br />
No sap 2.2%<br />
Es pot tocar/mirar/emprovar tranquil·lament 2.%<br />
Trobo el que m'agrada/el que busco 1.9%<br />
Cap 1.6%<br />
Bona relació qualitat preu 1.5%<br />
Per les talles 1.5%<br />
Disseny/estil 1.1%<br />
Més ofertes .9%<br />
Per les marques .6%<br />
Costum .6%<br />
Hi ha aparcament .6%<br />
Devolucions/es pot canviar .6%<br />
Assessorament .4%<br />
Rapi<strong>de</strong>sa .4%<br />
Especialitzat .3%<br />
Bon aspecte/net .3%<br />
Horari .1%<br />
Altres .1%<br />
Pagament amb targeta .1%<br />
Actual .%<br />
Pagament a plaços .%<br />
Negatiu<br />
Base: Total 2028 Base sense no sap 1940.00<br />
Cap 65.4% 1327.0 68.4%<br />
Car/Preu 12.3% 250.0 12.9%<br />
No sap 5.5% 112.0<br />
Lluny/T'has <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar 4.9% 99.0 5.1%<br />
Aglomeracions/Massa gent 2.8% 56.0 2.9%<br />
Poca/manca varietat 2.4% 48.0 2.5%<br />
Cues 2.2% 44.0 2.3%<br />
Tracte dolent 1.9% 38.0 1.9%<br />
Problemes amb les talles 1.2% 24.0 1.2%<br />
Poca/Manca qualitat 1.% 20.0 1.0%<br />
Manca aparcament .5% 11.0 0.6%<br />
Altres .3% 6.0 0.3%<br />
Gènere insuficient .1% 3.0 0.1%<br />
Manca rapi<strong>de</strong>sa .1% 3.0 0.1%<br />
Poc especialitzat .1% 3.0 0.1%<br />
Has d'anar en cotxe .1% 2.0 0.1%<br />
Desordre .1% 2.0 0.1%<br />
Horari .1% 2.0 0.10%<br />
Manquen marques .% 1.0 0.05%<br />
Mal aspecte/Brut .% 1.0 0.0%<br />
Algun punt negatiu 31.6%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
140
Parament <strong>de</strong> la llar<br />
Positiu<br />
Base: Total 2028<br />
Varietat 46.8%<br />
Preu/Barat 18.6%<br />
Qualitat 11.4%<br />
Concentració <strong>de</strong> botigues 6.7%<br />
Proximitat 5.7%<br />
No sap 4.5%<br />
Amabilitat/Professionalitat/Bon tracte 3.7%<br />
Comoditat 3.2%<br />
Cap 3.%<br />
Confiança 2.4%<br />
Més ofertes 1.3%<br />
Bona relació qualitat preu .9%<br />
Trobo el que m'agrada/el que busco .7%<br />
Es pot tocar/mirar/emprovar tranquil·lament .7%<br />
Disseny/estil .6%<br />
Assessorament .4%<br />
Hi ha aparcament .4%<br />
Devolucions/es pot canviar .3%<br />
Per les marques .3%<br />
Rapi<strong>de</strong>sa .3%<br />
Costum .3%<br />
Especialitzat .2%<br />
Bon aspecte/net .2%<br />
Servei a domicili .2%<br />
Altres .2%<br />
Pagament a plaços .1%<br />
Horari .1%<br />
Pagament amb targeta .1%<br />
Actual .%<br />
Negatiu<br />
Base: Total 2028 Base sense no sap 1910.00<br />
Cap 71.% 1439.0 75.3%<br />
Car/Preu 9.4% 190.0 9.9%<br />
No sap 7.% 141.0<br />
Lluny/T'has <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar 4.4% 90.0 4.7%<br />
Aglomeracions/Massa gent 2.7% 54.0 2.8%<br />
Cues 1.9% 38.0 2.0%<br />
Tracte dolent 1.3% 27.0 1.4%<br />
Poca/manca varietat 1.3% 26.0 1.3%<br />
Poca/Manca qualitat .9% 18.0 0.9%<br />
Altres .4% 8.0 0.4%<br />
Manca aparcament .3% 7.0 0.4%<br />
Manca rapi<strong>de</strong>sa .1% 3.0 0.1%<br />
Desordre .1% 3.0 0.1%<br />
Manquen marques .1% 2.0 0.1%<br />
Horari .1% 2.0 0.1%<br />
Problemes <strong>de</strong> caducitat <strong>de</strong>ls productes .% 1.0 0.0%<br />
Has d'anar en cotxe .% 1.0 0.0%<br />
Problemes amb les talles .% 1.0 0.0%<br />
Algun punt negatiu 24.66%<br />
Oci i cultura<br />
Positiu<br />
Base: Total 2028<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
141
Varietat 48.6%<br />
Preu/Barat 10.6%<br />
Qualitat 8.7%<br />
No sap 8.6%<br />
Concentració <strong>de</strong> botigues 5.7%<br />
Proximitat 5.7%<br />
Comoditat 5.%<br />
Confiança 4.1%<br />
Amabilitat/Professionalitat/Bon tracte 3.8%<br />
Cap 3.5%<br />
Més ofertes 1.8%<br />
Es pot tocar/mirar/emprovar tranquil·lament 1.1%<br />
Servei a domicili 1.%<br />
Trobo el que m'agrada/el que busco .7%<br />
Bona relació qualitat preu .5%<br />
Assessorament .4%<br />
Devolucions/es pot canviar .4%<br />
Especialitzat .3%<br />
Rapi<strong>de</strong>sa .3%<br />
Costum .3%<br />
Altres .3%<br />
Bon aspecte/net .2%<br />
Hi ha aparcament .2%<br />
Disseny/estil .1%<br />
Horari .1%<br />
Per les marques .%<br />
Negatiu<br />
Base: Total 2028 Base sense no sap 1858.00<br />
Cap 69.% 1399.0 75.3%<br />
Car/Preu 9.7% 197.0 10.6%<br />
No sap 9.1% 185.0<br />
Lluny/T'has <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar 4.2% 85.0 4.6%<br />
Aglomeracions/Massa gent 2.8% 56.0 3.0%<br />
Cues 1.7% 35.0 1.9%<br />
Tracte dolent 1.7% 34.0 1.8%<br />
Poca/manca varietat .7% 15.0 0.8%<br />
Poca/Manca qualitat .5% 10.0 0.5%<br />
Manca aparcament .4% 9.0 0.5%<br />
Altres .4% 8.0 0.4%<br />
Manca rapi<strong>de</strong>sa .1% 2.0 0.1%<br />
Desordre .1% 2.0 0.1%<br />
Horari .1% 2.0 0.1%<br />
Gènere insuficient .% 1.0 0.0%<br />
Manquen marques .% 1.0 0.0%<br />
Has d'anar en cotxe .% 1.0 0.0%<br />
Problemes amb les talles .% 1.0 0.0%<br />
Algun punt negatiu 24.7%<br />
Agregat<br />
Positiu<br />
Base: Total 2028<br />
Varietat 36.7%<br />
Preu/Barat 14.5%<br />
Qualitat/Fresc 10.6%<br />
Proximitat 10.4%<br />
Qualitat 9.3%<br />
Confiança 5.3%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
142
Amabilitat/Professionalitat/Bon tracte 4.8%<br />
Comoditat 4.4%<br />
Concentració <strong>de</strong> botigues 4.3%<br />
No sap 3.4%<br />
Rapi<strong>de</strong>sa 2.2%<br />
Cap 1.7%<br />
Bona relació qualitat preu 1.2%<br />
Més ofertes 1.1%<br />
Es pot tocar/mirar/emprovar tranquil·lament 1.1%<br />
Bon aspecte/net 1.0%<br />
Trobo el que m'agrada/el que busco 0.8%<br />
Per les marques 0.6%<br />
Hi ha aparcament 0.5%<br />
Servei a domicili 0.4%<br />
Disseny/estil 0.4%<br />
Assessorament 0.3%<br />
Costum 0.3%<br />
Devolucions/es pot canviar 0.3%<br />
Per les talles 0.3%<br />
Especialitzat 0.3%<br />
Altres 0.3%<br />
Horari 0.2%<br />
Pagament amb targeta 0.1%<br />
Posen la data <strong>de</strong> caducitat 0.0%<br />
Pagament a plaços 0.0%<br />
Actual 0.0%<br />
Negatiu<br />
Base: Total 2028 Base sense no sap 1917.8<br />
Cap 68.07% 1380.4 72.0%<br />
Car/Preu 10.29% 208.6 10.9%<br />
No sap 6.12% 124.2<br />
Lluny/T'has <strong>de</strong> <strong>de</strong>splaçar 3.56% 72.2 3.7%<br />
Cues 2.77% 56.2 2.9%<br />
Aglomeracions/Massa gent 2.12% 43.0 2.2%<br />
Poca/manca varietat 1.83% 37.2 1.9%<br />
Poca/Manca qualitat 1.49% 30.2 1.6%<br />
Tracte dolent 1.47% 29.8 1.5%<br />
Altres 0.56% 11.4 0.6%<br />
Manca aparcament 0.48% 9.8 0.5%<br />
Problemes <strong>de</strong> caducitat <strong>de</strong>ls productes 0.32% 6.4 0.3%<br />
Problemes amb les talles 0.26% 5.2 0.3%<br />
Manquen marques 0.25% 5.0 0.2%<br />
Desordre 0.23% 4.6 0.2%<br />
Gènere insuficient 0.22% 4.4 0.2%<br />
Manca rapi<strong>de</strong>sa 0.22% 4.4 0.2%<br />
Horari 0.20% 4.0 0.2%<br />
Mal aspecte/Brut 0.12% 2.4 0.1%<br />
Has d'anar en cotxe 0.08% 1.6 0.1%<br />
Poc especialitzat 0.05% 1.0 0.0%<br />
Algun punt negatiu 28.0%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
143
Importància motius <strong>de</strong> compra en un establiment per tipus <strong>de</strong> producte<br />
Productes alimentaris<br />
Que estigui a la vora<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 29.1% Molt/Bastant 91.1%<br />
Bastant 62.% Poc/Gens 7.7%<br />
Poc 6.8%<br />
Gens 1.%<br />
Indiferent 1.1%<br />
NS/NC .%<br />
Que estigui bé <strong>de</strong> preu<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 47.2% Molt/Bastant 96.6%<br />
Bastant 49.4% Poc/Gens 3.4%<br />
Poc 2.4%<br />
Gens 1.%<br />
La qualitat <strong>de</strong>ls productes<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 60.2% Molt/Bastant 99.5%<br />
Bastant 39.3% Poc/Gens .4%<br />
Poc .3%<br />
Gens .1%<br />
NS/NC .%<br />
Que es compri <strong>de</strong> pressa<br />
Base: Total 2028 IMPORTANT<br />
Molt 19.4% Molt/Bastant 71.3%<br />
Bastant 51.9% Poc/Gens 26.6%<br />
Poc 16.7%<br />
Gens 9.9%<br />
Indiferent 2.1%<br />
El tracte <strong>de</strong>ls venedors<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 30.5% Molt/Bastant 96.8%<br />
Bastant 66.4% Poc/Gens 2.9%<br />
Poc 2.6%<br />
Gens .3%<br />
Indiferent .2%<br />
NS/NC .%<br />
La varietat <strong>de</strong>ls productes<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 40.2% Molt/Bastant 99.%<br />
Bastant 58.7% Poc/Gens 1.%<br />
Poc .9%<br />
Gens .1%<br />
La facilitat d'aparcament<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 28.7% Molt/Bastant 79.8%<br />
Bastant 51.1% Poc/Gens 16.6%<br />
Poc 9.7%<br />
Gens 7.%<br />
Indiferent 3.6%<br />
NS/NC .%<br />
Un horari ampli<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 23.5% Molt/Bastant 86.8%<br />
Bastant 63.3% Poc/Gens 12.1%<br />
Poc 9.5%<br />
Gens 2.6%<br />
Indiferent 1.1%<br />
Pagament amb tarja <strong>de</strong> crèdit<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
144
Base: Total 2028 IMPORTANT<br />
Molt 21.1% Molt/Bastant 62.6%<br />
Bastant 41.5% Poc/Gens 34.1%<br />
Poc 20.1%<br />
Gens 14.1%<br />
Indiferent 3.3%<br />
NS/NC .%<br />
Servei a domicili<br />
Base: Total 2028 GENS IMPORTANT<br />
Molt 3.9% Molt/Bastant 22.6%<br />
Bastant 18.6% Poc/Gens 68.3%<br />
Poc 38.9%<br />
Gens 29.5%<br />
Indiferent 8.4%<br />
NS/NC .7%<br />
Comanda telefònica<br />
Base: Total 2028 GENS IMPORTANT<br />
Molt 2.5% Molt/Bastant 16.5%<br />
Bastant 14.% Poc/Gens 74.1%<br />
Poc 39.%<br />
Gens 35.1%<br />
Indiferent 8.7%<br />
NS/NC .7%<br />
Equipament personal<br />
Que estigui a la vora<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 20.1% Molt/Bastant 80.7%<br />
Bastant 60.6% Poc/Gens 18.%<br />
Poc 15.9%<br />
Gens 2.1%<br />
Indiferent 1.3%<br />
NS/NC .%<br />
Que estigui bé <strong>de</strong> preu<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 39.2% Molt/Bastant 96.9%<br />
Bastant 57.7% Poc/Gens 3.1%<br />
Poc 2.4%<br />
Gens .7%<br />
Indiferent .%<br />
La qualitat <strong>de</strong>ls productes<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 50.9% Molt/Bastant 98.5%<br />
Bastant 47.5% Poc/Gens 1.3%<br />
Poc 1.2%<br />
Gens .%<br />
Indiferent .2%<br />
Que es compri <strong>de</strong> pressa<br />
Base: Total 2028 IMPORTANT<br />
Molt 16.1% Molt/Bastant 72.3%<br />
Bastant 56.2% Poc/Gens 25.7%<br />
Poc 18.%<br />
Gens 7.7%<br />
Indiferent 1.8%<br />
NS/NC .1%<br />
El tracte <strong>de</strong>ls venedors<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 32.6% Molt/Bastant 97.9%<br />
Bastant 65.3% Poc/Gens 2.%<br />
Poc 1.8%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
145
Gens .2%<br />
Indiferent .1%<br />
La varietat <strong>de</strong>ls productes<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 40.5% Molt/Bastant 98.3%<br />
Bastant 57.8% Poc/Gens 1.4%<br />
Poc 1.%<br />
Gens .4%<br />
Indiferent .2%<br />
NS/NC .%<br />
La facilitat d'aparcament<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 24.8% Molt/Bastant 85.6%<br />
Bastant 60.8% Poc/Gens 11.8%<br />
Poc 7.7%<br />
Gens 4.1%<br />
Indiferent 2.6%<br />
Un horari ampli<br />
Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT<br />
Molt 20.6% Molt/Bastant 86.1%<br />
Bastant 65.5% Poc/Gens 12.5%<br />
Poc 9.5%<br />
Gens 3.%<br />
Indiferent 1.4%<br />
NS/NC .%<br />
Pagament amb tarja <strong>de</strong> crèdit<br />
Base: Total 2028 IMPORTANT<br />
Molt 20.8% Molt/Bastant 67.1%<br />
Bastant 46.3% Poc/Gens 29.9%<br />
Poc 17.9%<br />
Gens 12.1%<br />
Indiferent 2.8%<br />
NS/NC .2%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
146
Aspectes comercials <strong>de</strong>l municipi<br />
EN QUIN GRAU ESTÀ D'ACORD AMB ELS SEGÜENTS ASPECTES<br />
COMERCIALS DE LA SEVA CIUTAT?<br />
Els carrers comercials són còmo<strong>de</strong>s per a moure's a peu<br />
Base: Total 2028<br />
Molt 9.2%<br />
Bastant 68.6%<br />
Poc 16.5%<br />
Gens 4.4%<br />
Indiferent .3%<br />
NS/NC .9%<br />
Hi ha facilitat d'aparcament<br />
Base: Total 2028<br />
Molt 1.%<br />
Bastant 19.4%<br />
Poc 43.%<br />
Gens 33.8%<br />
Indiferent 1.2%<br />
NS/NC 1.5%<br />
El transport públic em serveix per anar a comprar<br />
Base: Total 2028<br />
Molt 2.4%<br />
Bastant 31.5%<br />
Poc 28.4%<br />
Gens 33.1%<br />
Indiferent 2.5%<br />
NS/NC 2.1%<br />
Manquen botigues<br />
Base: Total 2028<br />
Molt 10.2%<br />
Bastant 34.%<br />
Poc 36.2%<br />
Gens 17.6%<br />
Indiferent .5%<br />
NS/NC 1.5%<br />
De què (manquen botigues)?<br />
Base: manquen botigues 2028<br />
Supermercat gran 4.5%<br />
Sabates 16.5%<br />
Peix 5.1%<br />
Fruita 2.5%<br />
Drogueria .4%<br />
Ferreteria 1.%<br />
Comestibles / Alimentació 8.3%<br />
Roba 39.4%<br />
Merceria 3.%<br />
Talles grans .6%<br />
Roba dona 2.5%<br />
Discos 3.2%<br />
Decoració .2%<br />
Mobles .7%<br />
Roba nens 2.%<br />
Carnisseria 3.1%<br />
Regals 1.1%<br />
Equips <strong>de</strong> música (imatge i so) .3%<br />
Dietètica .1%<br />
Llibreria 3.7%<br />
Farmàcia 1.%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
147
Animals .1%<br />
Esports 1.8%<br />
Roba <strong>de</strong> marca .9%<br />
Verdura .1%<br />
Estanc .3%<br />
Roba joves 1.%<br />
Complements 1.7%<br />
Parament <strong>de</strong> la llar 1.%<br />
De tot 11.4%<br />
Supermercat 6.1%<br />
Mercadona 2.2%<br />
Grans superfícies 1.3%<br />
Congelats 1.1%<br />
Mercat municipal 2.2%<br />
Perfumeria 1.2%<br />
Electrodomèstics 2.8%<br />
Pesca salada .2%<br />
Telefonia .9%<br />
Joguines 1.5%<br />
Sabates nen 6.1%<br />
Informàtica 1.8%<br />
Pa 1.2%<br />
Roba home 1.2%<br />
Teles .2%<br />
Carnisseria àrab .6%<br />
Basar .2%<br />
Quiosc .6%<br />
Joieria .4%<br />
Calçat especial .3%<br />
Bon Àrea .2%<br />
Dia .2%<br />
Gran Magatzem .1%<br />
Ten<strong>de</strong>s artesanes .1%<br />
Hipermercat .9%<br />
Lidl .1%<br />
Pelleteries .1%<br />
Comerços ecològics .1%<br />
Floristeria .2%<br />
Schlecker .1%<br />
Botigues especialitza<strong>de</strong>s .6%<br />
Xarcuteria .1%<br />
Ultramarins .1%<br />
Antiguitats .1%<br />
Productes frescos .2%<br />
Hi ha massa botigues?<br />
Base: Total 2028<br />
Molt .7%<br />
Bastant 3.6%<br />
Poc 52.%<br />
Gens 41.2%<br />
Indiferent .8%<br />
NS/NC 1.7%<br />
De què (sobren botigues)?<br />
Base: sobren botigues 88<br />
Roba 21.6%<br />
Alimentació 8.%<br />
Roba dona 1.1%<br />
Tot a 100 3.4%<br />
Fruiteria 2.3%<br />
Calçat 8.%<br />
Pa 12.5%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
148
Supermercats 10.2%<br />
De tot 5.7%<br />
Comerç <strong>de</strong> xinesos 28.4%<br />
Basar 3.4%<br />
Perfumeria 2.3%<br />
Roba infantil 1.1%<br />
Decoració 1.1%<br />
Estanc 1.1%<br />
Òptica 1.1%<br />
Telefonia 2.3%<br />
Joieria 1.1%<br />
Regals 1.1%<br />
Kioskos 1.1%<br />
Les botigues són còmo<strong>de</strong>s per comprar<br />
Base: Total 2028<br />
Molt 2.8%<br />
Bastant 82.3%<br />
Poc 12.1%<br />
Gens 1.6%<br />
Indiferent .2%<br />
NS/NC 1.%<br />
Les botigues són mo<strong>de</strong>rnes i maques<br />
Base: Total 2028<br />
Molt 3.9%<br />
Bastant 68.1%<br />
Poc 25.4%<br />
Gens 1.3%<br />
Indiferent .3%<br />
NS/NC .9%<br />
Les botigues són cares<br />
Base: Total 2028<br />
Molt 10.8%<br />
Bastant 64.3%<br />
Poc 22.2%<br />
Gens .8%<br />
Indiferent .1%<br />
NS/NC 1.8%<br />
El tracte <strong>de</strong>ls venedors és amable<br />
Base: Total 2028<br />
Molt 10.6%<br />
Bastant 79.3%<br />
Poc 8.5%<br />
Indiferent .2%<br />
NS/NC .1%<br />
El tracte <strong>de</strong>ls venedors és professional<br />
Base: Total 2028<br />
Molt 7.7%<br />
Bastant 80.5%<br />
Poc 9.1%<br />
Gens .7%<br />
Indiferent .2%<br />
NS/NC 1.7%<br />
L'horari d'obertura <strong>de</strong> les botigues és suficient<br />
Base: Total 2028<br />
Molt 3.6%<br />
Bastant 82.7%<br />
Poc 11.3%<br />
Gens 1.2%<br />
Indiferent .1%<br />
NS/NC 1.%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
149
Els venedors coneixen el català<br />
Base: Total 2028<br />
Molt 4.6%<br />
Bastant 72.2%<br />
Poc 12.8%<br />
Gens 1.6%<br />
Indiferent 4.7%<br />
NS/NC<br />
M'és indiferent que el venedor sigui immigrant<br />
Base: Total 2028<br />
Molt 25.7%<br />
Bastant 61.4%<br />
Poc 5.7%<br />
Gens 2.5%<br />
Indiferent 4.%<br />
NS/NC .7%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
150
ELS HÀBITS DE COMPRA DELS JOVES DE LA LLAR<br />
Aquests joves, en quina situació estan?<br />
Base: hi ha joves que no formen part <strong>de</strong> la parella 678<br />
Treballen a temps complet 49.4%<br />
Treballen a temps parcial 11.4%<br />
<strong>Estudi</strong>a 57.1%<br />
Aturat 5.2%<br />
Quins productes acostumen a comprar per a ells?<br />
Base: hi ha joves que no formen part <strong>de</strong> la parella i compren 586<br />
Vestit 95.2%<br />
Calçat 58.2%<br />
CD, Música i DVD 34.8%<br />
Informàtica 13.3%<br />
Complements personals 8.7%<br />
Perfumeria 7.7%<br />
Llibres 6.3%<br />
Art. per a l’esport 4.4%<br />
Telefonia 2.2%<br />
Drogueria/Higiene 1.7%<br />
Imatge i so (MP3, TV, aparell DVD) 1.5%<br />
Objectes regal/ <strong>de</strong>coració 1.2%<br />
Joguines 1.%<br />
Alimentació seca .7%<br />
Alimentació fresca sense especificar .5%<br />
Jocs .5%<br />
Estanc .3%<br />
Pa .2%<br />
Mobles per la llar .2%<br />
Electrodomèstics .2%<br />
Ferreteria- bricolatge .2%<br />
NS .2%<br />
A on solen anar?<br />
Establiment<br />
Base: hi ha joves que no formen part <strong>de</strong> la parella i compren 779.0<br />
Botiga especialitzada 50.2%<br />
Autoservei o supermercat 0.4%<br />
Mercat 0.1%<br />
Hipermercat 2.4%<br />
Gran magatzem 14.0%<br />
Centre comercial 25.5%<br />
Mitjana superfície 2.2%<br />
Merca<strong>de</strong>t/Encants 1.8%<br />
Cercle lectors 0.1%<br />
Altres Internet 0.2%<br />
Altres fàbrica 0.1%<br />
No sap 2.8%<br />
Ciutat<br />
Base: hi ha joves que no formen part <strong>de</strong> la parella i compren 712<br />
Barcelona 1.8%<br />
Barberà <strong>de</strong>l Vallès 30.2%<br />
Sant Quirze 1.7%<br />
Terrassa 10.8%<br />
Badalona 0.4%<br />
Saba<strong>de</strong>ll 1.4%<br />
Sant Cugat <strong>de</strong>l Vallès 0.1%<br />
Manlleu 0.3%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
151
Rubí 50.3%<br />
La Roca <strong>de</strong>l Vallès 1.4%<br />
Canovelles 0.1%<br />
No sap 1.4%<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
152
ANNEX 2. ASSIDUÏTAT I DESPESA MITJANA.<br />
En general, les empreses <strong>de</strong>l comerç al <strong>de</strong>tall adopten dues estratègies bàsiques <strong>de</strong> cara al<br />
posicionament <strong>de</strong>l seu negoci en quant al tipus <strong>de</strong> producte venut i la gestió <strong>de</strong>l marketing<br />
mix: import <strong>de</strong> venda alt i rotació baixa, o rotació alta i preu baix. Alhora, cada tipus <strong>de</strong><br />
producte té una freqüència <strong>de</strong> compra característica, i una <strong>de</strong> les grans divisions <strong>de</strong>ls diferents<br />
tipus <strong>de</strong> productes que es venen és distingir entre productes <strong>de</strong> compra quotidiana i no<br />
quotidiana. Conèixer les característiques <strong>de</strong>l binomi freqüència <strong>de</strong> compra (assiduïtat) i quina<br />
part <strong>de</strong> la <strong>de</strong>spesa comercialitzable s’hi <strong>de</strong>stina en els diferents tipus <strong>de</strong> producte permet tenir<br />
un referent <strong>de</strong> potencial <strong>de</strong> mercat i <strong>de</strong>cidir millor les estratègies <strong>de</strong> posicionament <strong>de</strong> cada<br />
empresa.<br />
El volum <strong>de</strong> compra s’aproxima pel percentatge <strong>de</strong> la <strong>de</strong>spesa comercial que <strong>de</strong>stinen les llars<br />
a cada gran subsector <strong>de</strong> compra. La freqüència amb que van a comprar, a fer aquesta<br />
<strong>de</strong>spesa, es pot aproximar amb l’assiduïtat que els compradors diuen que van a comprar (cada<br />
dia, setmanalment, quinzenalment, esporàdicament, etc..).<br />
Les dues variables <strong>de</strong> posicionament tria<strong>de</strong>s són assiduïtat <strong>de</strong> compra <strong>de</strong> cada família <strong>de</strong><br />
productes, a l’eix vertical, <strong>de</strong>spesa comercial a l’eix horitzontal <strong>de</strong>l mapa.<br />
Cada variable ve <strong>de</strong>finida <strong>de</strong> la següent forma (assiduïtat, <strong>de</strong>spesa mitjana):<br />
Mesura <strong>de</strong> l’assiduïtat.<br />
En aquest cas, es fa una transformació <strong>de</strong> l’assiduïtat expressada a valors numèrics, simple i<br />
lineal, donant a les diferents respostes que mesuren l’assiduïtat <strong>de</strong> compra el mateix pes:<br />
On pes freqüència pren els valors següents:<br />
Freqüència compra<br />
Pes freqüència<br />
Quasi a diari 6<br />
Més d’un cop per setmana 5<br />
Un cop per setmana 4<br />
1-2 cops al mes 3<br />
Menys d’un cop al mes 2<br />
Eventualment 1<br />
No compra 0<br />
Potser una aproximació més acurada hauria <strong>de</strong> consi<strong>de</strong>rar donar uns pesos proporcionals a la<br />
freqüència temporal que significa cada resposta (reduint – ne cada classe a una mateixa<br />
proporció <strong>de</strong> temps, per exemple, si es pren com a base el dia, quinzenalment seria 1/15 dies).<br />
Però com que <strong>de</strong>l que es tracta és <strong>de</strong> fer un mapa <strong>de</strong> posicionament relatiu per veure quins<br />
productes es compren amb més freqüència i quin volum <strong>de</strong> <strong>de</strong>spesa suposen, la pon<strong>de</strong>ració<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
153
afecta per igual als valors <strong>de</strong>ls diferents grups, i per tant, aquesta aproximació inicial ja dona la<br />
i<strong>de</strong>a que es cerca.<br />
Despesa mitjana (%):<br />
Aquesta variable s’aproxima per la part <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> la <strong>de</strong>spesa comercialitzable que es <strong>de</strong>stina<br />
a cada grup <strong>de</strong> producte (veure 1.2.2. ). S’han pres les darreres da<strong>de</strong>s disponibles complertes,<br />
en el moment <strong>de</strong> redactar aquest estudi, <strong>de</strong> l’enquesta contínua <strong>de</strong> pressupostos familiars <strong>de</strong><br />
l’INE 50 . Per calcular-la, s’ha agrupat el resultat <strong>de</strong>tallat <strong>de</strong> cada producte segons el grup al qual<br />
pertanyen, i s’ha tret la proporció corresponent. Els valors són:<br />
% total <strong>de</strong>spesa<br />
GRUPS<br />
comercial 51<br />
ALIMENTACIÓ FRESCA 28.26<br />
AL. SECA / RESTE QUOTIDIÀ 16.22<br />
EQUIPAMENT PERSONAL 18.47<br />
EQUIPAMENT PER LA LLAR 11.20<br />
OCI I CULTURA 26.08<br />
50 Encuesta continua <strong>de</strong> presupuestos familiares. Base 1997. Resultados anuales 2004. INE <strong>2007</strong>.<br />
51 Font: INE, Enquesta continua <strong>de</strong> presupuestos familiares, resultados 2004, i elaboració pròpia<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
154
ANNEX 3. ENQUESTA UTILITZADA<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07 155
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07 156
No compra<br />
Quasi a diari<br />
Mes 1 cop per setmana<br />
1 cop per setmana<br />
1-2 cop per mes<br />
Menys 1 cop per mes<br />
Eventualment<br />
Especialitzada<br />
Autoservei o supermercat<br />
Hard-discount<br />
Mercat. Quin?<br />
Hipermercat. Quin?<br />
Gran magatzem. Quin?<br />
Centre comercial . Quin?<br />
Mitjana superfície. Quina?<br />
Merca<strong>de</strong>t / Encants Quin?<br />
Altres (especificar)<br />
3. Com va habitualment als següents llocs?<br />
Botiga Tradicional<br />
Autoservei / supermercat<br />
Hard-discount<br />
Mercat Municipal<br />
Hipermercat<br />
Gran Magatzem<br />
Centre Comercial<br />
Mitjana Superfície<br />
Merca<strong>de</strong>t<br />
No compra<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
A peu<br />
2<br />
2<br />
2<br />
2<br />
2<br />
2<br />
2<br />
2<br />
2<br />
Transport<br />
públic<br />
3<br />
3<br />
3<br />
3<br />
3<br />
3<br />
3<br />
3<br />
3<br />
Cotxe<br />
4<br />
4<br />
4<br />
4<br />
4<br />
4<br />
4<br />
4<br />
4<br />
Carrer<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
A on aparca<br />
Zona blava Pàrking<br />
2 3<br />
2 3<br />
2 3<br />
2 3<br />
2 3<br />
2 3<br />
2 3<br />
2 3<br />
2 3<br />
4.Utilitza alguns <strong>de</strong>ls següents sistemes <strong>de</strong> compra per comprar aquest articles?<br />
Alimentació<br />
Roba i<br />
calçat<br />
Equip. llar<br />
Llibres, disc,<br />
mater. Esport<br />
Viatges /hotels<br />
Catàlegs<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
Tele compra<br />
2<br />
2<br />
2<br />
2<br />
2<br />
Internet<br />
3<br />
3<br />
3<br />
3<br />
3<br />
Telèfon<br />
4<br />
4<br />
4<br />
4<br />
4<br />
Servei a domicili<br />
5<br />
5<br />
5<br />
5<br />
5<br />
5. Amb quina freqüència compra i en quin tipus d’establiment els següents productes:<br />
FREQÜÈNCIA<br />
TIPUS D’ESTABLIMENT<br />
QUIN/A?<br />
Menjars preparats 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10<br />
Menjars semielaborats 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10<br />
Productes congelats 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10<br />
6. Quin es l'aspecte que mes valora com a positiu d'on compra aquests productes? I negatiu?<br />
Enquestador: ens referim al tipus d’establiment on compra<br />
Aspectes Positius<br />
Aspectes Negatius<br />
Alimentació fresca<br />
Alimentació seca /<br />
Quotidià no alimentari<br />
Equipament personal<br />
Parament <strong>de</strong> la llar<br />
Oci i cultura<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
157
7.Fins a quin punt és important per a vostè cadascun <strong>de</strong>ls següents aspectes a l’hora d’anar a comprar a un establiment?<br />
PRODUCTES ALIMENTARIS<br />
Molt Bastant Poc Gens Indif. Ns/Nc Molt Bastant Poc Gens Indif. Ns/Nc<br />
Que estigui a la vora......................................................................<br />
1............... 2................. 3....................... 4................................<br />
5............................. 6 1.................... 2.............................. 3.................... 4................................<br />
5....................................<br />
6<br />
Que estigui bé <strong>de</strong> preu.......................................................<br />
1................. 2...................... 3....................... 4.................................<br />
5.................... 6 1...................... 2................................<br />
3.......................... 4........................... 5............................ 6<br />
La qualitat <strong>de</strong>ls productes............................................................<br />
1...................... 2................... 3........................... 4.......................... 5......................... 6 1............................ 2..................................<br />
3............................ 4.............................. 5....................................<br />
6<br />
Que es compri <strong>de</strong> presa...................................................<br />
1..................... 2.................. 3.................................<br />
4................................<br />
5................... 6 1............................. 2.................................<br />
3............................ 4.............................. 5............................. 6<br />
El tracte <strong>de</strong>ls venedors.......................................................<br />
1.......................... 2...................... 3..............................<br />
4...............................<br />
5................ 6 1.......................... 2..................................<br />
3............................ 4................................<br />
5........................................<br />
6<br />
La varietat <strong>de</strong>ls productes...................................................................<br />
1........................ 2..................... 3...................................<br />
4...................................<br />
5.................... 6 1............................ 2.............................. 3............................. 4................................<br />
5.........................................<br />
6<br />
La facilitat d’aparcament........................................................<br />
1......................... 2........................... 3...................................<br />
4....................................<br />
5.................. 6 1.......................... 2.....................................<br />
3............................ 4................................<br />
5...............................................<br />
6<br />
Un horari ampli............................................................<br />
1...................... 2....................... 3..............................<br />
4................................<br />
5..................... 6 1.......................... 2................................<br />
3......................... 4......................... 5........................................<br />
6<br />
Pagament amb tarja crèdit................................................................<br />
1........................... 2................... 3........................... 4...............................<br />
5..................... 6 1.............................. 2.................................<br />
3........................ 4.............................. 5................................................<br />
6<br />
Servei a domicili...............................................................<br />
1.......................... 2.................... 3........................ 4..............................<br />
5................ 6<br />
Comanda telefònica...................................................<br />
1.................... 2.................. 3........................... 4............................<br />
5................ 6<br />
EQUIPAMENT PERSONAL<br />
8. En quin grau està d’acord amb els aspectes comercials <strong>de</strong> la seva ciutat<br />
Els carrers comercials són còmo<strong>de</strong>s per<br />
moure's a peu<br />
Hi ha facilitat d’aparcament..........................<br />
El transport públic em serveix per anar a<br />
comprar..............................................................<br />
Manquen botigues......................................<br />
Hi ha massa botigues.....................................<br />
Les botigues són còmo<strong>de</strong>s per comprar........<br />
Les botigues són mo<strong>de</strong>rnes i maques.........<br />
Les botigues són cares.................................<br />
El tracte <strong>de</strong>ls venedors és amable...............<br />
El tracte <strong>de</strong>ls venedors és professional........<br />
L'horari d'obertura <strong>de</strong> les botigues és<br />
suficient..............................................................<br />
Els venedors coneixen bé el català................<br />
M'és indiferent que el venedor sigui<br />
immigrant...........................................................<br />
Molt Bastant Poc Gens Indif. Ns/Nc<br />
1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6<br />
1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6<br />
1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6<br />
1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6 <strong>de</strong>:................................................................<br />
1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6 <strong>de</strong>:................................................................<br />
1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6<br />
1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6<br />
1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6<br />
1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6<br />
1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 7<br />
1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 8<br />
1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 9<br />
1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6<br />
9. Nº persones a la llar P12B. Quins productes acostumen a comprar ells?<br />
10. D’aquestes quan son joves <strong>de</strong> 15 a 30 anys?<br />
1º<br />
2º<br />
11. Aquest joves en quina situació estan? 3º<br />
1º jove 2º jove 3º jove 4º jove<br />
Treballen a temps complert............................. 1.................... 1.................... 1.................... 1 P12C.A on solen anar (a quin tipus d’establiment)?<br />
Treballen a temps parcial........................................ 2..................... 2..................... 2..................... 2<br />
<strong>Estudi</strong>a.................................................................... 3.................... 3.................... 3.................... 3 1º<br />
Establiment<br />
Població<br />
Aturat.................................................................... 4..................... 4..................... 4..................... 4<br />
2º<br />
12. A l’hora <strong>de</strong> comprar, ells van a comprar 3º<br />
Sí..................................................... 1<br />
A vega<strong>de</strong>s........................................ 2<br />
No.................................................... 3 (anar a P13)<br />
12A. Amb qui van majoritàriament a comprar P12D. Quina <strong>de</strong>spesa mensual gasten aproximadament?<br />
1º lloc 2º lloc 3º lloc<br />
Amb els pares............................... ......................1 ......................1 ......................1 €<br />
Amb amics...........................................<br />
...................2 ...................2 ...................2<br />
Amb els germans........................ ......................3 ......................3 ......................3<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
158
RESTAURACIÓ<br />
P13. De les persones que viuen a casa, algú menja fora<strong>de</strong> casa i <strong>de</strong> la feina, encara que sigui els caps <strong>de</strong> setmana?<br />
Sí........................................... 1<br />
No.......................................................<br />
2 (anar a P15)<br />
P14. Quines persones?<br />
Rest<br />
Menjar<br />
ràpid<br />
A ON DINEN?<br />
Escola Altres (esp)<br />
Tots<br />
Laborab<br />
AMB QUINA FREQÜÈNCIA?<br />
Alguns Tots Caps<br />
Laborab Setm<br />
Alguns<br />
Caps Setm<br />
DESPESA<br />
MENSUAL<br />
Parella Home<br />
Parella Dona<br />
Fills<br />
Altres (esp)<br />
OCI<br />
1 2 3 4 1 2 3 4<br />
1 2 3 4 1 2 3 4<br />
1 2 3 4 1 2 3 4<br />
1 2 3 4 1 2 3 4<br />
Anar a P15<br />
P15 . Te segona resi<strong>de</strong>ncia?<br />
Sí........................................... 1<br />
No.......................................................<br />
2<br />
P16 . Els caps <strong>de</strong> setmana que sol fer?<br />
Habitualment A vega<strong>de</strong>s Mai<br />
Anar fora 1 2 3<br />
Vaig a Centres Comercials 1 2 3<br />
Compro i passejo 1 2 3<br />
Vaig al cimena 1 2 3<br />
Vaig al teatre / altres<br />
espectacles culturals<br />
1 2 3<br />
P16. <strong>Estudi</strong>s Entrevistat P17. <strong>Estudi</strong>s Cap <strong>de</strong> Família<br />
< Primaris<br />
1 < Primaris<br />
1<br />
Primaris (Primària, EGB, ESO)<br />
2 Primaris (Primària, EGB, ESO)<br />
2<br />
Secundaris (Batxillerat, PREU,BUP,COU) 3 Secundaris (Batxillerat, PREU,BUP,COU) 3<br />
Secundaris professionals (Comerç,FP1<br />
Secundaris professionals<br />
iFP2,Moduls)<br />
4 (Comerç,FP1 iFP2,Moduls)<br />
4<br />
Universitaris (Grau mig,<br />
Universitaris (Grau mig,<br />
Diplomatura,Superiors)<br />
5 Diplomatura,Superiors)<br />
5<br />
P18. Ocupació Entrevistat P19. Ocupació Cap <strong>de</strong> Família<br />
Professió liberal<br />
1 Professió liberal<br />
1<br />
Empresari 2 Empresari 2<br />
Autònom 3 Autònom 3<br />
Quadre 4 Quadre 4<br />
Empleat 5 Empleat 5<br />
Treballador/Obrer 6 Treballador/Obrer 6<br />
Tasques <strong>de</strong> la llar 7 Tasques <strong>de</strong> la llar 7<br />
Jubilat/Pensionista 8 Jubilat/Pensionista 8<br />
Aturat 9 Aturat 9<br />
<strong>Estudi</strong>ant 10 <strong>Estudi</strong>ant 10<br />
P20. Ingressos Nets Mensuals €<br />
NOM ENTREVISTAT<br />
ADREÇA<br />
ENQUESTADOR<br />
DIA<br />
TELEFONO:<br />
INSPECTOR<br />
HORA<br />
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
159
<strong>Estudi</strong> d’hàbits <strong>de</strong> compra Demarcació – <strong>de</strong>sembre / 07<br />
160