ANUARIO ORNITOLÓGICO DE CASTELLÓN 2007 - InterNatura

Anuario Ornitológico de Castellón. 2007
Anexo II. Notas ornitológicas
Desde fa 10 anys, temporada
1999, l’Associació Grup AU d’Ornitologia
d’Onda, duu a terme en la partida “La
Murtera” de la nostra localitat una Estació
d’Esforç Constant, nom com es coneix en
metodologia científica al fet d’anellar una
vegada a la setmana en el mateix lloc,
respectant rigurosament sempre les
mateixes condicions. Aquesta s’hi ubica en
un espai de regadiu on s’han substituït els
tarongers per espècies autòctones
(llentiscles, aladerns, oliveres, carrasques,
sureres, lledoners, pins, arborcers,
margallons, …) i de jardí i on s’han
instal·lat abeuradors i menjadores que
concentren un important volum d’aus,
permetent captures per tal d’assolir objetius
com ara, les tendències poblacionals,
l’anàlisi de supervivència, fenologia,
distribució geogràfica, biometria ... de les
poblacions que s’hi concentren. D’aquestes,
hem triat la que ha produït més rendabilitat
durant la hivernada 2007-08, el Llueret
(Carduelis spinus).
Sistemàticament pertany a l’ordre
dels Passeriformes i a la família dels
Fringíl.lids. Mesura 12 cm de llargada i 20
cm d’envergadura.
Trets significatius. En llatí el terme “Lluer”
significa “cantor de l’alba” essent un dels
ocells més matiners. Ve a ser del tamany del
Gafarró i gosa de protecció administrativa a
tots els nivells. No és un ocell considerat
com de cant, a pesar dels silvestristes que
intenten incloure’l en les seues llistes de
caçables. De fet pateix les captures
indiscriminades dels falsos silvestristes que
els capturen de manera fàcil amb ocells de
reclam ja que es tracta d’un ocell molt
El LLUERET (Carduelis spinus)
(Cas: Lugano)
- 191 -
José Antonio Martínez Pérez
Joan Castany i Àlvaro
Associació Grup Au d’ornitologia
confiat que ni tem ni estranya l’home. És
molt fàcil de mantindre en captivitat i a les
nostres comarques rep diferents noms:
Tirorí a Betxí, Llueret a Vila-real i Gabatxet
a Onda. La seua presència fluctua d’any a
any en funció de l’èxit reproductor i de
l’abundància d’aliment a les àrees de cria
que s’ubiquen en el centre i N d’Europa. Hi
ha escampat, però, un preconcepte erroni
sobre aquest ocell que pressuposa que migra
una vegada cada tres o quatre anys; es tracta
d’una creença popular errònia.
Alimentació. Fonamentalment granívora,
menja llavors de Vern (Alnus glutinosa)
(Castellà: Aliso), d’Oms (Ulmus sp.) de
coníferes i d’eucaliptus; a casa nostra
mostra especial preferència per les llavors
d’Olivarda (Inula viscosa).
Conservació. La seua adaptabilitat i
refiament el converteix en un animal
indefens en mans de l'home. Tothom
relacionat amb el món de l'ornitologia --
ecòlegs, biòlegs, ornitòlegs, caçadors--
coneix les conseqüències de certes
pràctiques relacionades amb la llaurança
que acaben amb gran quantitat d'individus
alats. Herbicides i pesticides els afecten de
manera especial, trobant-se totalment
"venuts" quan van a picotejar les llavors que
hi ha als horts de tarongers. A aquest factor
de selecció "artificial" cal sumar-li’n la
derivada dels efectes de les pràctiques dels
falsos silvestristes que els capturen i maten
injustificadament.
Resultats invernada 2007-08. Les captures
s’han fet a l’atzar sense usar mètodes
d’atracció sonora i usant quatre xarxes