El cicle de l'aigua, una altra vegada! - PÃ gines de la UAB

MONOGRÀFIC
Ciències experimentals
C.M. NATURAL/ESO 1ER CICLE
. Quantificar els fluxos que es donen en el cicle, i així poder
analitzar i fer propostes de solucions a problemes més complexos,
com ara els que estan relacionats amb el medi ambient.
El cicle de l’aigua que s’explica actualment a les escoles i
als centres de secundària és un «model» que no va sorgir de
cop i volta, abans d’aquest hi va haver diferents explicacions o
teories que van ser discutides, fins que al segle XVII, a partir de
dades experimentals i quantitatives, es van establir les bases
del que actualment entenem per «cicle de l’aigua».
A l’escola, sigui a través del llibre de text o del discurs a
l’aula, tenim tendència a ensenyar la ciència com si fos l’estudi
directe de la natura, en lloc de l’estudi del que les persones han
pensat i han dit sobre ella. Afirmacions del tipus «l’evaporació
és un canvi d’estat, la quantitat d’aigua es conserva», no donen
gens la idea de la intervenció humana, dels debats o les controvèrsies
que han tingut lloc per arribar a qualsevol formulació
acceptada. Humanitzar l’ensenyament de les ciències, saber que
la ciència avança a partir del treball de persones concretes, pot
ser important per aconseguir que els nois i les noies es facin una
El cicle de l’aigua pot ser un bon
exemple de model científic al qual
s’ha arribat després d’una llarga
història, on la participació de les
idees de persones concretes han
estat fonamentals
representació més
real del que és la
ciència, i desenvolupar
així una
consciència més
elevada de la seva
pròpia implicació.
Presentació de l’experiència
Tenint en compte les idees anteriors, ens vàrem plantejar
treballar el cicle de l’aigua amb alumnes de primer d’ESO 1 seguint
l’estructura següent:
Es parteix de l’observació de l’entorn natural, aquest
constitueix un sistema físic on es donen un conjunt de fenòmens
relacionats amb l’aigua que plantegen una sèrie de preguntes
del tipus: «per què surt aigua d’una font natural? per
què els pagesos diuen que cada vegada els rius porten menys
aigua? per què els rius porten aigua malgrat que faci dies que
no plou?…».
Per començar-ne a buscar l’explicació i a construir el
model, s’identifiquen els diferents components d’aquest
sistema:
. Els components espacials del sistema, és a dir, les localitzacions
o els magatzems d’aigua a la natura (atmosfera,
oceans, glaceres...) i els diferents estats físics en què la
trobem.
. Els components dinàmics del sistema, és a dir, els fluxos o
els processos que s’estableixen quan l’aigua canvia d’estat o
de lloc (circulació superficial, subterrània, evaporació...).
Un cop identificats els magatzems i els fluxos, es passa a estudiar:
. El funcionament del sistema, és a dir, quines són les causes
dels diferents canvis i quines són les peculiaritats del model
cíclic de l’aigua.
44 | Guix Núm. 275. Juny 2001