El cicle de l'aigua, una altra vegada! - PÃ gines de la UAB

MONOGRÀFIC
Ciències experimentals
C.M. NATURAL/ESO 1ER CICLE
trena l’alumnat en l’ús de formes de pensament pròpies del pensament
científic.
El cicle de l’aigua, un model que explica
els fenòmens naturals
Al llarg de la historia de la humanitat, l’observació dels
fenòmens de l’entorn ha plantejat preguntes o problemes,
aquestes preguntes han portat a buscar respostes o explicacions.
Per tant, el procés de construcció de la ciència es pot
entendre com una relació dinàmica entre un sistema físic, on
s’observen una sèrie de fenòmens que plantegen preguntes, i
les explicacions o models que permeten donar respostes o «explicar»
els fets observables.
Fets.
Sistema físic
Preguntes
Explicacions
o models
En la mesura que la realitat planteja noves preguntes que
no poden ser explicades pels models o per les teories vigents,
aquests han d’anar canviant.
El cicle de l’aigua es pot presentar com un model que
explica els fenòmens i els canvis que es donen en el nostre
entorn en relació amb l’aigua. Un avantatge és que explica
fenòmens molt propers a
l’estudiant, però cal tenir
en compte que hi intervenen
diferents tipus de processos,
uns de visibles i
força coneguts (com ara la
La representació dels fenòmens
a través de cicles
afavoreix maneres de pensar
complexes pròpies del
pensament científic
precipitació o la circulació superficial) i uns altres d’invisibles
i que presenten certes dificultats de comprensió (com ara el
paper dels vegetals en el cicle o la circulació de les aigües
subterrànies). Les causes dels canvis també poden ser intuïtives,
com ara la calor del sol, o més desconegudes, com ara la
gravetat. A més, es poden explicar els fenòmens a nivell macroscòpic
o microscòpic.
Això ens porta a pensar que el cicle de l’aigua, com la
majoria de models científics, permet crear diferents nivells
d’explicació, que poden anar des de:
. Estudiar, a través d’observacions de fenòmens coneguts, el
recorregut de l’aigua fent-ne una representació gràfica amb
fletxes.
. Distingir-ne els diferents canvis, incorporant-hi les idees de
l’evaporació, la condensació, la precipitació, la circulació superficial
i la circulació subterrània com a fases que se succeeixen
i que tenen un ordre i una dinàmica.
. Treballar el cicle distingint i relacionant localitzacions de
l’aigua, processos i causes que hi intervenen, i utilitzar-lo
per respondre preguntes o problemes reals. És a dir, veure el
cicle com una representació del sistema natural que ens permet
explicar-ne el funcionament.
43 | Guix Núm. 275. Juny 2001