Els Taurons - Ajuntament de Roses

Treball de recerca científic 

Els Taurons 

2n Batxillerat Científic

AGRAÏMENTS 

Als pescadors i a la llotja del Port Nàutic de Roses per ajudar-me en la recerca d’ous de 

tauró gat i sobretot, a la Srta. Virginia que ha dirigit el meu treball de recerca.

ÍNDEX GENERAL 

1. INTRODUCCIÓ.............................................................. - 4 - 

2. CARACTERÍSTIQUES..................................................... - 7 - 

2.1 Què és un tauró?............................................ - 7 - 

2.2 Evolució........................................................... - 7 - 

2.3 Parts del cos.................................................... - 8 - 

2.4 Òrgans............................................................. - 8 - 

2.5 Tipus................................................................ - 12 - 

2.5.1 Hexanquiformes.................................. - 12 - 

2.5.2 Esqualiformes...................................... - 12 - 

2.5.3 Pristiophoriformes............................... - 13 - 

2.5.4 Squatiniformes..................................... - 13 - 

2.5.5 Heterodontiformes.............................. - 14 - 

2.5.6 Orectolobiformes................................. - 14 - 

2.5.7 Lamniformes........................................ - 14 - 

2.5.8 Carcharhiniformes............................... - 15 - 

2.6 Grandària......................................................... - 15 - 

2.7 Pell i escates..................................................... - 16 - 

2.7.1 Paràsits................................................ - 16 - 

2.8. Dents................................................................ - 17 -

2.9 Moviment i respiració.................................. - 17 - 

2.9.1 Aleta caudal.................................... - 17 - 

2.9.2 Com es mouen................................ - 18 - 

2.9.3 Respiració........................................ - 18 - 

2.10 Sang calenta .............................................. - 19 - 

2.11 Osmoregulació........................................... - 19 - 

2.12 Sentits........................................................ - 20 - 

2.12.1 Olfacte i gust................................ - 20 - 

2.12.2 Vista.............................................. - 20 - 

2.12.3 Oïda.............................................. - 21 - 

2.12.4 Tacte............................................. - 21 - 

2.12.5 Ampolles de Lorinzini................... - 22 - 

2.13 Reproducció.............................................. - 22 - 

2.13.1 Oviparisme.................................. - 23 - 

2.13.2 Ovoviviparisme........................... - 24 - 

2.13.3 Viviparisme.................................. - 25 - 

2.14 Alimentació............................................... - 26 - 

2.14.1 Com s’alimenten......................... - 26 - 

2.14.2 Quant mengen............................ - 26 - 

2.15 Comportament.......................................... - 27 - 

2.16 Depredadors............................................... - 28 -

2.17 Mètodes de defensa................................. - 28 - 

3. UTILITZACIÓ............................................................... - 29 - 

4. POSSIBLE US TERAPÈUTIC.......................................... - 31 - 

5. UN ANIMAL TERRIBLE ?........................................... - 32 - 

5.1 Mites........................................................... - 32 - 

5.2 Atacs de taurons......................................... - 34 - 

5.2.1 Carib.................................................. - 34 - 

5.2.2 Sud-pacífic......................................... - 35 - 

5.2.3 Sud-àfrica........................................... - 35 - 

5.2.4 Austràlia............................................. - 35 - 

5.2.5 Florida................................................ - 35 - 

5.3 Caça de taurons........................................... - 36 - 

5.4 Com protegir-los......................................... - 37 - 

6. CONCLUSIONS............................................................ - 38 - 

7. TREBALLS PRÀCTICS................................................... - 39 - 

7.1 Dissecció de taurons gat............................. - 39 - 

7.2 Estudi del desenvolupament dels ous de 

tauró gat..................................................... - 42 - 

8. LLIBRETA DE CAMP..................................................... - 51 - 

9. IMATGES..................................................................... - 69 - 

10. BIBLIOGRAFIA.......................................................... - 93 -

INTRODUCCIÓ 

OBJECTIUS: 

• Explicar totes les característiques dels taurons. 

• Mencionar algunes de les utilitats que fem dels taurons, que són moltes. 

• Buscar mites sobre taurons que perjudiquin la seva reputació, i desmentir-los. 

• Veure el concepte dels taurons que tenen els homes i comparar les variants locals 

d’opinió . 

• Analitzar el número de víctimes registrades a causa d’atacs de taurons en algunes 

zones i analitzar, també, el número total de taurons caçats en un any i en les zones 

analitzades anteriorment. 

• Analitzar les diferents hipòtesis sobre perquè els taurons ataquen en alguns casos. 

• Analitzar la raó de perquè es troben taurons gat a l’espigó del 2n moll, agafant Tº i 

altres factors. 

• Valorar les accions que s’han dut a terme amb l’objectiu de preservar els taurons i 

proposar-ne d’altres. 

• Mostrar que no són tan perillosos, com la majoria de la gent els veu. 

• Fer un seguiment del desenvolupament embrionari d’ous de tauró gat intentant 

arribar a alliberar-los a mar obert. 

• Disseccionar un tauró i identificar cada òrgan. Fer-ho d’un mascle i d’una femella per 

diferenciar la seva anatomia.

JUSTIFICACIÓ: 

La raó per la qual he volgut fer el treball de recerca sobre els taurons és que des de fa 

molt (des de que tenia 9-10 anys) els he trobat molt interessants, és el meu animal 

preferit. I una de les coses que sempre em passa és que quan dic que m’agraden, 

molta gent em diu que em tindrien que fer por, perquè ataquen a les persones i són 

molt perillosos... I clar,ho veuen molt estrany. 

Aquest és un dels motius per el qual he volgut fer aquest treball, per demostrar que no 

són així i mostrar com són en realitat. Per sort, m’he trobat amb gent que sap de 

taurons i opina el mateix que jo i d’això, he tret una conclusió: la gent que diu que els 

taurons són dolents o molt perillosos i que només mosseguen és que mai han sentit a 

parlar del taurons en realitat, només els han vist o en pel·lícules o en algun altre lloc 

que mostren només la seva mala reputació d’una manera molt exagerada. No vull dir 

que no cal tindre’ls por, perquè si et trobes amb un tauró mentre t’estàs banyant no et 

quedaràs igual, però almenys vull mostrar que cal respectar-los perquè igual que 

qualsevol altre animal tenen que sobreviure i ells ho han fet durant molt de temps i 

que sí, els taurons ataquen als animals però com qualsevol altre animal carnívor. 

L’altre motiu és que vull ser biòloga marina, i per tant, aquest treball també em serveix 

per quan més endavant estigui estudiant biologia marina i segurament, m’especialitzi 

en taurons. 

L’últim motiu és que he volgut fer un treball que m’agradi i el tema dels taurons 

m’interessa molt, ja que he après moltes coses sobre ells que encara no sabia. 

METODOLOGIA: 

1- He buscat informació sobre les característiques del taurons a partir de llibres i Internet. 

2- He buscat mites interessants dels taurons a un llibre i a Internet. Després he buscat més 

informació sobre els taurons per desmentir els mites. 

3- He buscat en articles penjats a Internet sobre les possibles cures terapèutiques. 

4- He anat al port nàutic de Roses i a la llotja. Allà he parlat amb un oficinista per poder 

trobar ous de tauró gat. Després de passar-me moltes vegades, un dia em diuen que vagi 

a un vaixell on tenen taurons gats i me’ls donen havent-me dit que els ous estan a dins. 

A casa els obro i no hi ha ous, però aprofito per fer un estudi de la seva anatomia 

interna. Amb un llibre identifico cada òrgan i parts del tauró, i faig moltes fotos.

5- He anat al aquàrium de Barcelona, on a lo millor puc treure alguna informació. D’allà 

anoto algunes coses que em podrien servir com a informació de les característiques dels 

taurons. 

6- He mirat un documental sobre atacs de taurons on he tret molta informació per poder 

fer l’apartat sobre “atacs de taurons” i també les “característiques”. 

7- He mirat més documentals per anotar més informació que no hagi trobat a Internet o als 

llibres. 

8- He anat a fer submarinisme a una zona on hi ha taurons gats i els submarinistes m’han 

donat més informació. 

9- Del dia 03/09 fins al 11/09 he anat a l’espigó del 2on moll on havia sentit que havien 

trobat taurons gat. He anat cada matí i algun dia per la tarda per veure si n’hi havia. No 

vaig trobar-ne cap i vaig trobar informació del tauró gat en un llibre i vaig buscar algunes 

causes de la seva possible presència a l’espigó. 

10- Cada nota i apunt que he anat trobant d’Internet, els documentals i els llibres, els he 

anotat en una llibreta de camp. 

11- Amb un diccionari de català i un llibre de camp especialitzat en taurons, he traduït tots 

els noms que he pogut en català. Però, alguns estan en castellà, ja que en català no 

existeix cap nom per nombrar-los.

CARACTERÍSTIQUES 

Què és un tauró? 

Els taurons són peixos cartilaginosos, ja que posseeixen un esquelet intern format de 

cartílag flexible. Una curiositat del cartílag dels taurons és que creix durant tota la seva 

vida. Dins del gran grup de peixos cartilaginosos hi ha dos subclasses, els taurons 

pertanyen a la subclasse més gran, els Elasmobranquis (Elasmobranchii). 

Evolució 

Existeixen a la terra des de fa més de 450 milions d’anys, per tant, a la època dels 

dinosaures ja existien.

Alguns dels seus avantpassats més famosos són el carcharodon megalodon (Fig.1), 

tauró que arribava a fer més de 20m; el xenocanthus (Fig.2),de 3 m de longitud; el 

protospinax (Fig.3), un rajiforme; Helicoprion (Fig.4), característic per la seva peculiar 

mandíbula en forma d’espiral. 

Parts del cos 

espiracle 

espina 

primera aleta 

dorsal 

segona aleta dorsal 

quilla caudal 

ampolles 

ull 

lòbul 

superior 

morro 

narina 

(nas) 

boca 

aleta pèlvica 

aleta 

anal 

aleta 

caudal 

brànquies 

aleta pectoral 

pterigopodi 

lòbul 

inferior 

Òrgans

Pterigopodi ventral: 

Són dos protuberàncies que només tenen 

els mascles. Formen part dels òrgans 

reproductors, ja que, alhora de fecundar a 

la femella, aquestes protuberàncies es 

separen, i s’acoblen i adapten a l’aparell 

reproductor femení, permetent que es 

pugui realitzar la fecundació interna. 

Testicle i conducte deferent: 

Ronyons: 

Els ronyons del mascle i de la femella són 

molt diferents. Els del mascle són els que 

mostra la imatge de la dreta: són enormes. 

En canvi, els de la femella són diminuts i 

estan situats al costat de l’estomac. En 

canvi, els del mascle estan situats 

juntament amb els testicles i el conducte 

deferent.

Ovari: 

Està ple de vitels que es van formant dins la bossa. 

Alguns vitels presenten un puntet blanc que podria 

voler dir que estan fecundats. 

Glàndules ovíferes: 

Aquestes glàndules són les que formen la càpsula que protegirà als futurs embrions 

quan siguin dipositats a l’exterior. Aquestes glàndules van connectades amb els úters 

on estan les càpsules. 

Estómac: 

Està replegat en forma de U. Els taurons tenen una digestió 

molt lenta, per tant, al obrir l’estómac és possible trobar-se 

alguna gamba o peix sencer, sense descompondre. Una cosa 

molt curiosa del seu estomac és quan els taurons fan el que 

s’anomena evasió gàstrica: vomiten l’estomac cap enfora per 

treure a l’exterior les restes que no volen, sense danyar 

l’estómac amb les dents.

Intestí: 

L’intestí té vàlvules espirals perquè així hi hagi 

més superfície i sigui més fàcil el procés 

d’absorció del nutrients. 

Fetge: 

És l’òrgan més gran que té el tauró. Conté molts 

líquids i olis per poder mantenir la seva flotabilitat 

neutre, ja que ells, no tenen bufeta natatòria com els 

peixos ossis que els hi permet una perfecta 

flotabilitat neutre. 

Cor: 

En els taurons de sang calenta són més grans, ja que tenen que 

bombejar amb més força per no perdre l’escalfor del cos. A 

diferència de nosaltres, que tenim quatre cavitats, els taurons 

en tenen només dos. Per tant, tenen una circulació simple, on 

el cor només impulsa sang sense oxigenar: del cor s’impulsa la 

sang cap a les brànquies, on s’oxigena, i llavors es reparteix 

per tot el cos i torna cap al cor. 

Cervell: 

Tenen el cervell en forma de Y. La massa de cervell al quocient 

de la seva massa corporal és molt menor a la dels humans, 

però te molt bona relació en comparació amb la d’alguns 

mamífers.

Tipus: 

Hi ha aproximadament unes 450 espècies de taurons descobertes, però aquest 

nombre va incrementant perquè encara queden moltes espècies de taurons per ser 

descobertes. 

Aquests s’agrupen en 8 grups que presenten unes característiques comunes en les 

espècies d’un mateix grup. Dins de cada grup també hi ha subgrups, que són les 

anomenades famílies. I dins de cada família també hi ha diferents gèneres i de cada 

gènere surten les diferents espècies de taurons. Jo només esmentaré els grups i les 

famílies de cada grup: 

Hexanquiformes: 

Presenten 6 o 7 brànquies , aleta anal i una aleta dorsal. No tenen espines en les aletes 

dorsals. Es solen trobar en zones profundes i la seva distribució és mundial. Dins dels 

hexanquiformes trobem la família dels clamidoselàquids, com el tauró de gorguera 

(Fig.5) , i la família dels hexànquids, com el peix xovato (Fig.6) o el tauró vaca (Fig.7). 

Aquests taurons són ovovivípars. 

Esqualiformes: 

Presenten 5 brànquies, no tenen aleta anal, tenen dues aletes dorsals amb espines 

dorsals o sense i tenen el morro curt. Es troben en zones molt profundes, fins i tot 

s’han trobat a 6000 m de profunditat. La seva distribució és mundial. Dins d’aquest 

grup hi ha la família dels equinorrínids, com el peix clavetejat (Fig.8); la família dels 

escuàlids, com la melga o el gutxo (Fig.9); i també hi trobem la família dels oxinòtids, 

com els porcs marins (Fig.10). Totes les espècies incloses en aquest grup són 

ovovivípares.

Pristioforiformes: 

Presenten 5 o 6 brànquies, no tenen aleta anal, tenen dues aletes dorsals, tenen el 

morro llarg en forma de serra. No es tenen que confondre amb els peixos serra. Totes 

les espècies incloses en aquest grup són ovovivípares. Només hi ha una família els dels 

pristiofòrids, com el tauró serra americà (Fig.40) 

Squatiniformes: 

Presenten 5 brànquies, sense aleta anal, tenen dues aletes dorsals, tenen el cos 

aplanat i la boca terminal. El lòbul inferior de l’aleta caudal és més allargat que el lòbul 

superior i les aletes pectorals són molt grans. Físicament s’assemblen molt a les ralles. 

Totes les espècies d’aquest grup són ovovivípares. Es troben en zones tropicals i 

d’aigües temperades i calentes, excepte en el Pacífic central i la major part de l’oceà 

Índic. Dins d’aquest grup hi ha la família dels esquatínids, com els angelots espinosos 

(Fig.42) .

Heterodontiformes: 

Presenten 5 brànquies, tenen aleta anal, tenen dues aletes dorsals amb espines 

dorsals. Només hi ha una sola família que és la dels heterodòntids, com els taurons 

dormidors zebra (Fig.45). 

Orectolobiformes: 

Presenten 5 brànquies, una aleta anal, dos aletes dorsals sense espines dorsals i tenen 

la boca davant del ulls i és molt petita. Tots són d’aigües temperades, calentes o 

tropicals. La seva distribució és casi mundial, es troben sobre tot a Austràlia, en l’oceà 

Índic i al Pacífic occidental. Estan en zones d’escassa profunditat o moderada. En 

aquest grup hi ha la família dels parascílids, com les “falsas pintarrojas” (Fig.11); la 

família dels braquelúrids, com el tauró cec ; la família dels orectolòbids, com el tauró 

catifa tacat(Fig.41); la família dels estegostomàtids, com el tauró zebra (Fig.12); la 

família dels hemiscílids, com les “pintarrojas colilargas” ; la família dels rincodòntids, 

com els taurons balena (Fig.13); i la família dels ginglimostomàtids, com el tauró dida 

(Fig.14). 

Lamniformes: 

Presenten 5 brànquies , tenen la boca darrere els ulls, amb una aleta anal i dues aletes 

dorsals. No presenten membranes nictitants en els ulls. Es troben tant en les costes 

com en les conques oceàniques, i tant a les zones poc profundes com en profunditats 

de fins 1200 m. Dins d’aquest grup es troben les famílies dels odontaspídids, com el 

solraig clapejat (Fig.30); la família dels cetorrínids, com el tauró peregrí (Fig.37) ; la

família dels mitsukurínids, com el tauró follet (Fig.43); la família dels pseudocarcàrics, 

com el tauró cocodril (Fig.15); la família dels megacàsmids, com el tauró “boquiancho” 

(Fig.38); la família dels taurons alòpids, com el tauró guineu (Fig.27); i la família del 

làmnids, els solraigs (Fig.16). 

Carcharhiniformes: 

Presenten 5 brànquies, tenen la boca darrere els ulls, amb una aleta anal i dues aletes 

dorsals sense espines dorsals. Presenten membranes nictitants en els ulls. Dins 

d’aquest grup trobem la família dels escilionírrids, com les “pintarrojas” ; la família 

dels proscílids, com els “tollos coludos” ; la família dels pseudotriàquids, com les 

mussoles d’aleta llarga ; la família dels leptocàrids, com les mussoles barbudes ; la 

família dels hemigaleids, com els caçons africans ; la família dels triàkids, com el tauro 

caçó ; la família dels esfírnids, com el tauró martell (Fig.32); i la família 

delscarcarrínids, com el tauró tigre (Fig.46). 

Grandària: 

Existeix una gran variació en la grandària i la forma. Els més grans, els taurons balena 

(Rhincodon typus) (Fig.13) , poden arribar a una longitud de 18m, mentre que altres, 

com el tauró negrito pigmeu (Euprotomicrus bispinatus) (Fig.17) només arriba a 22cm 

de longitud els mascles i a 27cm les femelles.

Pell i escates: 

La pell està formada per petites escames dentiformes: els denticles dèrmics. Hi ha 

moltes varietats d’aquests denticles dèrmics entre les espècies de taurons. 

Principalment, els serveixen per protegir-los i per proporcionar-los la màxima eficàcia 

natatòria, és a dir, perquè l’aigua pugui lliscar més fàcilment per la pell i així tindre més 

velocitat. Gràcies a aquests avantatges, moltes fàbriques industrials intenten imitar la 

pell dels taurons per fabricar neoprens o altres materials. (Fig.18) 

Els taurons femella tenen la pell més gruixuda que els mascles. Això és degut a que a 

l’hora d’aparellar-se els mascles mosseguen a la femella. Així està més protegida. 

esmaltoide 

dentina 

epidermis 

Cavitat de la 

pulpa 

Placa basal 

dermis 

Paràsits: 

Encara que els taurons tinguin la pell robusta, dura i plena de denticles, també poden 

ser afectats per paràsits externs. El més conegut es la rèmora (Fig.19) , de la qual la 

seva aleta dorsal s’ha desenvolupat i s’ha transformat en una mena d’òrgan que 

s’adhereix. Aquests paràsits només provoquen una petita molèstia als taurons, ja que 

aquests es mengen les restes de les presses que mengen els taurons i a més, els ajuden 

a eliminar altres paràsits. S’alimenten també dels teixits del tauró. A més del taurons, 

les rèmores s’adhereixen també a les balenes, les mantes i a peixos grans. 

Hi ha altres paràsits que es fiquen en llocs més molestos com en la cloaca (per on 

expulsen els excrements) o en els ulls. Un exemple és el Ommatokoita elongata 

(Fig.20), que s’adhereix al tauró de Grenlàndia (Somniosus microcephalus)(Fig.21) i 

sembla ser que és luminiscent i atrau a les preses. 

Tots aquests paràsits externs són molèsties pels taurons, però pels altres animals són 

fonts d’aliments. Molts taurons i altres animals que habiten al fons marí, on estan més 

exposats a l’atac dels paràsits externs, van a les anomenades “estacions de neteja” 

(Fig.22). Allà moltes gambetes i peixos s’encarreguen de treure els paràsits dels

taurons,i així, ells s’alimenten i els taurons queden lliures de la molèstia dels paràsits. 

En aquests moments, molts submarinistes aprofiten per apropar-se i fer fotografies 

dels taurons que estan inactius deixant que els hi treguin els paràsits. 

Dents i mandíbula: 

Tenen dos mandíbules i cada una presenta tres fileres de dents, de les quals les dents 

es van desplaçant cap endavant per substituir a les dents velles . Poden arribar a tindre 

3500 dents al mateix temps i cada cop que els hi cau una, en la zona que no hi ha dent 

es torna a formar una altre. Al llarg de la seva vida, el tauró pot arribar a tindre més de 

30000 dents. (Fig.23) 

Cada tauró té un tipus de dents diferents. Uns les tenen allargades en forma de ganxo, 

com el Maco, per prendre preses ràpides; altres com els angelots, les tenen petites i 

esmolades per trencar la closca dels mol·luscs i crustacis; i d’altres, com els taurons 

blancs, les tenen com navalles per trencar en petits trossets la pressa, ja que les dents 

no els hi serveixen per mastegar, i també per atrapar a la pressa perquè així s’escapi . 

(Fig.24) 

Les seves dues mandíbules estan separades del crani, a diferència del humans. Tenen 

una musculatura que aixeca el morro i l’aparta quan arriba la hora que tenen que 

mossegar. Els maxil·lars protàctils augmenten la potència de la mossegada i permeten 

al tauró caçar peses relativament grans. El procediment que experimenten és el 

següent: primer de tot obren la boca, llavors, la mandíbula inferior baixa obrint més la 

obertura. Tot seguit, uns músculs empenyen les mandíbules cap endavant descobrint 

les dents. 

Les mandíbules no només els serveixen per caçar, també la utilitzen per comunicar-se. 

Es fan marques i es mosseguen quan lluiten entre ells per veure qui és el més fort, per 

caçar un pressa, i fins i tot, per aparellar-se. 

Moviment i respiració: 

Aleta caudal: 

Es divideixen en dos lòbuls: l’inferior i el superior. 

L’aleta caudal dels taurons juga un paper molt important en la velocitat del tauró. 

Depenent de la simetria de les aletes, aquests van a més velocitat o van més lents. 

Els taurons maco, per exemple, tenen els lòbuls de l’aleta caudal amb una perfecta 

simetria. Per això, son un dels taurons més ràpids. (Fig.25)

En canvi, els taurons zebra, per exemple, presenten una aleta caudal molt asimètrica, 

per tant, són un dels taurons més lents. (Fig.26) 

Una curiositat d’un dels usos de les aletes caudals, és el que li fa el tauró guineu o 

guilla, que la utilitza per atordir a les seves preses quan està caçant. (Fig.27) 

Un altre avantatge de la forma de la aleta caudal és ,per exemple, en els taurons tigres 

que tenen el lòbul superior més allargat. Això els hi permet girar ràpidament quan 

persegueix preses ràpides i àgils. 

Com es mouen: 

Els taurons presenten uns feixos de fibres que van des del cap fins la cua. Quan els 

feixos de fibres es contrauen primer a un costat i desprès a l’altre es produeix el 

moviment cap endavant. Aquests feixos, mentre es contrauen, també pressionen la 

columna vertebral per produir una sèrie d’ondulacions al llarg de tot el cos i n sinuós 

moviment natatori impulsat per la aleta caudal. Quan més s’encorba el tauró , menys 

eficaç és el seu ús d’energia. 

Respiració: 

A diferència del peixos ossis, els taurons no tenen bufeta natatòria, la qual permet la 

flotabilitat en els peixos. Però ells igualment es mantenen en flotabilitat neutre. Són 

capaços gràcies als àcids de baixa densitat que tenen emmagatzemats en els seus 

fetges, que són molt grans. A més, que el seu esquelet estigui format per cartílag, els 

ajuda molt. 

Algunes de les espècies que exhibeixen en els aquaris, sempre tenen uns superfície 

amb aire, perquè aquests tenen un sistema que els permet estar a mitja altura sense 

moure’s. Ho aconsegueixen al inspirar l’aire de la superfície i emmagatzemar-ho a 

l’estomac.

Moltes altres espècies passen molt de temps en el fons bombejant l’aigua amb la boca 

per sobre de les brànquies. 

En canvi, els grans pelàgics tenen que estar en constant moviment , ja que són 

incapaços de bombejar l’aigua o emmagatzemar aire en l’estomac. Per tant, per 

sobreviure es mouen constantment perquè l’aigua passi a través de la boca i per sobre 

de les brànquies amb la finalitat de poder extreure l’oxigen. Això s’anomena 

“ventilació de xorro”. 

Sang calenta: 

Els taurons pateixen una gran pèrdua de calor a través de les brànquies, de les quals 

exposen, contínuament, tota la sang del cos a les temperatures marines i proporcionen 

una gran àrea superficial per l’intercanvi de calor. 

Alguns taurons, com el tauró blanc (Fig.28) i el cailó o tauró salmó (Fig.29) han 

desenvolupat una xarxa de petitíssims vasos sanguinis , capil·lars, agrupats que actuen 

com un sistema d’intercanvi de calor. Aquesta xarxa de vasos sanguinis és la 

anomenada Rete mirabile (xarxa meravellosa) pels científics. Dintre d’aquesta 

estructura, els vasos sanguinis que procedeixen de les brànquies i porten sang 

oxigenada freda van en direcció contraria als capil·lars que transporten sang calenta 

desoxigenada des dels músculs a les brànquies. Aquestes dos classes de capil·lars 

intercanvien la calor amb molta facilitat al transcorre una al costat de l’altre, per tant, 

la calor procedent del cos acaba retornant als músculs amb la sang oxigenada en canvi 

de perdre’s en el mar. 

Això fa que els taurons que han desenvolupat aquestes xarxes siguin depredadors més 

eficaços i de creixement més ràpid. Són capaços de mantenir la seva pròpia 

temperatura, com els mamífers, a temperatures més fredes que la del seu propi cos. 

Osmoregulació: 

La osmoregulació tracta del repte que pateixen els peixos en els medis marins salins, 

els quals tenen que extreure aigua del cos al medi marí. El problema és que les 

concentracions amb més sals són les que absorbeixen l’aigua, aquest procés 

s’anomena osmosis. 

Els peixos ossis solucionen aquest problema absorbint grans quantitats d’aigua i 

expulsant els excessos de sal a través de les brànquies o dels intestins. 

En canvi, els taurons tenen una tècnica completament diferent. Ells no beuen aigua, 

sinó que retenen sals o restes químiques en el seu cos perquè l’aigua canviï de direcció

cap els seus fluids amb més concentració de sal. Una de les substàncies que retenen és 

la urea, la qual és excretada per la majoria d’animals. 

Finalment, perquè l’aigua torni a sortir a l’exterior, extreuen l’excés de sal per les 

brànquies, com els peixos ossis, i també pels intestins gràcies a una glàndula que tenen 

que extreu la sal de la sang. 

Això significa que la majoria de taurons estan en medis marins ja que en medis menys 

salins els hi costaria més realitzar aquesta tècnica. 

Però hi ha excepcions, ja que alguns posen a prova aquesta tècnica i són capaços de 

desplaçar-se del mar als estuaris, rius i llacs d’aigua dolça. N’és un exemple el tauró 

toro o sarda (Carcharhinus leucas ) (Fig.30). Aquests s’enfronten a una gran quantitat 

d’aigua en el interior dels seus organismes quan estan en aigües dolces. Llavors, 

canvien el seu sistema renal: extreuen grans quantitats d’urea i inverteixen la direcció 

del moviment de les sals a través de les brànquies. Passen d’excretar les sals a 

absorbir-les de l’entorn. 

Sentits: 

Olfacte i gust: 

Els taurons els utilitzen per detectar preses a llarga distància i per detectar les 

feromones per trobar parella i aparellar-se . És probable que també els utilitzin per 

orientar-se en les grans migracions transoceàniques entre els territoris d’aliments, 

d’aparellament i cria. 

Amb les narius poden captar el més mínim residu aminoàcid gràcies a una membrana 

que tenen. Poden olorar una gota de sang a uns 5 km de distància. 

Vista: 

Els ulls dels taurons estan molt perfeccionats i es semblen molt als dels mamífers. 

Tant, que fins i tot es realitzen transplantaments de còrnia de tauró als ulls del éssers 

humans. 

Tenen una mena de mirall reflector, que en veritat són plaques receptores que els hi 

reflecteixen la llum dins de l’ull i això els hi millora molt més la visió a nivells de llum 

molt baixos. Els taurons que de dia són més actius o que es troben en una situació en 

la qual hi ha una llum molt enlluernadora, cobreixen aquestes plaques reflectores, que 

s’anomenen Tapetum lucidum, amb un pigment. Els taurons tenen tanta bona visió 

que fins i tot, poden distingir els colors com nosaltres. Un altre fet a destacar, és que 

veuen igual de bé de nit que de dia.

Els taurons que viuen en zones abissals, on hi ha molt poca llum, tenen els ulls verds 

per captar la major quantitat de llum possible en la foscor de les profunditats. (Fig31) 

Alguns taurons presenten una tercera parpella que els hi serveix de protecció, 

s’anomena parpella inferior nictitant. 

El taurons blanc són els únics peixos que treuen el cap a la superfície de l’aigua per 

observar lo que hi ha a l’exterior. Aquests, com que l’ull és la part més sensible del seu 

organisme, quan cacen, fiquen els ulls cap endins per protegir-los a més de tindre un 

tercera capa o parpella que els protegeix. 

Alguns taurons com el tauró galana, tenen una visió lateral, és a dir, no poden veure lo 

que tenen endavant. En aquest sentit, el taurons martell tenen més bona visió al tindre 

una estructura cranial diferent, poden veure una mica més el que tenen endavant. 

Però, si que té una perfecte visió estereoscòpica, és el tauró blanc, veu frontalment i 

lateralment. 

Oïda: 

Tenen una oïda semblant a la dels mamífers. Poden captar canvis de pressió i tenen 

una oïda molt sensible al soroll, sobretot amb senyals de baixa freqüència,de les quals 

moltes espècies poden identificar fins i tot d’on provenen. 

Tacte: 

Amb el tacte també poden interpretar canvis de pressió de l’aigua i moviments, tan 

poden ser presses, depredadors, com altres taurons. Poden captar aquests canvis 

gracies a que tenen un sistema hidrodinàmic o microsensorial que resulta ser un 

conjunt de porus que condueixen a uns saquets plens de líquid. Aquests porus es 

troben als laterals del tauró en una mena de tubs buits, en el cap i la boca. Això 

s’anomena línia lateral. 

Llavors quan hi ha un moviment, aquests porus, que comuniquen els tubs amb el mar, 

ho reben i els moviments estimulen unes vellositats diminutes que alerten al tauró del 

moviment. Els científics anomenen aquest sentit com a “tacte a distància”, el qual 

permet al tauró detectar presses tantejant el mar.

Ampolles de Lorinzini: 

Aquestes ampolles són una mena de receptors que constitueixen un sistema 

electrosensorial amb el qual el tauró pot captar diminuts camps elèctrics que deixen 

els animals, els objectes inanimats o fins i tot l’aigua al moure’s pel camp magnètic 

terrestre. En els animals, reben els impulsos del cor i dels músculs. Dins d’aquests 

porus hi ha una mena de gel que ajuda a transmetre el impulsos elèctrics. 

Els taurons les poden utilitzar per caçar, identificant preses a uns 50cm encara que 

estiguin molt enfonsades en el llit marí. Els taurons cornuda, com el tauró martell 

(Fig.32), poden captar més camps magnètics, ja que aquests receptors es troben per la 

boca i el cap, i els taurons cornuda amb la seva estructura cranial poden captar amb 

més precisió les preses. 

És per això que en molts casos s’han trobat taurons mossegant cables transatlàntics 

per els seus camps elèctrics. 

a) Porus 

b) Canal de Lorinzini 

c) Ampolles de Lorinzini 

d) Nervi 

Reproducció: 

La reproducció dels taurons és variada i molt avançada. S’han pogut observar pocs 

casos, ja que la majoria sol reproduir-se durant la nit, en llocs profunds i apartats. Un 

dels avenços més importants en la reproducció dels taurons és que quan a l’interior 

d’una femella s’està formant més d’un ou o més d’un tauró i un d’aquests es fa malbé,

aquest no es podreix fins que surt a l’exterior juntament amb els altres ous o taurons 

en bon estat. És a dir, a l’interior de la femella s’atura la putrefacció. 

És molt diferent a la dels peixos ossis, els qual ho fan per fecundació externa i només 

confien en el número perquè sobrevisqui alguna cria. En canvi, els taurons ho fan per 

fecundació interna i es podria dir que han desenvolupat tots els mètodes d’evolució de 

l’ou. El tauró mascle té un par de pterigoropodis ventrals, els qual introdueix dins la 

cloaca de la femella. 

Es sap que el seguici dels taurons grans i petits és diferent. En els més petits els dos 

s’enrotllen entre sí. En canvi, en els taurons grans el mascle i la femella es fiquen un al 

costat de l’altre i el mascle mossega a la femella per retenir-la al seu costat, és per això 

que les femelles mostren algunes cicatrius en les aletes pectorals. 

Oviparisme: 

El 40% de les espècies de taurons realitzen aquesta tècnica. Desprès de la fecundació 

interna els òvuls fecundats es revesteixen amb una capa protectora. Solen ser un per 

cada ovari o només un. Algun exemple de tauró que realitza aquest tipus de 

reproducció és el tauró gat ( Scyliorhinus canicula) (Fig.34). Els ous que dipositen els 

taurons s’anomenen càpsules ovíferes o també bosses de sirena. 

En alguns casos la femella els diposita uns dies després de la fecundació i l’embrió triga 

mesos fins a madurar i absorbir tot el vitel. Però en altres casos la femella conserva els 

ous per no exposar-los tant als depredadors i després els diposita, i després d’unes 

setmanes neix l’embrió. 

Els ous els dipositen en el fons marí i les càpsules (Fig.33) s’adhereixen al fons. Els 

solen adherir en zones on passen corrents perquè així la càpsula que en un extrem té 

uns forats, pugui realitzar l’intercanvi de gasos (O2 i CO2) correctament. Per exemple, 

en una zona del Cap de Creus que es diu Cap Trencat, els taurons gat solen dipositar 

les càpsules ovíferes a uns 20 m de profunditat en les gorgònies, just on passa corrent. 

ADULT 

DEPOSICIÓ 

DELS OUS

Ovoviviparisme: 

També anomenat viviparisme placentari amb sac vitel·lí, és un tipus de reproducció la 

qual és realitzada pel 25% de les espècies de taurons. Dos exemples serien el tauró 

balena i la melga (Fig.35). 

Aquests taurons no dipositen els ous a l’exterior,sinó que els retenen fins que els 

embrions absorbeixen tot el vitel i eclosionen dins, a l’interior de la mare per així estar 

més protegits. Quan surten a l’exterior, estan completament desenvolupats. 

Hi ha espècies de taurons que tenen tècniques per alimentar encara més als embrions i 

així surtin encara més grans i desenvolupats. Una d’aquestes tècniques s’anomena 

oofàgia, en la qual el tauró allibera òvuls no fecundats per nodrir al tauró dins l’úter. 

Altres, només fecunden un òvul i destinen tots els altres no fecundats a nodrir el que 

estar fecundat. I llavors, n’hi ha d’altres com el tauró toro en el qual les cries no només 

s’alimenten d’òvuls no fecundats, sinó que són capaços de menjar-se entre sí. Aquest 

últim sistema es coneix com a canibalisme intrauterí, d’uns centenars de cries pot 

quedar només una. 

En alguns casos el tauró produeix també una secreció de llet especial perquè els 

embrions es puguin nodrir quan s’acaben el vitel. 

En aquest cas no existeixen connexions entre la femella i les cries. 

. 

NAIXAMENT 

DESENVOLUPAMENT 

DE L’EMBRIÓ DINS 

L’ÚTER

Viviparisme: 

És el tipus de reproducció més avançat i molt semblant a la dels mamífers. Només el 

realitzen el 10% del total de les espècies de taurons, com per exemple la tintorera 

(Fig.36) i el tauró martell. 

Al principi del desenvolupament, els embrions s’alimenten del sac de vitel, però quan 

aquest s’acaba es desenvolupa amb una placenta que s’adhereix a l’úter de la mare i 

llavors, el peduncle vitelí, que és lo que uneix el sac de vitel i l’embrió, es transforma 

en un cordó umbilical. A partir d’aquest cordó, l’embrió s’alimenta. Amb aquest 

sistema es poden alimentar moltes camades. 

La única diferencia que hi ha entre els mamífers és que quan les cries surten a 

l’exterior, els seus progenitors ja no es fan càrrec d’ells. 

NAIXAMENT 

ÒVUL 

No s’ha sap amb certesa, ja que no s’han estudiat totes les espècies, però les espècies 

grans son les que solen tenir cries grans. Aquestes solen tenir pocs depredadors així 

que triguen en madurar mol de temps i produeixen poques cries perquè hagi un bon 

equilibri. En canvi, les petites que poden reproduir-se al cap de 2 o 3 anys, maduren 

molt ràpid. 

La dificultat sorgeix al voler estudiar les espècies abismals que tenen un creixement 

més lent. En les poques que s’han arribat a estudiar , s’han fet suposicions de que 

podrien arribar a ser immadurs fins als 40 anys i que podrien viure més de 100 anys.

Alimentació: 

Com s’alimenten : 

Els taurons tenen diferents tècniques per alimentar-se, però lo que tenen en comú és 

que cap és herbívor. 

El tauró més gran, el tauró balena, té un mètode singular. Aquest s’alimenta només de 

peixos petits i plàncton, i ho fa succionant una gran quantitat d’aigua amb la seva 

immensa boca. El tauró peregrí (Cetorhinus maximus) (Fig.37) té un mètode similar, 

però ell ho fa per filtració, nedant contínuament i amb la boca oberta mentre passen a 

través de grans quantitats de plàncton. Un altre que té un mètode similar és el tauró 

boquiancho o bocudo (Megachasma pelagios) (Fig.38), però el seu mètode de succió 

està més desenvolupat, ja que té un teixit luminiscent que atrau a les presses. El 

sistema d’aquests tres grans taurons es basa en un sistema de filaments branquials 

semblants a les barbes de les balenes, amb els quals les presses queden atrapades. 

Aquests tenen unes dents petitíssimes que només els utilitzen en el seguici. 

El tauró cigarro (Isistius brasilienis) (Fig.39) té unes dents enormes i serrades. Mai s’ha 

observat com s’alimenten aquest taurons, però hi ha suposicions que diuen que fan 

mossegades circulars, s’enganxen a la pressa mitjançant els seus llavis gruixuts que 

succionen i es sacsegen fins a arrancar un tros de carn circular. S’ha observat que 

presenten òrgans lluminosos, i això a fet pensar que els utilitzen per atraure a presses 

grans fins a una possible font d’aliment, fins que desprès els embosquen i els ataquen. 

Hi ha altres que tenen altres mètodes especials com el tauró guineu i la seva gran cua 

caudal amb la qual atordeix a les presses; o també els taurons serra (Fig.40) que poden 

treure les presses de la sorra del fons marí i desprès atrapar-les amb les seves dents 

esmolades. També hi ha els que tendeixen emboscades en el fons marí i que es 

camuflen com el tauró catifa (Fig.41) que és pla i els angelots (Fig.42). 

Alguns taurons són capaços d’empassar-se presses senceres i intactes. D’altres 

cooperen entre ells i cacen en grup per ajuntar a les presses i poder atrapar-les. 

Quant mengen: 

Generalment els taurons solen menjar un 2% de la seva massa corporal, alguns 

mengen molt per desprès estar setmanes o mesos sense menjar. Molta gent pensa 

que els taurons deuen menjar molt degut a la seva grandària, però no és així. Això és 

degut a que són de sang freda i la seva circulació va més lenta i consumeixen energia a 

un ritme més lent. Els taurons també consumeixen els olis del fetge si necessiten més 

energia.

Això el que són de sang freda, en canvi, els de sang calenta com el tauró blanc tenen 

que consumir bastant per tindre prou energia. És per això que tenen que consumir 

animals amb molts greixos com foques ( lleons marins), tonyines, salmons... 

Comportament: 

Els taurons són animals intel·ligents amb una conducta molt complexa. 

Quan un tauró s’apropa a un altre per intentar expulsar-lo del seu territori, neda amb 

moviments lents i ostentosos, només per fer veure la seva presència a l’altre tauró i 

imposar-se. Arqueja el cos, baixa les aletes pectorals i alça el cap, per advertir a l’altre 

tauró. Desprès, el tauró comença a fer moviments laterals espasmòdics, aixeca el 

morro i separa les mandíbules. Si l’intrús encara no ha marxat, el tauró podria arribar a 

atacar. 

La complexitat del seu comportament no acaba aquí, perquè entre els taurons es 

formen grups per caçar i per realitzar migracions. Hi ha grups que es formen a partir 

del sexe, és a dir, hi ha grups només de mascles i altres només de femelles. Les 

femelles són capaces de separar-se i formar grups de femelles fèrtils i no fèrtils. També 

es solen separar en edats: les cries formen un grup perquè els adults no se’ls mengin, 

després hi ha el grup dels juvenil i després el dels adults. 

Els taurons que són solitaris es troben només per aparellar-se en un lloc concret 

mitjançant senyals i comportaments que redueixen els conflictes. 

El que encara s’està investigant és el tema de la intel·ligència dels taurons, ja que s’ha 

comprovat que en molts casos, per exemple, el tauró blanc abans d’atacar és molt 

previngut i que no ataca com un sanguinari. 

Els taurons són animals molt curiosos,cosa que és la causa de molts atacs de taurons a 

les persones. Per això, el Dr. Erich Ritter, un científic que estudia el comportament del 

taurons, diu que per poder estudiar-los cara a cara, abans, es prepara físicament i 

mentalment. El que fa és, primer de tot, relentitzar el seu pols cardíac perquè així es 

tranquil·litzi i els taurons no sentin curiositat per un ésser que està nerviós. Ho fa 

durant 40-50 minuts. El tauró és tan curiós, que segons el Dr. Ritter, si estàs flotant 

quiet sobre l’aigua, un tauró s’aproparà només per investigar i després marxarà.

Depredadors dels taurons: 

Els taurons tenen molt pocs depredadors, la única amenaça important som nosaltres, 

els éssers humans. 

Alguns científics han fet investigacions sobre com és que els taurons i els dofins no es 

solen trobar a prop l’un de l’altre. Alguns diuen que és perquè els taurons els hi tenen 

por... però un estudi diu que pot ser que els taurons s’allunyin dels dofins pel soroll 

que fan, que els hi és molest. Encara que, alguns taurons tenen als dofins dins la seva 

dieta. 

Un altre mamífer que pot preocupar als taurons és l’orca, un mamífer aquàtic molt 

intel·ligent de gran grandària i a vegades molt agressiva. 

Mètodes de defensa: 

Uns són de dimensions gegants perquè no se’ls pugui capturar, com el tauró balena. 

Altres, en canvi, viuen a les profunditats del mar per allunyar-se del depredadors, com 

el tauró follet (Mitsukurina owstoni) (Fig.43). 

També hi ha els que es camuflen en el fons marí, com el “colayo inflado” 

(Cephaloscyllium ventriosum) (Fig.44). I els que tenen espines a les aletes dorsals i a la 

aleta anal perquè així el depredador no els pugui apressar, un exemple seria el “suño 

listado” (Heterodontus zebra) (Fig.45).

UTILITZACIÓ: 

• Gastronòmica 

En molts llocs la carn de tauró s’utilitza com a aliment. Per exemple el “fish and chips” en 

Anglaterra s’elabora a partir de carn de tauró (en aquest cas molts cops el consumidor no 

és conscient del que està consumint), a Mallorca la “mussola” i altres taurons petits són 

aliments típics i es fan empanades. Fins i tot, en moltes llaunes de menjar de gat i de gos 

s’utilitza carn del gran tauró peregrí. 

Sobretot, a la Xina utilitzen les aletes de tauró per fer la famosa “sopa xina”. Per obtenirles 

ho fan amb la tècnica anomenada finning, en la qual els taurons són arrossegats amb 

una xarxa i transportats a un vaixell on els hi tallen les aletes vius i desprès els llencen al 

mar encara vius, patint, fins que moren ofegats. En alguns governs aquesta pràctica ha 

estat prohibida, però per mala sort, encara es continua practicant. 

Resulta que molts cops aquesta carn és venuda com a carn de peix espasa i és cuinada 

amb molts condiments perquè sinó no tindria cap gust. A més, aquesta carn és perjudicial 

ja que conté molts metalls pesants, perquè el tauró quan mor té un sistema en el qual es 

concentra la urea del cos i moltes toxines en la pell. Abans, les aletes de taurons només 

eren cuinades per especialistes i servides només a gent molt important. 

L’aleta dels taurons blancs és molt valuosa, poden arribar a costar entre 10000 i 20000 

dòlars. 

• Vitamina A. 

L’oli del fetge és ric en vitamines A i altres nutrients. S’elaboren molts medicaments 

naturals amb base de vitamina A del fetge dels taurons. 

• Oli del fetge. 

Es capturen taurons en països subdesenvolupats per extreure l’oli del fetge, per així 

aconseguir un hidrocarbur no saturat que s’anomena esqualè i és utilitzat en la indústria 

per fabricar cosmètics per les seves propietats, ja que és estable a la calor i a la fred. Així 

es produeixen molts cosmètics com pintallavis, cremes i locions. 

L’oli del fetge també es fa servir com a impermeabilitzant , com a combustible en 

llampares, com additiu per motors i en pintures. 

• Còrnia. 

La còrnia del tauró es pot implantar en els ulls humans.

• Àcid poliinsaturat. 

Del fetge també s’extreu àcid poliinsaturat , el qual s’utilitza com a anticoagulant en els 

tractaments greus d’infart. 

• Cartílag. 

S’utilitza per la regeneració de la pell, sobretot en cremades greus. També s’està discutint 

el seu possible ús contra el càncer. 

• Pell. 

Abans s’utilitzava molt per les seves propietats abrasives com a paper de vidre, aquesta 

pell es coneixia amb el nom de chagrin en castellà. També s’utilitzava molt per decorar les 

empunyadures de les katanes japoneses o samurais. 

Actualment es poden trobar cinturons i botes de pell de tauró. En algunes zones també 

s’utilitza per fer souvenirs. 

• Econòmica. 

En un passat aquest motiu podia ser vàlid perquè no existien les tecnologies per crear lo 

que els peixos cartilaginosos ens ofereixen, però actualment, es podria substituir moltes 

coses fent-les sintèticament. 

• Com a diversió. 

Es tracta de la pesca esportiva, que es dedica a caçar a taurons. Algunes persones que 

realitzen aquest esport, maten per diversió als taurons i desprès els retornen al mar.

POSSIBLES CURES 

S’ha descobert que els taurons son immunes a nombroses malalties circulatòries i al 

càncer. Alguns deien que podria ser per la seva estructura cartilaginosa, ja que els 

tumors es produeixen per un procés que es diu agamogènesi, que es produeix pels 

vasos sanguinis que fan que el tumor creixi, i clar, el cartílag no té vasos sanguinis. 

Però més tard es va descobrir, que encara que la majoria dels taurons no ho patissin, 

alguns havien arribat a patir tumors. Per tant, aquesta teoria no està gaire clara, alguns 

científics opinen que el cartílag dels taurons podria ser una cura pel càncer i altres 

opinen lo contrari i que a més hi hauria efectes secundaris. 

En alguns centres d’investigació de EE.UU. s’està estudiant una substància obtinguda 

del tauró conegut amb el nom de melga que és relativament petit. Aquesta substància 

es diu escualamina i s’ha descobert que podria unir-se a les cèl·lules dels vasos 

sanguinis que s’estiguessin creant al voltant del tumor i desequilibrar el PH. D’aquesta 

manera les cèl·lules serien tan àcides que no serien capaces de reproduir-se i així no es 

crearien més vasos sanguinis que nodririen al tumor. D’aquesta manera el tumor no 

creixeria. 

En la universitat de la Trobe, a Austràlia , els científics han descobert que els anticossos 

d’aquests són capaços de neutralitzar a les proteïnes causants d’aquestes malalties 

que consisteixen en la proliferació de cèl·lules defectuoses o malaltes (com el càncer), i 

lo més sorprenent és que aquests anticossos són molts petits, químicament més 

robustos i biològicament més estables que els de la resta d’animals. Per tant,en un 

futur, podrien arribar a ser subministrats oralment, ja que poden resistir l’acidesa de 

l’aparell digestiu en el cos d’un malalt de per exemple, càncer, i aquests anticossos 

podrien neutralitzar la malaltia. 

També s’ha descobert que aquests anticossos tenen una forma de ganxo que encaixa a 

la perfecció amb una proteïna del paràsit de la malària, lo que podria arribar a aturar 

que el paràsit afecti a les cèl·lules de la sang. 

El que s’està intentant és modificar aquest anticossos genèticament per poder-los 

utilitzar contra les malalties. 

En conclusió, cap d’aquests sistemes encara no és segur, però lo que és segur és que 

,potser algun dia, els taurons, ja sigui amb els seus anticossos o amb el cartílag o amb 

alguna altre substància que descobreixin el científics, podrien salvar a milers de 

persones de moltes malalties.

UN ANIMAL TERRIBLE? 

Sembla ser que els homes sempre han tingut en la mentalitat que els taurons són 

animals assassins i terribles. Només en sentir la paraula tauró ja ho relacionen amb 

alguna cosa dolenta. 

La seva reputació va començar a empitjorar moltíssim a partir de la pel·lícula Jaws, de 

Steven Spielberg. En aquell moment va ser quan es va produir el boom de la por dels 

taurons, es va ficar de moda la caça del tauró i com en conseqüència molts taurons 

estan en alerta vermella i la seva fama ha empitjorat molt. Un dels directors de la 

pel·lícula va reconèixer que en la pel·lícula s’exagerava molt l’agressivitat i el 

comportament del tauró, i va aclarir que només era una pel·lícula, i al veure totes les 

conseqüències que va provocar la pel·lícula, va unir-se a una organització a favor dels 

taurons per salvar-los. Però això casi ningú ho sap. 

A partir d’aquesta pel·lícula van sortir de moltes altres perjudicant encara més la fama 

dels taurons, com Deep Blue Sea, La Caza del Tiburón, el Megaldon i Shark Atack. 

Per culpa d’aquestes pel·lícules, de la mala premsa,de la televisió , dels diaris i de les 

notícies, molta gent que no sap res dels taurons, creuen que aquests són uns animals 

inflexibles que només mengen i busquen matar. Però en veritat, els taurons no ens 

busquen, no estem en el seu menú. 

En canvi, hi ha pobles pescadors de Melanèsia, Àfrica oriental, Austràlia i la conca 

d’amazones que tenen una relació més propera amb els taurons, i aquests en canvi de 

odiar-los o pensar que són dolents, els respecten. Abans, alguns els consideraven déus 

del mar amb poders que els protegien i altres fins i tot creien que eren els nostres 

avantpassats. Sota un temple asteca que està sota la capital de Mèxic, s’han trobat 

restes de taurons molt grans al costat d’esquelets humans i d’un cocodril. Es fan 

suposicions sobre que totes aquestes restes podrien haver representat el gran 

monstre marí el qual amb el seu cos, esquarterat pels déus mitològics asteques, va 

formar la terra. Avui dia, hi ha una tribu a Nova Irlanda que basa la seva religió en els 

taurons. Aquesta tribu s’alimenta d’ells, però per caçar-los tenen una sèrie de rituals 

que tenen que respectar, perquè sinó creuen que poden acabar sent maleïts. 

Mites 

Aquestes afirmacions següents són simplement mites que la gent ha anat difonen,sent, 

la majoria d’ells, falçs. Alguns han fet que la seva reputació encara hagi empitjorat 

més.

• La majoria dels taurons són perjudicials per les persones 

Primer de tot, recordo que hi ha més de 450 espècies de taurons. De tots aquests només hi 

ha tres o quatre que estan en un registre de taurons més perillosos: el tauró blanc, el tauró 

toro, el tauró tigre i el tauró de puntes blanques oceànic. També podria dir d’altres, però 

majoritàriament els atacs són ocasionats per aquests 4. 

• Els taurons mengen contínuament 

Els taurons tenen que menjar periòdicament en funció del seu metabolisme i la disposició 

d’aliments. És veritat que hi ha alguns que necessiten molta energia, però això no significa 

que estiguin menjant contínuament. Un exemple de tauró que no necessita alimentar-se 

gaire és el tauró llimona que menja menys del 2% del seu pes corporal al dia. 

• No es troben taurons en aigua dolça 

Si que hi ha taurons d’aigua dolça. N’hi ha que fins i tot poden venir d’aigües salades i no 

pateixen cap problema a causa del canvi de salinitat, com el tauró tigre. Això es gràcies al 

procés d’osmoregulació del taurons. 

• Els taurons tenen un cervell molt petit i són incapaços d’aprendre 

Els taurons tenen un cervell complex i relativament gran, es pot fins i tot comparar amb el 

dels mamífers . També són capaços d’aprendre: si troben un lloc on normalment hi ha 

moltes preses, són capaços de memoritzar tots els llocs on hi ha menjar, també aprenen dels 

errors i milloren la seva tècnica per caçar. 

• Els taurons tenen que nedar constantment 

Hi ha molts taurons que si que necessiten nedar constantment per poder bombejar l’aigua 

mentre neden, però d’altres són capaços de romandre quiets al terra i bombejar ells 

mateixos l’aigua amb la boca per aconseguir oxigen. 

• Els taurons prefereixen la sang humana 

Molta gent pensa això, però això és totalment falç. Molts atacs de taurons són causats 

perquè o els taurons es senten envaïts en el seu territori, o perquè han confós la silueta 

humana per la d’una foca o perquè a prop de la zona havien tirat sang o carnada de 

qualsevol altre animal. Hi ha estudis que demostren que els taurons no es senten atrets per 

la sang humana.

Atacs de taurons 

Sí, és veritat que han hagut molts atacs de taurons, però la majoria són fets “provocats”. 

Amb el terme “provocats” vull fer referència a que la majoria d’accidents han ocorregut 

perquè: o algú ha tirat carnada i desprès uns banyistes han anat a nedar; o perquè la gent 

se’n va a mar obert, es tira a l’aigua i no saben que allò és territori, de per exemple, un tauró 

blanc; o perquè els taurons han confós a alguna persona amb una foca, encara que això 

seria un accident no provocat. 

Lo que vull dir, és que els taurons no es senten especialment atrets a la nostra sang, alguns 

científics han demostrat que quan un tauró olora una gota de sang d’un ser humà, aquests 

no reaccionen. I la raó de que no reaccionin és perquè nosaltres no estem en la seva dieta 

habitual. 

Després d’aquesta afirmació, molta gent deu pensar: i perquè si no es senten atrets per la 

nostra sang, un cop mosseguen i noten la olor i el gust de la sang, no se’n van? Això és 

perquè resulta que les seves papil·les gustatives es troben justament a la gola i és quan 

empassen que noten el gust. I la majoria de taurons un cop han notat el gust se’n van. 

Un altre fet a destacar, és que la majoria de gent creu que tots el taurons ataquen, i això no 

és cert, ja que només hi ha tres o quatre espècies que són perilloses de més de 450 espècies 

que existeixen: el tauró blanc, el tauró tigre (Galeocerdo cuvier) (Fig. 46), el tauró toro, el 

tauró de puntes blanques oceàniques (Carcharhinus longimanus) (Fig.47) i algun altre, però 

aquests són els potencialment perillosos. 

Les platges amb més atacs de taurons són : Smyrna Beach (Florida), Kosi Bay i Canal Shark 

Alley ( Gansbaai, Sud-Àfrica), Brisbane (Austràlia) i Bolina Beach (Nort California). En 

aquestes platges és on es troben els territoris del gran tauró blanc, el tigre i algun altre com 

el tauró sarda o també conegut com a toro (Carcharhinus leucas) (Fig.48). 

Hi ha 5 zones especialment caracteritzades per atacs de taurons: 

1- CARIB ( registrats més de 70 atacs no provocats) 

Hi ha moltes corrents calentes que porten nutrients que atrauen a molts peixos inclosos els 

taurons. En aquestes aigües hi ha sobretot: taurons sardes, taurons tigre, taurons blancs, 

taurons llimona i taurons coral·lins (Carcharhinus perezi) (Fig.49). 

Aquests taurons són més agressius quan ataquen presses que estan en moviment, és per 

això que la claredat de les aigües del Carib fa que siguin perilloses. Un exemple és Smyrna 

Beach, denominada també la capital dels atacs de taurons, on cada estiu hi ha víctimes 

mortals.

2- SUD-PACÍFIC (registrats 125 atacs no provocats) 

En aquesta zona els taurons més comuns són el taurons martell, els taurons tigre, els 

taurons toro (Carcharhinus leucas o bull shark i Carcharias taurus). 

Els atacs solen succeir a prop de la costa i en zones amb poca profunditat. La poca 

lluminositat que hi ha fa que sigui més perillós perquè fa que hi hagi poca visibilitat i no es 

pugui veure amb claredat quan s’apropa un tauró. 

Els taurons toro (Carcharinus leucas) és el tauró més agressiu d’aquesta zona. Això s’explica 

perquè resulta que el tauró toro té un nivell de testosterona de 900, és a dir, un nivell 

altíssim ja que els d’un home sol ser de 40. La testosterona va lligada amb l’agressivitat, per 

tant, els taurons toro són molt agressius i molt territorials. 

3- SUD-ÀFRICA ( registrats 116 atacs no provocats) 

Aquí hi ha una illa que és territori de foques. Això fa que el tauró blanc , el qual té com 

aliment principal la foca, es trobi en aquestes aigües. 

En aquesta zona la plataforma continental baixa de cop uns 20m de profunditat lo que 

permet al tauró blanc realitzar una maniobra especial. Neda directament cap a la superfície 

fent un salt net amb un força de 2 tones per atrapar a la presa. Gràcies a la profunditat es 

poden impulsar més. S’ha de tindre en compte que el tauró blanc a part de pesar dues tones 

pot anar fins a 40 km/h. 

Solen atacar a presses solitàries, així que és menys probable que ataquin a un grup. Els 

taurons blancs podrien confondre fàcilment a un banyista o surfista amb una foca o peixos 

que estan a la superfície, ja que en aquestes aigües hi ha molt poca visibilitat. 

4- AUSTRÀLIA (registrats més de 375 atacs no provocats) 

A la Illa Neptuno, al sud d’Austràlia, s’hi troben taurons blancs ja que també és zona de 

foques, lleons marins i tonyines. 

Poden arribar a olorar la sang d’alguna pressa a uns 5000m de distància. Els taurons blancs 

al mossegar treuen les mandíbules cap enfora perquè la mossegada arribi més lluny. Això ho 

fan gràcies a que tenen les mandíbules separades de l’esquelet. La seva mossegada és tres 

vegades més forta que la d’un lleó adult. 

5- FLORIDA (registrats 610 atacs no provocats) 

Hi ha molt poca visibilitat lo que fa que els taurons puguin confondre fàcilment les presses.

A Florida es troba Smyrna Beach, la platja amb més atacs de taurons. Cada estiu hi ha 

víctimes mortals. S’ha observat que els atacs solen ser entre 14h i 15h, quan hi ha més gent. 

S’estima que tota persona que hagi nedat allà ha estat a 3m d’un tauró. 

Desprès de veure aquestes zones i les condicions que fan que siguin perilloses, es pot arribar 

a la conclusió de que els factors que fan que una platja sigui segura o no pels taurons són: 

• La claredat de l’aigua, visibilitat 

• Els bancs de peixos, és a dir, la quantitat de fonts d’aliments que hi ha. 

• La profunditat, per si en una zona hi predomina més la foscor o la lluminositat. 

• Les habilitats dels taurons que es trobin en aquelles zones. 

Una altre conclusió a la que es pot arribar és que ara amb tot aquest canvi climàtic han 

augmentat les temperatures, lo que fa que canviïn les condicions de moltes àrees. 

Demà una platja segura es podria convertir en una platja perillosa, ja que, amb aquests 

canvis els taurons podrien canviar d’hàbitats intentant trobar menjar en altres llocs i 

unes aigües clares es podrien tornar poc visibles. 

Caça de taurons (Fig.50) 

Hi ha un registre en el qual hi ha registrats 60000 taurons pescats en el Pacífic 

occidental i central en el 1998, el qual el 98% va ser capturat només per les seves 

aletes. Cal recordar la tècnica amb la qual s’aconsegueixen les aletes, el finning, on 

capturen els taurons vius, els hi tallen les aletes, i els retornen al mar encara vius 

destinats a morir ofegats. 

A més de ser víctimes de la pesca comercial, també ho són de les xarxes de pesca 

destinades a altres peixos, on queden atrapats milers de criatures marines inclosos els 

taurons. Aquestes xarxes són de varis km de llarg i algunes fins i tot són perdudes o 

oblidades al fons del mar. 

Mentre els taurons maten a unes sis persones a l’any, l’activitat humana mata 

anualment a dotze milions de taurons. La majoria d’espècies de taurons estan en perill 

d’extinció i algunes estan en estat crític. 

A part de la caça dels taurons, la contaminació i tot el canvi climàtic també els afecta 

moltíssim, ja sigui per intentar trobar aliments on abans hi havia o per les seves rutes 

migratòries en els oceans.

Com protegir-los 

- S’han fet parcs marins naturals com el de La Gran Barrera d’esculls d’Austràlia o el 

Parc Coral·lí de Ningaloo. En aquests parcs es combinen el turisme i la conservació del 

taurons, i són un refugi per ells. El turisme encara podria afectar en el comportament 

dels taurons i en el seu hàbit, però és una manera de preservar la seva existència. 

- Es podrien mirar mesures per no utilitzar tant els taurons per extreure cosmètics o 

qualsevol altre producte i produir-lo sintèticament. 

- Hi ha moltes organitzacions que estan destinades a protegir i a preservar els taurons, 

i que demanen donacions per ajudar-los. Cada cop són més persones les que s’adonen 

del perill en el que es troben. 

- Alguns famosos o grups de futbol o altres esports, ajuden també en la seva protecció. 

Ja sigui donant diners per ajudar a les organitzacions i fent conferències. 

- Prohibir oficialment la tècnica de finning amb la qual s’aconsegueix les aletes de 

taurons. Hi ha algunes organitzacions que defensen els taurons, com la de Project 

Aware,que estan treballan en aquest aspecte. 

- Prohibir, també, la caça de taurons que es realitza només per diversió.

CONCLUSIONS 

• Hem vist que hi ha molts mites sobre els taurons, la majoria perjudicials. Molta 

gent els creu i d’això sorgeix una part de la seva mala reputació. I resulta que 

quasi bé tots són falçs. 

• L’origen de la seva mala reputació es troba en totes les pel·lícules de terror 

sobre taurons, que exageren el seu comportament. 

• Dels taurons ho aprofitem casi bé tot, ja sigui per menjar o per regenerar la 

pell. Hi ha coses que ens són necessàries , però hi ha d’altres que les podríem 

reemplaçar. Un exemple seria el dels cosmètics , que els podríem fabricar amb 

productes sintètics,en canvi d’utilitzar el greix d’altres animals. 

• Comparant les variants que he trobat sobre els atacs de taurons i la caça de 

taurons, podem veure qui és ,de veritat, el més perillós per l’altre. Que com a 

resultat seria l’home, ja que en un any caça milers de taurons i el tauró ataca, 

en un any, a potser 5 persones. 

• Analitzant les hipòtesis de perquè ataquen els taurons als homes he vist que 

ells sempre ataquen o perquè es confonen o perquè volen marcar el seu 

territori. Sí que hi ha 3 o 4 espècies més agressives però, això equival per a tots 

els taurons: els homes no entrem en la seva dieta. 

• Ja he mencionat algunes solucions per preservar els taurons com fer santuaris o 

parcs naturals per protegir-los, fer donacions a les campanyes que els volen 

protegir i els defensen, que els famosos facin donacions en públic perquè la 

gent s’uneixi a la causa, substituir aquesta dieta que tenen alguns de menjar 

aletes de taurons i reemplaçar molts productes que fabriquem a partir dels 

taurons amb altres matèries primeres. 

• Els taurons no són tan perillosos com la majoria de gent els veu. Només, de més 

de 450 espècies, tres o quatre espècies de taurons són perilloses per a l’home. I 

ja he dit que normalment ataquen perquè es confonen o per protegir el seu 

territori ,ja que es senten amenaçats. 

Les altres conclusions estan al final del seu corresponent treball pràctic.

TREBALLS PRÀCTICS 

Dissecció de taurons gat: femella i mascle: 

Per aconseguir els dos taurons gats, el 4 d’octubre vaig anar a un vaixell de pescadors 

on em van deixar agafar dos taurons que havien atrapat a les xarxes d’arrossegament. 

En la part teòrica de les característiques pàg. 8-11 sobre els òrgans, he aprofitat per 

ficar imatges de la 1a dissecció que vaig fer i també d’aquesta. 

Mascle: 

Primer vaig diferenciar al mascle de la femella comprovant qui tenia els pterigopodis 

ventrals. Llavors, vaig començar a obrir al mascle per la cloaca fins a la part de l’inici de 

les aletes pectorals i vaig fer un tall a cada costat anterior a les brànquies. Al obrir-lo 

vaig diferenciar els òrgans més grans: el fetge (el més gran); l’estómac en forma de U, 

connectat amb l’intestí amb espirals que acabava a la cloaca; i llavors, vaig intentar 

identificar quins eren el ronyons i quin els testicles. Per fer-ho vaig obrir a la femella 

per comprovar les diferències i les semblances.

Femella: 

Vaig obrir las femella també per la cloaca. Al obrir-la vaig trobar que el sistema de la 

femella era molt més complex que la del mascle. Vaig identificar l’estómac replegat en 

forma de U unit a l’intestí amb vàlvules espirals. Llavors,a cada extrem hi havia els 

ovaris, que eren bosses plenes de vitels: vam obrir una de les bosses i vam comprovar 

que hi havia vitels més grans que d’altres, que estaven en procés de formació; també 

vam veure que en alguns vitels hi havia puntets, lo que voldria dir que segurament 

estaven fecundats i en procés de formació. Desprès d’identificar els ovaris, vam veure 

les glàndules ovíferes (una a cada extrem), les quals formen la càpsula per protegir els 

ous. Aquestes estaven unides per un conducte a l’úter (un úter per cada glàndula). 

Vam obrir un dels úters i vam veure com el teixit interior era més rugós. 

Com que en el tauró mascle no sabíem els testicles dels ronyons, vam començar a 

intentar trobar els ronyons de la femella. No els trobàvem. Així que, amb un llibre 

especial sobre els taurons, vam poder diferenciar els testicles que eren diminuts i 

estaven units a l’epidídim que era blanc. Els ronyons eren els òrgans marrons, que eren

enormes. Llavors, desprès d’una bona estona, vam poder identificar els ronyons del 

tauró femella, que estaven units a l’intestí amb vàlvules espirals i estava, a la vegada, 

al costat de la melga unida a l’estómac. Eren diminuts en comparació amb els ronyons 

del tauró mascle. 

Ronyó de la femella 

Testicle i epidídim 

Finalment, vaig extreure tots el òrgans i els vaig ficar en pots plens de formol per 

conservar-los. També vaig extreure la mandíbula d’un dels taurons i la vaig enterrar al 

terra perquè les formigues acabessin de netejar la mandíbula. D’aquí uns mesos, 

desenterraré la mandíbula completament neta, ja que és un procés molt lent. 

Una observació de la pràctica és que d’un dels taurons, el mascle, va sortir una mena 

de cuc per les brànquies. Segurament era un paràsit intern. 

Per fer un altre experiment, en un pot amb aigua salada varem ficar esperma del 

mascle amb alguns òvuls de la femella.

Estudi del desenvolupament dels ous de 

tauró gat: 

Objectius: 

Estudiar el desenvolupament embrionari d’un ou de tauró gat i intentar arribar a 

l’etapa final, és a dir, que eclosioni. 

Procediments: 

• Per poder trobar-ne, vaig anar cada dia de la última setmana de juliol a la llotja. Allà, 

un oficinista em va dir que li diria als pescadors, llavors, un dia em va porta a un vaixell 

on uns pescadors havien pescat taurons gats (scyliorhinus canicula). Com que no 

s’aprofita gaire la carn del tauró gat , també coneguda amb el nom de lisa, pintarroja, 

pintarrosa ( en castellà) , em van donar quatre, que segons ells tenien ous. Un cop vaig 

arribar a casa, vaig obrir els taurons ràpidament ja que per aconseguir els ous vius, cal 

que el tauró progenitor estigui viu. Quan els vaig obrir no vaig veure cap ou de tauró i 

vaig descobrir que un era mascle. Per aprofitar que els havia obert, vaig començar a fer 

fotos dels seus òrgans: pàg.9 . Els estris que vaig utilitzar van ser unes simples tisores i 

un bisturí ,ja que no em trobava al laboratori i ho vaig tindre que fer ràpid. 

• Després, em van dir que un pescador que pescava a l’espigó del 2on moll havia vist 

molts taurons gats per allà. Per veure si era veritat vaig fer el següent seguiment 

prenent mesures amb un termòmetre i també mirant el temps de la pàgina de 

meteocat, de la Tº ambient, la Tº de l’aigua, el vent i la força del vent, i estat del mar: 

03/09/12: 

Hora : 10-10’15 h 

Direcció del vent : Nord (Tramuntana) 

Tºambient : 21,6ºC Força del vent : 7/8 a 6/7 

Tºaigua : 21ºC 

Temps : núvols i clarianes. 

Estat del mar : onades petites i sembla que hi ha corrent. Però a darrere l’espigó 

queda més protegit i no hi ha onades. 

04/09/12: 

Hora : 10-10’15 h 

Direcció del vent : Nord (Tramuntana)

Tºambient : 23ºC Força del vent : 5/7 


Temps : una mica ennuvolat. 

Estat del mar : Forta maror. Mar de fons del component nord. 

05/09/12: 

Hora : 10-10’20 h 

Direcció del vent : Nord - Nord-est 


Tºaigua : 21,1ºC 

Temps : Amb una mica de núvols 

Estat del mar : Maror. Mar de fons de component nord. 

06/09/12: 

Hora : 8-8’15h 

Direcció del vent : Sud 

Tºambient : 29’3ºC Força del vent : 2/4 a 2/3 


Temps : Sol 

Estat del mar : Entre maror i marejol. 

07/09/12: 

Hora : 19-19’15 h 

Direcció del vent : Sud - Sud-est 

Tºambient : 27,1ºC Força del vent : 2/3 


Temps : Sol. 

Estat del mar : Marejol. 

08/09/12: 

Hora: 10’15-10’25 h 


Tºambient : 23’7ºC Força del vent : 2/3 


Temps : Sol. 


09/09/12: 

Hora : 17-17’15 h 


Tºambient : 25,2ºC Força del vent : 2/3


Temps : Sol amb una mica de núvols. 


10/09/12: 

Hora : 10’15-10’30 h 




Temps : Sol i núvol. 


11 /09 /12: 

Hora : 10’30-10’45 h 


Tºambient : 24,3ºC Força del vent : 2/3 


Temps : Sol i núvol. 


CONCLUSIONS: 

En tots aquests dies no he trobat cap tauró gat. He buscat informació sobre ells i he 

descobert que són nocturns i que normalment es desplacen pel fons sorrenc. Solen 

pondre ous a llocs on hi ha corrents perquè així l’ou de tauró pugui fer bé l’intercanvi 

d’aigua. Per tant, a l’espigó, un lloc amb poca profunditat, on es veu el fons, i que 

normalment quan fa vent i mala mar, queda protegit i està en calma... no és un bon 

lloc perquè els taurons ponguin els seus ous. També he descobert que els ous els solen 

pondre a mitjans d’octubre i novembre i que eclosionen cap al juny, juliol. Per tant, 

intentaré buscar-ne cap l’octubre, quan hi ha més possibilitats. 

• 06/09/12. Vaig anar a fer submarinisme i en la segona immersió em van portar a una 

zona on els taurons gats solen pondre els ous. Va ser al Cap Trencat, vaig anar a una 

profunditat de 21’4m un 33 minuts. Em van explicar que els ous estaven enganxats en 

les gorgònies. Quan vaig baixar, hi havia molt poca visibilitat però vaig veure les 

gorgònies. Per mala sort, no vaig veure cap ou, suposo que va ser perquè encara no 

era la època de posta i ja tots havien eclosionat al juliol. Però em vaig fixar en la zona, 

hi justament on hi havia les gorgònies hi havia molta corrent, per tant, era el lloc 

perfecte. Justament en aquell moment, uns pescadors estaven pescant, i en els fons hi

havia xarxes, el guia i tots els altres vam començar a treure les xarxes que s’havien 

quedat enganxades a les gorgònies i ens va ser molt difícil desenredar-les. Llavors vaig 

entendre com és que alguns pescadors troben ous de tauró gat a les seves xarxes. 

• 4/10/12. Per la tarda, un noi em va portar al vaixell del seu pare que és pescador. 

Resulta que com pesquen amb xarxa d’arrossegament, molts taurons gats són 

atrapats. Llavors, com que cap a l’octubre és l’època on ponen els ous, em van deixar 

obrir unes quantes femelles i, per fi, vaig trobar els ous. Vaig agafar 19 ous en total. Els 

vaig ficar en una peixera amb aigua de mar, i a la nevera perquè la temperatura es 

mantingués freda i per la foscor. 

• 5/10/12. Els vaig portar al laboratori, allà els vaig enumerar i classificar amb la 

professora: 

1 

2 

3 

4 

5 

6

7 

8 

9 

10 

11 

12 

13 

14 

15 

16 

17 

18

El criteri de si estaven dins de la femella tauró o si eren de fora, és a dir, estaven 

enganxats a la xarxa dels pescadors, ho comprovem amb la textura de la càpsula: si és 

molt tova és que encara estava a dins, i sinó és que era de fora. El color al que em 

refereixo és al de la càpsula, no del vitel. I quan em refereixo al punt, vull dir el possible 

òvul fecundat. 

1. És de fora. No hi ha cap punt. Color marró. 

2. És de fora. No veiem el punt. Color marró. 

3. És de dins. Es veu el punt . Color groc. 

4. És de dins. Sembla que té una fenedura, no veiem el punt. Color marró. 

5. És de dins. No hem vist cap punt. La càpsula és petita i tenia un bony cap 

endins, hem fet 2 forats perquè hi entri aigua i se’n vagi el bony. Ara té dos 

bombolletes d’aigua. És blanc. 

6. És de fora. Veiem un tel per sobre el vitel, això podria significar que abans hi ha 

hagut un embrió però que per algun problema ja no hi és. És blanc. 

7. És de dins. Té el punt. Té un bony cap endins a la càpsula, però a aquest no li 

hem fet cap forat. És blanc. 

8. És de fora. Té el punt. Li em fet un forat perquè tenia un bony cap endins. Color 

groc. 

9. És de dins. Té el punt. Color blanc. 

10. És de fora. Es veu l’embrió i es mou. Color marró. 

11. És de dins. Té el punt. Color blanc. 

12. Pensem que podria ser de fora. No té el punt. Color blanc. 

13. És de dins. No té el punt. Color blanc. 

14. És de dins. No té punt. La càpsula té una 

forma estranya, perquè té un extrem aixafat. 

Color groc.

15. És de dins. No té punt. Color blanc. 

16. És de dins. Té punt. Color groc. 

17. És de dins. Encara no veiem el punt, però sembla que vagi a tindre venes. 

Color groc 

18. És de dins. No té punt. Color balnc. 

19. És de fora. L’hem descartat, perquè era tot negre i semblava podrit. L’hem 

obert per veure si ho estava o no i, efectivament, el vitel estava descomposat. 

• 10/10/12. Com que no cal canviar gaire l’aigua de la peixera, un cop a la setmana els 

hi canvio i a la vegada observo els ous per si hi ha alguna novetat. Com que estan en el 

procés inicial, encara falta molt perquè pugui notar algun canvi en els ou. 

• 16/10/12. En l’ou número 10 l’embrió no es movia, però al sacsejar una mica l’ou, 

l’embrió, el qual es veu més i és més allargat, es va moure. En la majoria dels altres ous 

ja hi ha punts i en alguns, al voltant del punt s’estan formant com fenedures i ombres. 

Suposo que s’estan formant els embrions. Perquè hi hagi una mica de moviment en 

l’aigua de la peixera i així puguin fer un intercanvi d’aigua amb més facilitat, fico un 

filtre perquè remogui més l’aigua. 

• 23/10/12. No s’hi veuen canvis des de la última setmana. 

• 31/10/12. No s’hi veuen canvis des de la última setmana.

• 07/11/12. En la càpsula número 10, l’embrió està més gran i es mou. En els altres 

encara no es veu cap embrió, però s’hi veu el punt i en alguns algunes venetes. Hem 

descartat dos càpsules ovíferes nº1 i perquè els vitels estaven descompostos. Hi ha 

una altre càpsula que és possible que tinguem que descartar d’aquí més endavant, 

però per ara, la deixem a la peixera. 

L’aigua de la peixera estava molt freda: a 8ºC. Així que hem baixat la potència de 

refrigeració de la nevera perquè així l’aigua no es refredi tant. 

Ens han sorgit algunes preguntes i objectius com: 

- Els taurons gats quants ous poden tindre dins a la vegada? I quants ous poden 

arribar a pondre? 

- Quan s’aparellen els taurons gat i quan ponen els ous? I en el cas de que 

guardin els ous dins una temporada, al cap de quant de temps els dipositen a 

l’exterior? 

- La càpsula nº 10, que té un embrió, era de fora. Quan el van pondre? En el cas 

de que hagués estat dipositat en un període inusual dels taurons gat, mirar la 

possibilitat de que fos d’una altre espècie de tauró i identificar-lo. 

• 14/11/12. He trobat les respostes de les preguntes que ens havíem plantejat: 

- Els taurons gats només poden pondre dos ous a la vegada, però en la època de 

cel copulen amb més d’un mascle i guarden l’esperma. Llavors, van ponen pus 

durant tot l’any de dos en dos fins que ja no poden fecundar més ous. 

- Els taurons gats femella, durant l’hivern, s’agrupen separades dels mascles. 

Però, quan arriba la primavera s’uneixen al grup dels mascles i cap a l’estiu 

migren tots a aigües més profundes per aparellar-se. Després d’aparellar-se, les 

femelles tornen a les aigües someres per dipositar els ous. Així que, només els 

guarden a l’interior en el període que migren, els es formen amb la càpsula 

ovífera i busquen un bon lloc per dipositar-lo. 

- Desprès de trobar tota aquesta informació sobre els taurons gats, és probable 

que la càpsula número 10 fos un dels últims ous dipositats, abans de tornar a 

aparellar-se, per un tauró gat, cap a principis d’estiu. Per això està més 

desenvolupat que els altres que encara estaven al ventre de la mare i eren la 

primera sèrie d’ous que volien dipositar. 

- Hi ha un tauró molt semblant al tauró gat és el gatvaire (Scyliorhinus stellaris), 

però és impossible que algun dels ous que tenim sigui d’aquest, ja que els seus 

ous mesuren entre 10-13cm, per tant són molt grans.

• 23/11/12. L’únic canvi que es veu des de la setmana passada és que sembla que el 

vitel de la càpsula número 8 s’estigui desfent. 

• 29/11/12. El vitel de la càpsula número 8 sembla que estigui desfet, el deixarem un 

setmana més a la peixera i llavors l’obrirem per veure el punt. El vitel de la càpsula 

número 5 també sembla que s’estigui desfent però el deixem una setmana més. Els 

dos tenien un forat, així que probablement aquest forat és la causa de perquè s’han 

desfet els vitels. 

• 5/12/12. No s’observa cap canvi. Al final obriré les càpsules la setmana següent. 

• 12/12/12. He obert dos de les càpsules ovíferes i estava tot desfet. Amb un microscopi 

he intentat veure si podia identificar els puntets blancs, però estava molt descompost. 

Hi ha dos altres càpsules que semblen que s’estan descomponent, les deixaré una 

setmana més. 

• 21/12/12. En la càpsula 10 es pot veure que l’embrió està molt més gran, ja es veuen 

els ulls (com dos puntets negres). He tingut que descartar les dues altres càpsules ( la 1 

i 4). 

Continuaré amb el seguiment fins que eclosioni algun. Per ara el que te més probabilitats 

d’arribar a la etapa final és la càpsula 10. En la exposició oral, on tindré el seguiment més 

desenvolupat, diré els resultats als que hagi arribat.

LLIBRETA DE CAMP

IMATGES 

Fig.1 Carcharodon Megalodon..................... - 8 - 

Tauró Blanc

Fig.2 Xenocanthus........................................... - 8 - 

Fig.3 Protospinax............................................ - 8 -

Fig.4 Helicoprion............................................. - 8 - 

Fig.5 Tauró de gorguera o anguila 

(Chamysoselachus anguineus )...................... -12-

Fig.6 Peix xovato (Hexanchus griseus)......... -12- 

Fig.7 Tauró vaca (Notorynchus cepedianus) -12- 

Fig.8 Peix clavetejat (Echinorhinus brucus) -12-

Fig.9 Gutxo (Centrophorus granulosus)....... -12- 

Fig.10 Porc marí (Oxynotus centrina).......... -12- 

Fig.11 “Falsa pintarroja de Tasmania” 

(Parascyllium sparsimaculatum).................. -14-

Fig.12 Tauró zebra (Stegostoma fasciatum) -14- 

Fig.13 Tauró balena (Rhincodon typus)...... -14-

Fig.14 Tauró dida(Ginglymostoma cirratum)-14- 

Fig.15 Tauró cocodril (Pseudocarcharias 

kamoharai)...................................................... -15- 

Fig.16 Solraig (Isurus oxyrinchus)................. -15-

Fig.17 Negrito pigmeu (Euprotomicrus 

bispinatus)....................................................... -15- 

Fig.18 Denticles dèrmics................................ -16-

Fig.19 Rèmora................................................. -16- 

Fig.20 Ommatokoita elongata...................... -16-

Fig.21 Tauró de Grenlàndia ( Somniosus 

microcephalus)................................................ -16- 

Fig.22 Taurons ens les estacions de neteja -16-

Fig.23 Mandíbules......................................... -16- 

Fig. 24 Varietat de dents............................... -17-

Fig. 25 Aleta caudal del tauró maco (Isurus 

oxyrinchus)...................................................... -17- 

Fig.26 Aleta caudal del tauró zebra 

(Stegostoma fasciatum)................................ -18- 

Fig.27 Aleta caudal tauró guineu (alopias 

vulpinus)........................................................... -18-

Fig.28 Tauró Blanc(Carcharodon carcharias)-19-

Fig.29 Tauró salmó o cailón(Lamna ditropis)-19- 

Fig.30 Solraig clapejat (Carcharias taurus) -20-

Fig. 31 Ull de tauró de les profunditats....... -20- 

Fig.32 Tauró martell o cornuda gegant 

(Sphyrna mokarran)....................................... -22-

Fig.33 Tauró gat (Scyliorhinus canicula).... -23- 

Fig.34 Diferents càpsules.............................. -23-

Fig.35 Melga (Squalus acanthias)................ -24- 

Fig.36 Tintorera o Caila (Prionace glauca) -25-

Fig.37 Tauró peregrí (Cetorhinus maximus) -26- 

Fig.38 Tauró boquiancho (Megachasma 

pelagios)........................................................... -26-

Fig.39 Tauró cigarro(Isistius brasiliensis).... -26- 

Fig.40 Tauró serra americà (Pristiophorus 

schroederi)....................................................... -26-

Fig.41 Tauró catifa tacat (Orectolobus 

maculatus)....................................................... -26- 

Fig.42 Angelot espinós (Squatina aculeata) -26-

Fig.43Tauró follet(Mitsukurina owstoni)-28- 

Fig.44 “colayo inflado” (Cephaloscyllium 

ventriosum)..................................................... -28-

Fig.45 Taurons dormidors zebra (Heterodontus 

zebra)............................................................... -28- 

Fig.46 Tauró tigre (Galeocerdo cuvier) -15,34-

Fig.47 Tauró de puntes blanques oceànic 

(Carcharhinus longimanus)........................... -34- 

Fig.48 Tauró sarda o toro(Carcharhinus 

leucas).............................................................. -34- 

Fig.49 Tauró coral·lí (Carcharhinus perezi) -34-

Fig.50 Caça de taurons.................................. -36-

BIBLIOGRAFIA 

• COMPAGNO,Leonard; DANDO,Marc; FOWLER,Sarah. Guía de campo de los 

tiburones del mundo. Ed. Omega. Madrid. 2006. 

• FERRARI, Antonella y FERRARI, Andrea. Todo escualos. Ed. Grijalbo. Aragó i 

Barcelona.2001. 

• TAYLOR, Leighton. Tiburones. Los Exploradores de National Geographic. Ed. 

Molino.2005. 

• POYATOS,Juan y ABRIL, Ana María. Tiburones en el Mar Balear.Ed. Moll. 

Mallorca. 2006. 

• Tiburonpèdia. (www.tiburonpedia.com) 

• Taringa. (http://www.taringa.net/posts/salud-bienestar/1691256/Cura-alcancer-_.html) 

• M@re Nostrum. 

(http://marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/recursos/) 

• Cooperativa.cl. (http://www.cooperativa.cl/anticuerpos-de-los-tiburones- 

podrian-servir-para-combatir-el-cancer-y-otros-males/prontus_nots/2008-10- 

14/110944.html) 

• Muy interesante. (www.muyinteresante.es/anticuerpos-de-tiburon) 

• Yahoo. 

(http://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20100109020007AA3J0tL) 

• Pijamasurf. (http://pijamasurf.com/2011/02/miles-de-tiburones-asedian-lacosta-de-florida/) 

• Ichthyology. (http://www.flmnh.ufl.edu/fish/sharks/isaf/isafaboutsp.htm) 

• National Geographic. (www.nationalgeographic.es/animales/peces/peligrostiburones) 

• Biology of sharks and rays. (www.elasmo-research.org)

• Elasmo. (elasmo.com) 

• Meteocat. (www.meteocat.com ) 

• Tiburones chile. (http://tiburoneschile.cl/wpcontent/uploads/2010/02/tiburones.pdf) 

• El portal de los barcos. 

(http://www.elportaldelosbarcos.es/portal/pagina_submenu.php?opcion=253 

&id_menus=28&id_submenu=253) 

• Asturnatura. (http://www.asturnatura.com/especie/scyliorhinus-canicula.html) 

• Wikipaces. 

(http://condrictiosasturias.wikispaces.com/PINTARROJA+(Scyliorhinus+canicula 

)) 

• Forobuceo. (http://www.forobuceo.com/phpBB3/viewtopic.php?t=7935) 

• La Reserva. 

(http://www.lareserva.com/home/tiburon_reproduccion_gestacion) 

• Scielo. (http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=s0717- 

65382005000100025&script=sci_arttext) 

• DOCUMENTAL: Sharks (Discovery) : Océano de terror, aguas letales, tiburones 

verano sangriento. 

• DOCUMENTAL: Shark Atack Files. Expediente 3: Ataques de tiburones. 

• DOCUMENTAL: Ultimate shark: el tiburón perfecto. (National Geographic) 

Les fotos les he extret d’algunes de les fonts anteriors i de tots els següents enllaços: 

- http://www.3djuegos.com/comunidad-foros/tema/17375974/0/carcharodonmegalodon/ 

- http://elyoyin.blogspot.com.es/2008/05/la-ultima-mordida-del-carcharodon.html 

- http://www.elasmo-research.org/education/evolution/earliest.htm 

- http://www.nwpaleo.org/resources.html

- http://en.wikipedia.org/wiki/File:Helicoprion_Bessonovi2.jpg 

- http://primeval-fanon.wikia.com/wiki/Helicoprion_(AC) 

- http://pordescargadirecta.com/hablando-de-todo-un-poco/tiburones-prehistoricos- 

78671/ 

- http://ca.wikipedia.org/wiki/Hex%C3%A0nquid 

- http://tiburonesengalicia.blogspot.com.es/2012/04/cerdo-velero-oxynotusparadoxus.html 

- http://www.ecured.cu/index.php/Falsa_pintarroja_rojiza 

- http://www.fotonatura.org/galerias/masvisitas/155675/ 

- http://victor-tiburones.blogspot.com.es/p/especies.html 

- http://www.flashcr.com/online/2012/05/26/el-tiburon-pigmeo-se-ilumina-paraesconderse/ 

- http://colmillosygarras-elviskenpo.blogspot.com.es/2009/01/tiburon-la-mejordefensauna-buena-piel.html 

- http://www.tiburoneschile.cl/?page_id=76 

- http://fiatlux.egloos.com/3192188 

- http://www.verdeprofundo.net/?m=200707 

- http://sanlucardebarrameda.olx.es/mandibulas-de-tiburon-mako-disecadasautenticas-iid-86900522 

- http://www.esp.naturaliter.com/tiburon-del-leopardo/ 

- http://www.absolutmarbella.com/tiburon-zorro-capturado-en-las-aguas-demarbella/ 

- http://tamialex.blogspot.com.es/2010/06/tiburon-blanco.html 

- http://es.noticias.yahoo.com/blogs/apuntes-naturaleza/la-selectiva-dieta-deltibur%C3%B3n-blanco-162159675.html 

- http://escualoslocos.blogspot.com.es/2008/09/la-reproduccin-de-los-tiburones.html

- http://tintorero-wwwartesdepesca.blogspot.com.es/2011/01/vamos-pescarmielga.html 

- http://wikifaunia.com/index.php/Tintorera 

- http://www.sensaciones.org/forsensa/showthread.php?467-Tibur%F3n-Cigarropeque%F1o-pero-mat%F3n 

- http://thegraymatters.aprenderapensar.net/2010/09/01/cronica-de-una-vueltaanunciada-i/ 

- http://lostops.todoeslibre.com/los-8-tiburones-mas-geniales 

- http://traselcristal.es/2012/05/el-tiburon-duende/ 

- http://wikifaunia.com/index.php/Tibur%C3%B3n_tigre 

- http://losdeabajoalaizquierda.blogspot.com.es/2008/12/el-tiburn-saltarn.html 

- http://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2010/11/07/asi-muere-un-tiburon-sinaletas/ 

- http://school.discoveryeducation.com/schooladventures/prehistoricsharks/gallery1 

1.html 

- http://laexuberanciadehades.wordpress.com/author/laexuberanciadehades/page/1 

4/ 

- http://www.iaas.com.ar/?qm=int&qmb=secretos&de=4&deb=225&qmc=Esos%20ex 

tra%F1os%20estuches&pag=3 

- http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/2ESO/Reprodycoordi 

nacion/contenidos7.htm 

- http://www.tudiscovery.com/tiburones/comen/como_comen/popup_como_comen 

/index.shtml

Els Taurons - Ajuntament de Roses

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?