GUIA DE CENTRE - CURS 2001-2002 - Universitat Rovira i Virgili

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI 

FACULTAT DE MEDICINA 

I CIÈNCIES DE LA SALUT 

GUIA DE CENTRE - CURS 2001-2002 

LLICENCIATURA EN MEDICINA 

DIPLOMATURA EN FISIOTERÀPIA

GUIA DE CENTRE 2001-2002 

PRESENTACIÓ 

Benvolguts/des estudiants, 

El que teniu a les vostres mans és la Guia de centre de la llicenciatura en Medicina i la 

diplomatura en Fisioteràpia, que us acompanyarà al llarg dels vostres estudis. 

La nostra societat no té per costum llegir les instruccions de gairebé res, però, en 

aquest cas, us en recomanaria la lectura, ja que us pot resoldre molts dubtes. 

Pot ser que hi hagi alguns detalls que puguin canviar al llarg dels propers anys; per tant, 

és important que sigueu visitants assidus de la nostra web, on trobareu les darreres 

informacions que us poden ser útils. Entre altres motius perquè aquesta Guia no se us 

lliurarà cada any, sinó tan sols a l'inici de la llicenciatura o la diplomatura. 

No dubteu a dirigir-vos a nosaltres si creieu que es pot millorar o si algunes preguntes 

no estan prou contestades en les pàgines següents. 

Ben cordialment, 

Rodrigo C. Miralles Marrero 

Degà 

3

FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT 

ÍNDEX 

Presentació ..................................................................................................................... 3 

1. Informació general de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (FMCS) ... 8 

1.1. Antecedents: breu resum històric .............................................................................. 8 

1.2. Situació, comunicacions i telèfons............................................................................. 8 

2. Organització del centre (FMCS) ............................................................................ 11 

2.1. Equip de govern ........................................................................................................... 11 

2.2. Membres de la Junta de Facultat ............................................................................. 11 

2.3. Comissions ................................................................................................................... 12 

2.4. Departaments ............................................................................................................... 16 

2.5. Institucions sanitàries assistencials docents: 

hospitals universitaris, hospital universitari per a la psiquiatria, 

hospitals adscrits a la Universitat, hospitals col·laboradors 

i centres d’atenció primària de salut universitaris ................................................ 21 

2.6. Personal d'administració i serveis ............................................................................ 23 

2.7. Reglament de funcionament del centre ................................................................. 24 

2.8. Unitats docents hospitalàries .................................................................................... 28 

2.9. Estudiants, Oficina de l’estudiant, BACU 

i associacions d’estudiants ......................................................................................... 30 

2.10.Programes de mobilitat acadèmica: 

Sòcrates-Erasmus, Cajal-Sicue-Seneca, Drac ......................................................... 32 

2.11.Serveis generals de la Facultat: 

biblioteca, sala d’usuaris d’ordinadors, servei de microscòpia electrònica, 

servei de radio-isòtops, servei de protecció radiològica, estabulari, 

fotografia, servei de reprografia ............................................................................... 34 

2.12.Acció Tutorial ............................................................................................................... 35 

3. Normes de seguretat als laboratoris ...................................................................... 36 

4. Informació acadèmica de l’ensenyament: MEDICINA ........................................ 39 

4.1. Definició del títol oficial de Llicenciat en Medicina ............................................ 39 

4.2. Pla d’estudis de l’ensenyament de Medicina (1993): 

objectius acadèmics, objectius generals ................................................................ 39 

4.3. Estructura general de l’ensenyament ...................................................................... 42 

4.4. Adaptació entre el pla d’estudis vell i el pla nou ................................................. 43 

4.5. Itinerari curricular recomanat ................................................................................... 45 

4.6. Prerequisits de l'ensenyament de Medicina .......................................................... 52 

4.7. Fitxes d’identificació de les assignatures troncals, programes, 

criteris d’avaluació i professors responsables ....................................................... 53 

PRIMER CICLE .............................................................................................................. 54 

Primer curs ................................................................................................................... 54 

Anatomia de l’aparell locomotor ................................................................... 54 

Biologia cel·lular ................................................................................................. 60 

Física mèdica ...................................................................................................... 65 

Bioquímica i biologia molecular ..................................................................... 69 

Història de la medicina i documentació mèdica ........................................ 72 

Anatomia humana ............................................................................................. 73 

4


Bioestadística ...................................................................................................... 75 

Citologia i histologia humanes ....................................................................... 77 

Fisiologia humana .............................................................................................. 79 

Segon curs ................................................................................................................... 83 

Aparell locomotor ............................................................................................. 83 

Aparell circulatori .............................................................................................. 86 

Sang i òrgans hematopoètics .......................................................................... 90 

Sistema immunològic ....................................................................................... 93 

Aparell respiratori .............................................................................................. 96 

Aparell digestiu ............................................................................................... 100 

Sistema nerviós ............................................................................................... 104 

Òrgans dels sentits ......................................................................................... 108 

Sistema endocrí .............................................................................................. 112 

Sistema reproductor ...................................................................................... 116 

Sistema excretor ............................................................................................. 120 

Integració i adaptació de l’organisme humà al medi ambient ............. 124 

Pell i annexos cutanis .................................................................................... 127 

Neurobiologia I ............................................................................................... 129 

Alimentació, nutrició i metabolisme ........................................................... 130 

Annex I .............................................................................................................. 132 

Tercer curs ................................................................................................................ 136 

Psicologia mèdica ........................................................................................... 136 

Epidemiologia general ................................................................................... 138 

Patologia general ............................................................................................ 140 

Farmacologia general .................................................................................... 143 

Anatomia patològica ...................................................................................... 150 

Microbiologia i parasitologia generals ....................................................... 157 

Radiologia i medicina física .......................................................................... 162 

Microbiologia clínica ..................................................................................... 165 

Patologia molecular I ..................................................................................... 172 

Salut i medi ambient ...................................................................................... 174 

Fisiologia del desenvolupament .................................................................. 177 

SEGON CICLE ........................................................................................................... 178 

Quart curs ................................................................................................................ 178 

Malalties de l’aparell circulatori .................................................................. 178 

Malalties de l’aparell respiratori .................................................................. 181 

Malalties de l’aparell digestiu ...................................................................... 184 

Malalties del sistema nerviós ....................................................................... 186 

Obstetrícia i ginecologia ............................................................................... 188 

Otorinolaringologia ........................................................................................ 191 

Oftalmologia .................................................................................................... 194 

Patologia molecular II .................................................................................... 195 

Patologia de la nutrició i dietètica clínica ................................................. 197 

Neurobiologia II .............................................................................................. 201 

Malalties infeccioses ...................................................................................... 202 

Cinquè curs ................................................................................................................ 204 

Malalties sanguínies i hematopoètiques .................................................... 204 

Malalties del sistema immunològic ............................................................ 206 

Malalties renals i urinàries ............................................................................ 208 

Dermatologia i venereologia ....................................................................... 210 

Malalties del sistema endocrí i metabòliques .......................................... 212 

5


Pediatria ............................................................................................................ 215 

Malalties de l’aparell locomotor ................................................................. 217 

Psiquiatria ......................................................................................................... 219 

Geriatria ............................................................................................................ 227 

Farmacologia clínica ...................................................................................... 228 

Nutrició i salut pública .................................................................................. 233 

Sisè curs ................................................................................................................ 235 

Clínica mèdica i quirúrgica ........................................................................... 235 

Clínica obstètrica ............................................................................................ 236 

Clínica pediàtrica ............................................................................................ 237 

Clínica psiquiàtrica ......................................................................................... 240 

Medicina preventiva i salut pública i comunitària .................................. 243 

Medicina legal i toxicologia ......................................................................... 247 

Assignatures optatives de l’ensenyament de Medicina 2000-2001 ............. 251 

Oferta d’assignatures optatives a I cicle ............................................................. 251 

Informàtica mèdica ........................................................................................ 252 

Tècniques de microscòpia ............................................................................ 255 

Anàlisi d’imatge: aplicacions diagnòstiques ............................................. 258 

Reparació i regeneració tissular .................................................................. 260 

Tècnica anatòmica ......................................................................................... 261 

Arteriosclerosi ................................................................................................. 263 

Elements per a la millora de la qualitat en la pràctica clínica .............. 265 

Biomecànica clínica ....................................................................................... 266 

Anatomia quirúrgica ...................................................................................... 267 

Drogodependències ...................................................................................... 269 

Medicina de l’esport ...................................................................................... 270 

Anatomia radiològica i topogràfica ............................................................ 272 

Medicina nuclear clínica ............................................................................... 274 

Oferta d’assignatures optatives a II cicle ............................................................ 276 

Tècniques quirúrgiques ................................................................................. 276 

Otologia i audiologia ..................................................................................... 277 

Al·lèrgia i immunologia clínica ..................................................................... 278 

Oncologia ........................................................................................................ 279 

Diagnòstic citològic ....................................................................................... 283 

Cirurgia de trasplantaments ......................................................................... 285 

Psiquiatria infantil ............................................................................................ 286 

Rehabilitació .................................................................................................... 288 

Medicina d’urgències .................................................................................... 290 

Medicina intensiva i crítica ........................................................................... 291 

5. Informació acadèmica de l’ensenyament: FISIOTERÀPIA ................................ 293 

5.1. Definició del títol oficial de Diplomat en Fisioteràpia ...................................... 293 

5.2. Pla d’estudis de l’ensenyament de Fisioteràpia 

Objectius generals, estructura general de l’ensenyament .............................. 293 

5.3. Itinerari curricular recomanat ................................................................................ 295 

5.4. Prerequisits de l’ensenyament de Fisioteràpia ................................................... 299 

5.5. Fitxes d’identificació de les assignatures troncals, 

programes, criteris d’avaluació i professors responsables .............................. 300 

Primer curs ................................................................................................................ 300 

Estructura i funció del cos humà ................................................................. 300 

Fisioteràpia I ..................................................................................................... 312 

6


Sistema neuromuscular esquelètic ............................................................. 314 

Segon curs ................................................................................................................ 322 

Fisioteràpia II ................................................................................................... 322 

Patologia mèdica i quirúrgica I .................................................................... 326 

Ciències psicosocials aplicades ................................................................... 328 

Terapèutiques associades ............................................................................. 331 

Teoria de les terapèutiques afins ................................................................ 333 

Farmacologia ................................................................................................... 336 

Tercer curs ................................................................................................................ 339 

Salut pública i legislació sanitària ................................................................ 339 

Fisioteràpia III .................................................................................................. 343 

Patologia medicoquirúrgica II ...................................................................... 348 

Estades clíniques ............................................................................................. 352 

Oferta de matèries optatives a Fisioteràpia ........................................................ 354 

Fisioteràpia de l’esport .................................................................................. 355 

Investigació en fisioteràpia I ......................................................................... 357 

Primers auxilis .................................................................................................. 359 

Biomecànica clínica ....................................................................................... 361 

Investigació en fisioteràpia II ....................................................................... 362 

Reflexoteràpia ................................................................................................. 364 

Microbiologia clínica ..................................................................................... 365 

Fisiologia de l’exercici ................................................................................... 366 

Rehabilitació .................................................................................................... 368 

Fisioteràpia en geriatria ................................................................................. 370 

Fisioteràpia esportiva ..................................................................................... 371 

Tècniques expressives i teràpia artística 

aplicada a l’atenció d’infermeria ................................................................. 372 

Neurogeriatria ................................................................................................. 373 

6. Crèdits de lliure elecció ......................................................................................... 374 

7. Calendari acadèmic ............................................................................................... 375 

8. Jurament hipocràtic ............................................................................................... 377 

9. Himne universitari ................................................................................................. 379 

7


Œ 

INFORMACIÓ GENERAL DE LA FACULTAT DE MEDICINA I 

CIÈNCIES DE LA SALUT (FMCS) 

1.1. ANTECEDENTS: BREU RESUM HISTÒRIC 

La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, localitzada a Reus, ciutat molt propera a 

la costa mediterrània de Catalunya (Espanya), és una institució pública sense ànim de 

lucre que fou creada l’any 1977 per la Universitat de Barcelona, com a extensió 

universitària. 

La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut està totalment acreditada pel Ministerio 

de Educación y Ciencia de l’Estat espanyol i per l’Organització Mundial de la Salut. 

Des de 1984, la Facultat de Medicina genera anualment una promoció de llicenciats 

en Medicina i Cirurgia. 

El 1992, el Govern català va decidir la separació de la Universitat de Barcelona en tres 

universitats independents i va garantir el pagament d’un subsidi operatiu per a cadascun 

dels centres (Universitat de Barcelona, Universitat de Lleida i Universitat Rovira i Virgili). 

Des d’aleshores, la Universitat Rovira i Virgili inclou totes les institucions universitàries 

localitzades geogràficament a la província de Tarragona. 

Des de 1997, a més, la Facultat de Medicina genera anualment una nova promoció de 

diplomats en Fisioteràpia. 

Actualment, al centre s'imparteixen dos ensenyaments, la llicenciatura en Medicina i la 

diplomatura en Fisioteràpia. I al curs 2002-2003, es preveu la impartició d’un nou 

ensenyament, la diplomatura en Dietètica i Nutrició. 

1.2. SITUACIÓ, COMUNICACIONS I TELÈFONS 

r SITUACIÓ 

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (FMCS) 

Universitat Rovira i Virgili 

Carrer Sant Llorenç, 21 

E-43201 REUS (Tarragona). ESPANYA 

r COMUNICACIONS 

La ciutat de Reus (90.000 habitants) és coneguda a tot Catalunya i a tot l’Estat espanyol 

per la seva vitalitat econòmica i cultural. Ha sabut vertebrar el territori que l’envolta tant 

des del punt de vista de l’economia, amb una gran oferta comercial i de mercats agrícoles, 

com des de la cultura, amb una important activitat que supera de molt les expectatives 

generades per les seves dimensions. No hem d’oblidar, tampoc, el llegat modernista que 

es pot contemplar en un passeig per la ciutat. A més, la implantació de centres universitaris 

ha contribuït a augmentar aquesta vitalitat urbana de què gaudeix la ciutat. 

8


Tarragona i Reus es troben molt ben comunicades, no sols respecte a les seves àrees 

d’influència natural, sinó també respecte a la zona de Barcelona, de la qual es troben 

a poc més d’una hora, amb diverses connexions per carretera i ferrocarril. 

r TELÈFONS 

Telèfon 

Fax 

Centraleta 977 75 93 00 977 75 93 22 

Deganat 977 75 93 08 

Secretaria Deganat 977 75 93 28 

Cap administratiu de centre 977 75 93 01 

Cap de Secretaria 977 75 93 02 

Secretaria 977 75 93 58 977 75 93 62 

Cap del Departament CMB 977 75 93 03 

Secretaria Dept. CMB 977 75 93 06 

Cap del Departament MiC 977 75 93 04 

Secretaria del Dept. MiC 977 75 93 05 

Consergeria 977 75 93 00 

BACU & AECS 977 75 93 26 

Biblioteca 977 75 93 32 977 75 93 44 

Servei de Reprografia 977 75 93 46 

Tècnic informàtic 977 75 93 20 

r CORREU ELECTRÒNIC 

fmcs@fmcs.urv.es 

capsecme@fmcs.urv.es 

secmed@fmcs.urv.es 

secmed2@fmcs.urv.es 

degafmcs@fmcs.urv.es 

scmed@fmcs.urv.es 

sdmc@fmcs.urv.es 

lmsg@si.urv.es 

cadmfmcs@fmcs.urv.es 

Tothom en aquest col·lectiu 

Cap Secretaria FMCS 

Secretaria Facultat Medicina 

Secretaria Facultat Medicina 

Secretaria Deganat 

Secretària Dept. Ciències Mèdiques Bàsiques 

Secretària Dept. Medicina i Cirurgia 

Tècnic informàtic 

Administrador de centre 

Podeu consultar i actualitzar les adreces de correu electrònic de tot el personal del 

centre a Internet, a l’apartat «documentació» de la web de la URV: http://www.urv.es 

r INTERNET 

Consulteu la pàgina web de la Universitat Rovira i Virgili. Hi trobareu informació general 

del vostre interès (serveis generals, borsa d’habitatge, informació acadèmica, etc.): 

http://www.urv.es 

També podeu consultar la pàgina web de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut: 

http://www.urv.es/fmcs 

9


Plànol general dels edificis del centre i ubicació de l’aulari 

(11.000 m 2 ) 

EDIFICI 0 (en remodel·lació) 

• àrea de restauració (autoservei) 

• telèfon públic 

• aula de pràctiques multidisciplinar 

• sala de dissecció 

• osteoteca 

• seminari 1 

• despatxos professors 

• laboratoris de recerca i estabulari 

• servei d’informàtica 

• servei de microscopia electrònica 

• laboratori Física Mèdica 

• sala d’estudis 

EDIFICI 1 

• biblioteca 

• aules 1101, 1102, 1103 (1a planta) 

• aules 1201, 1202, 1203 (2a planta) 

• seminari nou (3a planta) 

• departaments: 

• Ciències Mèdiques Bàsiques 

• Medicina i Cirurgia 

EDIFICI 2 

• aula magna (planta -1) 

EDIFICI 3 

• laboratoris de pràctiques (planta -1): 

• morfològiques L (3001) 

• morfològiques M (3002) 

• fisiològiques F (3003) 

• aula informàtica docent (3004) 

• laboratoris de recerca (planta baixa) 

• aules 3101, 3102 (1a planta) 

EDIFICI 4 

• consergeria 

• secretaria 

• deganat 

• delegació d'alumnes 

• servei de copisteria 

• aules d’informàtica usuaris 

• despatxos professors 

• administrador 

10


ORGANITZACIÓ DEL CENTRE (FMCS) 

r ENSENYAMENTS 

Els ensenyaments que s'imparteixen a la FMCS el curs acadèmic 2001-2002 són els 

següents: Llicenciatura en Medicina 

Diplomatura en Fisioteràpia 

r ÒRGANS COL·LEGIATS DE GOVERN 

A més del Claustre Universitari, la Junta de Govern i altres comissions delegades, comuns 

a tota la Universitat, la FMCS disposa de la seva pròpia Junta de Centre i dos consells 

de departaments (Dept. Ciències Mèdiques Bàsiques -CMB- i Dept. Medicina i Cirurgia 

-MiC-), que cada tres anys es renoven. 

2.1. EQUIP DE GOVERN 

I·lm. Sr. Degà: 

I·lm. Srs. Vicedegans: 

Professor Secretari: 

Coordinador Fisioteràpia: 


Montserrat Giralt Batista 

M. Rosa Fenoll Brunet 

José Luis Paternáin Suberviola 

Salvador Montull Morer 

2.2. MEMBRES DE LA JUNTA DE FACULTAT 

r EQUIP DE GOVERN 

Rodrigo C. Miralles Marrero (president) 

Montserrat Giralt Batista 

M. Rosa Fenoll Brunet 

José Luis Paternáin Suberviola (secretari) 

Salvador Montull Morer 

r REPRESENTANTS DEL PROFESSORAT 

Arija Val, Victòria 

Bardají Ruíz, Alfredo 

Closa Monasterolo, Ricardo 

Escribano Subias, Joaquín 

Guarro Artigas, Josep 

Martínez Vea, Alberto 

Masana Marín, Lluís 

Plana Solé, M. Glòria 

Richart Jurado, Cristobal 

Santafé Martínez, Manel 

Solà Alberich, Rosa 

Tomàs Ferré, Josep M. 

11


Vidal Marsal, Francesc 

Sardà Auré, Pilar 

Casajuana Briansó, Carmen 

Figueras Salvat, Ma José 

Jové Sans, Montserrat 

Mayayo Artal, Emili 

Sirvent Calvera, Josep 

Mallol Mirón, Jordi 

Piera Lluch, Verónica 

Sánchez Cervelló, Domènech José 

r REPRESENTANTS D’INSTITUCIONS SANITÀRIES 

Duran Navarro, Jaume (Hospital Joan XXIII) 

Labad Alquézar, Antonio (Institut Pere Mata) 

Pla Farnós, Roger (Hospital Sant Joan) 

r REPRESENTANTS DEL PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS 

Aguilar Lázaro, Amparo 

Garciapons Miranda, Susana 

Pallàs Saigí, Montserrat 

Ribalta Vives, Josep 

Valdivieso Álvarez, José Luis 

r REPRESENTANTS DELS ESTUDIANTS 

Els càrrecs de representació dels estudiants a Junta de Centre es renoven anualment. 

Les eleccions tenen lloc durant els primers mesos del curs acadèmic. 

Representants dels estudiants a Junta de Centre: 

-10 estudiants de l’ensenyament de Medicina 

- 4 estudiants de l’ensenyament de Fisioteràpia 

- 1 estudiant de tercer cicle 

2.3. COMISSIONS 

Membres Comissió Acadèmica 

Rodrigo C. Miralles Marrero Degà de la FMCS (president) 

Xavier Llauradó Vidilla Cap de Secretaria (secretari) 

M. Rosa Fenoll Brunet Vicedegana 

Montserrat Giralt Batista Vicedegana 

Josep Guarro Artigas 

Representant professors Dept. CMB 

Francesc Vidal Marsal Representant professors Dept. MiC 

Salvador Montull Morer Representant professors 

Arantxa Llano Sanchez Representant alumnes Medicina 

Youcef Adel Azeli 

Representant alumnes Medicina 

Victor Carmona Ribot Representant alumnes Medicina 

Anna Lluisa Cardial 

Representant alumnes Fisioteràpia 

Javier Poblet Sobrino 

Representant alumnes Fisioteràpia 

12


Membres Comissió de Biblioteca 

Rodrigo C. Miralles Marrero Degà de la FMCS (president) 

Susana Garciapons Miranda Cap de Biblioteca (secretària tècnica) 

Manel Santafé Martínez Representant professor Dept. CMB 

Francesc Vidal Marsal Representant professor Dept. MiC 

M. Glòria Plana Solé Representant professor Fisioteràpia 

Antonio Labad Alquézar Representant institució sanitària (IPM) 

Roger Plà Farnós 

Representant institució sanitària (HSJ) 

Jaume Duran Navarro Representant institució sanitària (HJXXIII) 

Jordi Mestres Lucero 

Representant alumnes Medicina 

Ma Luisa Valdivieso 

Rrepresentant alumnes Fisioteràpia 

Membres Comissió d’Espais 

Rosa Solà 

Presidenta 

Jordi Salas 

Secretari 

Rodrigo C. Miralles Marrero Degà de la FMCS 

Prof. Miguel López Tortosa Representant Junta FMCS 

Joan Fernández 


Josep Cano 


R. Closa Representant professors Dept. MiC 

José Luis Valdivieso 

Representat PAS 

Carme Casajuana 

Representat professors Fisioteràpia 

Youcef Adel Azeli 

Representant alumnes 

Francesc Vidal Marsal Director departament MiC 

Josep Guarro Artigas 

Director departament CMB 

Membres Comissió Electoral 


José Luis Paternáin Suberviola 

Manel Santafé 

Julen Fernández Plana 

José Luis Valdivieso 

Degà de la FMCS 

Secretari 

Representant Professorat 

Representat alumnes 

Representat PAS 

Membres Comissió de Selecció d’Estudiants en Programes de Mobilitat 

Maria Rosa Fenoll 

Presidenta 

Miguel López Tortosa Professorat 

Glòria Plana 

Professorat 

Verònica Ruíz 

BRI 

Membres Comissió Mixta Hospital de Joan XXIII 

Constituïda per 5 representants de la URV i 5 representants de l’Hospital Universitari 

de Tarragona Joan XXIII (ICS), alternen presidència cada any: 

Lluís Arola Ferrer 

Rosa Solà Alberich 

Rector de la URV o 

Vicerectora de Comunitat Universitària 

(persona en qui delega el rector de la URV) 


Manuel Molina Clavero Gerent de la URV 

Josep Guarro Artigas Director del Departament CMB 

13


Francesc Vidal Marsal 

Jaume Duran Navarro 

Guillermo Bardají Alvarez 

Cristobal Richart Jurado 

Ignacio Pasqual Moro 

Alberto Martínez Vea 

Aguilar Naranjo, J. Jacobo 

Director del Departament MiC 

Director mèdic Hospital Joan XXIII 

Director gerent Hospital Joan XXIII 

Cap de Servei Hospital Joan XXIII 

Representant Hospital Joan XXIII (ICS) 

Representant Hospital Joan XXIII 

(secretari) 

Membres Comissió Mixta Hospital de Sant Joan 

Constituïda per 5 representants de la URV i 5 representants de l’Hospital Universitari 

Sant Joan de Reus, alternen presidència cada any: 


Rosa Solà Alberich 

Rector de la URV o 

Vicerectora de Comunitat Universitària 

(persona en qui delega el rector de la URV) 



Francesc Vidal Marsal Representant del Dept. MiC 

Josep Guarro Artigas Representant del Dept. CMB 

Ernest Benach Pascual President del Consell d'Administració 

Lluís Nualart Berbel Gerent Hospital Sant Joan 

Roger Pla Farnós 

Director mèdic Hospital Sant Joan 

Daniel Del Castillo Déjardin President Junta Facultativa Hospital Sant Joan 

Jorge Joven Maried Representant dels facultatius Hospital Sant Joan 

Eduard Prats Alonso (secretari) 

Membres Comissió Mixta Institut Pere Mata (IPM) 

Constituïda per 4 membres representants de la URV i per 4 membres representants 

de l’Institut Pere Mata: 


Rector de la URV o persona en qui delegui 



Francesc Vidal Marsal Director del Dept. Medicina i Cirurgia 

Joan Amigó Ferrater 

Gerent i vocal del Consell d’Administració IPM 

Elisabet Vilella Cuadrada Cap d’unitat responsable de formació i investigació IPM 

Josep García Ibañez 

Metge cap d’unitat responsable 

de l’activitat psicoterapèutica IPM 

Antonio Labad Alquézar Metge cap d’unitat responsable d’organització 

Joan Ventura Serra Pagès (secretari) 

Membres Comissió d’Estudiants 

Els membres de la Comissió d'Estudiants són els delegats de cada curs i un 

representant de cada associació d'estudiants. 

14


Representants de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut al Claustre Universitari 

Degà de la FMCS 


Dept. Medicina i Cirurgia Francesc Vidal Marsal 

Pilar Sardà Auré 

Antoni Castro Salomó 

Alberto Martínez Vea 

Cristóbal Richart Jurado 

Dept. Ciències Mèdiques Bàsiques Josep Guarro Artigas 

Josep Francisco Cano Lira 

Jordi Mallol Mirón 

Emilio Mayayo Artal 

Verònica Piera Lluch 

Domènec Sánchez Cervelló 

Manel Santafé Martínez 

Alumnes 

Medicina: Aranzazu Llano Sánchez 

Fisioteràpia: Marta Compte Jornet 

PAS 

Amparo Aguilar Lázaro 

José Luis Valdivieso Álvarez 

15


2.4. DEPARTAMENTS 

r DEPARTAMENT DE CIÈNCIES MÈDIQUES BÀSIQUES (CMB) 

Director: Josep Guarro Artigas 

Secretari: Domènec Sánchez Cervelló 

Telèfon: 977 75 93 06 

Relació de docència i professorat al seu càrrec: 

ANATOMIA HUMANA 

Castellote Caixal, Manuel 

Cobos Carbó, Pedro 

Jové Sans, Montserrat 

Piera Lluch, Verònica 

Torrente Parra, Miguel 

Castillo Escudero, Alejandro 

Cuartero Ximénez de Embun, Josep 

Martínez Tellols, Carlos 

Sempere Durán, Tomàs Lluís 

ANATOMIA PATOLÒGICA 

Bernat Landoni, Roger 

Martí Climent, Esther 

Mayayo Artal, Emili 

Raventós Estellé, Antonio 

Razquin Lizarraga, M. Socorro Sirvent Calvera, Joan J. 

Díaz Fernández, M. Lluïsa 

BIOESTADÍSTICA 

Gomis de Barberà, Teresa 

BIOLOGIA 

Figueras Salvat, M. José 

BIOQUÍMICA 

Cabré Bargalló, Maria 

Gómez Arnaiz, Mercedes 

FARMACOLOGIA 

Giralt Batista, Montserrat 

Mallol Mirón, Jordi 

Ortin Font, Francesca 

Sala Barbany, Joan 

Inza Rojas, Isabel 

Folch López, Jaume 

Paternáin Suberviola, José Luis 

Mallol Mirón, Frederic 

Nogués Llort, Rosa 

Sureda Batlle, Francesc Xavier 

FÍSICA MÈDICA 

López Tortosa, Miguel 

FISIOLOGIA HUMANA 

Albina Chicote, M. Luisa 

Bosch Sabater, Joan 

Pinto Mateos, Bernardo 

Sánchez Cervelló, Domènec 

HISTOLOGIA i NEUROBIOLOGIA 

Fenoll Brunet, M. Rosa 

Lanuza Escolano, M. Àngel 

Santafé Martínez, Manel 

Mariné Grau, Mònica 

Bellés Mateu, Montserrat 

Canals Ventín, M. Purificación 

Pujol del Pozo, Andreu 

García Sancho, Neus 

Rigau Mas, Josepa 

Tomàs Ferré, Josep 

16

MEDICINA LEGAL 

Turó García, Francisco de Asís 


MEDICINA PREVENTIVA 

Arija Val, Victòria Carbonell Riera, Joan M. 

Fernandez Ballart, Joan 

Guix Oliver, Joan 

Murphy, Michelle 

Olona Cabases, Montserrat 

Santamaria Puig, Josep M. 

Rico Romero, M. Ángeles 

Cucó Pastor, Gemma 

MICROBIOLOGIA 

Cano Lira, Josep 

Gené Díaz, Josefa 

Guarro Artigas, Josep Pastor Molas, Xavier F. 

Pujol Bajador, Isabel 

Punsola Solé, Lluís 

Vidal Torres, Ma Pilar 

RADIOLOGIA 

Anglada Tort, Lluís 

Martín Muñoz, Lluís 

Ramos Gadea, Anna 

TOXICOLOGIA 

Domingo Roig, Josep Lluís 

Ortega Pérez, Arturo 

BECARIS 

Agramunt de Gracia, M. Carme 

Bocio Sanz, Ana 

Calduch Estrem, Misericòrdia 

Capilla Luque, Xavier 

Esparó Hidalgo, Griselda 

García Sánchez, Dania 

González García, Maria Carmen 

Linares Vidal, Ma Victòria 

Ortoneda Pedrola, Montserrat 

Rodríguez Morejón, Kendra 

Salón Cabré, Maria Isabel 

Salvadó Artells, Marçal 

Soler Falgàs, Lara 

Solé Ollé, Maria 

Stchigel, Alberto Miguel 

Torres Domingo, Anna 

Hernández Oter, Ramon 

Mur Restoy, Encarna 

Sauras Belenguer, Ma Jesús 

García Sayago, Francisco 

(Toxicologia) 

(Toxicologia) 

(Microbiologia) 


(Medicina Preventiva) 


(Histologia) 

(Bioquímica) 

(Biologia) 


(Histologia) 

(Física Mèdica) 




(Bioquímica) 

71 PROFESSORS EN TOTAL 

16 BECARIS 

17


r DEPARTAMENT DE MEDICINA I CIRURGIA (MiC) 

Director: Francesc Vidal Marsal 

Secretari: Antoni Castro Salomó 

Telèfon: 977 75 93 05 

Relació de docència i professorat al seu càrrec: 

CIRURGIA 

Baeta Capellera, Eduard 

Bardají Pascual, Carlos 

Calmet i Garcia, Jaume 

Castillo Dejardín, Daniel del 

Corbella Jacob, Eduard Coronas Riba, José M. 

Díaz Torrens, José 

Escuder Pérez, Jordi 

Espeso Sentís, Olga 

Giné Gomà, Josep 

Gris Yrayzoz, Fernando 

Hernández González, Mercè 

Jara Llussà, Jordi 

Jordà Fernández, Gerard 

Llauradó Barenys, Xavier 

Luengo Rodríguez de Ledesma, Luis 

Marsal Cavallé, Francesc 

Martín Peredero, Vicente 

Miralles Marrero, Rodrigo C. 

Pla Farnós, Roger 

Prieto Amigó, Joan M. 

Pujol Bosch, Francesc 

Rodríguez de Andrés, José Luis 

Royo Cuadra, Ma Yolanda 

Ruiz Guillén, Antonio 

Sánchez Cano, Juan José 

Sánchez Marín, Antonio 

Sánchez Pérez, Jesús José 

Sentís Escamilla, Víctor 

Server Pérez, Federico 

Vañó Rufas, Joan 

Vicente Guillén, Vicente 

DERMATOLOGIA 

Azón Masoliver, Antoni 

Turégano Fuentes, Maria Pilar Susana 

Simó Esqué, Maria 

Vilaplana Vilaplana, Joan 

HISTÒRIA DE LA MEDICINA 

Sánchez Ripollés, Josep M. 

FISIOTERÀPIA 

Aguilar Naranjo, Juan J. 

Arbós Margalef, Nativitat 

Bernal Alarcón, Glòria 

Cabistany Cabistañ , Jesús 

Estil·les Cusidó, Teresa 

Fiestas Iglesia, Pilar 

González Ramírez, Juan 

Guerrico Gazpio, Fernando 

López Villada, Juan Antonio 

Miralles Rull, Iris 

Montull Morer, Salvador 

Plana Solé, M. Glòria 

Redondo Brunet, Anna 

Aguilera Barea, Antonio 

Batista Llamas, M. Francesca 

Bigorra Solanes, Montserrat 

Casajuana Briansó, M. Carmen 

Fernández Reche, Francisco 

Garrido Marchal, María Santos 

Grasa Sánchez, M. del Mar 

Inglés Novell, Montserrat 

Lorenzo Sánchez, Anna Cristina 

Molins Roca, Jacinta 

Ortega Company, A. Manuel 

Ramogosa Armengol, Àngels 

Riera Alonso, Antonio 

18


Riera Torruella, Montserrat 

Sans Jové, Albert 

Sentís Sahún, Dolors 

Vidal Ortiz, Leonor V. 

Salvat Salvat, Isabel 

Santos Andrés, José Francisco 

Vallverdú Gené, Josep 

Vidaller Badia, M. Paz 

MÈDIQUES 

Aguilar Bargalló, Xavier Alegret Colomé, Josep M. 

Alonso Rubio, Santiago 

Auget Quintillà, Teresa 

Bardají Ruiz, Alfredo 

Borràs Balada, Joan Lluís 

Broch Montané, Montserrat Maria Boqué Oliva, Ma Carme 

Esteban Reboll, Manuel Federico Febrer Martínez, Gabriel de 

Fontova Garrofé, Ramon 

Franco Bonafonte, Luis 

Furquet García, Fèlix 

Gaig Jané, Pere 

García Ortega, M. Pilar 

González Menacho, Jordi 

Gumà Padró, Josep 

Hernández i Flix, Salvador Josep 

Jammoul, Ali Mohamed 

Joven Maried, Jorge 

Llorente i Cabrera, Andreu Manzanares Errazu, José M. 

Marés Segura, Rafael 

Martín Lujan, Francisco 

Martínez Vea, Alberto 

Masana Marín, Lluís 

Massot Punyet, Romà 

Mercé Klein, Jorge 

Nualart Berbel, Lluís Oliver Rotellar, Jesús A. 

Ortiz Castellón, Nicolau 

Palazón Molina, Òscar 

Papo Berger, Miguel 

Pascual Torres, Domènec 

Pedreño Egea, Javier 

Peraire Forner, Josep Joaquim 

Prats Alonso, Eduard 

Quer Boniquet, Joan Carles 

Richart Jurado, Cristóbal 

Rello Condomines, Jordi 

Rull Bartomeu, Maria 

Sanz Girgas, Esther 

Sardà Auré, Pilar 

Simón Muela, Immaculada 

Torre Alonso, Luis 

Turegano Fuentes, Pilar 

Vallvé Torrente, Joan Carles 

Vendrell Ortega, Joan Josep 

Vidal Marsal, Francesc 

Viladés Laborda, Consuelo 

NUTRICIÓ 

Bonada Sanjaume, Anna 

Salas Salvadó, Jordi 

O R L 

Enjuanes Prades, Jordi 

Risco Arenas, Josep 

OBSTETRÍCIA I GINECOLOGIA 

Albaigès Baiget, Gerard 

Cavallé Busquets, Pere 

De la Flor López, Miriam 

Miralles Pi, Ramon M. 

Garcia Lorda, Pilar 

Morelló Castro, Glòria 

Boj Borbones, Joaquim 

Cavallé Vallverdú, Pere 

Herraiz Martínez, Mariano 

Torres Ardamuy, Sílvia Dolors 

19


OFTALMOLOGIA 

Callizo Tomás, Josep 

Pérez Mencio, Javier Ramón 

Pardo Sainz, Augusto Octavio 

Romero Aroca, Pere 

PATOLOGIA GENERAL 

Cartañà Benet, Anton 

Castro Salomó, Antoni 

Descarrega Queralt, Ramon 

Donado-Mazarrón Romero, Àngel Julián 

Jové Balañà, Jordi 

Llor Vila, Carles 

Manresa Presas, Josep M. Olivé Plana, Josep M. 

Palacio Lapuente, Fernando 

Solà Alberich, Rosa 

PEDIATRIA 

Allué Martínez, Xavier 

Batlle Caravaca, Francesc Xavier 

Closa Monasterolo, Ricardo 

Escribano Subias, Joaquín S. 

Gómez Papí, Adolfo 

Moralejo Benítez, José 

Vizamanos Lamotte, Bárbara 

PSIQUIATRIA 

Aguilera Inés, Francisco José 

Garcia Sisó, Andrés 

Infante Fuentes, Antonio 

Novo Gueimonde, Lídia 

Peris Mingot, Jordi 

Rosich Estragó, Marcel 

Valero Oyarzabal, Joaquín 

BECARIS 

Capdevila Muñoz, Francesca 

Domenech i Calvet, Joan 

Rodríguez González, Enrique 

Rofes Moliner, Ma Lourdes 

Badenas Guinjoan, Carlos 

Balaguer Santamaria, José Alberto 

Castillejo de Villasante, Gemma 

Díez Guasch, Rosa Eusebia 

Feliu Rovira, Albert 

Martí Henneberg, Carles 

Soler Pérez, José Luis 

Garcia Ibáñez, José 

Gutiérrez Garbayo, M. Asunción 

Labad Alquézar, Antonio 

Peña Roca, Juan Manuel 

Puigdevall Ruestes, Margarita 

Ruiz Herrero, Joaquín 

Vilella Cuadrada, Elisabet 

(Pediatria) 

(Cirurgia) 

(Fisioteràpia) 

(Psiquiatria) 

(Cirurgia) 

174 PROFESSORS EN TOTAL 

5 BECARIS 

20


2.5. INSTITUCIONS SANITÀRIES ASSISTENCIALS DOCENTS 

r HOSPITALS UNIVERSITARIS: 

Hospital Universitari Joan XXIII (Tarragona) 

c/ del Dr. Mallafrè Guasch, s/n Tel. 977 29 58 00 

E-43007 Tarragona Fax 977 22 40 11 

Hospital Universitari de Sant Joan de Reus (Reus) 

c/ de Sant Joan, s/n Tel. 977 31 03 00 

E-43201 Reus Fax 977 32 36 90 

r HOSPITAL UNIVERSITARI PER A LA PSIQUIATRIA: 

Institut Pere Mata (Reus) 

carretera de l’Institut Pere Mata Tel. 977 31 00 66 

E-43205 Reus Fax 977 31 94 00 

r HOSPITALS ADSCRITS A LA UNIVERSITAT: 

Hospital Verge de la Cinta (Tortosa) 

c/ de les Esplanetes, 44-58 Tel. 977 51 91 00 

E-43500 Tortosa Fax 977 44 04 36 

Pius Hospital (Valls) 

c/ de Sant Francesc, s/n Tel. 977 60 21 21 

E-43800 Valls Fax 977 60 50 14 

r HOSPITALS COL·LABORADORS: 

Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (Tarragona) 

Rambla Vella, 14 Tel. 977 23 50 12 

E-43003 Tarragona Fax 977 23 50 12 

r CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT UNIVERSITARIS: 

ABS Riera Miró 

Riera de Miró, 75 Tel. 977 77 29 58 

E-43203 Reus Fax 977 34 19 59 

CAP Torreforta 

c/ de la Gomera, s/n Tel. 977 54 18 08 (ext. 21) 

E-43006 Torreforta Fax 977 55 12 00 

CAP Dr. Sarró Roset 

c/ de Vallvera, 8 Tel. 977 60 11 10 

E-43800 Valls Fax 977 61 28 34 

21


CAP Sant Pere 

Ctra de Riudoms, 53 Tel 977 32 11 12 

E-43205 Reus 

CAP Sant Jordi 

Avda. Sant Jordi, 31 Tel 977 34 59 13 

E-43201 Reus 

CAP Bonavista 

Carrer set, 22-23 Tel 977 55 10 96 

E-43100 Bonavista 

22


2.6. PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS 

Nom Categoria professional i Servei Nom Categoria professional i Servei 

Aguilar Lázaro, Amparo 

Tècnic de laboratori 

Dept. CMB 

Artacho Artacho, Nieves 

Auxiliar administrativa 

Deganat 

Cobos del Rosal, M. Carmen 

Auxiliar de serveis 

Consergeria 

Chernichero Fernández, Esperanza 

Tècnic auxiliar suport 

Estabulari i Laboratoris 

Fernández Mestre, Joan Pere 


Consergeria 

Figuerola Romano, Iolanda 


Dept. CMB 

García de Mateos Mariné, Agustí 

Auxiliar administratiu 

Secretaria 

Garciapons Miranda, Susana 

Ajudant de biblioteca 

Biblioteca 

González Martorell, Trinitat 


Dept MiC 

Heras Ibáñez, Mercedes 


Dept. MiC 

Irún Saladie, Maria Carme 

Auxiliar de biblioteca 

Biblioteca 

Llauradó Vidilla, Francesc Xavier 

Cap de secretaria 

Secretaria 

Llorens Caparó, Pilar 

Auxiliar Biblioteca 

Biblioteca 

Moncusí Mercadé, Mercè 

Tècnic 

Servei Microscopia Electrònica 

Mateo Ruiz, Antonio 

Ajudant de Biblioteca 

Biblioteca 

Morant Echevarne, Juan José 

Tècnic 

Servei Protecció Radiològica 

Pallàs Saigí, Montserrat 

Auxiliar administratiu 

Dept. CMB 

Piñol Margalef, Joana Josepa 


Consergeria 

Ribalta Vives, Josep 


Dept. MiC 

Rodríguez Cobos, José Luis 


Consergeria 

Sabaté Rull, Albert 

Auxiliar Administratiu 

Secretaria 

Sánchez Lozano, Rosa 

Servei Protecció Radiològica 

Sanmartí Solé, Carme 


Dept. CMB 

Segú i Ferré, Olga 

Administrativa 

Dept. MiC 

Luis Miguel Sanz Gutiérrez 

Tècnic Informàtic 

Valdivieso Álvarez , José Luis 

Administrador 

FMCS 

Valencia Ortiz, Juan 

Tècnic auxiliar de suport 

Estabulari i Laboratoris 

23


2.7. REGLAMENT DE FUNCIONAMENT DEL CENTRE 

REGLAMENT DE RÈGIM INTERN DE LA FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE 

LA SALUT DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI 

TÍTOL PRIMER 

De la naturalesa i funcions 

Article 1r 

La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut forma part de la Universitat Rovira i Virgili 

en virtut de la llei catalana 36/1991, de 30 de setembre, i els Estatuts de la Universitat 

Rovira i Virgili, Decret 214/1994, de 26 de juliol. 

La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut és l’òrgan encarregat de la gestió i de 

l’organització dels ensenyaments universitaris de Medicina i Fisioteràpia així com d’altres 

ensenyaments de Ciències de la Salut que es puguin crear destinats a l’obtenció dels 

corresponents títols acadèmics. 

Article 2n 

Són funcions de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut les que s'estableixen en 

els Estatuts de la Universitat Rovira i Virgili, les normes que els desenvolupin per als 

centres i aquelles altres que vinguin determinades per les normatives vigents. 

TÍTOL SEGON 

Dels òrgans de govern 

Article 3r 

Els òrgans de govern de la Facultat són la Junta de Facultat, el/la degà/na, els/les 

vicedegans/nes i el/la secretari/ària. 

Article 4t 

La Junta de Facultat és l’òrgan col·legiat de representació i govern ordinari de la Facultat. 

Article 5è 

La Junta de Facultat estarà integrada per un màxim de cinquanta membres de la pròpia 

Facultat, un 46% dels quals almenys ha d’estar en possessió del títol de doctor. Es 

distribueixen de la manera següent: 

a) El/la degà/na, els/les vicedegans/nes i el/la secretari/ària. 

b) Un 50% de professors ordinaris vinculats administrativament a la Facultat, 

inclosos els membres nats previstos a l’apartat a), i amb una distribució 

proporcional a la càrrega docent de cadascun dels departaments. 

c) Un 10% de membres d’altre personal docent i investigador vinculat 

administrativament a la Facultat. 

d) Un 30% d’estudiants matriculats a la Facultat. 

e) Un 10% de membres del personal d’administració i serveis adscrit a la Facultat, 

elegits per i entre aquest col·lectiu. 

24


Al marge dels 50 representants esmentats, també s'incorporarà a la Junta un representant 

de cadascuna de les tres institucions sanitàries universitàries designat pel màxim òrgan 

col·legiat de cada institució sanitària i anomenat pel degà. Si els representants de les 

institucions sanitàries concertades són personal acadèmic amb plaça assistencial o 

vinculada, han de tenir-se en compte en el còmput de personal acadèmic, respectant 

el màxim del 60% establert a l’art. 57 b) dels EURV. 

Article 6è 

a) Els professors ordinaris vinculats administrativament a la Facultat han d’elegir 

els seus representants a la Junta de Facultat. 

b) Els membres d’altre personal docent i investigador vinculat administrativament 

a la Facultat han d’elegir els seus representants, entre els quals hi ha d’haver, 

com a mínim, un professor associat, un investigador i un ajudant, sempre que la 

Facultat disposi d’aquest personal acadèmic. 

c) Els estudiants matriculats a la Facultat han d’elegir els seus representants 

proporcionalment al nombre d’alumnes matriculats a cadascun dels 

ensenyaments vinculats administrativament a la Facultat, tot garantint la 

presència, com a mínim, d’un representant dels ensenyaments de Doctorat. 

d) El personal d’administració i serveis adscrit a la Facultat ha d’elegir els seus 

representants d’acord amb els criteris que consideri adients. 

Article 7è 

Els membres de la Junta de Facultat són elegits pels seus respectius col·lectius cada tres 

anys, excepte els representants de l’alumnat, que ho seran cada any. 

Article 8è 

La Junta de Facultat té les competències que estableixen els Estatuts de la Universitat 

Rovira i Virgili, totes les altres que les normes que els desenvolupin li atribueixin, i les 

que vinguin determinades per la normativa vigent. 

Article 9è 

La Junta de Facultat serà convocada pel degà/na o a petició d’una cinquena part dels 

membres de la Junta. En aquest darrer cas, la Junta haurà de ser convocada en el 

termini de deu dies lectius després que la petició hagi estat formalitzada a la Secretaria 

de la Facultat. 

Article 10è 

En l’escrit de convocatòria s'indicarà el lloc, l’hora de reunió i l’ordre del dia. A més, 

s'adjuntarà una còpia dels documents que calguin, o bé, si escau, aquests es dipositaran 

a la Secretaria del centre. 

Article 11è 

La convocatòria de la Junta de Facultat i l’ordre del dia hauran d’ésser rebuts pels seus 

membres amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores. 

25


Article 12è 

La Junta quedarà vàlidament constituïda en primera convocatòria si hi és present la 

majoria absoluta dels seus membres, sota la presidència del degà/na o vicedegà/na en 

qui hagi delegat. En segona convocatòria, que tindrà lloc mitja hora després de la 

primera, quedarà vàlidament constituïda si hi és present la tercera part dels seus membres 

sota la presidència del degà/na o vicedegà/na en qui hagi delegat. 

Article 13è 

L’assistència a la Junta té caràcter personal. El vot no és delegable. 

Article 14è 

El/la secretari/ària de la Facultat actuarà com a secretari/ària de la Junta, i podrà ésser 

substituït, en cas d’absència, per qui designi el/la degà/na. 

Article 15è 

El/la secretari/ària aixecarà acta de cada sessió que es dugui a terme. Hi especificarà, 

necessàriament, els assistents, l’ordre del dia de la reunió, les circumstàncies de lloc i 

temps en què ha tingut lloc, els punts principals de les deliberacions, així com el contingut 

dels acords adoptats. 

Les actes s'aprovaran en la mateixa sessió o en la següent. No obstant això el/la secretari/ 

ària podrà emetre certificats sobre els acords específics que s'hagin adoptat, sens 

perjudici de la ulterior aprovació de l’acta. 

Article 16è 

La Junta de Facultat debatrà i adoptarà acords i resolucions sobre els punts que constin 

a l’ordre del dia. Això no obstant, la Junta podrà decidir, en el moment de constituir-se, 

la inclusió de nous temes en l’ordre del dia si hi són presents tots els membres i la 

majoria en declara la urgència. 

Article 17è 

Els acords, excepte els que s'expressen en els articles 23 i 24, es prendran per majoria 

simple. En cas de produir-se un empat, ha de decidir el vot de qualitat del degà. 

Article 18è 

Les votacions seran a mà alçada, a excepció d’aquelles resolucions o acords que afectin 

els drets fonamentals de l’article 18.1 de la Constitució, o quan el vot secret sigui 

sol·licitat per una quarta part dels assistents a la Junta. 

Article 19è 

Els acords adoptats per la Junta de Facultat seran efectius des del moment que s'aprovin, 

si no és que el mateix acord disposi una altra cosa. Els esmentats acords seran públics 

es notificaran als òrgans de la Universitat que correspongui. 

26


Article 20è 

Podran constituir-se, per acord de la Junta de Facultat, les comissions delegades que es 

considerin oportunes, entre les quals hi haurà la comissió acadèmica, la de biblioteca 

i la d’infraestructures. En fer-ho, se n’hauran d’especificar la composició i funcions. 

Article 21è 

D’acord amb els Estatuts de la Universitat Rovira i Virgili i amb la normativa electoral 

general, el/la degà/na serà elegit per la Junta de Facultat d’entre els seus professors 

dels cossos docents universitaris, amb dedicació a temps complet, i serà nomenat pel 

rector/a. El seu mandat tindrà una durada màxima de tres anys i podrà ser renovat 

consecutivament una sola vegada. 

Article 22è 

El/la degà/na té les competències que li atribueixen els Estatuts de la Universitat Rovira 

i Virgili i totes les altres funcions relatives al centre que aquest Reglament no atribueixi 

a la Junta de la Facultat. 

Article 23è 

Els/les vicedegans/nes i el/la secretari/ària són designats pel degà/na. Els requisits per 

a la seva designació i atribucions són els establerts pels Estatuts de la Universitat Rovira 

i Virgili, les normes que els desenvolupin i les que vinguin determinades per la normativa 

vigent. 

Article 24è 

El/la degà/na podrà ser cessat en el seu càrrec d’acord amb el que estableix l’article 

193 dels Estatuts de la Universitat Rovira i Virgili. 

TÍTOL TERCER 

De la reforma 

Article 25è 

El/la degà/na, prèvia consulta amb l’equip deganal, o bé una dècima part dels membres 

de la Junta de Facultat poden proposar la reforma d’aquest reglament, la qual requerirà 

l’acord de la majoria absoluta dels vots emesos. 

DISPOSICIÓ FINAL 

En tot allò no previst en els Estatuts de la Universitat Rovira i Virgili i en aquest Reglament, 

s'aplicarà la Llei 13/1989, d’organització, funcionament i règim jurídic de l’Administració 

de la Generalitat i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment 

administratiu. 

27


2.8. UNITATS DOCENTS HOSPITALÀRIES 

r JUSTIFICACIÓ 

L’ensenyament de Medicina a la Universitat Rovira i Virgili data des de l’any 1977. 

S'imparteix a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus, que és operativa des 

de 1981, primer com a delegació de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. 

A l’edifici de la Facultat de Reus, es duen a terme les classes teòriques i pràctiques 

preclíniques. En el període clínic els estudiants han estat distribuïts per a les pràctiques, 

tradicionalment, entre els hospitals universitaris de Sant Joan i Joan XXIII, l’Institut Pere 

Mata per a psiquiatria, així com en els hospitals associats i col·laboradors (Sant Pau i 

Santa Tecla, Pius Hospital de Valls, Verge de la Cinta a Tortosa). A més, la Facultat de 

Reus ha estat pionera en la incorporació de la xarxa extrahospitalària a la docència de 

pregrau ja que diversos especialistes d’aquestes àrees són professors de la Facultat i els 

alumnes acudeixen a fer pràctiques a CAP de Reus i Tarragona. 

L’aplicació del nou pla d’estudis obliga a canviar el tipus d’ensenyament de forma que 

es posi l’accent en l’ensenyament pràctic que, en el cas del segon cicle o cicle clínic, 

ha d’arribar a una proporció del 70% del contingut lectiu. La pretensió és que els futurs 

metges es formin en contacte permanent amb una de les fonts bàsiques del coneixement 

mèdic, el pacient. És per això que la planificació d’aquest segon cicle en el pla nou s'ha 

volgut centrar en el fet que els alumnes passin la major part possible del temps en els 

centres sanitaris. 

La distribució territorial dels centres hospitalaris universitaris a Reus i Tarragona fa que 

s'aconsegueixi un millor aprofitament de l’estada hospitalària dels estudiants amb la 

seva ubicació gairebé contínua als centres sanitaris. D’aquesta manera, a més, es 

potenciarà una participació més gran dels professionals de la salut d’aquests centres 

en la docència universitària. 

Això implica que part dels continguts teòrics s'imparteixin en l’àrea docent més propera 

dels hospitals universitaris, fet per altra banda ja reflectit en els convenis de col·laboració 

entre les institucions, actualment en vigència. 

Per a una millor organització d’aquesta important tasca docent centrada en els dos 

hospitals universitaris, s'ha cregut convenient la creació d’una estructura organitzativa 

que garanteixi l’atenció correcta dels alumnes i la qualitat docent. Aquesta estructura 

és la que denominem UNITATS DOCENTS. 

r FUNCIONS 

Les funcions de les UD són: 

1. Impartir l’ensenyament pràctic clínic que designi la Facultat i el departament 

universitari corresponent. 

2. Impartir l’ensenyament teòric que designi la Facultat i el departament corresponent. 

3. Organitzar l’acolliment i l’estada dels alumnes en el centre. 

4. Garantir que s'acompleixin els horaris, i distribuir activitats dissenyades per la 

Facultat i els departaments segons les seves competències. 

28


r GESTIÓ ACADÈMICA 

1. Totes les funcions organitzatives, de secretaria, ubicació d’òrgans de direcció 

unipersonals i col·legiats, etc. romandran a la Facultat. 

2. El sistema d’avaluació serà únic per a les dues unitats docents, això implica 

realitzar els Exàmens en el mateix dia i hora, així com ésser una prova única. 

3. Les assignatures optatives i/o de crèdits de lliure elecció s'impartiran en el centre 

hospitalari que les ofereix, després de la resolució prèvia de la Comissió 

Acadèmica de la Facultat i l’aprovació de la Junta. 

r ORGANITZACIÓ DE LES UD 

Les UD estaran sota la direcció organitzativa única dels òrgans de govern de la Facultat 

de Medicina. 

Per a un millor control de les activitats dutes a terme a les UD, es designaran dos 

COORDINADORS per a cada unitat. 

Aquests coordinadors seran metges del centre sanitari i professors de la Facultat. Un 

d’ells serà proposat pel gerent del centre sanitari i l’altre pel degà de la Facultat i seran 

nomenats per la Comissió Mixta. 

Les funcions del coordinador nomenat pel degà de la Facultat seran les de garantir la 

marxa correcta dels aspectes docents en les UD. 

Les funcions del coordinador nomenat pel gerent de l’hospital seran les de vetllar i 

garantir els requisits bàsics per a la infraestructura que necessita la unitat docent. 

Podran assistir com a assessors a les reunions de la Comissió Mixta, si ho requereixen 

els temes a tractar. 

La resta d’estructures jeràrquiques coincidirà amb les docents i assistencials pròpies 

dels hospitals universitaris. 

Des del punt de vista de distribució de càrrega docent, el fet d’haver-hi dues UD no 

implicarà l'existència de dos grups d’alumnes als efectes de càlcul de plantilles, etc. 

Els responsables finals del funcionament de les UD des del punt de vista docent són el 

degà i els caps de departament universitari. 

r REQUISITS ESTRUCTURALS 

Les UD s'hauran de dotar de les estructures docents necessàries, espais, llibres, etc, 

que permetin el desenvolupament correcte de la tasca docent. 

Les comissions mixtes poden proposar millorar les infraestructures. 

29


2.9. ESTUDIANTS 

Els estudiants poden participar davant els òrgans de govern de la FMCS i la URV. 

Si algun alumne vol participar activament, cal que es presenti a les eleccions que hi ha a 

començament de curs als càrrecs següents: representants al Claustre Universitari, 

representants als consells de departament, representants a la junta de centre i representants 

a la Junta de Govern de la URV. Els càrrecs de representació dels estudiants a la junta de 

centre, als consells de departament i a la Comissió d'Estudiants de la URV es renoven 

anualment. Les eleccions tenen lloc durant els primers mesos del curs acadèmic. 

Representants dels estudiants a la junta de centre: 

10 estudiants de l’ensenyament de Medicina 

4 estudiants de l’ensenyament de Fisioteràpia 

1 estudiant de tercer cicle 

Representants dels estudiants a Consell de Departament CMB: 


1 estudiant de l’ensenyament de Fisioteràpia 


1 estudiant de l’ensenyament de Relacions laborals 

1 estudiant de l’ensenyament de Bioquímica 

1 estudiant de l’ensenyament d'enologia 

1 estudiant de l’ensenyament d'infermeria 

Representants dels estudiants a Consell de Departament MiC: 


3 estudiants de l’ensenyament de Fisioteràpia 


Representants dels estudiants a la Comissió d'Estudiants de la URV: 


La participació activa dels alumnes, des de la perspectiva de representar tot el 

col·lectiu d’estudiants, permet una comunicació directa amb els diferents òrgans de 

govern esmentats per tal d’expressar propostes o participar en la solució de problemes 

de la comunitat universitària. 

r OFICINA DE L’ESTUDIANT 

Està ubicada a la delegació d’estudiants en el primer pis de l’edifici 4. Està atesa per 

alumnes del centre i pel BACU. 

r BACU (Becari d’Atenció a la Comunitat Universitària) 

És un alumne becari que té com a principals funcions facilitar a tots els estudiants 

informació dels ajuts i serveis generals que ofereix la Universitat (borsa d’habitatge, 

servei d’esports, borsa de treball, borsa del llibre vell, etc.), així com de les activitats 

organitzades i promocionades pels organismes juvenils. 

Podeu contactar amb el BACU per telèfon: 977 75 93 26, per correu electrònic: 

bacufmcs@fmcs.urv.es o bé, visitant-lo, a l'Oficina de l’Estudiant en el seu horari d’atenció 

als alumnes. 

30


Al vestíbul de l’edifici 0 es pot trobar, en diferents taulers, tot tipus d’informació d’interès 

general per als alumnes (activitats culturals, científiques i esportives, beques, cursos, 

programes d’intercanvi). Setmanalment s'amplia i renova la informació. 

r ASSOCIACIONS D’ESTUDIANTS 

- AECS (Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut) 

- AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya) 

31


2.10 PROGRAMES DE MOBILITAT ACADÈMICA 

PROGRAMA SOCRATES-ERASMUS 

Durant el curs acadèmic 1998-1999, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut va 

posar en marxa la seva participació en el Programa Sòcrates-Erasmus, que permet la 

mobilitat d'estudiants i personal docent dins de la Comunitat Europea per a la realització 

d'activitats d'estudi amb reconeixement acadèmic (ECTS, European Crèdit Transfer System). 

Actualment, la FMCS té signats acords bilaterals amb les universitats d'Europa següents: 

Possibles destinacions : Estada Estudis nº Places 

Université de Liège (Bèlgica) 3 mesos Medicina 2 

http://www.ulg.ac.be 

Università degli studi di Padova (Itàlia) 3 mesos Medicina 2 

http://www.unipd.it 

Université Joseph Fourier Grenoble (França) 3 mesos Medicina 2 

http://www.ujf-grenoble.fr 

Göteborg Universitet (Suècia) 3 mesos Medicina 2 

http://www.gu.se 

Università degli studi di Modena e Reggio Emilia 3 mesos Medicina 2 

http://www.unimo.it 

Êcole de Kinesitherapie de Grenoble (França) 11 mesos Fisioteràpia 1 

Università degli studi di Padova (Itàlia) 3 mesos Fisioteràpia 2 

http://www.unipd.it 

Vienna University (Àustria) 3 mesos Medicina 2 

http://www.univie.ac.at/med-international/ECTSMED2.html 

Uppsala Universitet (Suècia) 3 mesos Fisioteràpia 2 

http://info.uu.se/presengl.nsf 

Entrega de sol·licituds : fins el 25 de gener a Secretaria FMCS. 

Documentació a entregar : application form, learning agreement, curriculum vitae, 

expedient acadèmic i acreditació coneixements d'idioma/es. 

La FMCS rebrà també el mateix nombre d'alumnes de cadascuna de les universitats 

participants. S'està treballant per ampliar aquesta participació progressivament. 

Podeu consultar les bases d'aquest programa a la biblioteca de la FMCS. 

PLA CAJAL- SICUE- SENECA 

Possibles destinacions : 

Qualsevol Facultat de Medicina d'Espanya on s'imparteixi nou pla d'estudis. 

Entrega de sol·licituds : fins el 25 de gener a Secretaria FMCS. 

Documentació a entregar : 

Sol·licitud, acord acadèmic, curriculum vitae i expedient acadèmic. 

32


Els estudiants que participen en aquest programa poden optar al "Plan Nacional de becas 

SÉNECA". 

PROGRAMA DRAC 

Possibles destinacions: 

Universitats dels Països Catalans que pertanyin a la xarxa de l'Institut Joan Lluís Vives. 

Entrega de sol·licituds : a Rectorat (Oficina de Relacions Internacionals). 

Hi han 2 convocatòries a l'any (novembre i maig - DRAC estiu). 

Condicions per a participar en els programes de mobilitat acadèmica : 

· Participació voluntària 

· Nacionalitat de la Unió Europea (Socrates-Erasmus) 

· Qualsevol nacionalitat (Pla Cajal i Programa Drac) 

Criteris de selecció de sol·licituds : 

· Bon expedient acadèmic (> NOTABLE) 

· Coneixement de l'idioma de la Universitat de destí 

· Motivació 

On trobar més informació : 

· Sessió informativa (desembre) 

· Biblioteca FMCS (manual de l'usuari ECTS) 

· Copisteria del centre (sol·licituds Socrates-Erasmus i Pla Cajal) 

· Oficina Relacions Internacionals del Rectorat URV (Programa Drac) 

· Tutories FMCS: Dimarts 12.00-14.00 

Dijous 16.00-18.00 

· Becari de relacions internacionals (BRI): és un estudiant becari que té com a principals 

funcions informar, facilitar i promoure la mobilitat acadèmica dels estudiants del 

centre i dels estudiants visitants. Podeu contactar amb el BRI per telèfon 977 75 93 

26, per correu electrònic: brifmcs@fmcs.urv.es o bé, visitant-lo, a l'Oficina de 

l'Estudiant en el seu horari d'atenció als alumnes. 

· Internet : 

http://www.europa.eu.int/en/comm/dg22/socrates/erasmus 

A aquesta web hi trobareu informació general del programa, els formularis de sol·licitud 

(application form) i els manuals d'usuari ECTS. 

http://www.ugr.es/~facmed/cdfm 

A aquesta web hi trobareu informació general del pla Cajal i la documentació a 

omplir: els formularis de sol.licitut i l'acord acadèmic. 

http://www.ijlv.uji.es 

A aquesta web hi trobareu informació general del programa Drac i informació general 

de l'Institut Joan Lluís Vives. 

33


2.11. SERVEIS GENERALS DE LA FACULTAT 

r BIBLIOTECA 

La FMCS disposa d'una biblioteca que compta amb un fons bibliogràfic de 5.153 

monografies, 155 tesis doctorals, 110 CD-ROM i 82 vídeos. Es reben 215 títols de 

publicacions periòdiques en suport paper i es té accés a 189 títols de revistes biomèdiques 

en format electrònic. Disposa d'una aula multimèdia. Està ubicada a l'edifici 1. 

Tots els alumnes matriculats tenen dret a la consulta i al préstec de llibres, tant a la 

biblioteca de la FMCS com a la resta de biblioteques de la URV. 

L'horari de la biblioteca és: 

De dilluns a divendres: de 9 a 21 h. 

Caps de setmana: Dissabte de 9 a 14 h i de 16 a 20 h 

Diumenge de 9 a 14 h 

Excepte 4 setmanes repartides entre juliol i agost: De dilluns a divendres: de 15 a 21 h. 

Podeu trobar més informació a Internet: 

http://www.urv.es/sgenerals/biblioteca/Bib_Medicina/index.html 

Cap de Biblioteca en funcions: Susana Garciapons Miranda 

r SALA D'USUARIS D'ORDINADORS 

La FMCS té dues aules d'informàtica amb ordinadors a disposició dels seus alumnes. 

Estan ubicades a l'edifici 4 (planta -1). 

Una aula es pel treball individual dels alumnes i l'altra està connectada al servidor de 

la Universitat Rovira i Virgili i l'alumne pot consultar el seu expedient acadèmic i informarse 

dels serveis generals de la URV. 

Durant els períodes de matrícula, l'horari queda restringit als usuaris atès que la sala 

ofereix el servei d'automatrícula a tot l'alumnat del centre. 

Les aules d'usuaris d'informàtica estan ateses per un becari i el tècnic d'informàtica del centre. 

r SERVEI DE MICROSCÒPIA ELECTRÒNICA 

Es troba ubicat a l'edifici 0 (planta 1). Tel. 977 75 93 10. Equipament: microscòpia 

electrònica de transmissió i microscòpia electrònica de rastreig amb microanàlisi de 

raigs X. Responsable: Mercè Moncusí Mercadé. 

r SERVEI DE RADIOISÒTOPS 

Es troba ubicat a l'edifici 0 (planta 1). Tel. 977 75 93 10 

Responsable: Servei de Recursos Científics de la URV 

r SERVEI DE PROTECCIÓ RADIOLÒGICA 

Responsable: Miguel López Tortosa. Tel. 977 75 93 82 

r ESTABULARI 

Es troba ubicat a l'edifici 0 (planta 3). Provisionalment a planta baixa (per obres). 

Responsable: Amparo Aguilar Lázaro. Tel. 977 75 93 36 

r SERVEI DE REPROGRAFIA 

Es troba ubicat a l'edifici 4 (planta 1). Tel. 977 75 93 46 

34

2.12. ACCIÓ TUTORIAL 


Tots els alumnes de la FMCS tindran assignats un professor tutor (PT) amb les següents 

funcions: 

· Orientar les matrícules, especialment en l'elecció d'optatives i crèdits lliures. 

· Facilitar la coherència formativa de les diferents assignatures i del curriculum. 

· Seguiment global de l'alumne: conèixer els resultats del conjunt de les assignatures. 

· Mantenir la motivació. 

Es poden distingir dos tipus de tutories: les col·lectives o acadèmiques, que consisteixen 

en la programació de reunions específiques en grup per tractar temes concrets 

característics dels estudis, i les individualitzades, destinades a canalitzar dubtes acadèmics, 

professionals o personals dels alumnes. 

Accions col·lectives (organitzades per centre) 

· Acollida als estudiants: Sessions informatives al dia de la matricula pels alumnes de 

primer de medicina i fisioteràpia, a càrrec de la secretaria de la Facultat i de la 

vicedegana corresponent (a aquesta reunió hi poden assistir els professors tutors) 

· Sessions informatives a segon i tercer de medicina i fisioteràpia al primer dia de 

curs. 

· Curs "Conèixer la FMCS" per a alumnes de nou ingrés. 

· Tercer de medicina (mes de maig) per informar de les unitats docents. 

· Tercer de fisioteràpia (abans de setmana santa i previ a les estades clíniques), per 

donar informació de sortides professionals, expedient acadèmic, assignatures 

optatives i de crèdits lliures tràmits de sol·licitud de títol, col·legi de fisioterapeutes. 

· Sisè de medicina (durant les setmanes de docència teòrica a la FMCS), per donar 

informació de sortides professionals, expedient acadèmic, assignatures optatives i 

de crèdits lliures tràmits de sol·licitud de títol, col·legi de metges. 

Accions individuals amb el professor tutor 

· Abans de la matricula els professors revisaran els resultats del curs o cursos anteriors 

i orientaran als alumnes sobre la matrícula i sobre el procés acadèmic a seguir. 

· Amb els alumnes de nou ingrés, durant el primer mes de classe el professor tutor 

haurà de contrastar amb l'alumne la seva percepció envers la Facultat i detectar els 

seus problemes acadèmics o metodològics. 

· A l'acabament del primer quadrimestre és planificarà el procés de preparació dels 

exàmens i s'analitzaran les dificultats dels alumnes en les diferents matèries. 

· A l'inici del segon quadrimestre s'analitzaran els resultats dels exàmens, es planificarà 

el segon quadrimestre i la realització de les activitats complementàries o de suport 

necessàries pels alumnes. 

· Durant el curs, sempre que l'alumne o tutor ho cregui convenient, s'analitzaran els 

problemes o dificultats de les matèries. 

El centre facilitarà a cada estudiant en el moment de la matricula el nom del professor 

tutor assignat, el seu despatx, així com l'hora de consulta. 

35


Ž 

NORMES DE SEGURETAT ALS LABORATORIS 

NORMES DE SEGURETAT D'APLICACIÓ A LES PRÀCTIQUES DOCENTS 

REALITZADES EN LABORATORIS 

r NORMES GENERALS 

a. Els mètodes de treball en els laboratoris s'adaptaran als mitjans i a les instal·lacions 

disponibles, fomentant hàbits de treball que impliquin el mínim risc i respecte pel 

medi ambient. 

b. Abans d’utilitzar un producte químic o biològic, caldrà conèixer la seva perillositat, 

que estarà indicada en els envasos o assenyalada pel professor responsable de la 

pràctica. 

c. Els departaments faran públiques les normes de seguretat a aplicar en cada cas. 

d. Les pràctiques es desenvoluparan en presència d’un professor, seguint un protocol 

que estableixi específicament els riscos. Aquest protocols seran exposats i comentats 

prèviament. 

e. L’ús de bata serà obligatori; igualment s'aplicaran les mesures d’autoprotecció que 

siguin necessàries (guants, mascareta, etc.). El seu ús serà restringit a les dependències 

del laboratori. 

f. Durant les pràctiques no es consumiran aliments, no es fumarà, ni s'aplicaran 

productes cosmètics. 

g. No estarà permès el pipeteig de cap substància directament amb la boca, tot i que 

hi hagi constància de la innocuïtat del producte. 

h. Cada aparell anirà acompanyat de les instruccions mínimes per a la seva utilització 

correcta i seran comentades a l’inici de les pràctiques. 

i. En finalitzar la pràctica, es recolliran els productes i materials utilitzats, es netejarà i/ 

o desinfectarà la zona de treball i es retiraran els residus sota la supervisió del 

professor. S'utilitzaran els contenidors específics segons es tracti de residus químics, 

biològics o objectes tallants o punxents. 

j. La utilització d’animals vius estarà limitada al mínim imprescindible, per tal d’evitar 

sofriment innecessari als animals, i condicionada a la inexistència de mètodes 

alternatius. Es respectaran en tot moment les lleis vigents per a l’ús d’animals 

d’experimentació. 

k. Qualsevol accident, per petit que sigui, haurà de ser notificat al responsable del 

laboratori. 

r NORMES ESPECÍFIQUES PER A LES PRÀCTIQUES AMB RISC BIOLÒGIC 

a. Les persones amb un elevat grau de sensibilitat a riscos específics -al·lèrgies, 

convalescència, gestació, etc.- hauran de posar-ho en coneixement del responsable 

de la pràctica a fi de prendre les mesures oportunes. 

b. En la manipulació de productes patològics, caldrà extremar la higiene personal. 

36


c. Els residus de mostres patològiques, caldrà dipositar-los en contenidors especials a 

fi i efecte de ser eliminats pels procediments adients. Específicament, cap producte 

biològic serà eliminat per l’aigüera o dipositat en els contenidors de brossa. 

d. Tot animal inoculat serà controlat, a llat i manipulat degudament a fi i efecte d’evitar 

la disseminació d’agents patògens. Un cop finalitzada la pràctica, l’animal serà 

sacrificat i dipositat en contenidors especials per a aquest fi. 

e. Qualsevol accident que es produeixi, per petit que sigui, serà comunicat al 

responsable dels laboratoris a fi i efecte d’extremar precaucions. 

r NORMES ESPECÍFIQUES PER A LES PRÀCTIQUES AMB RISC QUÍMIC O TÒXIC 

a. Les substàncies explosives o inflamables hauran d’emmagatzemar-se i manipularse 

fora de fonts de calor (estufes, encenedors, radiadors, llum solar, etc.). 

b. Les solucions aquoses de gasos es manipularan segons les indicacions específiques 

de seguretat, atenent el possible augment de pressió en l’interior de l’envàs. 

c. Durant la manipulació de substàncies corrosives i irritants, s'utilitzaran guants de 

goma i ulleres si és necessari. En el cas que les substàncies siguin volàtils, es 

manipularan sota una campana d'extracció. 

d. L’ús de substàncies carcinògenes, teratògenes o mutàgenes es realitzarà amb la 

protecció de guants, ulleres, mascareta i es manipularan, sempre que sigui possible, 

sota una campana d'extracció. 

e. Un cop obtinguda la quantitat necessària de producte químic o tòxic, es tancarà 

hermèticament l’envàs per tal d’evitar la sortida de vapors, o que el producte es 

modifiqui en contacte amb l’aire o la humitat atmosfèrica. A més, un cop utilitzats, 

els productes químics seran desats dins dels armaris del laboratori corresponents. 

f. Mai es farà servir una espàtula ni una pipeta per a més d’una substància i s'evitarà 

que caigui producte damunt la taula de treball. Caldrà prestar màxima atenció a les 

peres de seguretat i a les pipetes automàtiques, de manera que el líquid pipetejat 

no es contamini per excés de succió o per inversió. 

g. La dilució de líquids corrosius (àcids, hidròxids alcalins, etc.) en aigua es realitzarà 

sempre en petites quantitats, afegint-los-hi a poc a poc per evitar que esquitxin. 

h. Els productes químics líquids estaran sempre emmagatzemats en la part baixa dels 

armaris, per evitar accidents en cas de caiguda. Els productes situats en els prestatges 

de les taules de treball seran els mínims imprescindibles. 

i. Els residus generats en les pràctiques s'inactivaran, neutralitzaran o seran dipositats 

en contenidors específics disponibles als laboratoris. 

r ACTUACIONS QUE S'HAN DE SEGUIR EN CAS D’ACCIDENT 

a. Corrosions en la pell 

S'ha de rentar la zona amb aigua abundant i neutralitzar el producte càustic amb 

bicarbonat de sodi, en el cas d’àcids, o amb àcid acètic o bòric, en el cas d’àlcalis. 

En la majoria de casos pot ser suficient el tractament de la zona amb aigua i sabó. 

Trasllat a urgències, si és necessari. 

37


b. Corrosions en els ulls 

Per àcids: S'han de rentar els ulls amb aigua abundant, si és necessari. S'han de 

mantenir obertes les parpelles amb els dits. Rentada posterior amb bicarbonat sòdic 

a l’1%. Trasllat a urgències. 

Per àlcalis: S'ha de rentar amb aigua abundant, almenys durant 10-15 minuts i després, 

rentada amb àcid bòric a l’1%. Imprescindible, trasllat a urgències. Els àlcalis penetren 

fàcilment a l’interior de l’ull. 

Per altres productes químics: S'ha de rentar amb aigua abundant al menys durant 

15 minuts. Trasllat a urgències. 

Tots els laboratoris tenen una dutxa i rentaulls per ser utilitzat en cas d’accident. 

Abans del seu ús, s'ha de fer córrer prèviament l’aigua uns segons. 

c. Ingestió de productes químics 

No s'ha de provocar el vòmit en el cas d’àcids o àlcalis corrosius. S'ha de neutralitzar 

amb àcid acètic a l’1% i la ingesta de molta llet. Trasllat a urgències. 

En el cas d'alcohol metílic, bromur, cianur, compostos d’antimoni, bismut, cadmi o 

estany, arsènic, mercuri, plom, fenols, formaldehid, es requereix assistència mèdica 

per antídots específics. Trasllat a urgències. 

d. Inhalació de productes tòxics 

S'ha de traslladar el pacient a l’exterior del laboratori, en busca d’aire fresc i en cas 

de dificultat respiratòria, traslladar-lo a urgències. 

La millor forma d’actuar contra els accidents és tractant d’evitar-los. 

Us demanem la màxima col·laboració ! 

38

GUIA DE CENTRE 2001-2002 MEDICINA 

INFORMACIÓ ACADÈMICA DE L’ENSENYAMENT: 

MEDICINA 

4.1. DEFINICIÓ DEL TÍTOL OFICIAL DE LLICENCIAT EN MEDICINA 

Conjunt de coneixements teòrics i aptituds clíniques que han de posseir tots els metges 

amb independència de la seva orientació professional posterior. 

La formació conduint a l’obtenció del títol oficial ha de procurar que els estudiants 

aprenguin no solament els fonaments teòrics i conceptuals de la ciència mèdica, sinó 

que adquireixin també experiència i capacitació clínica suficients. 

4.2. PLA D’ESTUDIS DE L’ENSENYAMENT DE MEDICINA (1993) 

Publicat en el BOE: Dia 2 de juliol de 1993 

BOE núm. 157 

Resolució, de 14 de juny de 1993, de la URV, per la qual 

s'estableix el Pla d’estudis de Llicenciat en Medicina. 

Dia 13 de juliol de 1993 

BOE núm. 166 

Resolució, de 14 de juny de 1993, de la URV, per la qual 

s'estableix el Pla d’estudis de Llicenciat en Medicina (annex). 

Dia 25 de novembre de 1995 

BOE núm. 282 

Resolució, de 25 d’octubre de 1995, de la URV, per la qual 

es rectifica la de 14 de juny de 1993 en què s'establien els 

plans d’estudis de Llicenciat en Medicina. 

Dia 7 de novembre de 1997 

BOE núm. 267 

Resolució, de 13 d’octubre de 1997, de la URV, per la qual 

es rectifica la Resolució, de 14 de juny de 1993, en què 

s'establia el Pla d’estudis de Llicenciat en Medicina. 

Dia 4 de març de 2000 

BOE núm. 55 

Resolució, de 25 de gener de 2000, de la URV, per la qual es 

rectifiquen la Resolució de 14 de juny de 1993, que establia 

el pla d'estudis de Medicina, la Resolució de 25 d'octubre de 

1995, que modificava el cicle d'algunes matèries optatives, i 

la Resolució de 13 d'octubre de 1997, que modificava els 

prerequisits i la taula d'adaptacions 

39


El Pla d’estudis també es pot consultar al web de la URV a Internet, adreça: 

http://www.urv.es/ensenyaments/estruc-e.html 

r OBJECTIUS ACADÈMICS (DIRECTIVA 75/363/CEE DE 1975) 

L’ensenyament conduent a l’obtenció del títol oficial de Llicenciat en Medicina ha de 

proporcionar: 

a. Un coneixement adequat de les ciències sobre les quals es fonamenta la Medicina, 

així com una bona comprensió dels mètodes científics, inclosos els principis de 

mesura de les funcions biològiques, de l’avaluació dels fets científicament provats, 

i de l’anàlisi de les dades. 

b. Un coneixement adequat de l’estructura, de les funcions i del comportament 

dels éssers humans, sans i malalts, així com de les relacions entre l’estat de salut de 

l’home i el seu entorn físic i social. 

c. Un coneixement adequat de les matèries i de les pràctiques clíniques que proporcionen 

una visió coherent de les malalties mentals i físiques, de la medicina en els seus aspectes 

preventiu, de diagnòstic i terapèutic, així com de la reproducció humana. 

d. Una experiència clínica adequada, adquirida en hospitals i altres institucions 

sanitàries sota la tutela pertinent. 

r OBJECTIUS GENERALS 

El procés educatiu, en el decurs del període de formació mèdica pregraduada, quedarà 

orientat cap a la consecució dels objectius generals següents: 

a. Preparar metges ben formats per a l’exercici de les seves funcions, en l’àmbit 

de la medicina general o de l’atenció primària de la salut i, per tant, capaços de: 

• diferenciar allò normal d’allò patològic 

• reconèixer signes i símptomes específics de malalties concretes 

• orientar el procés general de diagnòstic 

• valorar la pertinència de tècniques d’estudi particulars 

• decidir el tractament adequat per a cada pacient, amb especial referència a 

l’atenció necessària en cas d’urgència, malaltia crònica o situacions terminals 

• supervisar i/o vigilar tractaments complicats 

• identificar els processos que demanen el trasllat del pacient a altres instàncies 

• definir, en termes generals, el pronòstic i saber comunicar amb claredat i 

tacte, al malalt i familiars, la naturalesa de la malaltia, el tractament necessari 

i el seu resultat i/o complicacions 

• ajudar els pacients en els períodes de rehabilitació i readaptació funcional 

• establir mesures preventives individuals i comunitàries 

• cooperar amb altres metges i professionals de les ciències de la salut 

• contribuir a l’educació sanitària de la població emprant l’explicació dels 

programes institucionals de salut 

• conèixer les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives que 

regulen la pràctica mèdica. 

b. Motivar els estudiants en el procés d’autoaprenentatge, estimular el seu interès 

per la formació continuada i fer possible l’adquisició de consciència crítica 

sobre els resultats del treball i decisions. 

40


c. Assentar les bases per a l’accés posterior dels alumnes cap a l’especialització 

mèdica, la investigació científica i la docència universitària. 

d. Contribuir a l’optimització del sistema de salut. 

La consecució d’aquests objectius generals demana l’adquisició prèvia, per part dels 

estudiants, d’un conjunt de coneixements, destresa, habilitats i actituds enunciats i 

resumits així: 

• comprendre els factors i variables d’ordre físic, químic, biològic, psicològic o 

sociocultural implicats en els estats de salut i malaltia 

• conèixer els mecanismes generals de la malaltia, els desordres d’estructura i 

funció que resulten d’aquesta, la seva expressió sindròmica i, finalment, els 

principis terapèutics elementals necessaris per a la restauració de l’estat normal 

de salut 

• obtenir informació clínica pertinent, a partir de l’interrogatori i examen físic 

dels pacients, la selecció de dades de laboratori, l’anàlisi sistemàtica de diferents 

exploracions complementàries, per discernir, en termes raonables, sobre 

lanaturalesa de la malaltia, el seu pronòstic, les possibilitats de curació o millora, 

complicacions, etc. 

• iniciar-se en el mètode científic, en la utilització de fonts bibliogràfiques i 

tècniques de documentació científica en general, en el tractament estadístic 

dels problemes biomèdics, en el desenvolupament de mètodes estàndard 

d’anàlisi epidemiològica, etc. 

• adquirir consciència clara de la influència que, sobre la ciència i pràctica mèdica 

en general i sobre els propis conceptes de medicina, salut i malaltia, tenen 

variables diverses de naturalesa històrica, cultural i/o social. 

• conèixer els factors que determinen el procés de decisió mèdica i les seves 

conseqüències en la qualitat de l’assistència. 

La formació mèdica total comprendrà, almenys, sis anys d’estudis o 5.500 hores (5.400 

és el màxim permès per les directrius generals comunes de tots els plans d’estudi de 

l’Estat espanyol) d’ensenyament teòric i pràctic impartit en una universitat o sota el 

control d’una universitat. 

41


4.3. ESTRUCTURA GENERAL DE L’ENSENYAMENT 

a. La llicenciatura en Medicina és un ensenyament de primer cicle (sense títol terminal) 

i de segon cicle, amb una durada de sis anys, i una càrrega lectiva total de 540 

crèdits. 

b. El nombre d’hores lectives per curs acadèmic és de 900 (teòriques i pràctiques). 

c. El nombre de setmanes lectives per curs és de 30 (dividides operativament en dos 

quadrimestres de 15 setmanes cadascun). 

d. El nombre d’hores lectives teòriques per dia (en conjunt) és de 3, (15 hores de 

classes teòriques/setmana, 12 de les quals corresponen a matèries troncals 

-obligatòries i homologades per totes les universitats- i 3 a optatives d’universitat - 

que poden ser obligatòries o no per a l’alumne/a). 

e. El nombre d’hores lectives pràctiques per setmana és de 15, (12 de matèries troncals 

i 3 de matèries optatives d’universitat). 

f. L’índex general o quocient teoria/pràctica del currículum és 0,84 en les matèries 

troncals. 

r CÀRREGA LECTIVA DE LES MATÈRIES TRONCALS 

Crèdits totals: 403,5 (400 + 3,5 provinents de matèries obligatòries d’universitat) 

Primer cicle: 

Ensenyament teòric 108,5 crèdits 

Ensenyament pràctic 103 crèdits 

Total: 211,5 crèdits Relació E. teòric/E. pràctic: 1,05 

Segon cicle: 

Ensenyament teòric 74,3 crèdits (40% del total) 

Formació clínica 117,7 crèdits (60% del total) 

Total: 192 crèdits Relació E. teòric/E. pràctic: 0,63 

r CÀRREGA LECTIVA DE LES MATÈRIES OPTATIVES D’UNIVERSITAT (MOU) 

Total: 136,5 crèdits: 

- MOU obligatòries per a l’alumne: 39 crèdits. 

- MOU optatives per a l’alumne: 43,5 crèdits [amb una oferta doble de crèdits 

(100,5; T/P: 44,9/55,6 = 0,81) per garantir l’optativitat real] 

- Crèdits per a la lliure configuració del currículum: 54 crèdits 

El nombre i distribució per cursos dels crèdits optatius per a l’alumne i els de lliure 

elecció són els següents: CURS CRÈDITS 

1 12 

2 27 

3 0 

4 25,5 

5 24 

6 9 

42


4.4 ADAPTACIÓ ENTRE EL PLA D’ESTUDIS VELL I EL PLA NOU 

Pla d’estudis 1977 Pla nou de 1993 

Física Mèdica 

Biologia 

Bioestadística 

Física Mèdica 

Biologia Cel·lular 

Bioestadística 

Anatomia Humana I Anatomia Humana + 

Anatomia de l'Aparell Locomotor 

Fisiologia Gral. (Bioq. i Biof.) + Bioquímica i Biologia Molecular + 

Fisiologia Humana + Histologia + Fisiologia Humana + 

Anatomia Humana II Citologia i Histologia Humana + 

Aparell Circulatori + 

Aparell Respiratori + 

Aparell Digestiu + 

Aparell Locomotor + 

Sistema Nerviós + 

Sistema Excretor + 

Sistema Endocrí + 

Sistema Immunitari + 

Sistema Reproductor + 

Sang i Òrgans Hemopoètics + 

Òrgans dels Sentits + 

Pell i Annexos Cutanis + 

Integració i Adaptació de l'Organisme 

Humà al Medi Ambient 

Fisiologia General (Bioq. i Biof.) 

Histologia 

Bioquímica i Biologia Molecular 

Fisiologia Humana 

Citologia i Histologia Humanes 

Fisiologia Humana + Histologia + Aparell Circulatori + 

Anatomia Humana II Aparell Respiratori + 

Aparell Digestiu + 

Aparell Locomotor + 

Sistema Nerviós + 

Sistema Excretor + 

Sistema Endocrí + 

Sistema Immunitari + 

Sistema Reproductor + 

Sang i Òrgans Hematopoètics + 

Òrgans dels Sentits + 

Pell i Annexos Cutanis 

Psicologia Mèdica 

Psicologia Mèdica 

43


Anatomia Patològica 

Patologia Gral. i Propedèutica Clín. 

Anatomia Patològica 

Patologia General 

Farmacologia Farmacologia General + 

Farmacologia Clínica 

Microbiologia i Parasitologia 

Microbiologia i Parasitologia 

Mèdiques + Microbiologia Clínica 

Patologia i Clínica Mèdica I + Malalties de l'Aparell Circulatori + 

Patologia i Clínica Quirúrgica I Malalties de l'Aparell Respiratori + 

Malalties de l'Aparell Digestiu + 

Malalties del Sistema Nerviós + 

Malalties Infeccioses 

Oto-rino-laringologia 

Oftalmologia 

Radiologia i Medicina Física 

Oto-rino-laringologia 

Oftalmologia 

Radiologia i Medicina Física 

Patologia i Clínica Mèdica II + Malalties Renals i Urinàries + 

Patologia i Clínica Quirúrgica II Malalties de l’Aparell locomotor + 

Malalties del Sistema Endocrí i Metabolisme + 

Malalties de la Sang i Hematopoesi + 

Malalties del Sistema Immunològic 

Pediatria 

Psiquiatria i Clínica Psiquiàtrica 

Obstetrícia i Ginecologia 

Pediatria 

Psiquiatria + Clínica Psiquiàtrica 

Obstetrícia i Ginecologia 

Clínica Mèdica + Clínica Quirúrgica Clínica Mèdica i Quirúrgica 

Clínica Pediàtrica 

Clínica Obstètrica 

Medicina Preventiva i Social 

Medicina Legal 

Història de la Medicina 

Dermatologia 

Clínica Pediàtrica 

Clínica Obstètrica 

Epidemiologia General + Medicina Preventiva 

i Salut Pública i Comunitària 

Medicina Legal i Toxicologia 

Història de la Medicina i Documentació Mèdica 

Dermatologia i Venereologia 

“D’acord amb la normativa de crèdits de lliure elecció, són susceptibles de reconeixement els 

corresponents a assignatures no adaptades de plans vells del mateix ensenyament (fins a un 100%)” 

44


4.5. ITINERARI CURRICULAR RECOMANAT 

Llicenciatura en MEDICINA (sis anys) 

Ensenyament de: primer i segon cicle 

Centre universitari responsable de l’organització del Pla d’estudis: Facultat de Medicina 

i Ciències de la Salut 

Càrrega lectiva global: 540 crèdits 

DISTRIBUCIÓ DELS CRÈDITS 

1r Cicle 

Curs Crèdits Crèdits Crèdits Lliure Totals 

Troncals Obligatoris Optatius Config. 

1r 78 12 90 

2n 57 6 12 15 90 

3r 76.5 3.5 90 

211.5 19.5 24 15 270 

2n Cicle 



4t 54 10.5 10.5 15 90 

5è 57 9 9 15 90 

6è 81 9 90 

192 19.5 19.5 39 270 

Anys acadèmics en els quals s'estructura el Pla, per cicles: 1r cicle: 

2n cicle: 

3 anys 

3 anys 

FRANGES HORÀRIES 

CURS TEORIA PRÀCTIQUES 

Primer de Medicina 11 a 15 h 8 a 11 h 

Segon de Medicina 15 a 19 h 11 a 14 h 

Tercer de Medicina 15 a 18 h 8 a 14 h 

Quart de Medicina 

8 a 14 h 

Cinquè de Medicina 

8 a 14 h 

Sisè de Medicina 

8 a 14 h 

45


PRIMER CURS 

ASSIGNATURES ANUALS 

ASSIGNATURES OBLIGATÒRIES TOTAL T PS PR CL DEPT 

Biologia cel·lular (T) 13.5 6.8 6.7 CMB 

Bioquímica i biologia molecular (T) 13.5 6.8 6.7 CMB 

Anatomia de l’aparell locomotor (T) 13,5 6.8 6.7 CMB 

Física mèdica (T) 6 4 2 CMB 

PRIMER QUADRIMESTRE 


Bioestadística (T) 7.5 4 3.5 CMB 

Ha de la medicina i documentació mèdica (T) 3 2.5 0.5 MiC 

Anatomia humana (T) 4.5 2.5 2 CMB 

ASSIGNATURES OPTATIVES TOTAL T PS PR CL DEPT 

Informàtica mèdica 6 3 3 CMB 

Tècniques de microscòpia 3 1 2 CMB 

Medicina nuclear clínica 4.5 3 1.5 CMB 

SEGON QUADRIMESTRE 


Citologia i histologia humanes (T) 9 4.5 4.5 CMB 

Fisiologia humana (T) 7.5 3.8 3.7 CMB 


Anàlisi d’imatge: aplicacions diag. 6 2 4 CMB 

Tècnica anatòmica 4.5 2 2.5 CMB 

Reparació i regeneració tissular 1.5 1 0.5 CMB 

(T): Troncal 

Crèdits: T: teòrics PS: problemes/seminaris PR: pràctics CL: clínics 

Les assignatures optatives que s'ofertin com a crèdits lliures hauran de respectar el límit 

d'alumnes establert. 

46


SEGON CURS 



Aparell digestiu (T) 7.5 3.8 3.7 CMB 

Sistema nerviós (T) 13.5 6.8 6.7 CMB 



Aparell locomotor (T) 1.5 0.8 0.7 CMB 

Aparell circulatori (T) 6 3 3 CMB 

Aparell respiratori (T) 3 1.5 1.5 CMB 

Sang i òrgans hematopoètics (T) 3 1.5 1.5 CMB 

Pell i annexos cutanis (T) 1.5 0.8 0.7 CMB 

Alimentació, nutrició i metabolisme 1.5 0.8 0.7 MIC 


Arteriosclerosi 3 1.5 1.5 MiC 

Elements millora pràctica clínica 1.5 1 0.5 MiC 

Drogodependències 4.5 3 1.5 MiC 



Sistema excretor (T) 3 1.5 1.5 CMB 

Sistema endocrí (T) 4.5 2.3 2.2 CMB 

Sistema reproductor (T) 4.5 2.3 2.2 CMB 

Òrgans dels sentits (T) 3 1.5 1.5 CMB 

Sistema immunològic (T) 4.5 2.3 2.2 CMB 

Integra. adapt. org. humà medi ambient (T) 1.5 0.8 0.7 CMB 

Neurobiologia I 4.5 2.3 2.2 CMB 


Biomecànica clínica 3 1.5 1.5 MiC 

Anatomia quirúrgica 3 1.5 1 0.5 MiC 

Medicina de l’Esport 6 3 1.5 1.5 MiC 

Anatomia radiològica i topogràfica 4.5 2 2.5 CMB 

(T): Troncal 


Les assignatures optatives que s'ofertin com a crèdits lliures hauran de respectar el límit 

d'alumnes establert. 

47


TERCER CURS 



Patologia general (T) 15 6 9 MiC 

Anatomia patològica (T) 12 6 6 CMB 

Farmacologia general (T) 10.5 5.25 5.25 CMB 

Radiologia i medicina física (T) 10.5 4.2 6.3 CMB 



Psicologia mèdica (T) 7.5 4 2 1.5 MiC 

Microbiologia i parasitologia generals (T) 9 3 6 CMB 

Salut i medi ambient 6 3 2 1 CMB 

Patologia molecular I 4.5 2.3 2.2 CMB 



Microbiologia clínica (T) 3 3 CMB 

Fisiologia del desenvolupament 3 1.5 1.5 MiC 

Epidemilogia general (T) 4.5 2 2.5 CMB 

(T): Troncal 


48


QUART CURS 



Oftalmologia (T) 6 3.6 2.4 MiC 

Otorinolaringologia (T) 6 3.6 2.4 MiC 

Obstetrícia i ginecologia (T) 12 7.2 4.8 MiC 



Malalties de l’aparell circulatori (T) 7.5 4.5 3 MiC 

Malalties de l’aparell respiratori (T) 7.5 4.5 3 MiC 

Patologia molecular II 3 1.2 1.8 MiC 

Neurobiologia II 3 1.2 1.8 MiC 


Medicina intensiva i crítica 6 2 4 MiC 

Rehabilitació 3 1.5 1.5 MiC 

Tècniques quirúrgiques 4.5 2 2.5 MiC 



Malalties de l’aparell digestiu (T) 7.5 4.5 3 MiC 

Malalties infeccioses (T) 4.5 4.5 MiC 

Malalties del sistema nerviós (T) 7.5 4.5 3 MiC 

Patologia nutrició i dietètica clínica 4.5 1.8 2.7 MiC 


Oncologia 7.5 3 4.5 MiC 

Medicina d’urgències 7.5 3 4.5 MiC 

Cirurgia dels trasplantaments 4.5 2 2.5 MiC 

(T): Troncal 


49


CINQUÈ CURS 



Dermatologia i venerologia (T) 6 3.6 2.4 MiC 

Pediatria (T) 15 8.5 6.5 MiC 

Psiquiatria (T) 6 3.6 2.4 MiC 



Malalties renals i urinàries (T) 6 3.6 2.4 MiC 

Malalties de l'aparell locomotor (T) 7.5 4.5 3 MiC 

Farmacologia clínica 4.5 1.8 1 1.7 MiC 

Nutrició i salut pública 1.5 0.6 0.9 CMB/MiC 

Geriatria 3 1.2 0.5 1.3 MiC 


Diagnòstic citològic 4.5 2.5 2 CMB 



Malalties del sistema endrocrí i metabòliques (T) 7.5 4.5 3 MiC 

Malalties sanguínies i hematopoètiques (T) 6 3.6 2.4 MiC 

Malalties del sistema immunològic (T) 3 2 1 MiC 

ASIGNATURES OPTATIVES TOTAL T PS PR CL DEPT 

Al·lèrgia i immunologia clínica 6 3.4 1 1.6 MiC 

Otologia i audiologia 3 1 1 1 MiC 

Psiquiatria infantil 4.5 1.5 3 MiC 

(T): Troncal 


50


SISÈ CURS 

ANUALS 


Clínica mèdica i quirúrgica (T) 43.5 43.5 MIC 

Clínica obstètrica (T) 6 6 MIC 

Clínica pediàtrica (T) 7.5 7.5 MIC 

Clínica psiquiàtrica (T) 3 3 MIC 

Medicina legal i toxicològica (T) 9 3.6 5.4 CMB 

Medicina preventiva i S.P. comunitària (T) 12 4.4 7.6 CMB 

(T): Troncal 


51


4.6. PREREQUISITS DE L'ENSENYAMENT DE MEDICINA 

• Per accedir al segon cicle, els alumnes hauran de tenir aprovades la totalitat de les 

assignatures diversificades de les matèries troncals de primer i segon curs, i 13,5 

crèdits no superats com a màxim de les de tercer curs. Aquests prerequisits no 

s'aplicaran quan un alumne vulgui matricular-se de l'assignatura de 2n cicle "Malalties 

Infeccioses". 

• Respecte a les assignatures fraccionades en I i II, serà precís tenir aprovat el nivell I 

per poder aprovar el nivell II. 

52


4.7 FITXES D’IDENTIFICACIÓ DE LES ASSIGNATURES TRONCALS, 

PROGRAMES, CRITERIS D’AVALUACIÓ I PROFESSORS RESPONSABLES 

53


PRIMER CICLE 


ANATOMIA DE L'APARELL LOCOMOTOR 

Càrrega docent: 13,5 

Caràcter: troncal Programació: anual 

Cicle: 1r 

Curs: 1r 

Crèdits teòrics: 6,8 Crèdits pràctics: 6,7 

Matèria. Desenvolupament, morfologia, estructura i funció dels aparells i sistemes 

corporals en estat de salut. 

Professora responsable: Dra. Verònica Piera 

Departament universitari: Ciències Mèdiques Bàsiques 

Descripció: Estudi de l’aparell locomotor humà (crani, tronc i extremitats), des del punt 

de vista descriptiu, topogràfic i funcional. Estudi dels sistemes vascular i nerviós perifèric 

corresponent a les extremitats i tronc. 

Objectius 

Fer que l’alumnat adquireixi els coneixements suficients de tots els elements que 

constitueixen l’aparell locomotor, tant des del punt de vista descriptiu com del topogràfic 

i funcional. 

Programa de classes teòriques 

Extremitat Superior 

Artrologia 

1. Articulacions: esternoclavicular i acromioclavicular. Pseudoarticulació 

escapulocostal. Mecanisme de suspensió del membre superior. 

2. Articulació escapulohumeral. 

3. Articulació del colze i radiocubital distal. 

4. Articulacions del canell, mà i dits. 

Miologia 

5. Músculs de la cintura escapular. Músculs autòctons de l’espatlla. 

6. Músculs autòctons de l’espatlla (continuació). 

7. Músculs troncozonals. 

8. Músculs troncozonals (cont.). Músculs cràniozonals. 

9. Músculs del braç. Regions anterior i posterior. 

10. Músculs del avantbraç. Regió anterior. 

11. Músculs del avantbraç. Regió anterior (continuació). 

12. Músculs del avantbraç. Regió dorsal. 

13. Músculs de la ma: classificació. Músculs de la regió palmar mitjana, músculs de 

l’eminència tenar i músculs de l’eminència hipotenar. 

54


14. Aponeurosis de l’extremitat superior. Envans intermusculares. Lligaments anulars 

del carp. Sinovials i corredores. 

Vascularització 

15. Artèries subclavia. Artèria axilar. 

16. Artèria humeral. Artèria radial. 

17. Artèria cubital. Xarxa arterial del colze. Arcs palmars. 

18. Venes superficials i profundes. Limfàtics. 

Innervació 

19. Formació dels plexes. Plexe braquial. 

20. Nervi medià. Nervi musculocutani. 

21. Nervis radial. Nervi circumflex. 

22. Nervis: cubital, braquial cutani intern i accessori del braquial cutani intern. 

Topografia 

23. Cavitat axil.lar. 

24. Fossa del colze: canals bicipitals. Talls topogràfics del braç. 

25. Talls topogràfics de l’avantbraç, canell i ma. Canal del pols. Tabaquera anatòmica. 

Túnel carpià. 

Biomecànica 

26. Biomecànica de l’extremitat superior. 

Extremitat Inferior 

Artrologia 

27. Articulació coxofemoral. 

28. Articulació del genoll. 

29. Articulacions tibioperonea superior i inferior. Articulació del turmell. 

30. Articulacions del peu. 

Miologia 

31. Músculs de la cintura pelviana. Músculs ventrals. 

32. Músculs ventrals (continuació). 

33. Músculs de la regió glútia. Funció en la deambulació. 

34. Músculs adductors. Múscul recte intern. 

35. Músculs de la cuixa. Regió anterior. 

36. Músculs de la cuixa. Regió posterior. 

37. Músculs de la cama. Regió anteroexterna. 

38. Músculs de la cama. Regió posterior. 

39. Músculs del peu. Regions dorsal i plantar. 

40. Aponeurosis de l’extremitat inferior. Envans intermusculares. Lligaments anulars. 

Corredores. 

Vascularització 

41. Artèria femoral. 

42. Artèria poplítea. Artèria tibial anterior. Artèria pedia. 

43. Tronc Tibioperoneal. Artèries Plantars. 

44. Venes i limfàtics del membre inferior. 

55


Innervació 

45. Plexes lumbosacre i sacrococcigeal. 

46. Nervi obturador. Nervi crural. 

47. Nervi ciàtic major. Nervi ciàtic popliti intern. 

48. Nervi ciàtic popliti extern. Nervis plantars. 

Topografia 

49. Triangle de Scarpa. Conducte dels vasos femorals. Rombe popliti. 

50. Talls topogràfics de la cuixa i cama. 

51. Talls topogràfics del turmell i peu. 

Biomecànica 

52. Biomecànica de l’extremitat inferior. 

Crani i Tronc 

Artrologia 

53. Articulacions del crani. Articulació temporomandibular. 

54. Articulacions de la columna i el crani. Articulació occipitoatlantoaxial. 

55. Articulacions de la columna vertebral. Articulació sacroilíaca. 

56. Articulacions de la columna vertebral amb les costelles. 

Miologia 

57. Músculs del cap. Músculs derivats del primer arc. 

58. Músculs derivats del segon arc. 

59. Músculs del tòrax. 

60. Músculs dels canals vertebrals. 

61. Músculs dels canals vertebrals (continuació). 

62. Músculs de la nuca. Músculs prevertebrals. 

63. Músculs laterals del coll. Músculs de la regió hioïdal. 

64. Músculs de l’abdomen. Músculs anteriors i posteriors. 

65. Músculs laterals de l’abdomen. Beina dels rectes. Línia alba 

66. Múscul diafragma. 

67. Trajecte inguinal: parets i contingut. 

68. Punts dèbils de la paret abdominal. Fossetes inguinals. 

Biomecànica 

69. Biomecànica de la columna vertebral. 

70. Mecànica respiratòria. 

Programa de classes pràctiques 

Extremitat Superior 

Osteologia 

1. Generalitats de l’estudi dels ossos. Clavícula. Escàpula. 

2. Húmer. Cúbit. Radi. 

3. Ossos carpians, metacarpians i falanges. 

56


Disseccions 

4. Sistema venós superficial de l’extremitat superior. Cintura escapular. 

5. Braç. Dissecció cavitat axil.lar. 

6. Regió del colze. Avantbraç: regió anteroexterna. 

7. Avantbraç: regió posterior. 

8. Canell i mà. 

Anatomía radiológica 

9. Anatomía radiológica convencional: projeccions bàsiques de l’extremitat superior. 

10. Estudi mitjançant TC i RM de cintura escapular i braç. 

11. Estudi mitjançant TC i RM del colze i avantbraç. 

12. Estudi mitjançant TC i RM de canell i mà. 

13. Sistema vascular: angiografia convencional. Flebografia. Limfografia. 

Extremitat Inferior 

Osteologia 

14. Sacre. Coxal. 

15. Fèmur. Ròtula. Tíbia. Peroné. 

16. Ossos tarsians, metatarsians i falanges. 

Disseccions 

17. Regió glutia. Regió posterior de la cuixa. Rombe popliti. 

18. Regió anterior de la cuixa. Triangle de Scarpa. Conducte dels vasos femorals. 

19. Articulació del genoll. Regió anterior de la cama. 

20. Regió posterior de la cama. 

21. Regió del turmell i peu. 

Anatomia radiològica 

22. Estudi radiogràfic convencional: projeccions bàsiques de l’extremitat inferior. 

23. Estudi mitjançant Rx, TC i RM de la pelvis i maluc. 

24. Estudi mitjançant Rx, TC i RM de la cuixa i genoll. 

25. Estudi mitjançant Rx, TC i RM de cama, turmell i peu. 

26. Sistema vascular: angiografia convencional. Flebografia. Limfografia. 

Tronc 

Osteologia 

27. Vèrtebres tipus. Caràcters diferencials dels diferents segments. 

28. Costelles. Estern. Hioïde. 

Disseccions 

29. Paret abdominal. 

30. Trajecte inguinal. 

31. Diafragma. 


32. Interpretació radiològica del tòrax. Gàbia toràcica. Columna vertebral: vèrtebres 

cervicals i dorsals. Projeccions bàsiques. 

33. Regió occipitoatloaxoïdal. Columna cervical. Estudi TC. 

57


34. Columna dorsal. Columna lumbar. Estudi TC 

35. Anatomia radiològica de la paret toràcica. 

Crani 

Osteologia 

36. Occipital, Parietal. Frontal. 

37. Esfenoide. 

38. Temporal. 

39. Etmoide. Maxil·lar superior. Palatí. Cornet inferior. 

40. Maxil·lar inferior. Malar. Vòmer. Nasal. Unguis. 

41. Fosses craniofacials: Nasal i Orbitària. 

42. Fosses craniofaciales: Esfenopalatina, Cigomàtica, Temporal. Comunicacions. 

43. Base de crani: visió endocranial i exocranial. 


44. Estudi radiològic convencional: projeccions bàsiques del crani 

45. Estudi radiològic convencional: projeccions bàsiques del penyal, òrbita i sins 

paranasals. 

46. Estudi TC de la base del crani 

47. Estudi TC dels sins paranasals. 

Avaluació 

Parcials eliminatoris 

(1 per cada gran apartat). Les proves són: orals, i escrites. 

Cada examen inclou tota la matèria impartida en las classes teòriques, pràctiques i 

seminaris i consta de: 

Examen pràctic: S’avaluen, oralment, les diferents matèries englobades a l’apartat de 

classes pràctiques. Correspon al 25% de la nota final. La qualificació obtinguda (> 5 

sobre 10), es guarda fins la convocatòria de setembre del mateix curs. Cal superar 

aquest examen para poder accedir a l’examen teòric. 

Examen escrit: amb preguntes curtes i esquemes. 

La qualificació mínima exigida para considerar superat cadascun dels parcials, és de 

Notable. 

Examen final 

De les mateixes característiques que cadascun dels parcials. En aquest cas, la qualificació 

mínima exigida és de 5 sobre 10 (per a cadascun dels diferents apartats de l’assignatura). 

Bibliografia 

& Lazorthes G. Sistema nervioso periférico. Barcelona: Masson; 1986. 

& Kapandji IA. Cuadernos de fisiología articular (3 cuadernos) 1. Miembro superior, 2. 

Miembro inferior y 3. Tronco y raquis. 5ª ed. Barcelona: Médica Panamericana; 1998. 

58


& Köpf-Maier P. Wolf-Heidegger’s Atlas de Anatomía. I. Aparato Locomotor, II. Vísceras. 

Madrid: Marbán Libros, S.L.; 2000. 

& Netter FH Atlas de Anatomía Humana. 2ª ed. Summit, New Jersey: Ciba-Geigy 

corporation, Masson, 1999. 

& Rouviere H, Delmas H. Anatomía humana descriptiva, topográfica y funcional.(3 

tomos) 10ª Ed. Barcelona. Masson; 1999. 

& Sobotta Atlas de Anatomía Humana. 2 volúmenes. 20ª ed. Madrid: Médica 

Panamericana; 1994. 

& Williams PL. Warwick R. Anatomía de Gray (2 tomos). 38ª Ed. Madrid: Churchill 

Livingstone Harcourt Brace; 1998. 

& Yokochi C, Rohen JW, Weinreb EV. Atlas fotográfico de Anatomia del cuerpo 

humano. México: Interamericana / McGraw-Hill; 1991. 

59


BIOLOGIA CEL·LULAR 

Càrrega docent: 13,5 crèdits 

Caràcter: troncal 

Programació: anual 

Cicle: 1r. 

Curs: 1r 


Matèria. Morfologia, estructura i funcions de l'organisme humà normal. Nivells molecular, 

cel·lular, tissular i orgànic 

Professora responsable: Dra. María José Figueras 


Descripció: Biologia cel·lular. Citogenètica i genètica de poblacions 

Objectius 

• Introduir l’estudi de l’organització cel·lular, tant en els aspectes estructurals com en 

els funcionals. 

• Revisar els conceptes fonamentals de la genètica, la diferenciació cel·lular i el 

desenvolupament. 

• Fer que l’alumnat adquireixi una base conceptual i pràctica sobre els fenòmens 

cel·lulars que li permeti, més endavant, comprendre el fonament biològic de la 

patologia i la terapèutica. 


El programa d’aquesta assignatura segueix les directrius de l’actual Pla d’estudis de la 

llicenciatura en Medicina i Cirurgia. Consta de quatre parts: 

60 

I PART. BIOLOGIA GENERAL 

1. Introducció a la biologia. Ciència i mètode científic. Característiques generals del 

desenvolupament històric de la ciència. La biologia en la història de la ciència 

2. Teories sobre l’origen de la vida. Teories sobre la generació espontània. Teoria 

d’Oparin. Evidències experimentals relacionades amb l’evolució prebiòtica. 

Composició de l’atmosfera terrestre primitiva. Síntesi primària de compostos 

orgànics. Els orígens de la fotosíntesi i el canvi d’una atmosfera reductora a una 

d’oxidant. L’aparició dels eucariotes 

3. La cèl·lula generalitzada. Teoria cel·lular. Mida, morfologia i composició de la cèl·lula. 

Propietats estructurals, genètiques i fisiològiques de la cèl·lula generalitzada 

4. Cèl·lules procariotes, cèl·lules eucariotes i virus. Característiques generals de la 

cèl·lula procariota; els bacteris. Propietats generals de les cèl·lules animals i vegetals. 

Els virus 

5. Funcions fonamentals dels organismes. Metabolisme: nutrició, respiració i síntesi. 

Autoperpetuació: homeòstasi, reproducció i adaptació 

6. Classificació dels organismes: l’espècie. Principals nivells taxonòmics. L’espècie: 

definicions morfològiques i genètiques. Origen de les espècies


7. Ecologia. Nocions fonamentals. Autoecologia: temperatura, homeotèrmia, efectes 

de la llum, aclimatació. Ecologia de poblacions. Relació biocenòtica. Cadenes 

alimentàries i circulació de matèries 

II PART: GENÈTICA 

8. Reproducció asexual i parasexual. Reproducció idèntica, clon. Recombinació 

bacteriana: transformació, transducció i conjugació. Plasmidis. Transposó. 

Construcció de mapes genètics en procariotes 

9. Reproducció sexual. Característiques generals dels cicles biològics sexuals. 

Distribucions cromosòmiques en la meiosi. Fonament físic del mendelisme 

10. Composició química del material genètic. Identificació química del material 

genètic. Classes, característiques moleculars i interrelacions funcionals dels àcids 

nucleics. Rèplica i síntesi dels àcids nucleics. La unitat genética de funció. Transiopsis. 

Traducció. Regulació de l’expressió genética 

11. Principis mendelians. I Segregació. Definicions bàsiques de la genètica clàssica. 

Entrecreuaments monofactorials. Entrecreuament de prova monofactorial. 

Construcció d’arbres genealògics. Patrons de transmissió d’al·lels autosòmics i 

recessius en diverses generacions 

12. Principis mendelians. II Transmissió independent. Segregacions genètiques. 

Representació d’entrecreuaments polifactorials. Quadrat gamètic, ramificació, 

simplificació per a fenotips. Entrecreuament de prova difactorial. Probabilitat i proves 

estadístiques 

13. Relacions de dominància i al·lels múltiples a organismes diploides. Codominància 

i tipus sanguinis. Al·lels múltiples. Incompatibilitats Rh i ABO. Gens 

d’histocompatibilitat i formació d’anticossos. 

14. Sistemes de determinació del sexe. Sistemes haploide-diploide. Sistemes de 

cromosomes sexuals. Sistemes de gen únic. Determinació del fenotip sexual. 

Intersexes. Factors ambientals 

15. Herència lligada al sexe. Cromatina de Barr en mamífers. Característiques generals 

del parell cromosòmic XY. Gens del cromosoma X, patrons de transmissió. Gens 

del cromosoma Y, patró de transmissió. Cromatina de Barr. Hipòtesi de Lyon i 

conseqüències genètiques 

16. Lligament i recombinació de gens. Gens lligats i grup de lligament. Lligament complet. 

Lligament incomplet i recombinació. Detecció de lligament entre dos gens. Freqüència 

de quiasmes i freqüència de classes recombinants. Entrecreuaments dobles 

17. Canvis cromosòmics numèrics. Mecanisme de reducció de canvis numèrics. 

Haploïdia, diploïdia i politènia. Poliploïdia. Aneuploïdia. Mosaics cromosòmics. 

Cariotips anormals per canvi numèric en l’home 

18. Canvis cromosòmics estructurals. Mecanismes de producció de canvis estructurals. 

Inversions. Translocacions. Delecions. Duplicacions. Conseqüències dels canvis 

estructurals per a l’aparellament meiòtic i la formació de gàmetes 

19. Mutació. Mida de la mutació, mutació puntual. Freqüència espontània de mutació. 

Mutàgens físics i químics. Mecanismes moleculares de la mutació puntual. Mutació 

somàtica i mutació germinal 

61


20. Genètica de poblacions. Definició. Llei de Hardy-Weinberg: enunciat de la primera 

i segona part de la llei. Factors que afecten la segona part de la llei. Variabilitat 

21. Evolució. Els mecanismes de l’evolució biològica. Origen i evolució de l’home. 

Evolució molecular 

III PART. BIOLOGIA CEL·LULAR 

22. Mètodes d’estudi de les cèl·lules. I Microscòpia òptica. Introducció històrica a 

l’estudi de les cèl·lules. Microscòpia òptica. Tècniques de preparació del material 

biològic. Microscopi de contrast de fases. Microscopi de contrast interdiferencial. 

Microscopi de camp fosc. Microscopi de llum polaritzada. Microscopi de 

fluorescència. Microscopi de llum ultraviolada. Microscopi confocal 

23. Mètodes d’estudi de les cèl·lules. II Microscòpia electrònica. Introducció i 

comparació amb el microscopi òptic. Microscopi electrònic de transmissió. 

Microscopi electrònic de rastreig. Tècniques de preparació de mostres per a 

microscopia electrònica 

24. Mètodes d’estudi de les cèl·lules. III. Fraccionament cel·lular. Cultius cel·lulars. 

Tècniques de localització microscòpica de molècules específiques: citoquímica, 

immunocitoquímica i autoradiografia. 

25. Membrana plasmàtica. Estructura. Composició química i organització molecular. 

Activitat fisiològica: permeabilitat. Especialització de la superfície cel·lular. Biogènesi 

26. Matriu citoplasmàtica. Estructura. Composició química. Activitat fisiològica 

27. Reticle endoplasmàtic. Estructura. Composició química. Activitat fisiològica. 

Biogènesi. 

28. Aparell de golgi. Estructura. Composició química. Activitat fisiològica. Biogènesi 

29. Lisosomes i endosomes. Tipus. Estructura. Composició química. Activitat fisiològica. 

Biogènesi 

30. Peroxisomes. Estructura. Composició química. Activitat fisiològica. Biogènesi 

31. Mitocondris. Estructura. Composició química. Activitat fisiològica. Biogènesi 

32. Plastidis: cloroplasts. Estructura. Composició química. Activitat fisiològica. Biogènesi 

33. Moviments cel·lulars per filaments d’actina i miosina. Cèl·lula muscular estriada, 

estructura de la miofibril·la. Proteïnes musculars i arquitectura molecular dels 

miofilaments. Fonament molecular dels fenòmens de contracció i relaxació. Actina 

i miosina en altres tipus cel·lulars 

34. Moviments cel·lulars per estructures microtubulars. Estructura molecular. 

Distribució i funcions dels microtúbuls. Cilis i flagels. Centríols i aparell mitòtic 

35. Nucli: embolcall nuclear. Estructura. Composició química. Activitat fisiològica. 

Biogènesi 

36. Nucli: matriu nuclear. Composició i organització del material genètic: la cromatina. Tipus 

37. Nucli: nuclèol. Estructura. Organització molecular. Activitat fisiològica. Biogènesi 

38. Ribosomes. Estructura. Composició química. Paper en la biosíntesi de les proteïnes. 

Biogènesi 

39. Cicle cel·lular. Recanvi i creixement cel·lular. Fases del cicle cel·lular. Mecanismes 

de regulació del cicle celular. Interfase. Experiments de fusió cel·lular i regulació 

del cicle cel·lular 

62


40. Divisió cel·lular: mitosi. Descripció de les etapes de procés. Paper funcional de 

l’aparell mitòtic. Conseqüències del procés de la meiosi. Mitosi en cèl·lules 

cancerígenes 

41. Diferenciació cel·lular. Característiques generals de la diferenciació cel·lular. 

Interaccions nucleo-citoplasmàtiques. Mecanismes moleculars de la diferenciació 

cel·lular 

IV PART. EMBRIOLOGIA GENERAL 

42. Meiosi i reproducció sexual. Significació genètica. Descripció general. Primera 

divisió: meiòtica; entrecreuament i recombinació; metafase I, anafase i telofase I. 

Segona divisió meiòtica. Durada i localització de la meiosi. Diferències essencials 

entre la divisió meiòtica i mitòtica 

43. Espermatogènesi. Testicle i tub seminífer. Canvis nuclears i citoplasmàtics en 

l’espermatogènesi. Estructura de l’espermatozoide. Espermiogènesi: Maduració 

funcional de l’espermatozoide 

44. Oogènesi. Ovari i fol·licle ovàric. Canvis nuclears i citoplasmàtics en l’oogènesi. 

Membranes ovulars 

45. Fecundació. Aproximació de l’espermatozoide a l’òvul. Viabilitat de l’esperma. 

Viabilitat de l’òvul Descripció del procés de fecundació. Reacció cortical. 

Conseqüències de la fecundació. Mecanismes de bloqueig de la polispèrmia 

46. Segmentació. Característiques generals. Peculiaritats de les divisions cel·lulars durant 

la segmentació. Canvis bioquímics durant la segmentació. Formació de la blàstula 

47. Gastrulació. Característiques generals. Canvis bioquímics durant la gastrulació. 

Activitats dels gens durant la gastrulació 

48. Neurulació. Formació del tub neural. Inducció i evolució de les formacions 

endodèrmiques, mesodèrmiques i ectodèrmiques durant l’organogènesi inicial 

49. Moviments morfogenétics i inducció embrionària. Característiques dels moviments 

morfogenétics. Processos bioquímics en la inducció. Mecanismes d’acció de les 

substàncies inductores. Gradients en la determinació dels esbossos primaris dels 

òrgans en vertebrats. Fenòmens intercel·lulars i intracel·lulars en el desenvolupament 

embrionari. Formació del part 


1. Introducció al maneig dels microscopis òptics i estereoscòpics 

2. ntroducció a la microscòpia electrònica 

3. Dissecció i estudi d’animals d’experimentació 

4. Introducció a l’estructura cel·lular I 

5. Introducció a l’estructura cel·lular II 

6. Estudi de les cèl·lules sanguínies 

7. Processos de divisió cel·lular: mitosi i meiosi 

8. Meiosi: espermatogènesi i oogènesi 

9. Cariotips 

10. Determinació dels grups sanguinis. aplicació a problemes de genètica 

63


11-13. Drosophila melanogaster: Observació dels diferents mutants i realització del 

primer creuament. Observació de primeres larves. Eliminació dels pares. 

Problemes 

14-16. Segon encreuament. Observació de resultats del primer encreuament i 

realització del segon creuament. Observació de larves del segon encreuament. 

Eliminació dels pares. Problemes. Estudi dels resultats del segon encreuament 

Es faran diversos seminaris pràctics. Observació i comentari de vídeos. 

Avaluació 

L’assignatura s’avaluarà amb un examen final que s’haurà de superar amb una nota 

mínima de 6 sobre 10. Inclourà preguntes de tipus conceptual i problemes, així com 

una qüestió relacionada amb les pràctiques, la qual hauran de resoldre obligatòriament 

tots els alumnes, fins i tot els repetidors. 

Bibliografia 

& Alberts B, Bray D, Lewis J, Raff M, Roberts K, Watson LD. Molecular biology of the 

cell. New York Garland Publ. Inc.; 1994. * Traducció catalana: Biologia molecular 

de la cèl.lula. Barcelona: Omega; 1994. Text extremadament rigorós en la presentació 

dels coneixements i de gran actualitat. Inclou il.lustracions i esquemes molt didàctics. 

Cobreix un 80% del contingut del programa. 

& Berkaloff A, Bourget J, Favard P, Lacroix JC. Biología y Fisiología Celular. Vol I-IV. 

Barcelona: Omega;1988. 

& Curtis H, Barnes NS. Biología. Buenos Aires: Panamericana; 1993. 

& De Robertis EDP, De Robertis EMF. Biología celular y molecular. 11ª Ed. Buenos 

Aires: El Ateneo; 1994. 

& Dollander A. Elementos de Embriología. Limusa; 1986. 

& Holtzman E, Novikoff AB. Estructura y dinámica celular. México: Interamericana; 

1986. 

& Jorde LB, Carey JC, Bamshad MJ, White RJ. Genética Médica. Madrid: Mosby; 2000. 

& Karp G. Biología celular y molecular. México: McGraw-Hill Interamericana; 1998. 

& Muñíz Hernando E, Fernández Ruiz B. Fundamentos de biología celular. Madrid: 

Síntesis; 1992. 

& Smith CA, Wood EJ. Biología Celular. , Wilmington: Addison-Wesley Iberoamericana; 

1997. 

& Smith CA, Wood EJ. Biología molecular y biotecnología. Wilmington: Addison- 

Wesley Iberoamericana; 1998. 

& Smith CA, Wood EJ. Energía en los sistemas biológicos. Wilmington: Addison-Wesley 

Iberoamericana; 1998. 

& Villee CA, Solomon EP, Martin CE, Martin DW, Berg LR, Davis PW. Biología. México: 

McGraw-Hill. 1992. 

& Wendell. Embriología. México: McGraw-Hill Interamericana; 1993. 

64


FÍSICA MÈDICA 

Càrrega docent: 6 crèdits 



Cicle: 1r 

Curs: 1r 

Crèdits teòrics: 4 Crèdits pràctics: 2 

Matèria: Introducció a la medicina i a la metodologia científica 

Professors responsable: Miguel López Tortosa 

Marçal Salvadó i Artells 


Descripció: Física mèdica 

Objectius 

• Expressar les condicions d’equilibri i estabilitat de sistemes biomecànics. 

• Descriure els diferents tipus de deformacions d’assajos elàstics, particularitzant per 

al cas de materials biològics. 

• Aplicar les lleis que regeixen el moviment dels fluids a l’estudi del sistema circulatori. 

• Descriure els processos de difusió en un medi lliure per mitjà de membranes 

semipermeables. 

• Aplicar les lleis que descriuen el comportament i la propagació de les ons en general 

a les ones acústiques. 

• Interpretar el concepte d’impedància acústica i la seva importància en la transmissió 

d’ones sonores. 

• Expressar els fonaments físics de l’acústica fisiològica. 

• Explicar els efectes dels ultrasons sobre els éssers vius, així com el fonament de 

l’obtenció de la imatge ecogràfica. 

• Expressar les característiques fonamentals de les ones electromagnètiques. 

• Aplicar els fonaments d’òptica geomètrica a l’estudi de la visió humana. 

• Expressar els fonamets físics de l’òptica fisiològica. 

• Descriure el principi de funcionament dels principals instruments òptics. 

• Explicar les bases físiques dels processos bioelèctrics. 

• Descriure i interpretar els processos bioelèctrics més importants que tenen lloc en 

el cos humà i el seu interès en la pràctica mèdica. 

• Analitzar els mecanismes de la conducció iònica i descriure algunes de les seves 

aplicacions en Medicina. 

• Explicar el comportament elèctric i magnètic dels materials biològics i les possibles 

aplicacions diagnòstiques i terapèutiques que es deriven d’aquest coneixement. 

• Analitzar les etapes del procés de mesura d’una variable biològica. 

• Descriure els procediments utilitzats en la detecció, tractament i anàlisi de les senyals 

biològiques. 

• Analitzar l’estructura i components de l’escorça atòmica, així com les transformacions 

que hi poden haver. 

• Analitzar l’estructura i components del nucli atòmic, així com les transformacions 

que hi poden haver. 

65


• Descriure els processos d’interacció de partícules i radiació electromagnètica amb 

la matèria. 

• Descriure els sistemes de detecció de radiacions ionitzants més importants, així 

com la seva utilització dosimètrica. 

• Expressar les bases físiques del radiodiagnòstic, la radioteràpia i la medicina nuclear. 

• Descriure els equips i tècniques físiques utilitzats en el diagnòstic, la radioteràpia i 

la medicina nuclear. 

• Formular els criteris generals de protecció radiològica, així com la normativa nacional 

i internacional aplicables. 

• Descriure els mètodes físics utilitzats en Protecció Radiològica. 


1. Ones sonores: conceptes generals. Absorció, reflexió i transmissió de les ones 

sonores. Efecte Doppler. Característiques físiques de la percepció acústica. Proves 

físiques de la funció auditiva. 

2. Ultrasons: generalitats. Producció. Absorció. Detecció. 

3. Bases físiques de la utilització dels ultrasons en diagnòstic i teràpia. 

4. Ones electromagnètiques: magnituds característiques. intensitat. Foton? 

5. Espectre electromagnètic. Radiacions ionitzants i no ionitzants. Absorció. 

6. Nocions d’òptica geomètrica. Dioptri esfèric. Construcció d’imatges. 

7. Lents primes i sistemes de lents primes. Augments. Construcció d’imatges. 

8. Ull humà. Dioptri equivalent. Potència. Acomodació. 

9. Ametropies i la seva correcció. 

10. Instrumentació òptica. Lupa. Microscopi. Poder separador d’un instrument òptic. 

11. Interacció de partícules amb la matèria. Tipus de colisió. Poder de frenat. 

Transferència linial d’energia. Partícules lleugeres i partícules pesades. Interacció 

de neutrons. 

12. Interacció de fotons amb la matèria. Efectes fotoelèctric, Compton i de creació de 

parells. Variació de les probabilitats d’interacció amb l’energia i amb el número atòmic. 

13. Interacció de fotons amb la matèria. Absorció i dispersió de fotons. Atenuació d’un 

feix monoenergètic de fotons. Espesor de semirreducció. Coeficient d’absorció 

energètic. Atenuació de feixos polienergètics. 

14. Magnituds i unitats radiològiques. Activitat. Exposició. Kerma. Dosi absorbida. Dosi 

equivalent. Taxa de dosi. Relacions. 

15. Detectors i dosímetres de radiacions ionitzants. Detectors d’ionització gasosa. 

Detectors de semiconductor. 

16. Detectors i dosímetres de radiacions ionitzants. Detectors de «centelleo». Dosimetria. 

Emulsió fotogràfica. Termoluminiscència. 

17. Bases físiques del Radiodiagnòstic. Naturalesa i producció de raigs X. Tub de raigs 

X. Espectres. Filtració. Capa hemirreductora. Raigs X d’alta energia. 

18. Bases físiques del Radiodiagnòstic. Formació i característiques de la imatge 

radiològica. Soroll. 

19. Bases físiques del Radiodiagnòstic. Soports de la imatge. Intensificador d’imatge. 

Tècniques digitals. Radiologia digital. Tomografia axial computaritzada. 

66


20. Bases físiques de la Radioteràpia. Braquiteràpia. Unitats de teràpia. 

21. Bases físiques de la Medicina Nuclear. Radionucleids en Medicina Nuclear. 

Característiques físiques. Gammacàmares. Tomografia d’emisió. 

22. Gestió del material radiactiu. Residus radiactius. 

23. Riscos de les radiacions ionitzants. Introducció a la Radiologia. 

24. Riscos de les radiacions ionitzants. Sistema de protecció radiològica. 

25. Protecció radiològica operacional. Protecció del pacient. 

26. Reglamentació europea en protecció radiològica. 

27. Estàtica. Equilibri traslacional. Equilibri rotacional. Centre de masses. Aplicació a 

diferents parts del cos humà. 

28. Elasticitat. Esforços i deformacions: tracció, comprensió, flexió, torsió i cizalladura. 

29. Fluids. Concepte de precisió. Unitats. Teorema de continuïtat. Fluids perfectes: 

teorema de Bernoulli. Consideracions en la circulació de la sang. 

30. Viscositat. Llei de Poiseuille. Sedimentació. Viscosimetria. 

31. Règims laminar i turbulent: Número de Reynolds. Física de la circulació de la sang. 

32. Bases físiques de la conducció nerviosa. Potencials de repòs i d’acció. Propagació 

del potencial d’acció. 

33. Biopotencials. Electrodes per a biopotencials. (I) 

34. Biopotencials. Electrodes per a biopotencials. (II) 

35. Instrumentació biomèdica (I). Mesures cardiovasculars. 

36. Instrumentació biomèdica (II). Mesures en el sistema respiratori. 

37. Instrumentació biomèdica (III). Monitorització de pacients. Marcapassos. 

Desfibriladors. 

SEMINARIS 

1 Oscilacions i ones. 

2. Models atòmics i nuclears. Emissió i absorció d’energia. Radiactivitat. 

3. Problemes 1. 






PRÀCTIQUES 

1. Programa Gènesis. 

2. Radiactivitat. 

3. Sons i ultrasons. 

4. Làser i fibres òptiques. 

5. Òptica. 

6. Estimació de dosis a pacients en Exàmens amb RX. 

Avaluació 

Pràctiques i seminaris 

67


Les pràctiques i seminaris són d’assistència obligatòria. La realització de les pràctiques 

i l’entrega del quadern de resultats és condició indispensable per a l’avaluació del curs. 

Avaluació parcial 

Es realizarà una prova parcial consistent en un test i una sèrie de preguntes amb resposta 

concisa. 

La qualificació d’aquesta prova representarà, com a màxim, el 20% de la qualificació 

final de l’alumne. 

Examen final 

L’examen final inclourà la totalitat de la matèria impartida durant el curs i constarà de 

tres parts: a) Una bateria de preguntes tipus test 

b) Preguntes de resposta concisa 

c) Resolució de problemes 

La qualificació d’aquesta prova representarà, com a màxim, el 80% de la qualificació 

final de l’alumne. 

Setembre 

L’examen de setembre comprendrà tota la matèria impartida durant el curs i tindrà la 

mateixa estructura que l’examen final. 

Bibliografia 

& Kane J W. Física. Ed. Reverté; 1983. 

& Giancoli DC. Física. Principios y aplicaciones. Ed. Reverté; 1985. 

& Tilley Thumm. Física. Fondo Educativo Interamericano; 1976. 

& Tripler. Física. (tomos 1 y 2). Traducció de la 3ª ed. Nordamericana. Reverté; 1994. 

& Cromer AH. Física para ciencias de la vida. Ed. Reverté; 1981. 

& Mac Donald Burns. Física para ciencias de la vida y de la salud. Fondo Educativo 

Interamericano; 1978. 

& Ortuño Ortín M. Física para biología, medicina, veterinaria y farmacia. CRÍTICA 

(Grijalbo Mondadori S.A.); 1996. 

& Hans Ulrich Harten. Física básica para estudiantes de medicina. Ed. Científico-Médica; 

1977. 

& A. Díez de los Rios. Introducción a la Biofísica y a la Física médica. Universidad de 

Málaga; 1983. 

& Frumento. Biofísica. A.S. 3ª ed. Ed. Mosby/Doyma Libros; 1995. 

& Bushong SC. Manual de Radiología para técnicos. Ed. Mosby/Doyma Libros; 1995. 

& Cronwell L y cols. Instrumentación y medidas biomédicas. Marcombo Boixareu Ed; 

1980. 

& D. Jou y cols. Física para ciencias de la vida (problemas). McGraw-HillSerie Schaum; 

1986. 

& Valentín J. Problemas de física. Editorial Reverté. 

68


BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR 



Cicle: 1r 

Curs: 1r 


Matèria: Morfologia, estructura i funcions de l'organisme humà normal. Nivells molecular, 


Professor responsable: Dr. José Luis Paternáin 


Descripció: Principis de bioquímica. Bases moleculars de l'estructura i funció cel·lular. 

Metabolisme de materials i energia. Gestió de la informació genètica. 

Objectius 

Proporcionar a l'alumne els coneixements de l'estructura de les biomolècules per 

comprendre les seves propietats i funcions biològiques, tant a nivell com en l'organisme. 

Capacitar l'alumne per utilitzar la informació bioquímica per interpretar problemes que 

se li presentin en l'àmbit de la biomedicina. 

Capacitar l'alumne per explicar, de manera comprensible als profans, els problemes 

mèdics des de la perspectiva molecular. 

Introduir l'alumne als mètodes de treball d'un laboratori de bioquímica. 


I L'ÀMBIT DE LA BIOQUÍMICA 

1 L'abast de la bioquímica 

2. La matriu de la vida: Interaccions febles en un ambient aquós 

3. L'energètica de la vida 

II ESTRUCTURA MOLECULAR DE LA MATÈRIA VIVA I CATÀLISI 

4. Aminoàcids, pèptids i proteïnes 

5. Les proteïnes com a molècules tridimensionals 

6. Enzims 

7. Hidrats de carboni 

8. Àcids nucleics 

9. Lípids. Membranes i transport cel·lular 

III DINÀMICA DE LA VIDA: BIOENERGÈTICA I METABOLISME 

10. Introducció al metabolisme 

11. Metabolisme de carbohidrats I: glucòlisi i catabolisme de les hexoses 

12. Metabolisme oxidatiu: cicle de l'àcid cítric i via de les pentoses fosfat 

69


13. Oxidacions biològiques, transport d'electrons i fosforilació oxidativa 

14. Metabolisme de carbohidrats II: biosíntesi 

15. Metabolisme de lípids I: oxidació dels àcids grassos, greixos i lipoproteïnes 

16. Metabolisme de lípids II: lípids de membrana, esteroids, isoprenoids i ecosanoids 

17. Metabolisme de compostos nitrogenats I: biosíntesi, utilització i turnover 

18. Metabolisme de nucleòtids 

IV GENÈTICA MOLECULAR: INFORMACIÓ MOLECULAR DE LA VIDA 

19. Còpia de la informació: replicació 

20. Manteniment i reestructuració de la informació: restricció, reparació, recombinació, 

reordenament i amplificació 

21. Transferència de la informació: transcripció 

22. Traducció de la informació: biosíntesi de proteïnes 

23. Gens eucariotes i la seva expressió 


Pràctiques de laboratori: Introducció a les tècniques bàsiques de bioquímica. Estudi 

de la lactat deshidrogenasa 

1. Preparació d'extractes a partir de mostres biològiques 

2. Determinació de la concentració de proteïnes 

3. Valoració de l'activitat LDH. Relació [enzim]/activitat 

4. Sensibilitat de la LDH al pH i a la temperatura 

5. Paràmetres cinètics de la LDH 

6. Inhibició enzimàtica de la LDH. Mecanisme d'acció de l'oxamat 

7. Separació electroforètica dels isoenzims de la LDH 

Seminaris informàtics: Ús de models moleculars virtuals. Estudi de l'estructura de les 

biomolècules 

1. Estructures d'aminoàcids i pèptids 

2. Estructures de nucleòtids i àcids nucleics 

3. Estructures de lípids i hidrats de carboni 

Seminaris de problemes 

1. Concentracions moleculars i pH 

2. Tampons i ionitzacions 

3. Aminoàcids i oligopèptids 

4. Enzimologia 

5. Metabolisme 

6. Àcids nucleics i Genètica Molecular 

70


Avaluació 

Proves escrites parcials tipus test, de caire eliminatori. 

Prova final de tota la matèria. 

Examen final de pràctiques. 

Bibliografia 

& Mathews, van Holde. Bioquímica. 2a ed. McGraw-Hill / Interamericana; 1998. 

71


HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA DOCUMENTACIÓ MÈDICA 


Caràcter: troncal Programació: 1r quadrimestre 

Cicle: 1r 

Curs: 1r 


Matèria: Introducció a la medicina i metodologia científica 

Professor responsable: Josep M. Sánchez-Ripollès 

Departament universitari: Medicina i Cirurgia 

Descripció: Història de la salut, de la malaltia i de l'exercici mèdic. Teoria i mètode de 

la medicina. Informació, documentació i terminologia mèdica. Fonts d'informació: 

revistes, llibres, Index Medicus, Excerpta Medica, Biological Abstracts, Science Citation 

Index. Cerques informatitzades (Medline). Preparació d'una publicació científica. 


1. La medicina a la prehistòria 

2. La medicina grega, romana i medieval 

3. La medicina renaixentista i barroca 

4. La Il·lustració. El segle XIX. El positivisme 

5. Evolució recent de la teoria de la ciència (K. Popper i Th. Kuhn) 

6. La Medicina al segle XX. Metges filòsofs 


No hi ha classes pràctiques, però els alumnes de 6è (mentre segueixi vigent el pla vell) 

poden fer, voluntàriament, un treball sobre història de la medicina. 

Avaluació 

Nota de l’examen escrit (es valora el contingut i la redacció). 

Lectura dels treballs davant dels companys de curs. 

72





Programació: 1r quadrimestre 

Cicle: 1r 

Curs: 1r 

Crèdits teòrics: 2,5 Crèdits pràctics: 2 

Matèria: morfologia, estructura i funcions de l'organisme humà normal. Àmbits molecular, 


Professora responsable: Dra. Verónica Piera 


Descripció. Morfologia general humana. Embriologia general i organogènesi 

Objectius 

Donar a l'alumnat els coneixements bàsics del desenvolupament humà en els períodes 

embrionari i fetal. 

Donar els conceptes generals bàsics per comprendre, estudiar i aprendre totes les 

assignatures amb continguts d'anatomia humana. 


Generalitats 

1. Concepte i importància de l'anatomía. Posició anatòmica. Plans i eixos. 

Nomenclatura 

2. Osteologia. Tipus d'ossificació. Classes d'ossos. Nomenclatura 

3. Artrologia. Desenvolupament i classificació de les articulacions 

4. Miologia. Generalitats. Òrgans auxiliars. Sistema neuromuscular 

5. Fonaments de mecànica articular 

6. Generalitats del sistema arterial i venós. Vasos limfàtics 

7. Bases per a l'estudi morfològic in vivo. Raigs Röentgen (I): radiologia convencional 

8. Ultrasons 

9. Principis de la nomenclatura i posició en el diagnòstic per la imatge 

10. Tècniques basades en els raigs Röentgen (II): estudis mitjançant TC. Ressonància 

magnètica 

Embriologia 

11. Concepte i importància. Primera setmana del desenvolupament 

12. Segona setmana del desenvolupament. Disc germinatiu bilaminar 

13. Tercera setmana del desenvolupament. Disc trilaminar 

14. Derivats dels fulls embrionaris. Aspecte extern de l'embrió durant el segon mes de 

desenvolupament 

15. Cavitats de l'organisme. Múscul diafragma 

73


16. Sistema musculoesquelètic. Botó germinal de les extremitats. Malformacions 

17. Sistema musculoesquelètic. Crani. Tronc. Malformacions 

18. Desenvolupament de la cara i del coll I 

19. Desenvolupament de la cara i del coll II 

20. Desenvolupament de l'aparell respiratori 

21. Sistema cardiovascular I 

22. Sistema cardiovascular II 

23. Sistema cardiovascular III. Malformacions cardíaques i de grans vasos 

24. Evolució de l'aspecte extern de l'embrió i del fetus a partir del segon mes 


Comprovació, en el laboratori, dels conceptes exposats a les classes teòriques, mitjançant 

l'observació d'espècimens humans i d'embriologia comparada amb diferents espècies 

animals. 

1. Seminari de generalitats 

2. Gestació múltiple 

3. Malformacions congènites: concepte i factors capaços de produir-les 

4. L'embriologia des del punt de vista experimental. Mètodes i tècniques de treball. 

Estadis de desenvolupament 

5. Observació d'un embrió de pollet als set dies d'incubació 

6. Seminari sobre conceptes bàsics de las primeres setmanes de desenvolupament 

7. Observació de talls histotopogràfics d'embrions de pollet de set dies de 

desenvolupament 

8. Observació de talls histotopogràfics d'embrions humans 

9. Malformacions de cara i coll. Malformacions cardíaques 

10. Estudi ecogràfic de la gestació 

Avaluació 

Examen final escrit de preguntes curtes que inclou els continguts teòrics i pràctics. 

Qualificació mínima per considerar superats els crèdits corresponents de l'assignatura: 

5 sobre 10. 

Bibliografia: 

& Hib J. Embriología médica. 6ª Ed. México: McGraw-Hill / Interamericana; 1994. 

& Kamina P. Anatomía General. Madrid: Médica Panamericana, 1997. 

& Moore, KL. Elementos de Embriología Humana. México: McGraw-Hill / 

Interamericana; 1991. 

& Moore KL, Persaud TVN. Embriología Clínica. 6ª ed. México: McGraw-Hill / 


& Sadler, TW. Langman Embriología médica. 7ª Ed. Madrid: Médica Panamericana; 

1996. 

74


BIOESTADÍSTICA 



Cicle: 1r 

Curs: 1r 

Crèdits teòrics: 4 Crèdits pràctics: 3,5 

Matèria: Introducció a la medicina i metodologia científica 

Professor responsable: Teresa Gomis de Barberà 


Descripció: Bioestadística. Procediments estadístics generals. Aplicacions estadístiques 

en problemes biomèdics, sanitaris i epidemiològics. 

Objectius 

Fer que l'alumnat entengui quin és el tipus de situacions en què s'apliquen procediments 

estadístics. 

Fer que l'alumnat sàpiga fer una descriptiva completa de les diferents dades d'una base 

de dades. 

Fer que l'alumnat comprengui la llei empírica de l'atzar. 

Fer que l'alumnat conegui la teoria del mostreig. 

Fer que l'alumnat utilitzi les tècniques del mostreig per fer estimacions. 

Fer que l'alumnat sàpiga aplicar les diferents proves d'inferència estadística. 


1. Estadística descriptiva. Distribució de freqüències: població i mostra. Tipus de 

variables. Freqüències. Representació gràfica 

2. Paràmetres: mesures de posició. Mesures de dispersió. Mesures de forma 

3. Probabilitat: conceptes bàsics. Concepte de freqüència. Definició axiomàtica de 

probabilitat. Propietats. Fórmula de Laplace. Probabilitat condicionada. Dependència 

i independència d'esdeveniments. Teorema de Bayes. Proves de diagnòstic 

4. Estadística inferencial. Variables aleatòries: tipus de variables aleatòries. Funció de 

densitat i funció de distribució d'una variable aleatòria. Distribució binomial. 

distribució de Poisson. Distribució normal. Altres tipus de distribucions 

5. Teoria de l'estimació. Interval de confiança per a la mitjana d'una població. La 

distribució t. Interval de confiança per a la diferència de mitjanes entre dues 

poblacions. Determinació de la mida de la mostra 

6. Proves d'hipòtesi. Concepte d'hipòtesi nul·la i alternativa. Tipus de proves d'hipòtesi: 

conformitat, homogeneïtat i independència. Prova d'hipòtesi: la mitjana d'una 

població. Prova d'hipòtesi: la diferència entre mitjanes de dues poblacions. Prova 

d'hipòtesi: proporció d'una població. Prova d'hipòtesi: diferència entre les 

proporcions de dues poblacions 

75


7. Correlació i regressió. Variable bidimensional. Taules de doble entrada. Paràmetres. 

Representació gràfica. Introducció a la regressió lineal. Coeficient de correlació 

lineal. Determinació de l'equació de la recta de regressió 


Exercicis corresponents a les classes teòriques. De vegades amb suport informàtic (de 

20 a 40 alumnes per grup). 

Seminaris (meitat dels alumnes). Problemes i qüestions pràctiques. 

Avaluació 

Examen únic de tipus test. Amb unes 35 - 40 preguntes amb 5 possibles respostes cada una. 

Bibliografia 

& Armitage P i Berry G. Estadistica para la investigación biomedica. Madrid: Ed. 

Harcourt Brace; 1997 

& Colton T. Estadística en Medicina. Barcelona: Ed. Salvat; 1979. 

& Daniel WW. Bioestadística. Base para el análisis de las ciencias de la salud. Mexico: 

Ed. Limusa; 1995 

& MacRae S. Modelos y métodos para las ciencias del comportamiento. Barcelona: 

Ed. Ariel; 1995 

& Milton JS i Tsokos JO. Estadística para Biologia y Ciencias de la Salud. 2ª Edició 

Madrid: Interamericana. McGraw-Hill; 1994. 

& Sorribas A, March J, Abella F, Gómez X. Metodologia estadística en ciències de la 

salut: del disseny de l'estudi a l'anàlisi de resultats. Lleida: Edicions de la Universitat 

de Lleida; 1997. 

& Domenech JM. Métodos estadísticos para investigadores. Barcelona: Ed. Herder; 

1982. 

& Matthews DE i Farewell VT. Estadística médica: Aplicación e interpretación. 2ª edició 

Barcelona: Ed. Salvat; 1990. 

& Norman GR i Streiner DL. Bioestadística. Madrid: Mosby/Doyma Libros S.A.; 1996. 

& Pardell H, Cobo E i Canela J. Manual de Bioestadística. Barcelona: Ed. Masson; 

1986. 

& Rosner, B. Fundamentals of biostatistics. 3ª edició Boston: Ed. PWS. Kent Publishing 

Company; 1989 

& Schwartz D. Méthodes statistiques a l'usage des médecins et des biologistes. París: 

Ed. Flammarion. Médicine-sciences; 1969. 

& Snedecor GW i Cochran WG. Statistical methods. 7ª edició Iowa: Ed. Iowa State 

University Press; 1980. 

76


CITOLOGIA I HISTOLOGIA HUMANES 



Programació: 2n quadrimestre 

Cicle: 1r 

Curs: 1r 



cel·lular, tissular i orgànic. 

Professor responsable: Dra. Maria Àngel Lanuza Escolano 


Descripció: Citologia i embriologia general humana. Histogènesi. Histologia humana 

general. Histosistemes. 

Objectius 

Conèixer l'estructura microscòpica dels teixits cel·lulars i com els seus components es 

relacionen estructuralment i funcionalment. 

Programa classes teòriques 

1. Citologia general humana: Teoria cel·lular. Morfologia i estructura del nucli i 

citoplasma cel·lular. Citofisiologia. Tècniques d'estudi. Histogènesi. Mecanismes 

de proliferació, diferenciació, degeneració, envelliment i mort cel·lular. Mecanismes 

de regeneració, renovació, reparació i envelliment tissular. Histofisiologia. 

Mecanismes de comunicació intercel·lular. 

2. Histologia general humana: Poblacions i teixits cel·lulars. Teixit epitelial. Teixit 

connectiu i les seves especialitzacions. Teixit muscular. Teixit nerviós. 

Programa classes pràctiques 

1. Sessions pràctiques de laboratori 

Realització de tècniques histològiques i histoquímiques al laboratori, observació i 

descripció de preparacions de teixits i òrgans. L'objectiu és aprofundir en el 

coneixement histològic dels teixits, mitjançant la familiarització amb la metodologia 

histològica convencional i adquirir criteris per a l'elecció de la tècnica adequada 

segons el que es vulgui demostrar. 

2. Sessions pràctiques de simulació per ordinador 

L'alumne aprofundirà, de forma interactiva, en el mecanisme de contracció muscular 

durant una sessió pràctica amb ordinador. 

3. Sessions pràctiques audiovisuals i seminaris 

Es faran diverses pràctiques audiovisuals on l'alumne podrà ampliar i integrar els 

coneixements teòrics i pràctics que s'han adquirit prèviament. Es realitzaran seminaris 

amb l'objectiu d'ampliar aspectes puntuals d'interès i realitzar sessions iconogràfiques 

complementàries de les classes teòriques. 

77


Avaluació 

Examen final, on s'exigirà tota la matèria teòrica i pràctica, que consistirà en 5 preguntes 

de desenvolupar. Cal haver participat en el 75% de les pràctiques. 

Bibliografia 

& Bloom W, Fawcett DW. Tratado de Histología. 12ª ed. Madrid: Interamericana 

McGraw-Hill; 1995. 

& Junqueira LC, Carneiro J. Histología Básica, 5ª ed. Barcelona: Masson; 2000. 

& Stevens A, Lowe J. Histología Humana. 2ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. 

& Gartner LP, Hiatt JL. Histología. Texto y Atlas. Mexico: Mc Graw-Hill Interamericana; 

1997. 

& Wheater PR et al. Histología Funcional. 3ª ed. Barcelona: JIMS; 1993. 

78


FISIOLOGIA HUMANA 




Cicle: 1r 

Curs: 1r 




Professor responsable: Dr. Domènec Sánchez 

Professors colaboradors: Dra. Mercedes Gómez, Dr. Jaume Folch 


Descripció: Fisiologia cel·lular i tissular 

Objectius 

L'objectiu de l'assignatura és el de servir de pont conceptual entre la Bioquímica i la 

Fisiologia humanes. La docencia de l'assigantura estarà a càreec de la Unitat de 

Bioquímica. Es composarà de classes teòriques, seminaris i pràctiques de laboratori. 

Objectius generals 

· Proporcionar a l'alumne els coneixements bioquímics necessaris per a que estigui 

capacitat d'abordar adequadament els diferents continguts que, en l'àmbit de la 

Fisiologia, seran impartits en cursos superiors. 

Objectius específics 

· Descriure i analitzar la funció de molècules i processos que estan implicats en 

l'activitat del sistema immunitari. 

· Explicar i raonar les bases moleculars del transport de gasos. 

· Explicar i raonar les bases moleculars de la contracció muscular. 

· Descriure les característiques, a nivell molecular, dels diferents processos de 

transducció de senyal a nivell cel.lular. 

· Explicar i raonar les bases moleculars de la comunicació intercel.lular. 

· Compendre i raonar els diferents elements d'integració del metabolisme. 


El programa està estructurat en 8 temes, relacionats de manera directa amb la Fisiologia 

Humana, i tractats des d'una perspectiva molecular. 

1. Bases moleculars de la immunitat. Generalitats de la resposta immunitaria. 

Complement: funcions biològiques de les proteïnes del complement. Mecanismes: 

via clàssica i via alternativa. El complexe d'atac a la membrana, regulació. Anticossos: 

estructura, regions variables i constants. Classes d'immunoglobulines. Reordenació 

dels gens de les immunoglobulines. Generació del repertori d'anticossos. Control 

transcripcional de la producció d'anticossos. Aspectes estructurals de la unió antigenanticos. 

Complexe major d'histocompatibilitat (MHC): sentit biològic de les 

molècules del MHC. Estructura de les molècules de classe I i II, comparació amb 

79


les immunoglobulines. Organització genòmica del MHC. Paper dels gens del MHC 

en els mecanismes de la autoimmunitat. Mecanisme molecular de la producció 

d'anticossos. Presentació de l'antígen a les cèl.lules T, restricció pel MHC. Activació 

de les cèl.lules T restringida pel MHC, paper de les proteïnas CD4 i CD8. Efectes 

bioquímics dels antígens sobre les cèl.lules B. Interaccions entre linfòcits T i B en el 

mecanisme de producció d'anticossos. 

2. Proteïnes transportadores de gasos. Hemoglobina i mioglobina, estructura i funció. 

Grup Hemo. Paper del d-2,3-bifosfoglicerat (BPG). Comportament cooperatiu de 

la molècula d'hemoglobina, equació de Hill. Transport de C02 i efecte Bohr. Canvis 

conformacionals lligats a la funció transportadora. Regulació alostèrica. Família 

genètica de l'hemoglobina. 

3. Bioquímica de la contracció muscular. Estructura molecular del múscul estriat. 

Característiques bioquímiques de les molècules d'actina i miosina. Proteïnes 

associades: tropomiosina, troponina i distrofina. Mecanisme de la contracció: model 

dels filaments lliscants. Energètica i control de la contracció. Mecanisme i control 

de la contracció en el múscul llis. Actina i miosina en cèl.lules no musculars. 

4. Bioquímica de los òrgans dels sentits. Bioquímica de la visió: la retina, estructura 

dels fotorreceptors. Potencial de membrana de les cèl.lules fotorreceptores i paper 

del GMPc. Estructura de la rodopsina. Metabolisme del 11-cis-retinal i relació amb 

la vitamina A. Fotoexcitació de la rodopsina. Transducció de senyals a partir de la 

metarrodopsina II: paper de la transducina i de la GMPc fosfodiesterasa. Fase de 

regeneració del cromòfor. Visió dels colors. Bioquímica de la audició. Estructures 

relacionades. Transducció de la senyal. 

5. Generalitats de la comunicació intercel.lular. Estratègies de senyalització química 

intercel.lular (Endocrina, paracrina i sinàptica). 

6. Citoquines i Factors de creixement. La resposta de fase aguda. Estructura del 

lipopolisacàrid (LPS). Cascada de citocines en la sepsis: paper del factor de necrosi 

tumoral (TNF) i interleucines 1 i 6 (IL-1, IL-6). Citocines com a reguladores de 

l'activació, proliferació i diferenciació cel.lulars: IL-2 i IL-3. D'altres citoquines 

implicades en la immunitat natural: interferó i quimiocines. 

7. Hormones. El sistema endocrí. Clasificació. Jerarquització molecular. Hipotàlam. 

Hipòfisi. Mecanismes moleculars de transducció de la senyal hormonal. 

Adenilatciclasa. AMPc. Proteïnes G. Proteinquinases. GMPc. Implicacions mèdiques 

de receptor d'insulina. Paper del fosfatidilinositol. El Ca++ com a segon missatger. 

8. Metabolisme específic dels òrgans i teixits. Distribució de funcions: fetge, teixit 

adipós, múscul, cervell, sang. Regulació hormonal del metabolisme energètic. 

Homeostasi metabòlica en diverses situacions metabòliques: cicle dejú-alimentació 

(estatus postpandrial, dejú incipient, dejú instaurat, estatus inicial de renutrició), 

obesitat, exercici, embaràs, lactància, diabetes, estrés i trauma, malaltia hepàtica, 

malaltia renal i transtorns àcid-base. 

80


Programa de classes pràctiques i seminaris 

1. Determinació de proteïna C reactiva 

2. Immunodifusió doble en gel, tècnica d'Ouchterlony 

3. Separació de proteïnes plasmàtiques per electroforesi 

4. Valoració d'una corba de glucosa en plasma 

5. Determinació de la creatina quinasa (CK) i del seu isoenzim MB 

Seminaris teoricopràctics 

1. Tècniques immunològiques utilitzades en clínica 

2. Regulació metabòlica 

Seminaris (Treballs proposats) 

1. Alliberació d'O2 en un teixit sotmès a exercici intens (Unió dels gasos a 

l'hemoglobina). 

2. Metabolisme del ferro. 

3. Metabolisme P-Ca++ 

4. Equilibri àcid-base. 

5. Equilibri líquid (paper de les hormones i del propi ronyó). 

6. Vitamines hidrosolubles. 

7. Vitamines liposolubles. 

8. Mecanisme de la hemostasia i coagulació. 

9. Regulació de la temperatura corporal. 

10. Inflamació. 

11. Al·lèrgia. 

* Les pràctiques de laboratori també es detallen en un document disponible al servei 

de fotocòpies. 

Avaluació 

- Desenvolupar un treball sobre alguns dels temes anteriors. 

- Valoració dels continguts abordats en les sessions teòriques i dels seminaris: es 

durà a terme una única prova final que constarà d'un exàmen tipus test. La puntuació 

màxima d'aquesta prova serà de 10 punts. Per considerar-se aprovada s'haurà 

d'obtenir una qualificació mínima de 5 punts. Els alumnes que no assoleixin un 

nivell mínim de coneixements exigible al juny, podran examinar-se el mes de 

setembre mitjançant una prova de similars característiques a l'esmentada. 

- Valoració de les sessions pràctiques: asistència obligatòria. 

Una asistència i una actitud correctes al llarg del desenvolupament de les mateixes 

possibiliten l'assoliment de la qualificació d'aptitud, indispensable per a poder superar 

el curs. 

81


Bibliografia 

& Mathews & Van Holde. Bioquímica. 2a ed. McGraw-HilloInteramericana; 1998. 

& Devlin. Bioquímica. 3a de. Devlin. Reverté; 2000. 

& Voet & Voet. Bioquímica. Omega; 1992. 

& Lozano et al. Bioquímica para ciencias de la salud. Interamericana McGraw-Hill; 

1995. 

& de Abbas et. al. Inmunologia Celular y Molecular. Interamericana-McGraw-Hill; 

1995. 

& de Janeway et al. Immunobiology. Elsevier Science Ltd/Garland Publishing; 1999. 

& Córdova y col. Compendio de Fisiología para Ciencias de las Salud. McGraw- 

HilloInteramericana; 1994. 

& Tresguerres. Fisiología Humana. 2ª ed. McGraw-HilloInteramericana; 1999. 

& Abbas et al. Inmunología celular y molecular. 2a ed. McGraw-HilloInteramericana; 

1995. 

& Guyton and Hall. Tratado de Fisiología Médica. 9a ed. McGrawHilloInteramericana; 

1996. 

82



APARELL LOCOMOTOR 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 


Matèria: Desenvolupament, morfologia, estructura i funció dels aparells i sistemes 


Professors responsables: 

Fisiologia Dr. Domènec Sánchez 

Histologia Dr. Josep M. Tomàs 


Descripció. Aproximació pluridisciplinària (histològica i fisiològica) a la descripció de 

l'aparell locomotor humà en estat de normalitat i salut. 

HISTOLOGIA 

Objectius 

Fer una aproximació histològica a la descripció de l'aparell locomotor humà en estat 

de normalitat i salut. 


1. Especialitzacions articulars 

Articulacions: concepte, model histogenètic. Classificació histològica de les 

articulacions. Estudi histològic del disc intervertebral. Estructura microscòpica de 

les articulacions diartròtiques: cartílag articular, membrana sinovial, líquid sinovial, 

càpsula articular, lligaments, tendons. Histofisiologia articular: nutrició, mecanismes 

de reparació i envelliment del cartílag articular. Mecanismes de reparació 

d'estructures lligamentoses i tendinoses. 

2. Ossos 

Conceptes generals. Estudi especial de les cèl·lules del teixit ossi. Remodelació 

òssia. Mecanismes de reparació (fractures). Envelliment ossi i osteoporosi. 

Trasplantaments. Biòpsia òssia. 


Observació i anàlisi de preparacions histològiques. 

83


Avaluació 

Examen pràctic amb preparacions histològiques al laboratori (10 % de la nota). 

Examen escrit, test de 9 preguntes d'opció múltiple (5 alternatives) (90 % de la nota). 

Bibliografia 

& Bloom W, Fawcett. Tratado de histología. 12ª ed. Interamericana McGraw-Hill; 

1995. 

& Manual de pràctiques d'Histologia. Unitat d'Histologia i Neurobiologia. Universitat 

Rovira i Virgili. 2000. 

& Brookes M, Revell WJ. Blood supply of bone. Scientific aspects. Springer; 1998. 

Professor: A. Pujol 

FISIOLOGIA 

Objectius 

Fer que l'alumnat adquireixi un coneixement detallat de les característiques i funcions 

que realitza l'aparell locomotor en condicions de salut. 


1. Funcions genèriques dels ossos, dels músculs i de les articulacions. Tipus d'ossos. 

Grans sistemes musculars. Mecànica elemental del moviment humà. Tipus de fibres 

musculars. 

2. Fonaments de la contracció muscular. Proteïnes contràctils. Sistema de la Troponina. 

El calci com a regulador de la contracció muscular. Dipòsits de calci a les cèl·lules 

de les fibres musculars. Calci i aport energètic als diferents tipus de fibres musculars. 

3. Homeòstasi mineral. El moviment humà com a triple conseqüència de la fisiologia 

del calci. Parthormona, vitamina D i calcitonina. Síntesi, secreció i accions. 

Homeostasi mineral a d'altres espècies. 

4. Teixit esquelètic. Formes dels dipòsits de calci esquelètic. Remodelació òssia. Efectes 

de les hormones de la homeostasi mineral sobre les diferents poblacions de cèl·lules 

esquelètiques. Efectes d'esteroids sexuals i d'altres reguladors. 

5. Les funcions dels teixits cartilaginós, esquelètic i musculars en les successives etapes 

de la vida humana. Edat i mineralització. Desmineraltzació en edats avançades. 

Prevenció de les disfuncions de l'aparell locomotor en edats avançades. 

6. Evolució biològica i aparell locomotor. Conjunt de característiques funcionals 

específiques de l'aparell locomotor humà. Adaptació al medi físic i aparell locomotor. 

Valoració comparativa de les prestacions mecàniques humanes respecte de les 

d'espècies superiors. Evolució de l'aparell locomotor i disponibilitat energètica. 

7. Aportació energètica i funció del moviment humà. Metabolisme a les fibres 

musculars. Cansament muscular. Dietes orientades. Tipus d'entrenaments físics. 

Adaptació general dels diferents aparells als esforços intensos o mantinguts. 

84



Seminari. Dades d'autoexploració de les freqüències respiratòries, cardíaca i de tensió 

arterial, abans, durant i després d'exercici físic agut i intens. Temps de recuperació dels 

valors previs. Ídem després d'exercici prolongat i suau. Classificació de resultats segons 

entrenament previ. 

Avaluació 

Es realitzarà un examen final. Per poder examinar-se cal, però, haver realitzat les 

pràctiques. L'examen estarà format per preguntes i problemes de resposta curta. Per 

superar-lo caldrà treure un mínim d' un 5 sobre 10. 

Bibliografia 

& Berne R, Levy M. Fisiología. 2º ed. Ed. Hercourt Brace; 1998. 

& Cordova A, Ferrer R, Muñoz ME, Villaverde C. Compendio de Fisiología para Ciencias 

de la Salud. Ed. Interamericana-Mc Graw-Hill; 1994. 

& Despopoulos A, Silbernagl S. Texto y Atlas de Fisiología. Ed. Mosby/Doyma; 1994. 

& González J. Fisiología de la actividad física y del deporte. Ed. Interamericana-Mc 

Graw-Hill; 1992. 

& Guyton AC. Fisiología y Fisiopatología. 6 ed. Ed. Interamericana-Mc Graw-Hill; 1998. 

& Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica. 9ª ed. Ed. Interamericana-Mc Graw-Hill; 

1996. 

& Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología Médica. Ed. Masson- Little, Brown, S.A.; 1997. 

& Schmidt RF, Tuews G. Fisiología Humana. 24ª ed. Ed. Interamericana-Mc Graw-Hill; 

1993. 

& Tortora GJ, Grabowski SR. Principles of Anatomy and Physiology. 8th ed. Ed. Harper 

Collins; 1996. 

& Tortora GJ, Grabowski SR. Principios de Anatomia y Fisiologia. 1ª reimpresión Ed. 

Hercourt Brace. 1998. 

& Tresguerres JAF. Fisiología Humana. 2 ed. Ed. Interamericana-Mc Graw-Hill; 1999. 

& West JB. Best y Taylor. Bases Fisiológicas de la práctica Médica. 12 ed. Ed. 


85


APARELL CIRCULATORI 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 




Professors responsables: Anatomia Humana: Dr. Pedro Cobos. Histologia: Dr. Josep 

M. Tomàs. Fisiologia: Dr. Domènec Sánchez. 


Descripció: Estudi pluridisciplinar (anatòmic, histològic i fisiològic) de l'aparell circulatori 

humà en estat de normalitat i salut. 


Objectius 

Fer que l'alumnat adquireixi els coneixements suficients sobre l'Anatomia macroscòpica 

i radiològica de l'aparell circulatori. En el desenvolupament de la docència (teòrica i 

pràctica) s'apliquen criteris descriptius, sistemàtics i topogràfics amb la finalitat que 

l'alumne comprengui que els aparells i sistemes que integren el cos humà, no estan 

aïllats els uns dels altres, si no que constitueixen un conjunt harmònic i interrrelacionat 

des del punt de vista morfològic i funcional. 


Veure annex 1 (pàg. 132) 


Pràctiques a la sala de dissecció de tòrax i coll. 

Seminaris d'Anatomia radiològica. 

Seminaris de Malformacions congènites. 

Avaluació 

Examen final: 

Examen pràctic oral a la sala de dissecció (25 % de la nota final). 

Examen escrit. Preguntes curtes. Qualificació mínima exigida: 5 sobre 10. 

Bibliografia: 

& Köpf-Maier P. Wolf-Heidegger's Atlas de Anatomía. I. Aparato Locomotor, II. Vísceras. 


86












HISTOLOGIA 

Objectius 

Fer una aproximació histològica a la descripció de l'aparell circulatori humà en estat de 

normalitat i salut. 


1. Vasos sanguinis 

Concepte i tipus de vasos sanguinis. Estructura funcional dels diversos tipus d'artèries, 

arterioles i vasos venosos. Especialitats vasculars. Capil·lars sanguinis: estructura i 

tipus. Base estructural de l'intercanvi capil·lar. Trasplantaments vasculars. Concepte 

de barrera hemàtica: exemples. 

2. Vasos limfàtics 

Sistema vascular limfàtic. Generalitats. Vasos limfàtics majors. Conductes limfàtics: 

estructura microscòpica. Histofisiologia. 



Avaluació 


Examen escrit, test de 9 preguntes d'opció múltiple (5 alternatives), (90 % de la nota). 

Bibliografia 

& Bloom W, Fawcett. Tratado de histología. 12ª ed. Interamericana McGraw-Hill; 1995. 



& Bikfalvi A. Encyclopedic reference of vascular biology & pathology. CD-ROM. 

Springer; 2000. 

& Webb D, Vallance P. Endothelial function in hypertension. Springer; 1997. 

& Escande D, Standen N. K+ channels in cardiovascular medicine from basic science 

to clinical practice. Springer; 1993. 

87


& Wilson FJ, Kestenbaum MG, Gibney JA, Gibney J. Histology image review. CD- 

ROM Software Appleton & Lange; 2000. 

88 

FISIOLOGIA 

Objectius 

Proporcionar als estudiants un coneixement detallat de les funcions que realitza l'aparell 

cardio-circulatori, els mecanismes que les determinen i la seva regulació; així com 

integrar l'aparell circulatori en el conjunt de l'organisme humà en condicions de salut. 


1. Generalitats Cardíaques.- Funcions del Sistema Càrdio-vascular. Components del 

Sistema Cardiocirculatori. Circulació de la Sang. Control del Sistema Cardiocirculatori 

2. Introducció al Potencial d'acció.- Composició del LIC i del LEC. Potencials de 

membrana en repòs. Potencials d'acció 

3. Activitat Elèctrica del Cor.- Bases de l'excitació del cor. Potencials d'acció de les 

cèl·lules cardíaques. Origen i mecanisme de l'autoexcitació cardíaca. Sistema de 

conducció. Ordre de jerarquia dels marcapassos. Ritmes anormals del cor 

4. Electrocardiograma.- Origen i registre de l'electrocardiograma. Característiques de 

l'ECG normal. Tipus de derivacions i nomenclatures. Concepte i valoració de l'eix 

cardíac. Corrents de lesió. Interpretació electrocardiogràfica d'arítmies cardíaques. 

5. Propietats Del Múscul Cardíac. Contractilitat Cardíaca.- Funció del calci en la 

concentració de la fibra miocàrdica. Requeriments i fons d'ATP durant el cicle 

contracció-relaxació. Propietats mecàniques de la fibra miocàrdica. Nomenclatura. 

Relació força/velocitat. Relació longitud/tensió. Metabolisme cardíac 

6. Fenòmens Mecànics del Cicle Cardíac.- Fases del cicle cardíac i funció de les vàlvules 

cardíaques. Correlació entre els diferents paràmetres en el cicle cardíac. Efectes 

aspirants del cor. Fonocardiograma 

7. Dinàmica Cardíaca.- Volum minut cardíac o despesa cardíaca. Control del volum 

minut cardíac. Control de la freqüència: Mecanismes intrínsecs, humorals i nerviosos. 

Regulació del volum sistòlic: Precàrrega postcàrrega i contractilitat. Relacions entre 

VMC i retorn venós. Treball cardíac. 

8. Conceptes d'hemodinàmica.- Flux, velocitat i secció. Relacions entre la pressió, 

resistència i cabal circulatori. Viscositat de la sang. Fluxos laminar i turbulent 

9. Circulació Arterial.- Regiment de flux. Gradient de pressió. Pressió màxima, mínima 

i pressió diferencial. Pressió mitjana. Propagació de l'ona de pressió. Mètodes de 

mesura de la pressió arterial. Pols arterial. Esfigmograma. Tensió en la paret arterial. 

Petites artèries i arterioles: Vasoconstricció i vasodilatació 

10. Circulació Venosa.- Funció venosa. Pressions i flux venós. Factors responsables del 

retorn venós. Pols venós. Flebograma 

11. Circulació Capil·Lar i Limfàtica.- Disposició, estructura i propietats funcionals dels 

capil·lars. Regulació del to vascular: factors intrínsecs i extrínsecs. Permeabilitat de 

la paret capil·lar. Capil·lars limfàtics. Estructura i funció. Limfa. Origen, quantitat i 

composició. Formació d'edemes: mecanismes fisiopatològics implicats


12. Control Local del Flux Sanguini.- Mecanismes de control. Regulació local a curt 

termini. Regulació local a llarg termini 

13. Regulació de la Pressió Arterial.- Factors que determinen la pressió arterial. 

Mecanismes en els que se basa la regulació de la pressió arterial. Excitació i acció 

reflexa dels baroreceptors. Mecanismes immediats. Desplaçament del líquid capil·lar. 

Sistema renina-angiotensina-aldosterona (termini mitja). Participació del ronyó (llarg 

termini) 

14. Volèmia. Regulació.- Magnitud de la volèmia. Variacions individuals. Causes de les 

variacions de la volèmia i reacciones compensadores. Mecanismes generales de 

regulació de la volèmia 

15. Particularitats de la Circulació en distints òrgans.- Circulació coronaria. Circulació 

en el múscul esquelètic. Circulació cutània. Circulació encefàlica i líquid cèfaloraquidi 

16. Adaptacions Circulatòries.- Ortostatisme. Exercici físic. Adaptació als canvis de 

volèmia 


1. Electrocardiografia (ECG) 

2. Pressió arterial 

3. Exploració cardíaca 

Avaluació 

Es realitzarà un examen final. Cal, però, per poder examinar-se, haver realitzat les 


superar-lo caldrà treure un mínim d'un 5 sobre 10. 

Bibliografia 

& Berne R, Levy M. Fisiología. 2ª ed. Ed. Hercourt Brace; 1998. 






1996. 



1993. 

& Tortora GJ, Grabowski SR. Principles of Anatomy and Physiology. 8th ed Ed. Harper 


& Tortora GJ, Grabowski SR. Principios de Anatomia y Fisiologia. Ed. Hercourt Brace; 

1998. 


& West JB. Best y Taylor. Bases Fisiológicas de la práctica Médica. 12 ed.Ed. 


89


SANG I ÒRGANS HEMATOPOÈTICS 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 





Histologia Dr. Josep M. Tomàs 



Descripció: Aproximació pluridisciplinària (histològica i fisiològica) a la descripció de la 

sang i dels òrgans hematopoètics de l'espècie humana en estat de normalitat i salut. 

90 

HISTOLOGIA 

Objectius 

Fer una aproximació histològica a la descripció de la sang i dels òrgans hematopoètics 

de l'espècie humana en estat de normalitat i salut. 


1. Hematopoesi i organització histològica de la medul·la òssia 

Hematopoesi embrionària. Cèl·lules i compartiment hematopoètic medul·lar: 

Circulació medul·lar. Cèl·lules de l'estroma. Compartiments medul·lars. Teixit 

hematopoètic. Cèl·lula mare hematopoètica: jerarquia cel·lular. Maduració i 

diferenciació cel·lular: eritropoesi, granulopoesi, monopoesi, trombopoesi, 

megacariòcits i precursors dels trombòcits. 

2. Hematopoesi i microambient medul·lar 

Regulació de l'hematopoesi: regulació de l'eritropoesi, regulació de la granulopoesi, 

regulació de la trombopoesi. Receptors dels factors estimulants de colònies (FEC). 

Factors que intervenen en l'adhesió cel·lular. Transmissió de senyals intracel·lulars. 

Mètodes d'estudi de l'hematopoesi. Altres cèl·lules de la medul·la òssia. 



Biòpsia de medul·la òssia. 

Avaluació 


Examen escrit, test de 9 preguntes d'opció múltiple (5 alternatives), (90 % de la nota).


Bibliografia 


1995. 



& Diebold J, Le Tourneau A, Audouin J; Molina T. Spleen. CD-ROM Springer; 1998. 

Professor: Dr. J. Bosch 

FISIOLOGIA 

Objectius 

Fer que l'alumne adquireixi un coneixement detallat de les funcions de la sang i dels 

òrgans hematopoètics, en condicions de salut. 


1. Composició i funcions de la sang 

2. Fisiologia de l'eritròcit 

3. Hemoglobines 

4. Fisiologia del leucòcit 

5. Hemostàsia I: funció de les plaquetes 

6. Hemostàsia II: funció de les proteïnes plasmàtiques 


Recompte d'eritròcits i leucòcits. Fórmula leucocitària. 

Seminari 

Interpretació de l'índex i paràmetres eritrocitaris. 

Avaluació 




Bibliografia 







1996. 

91




1993. 




1998. 




92


SISTEMA IMMUNOLÒGIC 


Caràcter: troncal Programació: 2n quadrimestre 

Cicle: 1r 

Curs: 2n 




Professors responsables: Histologia: Dr. Josep M. Tomàs. Fisiologia: Dr. Domènec 

Sánchez 


Descripció: Aproximació pluridisciplinària (histològica i fisiològica) a la descripció del 

sistema immunològic humà en estat de normalitat i salut. 

HISTOLOGIA 

Objectius 

Fer una aproximació histològica a la descripció del sistema immunitari humà en estat 



1. Sistema immunitari 

Introducció històrica. Histofisiologia general del sistema immunitari. Immunitat 

natural (inespecífica): protecció de superfícies. Reacció inflamatòria aguda. Macròfag. 

Cèl·lules vectores de les reaccions immunes. Immunitat adquirida (específica): 

concepte d'antigen. Cèl·lules presentadores d'antígens. Concepte d'immunitat 

cel·lular i humoral. Limfòcits. Fases de la resposta immune: fase de reconeixement, 

fase d'activació, fase efectora. Característiques de la resposta immune: especificitat, 

diversitat, memòria, autolimitació. Discriminació entre el que és propi i el que és 

aliè. Mètodes d'estudi: tècniques citoquímiques i immunocitoquímiques, cultius 

cel·lulars in vitro, tècniques de microscòpia electrònica, citogenètica, tècniques de 

biologia molecular (PCR). 

2. Limfopoesi i limfòcits madurs 

Limfopoesi de limfòcits B. Hipòtesi de la selecció clonal. Limfopoesi de limfòcits T. 

Concepte de transformació blàstica. Altres limfòcits: cèl·lules nul·les o mudes. 

3. El tim 

Concepte i organització histològica. Funció. Escorça i medul·la. Vascularització i 

innervació. Barrera hematotímica. Histogènesi i involució. Concepte d'òrgans centrals 

del sistema immunitari. Altres òrgans limfoepitelials. 

93


4. El gangli limfàtic 

Concepte i organització histològica. Funció. Sins limfàtics. Escorça i medul·la. 

Vascularització i innervació. Histogènesi. Histofisiologia. Compartiment vascular i 

compartiment funcional. Ganglis hemolimfàtics. Teixit limfoide difús i associat a 

mucoses: tracte digestiu (GALT). Vies respiratòries (BALT). 

5. La melsa 

Concepte. Organització histològica: polpa blanca i polpa vermella. Càpsula i carcassa 

conjuntiva. Trama reticular. Vascularització: circulació oberta i tancada. Innervació. 

Organització limfoide. Histofisiologia. 



Avaluació 



Bibliografia 


1995. 



& Abbas AK, Lichtman AH, Pober JS. Inmunología celular y molecular / abbas. 3a ed. 

Madrid: Interamericana McGraw-Hill; 1998 

& Clancy JJr, Morgan J. Basic concepts in immunology: a student's survival guide. 

McGraw Hill; 1997. 

& Janeway C, Travers P,Donald Capra J, Walport MJ. Immunobiology: the immune 

system in health and disease. 4th edition. Garland Pub;1999. 

& CD-ROM-Dictionary of Immunology and Oncology. English/German. Windows-/ 

Macintosh-Version. CD-ROM Springer; 2000. 

& Abbas AK, Lichtman AH, Pober JS. Cellular and molecular immunology (saunders 

text and review series). Abdul K.Abbas, William Schmitt (Editor). 3rd edition. WB 

Saunders; 1997. 


FISIOLOGIA 

Objectius 

Fer que l'alumne adquireixi un coneixement detallat de les funcions i característiques 

del sistema immunitari, en condicions de salut. 

94



1. Introducció al sistema immunitari 

2. Resposta immunitària inespecífica. Inflamació 

3. Reconeixement antigènic I 

4. Immunitat humoral 

5. Recononeixement antigènic II 

6. Activació dels limfòcits T 

7. Regulació i alteracions de la resposta immunitària 

8. Grups sanguinis 


Grups sanguinis. 

Seminari 

Variabilitat genètica del complex principal d'histocompatibilitat en el guepard. 

Avaluació 




Bibliografia 





& Fainboim L, Satz ML. Introducción a la Inmunología Humana. 2ª ed. Ed. Mosby/ 

Doyma; 1994. 



1996. 


& Roit I, Brostoff J, Male D. Inmnulogía. 4ª ed. Ed. Hercout brace; 1997 


1993. 




1998. 




95


APARELL RESPIRATORI 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 




Professors responsables: Anatomia humana: Dr. Pedro Cobos. Histologia: Dr. Josep M. 

Tomàs. Fisiologia: Dr. Domènec Sánchez. 


Descripció: Estudi pluridisciplinar (anatòmic, histològic i fisiològic) de l'aparell respiratori 



Objectius 


i radiològica de l'aparell respiratori. En el desenvolupament de la docència (teòrica i 








Pràctiques a la sala de dissecció de tòrax i coll. 



Avaluació 

Examen final: 



96


Bibliografia: 













HISTOLOGIA 

Objectius 

Fer una aproximació histològica a la descripció de l'aparell respiratori humà en estat de 



1. L'aparell respiratori 

Les vies respiratòries: estructura microscòpica. Epiteli respiratori: descripció cel·lular, 

histofisiologia. Fosses i sins nasals. Faringe i laringe. Tràquea i bronquis principals. Pulmó: 

bronquis intrapulmonars i bronquíols. El lobel i l'acin pulmonar. Bronquíols respiratoris. 

Conductes alveolars. Sacs alveolars i alvèols. Barrera d'intercanvi gasós alveolocapil·lar. 

Histofisiologia. Estructura microscòpica de la pleura. L'òrgan olfactori: histofisiologia. 



Avaluació 



Bibliografia 

& Bloom W, Fawcett. Tratado de histología. 12ª ed. Interamericana McGraw-Hill; 1995. 



& Wilson JF, Kestenbaum MG, Gibney JA, Gibney J. Histology image review. CD- 

ROM Software (January 2000). AppletoN & Lange. 

& Klein RM, McKenzie JC. Histology and cell biology: pretest self-assessment and 

review (pretest, basic science series). 3rd edition. McGraw Hill Text; 1998. 

97



Objectius 

FISIOLOGIA 

Fer que l'alumne adquireixi un coneixement detallat de les característiques i funcions 

del sistema respiratori, en condicions de salut. 


1. Mecànica respiratòria 

2. Intercanvi de gasos en els pulmons 

3. Transport dels gasos respiratoris per la sang 

4. Regulació de la respiració 

5. Adaptacions respiratòries 

6. Funcions no respiratòries dels pulmons 


Pràctica d'espirometria. 

Pràctica d'exploració respiratòria. 

Avaluació 




Bibliografia 





& Fainboim L, Satz ML. Introducción a la Inmunología Humana. 2ª ed. Ed. Mosby/ 

Doyma; 1994. 



1996. 



1993. 




1998. 

98





& West JB. Fisiopatología Pulmonar. 4 ed. Ed. Panamericana; 1994. 

& West JB. Fisiología Respiratoria. 5 ed. Ed. Panamericana; 1996. 

99


APARELL DIGESTIU 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 




Professors responsables: Anatomia humana: Dr. Pedro Cobos. Histologia Dr. Josep M. 

Tomàs. Fisiologia Dr. Domènec Sánchez. 


Descripció: Estudi pluridisciplinar (anatòmic, histològic i fisiològic) de l'aparell digestiu 



Objectius 


i radiològica de l'aparell digestiu. En el desenvolupament de la docència (teòrica i 








Pràctiques a la sala de dissecció de cavitat abdominal. 



Avaluació 

Examen final: 



100


Bibliografia: 













HISTOLOGIA 

Objectius 

Fer una aproximació histològica a la descripció de l'aparell digestiu humà en estat de 



1. Aparell digestiu, cavitat bucal i glàndules annexes 

Disposició general del tub disgestiu. La cavitat bucal. La llengua. Papil·les i corpuscles 

gustatius. Glàndules associades a la cavitat bucal. 

2. Les dents 

Conceptes de dent temporal i definitiva. Estructura general. Composició: esmalt, 

dentina, polpa i ciment. Odontogènesi. Estructura i funcions dels components 

dentaris. 

3. Aparell digestiu 

La faringe. L'esòfag. L'estómac. Regions cardial i pilòrica. Estudi morfofuncional de 

les glàndules fúndiques. Altres capes de la paret gàstrica. 

4. L'intestí 

L'intestí prim. La mucosa intestinal: estructura, elements cel·lulars i histofisiologia. 

Teixit limfoide intestinal. La submucosa. Altres capes de la paret intestinal. L'intestí 

gros. Apèndix vermiforme. Recte i anus. 

5. El fetge 

Concepte. Organització histològica. Càpsula. Estroma. Parènquima hepàtic. El lobel 

hepàtic i portal. Acin hepàtic. L'hepatòcit. Vascularització i innervació hepàtica. 

Regeneració i trasplantament hepàtic. 

6. Vies biliars 

Histofisiologia i estructura de les vies biliars intrahepàtiques i extrahepàtiques. 

Vesícula biliar. Canalicles biliars. Vascularització i innervació vesicular. Histofisiologia. 

101


7. El pàncrees exocrí 

Estructura histològica. Càpsula. Estroma. Acin pancreàtic. Conductes excretors. 

Vascularització i innervació vesicular. Histofisiologia. 



Avaluació 



Bibliografia 


1995. 



& Wilson FJ, Gibney J. Essential Histology review. Blackwell Science Inc; 1996. 

& Burns ER. Review questions for human histology (review questions series). Parthenon 

Pub Group; 1995. 

Professor: B. Pinto 

FISIOLOGIA 

Objectius 

Fer que l'alumne adquireixi un coneixement detallat de les funcions que realitza el 

sistema gastrointestinal, en condicions de salut. 


1. Digestió Bucal. Masticació e insalivació dels aliments. Composició i funcions de la 

saliva: acció digestiva i extradigestiva. Excitació i regulació de la secreció salival. 

2. Digestió Gàstrica. Composició i accions digestives del suc gàstric. Mecanisme de 

secreció del ClH. Regulació de la secreció gàstrica 

3. Digestió Pancreàtica. Composició i accions digestives del suc pancreàtic. Regulació 

de la secreció exocrina del pàncreas. 

4. Funcions Digestives Hepàtiques. Composició de la bilis (sals, pigments, lípids). 

Significació funcional dels components biliars: accions digestives. Regulació de la 

secreció hepàtica i agents colerètics. Funcions de la bufeta biliar, regulació de la 

evacuació i agents colagogos. 

5. Funcions Intestinals. Mecanisme de la digestió intestinal. Fenòmens d' absorció i 

secreció; absorció i transport dels glúcids, pròtids, aminoàcids, lípids, aigua, electrolits 

i altres components. 

102


6. Funcions del Intestí Gros. Activitats de secreció i absorció. Flora intestinal. 

Fermentació i putrefacció. 

7. Moviments Digestius. Deglució: fases i mecanismes. Activitats motores del estómac. 

Funcions motores del intestí prim. Activitats motores del còlon. Defecació. 


1. Digestió salival. 

2. Digestió intestinal. 

Avaluació 


pràctiques. L'examen estarà format per preguntes de resposta curta. Per superar-lo 

caldrà treure un mínim d'un 5 sobre 10. 

Bibliografia 







1996. 

& Rodney AR, Tanner GA. Fisiología Médica. Ed. Masson- Little, Brown, S.A.; 1997. 


1993. 




1998. 




103


SISTEMA NERVIÓS 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 




Professor responsables: Anatomia humana: Dr. Pedro Cobos. Histologia Dr. Josep M. 

Tomàs. Fisiologia Dr. Domènec Sánchez. 


Descripció: Estudi pluridisciplinar (anatòmic, histològic i fisiològic) del sistema nerviós 



Objectius 

Fer que l'alumnat adquireixi els coneixements suficients sobre la morfologia i 

sistematització funcional del sistema nerviós com a tal i de les seves vies. S'exclou el 

sistema nerviós perifèric corresponent a l'assignatura de primer curs Anatomia de l'aparell 

locomotor. 




Pràctiques a la sala de dissecció de crani i raquis. 



Avaluació 

Parcial eliminatori: 

Pràctic (sala dissecció) + teòric (preguntes curtes). Qualificació exigida: notable. 

Examen final: 

Examen pràctic a la sala de dissecció (25 % de la nota final). 


Bibliografia: 

& Carpenter MB. Neuroanatomía fundamentos. 4ª ed. Buenos Aires: Médica 


& Delmas A. Vías y centros nerviosos. 7ª ed. Barcelona: Masson; 1994. 

104


& Noback CR. El sistema nervioso Introducción y repaso. 4ª ed. México: Interamericana 

/ McGraw-Hill; 1993. 

& Nolte J. El cerebro humano, introducción a la Anatomía funcional. 3ª ed. Madrid: 

Mosby-Doyma; 1994. 

& Snell RS. Neuroanatomía clínica. 3ª ed. Madrid: Médica Panamericana; 1994. 

& Truex RC, Carpenter M. Neuroanatomía humana. 4ª ed. Buenos Aires: Librería El 

Ateneo; 1976. 

& Wilson-Pauwels L, Akesson EJ, Stewart PA. Nervios craneales. Anatomía y Clínica. 

Buenos Aires: Médica Panamericana; 1991. 

HISTOLOGIA 

Objectius 

Fer una aproximació histològica a la descripció del sistema nerviós humà en estat de 



1. Neuròglia 

Concepte i tipus. Astròglia: la barrera hematoencefàlica. Oligodendròglia. Epiteli 

ependimàtic. Micròglia. Meninges i plexes coroides. Líquid cefaloraquidi. 

2. Sistema nerviós central 

Estructura cel·lular i arquitectural de les escorces cerebral i cerebel·losa. Correlació 

morfofuncional. 

3. Sistema nerviós central 

Medul·la espinal: estructura i organització citoarquitectural. 

4. Sistema nerviós vegetatiu 

Disposició general del sistema simpàtic i parasimpàtic. Estructura ganglionar. 

Terminacions nervioses vegetatives. 



Avaluació 



Bibliografia 


1995. 



& Michael T. Lotze (Editor), Thomson Angus Thomson (Editor). Dendritic cells: biology 

and clinical applications. Academic Press; 1998. 

105


& Peters A, Morrison JH, Jones EG (eds.). Cerebral cortex. Neurodegenerative and 

age-related changes in the structure and function of cerebral cortex. Vol. 14. Kluwer 

academic publishers/Plenum publishers. 1999. 

& Steward O. Functional Neuroscience. Springer; 2000. 

& Brodal P. The central nervous system. Structure and function. 2nd. Edition. Oxford 

University Press;1997 

Professor: B. Pinto 

FISIOLOGIA 

Objectius 

Fer que l'alumne adquireixi un coneixement detallat de les funcions que realitza el 

sistema nerviós, en condicions de salut. 


1. Fonaments de l'excitació.- Estructura funcional de la membrana cel·lular. Estats de 

repòs i excitació. Equació de Nernf i Goldman. Polarització passiva. Estat actiu. 

2. Propagació de l'excitació en fibres nervioses: Electrogènesi del potencial d'acció. 

Conducció saltadora. Conducció antidròmica. Electrotò. Propietats i reaccions de 

l'impuls nerviós front als paràmetres de variabilitat. Registres del potencial d'acció. 

Tipus de fibres nervioses. 

3. Sinapsi: Transmissió direccional. Retard sinàptic. Tipus. Sinapsi excitadores: estructura. 

Potencials sinàptics. Fenòmens químics. Fenòmens de facilitació i inhibició: Els seus 

tipus. Circuits neurals. 

4. Sistema Somestèsic. Tipus de fibres aferents a la medul·la. Sistema del lemnisc 

medial. Les seves propietats. Representacions talàmica i cortical. La parla. Sistemes 

anterolaterals i arquiespinal. 

5. Integració Motora. Unitat motora i els seus nivells. Receptors musculars: fus muscular. 

Òrgan tendinòs-muscular. Modulació de la resposta aferent del fus muscular. 

6. Integració sensorimotora a nivell segmentari. Secció medul·lar. Reflexes medul·lars: 

exteroceptius i propioceptius. El sistema gamma. 

7. Integració Bulb Protuberància. Rigidesa de descerebració. Reflexes de posició: 

estàtics, estàtic-tònics i estàtic-cinètics. Funcions del laberint. Formació reticular. 

8. Funcions Motores dels ganglis bassals. Connexions dels nuclis bassals. Funcions 

bassals i els seus trastorns funcionals. 

9. Fisiologia del cerebel. Ordenació somato-tròpica i funcional del còrtex i nuclis del 

cerebel. Lòbul flòcul-nodular. Influencies del cerebel sobre el to postural i els seus 

trastorns. 

10. Funcions Motores del Còrtex Cerebral. Sistemes piramidal i extrapiramidal. 

Ordenació somato-tròpica. Funcions del sistema piramidal. 

11. L'aprenentatge. Reflexes condicionats. Bases neurofisiològiques de la memòria. 

12. La son. Els seus tipus. La consciència. Fonaments sobre el E.E.G. 

106


13. La conducta volitiva, instintiva i emocional. Motivació. Funcions del sistema límbic. 

Regulació dels ritmes biològics. 

14. Regulació de les funcions vegetatives. Sistematització hipotalèmica. Reaccions 

viscerals i emocionals. 


1. Reflexos 

2. Parells cranials i cerebel 

3. Sensibilitat somàtica 

4. Sensibilitat gustativa 

Avaluació 

Es realitzarà un examen final. Per poder examinar-se, cal haver realitzat les pràctiques. 

L'examen estarà format per preguntes i problemes de resposta curta. Per superar-lo 


Bibliografia 




& Delgado JM, Ferrús A, Mora F, Rubia FJ. Manual de Neurociencia. Ed. Síntesis; 

1998. 


& Guyton AC. Anatomía y Fisiología del Sistema Nervioso. 2ª ed. Ed. Panamericana; 

1994. 



1996. 



1993. 




1998. 




107


ÒRGANS DELS SENTITS 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 





Tomàs. Fisiologia Dr. Domènec Sánchez 


Descripció: Estudi pluridisciplinar (anatòmic, histològic i fisiològic) dels òrgans dels 

sentits humans en estat de normalitat i salut. 


Objectius 

Fer que l'alumnat adquireixi els coneixements suficients sobre l'anatomia descriptiva 

dels òrgans dels sentits, així com la seva integració en el sistema nerviós. 




Pràctiques a la sala de dissecció de crani i raquis. 



Avaluació 

Examen final. 

Examen pràctic a la sala de dissecció (25 % de la nota final). 


Bibliografia: 

& Carpenter MB. Neuroanatomía fundamentos. 4ª ed. Buenos Aires: Médica 


& Delmas A. Vías y centros nerviosos. 7ª ed. Barcelona: Masson; 1994. 

& Noback CR. El sistema nervioso Introducción y repaso. 4ª ed. México: Interamericana 


108


& Nolte J. El cerebro humano, introducción a la Anatomía funcional. 3ª ed. Madrid: 


& Snell RS. Neuroanatomía clínica. 3ª ed. Madrid: Médica Panamericana; 1994. 

& Truex RC, Carpenter M. Neuroanatomía humana. 4ª ed. Buenos Aires: Librería El 

Ateneo; 1976. 


Buenos Aires: Médica Panamericana; 1991. 

HISTOLOGIA 

Objectius 

Fer una aproximació histològica a la descripció dels òrgans dels sentits humans en 

estat de normalitat i salut. 


1. L'òrgan de la visió 

Estructura general de l'ull i els seus annexos. Anàlisi dels seus components. Estructura 

i histofisiologia de la retina. 

2. Òrgans estatoacústics 

Disposició general. Estructura histològica de l'aparell de l'equilibri i de l'òrgan de 

Corti. 



Avaluació 



Bibliografia 


1995. 




ROM Software (January 2000). Appleton & Lange. 

109


Professor: Dr. B. Pinto 

Objectius 

FISIOLOGIA 

Fer que l'alumne adquireixi un coneixement detallat de les funcions dels òrgans dels 

sentits, com a receptors del sistema nerviós central, en condicions de salut. 


1. Fisiologia dels Receptors.- Tipus de receptors. Exploració fisiològica dels 

exteroceptors. Classificació. Receptors tònics, fàsics "on y off". Corpuscles 

receptorials. Llei de Weber i Fechner. Sensacions tàctils, tèrmiques i doloroses. 

2. Sensibilitat Auditiva.- Captació i transmissió de les ones sonores: disposició i 

propietats funcionals de diferents parts de la orella. Audiograma. Receptors coclears, 

vies auditives i connexions centrals. Oliva superior. Cos trapezoide. Fenòmens 

inhibitors geniculats. Característiques dels estímuls sonors. Mecanisme de la 

transmissió del estímul. Fenòmens elèctrics. 

3. Recepció i Transmissió del Estímul Lumínic.- Disposició i propietats funcionals de 

les diferents parts del ull. Naturalesa del estímul lumínic. Acomodació. Reflexes 

pupil·lars. Característiques i excitació dels receptores de la retina. Electroretinigrama. 

Transmissió de la activitat elèctrica. Estructura funcional del gangli geniculat. 

Reaccions a la llum i obscuritat. Còrtex occipital. 

4. Sensibilitat Visual.- Agudesa visual. Adaptació dels receptores a la llum. Visió dels 

colors. Camp visual. Visió binocular. Esteroscòpia. 

5. Sensibilitats Gustativa i Olfactiva. LCR.- Receptors gustatius. Vies gustatives. Estructura 

química del gust. Receptores i vies olfactives. Composició del L.C.R. 

6. Receptors Químics i de Pressió.- Els seus tipus. Fonament. 

Classes pràctiques 

Les sessions pràctiques es realitzen conjuntament amb les de l'assignatura Sistema 

Nerviós. 

Avaluació 




110


Bibliografia 





1998. 


& Guyton AC. Anatomía y Fisiología del Sistema Nervioso. 2ª ed. Ed. Panamericana; 

1994. 



1996. 



1993. 




1998. 




111


SISTEMA ENDOCRÍ 



Cicle: 1r 

Curs: 2n 




Professor responsables: Anatomia Dr. Pedro Cobos. Histologia Dr. Josep M. Tomàs. 



Descripció: Aproximació pluridisciplinària (anatòmica, histològica i fisiològica) a la 

descripció del sistema endocrí humà en estat de normalitat i salut. 

HISTOLOGIA 

Objectius 

Fer una aproximació histològica a la descripció del sistema endocrí humà en estat de 



1. Sistema endocrí 

Conceptes histològics generals. Eix hipotàlem-hipòfisi. L'hipotàlem: estructura 

histològica. La hipòfisi: disposició general, origen embriològic i histologia de les 

seves parts. L'adenohipòfisi: estructura i citologia. La neurohipòfisi. La hipòfisi 

intermèdia. Relacions hipotàlem-hipòfisi: vasculars i nervioses. 

2. Glàndula tiroide 

Concepte i origen embriològic. Organització histològica: el fol·licle tiroide. 

Histofisiologia. Vascularització i innervació. Cèl·lules parafol·liculars. 

3. Glàndula paratiroide 

Estructura microscòpica, citologia i histofisiologia. 

4. Glàndula suprarenal 

Concepte i origen embriològic. Estructura histològica. Escorça i medul·la. L'escorça 

suprarenal: organització histològica i histofisiologia. La glàndula adrenal: organització 

i histofisiologia. 

5. La glàndula pineal 

Estructura histològica. Histofisiologia. 

6. Pàncrees endocrí: el sistema insular pancreàtic 

Estructura histològica. Histofisiologia. 

7. El sistema endocrí difús (APUD) 

Concepte, origen embriològic i distribució. Estudi especial dels elements cel·lulars 

i components. Histofisiologia. 

112




Avaluació 



Bibliografia 


1995. 




ROM Software (January 2000). AppletoN & Lange. 

& Richard, M.D. Rathe (ed). Microscopic anatomy. CD-ROM Gold Standard 

Multimedia; 1996. 

Professor: Dr. A. Pujol 

FISIOLOGIA 

Objectius 


del sistema endocrí, en condicions de salut. 


1- Introducció al sistema Endocrí. Organització i funcions. Efectes autocrí i paracrí. 

Concepte d'hormona. Tipus d'hormones. Enmagatzemament i secreció hormonal. 

Receptors i mecanismes d'acció hormonals. Relació jeràrquica del sistema endocrí 

amb el sistema nerviós. 

2- Hipotàlem-hipòfisi. Sistema porta. Hipotàlem. Hormones i factors hipotalàmics. 

L'hipotàlem com a substracte dels sistema circadià i de les respostes neuroendocrines 

integrades. Hormones de la adenohipòfisi. Accions. Regulació. 

3- Adenohipòfisi. Hormones de la adenohipòfisi. Classificació general bioquímica. 

Hormona del creixement o somatotropa. Accions metabòliques. Accions generals. 

Regulació de la seva secreció. Factors insulinoides de creixement. Somatomedina. 

Altres hormones amb efecte sobre el creixement de l'individu. Creixement i 

esteroides sexuals. 

4- Glàndula Tiroide. Metabolisme general del iode. El iode a l'estructura folicular. 

Tiroglobulina. Síntesi de la tiroglobulina: fases i regulació. La secreció de les hormones 

tiroidals. Regulació local i regulació general de les funcions tiroidals per la hormona 

tireotropa. Receptors de la Tireotropa. 

113


5- Transport plasmàtic de les hormones tiroïdals. Accions de les hormones tiroïdals. 

Mecanismes d'acció de les hormones tiroïdals i origen principal de la Triiodetironina. 

Efectes de l'excés i defecte d'hormones tiroïdals. Regulació de l'eix hipotàlem-hipofisotiroidal. 

Exploració de les funcions tiroïdals. 

6- Glàndules Suprarrenals. Morfologia i embriologia suprarenals en relació a la seva 

funcionalitat. Les secrecions de medul·la i escorça suprarrenals. Hormones de la 

medul·la: funció i control de la seva secreció. Hormones de l'escorça 

mineralcorticoides. Síntesi, secreció i accions. Esteroids sexuals. 

7- Els glucocorticoids. Síntesi, secreció. Cortisol: efectes metabòlics. Efectes 

antiinflamatoris. Efectes sobre poblacions cel·lulars de la sang i inmunitaris. Altres 

efectes. Regulació de la seva secreció. Ritme circadià. Reaccions de stress. Valoració 

de les secrecions suprarrenals. 

8- Pàncreas endocrí. Cèl·lules dels illots de Langerhans. Pàncreas exocrí i funcions 

endocrines. Insulina. Síntesi de precursors. Secreció de la insulina. Accions 

metabòliques i generals de la insulina. 

9- Accions de la insulina al teixit hepàtic i a d'altres teixits. Consequències metabòliques 

del defecte d'insulina. Regulació de la secreció d'insulina. Homeostasi de la glucèmia. 

Reacció contra la hipoglucèmia. 

10- El glucagó. Síntesi, secreció. Accions metabòliques. Regulació. Glucagó entèric i 

d'altres hormones de l'eix entero-insular. Síndromes d'hipoglucèmia i hiperglucèmia. 

Valoració de la homeostasi de la glucèmia.C-Pèptid. Proinsulina. Amilina. 

11- Altes glàndules. Neuropèptids. Glàndula pineal: Melatonina. Accions sobre gònades 

i d'altres efectes. Interacció llum-secrecions hormonals. Nucli supraquiasmàtic i 

hipotàlem com a integrants del sistema circadià. Jet-lag o Síndrome del canvi de fus 

horari. 


1. Pràctica-seminari. Determinacions de glucèmia i insulinèmia a pacients normals en 

dejú i post-ingesta. Ídem després d'exercici físic. Ídem en diabètics. Test de tolerància 

a la glucosa oral. Test de Reserva pancreàtica i C-Pèptid en diabètics. 

2. Pràctica-Seminari. Determinacions de cortisol i hormona de creixement en sang. 

Durant el son nocturn, a les 8:30h del matí i a les vuit del vespre. Ídem en individus 

de vigília nocturna. Casos clínics de gegantisme, acromegàlia i enanisme hipofític. 

Valors d'hormona de creixement. Exploracions dirigides. Determinacions de cortisol 

en situacions de calma i post-stress. 

Avaluació 




114


Bibliografia 





1998. 




1996. 



1993. 




1998. 




115


SISTEMA REPRODUCTOR 



Cicle: 1r 

Curs: 2n 







Descripció: Estudi pluridisciplinar (anatòmic, histològic i fisiològic) del sistema 

reproductor humà en estat de normalitat i salut. 


Objectius 


i radiològica del sistema reproductor. En el desenvolupament de la docència (teòrica i 











Avaluació 

Examen final 

Examen pràctic a la sala de dissecció (25% de la nota final). 


Bibliografia 



116












HISTOLOGIA 

Objectius 

Fer una aproximació histològica a la descripció del sistema reproductor humà en estat 



1. Aparell reproductor masculí 

Concepte i disposició general. El testicle. Els túbuls seminífers. Teixit intersticial. 

Conductes excretors. Glàndules associades. Cèl·lules de la sèrie espermatogènica. 

Cèl·lules de Sertoli. Barrera hematotesticular. Cèl·lules de Leydig. Vascularització i 

innervació. Teixit erèctil penià. Histofisiologia. 

2. Aparell reproductor femení 

Concepte i disposició general. Ovari. Estructura i maduració dels fol·licles ovàrics. 

Ovulació. El cos luti. Fol·licles atrèsics i cossos albicants. Teixit intersticial. El cicle 

ovàric i la seva regulació hormonal: resum. Canvis en la morfologia ovàrica en els 

diferents períodes de la dona. 

3. L'úter 

Estructura general. Miometri: estructura i histofisiologia. Endometri: estructura i canvis 

cíclics. Endocèrvix i exocèrvix. Coll uterí. Trompes de Fal·lopi. Vagina. Genitals 

externs. Citologia exfoliativa. Canvis cíclics a l'epiteli vaginal. Regulació endocrina 

de l'aparell reproductor femení. 



Avaluació 



117


Bibliografia 


1995. 



& Chard T, Lilford R. Basic sciences for obstetrics and gynaecology - mcqs.2nd ed. 

Springer;1998. 

& Desjardins C (Ed.). Cellular and molecular regulation of testicular cells. Springer; 

1996. 

& Jegou B, Pineau C, Saez J (Eds.). Testis, epididymis and technologies in the year 

2000. 11th European Workshop on Molecular and Cellular Endocrinology of the 

Testis. Springer; 2000. 

& Benirschke K, Kaufmann P. Pathology of the human placenta. 4th ed. Springer; 

2000. 

& Nieschlag E, Behre H. Andrology: Male Reproductive Health and Dysfunction. 2nd 

ed. Springer; 2000. 


FISIOLOGIA 

Objectius 


del sistema reproductor masculí i femení, en condicions de salut 


1. Gònades. Generalitats. Embriologia fonamental de la gònada masculina. Funció 

gametogènica. Maduració de les cèl·lules precursores dels espermatozous. Funcions 

de les cèl·lules de Sertoli. Efectes hormonals sobre maduració i nutrició de les cèl·lules 

del ejaculat. 

2. Ejaculat. Substrat funcional. Característiques fisiològiques de l'esperma. Espermiograma 

i fertilitat. Regulació de la funció gametogènica per les hormones de la hipòfisi. Accions 

de la testosterona en els espermatozoos. Retrocontrol de la gametogènesi sobre 

hipotàlem i hipòfisi. La funció gametogènica durant la vida del varó. 

3. Funció androgènica de la gònada masculina. La esteroidogènesi a les cèl·lules 

intersticials de Leydig. Accions paracrines de la testosterona. Metabolits androgènics 

de la testosterona. Transport plasmàtic de la testosterona. 

4. Accions generals de la testosterona. Efectes anabolitzants. Mecanismes d'acció. Prolactina 

, IGF-I i d'altres hormones amb efectes a la gònada masculina. La secreció d'andrògens 

durant la vida del baró. Exploració de les funcions reproductores masculines. 

5. Gònada femenina. Generalitats i Embriologia. Funció gametogènica. Dotació 

folicular. Cicle femení: Maduració de l'estructura folicular. Ovulació. Luteinització. 

Menstruació. 

118


6. El cos luti com a glàndula. Regulació i interacció ovàri-hipotàlem-hipòfisi. Sincronisme. 

Secreció de gonadotrofines, estradiol i progesterona durant el cicle femení. 

7. Canvis morfològics de l'aparell reproductor femení en correlació amb els canvis 

hormonals. Estradiol: accions endocrines i paracrines. Transport plasmàtic. 

Mecanisme d'acció. Estradiol i Sistema Nerviós Central. 

8. Progesterona. Secreció. Accions. Temperatura basal. Secreció de moc i cicle. Dies 

fèrtils. Prolactina. Secreció i accions. Regulació de la secreció de Prolactina. 

Hiperprolactinèmia. 

9. El desenvolupament femení. Menarquia.Pubertat femenina. Telarquia. Exploració 

de la funció ovàrica. Determinacions hormonals i funció ovàrica. Pubertat masculina. 

El desenvolupament masculí. Canvis anatomo-funcionals. 

10. Control de la fertilitat. Climateris masculí i femení. Síndrome clínic i hormonal. 


Seminari - pràctica: Determinar la data d'ovulació per temperatures basals i 

concentracions hormonals. Determinar la fecunditat masculina per dades de 

l'espermiograma i de concentracions hormonals. 

Avaluació 


pràctiques. 

L'examen estarà format per preguntes i problemes de resposta curta. Per superar-lo 


Bibliografia 





1998. 




1996. 



1993. 




1998. 




119


SISTEMA EXCRETOR 



Cicle: 1r 

Curs: 2n 







Descripció: Estudi pluridisciplinar (anatòmic, histològic i fisiològic) del sistema excretor 



Objectius 


i radiològica del sistema excretor. En el desenvolupament de la docència (teòrica i 











Avaluació 

Examen final 

Examen pràctic a la sala de dissecció. 

Examen escrit. Preguntes curtes. Qualificació mínima exigida: aprovat. 

Bibliografia: 



120












HISTOLOGIA 

Objectius 

Fer una aproximació histològica a la descripció del sistema excretor humà en estat de 



1. Aparell urinari 

Concepte i disposició general. El ronyó: escorça i medul·la renal. El nefró: concepte 

i estudi morfofuncional dels seus segments. El glomèrul. El túbul col·lector. Aparell 

juxtaglomerular. La circulació sanguínia renal. Innervació. Histofisiologia. 

Trasplantament renal. 

2. Vies urinàries 

Les vies urinàries. Calze i pelvis renals. Urèters. Bufeta urinària. Vascularització i 

innervació. Uretra masculina i femenina. Meat urinari. 



Avaluació 



Bibliografia 


1995. 





& Paulsen DF. Basic Histology: examination & board review 3rd edition. McGraw-Hill 

Professional Publishing; 1996. 

121


Professor: Dr. B. Pinto 

Objectius 

122 

FISIOLOGIA 


del sistema excretor, en condicions de salut. 


1. Líquids Corporals.- Compartiments i la seva mesura. Composició iònica. Pressions 

osmòtica, oncòtica i tònica. Reserves totals de ions. 

2. Funcionalisme General de la Nefrona.- Components. Màcula densa. Vascularització 

3. Filtració Glomerular.- Regulació. Concepte d' aclariment. 

4. Funcionalitat Tubular.- Mecanisme del comportament del Na, K, P, orat, aminoàcids, 

glucosa i altres components. 

5. Mecanisme d' Acidificació Renal- Formació del bicarbonat. Secreció d' hidrogenions 

i amoníac. Acidificació de l'orina. 

6. Regulació de la Isotonia.- Concentració i dilució. Mecanismes de contracorrent. 

Canvis d' osmolaritat al llarg de la nefrona. 

7. Fenòmens Hormometabòlics.- Activitat renina- angiotensina, metabolits de la 

Vitamina D3. Prostaglandines i bradiquinines 

8. Mecanismes de la Micció.- Les seves fases i regulació. 

Programa classes pràctiques 

Secreció tubular. 

Mesura de diferents paràmetres en l'orina. 

Avaluació 




Bibliografia 







1996. 

& Rodney AR, Tanner GA. Fisiología Médica. Ed. Masson- Little, Brown, S.;. 1997. 


1993.





1998. 




123


INTEGRACIÓ I ADAPTACIÓ DE L'ORGANISME HUMÀ AL MEDI 

AMBIENT 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 




Professors responsables: Histologia Dr. Josep M. Tomàs. Fisiologia Dr. Domènec Sánchez. 


Descripció: Mecanismes generals d'adaptació de l'organisme humà al medi ambient. 

Síntesi dels mecanismes de coordinació orgànica. Identificació i anàlisi dels factors 

físics externs rellevants que incideixen sobre els mecanismes d'adaptació. 

HISTOLOGIA 

Objectius 

Fer una aproximació histològica als mecanismes generals d'adaptació de l'organisme 

humà al medi ambient. 


1. Resposta tissular al fred i a la calor extrems i a les radiacions ultraviolades 

Barrera epidèrmica: la pell com a barrera protectora i defensiva versus el medi 

ambient. Resposta aguda i crònica de la pell i del globus ocular davant les radiacions 

UV. Canvis adaptatius de la xarxa vascular i de la innervació de la pell com a 

resposta davant els canvis de temperatura ambiental extrems. 

2. Resposta tissular durant la immersió 

Adaptacions cel·lulars i tissulars de l'aparell cardiorespiratori i del sistema vascular 

durant la immersió. 

3. Resposta tissular a la navegació aèria comercial 

Efectes a nivell tissular, de la pressió de les cabines d'aviació aèria comercial i sobre 

l'equilibri hidroelectrolític de l'organisme. Alteracions dels ritmes circadiaris per 

navegació aèria de llarga durada. Definició del concepte de transtorn del 

desfasament horari (jet-lack) a nivell tissular. 

4. Resposta tissular a les grans alçades 

Adaptacions cel·lulars i tissulars de l'organisme per viure en ambients poc oxigenats o 

en grans altituds (Mèxic, Bolívia, Perú, Tibet) durant períodes de temps breus i llargs. 

5. Resposta tissular a la gravetat zero i a la supergravetat 

Adaptacions cel·lulars i tissulars de l'organisme en gravetat zero i en condicions de 

supergravetat. 

6. Concepte d'estrès cel·lular 

124



1. Observació i anàlisi de preparacions histològiques 

2. Seminari audiovisual. Adaptació de l'home al planeta Terra. 

3. Seminari audiovisual. Adaptació de l'home a la microgravetat. 

Avaluació 



Bibliografia 


1995. 





& Overfield T. Biologic variation in health and illness race, age, and sex differences. 

Second Edition. Springer; 1995. 

& Taylor A. Nutritional and environmental influences on the eye. Springer; 1999. 

& Altmeyer, P., Hoffmann, K., Stücker, M. (Eds.). Skin cancer and uv radiation. Springer; 

1997. 

& Crampton GH. Motion and space sickness. Springer; 1990. 

& Nettleman, M.D. (ed.). Emporiatrics: an introduction to travel medicine. 1995 


FISIOLOGIA 

Objectius 

Fer que l'alumnat adquireixi un coneixement fisiològic dels mecanismes generals 

d'adaptació de l'organisme humà al medi ambient. 


1. Radiacions naturals ionitzants. Radiacions còsmiques. Radiacions de l'escorça 

terrestre. Radiació a partir de l'aire, l'aigua i els aliments. Cicles i transferències de 

fase a la naturalesa. Variacions topogràfiques i geològiques a la irradiació natural. 

Radiacions de l'espectre electromagnètic i evolució biològica. Irradiació interna 

natural per radiacions ionitzants. 

2. El gas radó i els habitatges. Radiació artificial. Fonts. Evolució dels diferents tipus de 

radiació artificial a les darreres dècades. Irradiació total per fonts naturals i artificials. 

Us militar. Fonts d'ús mèdic. Fonts d'ús energètic. Emissions a partir d'efluents de 

centrals nuclears. 

125


3. Síndrome d'irradiació aguda per radiacions ionitzants. Bases físiques, químiques i 

biològiques dels efectes de la irradiació dels teixits humans. Tipus d'interacció. 

Accions directes de la irradiació. 

4. Tipus de lesions possibles a l'ADN. Mecanismes essencials de reparació. La 

radiotoxicitat. Síndrome clínic de l'irradiat. Afectació per aparells. Síndrome 

hematològic i valoració de l'impacte biològic de la irradiació. Pronòstic. Atenció 

clínica a l'irradiat. 

5. Radiocontaminació. Contaminacions externa i interna. Fisiopatologia i etapes de la 

contaminació interna. Prevenció. Accions terapèutiques possibles. Exàmens i 

exploracions davant de la sospita de radiocontaminació. Accions sobre persones i 

medi. 

6. Contaminació radioactiva i medi ambient. Cadenes biològiques. Efluents de les 

centrals nuclears i control ambiental de nivells de contaminació. Conseqüències 

d'un accident amb radiocontaminació ambiental: estudi dels accidents més 

importants des de 1980. Irradiació en el radiodiagnòstic i en els usos de la 

radioactivitat a la pràctica mèdica. 

Avaluació 

Es realitzarà un examen final. Per poder examinar-se cal, però, haver realitzat les 

pràctiques. L'examen estarà format per preguntes de resposta curta. Per superar-lo 

caldrà treure un mínim d' un 5 sobre 10. 

Bibliografia 

& Horrobin DF. Respuesta al Medio ambiente. En Fisiología y Bioquímica Médicas. 

Barcelona: Ed. Salvat; 1976. 

126


PELL I ANNEXOS CUTANIS 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 




Professor responsables: Histologia Dr. Josep M. Tomàs. Fisiologia Dr. Domènec Sánchez 


Descripció: Aproximació pluridisciplinària (histològica i fisiològica) a la descripció de la 

pell i annexos cutanis humans en estat de salut. 

HISTOLOGIA 

Objectius 

Fer una aproximació histològica a la descripció de la pell i dels annexos cutanis humans 

en estat de normalitat i salut. 


1. El sistema tegumentari 

Concepte. La pell: organització histològica. L'epidermis: línies cel·lulars queratinocítiques 

i melanocítiques. Altres tipus cel·lulars epidèrmics. Dermis i hipodermis. 

Vascularitació i innervació. 

2. Annexos cutanis 

El cabell: estructura. Les ungles: estructura. Les glàndules: estructura i histofisiologia. 

La glàndula mamària. Histogènesi de la pell i els seus annexos. 



Avaluació 



Bibliografia 


1995. 



127




& Hengge, U., Volc-Platzer, B., (Eds.). The skin and gene therapy. Springer; 2000. 

& Obagi, Z.E. (ed). Obagi skin health restoration and rejuvenation. Springer; 2000. 


FISIOLOGIA 

Objectius 

Fer que l'alumne adquireixi un coneixement de les funcions i característiques que 

desenvolupa la pell i els annexos cutanis. 


1. Pell 

2. Annexos cutanis 

3. Pell i hemostàsia 

4. Alteracions de la pell 

Avaluació 

Es realitzarà un examen final. L'examen estarà format per preguntes i problemes de 

resposta curta. Per superar-lo caldrà treure un mínim d'un 5 sobre 10. 

Bibliografia 

& Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología: Estructura y Función del Cuerpo 

Humano. 2º ed. Ed. Mosby / Doyma; 1995. 

128


NEUROBIOLOGIA I 


Caràcter: obligatòria 


Cicle: 1r 

Curs: 2n 


Matèria: Neurobiologia 

Professor responsable: Dr. Josep M. Tomàs 

Objectius 

Estudiar i avaluar els coneixements actuals, obtinguts mitjançant metodologia 

multidisciplinària, dels mecanismes i fenòmens que tenen lloc durant l'establiment, 

consolidació, remodelació i adaptació plàstica de les connexions sinàptiques que 

permeten la comunicació intercel·lular ràpida i són la base de l'organització tissular del 

sistema nerviós. 


1. La neurona. Significat del teixit nerviós. 

2. Senyalització neural. Anàlisi de senyals en el sistema nerviós. 

3. Membrana plasmàtica neuronal i senyalització. Canals, transportadors i bombes. 

4. Ions i potencials de membrana 

5. Transmissió sinàptica. Neurotransmissió. 

6. Transducció intracel·lular de senyals. Neuromodulació. 

7. Neurotransmissors 

8. Desenvolupament, regeneració i plasticitat neuronal 

9. Sistemes nerviosos simples 

10. Mecanismes integradors 


1. La neurona 

2. Senyalització neuronal 

3. Neurotransmissió i neuromodulació 

4. L'ió calci en neurobiologia 

5. Autoavaluació 

Avaluació 

Prova escrita i examen pràctic. 

129


ALIMENTACIÓ, NUTRICIÓ I METABOLISME 


Caràcter: obligatòria Programació: 1r quadrimestre 

Cicle: 1r 

Curs: 2n 


Matèria: Nutrició humana 

Professor responsable: Anna Bonada Sanjaume 


Descripció: Bases sobre la nutrició i l'alimentació. Principis fisiològics de l'absorció, la 

digestió i la utilització dels nutrients. Factors que condicionen la ingesta i la necessitat 

de nutrients. Utilització dels nutrients en diferents situacions fisiològiques. 

Recomanacions alimentàries en l'individu sa. 

Objectius 

1. Conèixer els conceptes bàsics respecte a la fisiologia de la nutrició. 

2. Entendre la nutrició com a funció fisiològica que integra funcions nervioses superiors 

(fam, sacietat, apetència), funcions vegetatives (digestió i absorció) i funcions 

metabòliques complexes d'oxidació i emmagatzematge de nutrients. 

3. Transmetre els fonaments de les recomanacions nutricionals i alimentàries. 

4. Assentar les bases dels coneixements en nutrició i alimentació que l'alumne ha de 

conèixer per al seu futur exercici professional de la medicina. 


1. Introducció a la nutrició humana. Context en què es desenvolupa la nutrició. 

Creixement, estructura i composició química de l'organisme humà. Nutrients 

majoritaris i la seva relació amb la composició corporal. Models de composició 

corporal. Concepte de massa magra. Resum dels processos nutricionals i la seva 

localització corporal. 

2. Metabolisme energètic. 

Oxidació de substrats i termogènesi. Components de la despesa energètica: 

determinants i regulació. Valoració de la despesa energètica: calorimetria directa i 

indirecta. Càlcul de les necessitats energètiques. Equacions de Harris-Benedict. 

Alteracions del balanç energètic: repercussions fisiològiques i metabòliques. 

3. Nutrició i metabolisme dels hidrats de carboni. 

Estructura dels hidrats de carboni i principals fonts alimentàries. Concepte d'hidrats 

de carboni senzills i complexos. Digestió, absorció i metabolisme. Funcions i 

importància dels hidrats de carboni en l'alimentació. Glicèmia basal i postingesta. 

130


4. Nutrició i metabolisme de les proteïnes. 

Estructura i classificació dels aminoàcids. Aminoàcids essencials. Fonts proteiques i 

qualitat de les proteïnes. Metabolisme dels aminoàcids i les proteïnes. Funcions de 

les proteïnes. Concepte de balanç nitrogenat. Factors sistèmics que regulen el balanç 

nitrogenat. Requeriments proteics. 

5. Nutrició i metabolisme dels greixos. 

Estructura i tipus d'àcids grassos. Àcids grassos essencials. Fonts alimentàries de 

greixos. Digestió, absorció i metabolisme dels greixos. Influència de la dieta sobre 

el perfil lipídic. Triglicèrids de cadena mitjana: concepte, metabolisme i aplicacions. 

Funcions dels lípids de la dieta en l'organisme. Els lípids com a reserva energètica. 

6. La fibra en la dieta. 

Concepte i tipus de fibra. Fibra soluble i insoluble. Importància fisiològica: accions 

mecàniques i metabòliques. Mecanismes d'acció i repercussió sobre l'estat de salut. 

Fibra i flora intestinal. Bases fisiològiques de l’ús de la fibra en la dieta per a la 

prevenció de malalties. Acció terapèutica de la fibra. 

7. Regulació de ingesta alimentaria. 

La fam i la sacietat. Senyals preabsortives i postabsortives. Control gastrointestinal, 

hormonal i nerviós. Neuropèptids. Paper de la leptina. Valor de la glucèmia. 

8. Dejú i agressió 

Resposta endocrino-metabòlica en el dejú prolongat. Alteracions metabòliques del 

budell durant el dejú. Adaptació metabòlica en les situacions d'estrès metabòlic 

intens. Efectes metabòlics de la inflamació i adaptació nutricional. Diferencies 

metabòliques entre el dejú simple, el dejú prolongat i l'estrès. 

Programa de pràctiques 

1. Calorimetria indirecta per valorar la despesa energètica de l'individu. 

2. Efecte de la ingesta de diferents aliments sobre els nivells de glucèmia en la sang. 

Valoració de la qualitat nutricional i equilibri alimentari de la dieta. Utilització de 

les taules de composició d'aliments. 

Avaluació 

L'avaluació es realitzarà amb una prova escrita que constarà de preguntes de tipus test 

i preguntes curtes. 

S'avaluarà l'assistència i la participació en les pràctiques. 

Bibliografia 

& Linder MC. Nutrición: Aspectos bioquímicos y clínicos. Pamplona: EUNSA, 1988. 

& Alimentación, nutrición y dietoterapia. Mahan LK, Escott-Stump S (eds). Philadelphia. 

Saunders, 1998 (9th ed.). 

& Tratado de nutrición. M Hernández. y A. Sastre. Ediciones Diaz de Santos, SA. 

Madrid, 1999. 

131


ANNEX I 

Programa complert i únic de tots els continguts d'Anatomia Humana i Embriologia 

que s'imparteixen a les assignatures integrades de segon curs de la Llicenciatura de 

Medicina. 

Programa teòric 

L'estudi de les glàndules endocrines s'integren en l'estudi d'aquelles apartats 

morfològicament més propers. 

1. Cor adult. Morfologia i relacions. 

2. Estructura. Esquelet fibrós. Aparell de conducció. 

3. Cavitats cardíaques. Vàlvules cardíaques. 

4. Artèries i venes coronàries. 

5. Grans vasos. Artèria pulmonar. 

6. Aorta ascendent. Crossa de l'aorta. 

7. Pericardi. 

8. Tronc arterial braquiocefàlic. Caròtide comuna esquerra. Subclàvia esquerra. 

9. Aorta toràcica. Aorta abdominal. Vasos ilíacs. 

10. Vena cava superior. Sistema àzig. 

11. Vena cava inferior. Sistema limfàtic. Gran vena limfàtica. Conducte toràcic. 

12. Desenvolupament embrionari de l'aparell respiratori. 

13. Esquelet de la laringe. Articulacions. 

14. Músculs de la laringe. Relacions. 

15. Tràquea: constitució i relacions. Bronquis. 

16. Pulmons: cissures, lòbuls. Hili pulmonar. 

17. Arbre bronquial. 

18. Artèria i venes pulmonars. Limfàtics. 

19. Pleures. Mediastí. Tim. 

20. Desenvolupament embrionari de l'aparell digestiu I. 

21. Desenvolupament embrionari de l'aparell digestiu II. 

22. Desenvolupament embrionari de l'aparell digestiu III. 

23. Desenvolupament embrionari de l'aparell digestiu III. 

24. Cavitat bucal: parets i contingut. Glàndules submaxil·lar i sublingual. 

25. Glàndula paròtide. 

26. Faringe. 

27. Glàndula tiroide. Glàndules suprarenals. 

28. Esòfag. 

29. Estómac. Estructures que contribueixen al mecanisme antireflux. 

30. Duodè i pàncrees: morfologia i situació. 

31. Duodè i pàncrees: relacions. Melsa. 

32. Fetge: morfologia i relacions. 

33. Fetge: vies biliars. Jejú. Ili. 

34. Cec. Còlon. 

35. Topografia abdominal. Compartiment supramesocòlic. 

132


36. Periné masculí i femení. 

37. Recte. Estructures que contribueixen a la continència anal. 

38. Topografia del compartiment inframesocòlic. Topografia pelviana. Peritoneu i 

fons de sac peritoneals. 

39. Vascularització de les vísceres supramesocòliques. Tronc celíac. Vena porta. 

40. Vascularització de les vísceres inframesocòliques. Vasos mesentèrics i 

hemorroïdals. 

41. Introducció i generalitats del sistema nerviós. Definició. Classificació morfològica 

i funcional. Morfologia i porcions en què es divideix. 

42. Organització del sistema nerviós central (S.N.C). Neurona. Cèl.lules glials: macròglia, 

micròglia. Organització de les neurones: substància gris, substància blanca, nervi perifèric. 

43. Segmentació de l'SNC Arc reflex simple. Animal multisegmentari. Nivell medul·lar 

com a sistema segmentari i intersegmentari. Control suprasegmentari: nivell 

subcortical, cortical, telencefalització. 

44. Embriologia. Evolució de la placa neural. Derivats de la cresta neural. Tub neural: 

evolució, canvis de morfologia externa. Òrgans derivats. 

45. Canvis interns del tub neural: medul·la, romboencèfal i mesencèfal. 

46. Canvis interns del prosencèfal: diencèfal i vesícules telencefàliques. 

47. Medul·la espinal: morfologia externa. Estructura interna: substància gris. Idea 

de cordons medul·lars. 

48. Medul·la espinal (continuació). Relacions, constitució del nervi raquidi. Meninges 

i conducte raquidi. 

49. Tronc de l'encèfal. Morfologia externa i relacions. Cavitat del romboencèfal. 

Origen aparent dels parells cranials. 

50. Cerebel. Morfologia externa i relacions. 

51. Cervell. Morfologia externa. Origen aparent dels parells cranials. 

52. Estructuració de la substància gris del tronc de l'encèfal. Organització de les 

columnes nuclears. Nuclis de projecció-associació. Substància reticular. 

53. Estructuració interna del tronc de l'encèfal. Tall ideal del bulb. Tall ideal de la 

protuberància. Tall ideal del mesencèfal. 

54. Estructuració interna del cervell. Topografia interna. Cavitats ventriculars. 

Estructuració de la substància gris. Estructuració de la substància blanca. 

55. Substància blanca. Comissures. Fascicles d'associació intracerebral. 

56. Nucli caudat. Nucli lenticular. Càpsula interna. 

57. Tàlem. 

58. Hipotàlem. Hipòfisi. Eix hipotàlem-hipofisial. 

59. Subtàlem. Claustre. Epífisi. Nucli amigdalí. 

60. Còrtex cerebral. Tipus: arquicortex, paleocortex. Descripció. 

61. Neocòrtex. Capes. Neocòrtex homotípic i heterotípic. 

62. Àrees cerebrals. Àrees motores. Àrees vegetatives. Control cortical de la vida vegetativa. 

63. Àrees sensitives. Àrees d'integració. Funcions psíquiques de l'escorça. 

64. Estructura interna del cerebel. Còrtex cerebel.lós. Nuclis. Funció. 

65. Angiologia. Irrigació de la medul·la. Irrigació arterial de l'encèfal. 

66. Irrigació arterial de l'encèfal (continuació). 

67. Drenatge venós de l'encèfal. Sins venosos. 

133


68. Embolcalls de l'SNC. Circulació del líquid cefaloraquidi. 

69. Vies nervioses. Sistema reticular. Significació funcional. 

70. Tipus de sensibilitat. Sensibilitat estereoceptiva. Receptors. Sensibilitat 

propioceptiva: receptors. 

71. Via de la sensibilitat tàctil epicrítica i propioceptiva conscient. Vies de la 

sensibilitat propioceptiva inconscient. Via de la sensibilitat tèrmica i dolorosa. 

72. Via piramidal. Fascicle geniculat. Sistemes de control. Circuit del neocerebel. 

73. Concepte de sistema motor extrapiramidal. Funció. Principals circuits que 

l'integren. Circuit del paleocerebel. 

74. Òrgan de la vista. Globus ocular: morfologia, estructura i relacions. 

75. Annexes de l'ull: aparell muscular i aponeurosis de l'òrbita. 

76. Aparell llagrimal. Parpelles. Topografia orbitaria. 

77. Òrgan de l'oïda. Generalitats. Oïda externa. Oïda mitjana. 

78. Cavitats del penyal del temporal. Oïda interna. 

79. Oïda interna (cont.). Comunicacions de la caixa del timpà. 

80. Receptors coclears i vestibulars. Vies coclears. 

81. Vies vestibulars. Circuit del arxicerebel. 

82. Receptor visual. Via òptica sensorial. 

83. Parells cranials somítics. Nervi motor ocular comú. Nervi patètic. Nervi motor 

ocular extern. Nervi hipoglós. 

84. Parells cranials viscerals. Nervi trigemin. Nuclis del trigemin. Nervi oftàlmic. 

85. Nervi maxil·lar superior. Nervi mandibular. 

86. Nervi facial. 

87. Nervi glosofaringi. Nervi neumogàstric. Nervi espinal. 

88. Nervi olfatori. Rinencèfal. 

89. Sistema nerviós vegetatiu. Concepte. Funció. Estructura general dels sistemes 

simpàtic i parasimpàtic. 

90. Cadena simpàtica prevertebral. Simpàtic cervical, toràcic i lumbosacre. 

91. Simpàtic toràcic, lumbar i sacre. 

92. Parasimpàtic mesencefàlic. Vies òptiques reflexes. 

93. Parasimpàtic romboencefàlic. 

94. Parasimpàtic sacre. Vies del dolor visceral. 

95. Desenvolupament embrionari de l'aparell urogenital I. 

96. Desenvolupament embrionari de l'aparell urogenital II. 

97. Ronyons: conformació externa. Relacions. Vascularització. 

98. Ronyons: conformació interna. Circulació intrarenal. 

99. Si renal. Pelvis renal. Urèters. 

100. Càpsules suprarenals. 

101. Bufeta urinària. Uretra femenina. 

102. Aparell genital masculí. Testicle. Embolcalls. 

103. Epidídim. Conducte deferent. Vesícules seminals i conductes ejaculadors. Vasos 

i nervis testiculars 

104. Pròstata. Cel·la prostàtica. 

105. Òrgans genitals externs en el home. Uretra masculina. 

106. Òrgans genitals en la dona. Ovaris i trompes. 

134


107. Úter: conformació externa i relacions. Replecs peritoneals de la pelvis femenina. 

108. Úter: estructura. Vascularització i limfàtics. 

109. Vagina. Genitals externs en la dona. 

110. Topografia pèlvica masculina i femenina. Vasos hipogàstrics. 

111. Glàndula mamaria: constitució, relacions i vascularització. Limfàtics. 

Els continguts d'Anatomia Humana que pertanyen a cadascuna de les assignatures 

integrades de 2n curs, són els que es relacionen a continuació: 

Aparell Circulatori: 

Del tema 1 al 11 i del 16 al 19. 

Aparell Respiratori: 


Aparell Digestiu: 

Del tema 8 al 11, del tema 19 al 40 i els temes: 87, 89, 90, 91, 93 i 94. 

Sistema Nerviós: 


Òrgans dels sentits: 

Del tema 41 al 46, el tema 49, del 51 al 53, el 57 i 63, del 74 al 84, el 88, 90 i 92. 

Sistema Excretor: 

Els temes: 9, 11, 36, 89 i 91. Del tema 94 al 101, el 104, 105 i 110. 

Sistema Reproductor: 

Els temes: 9, 11, 36, 89 i 91. Del tema 94 al 96 i del 102 al 111. 

Programa pràctic 

Les pràctiques corresponents als continguts d'Anatomia humana consten de: 

· Sessions a la sala de dissecció. 

· Seminaris sobre malformacions congènites. 

· Classes teorico-pràctiques d'Anatomia radiològica. 

Les pràctiques s'organitzen seguint un criteri topogràfic i s'estructuren en tres capítols, 

cadascun d'ells és objecte d'un examen oral. Cada capítol, inclou pràctiques de les tres 

modalitats anteriorment citades, així: 

Capítol 1: Pràctiques de tòrax i coll. 

Capítol 2: Pràctiques de cavitat abdominal. 

Capítol 3: Pràctiques de crani i raquis. 

És obligatori realitzar i aprovar: 

· El capítol 1 (tòrax i coll), per tots els alumnes matriculats de les assignatures Aparell 

circulatori i Aparell respiratori. 

· El capítol 2 (cavitat abdominal), per tots els alumnes matriculats de les assignatures 

Aparell digestiu, Aparell excretor i Aparell reproductor. 

· El capítol 3 (crani i raquis), per tots els alumnes matriculats de les assignatures 

Sistema nerviós i Òrgans dels sentits. 

135



PSICOLOGIA MÈDICA 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: Bases psicològiques dels estats de salut i malaltia 

Professor responsable: Antonio Infante 


Descripció: Estructura i desenvolupament de la personalitat. Funcions psíquiques. Teories 

de l'aprenentatge. Relació metge-malalt. Aspectes psicològics de la pràctica mèdica. 

Psicopatologia general. Psicopatologia social i de grup. Medicina psicosomàtica. Principis 

de psicoteràpia. 

Objectius 

Proposar a l'alumne algunes qüestions i reflexions al voltant de la influència de l'anomenat 

factor psíquic o psicopatològic en els diferents processos de la salut i la malaltia amb 

les repercussions que té la relació metge-pacient per ambdós. 

Programa dels crèdits teòrics 

1. Introducció a la psicologia mèdica 

2. Primera aproximació a la pràctica mèdica. Tipus de pacients i malalties segons el 

patiment psicològic. 

3. Primera aproximació a l'estructura psíquica del subjecte humà. La patobiografia. El 

desenvolupament intel·lectual i afectiu del nen. Estadis evolutius i involutius del 

desenvolupament. 

4. El suport i/o determinants neurobiològics del comportament humà. Els sistemes 

psicosomàtics de regulació. La neurotransmissió. Les funcions neuropsicológiques 

i el SNC. Les funcions emotives i el SNC. Els sistemes endocrí i immune. 

5. Els comportaments humans i la teoria de l'aprenentatge. El models conductuals i 

cognitius. 

6. Els comportaments humans i els models psicodinàmics. 

7. Les expressions i/o trastorns psicosomàtics 

8. L'exploració psicopatològica i la introducció a la psicopatologia 

9. Segona aproximació a la pràctica mèdica: la relació metge - pacient i els contextos 

psicosocials d'aquesta relació. 

136


Programa dels crèdits pràctics 

Seminaris: 

1. Estructura, aplicació i valoració dels instruments d'exploració psicopatològica i 

epidemiològica (8 hores). 

2. Anàlisi de la relació metge - pacient (6 hores). 

3. El dolor crònic (6 hores). 

4. Psicopatologia dels comportaments alimentaris (8 hores). 

Criteris d'avaluació 

S'avaluaran de manera separada el bloc de "temes teòrics" (BT) i el bloc de temes de 

"pràctiques - seminari" (BS). Ambdós blocs temàtics s'hauran de superar per accedir a la 

qualificació global de l'assignatura. Les proves constaran de preguntes o qüestions 

relatives als continguts desenvolupats durant el curs. Aquesta qualificació global final 

s'obtindrà assignant un 75% de la puntuació total al BT i un 25% al BS. 

ATENCIÓ PERSONALITZADA A L'ALUMNE 

Els dies i hores d'atenció als alumnes per consultes sobre els temes de l'assignatura 

seran: els dilluns a les 17,15 h i els dimarts i dimecres a les 14,15 h. al primer quadrimestre. 

Al segon quadrimestre serà els dimecres a les 14,15 h. Cal adreçar-se al despatx de 

Psicologia Mèdica, Unitat de Psiquiatria i Psicologia Mèdica, a la 4a planta de la Facultat 

(tel. 977 75 93 67). 

Bibliografia 

& HAUSS, K. "Fundamentos de Psicología Médica". Herder, Barcelona 

& RIDRUEJO, P. i altres "Psicología Médica" Interamericana Mc. GraW-Hill, Madrid 

& VALLEJO, J. i altres "Introducción a la psicopatología y psiquiatría", Salvat, Barcelona 

& TIZON, J.L. "Componentes psicológicos de la práctica médica. Una perspectiva 

desde la atención primaria". Doyma 

& DELAY, J. i PICHOT, P "Manual de Psicología " Masson, Barcelona 

& MARDOMINGO, M.J. "Psiquiatría del Niño y del Adolescente." Díaz de Santos, 

Madrid 

137


EPIDEMIOLOGIA GENERAL 




Cicle: 1r. 

Curs: 3r 

Crèdits teòrics: 2,0. Crèdits pràctics: 2,5 

Matèria: Epidemiologia general i demogràfica sanitària 

Professor responsable: Dr. Joan D. Fernández Ballart 

Professors: Joan Miquel Carbonell Riera, Gemma Cucó Pastor, Joan D. Fernández Ballart, 

Joan Guix Oliver, Michelle Murphy. Montserrat Olona Cabases 


Descripció: Epidemiologia i causalitat. Mètode i estudis epidemiològics. Diagnòstic de 

salut de les poblacions. Indicadors socials, econòmics i sanitaris de la salut. Demografia 

estàtica i dinàmica. 

Objectius 

Introduir les bases del mètode científic aplicat a les ciències de la salut. 

Conèixer els dissenys de recerca bàsics amb les seves característiques i les seves 

limitacions. 


1. Definició i objectius de l'epidemiologia. Mesura de la freqüència de la salut i la 

malaltia. 

2. Mesures d'associació: mesures d'efecte i d'impacte. 

3. Causalitat en epidemiologia. Estratègies en el disseny d'estudis: tipus d'estudis 

epidemiològics. 

4. Epidemiologia analítica I. Estudis experimentals: assaig clínic. 

5. Epidemiologia analítica II. Estudis de cohorts. 

6. Epidemiologia analítica III. Estudis de casos-controls. Epidemiologia descriptiva. 

Estudis transversals i series de casos. Estudis ecològics. 

7. Baixos. Estratègies pel control de biaixos aleatoris i sistemàtics. 

8. Estandardització de taxes. 

9. Avaluació de mètodes diagnòstics. Qualitat de la informació clínica 

10. Decisions en clínica: incertesa. 

11. Demografia estàtica i dinàmica. 


1. Mesures de freqüència de la salut-malaltia i mesures d'associació entre malaltia i 

factor de risc. 

2. Càlcul de mesures d'associació: programa Epi Info. 

3. Simulació de disseny d'estudis. 

138


4. Arbres de decisió en clínica. 

5. Control de la confusió i càlcul de la mida de la mostra: programa Epi Info. 

6. Valoració de les proves diagnóstiques. 

Avaluació 

Prova tipus test amb 60 preguntes (1 resposta correcta de 5 possibles). Cada pregunta 

encertada es valorarà en un punt i per cada tres preguntes fallades es descomptarà un 

punt. S'aprovarà amb una qualificació de 30 punts. 

Bibliografia 

& Ahlbom A, Norell S. Fundamentos de epidemiología. Madrid: Siglo XXI; 1987. 

& Colimon KM. Fundamentos de epidemiología. Madrid: Ediciones Díaz de Santos 

S.A.; 1990. 

& Fletcher RH, Fletcher SW, Wagner EH. Epidemiología clínica. Barcelona: Ediciones 

Consulta S.A.; 1989. 

& Jenicek M, Cléroux R. Estandarización de tasas. En: Epidemiología. Principios, técnicas 

y aplicaciones. Barcelona: Salvat Editores S.A.; 1990. 

& Last JM. Diccionario de epidemiología. Barcelona: Salvat; 1989. 

& Piédrola G, del Rey J, Domínguez M, et al. Medicina Preventiva y Salud Pública. 

10ª edición. Barcelona: Masson-Salvat; 2001. (Capítulo 3, páginas 21 a 32 y Capítulo 

4, páginas 33 a 56.) 

& Rothman KJ. Epidemiología moderna. Madrid: Ediciones Díaz de Santos S.A.; 1987. 

& Sackett DL, Haynes B, Tugwell P. Epidemiología clínica. Una ciencia básica para la 

medicina clínica. Madrid: Ediciones Díaz de Santos S.A.; 1989. 

139


PATOLOGÍA GENERAL 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: Introducció a la patologia: causes, mecanisme, manifestacions generals i 

expressió morfopatològica de la malaltia. Bases del diagnòstic i tractament. 

Professor responsable: Rosa Solà Alberich 


Descripció: Etiologia general. Fisiopatologia, semiologia i propedèutica clíniques. Grans 

síndromes. Geriatria. Fonaments de cirurgia. 

Objectius 

Introduir la medicina interna. 

Estudiar les causes, els mecanismes, les manifestacions clíniques de les malalties i 

aprofundir en les síndromes fonamentals. 


1 Bases generals de la medicina i la propedèutica clínica 

Introducció general. Medicina com a art, ciència i servei públic. Relació metge-malalt. 

2. Fonaments de cirurgia 

Objectius generals: introducció a l'àmbit de la cirurgia. La cirurgia. Resposta biològica 

a l'agressió accidental i quirúrgica. Cirurgia dels traumatismes. Traumatismes 

accidentals i quirúrgics. El tractament quirúrgic. Medi intern i nutrició en cirurgia. 

Cirurgia oncològica. Bases del trasplantament d'òrgans. 

3. Grans manifestacions de malaltia 

Dolor. Malalties dels parells cranials. Dolor toràcic. Dolor abdominal. Mareig i 

vertigen. Alteracions de la marxa. Síndromes hemisfèriques cerebrals. Síndromes 

del tronc cerebral. Síndrome radicular i dels nervis perifèrics. Síndromes medul·lars. 

Fisiopatologia de la termoregulació. Febre d'origen desconegut. Tos. Hemoptisi. 

Dispnea. Cianosi. Coma. Síncope. Convulsions. Aturada cardíaca. Mort sobtada. 

Xoc. Xoc hipovolèmic. Xoc cardiogènic. Xoc obstructiu extracardíac. Xoc distributiu. 

Alteracions hidroelectrolítiques. Acidosi i alcalosi. Edema. Anorèxia. Pèrdua de pes. 

Icterícia. Ascites. Artritis. Artràlgies. Fisiopatologia de l'aparell respiratori. 

Embassament pleural. Insuficiència respiratòria. Fisiopatologia de l'aparell circulatori. 

Insuficiència cardíaca. Fisiopatologia de l'aparell digestiu. Maldigestió i malabsorció. 

Insuficiència hepàtica. Insuficiència pancreàtica. Fisiopatologia de l'aparell urinari. 

Fisiopatologia de les malalties de la sang. Fisiopatologia de la coagulació intravascular 

disseminada. 

4. Grans mecanismes de malaltia 

Inflamació. Introducció a la immunologia clínica. 

140



Pràctiques clíniques: 90 hores distribuïdes en quatre setmanes. 1a setmana: 5 mòduls 

introductoris a les habilitats clíniques. 2a, 3a, i 4a setmana al centre d'assistència primària. 

Continguts: 

1. Habilitats clíniques bàsiques d'anamnesi 

2. Habilitats clíniques bàsiques d'exploració física bàsic 

3. Habilitats clíniques bàsiques d'exploració física ampliat 

4. Procediments bàsics en cirurgia 

5. Habilitats clíniques bàsiques d'exploració física amb aparells 

6. Valoració global del pacient mitjantçant un malalt estandarditzat 

Àrees bàsiques de salut amb estudiants de patologia general 

· REUS I 

CAP Sant Pere 

Ctra. de Riudoms, 53 

977321112 

Dr. Francisco Martín 

· REUS II 

CAP Sant Pere 

Ctra. de Riudoms, 53 

977312310 

Dr. Ángel Donado 

· REUS III 

CAP Sant Jordi 

Av. Sant Jordi, 31 

977345913 

Dr. Fernando Palacio 

· REUS IV 

CAP Riera Miró 

Riera Miró, 75 

977340430 

Dr. Jordi Jové 

· LA GRANJA - TORREFORTA 

Passatge Gomera, s/n 

977541808 

Dr. Baltasar Rull 

141


· BONAVISTA 

Carrer Set, 22-23 

977551096 

Dra. Núria Sarrà 

· VALLS URBÀ 

Carrer Vallvera, 8 

977611110 

Dra. Imma Hospital 

Avaluació 

Preguntes d'elecció múltiple. 

L'aprovat s'obté amb un 5 compensat. 

142


FARMACOLOGIA GENERAL 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: Principis generals de la terapèutica farmacològica. Conceptes de 

farmacocinètica i farmacodinàmica. Toxicitat dels fàrmacs. Característiques generals 

dels grups farmacològics, amb la descripció dels mecanismes d'acció, efectes 

farmacològics, terapèutics i tòxics. Aplicacions clíniques i indicacions terapèutiques. 

Professor responsable: Jordi MALLOL MIRON. 

Col·laboradors: Francesc SUREDA BATLLE. 

Montserrat GIRALT BATISTA. 

M. Rosa NOGUÉS LLORT. 

Frederic MALLOL MIRON. 

Francesca ORTÍN FONT. 

Objectius 

Proporcionar a l'alumne els coneixements que fan referència als mecanismes bioquímics 

i fisiològics que són alterats pels fàrmacs en l'organisme humà. 

Proporcionar un coneixement dels punts d'intervenció farmacològica en els diferents 

sistemes de l'organisme. 

Dotar a l'alumne dels coneixements necessaris respecte a les característiques 

farmacodinàmiques i farmacocinètiques dels fàrmacs. 

Explicar les aplicacions clíniques i indicacions terapèutiques dels diferents grups de 

fàrmacs. 

Capacitar a l'alumne per a reconéixer els efectes adversos més remarcables dels 

medicaments i que conegui els condicionants del seu us. 

Programa de crèdits teòrics 

SECCIÓ I 

PRINCIPIS GENERALS DE LA TERAPÈUTICA MEDICAMENTOSA 

Lliçó 1. Concepte de farmacologia. Evolució històrica. Objecte de la farmacologia i 

parts de què consta. L'ensenyament de la farmacologia en el currículum de 

Medicina. El paper de la farmacologia en la societat actual. 

Llicó 2. Conceptes generals dels processos farmacocinètics dels fàrmacs en 

l'organisme: alliberament, absorció, distribució i excreció. Anàlisi 

compartimental. 

Llicó 3. El pas dels fàrmacs a través de les membranes. Absorció dels fàrmacs: factors 

que la determinen. Modificacions en l'absorció dels fàrmacs. Vies 

d'administració dels medicaments. 

Llicó 4. Distribució dels fàrmacs en l'organisme. Transport plasmàtic dels fàrmacs: 

143


Lliçó 5. 

Lliçó 6. 

Lliçó 7. 

Lliçó 8. 

Lliçó 9. 

Lliçó 10. 

concepte de fàrmac lliure i fixat i la seva importància clínica. Les barreres 

naturals: placentària i hematoencefàlica. 

Metabolisme dels fàrmacs. Vies metabòliques de fase I i de fase II: sistemes 

enzimàtics implicats. Concepte de metabòlit actiu. Modificacions del 

metabolisme dels fàrmacs. Farmacogenètica. 

Excreció dels fàrmacs. Via renal i via biliar. Altres vies d'excreció. 

Modificacions dels processos d'excreció de fàrmacs: aplicació i importància 

clínica. 

Principis generals de la Farmacocinètica. Anàlisi compartimental. Ordre o 

grau dels processos farmacocinètics. Dades per al seu estudi. Cinètica de 

les dosis úniques. Corbes de nivell plasmàtic. Concepte de biodisponibilitat. 

Volum de distribució i la seva mesura. Estudi de la fase d'absorció. Corbes 

d'excreció urinària: relació amb les corbes de nivell plasmàtic. 

Principis generals de farmacodinàmica. Llocs d'acció dels fàrmacs: la teoria 

dels receptors i la interacció fàrmac-receptor. Conceptes d'afinitat i eficàcia. 

Efecte farmacològic: relació dosi-efecte. Concepte d'agonista i agonista 

parcial. Moduladors al·lostèrics. Antagonisme competitiu i no competitiu. 

Tipus de receptors farmacològics. Canals iònics. Receptors acoblats a 

proteïnes G. Missatgers secundaris. Receptors intracel·lulars. Altres llocs 

d'acció dels fàrmacs. 

Toxicitat dels medicaments. Relació toxicitat-eficàcia (índex terapèutic). 

L'estudi de la dosi letal 50 com a mesura de la toxicitat. Teratogènesi. 

Carcinogènesi. Altres mesures de la toxicitat. Efectes adversos dels 

medicaments. 

SECCIÓ II 

FARMACOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM I PERIFÈRIC 

Lliçó 11. Neurotransmissió adrenèrgica. Fàrmacs agonistes adrenèrgics: alfa-, beta- i 

dopaminèrgics. Fàrmacs adrenèrgics indirectes. Aplicacions clíniques. 

Lliçó 12. Fàrmacs antagonistes alfa-, beta- i dopaminèrgics. Fàrmacs antiadrenèrgics 

presinàptics. Aplicacions clíniques. 

Lliçó 13. Neurotransmissió colinèrgica. Agonistes colinèrgics directes i inhibidors de 

l'acetilcolinesterasa. Aplicacions clíniques dels fàrmacs colinèrgics. 

Antagonistes colinèrgics muscarínics. Aplicacions clíniques. 

Lliçó 14. Fàrmacs actius sobre la neurotransmissió ganglionar: agonistes nicotínics i 

ganglioplègics. Aspectes clínics i toxicològics. Fàrmacs que actuen en l'àmbit 

de la placa motriu: curaritzants i despolaritzants. Utilització clínica. 

SECCIÓ III 

FÀRMACS QUE ACTUEN SOBRE MEDIADORS CEL·LULARS I MECANISMES DE LA 

MEMBRANA 

Lliçó 15. Fàrmacs actius sobre el sistema renina-angiotensina: inhibidors de l'enzim 

convertidor i antagonistes del receptor d'angiotensina. Eicosanoides: 

prostaglandines, tromboxans, prostaciclina i leucotriens. Derivats 

144


Lliçó 16. 

Lliçó 17. 

prostaglandínics d'interès terapèutic. Reguladors dels nucleòtids cíclics: 

sildenafil. 

Estabilitzadors de membranes despolaritzables. Inhibidors del corrent de 

calci. Anestèsics locals. Inhibidors de l'ATPasa Na + /K + -dependent. 

Fàrmacs antihistamínics. Antagonistes H1 : classificació, propietats 

farmacocinètiques i aplicacions clíniques. Inhibidors de l'alliberament de la 

histamina. Antagonistes H2 : mecanisme d'acció, aplicacions clíniques i 

efectes adversos. Receptors de serotonina: agonistes i antagonistes 

serotonèrgics. Aplicacions clíniques. 

SECCIÓ IV 

FARMACOLOGIA DE L'APARELL RESPIRATORI 

Lliçó 18. Substàncies utilitzades en el tractament de l'asma bronquial. 

Broncodilatadors. Antiinflamatoris. Antitussígens. Expectorants i mucolítics. 

Altres fàrmacs que actuen en l'àmbit de l'aparell respiratori. 

SECCIÓ V 

FARMACOLOGIA DE LA IMMUNITAT I QUIMIOTERÀPIA ANTINEOPLÀSICA 

Lliçó 19. Fàrmacs immunosupressors i immunoestimulants. Mecanisme d'acció i 

aplicacions terapèutiques. 

Lliçó 20. Principis generals del tractament medicamentós de les malalties 

neoplàsiques. Mecanisme d'acció i classificació de les substàncies 

antineoplàsiques. 

SECCIO VI 

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL I PSICOFARMACOLOGIA 

Lliçó 21. Fàrmacs antiepilèptics. Classificació i mecanismes d'acció. Condicionants 

farmacocinètics. Pautes terapèutiques en el tractament de la epilèpsia. 

Lliçó 22. Tractament farmacològic de la malaltia de Parkinson. Fàrmacs útils en el 

tractament de les corees i en altres trastorns del moviment. Relaxants 

musculars no anticolinèrgics. 

Lliçó 23. Bases bioquímiques de les malaltíes mentals. Tractament dels trastorns 

d'ansietat i de les crisis d'angoixa. Fàrmacs ansiolítics : benzodiazepines, 

serotonèrgics i altres ansiolítics. 

Lliçó 24. Hipnòtics, concepte i utilització. Criteris clínics i farmacològics en el 

tractament dels insomnis. Benzodiazepines i anàlegs. Altres hipnòtics. 

Lliçó 25. Fàrmacs estimulants del sistema nerviós central, psicoestimulants i 

al.lucinògens. Nootrops i neuroprotectors. 

Lliçó 26. Fàrmacs antidepressius. Classificació. Antidepressius tricíclics. Inhibidors 

selectius de la recaptació de serotonina. Inhibidors de la monoamino-oxidasa. 

Altres antidepressius. 

Lliçó 27. Tractament farmacològic de les psicosis. Neurolèptics: fenotiacines, 

butirofenones, tioxantens, ortopramides. Fàrmacs antimaníacs. Fàrmacs útils 

en els trastorns de l'alimentació. 

145


SECCIÓ VII 

FARMACOLOGIA DEL DOLOR 

Lliçó 28. Analgèsia. Concepte i classificació dels analgèsics. Analgèsics majors: derivats 

opiacis naturals i sintètics. Altres analgèsics narcòtics. Fàrmacs antagonistes 

i agonistes parcials dels receptors opiacis. Analgèsics menors. Fàrmacs 

antitèrmico-analgèsics. Antiinflamatoris no esteroïdals. 

Lliçó 29. 

Fonaments de l'anestèsia general. Mètodes per obtenir una anestèsia general. 

Anestèsics d'acció generalitzada. Anestèsia local: fonaments i indicacions. 

SECCIÓ VIII 

FARMACOLOGIA DEL SISTEMA ENDOCRÍ 

Lliçó 30. Desenvolupament de la Farmacologia endocrinològica. Hormonoteràpia 

substitutiva i medicamentosa. Modificacions farmacològiques de l'equilibri 

hormonal: possibilitats d'actuació. Farmacologia del sistema hipotàlemhipòfisi. 

Lliçó 31. Farmacologia de la secreció tiroïdal i del metabolisme del iode. Derivats 

tiroïdals sintètics i la seva utilitat en les desviacions del metabolisme energètic. 

Lliçó 32. Pàncreas i metabolisme glucídic. Fàrmacs utilitzats en el tractament de la 

diabetis : insulina, hipoglucemiants orals, inhibidors de les a-glicosidases i 

altres. Tractament farmacològic de les hipoglicèmies : glucagó. 

Lliçó 33. Hormones del córtex suprarenal : glucorcorticoides i mineralcorticoides. 

Corticosteroides sintètics. La seva utilització clínica. Inhibidors de la funció 

córticosuprarenal: aplicacions. 

Lliçó 34. Utilitat terapèutica dels andrògens i anabolitzants. Antiandrògens. Utilitat 

terapèutica dels estrògens i progestàgens i dels seus bloquejants específics. 

Lliçó 35. Farmacologia de la fertilitat i concepció. 

SECCIO IX 

SISTEMA CARDIOVASCULAR 

Lliçó 36. Fàrmacs utilitzats en el tractament de la insuficiència cardíaca. Fàrmacs 

inotrópics positius : glucòsids cardiotònics. Fàrmacs que augmenten l'AMPc 

intracel.lular: agonistes beta-adrenèrgics, inhibidors de la fosfodiesterasa. 

Fàrmacs dopaminèrgics. Inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina. 

Antagonistes selectius del receptor AT1 de l'angiotensina. Diürètics. Altres. 

Lliço 37. Fàrmacs antiarítmics. Antagonistes del canal del Na+ (grups Ia, Ib i Ic); 

bloquejadors dels receptors beta (grup II); prolongadors del potencial d'acció 

(grup III) i bloquejadors del canal del calci (grup IV). 

Lliçó 38. Fàrmacs vasodilatadors. Nitrats i nitrits. Inhibidors de l'activitat simpàtica: 

bloquejadors alfa y beta. Fàrmacs que actuen directament sobre el múscul 

llis vascular : blocadors dels canals del calci. Fàrmacs que interfereixen el 

sistema renina-angiotensina. 

Lliçó 39. Farmacologia de la coagulació. Fàrmacs procoagulants. Fàrmacs 

anticoagulants: antiagregants, fibrinolítics i anticoagulants pròpiament dits. 

146


SECCIÓ X 

FARMACOLOGIA DEL METABOLISME I DE L'EQUILIBRI HIDROSALÍ 

Lliçó 40. Substàncies utilitzades en els estats anèmics: vitamina B12, àcid fòlic, ferro. 

Tractament de les intoxicacions per compostos de ferro. Vitamines d'interès 

farmacològic. Vitamina A i derivats: retinol, retinal i àcid retinoic. Vitamina 

E. 

Lliçó 41. Control de la calcèmia. Tractament farmacològic de les alteracions del 

metabolisme del calci i del fòsfor. Parathormona, vitamina D3 i metabòlits 

actius. Tirocalcitonina. 

Lliçó 42. Tractament actual de les hiperlipèmies. Fàrmacs utilitzats en els trastorns de 

l'àcid úric. 

SECCIÓ XI 

FARMACOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU 

Lliçó 43. Fàrmacs que modifiquen la motilitat gastrointestinal. 

Lliçó 44. Fàrmacs que modifiquen les secrecions digestives. Terapèutica antiulcerosa. 

SECCIÓ XIII 

TERAPÈUTICA ANTIINFECCIOSA 

Lliçó 45. Antibiòtics I : classificació i activitat antibacteriana. 

Lliçó 46. Antibiòtics II : Mecanismes d'acció dels diferents antibacterians i mecanismes 

de resistència dels gèrmens. 

Lliçó 47. Antibiòtics III : Farmacocinètica i efectes secundaris dels diferents 

antimicrobians. 

Lliçó 48. Antibiòtics IV : Indicacions terapèutiques, contraindicacions i interaccions 

dels antimicrobians. 

Lliçó 49. Quimioteràpia antituberculosa. Fàrmacs utilitzats en el tractament de la lepra. 

Programa de crèdits pràctics 

SEMINARIS 

Seminari 1.Principis generals de farmacocinètica. Pas de fàrmacs a través de les 

membranes. Distribució i transport plasmàtic. 

Seminari 2. Estudi de la toxicitat d'un fàrmac. Dosi letal 50 (DL 50 ). 

Seminari 3. Paràmetres farmacocinètics. Corbes de nivells plasmàtics i urinaris. 

Seminari 4. Principis generals de farmacodinàmia. Potència del fàrmac agonista i 

antagonista. Quantificació de l'efecte. 

Seminari 5. Interacció fàrmac-receptor: afinitat. Càlcul del nombre de receptors i estudi 

de les cinètiques d'associació i dissociació. 

PRÀCTIQUES DE LABORATORI 

Pràctica 1: Paràmetres farmacocinètics. Determinació dels nivells plasmàtics del No 

acetilcisteïna. 

Pràctica 2: Mètodes de valoració de l'analgèsia. Test de la placa calenta. 

Pràctica 3: Càlcul de la DE 50 . Test d'hemòlisi i resistència globular. 

147


Pràctica 4: Estudi de la unió dels fàrmacs a les proteïnes plasmàtiques. Determinació 

de la unió de l'oxitetraciclina a l'albúmina. 

Práctica 5: Estudi dels efectes cardiovasculars de fàrmacs. Simulació per ordenador. 

Avaluació 

SISTEMES D'AVALUACIÓ I CRITERIS DE PUNTUACIÓ 

I. El compliment dels crèdits pràctics (seminaris i pràctiques de laboratori) seran 

obligatoris. L'avaluació dels crèdits pràctics es basarà en l'assistència (obligatòria), 

participació activa i la presentació dels problemes i els treballs pràctics en els 

quaderns corresponents. L'alumne serà puntuat fins a un màxim de 10 punts, d'acord 

amb la seva actitud durant la realització de les pràctiques, segons la resolució dels 

problemes pràctics i la presentació dels quaderns de pràctiques. 

Per poder accedir a l'examen final dels crèdits teòrics, s'haurà d'obtenir un mínim 

de cinc punts en el crèdits pràctics. 

II. L'avaluació de la part teòrica consistirà en una prova al final del curs. Aquesta 

prova podrà tenir tres modalitats, a discreció de l'alumne: 

1) Una prova de respostes múltiples, de 100 qüestions (1 vàlida d'entre 5). Cada 

resposta correcta representarà un punt positiu; cada resposta errònia restarà 

0,25 punts. La suma dels punts obtinguts es dividirà per 10. Per realitzar 

l'esmentada prova l'alumne disposarà de 110 minuts. L'alumne aprovarà 

l'assignatura si obté un mínim de 5 punts. 

2) Una prova escrita, de tipus assaig, sobre sis temes del programa de l'assignatura. 

L'alumne disposarà d'un temps màxim de 2 hores. L'alumne aprovarà l'assignatura 

si obté un mínim de 5 punts. 

3) Una prova oral, que consistirà en l'avaluació dels coneixements de l'alumne per 

part de tres professors de l'assignatura, durant un període màxim de temps de 

60 minuts. Aquesta prova serà pública i, per accedir-hi, l'alumne que ho desitgi 

haurà de sol·licitar-ho amb l'oportuna antelació, abans del període oficial 

d'exàmens. 

L'alumne superarà la prova si cadascun dels professors que efectuïn l'avaluació li 

atorga un mínim de cinc punts. 

III. Independentment de les opcions anteriors, els alumnes podran optar voluntàriament 

per sotmetre's a una avaluació continuada, que consistirà en la superació de sis 

proves escrites durant tot el període lectiu. Aquestes proves es realitzaran segons 

un calendari prèviament establert a l'inici del curs i es basaran en qüestionaris de 

respostes múltiples (1 resposta vàlida d'entre cinc de possibles), que inclouran temes 

relatius a la matèria del programa teòric prèviament explicats a la data de la prova. 

El nombre de preguntes de cada prova s'incrementarà progressivament i els 

continguts de cadascuna seran acumulatius cronològicament, d'acord amb un 

esquema que s'anunciarà oportunament a l'inici del curs, juntament amb el calendari 

de proves. 

148


La puntuació d'aquestes proves voluntàries es farà amb els mateixos criteris de 

l'apartat II (1), és a dir : 1 punt per a cada resposta correcta i 0,25 punts negatius 

per cada resposta incorrecta. La suma final de cada prova es normalitzarà per tal 

d'obtindre una puntuació sobre l'escala de zero a deu. Els alumnes que s'hagin 

sotmès a una avaluació continuada podran superar l'assignatura, sense tenir que 

presentar-se a l'examen final, si superen totes les sis proves amb una puntuació 

igual o superior a cinc punts cadascuna i obtenen una puntuació mitja global igual 

o superior a 6,5 punts. 

Els alumnes que, havent-se sotmès a una avaluació continuada, no obtinguin la 

qualificació suficient, podran presentar-se lliurement a l'examen final previst al punt II. 

CRITERIS GENERALS D'AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ 

Per aprovar l'assignatura caldrà: 

- Assistir a les pràctiques. 

- Aprovar els crèdits pràctics. 

- Aprovar l'examen teòric. 

La nota final de l'assignatura s'obtindrà a partir de la mitjana entre la nota de pràctiques 

(40%) i la nota de l'examen teòric (60%). 

Bibliografia 

& J. FLÓREZ i col·l. Farmacología Humana, 3ª ed. Ed. Masson. Barcelona, 1997. 

& H.P. RANG i M.M. DALE. Farmacología. Ed. Churchill·livingstone. Madrid, 1995. 

& J.G. HARDMAN i L.E. LIMBIRD. Goodman & Gilman: Las bases farmacológicas de 

la terapéutica. Ed. McGraw-Hill Interamericana. México, 1996. 

& C.P. PAGE, M.J. CURTIS, M.C. SUTTER, M.J.A. WALKER I B.B.HOFFMAN. 

Farmacología integrada. Harcourt Brace, 1998. 

& Guions de la càtedra. 

& Quaderns de pràctiques de la càtedra. 

149


ANATOMIA PATOLÒGICA 



Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: introducció a la patologia: causes, mecanismes, manifestacions generals i 

expressió morfopatològica de la malaltia. Bases del diagnòstic i el tractament. 

Professor responsable: Dr. Juan José Sirvent. 

Departament universitari: Ciències Mèdiques Bàsiques. 

Descripció: anatomia patològica general de les malalties inflamatòries, degeneratives i 

tumorals i anatomia patològica especial orgànica o per sistemes. 

Objectius 

Adquirir els coneixements i les habilitats necessàries per reconèixer els canvis morfològics 

dels teixits i les cèl·lules humanes afectades per processos patològics. 


El programa teòric de l'assignatura consta de dues parts: l'anatomia patològica (AP) 

general i l'AP especial (o sistèmica). La primera exposa l'aspecte morfològic de lesions 

genèriques i els coneixements bàsics dels mecanismes pels quals les cèl·lules i els 

teixits es modifiquen estructuralment. 

La segona part del programa estudia els canvis macroscòpics i microscòpics específics 

de cada òrgan i sistema que permeten una millor comprensió per part de l'alumne dels 

sínptomes i signes de la malaltia, i en el cas dels tumors malignes es fa esment dels 

marcadors morfològics d'interès pronòstic. 

El programa pràctic consta de l'assistència a la pràctica d'una o més autòpsies clíniques, 

de la presentació d'una sèrie de casos clinicopatològics que serveixen per complementar 

diversos capítols de l'AP, de casos macroscòpics, procedents d'autòpsies o peces 

quirúrgiques que il·lustren lesions molt demostratives, freqüents i bàsiques. Per últim, 

es realitzen pràctiques microscòpiques amb casos també molt típics de lesions molt 

característiques. Les pràctiques macroscòpiques es realitzen a l'Hospital Joan XXIII, de 

Tarragona, i les microscòpiques en el Laboratori de Morfològiques de la Facultat. 

Conscients de la importància que van adquirint les noves tecnologies en la formació 

de qualsevol estudiant i en qualsevol dels estudis, la nostra assignatura ha introduït, per 

primera vegada, una sèrie de pràctiques (4 hores per grup) amb l'ordinador, mitjançant 

la connexió a Internet i/o la utilització de CDs. 

150


ANATOMIA PATOLÒGICA GENERAL 

1- INTRODUCCIÓ A L'ANATOMIA PATOLÒGICA. 

Concepte d'anatomia patològica: origen, evolució i importància dels 

coneixements sobre el substracte morfològic de les malalties. Tècniques d'estudi 

en anatomia patològica: autòpsia, biòpsies i peces quirúrgiques, citopatologia, 

tècniques especials (histoquímica, immunohistoquímica, microscòpia 

electrònica, PCR, etc.). 

2- ADAPTACIÓ, LESIÓ I MORT CEL·LULAR 

2.1 Creixement i diferenciació en condicions normals i mecanismes anormals. 

Concepte i exemples de hipertròfia, hiperplàsia, atròfia i metaplàsia. 

2.2 Concepte de lesió cel·lular. Definició i causes. Mecanismes. Lesió isquèmica i 

hipòxica. Lesió induïda per radicals lliures. Canvis estructurals en els diferents 

components de la cèl·lula. 

2.3 Mort cel·lular: Tipus i morfologia de la necrosi i de l'apoptosi. Causes i formes 

de necrosi en els teixits. Evolució i conseqüències de la necrosi. Envelliment. 

Aspectes generals i específics de la morfologia de l'envelliment en els sistemes 

o en els òrgans. 

3- ANATOMIA PATOLÒGICA DELS MECANISMES DE DEFENSA IMMUNOPATOLOGIA 

3.1 Immunodeficiències primàries i immunodeficiències secundàries (SIDA). 

Malalties autoimmunitàries: LES, síndrome de Sjögren, esclerodèrmia, polimiositis 

i dermatomiositis i artritis reumatoide. 

3.2 Reaccions adverses hoste-empelt. Rebuig de trasplantaments. Reacció de 

l'empelt contra l'hoste. 

INFLAMACIÓ 

3.3 Concepte. Cronologia dels canvis de la reacció inflamatòria aguda. Canvis vasculars. 

Emigració leucocitària. Fagocitosi. Signes cardinals de la inflamació aguda. Alteracions 

dels teixits inflamats. Factors que modifiquen la reacció inflamatòria. 

3.4 Classificació de la inflamació. Segons la durada: aguda i crònica. Segons el 

tipus d'exudat: serosa, fibrinosa, purulenta, hemorràgica, etc. Inflamació dels 

teixits avasculars. Evolució de la inflamació aguda. 

3.5 Inflamació crònica. Formes especials d'inflamació crònica: inflamació 

granulomatosa. Tipus de granulomes. Altres formes específiques d'inflamació. 

MALALTIES INFECCIOSES 

3.6 Introducció. Malalties produïdes per micobacteris: tuberculosi i lepra. 

Micobacteris atípics. 

3.7 Infeccions per virus, fongs i paràsits. 

151


CURACIÓ DE LES LESIONS TISSULARS (REPARACIÓ) 

3.8 Regeneració: teixits làbils, estables i permanents. Curació de les ferides cutànies. 

Curació de les fractures òssies. Curació de les lesions nervioses. Organització. 

Factors que influeixen en la curació. 

4- NEOPLÀSIA 

4.1 Definició. Comportament de la neoplàsia segons l'aspecte macroscòpic: tipus 

de creixement, TNM i estadiatge. 

4.2 Comportament de les neoplàsies segons l'aspecte microscòpic. Classificació 

internacional dels tumors segons el tipus histològic. Tumors epitelials, 

mesenquimals, hematopoètics i tumors especials. 

4.3 Comportament de les neoplàsies segons la manera com es disseminen (per via 

intracavitària, limfàtica i sanguínia). Metàstasi. Comportament segons la seva 

biologia cel·lular: índex mitòtic, grau de diferenciació, hormones i càncer. 

Síndromes paraneoplàsiques i immunologia tumoral. 

4.4 Teories sobre la transformació maligna: teories respecte al tipus i al nombre de 

cèl·lules amb transformació maligna, canvis en el genoma, oncogens, factors 

de creixement i receptors. Carcinogènesi: factors intrínsecs i extrínsecs (químics, 

físics i biològics). 

5- METABOLISME 

5.1 Bases etiopatogèniques de les alteracions morfològiques del metabolisme. 

Trastorns morfològics per l'acumulació de triglicèrids: metamorfosi grassa, 

lipomatosi i obesitat. Tratorns morfològics per l'acumulació de colesterol: 

aterosclerosi. 

5.2 Trastorns morfològics per l'acumulació de proteïnes: substàncies amiloides i 

substàncies hialines/necrosi fibrinoide. Patologia en les membranes basals i en 

el teixit elàstic. 

5.3 Trastorns morfològics per l'acumulació d'hidrats de carbó: diabetis mellitus. 

Trastorns morfològics per l'acumulació de ferro, coure i calci. 

6- PATOLOGIA AMBIENTAL I IATROGÈNICA. 

Exemples paradigmàtics d'alteració morfològica per agents químics: l'alcohol i 

el plom. Exemples paradigmàtics d'alteració morfològica per l'acció d'agents 

físics, com ara cremades, lesions per electricitat i per radiacions ionitzants. 

Patologia iatrogènica: reaccions medicamentoses i alteracions per maniobres 

diagnòstiques o terapèutiques invasives. 

7- TRANSTORNS HEMODINÀMICS, TROMBOSI I XOC 

7.1 Edema: etiopatogènia, morfologia, destí de l'edema i significació clínica. 

Hiperèmia o congestió: morfologia i conseqüències. Hemorràgia: concepte, 

classificació i significació clínica. Hipertensió arterial: etiopatogènia i morfologia. 

7.2 Trombosi: hemostàsia i trombosi. Trombogènesi. Morfologia i destí dels trombes. 

Embòlia: vies d'embolització. Tipus d'embòlia segons la composició de l'èmbol: 

tromboembòlia, embòlia gasosa, embòlia grassa, embòlia de líquid amniòtic, 

embòlia tumoral, embòlia sèptica, embòlia de cossos estranys. 

152


7.3 Isquèmia i infart: factors que condicionen la seva gravetat, tipus d'infart, 

morfologia i significació clínica. Aspectes morfològics de la coagulació 

intravascular disseminada: etiopatogènia i fisiopatologia. Xoc: fisiopatologia i 

morfologia. 

ANATOMIA PATOLÒGICA ESPECIAL 

8- VASOS SANGUINIS I LIMFÀTICS. 

Anomalies congènites. Malalties degeneratives (Arteriosclerosi): aterosclerosi, 

Esclerosi calcificada de la mitjana, arteriolosclerosi. Malaltia vascular hipertensiva. 

Alteracions inflamatòries (vasculitis): arteritis de cèl·lules gegants, PAN, Churg- 

Strauss, Kawasaki, Wegener, angiïtis per hipersensibilitat. Tromboangiïtis 

obliterant. Aneurismes: ateroscleròtic,luètic, dissecció d'aorta. Patologia de les 

venes: alteracions degeneratives i inflamatòries. Patologia dels vasos limfàtics: 

inflamacions, obstruccions. Neoplàsies vasculars. 

9- COR 

9.1 Metodologia de l'estudi morfològic del cor: irrigació, sistema de conducció. 

Envelliment i cor. Insuficiència cardíaca. Mecanismes compensadors. Hipertròfia. 

Cardiopatia isquèmica: angina de pit, infart de miocardi, cardiopatia isquèmica 

crònica, Mort sobtada cardíaca. Cardiopatia hipertensiva. Valvulopaties. 

9.2 Cardiopatia reumàtica. Endocarditis. Miocardiopaties: Primàries i secundàries. 

Miocarditis. Malalties del pericardi. Tumors cardíacs. 

9.3 Cardiopaties congènites. 

10- APARELL RESPIRATORI 

10.1 Anatomia patològica de la malaltia inflamatòria bronquial. Complicacions i 

conseqüències. Bronquièctasi. Anatomia patològica de les malalties de 

l'estabilitat alveolar: emfisema i atelèctasi. 

10.2 Anatomia patològica de les malalties pulmonars d'origen inflamatori: 

pneumònies, dany alveolar difús i fibrosi pulmonar difusa. 

10.3 Formes de presentació morfològica del tumor pulmonar. Marcadors morfològics 

de valor pronòstic. 

11- CAP I COLL. 

Tumors de fosses nasals i paranasals. Lesions preneoplàsiques i neoplàsiques 

de laringe. Quists i tumors de maxil·lars. 

12- TUB DIGESTIU I GLÀNDULES SALIVALS 

12.1 Tumors de les glàndules salivals. Esòfag: anomalies congènites (fístula i estenosi), 

hèrnia de hiat, esofagitis, tumors. 

12.3 Estómac: anomalies congènites, gastritis, úlcera pèptica, tumors. Patologia de 

l'apèndix cecal: apendicitis i tumors. 

12.4 Intestí prim i gros: anomalies congènites (diverticle de Meckel, malaltia de 

Hirschsprung). Malabsorció: celiaquia. Infart intestinal. Malalties 

ulceroinflamatòries (colitis ulcerosa i malaltia de Crohn). Neoplàsies benignes i 

malignes. 

153


13- FETGE, VIES BILIARS I PÀNCREES EXOCRÍ 

13.1 Metodologia de l'estudi morfològic del fetge. Anomalies congènites: fibrosi 

hepàtica congènita, fetge poliquístic. Patologia circulatòria: congestió passiva 

crònica, síndrome de Budd-Chiari, trombosi de vena porta. Hepatopaties 

alcohòliques i iatrogèniques. 

13.2 Patologia hepàtica d'origen inflamatori: hepatitis vírica, hepatitis crònica, hepatitis 

secundària. Cirrosi hepàtica: concepte i classificació. 

13.3 Tumors de fetge: hiperplàsia i neoplàsies. Patologia de les vies biliars: colecistitis 

i colelitiasi. Tumors de vesícula biliar, vies biliars i de l'ampul·la de Vater. Patologia 

del pàncrees: inflamació, tumors i pseudotumors. 

14- RONYÓ I VIES URINÀRIES 

14.1 Metodologia de l'estudi morfològic del ronyó i vies urinàries. Malformacions. 

Glomerulonefritis. Pielonefritis. Litiasi. 

14.2 Tumors renals i de les vies urinàries. 

15- GENITAL MASCULÍ 

15.1 Patologia del testicle: anomalies congènites, estats intersexuals, infertilitat, infart, 

orquitis. Tumors testiculars. 

15.2 Patologia de la pròstata: inflamacions, hiperplàsia i carcinoma. Malalties del 

penis: malformacions i tumors. 

16- GENITAL FEMENÍ 

16.1 Metodologia de l'estudi morfològic de l'aparell genital femení: citologia, 

microlegrat, histerectomia, etc. Malalties de la vulva: inflamacions i tumors. 

Malalties de la vagina: tumors. Malaltia del cèrvix uterí: ectòpia, pòlip, CIN, 

carcinoma invasor. 

16.2 Patologia del cos uterí: alteracions funcionals de l'endometri, càncer endometrial 

i tumors del miometri. Patologia de la trompa uterina: salpingitis, embaràs ectòpic 

i tumors. 

16.3 Patologia dels ovaris: endometriosi, quists i tumors. 

17- PATOLOGIA FETOPLACENTÀRIA. 

Aspectes morfològics de les infeccions placentàries i de les malformacions 

congènites i/o hereditàries. productes avortius. Mola hidatiforme i tumors de 

placenta. 

18- MAMA 

18.1 Metodologia d'estudi de la glàndula mamària. Anomalies congènites. 

Inflamacions. Canvis fibroquístics. Tumors benignes. 

18.2 Càncer de mama: aspectes macroscòpics, microscòpics i d'interès pronòstic. 

19- ENDOCRÍ 

19.1 Aspectes morfològics de les malalties endocrines amb hiper, hipo i normofunció 

en la hipòfisi, la glàndula tiroïdal (Graves-Basedow, cretinisme i mixedema, goll 

i tiroïditis) i les paratiroides (hiperparatiroïdisme primari, secundari i terciari). 

Tumors. 

19.2 Aspectes morfològics de les malalties endocrines amb hiper, hipo i normofunció 

de l'escorça suprarenal (malaltia d'Addison, síndrome de Watherhouse- 

154


Friedrichsen, síndrome adrenocortical, síndrome de Cushing, malaltia de Cohn). 

Tumors (feocromocitoma, neuroblastoma). Pàncrees endocrí (displàsia del teixit 

insular, insulinomes). Tumors del sistema endocrí difús. 

20- OSTEOARTICULAR I PARTS TOVES 

20.1 Metodologia de l'estudi morfològic de l'os i de les articulacions. Artrosi. Necrosi 

del cap del fèmur. Reacció als implants articulars. Gota i pseudogota. Artritis 

infeccioses. Artritis no infeccioses. lesions pseudotumorals. Infeccions de l'os. 

Malaltia de Paget. 

20.2 Tumors de l'os. Correlació anatomicoradiològica. Tumors d'origen cartilaginós: 

condroma, osteocondroma, condrosarcoma. Tumors que formen os: osteoma, 

osteoma osteoide, osteosarcoma. Tumors d'origen desconegut: sarcoma d'Ewing, 

cordoma, tumor de cèl·lules gegants. Quists ossis. Tumors sinovials. 

20.3 Tumors de parts toves: tumors de teixit fibrós, fibrohistiocítics, teixit adipós, 

múscul llis i estriat, de vasos sanguinis i altres. 

21- NEUROPATOLOGIA 

21.1 Metodologia de l'estudi morfològic del sistema nerviós: aspectes anatòmics 

particulars, lesions histològiques bàsiques a les neurones, la glia i la mielina. 

Aspectes morfològics de les alteracions en la circulació dels fluids de l'SNC: 

edema cerebral, hipertensió endocranial, hemorràgia i infart cerebral. 

21.2 Aspectes morfològics de les malalties infeccioses de l'SNC: d'origen bacterià, 

micòtic, víric o per prions. Anomalies de l'SNC: disràfies del crani i del canal 

espinal. 

21.3 Tumors de l'SNC: marcadors macroscòpics, microscòpics i mol·leculars de valor 

pronòstic. Exemples paradigmàtics: astrocitoma, medul·loblastoma, meningioma, 

metàstasi cerebral. 

21.4 Metodologia de l'estudi morfològic dels nervis perifèrics: neuropatia 

parenquimatosa i neuropatia intersticial. Metodologia de l'estudi morfològic 

del múscul esquelètic: atròfia, hipertròfia, degeneració i regeneració. Correlació 

clinicopatològica en patologia muscular. 

22- HEMATOPATOLOGIA 

22.1 Metodologia de l'estudi del moll d'os. Aspectes morfològics de la insuficiència 

medul·lar (anèmies, agranulocitosi) i de la hiperplàsia, displàsia i neoplàsia del 

moll de l'os (síndromes mielodisplàstiques, leucèmies). Metodologia de l'estudi 

morfològic de la melsa: tumors primitius i infiltracions. Patologia del tim: involució, 

hiperplàsia i neoplàsia. 

22.2 Metodologia de l'estudi morfològic del gangli limfàtic. Hiperplàsia. Limfoma de 

Hodgkin i no Hodgkin. Metàstasi. 

23- DERMATOPATOLOGIA 

23.1 Metodologia de l'estudi morfològic de la pell. Lesions elementals macroscòpiques 

i histològiques. Patrons morfològics inflamatoris. Vasculitis. 

23.2 Tumors de la pell. Carcinoma basocel·lular. Carcinoma escamós. Tumors 

melanocítics. 

155



Es fan en grups de 10 en el laboratori de morfològiques de la Facultat de Medicina i 

Ciències de la Salut i al Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital Universitari de Joan 

XXIII (vegeu la distribució d'horaris i el lloc prèviament al començament de cada grup 

al tauler d'anuncis de la Unitat). Les pràctiques inclouen: assistència a la prosecció 

d'autòpsies clíniques i correlació clinicopatològica, estudi macroscòpic de teixits 

obtinguts en actes quirúrgics o autòpsies i estudi en el microscopi òptic de mostres 

representatives de lesions bàsiques. 

Avaluació 

Es realitzarà una avaluació teòrica i pràctica de l'assignatura i, per aprovar-la, s'haurà de 

contestar correctament el 50% de les preguntes. Si s'efectua alguna avaluació parcial, 

per superar-la s'hauran de contestar correctament el 70% de les preguntes. 

Bibliografia 

(Només llibres de text que es troben a la biblioteca) 

& Cotran RS. Robbins pathologic basis of disease. 6a edició; 1999 

& Kumar V. Patología humana. 6a edició; 1999 

& Ordi J. Anatomia patològica general. 1a edició: Edicions Universitat de Barcelona; 

1998 

& Pardo J. Anatomía patológica. 2a edició; 1997 

& Pardo J. Compendio de anatomía patológica. 1a edició; 1998 

& Rubin E. Pathology. 3a edició; 1999 

156


MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA GENERALS 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 




Professor responsable: Dr. Josep Guarro Artigas 


Descripció: microbiologia i parasitologia mèdiques 

Objectius 

Introduir l'alumne en els conceptes bàsics de la microbiologia i la parasitologia que li 

permetin comprendre els mecanismes patològics dels agents infecciosos. 

Els coneixements apresos en aquesta assignatura són fonamentals per comprendre els 

continguts de les assignatures: microbiologia clínica i malalties infeccioses. 

Programa 

A) INTRODUCCIÓ 

1. MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA MÈDIQUES. Evolució històrica. Concepte i 

contingut. Estat actual i perspectives de futur de la microbiologia. Microbiologia 

clínica i malalties infeccioses. 

MICROBIOLOGIA GENERAL 

B) ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ DELS MICROORGANISMES I DELS VIRUS 

2. ESTRUCTURA BACTERIANA (I). Mètodes d'estudi. La paret cel·lular: composició 

química, estructura i funció. Bacteris grampositius i gramnegatius. Formació de 

protoplasts i esferoplasts. Formes L. La càpsula i el glicocàlix bacterians. Apèndix: 

flagels i fímbries, estructura i funció. La membrana citoplasmàtica. Mesosomes. El 

citoplasma. Ribosomes. Inclusions i substàncies de reserva. 

3. ESTRUCTURA BACTERIANA (II). La regió nuclear: el genòfor. Replicació i divisió 

cel·lular. Elements genètics extracromosòmics. Formes de resistència: endòspores. 

Processos d'esporulació i germinació. 

4. ESTRUCTURA DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA. Microorganismes eucariotes: algues, 

fongs i protozous. Paret cel·lular. Membrana citoplasmàtica i sistemes de membranes: 

reticle endoplasmàtic i aparell de Golgi. Mitocondris i cloroplasts. Ribosomes. El 

nucli i la divisió cel·lular. Diferències entre les cèl·lules eucariotes i procariotes. 

Relacions filogenètiques. 

157


5. ESTRUCTURA I DESENVOLUPAMENT DELS VIRUS. Característiques generals dels 

virus. Estructura de la partícula vírica: coberta, càpsida i àcid nucleic. Classificació 

dels virus. Generalitats sobre el procés de multiplicació dels virus. Viroides. Mètodes 

d'observació i estudi dels virus. Virus bacterians. Cicle lític d'infecció i lisogènia. 

Classificació dels virus. Acció dels agents químics i físics sobre els virus. 

C) METABOLISME BACTERIÀ 

6. REACCIONS METABÒLIQUES. Biosíntesi de molècules. Obtenció d'energia. Nutrició 

dels bacteris. 

D) GENÈTICA MICROBIANA 

7. MUTACIONS I MECANISMES DE RECOMBINACIÓ GENÈTICA EN BACTERIS. El 

codi genètic. Organització, alteració i expressió de la informació genètica. Mutació 

espontània i mutagènesi. Sistemes de reparació de DNA. La transformació bacteriana. 

Transducció: tipus. Conjugació bacteriana. 

8. PLASMIDIS BACTERIANS I ENGINYERIA GENÈTICA. Propietats i tipus de plasmidis. 

Replicació, integració i recombinació. Transmissibilitat i incompatibilitat. Expressió 

de gens plasmídics. Elements genètics mòbils: seqüències d'inserció i transposons. 

Tècniques d'enginyeria genètica: Aplicacions en medicina. 

E) INTERACCIÓ HOSTE-PARÀSIT I IMMUNOLOGIA 

9. INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (I). Microbiota normal o indígena. Antagonisme 

i sinergisme bacterians. Microorganismes residents i transeünts. Microorganismes 

oportunistes. Concepte d'infecció endògena i infecció exògena. Animals axènics. 

Gnotobiologia. Conceptes d'infecció, malaltia infecciosa i malaltia infectocontagiosa. 

Postulats de Koch. 

10. INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (II). Factors determinants d'acció patògena. 

Capacitat de colonització: adherència bacteriana. Capacitat de penetració. Capacitat 

de multiplicació i invasió. Vies de difusió de la infecció. Focus primari i focus secundari 

de la infecció. 

11. INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (III). Capacitat lesional. Toxines bacterianes. 

Toxines proteiques: naturalesa, toxicitat, acció específica. Tipus de toxines proteiques: 

mecanismes d'acció de les més conegudes. Toxines lipopolisacàriques: estructura 

química, toxicitat, acció inespecífica, efectes biològics. Paper de la inflamació en la 

producció de lesions. Paper de la resposta immunològica: reaccions 

d'hipersensibilitat. Models d'infecció. 

12. INTERACCIÓ ANTIGEN-ANTICÒS. Conseqüències físiques i biològiques de la 

interacció antigen-anticòs. Tècniques immunològiques. Reaccions de precipitació 

en medi líquid i en gel (immunodifusió i immunoelectroforesi). Reaccions 

d'aglutinació i fixació del complement. Tècniques immunoenzimàtiques i 

radioimmunològiques. Immunofluorescència. Citofluorimetria. Aplicacions en el 

diagnòstic. 

F) CONTROL DE LES MALALTIES INFECCIOSES 

13. CONTROL DE LES POBLACIONS MICROBIANES. Concepte d'esterilització i 

desinfecció. Efectes dels agents físics i químics sobre els microorganismes. Efecte 

de la temperatura: esterilització per calor sec i humit. Radiacions. Filtració. Agents 

químics esterilitzants. Desinfectants, antisèptics i conservants. Graus d'acció dels 

germicides. Tècniques per a l'avaluació de la seva activitat. 

158


14. IMMUNITZACIÓ ACTIVA I PASSIVA. Mètodes preventius i terapèutics. 

Immunització activa: vacunes. Tipus de vacunes, la seva preparació i valoració. 

Noves estratègies en el desenvolupament de vacunes. Producció de vacunes 

mitjançant tècniques de DNA recombinant. Vacunes sintètiques. Immunizació 

passiva: immunosèrums i immunoglobulines. Calendari actual de vacunacions. 

15. TERAPÈUTICA ANTIBACTERIANA. Concepte d'antibiòtic i de quimioteràpic. Història. 

Concepte de toxicitat selectiva. Antibacterians: bactericides i antibiòtics 

bacteriostàtics. Blancs d'acció dels antibiòtics sobre el bacteri. Condicions necessàries 

per l'eficàcia dels antibiòtics. Classificació dels antibiòtics segons el seu blanc d'acció. 

Tipus i mecanismes de resistència bacteriana al antibiòtics. Valoració in vitro de 

l'activitat dels antibiòtics: CMI i CMB. Antibiograma: indicacions i interpretació dels 

resultats que proporciona. Antifúngics: clasificació, mecanisme d'acció. Resistències. 

G) SISTEMÀTICA BACTERIANA 

16. TAXONOMIA BACTERIANA. Concepte d'espècie. Classificació, nomenclatura i 

identificació bacteriana. Problemes de l'ordenació taxonòmica dels bacteris. 

Classificació filogenètica. Taxonomia numèrica. Nous plantejaments: taxonomia 

genètica i molecular. El manual de Bergey. 

17. IDENTIFICACIÓ BACTERIANA. Caràcters taxonòmics útils en la identificació dels 

bacteris: morfològics, estructurals, fisiològics i bioquímics. Característiques 

genètiques. Sensibilitat a agents antibacterians. Fagotípia i bacteriocinotípia. 

Estructura antigènica i serotípia. Inoculació en els animals. Claus per a la identificació 

dels bacteris. 

H) VIRUS 

18. PATOGÈNIA DELS VIRUS. Generalitats. Transmissió dels virus. Tipus d'infecció 

vírica. Oncogènesi vírica. Fases o estadis de la infecció vírica. Citopatogènia. Resposta 

de l'hoste davant la infecció vírica. Immunitat antivírica. Immunopatologia. Quadres 

clínics. Bases de la profilaxis i de la quimioteràpia antivírica. 

19. DIAGNÒSTIC DE LA INFECCIÓ VÍRICA. Estudi citològic. Cultiu dels virus. Detecció 

d'antígens vírics i material genètic. Tècniques serològiques i de biologia molecular 

en el diagnòstic dels virus. 

I) PARASITOLOGIA 

20. PARASITOLOGIA GENERAL. Característiques generals dels paràsits d'interès mèdic. 

Definicions. Taxonomia. Tècniques de diagnòstic. 

21. ELS PROTOZOUS. Característiques generals. Reproducció. Amebes. Gènere 

Entamoeba: morfologia, cicle biològic, determinants d'acció patògena, patogènia, 

clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, profilaxi. Altres amebes intestinals. 

Ciliats. Gènere Balantidium: característiques generals, acció patògena, diagnòstic 

de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Hemoflagel·lats. Característiques 

generals. Gènere Leishmania. Leishmaniasis cutània: acció patògena, clínica, 

epidemiologia, tractament i profilaxi. Leshmaniasis mucocutània: tractament. 

Leishmaniasis visceral: acció patògena, clínica, epidemiologia, profilaxi. Gènere 

Trypanosoma: acció patògena, epidemiologia, tractament, profilaxi. Flagel·lats 

intestinals. Gènere Giardia: característiques generals, cicle biològic, acció patògena, 

diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Flagel·lats atrials. 

159


Gènere Trichomonas: carasterístiques generals, acció patògena, diagnòstic de 

laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Gènere Plasmodium: cicle biològic 

(fase asexuada i fase sexuada), acció patògena, diagnòstic de laboratori, 

epidemiologia, tractament i profilaxi. Gènere Toxoplasma: caràcters generals, cicle 

biològic, acció patògena, clínica, epidemiològia, profilaxi. Gènere Cryptosporidium, 

Isospora, Babesia, Sarcocystis: acció patògena. 

22. ELS PLATIHELMINTS. Característiques generals. Classificació. Classe dels Trematodes. 

Caraterístiques generals. Classificació. Esquistosomiasi. Espècies causants. Cicle 

biològic. Acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i 

profilaxi. Classe dels Cestodes. Característiques generals. Cicle biològic. Acció 

patògena. Classificació. Gèneres Taenia i Diphyllobothrium: morfologia, acció 

patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Parasitació 

per fases larvàries de cestodes. Cisticercosi. Gènere Echinococcus: morfologia, cicle 

biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i 

profilaxi. Altres cestodes d'interès clínic. 

23. ELS NEMATOHELMINTS. Morfologia. Cicle biològic. Fisiopatologia. Classificació. 

Nematodes intestinals. Morfologia, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de 

laboratori, tractament, profilaxi. Les uncinariasis. Agents causals: morfologia, cicle 

biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, tractament profilaxi. Larves 

migratòries: larva migrans cutània i larva migrans visceral. Nematodes tissulars. Les 

filàries: característiques generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, 

epidemiologia, tractament, profilaxi. 

24. ARTRÒPODES. Característiques generals de les espècies d'aràcnids i d'insectes 

d'interès mèdic. J) MICOLOGIA 

25. ELS FONGS. Característiques generals. Taxonomia. Morfologia. Creixement, 

reproducció i morfogènesi. 

26. MICOSIS SUPERFICIALS, CUTÀNIES I SUBCUTÀNIES. Micosis superficials: etiologia, 

clínica, tractament. Micosis cutànies: etiologia, acció patògena, diagnòstic de 

laboratori, ecologia i epidemiologia, tractament. Micosis subcutànies: etiologia, 

clínica, diagnòstic de laboratori, tractament. 

27. MICOSIS SISTÈMIQUES. Característiques generals. Etiologia. Clínica. Diagnòstic 

de laboratori. Tractament. MICOSIS OPORTUNISTES. Candidiasi. Aspergil·losi. 

Pneumocistosi. Altres micosis oportunistes. 


Diagnòstic de malalties infeccioses: 

· Bacteris: examen microscòpic, cultiu, identificació i antibiograma. 

· Paràsits i fongs: estudi morfològic. 

· Diagnòstic serològic 

Avaluació 

Tots els estudiants matriculats en l'assignatura hauran de realitzar de manera obligatòria 

les pràctiques corresponents, al final d'aquestes pràctiques, hi haurà una avaluació que 

l'alumne haurà de superar per poder examinar-se de la teoria. 

160


La nota necessària per aprovar l'assignatura en l'examen final és 6. 

Per aprovar l'assignatura en l'examen final s'hauran de contestar correctament, com a 

mínim, un 60% de les qüestions (6 sobre 10). 

Notes d'interès 

Tots els alumnes matriculats en l'assignatura hauran d'entregar una fitxa degudament 

emplenada abans de l'1 de novembre de 2000. Haver presentat la fitxa serà indispensable 

per realitzar els exàmens de l'assignatura. 

L'assignatura consta d'una part teòrica que s'impartirà durant 3 hores a la setmana en el 

primer quadrimestre i d'una part pràctica (60 hores). És necessari haver aprovat els 

exàmens corresponents a la part teòrica i a la part pràctica per superar l'assignatura. 

Per superar la part teòrica s'ha d'assolir, com a mínim, un 6 sobre 10. 

El fet d' haver superat les pràctiques de Microbiolgia General suposarà 1 punt per la 

nota final durant el curs actual. 

Els horaris d'atenció als alumnes són els següents: 

Dr. J. Guarro Dilluns: 19-20 h. 

Dr. X. Pastor Dilluns: 18-19 h. 

Dr. L. Punsola Dilluns: 19-20 h. 

Sr. A. Stchigel Dilluns: 19-20 h. 

Bibliografia 

& Roitt I, Brostoff J, Male D. Immunology. Third Edition: Mosby. 

& Regueiro JR, López Larrea C. Immunologia. Biologia i patologia del sistema immune: 


& Murray PR, Kobayashi GS, Pfaller MA, Rosenthal KS. Medical Microbiology. 3ª edició: 

MOSBY; 1998. 

& Mims CA, Playfair J HL, Roitt I, Wakelin D, Williams R, Anderson RM. Medical 

Microbiology. 2ª edició: MOSBY; 1998. 

& Brooks GF, Butel JS, Morse SA, Jawetz, Melnick, Adelberg's. Medical Microbiology. 

21ª edició: Appleton & Lange; 1998. 

& García LS, Bruckner DA. Diagnostic medical parasitology: ASM Press; 1997. 

161


RADIOLOGIA I MEDICINA FÍSICA 




Cicle: 1r. 

Curs: 3r 



expressió morfopatològica de la malaltia. Bases del diagnòstic i tractament. 

Professor responsable: Dr. Ramon Hernández Oter 


Descripció: Radiologia general. Principis físics, radiobiologia, aplicacions terapèutiques 

de la radiació i semiologia radiològica general. Principis de la medicina física i 

rehabilitació. Sistemes de diagnòstic per la imatge, medicina nuclear i ressonància 

magnètica nuclear. 

Objectius 

Donar els coneixements necessaris per a la comprensió dels fonaments bàsics de la 

radiologia, radioteràpia, ecografia, ressonància i medicina nuclear. 

Aportar la comprensió suficient per al diagnòstic i la terapèutica, basant-se en el camp 

de les radiacions ionitzants. 


RADIOLOGIA 

Part General 

1. Història i concepte de radiologia. 

2. Bases físiques de la radiologia. 

3. Protecció contra les radiacions ionitzants. 

4. Fonaments del radiodiagnòstic. 

5. Fonaments del diagnòstic per ultrasons. 

6. Tècniques radiològiques basades en la informàtica. 

7. Fonaments de la medicina nuclear i tècniques especials. 

Part especial 

1. Tòrax. Radiodiagnòstic del tòrax. Cavitat toràcica. Ecografia cardíaca. Gamma-grafia 

pulmonar. Medicina nuclear en cardiologia. Tomografia computada del tòrax. RMN 

del tòrax. Diagnòstic per la imatge en el sistema vascular perifèric. 

2. Sistema osteoarticular i parts toves. Diagnòstic radiològic del sistema osteo-articular 

i parts toves. Exploració osteoarticular amb isòtops radioactius. RMN del sistema 

osteoarticular i parts toves. 

3. Sistema nerviós central. Diagnòstic radiològic del sistema nerviós central. 

Arteriografia cerebral. Tomografia computada del cervell. Ressonàcia magnètica 

cerebral. Ressonància magnètica de la medul·la espinal. Diagnòstic radiològic de la 

162


hipòfisi. Medicina nuclear en el sistema nerviós central. 

4. Obstetrícia i ginecologia. Radiologia obstètrica i ginecològica. Diagnòstic ecogràfic 

en obstetrícia i ginecologia. 

5. Urologia. Radiodiagnòstic de l'aparell urinari. Diagnòstic ecogràfic de l'aparell urinari. 

Medicina nuclear en nefrologia i urologia. 

6. Aparell digestiu. Estudi de l'abdomen per radiologia convencional. Tomografia 

computada de l'abdomen. Ressonància magnètica de l'abdomen. Ecografia en 

patologia hepatobiliar. Medicina nuclear de l'aparell digestiu. 

7. Cap i coll. Diagnòstic radiològic del cap i coll. 

8. Mama. Estudi de la mama mitjançant agents físics. Càncer de mama. 

9. Pediatria.Radiologia pediàtrica. 

10. Radiologia intervencionista.Procediments intravasculars. Terapèutiques extravasculars. 

11. Tractaments pal·liatius 

RADIOTERÀPIA 

1. Introducció. L'epidemiologia a Tarragona. Història. Especialitat en oncologia 

radioteràpica i interconnexions amb altres especialitats. Programa. Magnituds. 

2. Radiobiologia I. Concepte de radiobiologia, acció directa, acció indirecta, 

radiosensibilitat i radioresposta. 

3. Radiobiologia II. Acció de les radiacions ionitzants a la cèl·lula, als teixits, a 

l'organisme: irradiació total i parcial. 

4. Radiobiologia III. Radiobiologia tumoral o bases biològiques de la radioteràpia: 

esterilització local dels tumors. Cinètica de proliferació dels tumors humans. Factors 

de radiosensibilitat. 

5. Radioteràpia, generalitats I. Modalitats terapèutiques, fonts, utillatge, tècniques, 

dosimetria clínica i física. 

6. Radioteràpia, generalitats II. Procés d'irradiació en radioteràpia. Radioprotecció. 

Legislació. 

7. Radioteràpia clínica. Factors pronòstic. Tnm. Estratègia terapèutica. 

8. Clínica en el curs de radioteràpia. Prèvia, durant la irradiació i postirradiació. Malalties 

intercurrents. 

9. Radioteràpia del crani i de l'ORL. Tumors del SNC susceptibles de radioteràpia. 

Radioteràpia ORL: càvum, cavitat oral, orofaringe, hipofaringe, laringe, metàstasi 

d'origen desconegut. 

10. Radioteràpia metabòlica. Concepte. Càncer de tiroide. 

11. Radioteràpia del tòrax. Càncer de pulmó. Càncer d'esòfag. 

12. Radioteràpia ginecològica I. Càncer de mama. 

13. Radioteràpia ginegològica II. Càncer de vulva, vagina, cèrvix, ovari. 

14. Radioteràpia urològica. Càncer de pròstata. Càncer de bufeta. 

15. Radioteràpia miscel·lània. Hematologia, pell, ossos, parts toves. 

16. Radioteràpia digestiva. Càncer colorectal. Càncer del canal anal. 

17. Radioteràpia pal·liativa. 

163



Es fan grups de 10 alumnes que assisteixen durant 2 setmanes al Servei de Radiologia de 

l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Fan torns rotatoris per les diferents instal·lacions 

radiològiques i durant una setmana assisteixen a les activitats assistencials de l'Unitat de 

Radioteràpia de l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. L'horari és tot el matí. 

Avaluació 

S'efectua una prova final el mes de juny i una altra el mes de setembre. La prova és 

escrita on consten totes les matèries impartides durant el curs. 

Bibliografia 

Radiologia 

& Pedrosa CS, Casanova R. Diagnóstico por imágen. Tratado de radiología clínica. 

McGraw - Hill Interamericana. 

& Lee J, Sagel S, Stanley R. Computed Body Tomography. With MRI correlation. 

Raven Press 

& Naidich, Webb, Müller y otros. Tórax TC y RM. Editorial Marban. 

& Rumack, Wilson, Charboneau. Diagnóstico por ecografía. Editorial Marban 

Radioteràpia 

& Belloch V i cols. Manual de terapéutica física y radiològica. Ed. Saber, 1970. 

& Latorre Travis E. Radiobiologia mèdica. Ed. A.C. Madrid, 1979 

& Moss WT. Radiation Oncology Rationale, Technique, Results. Ed. Mosby Company, 1989. 

& UICC. Oncologia clínica. Ed. Alhambra, 1982. 

& Dutreix i col. Física y biofísica: radiaciones. Ed. A.C., 1980. 

& Empleo óptimo de la radioterapia. Informe de una reunión de investigadores de la 

OMS. Serie de Informes Técnicos nº 644. Ed. OMS. Ginebra, 1980. 

& Gilbert H. Fletcher. Text book of Radiotherapy. Ed. Lea & Febiger, 1980. 

& V.T. de Vita, S. Hellman. Cancer Principles & Practice of Oncology. Ed. Lippincott, 2000. 

& Pérez C., Brady L. Principles & Practice of Radiation Oncology. Ed. Lippincott, 1997. 

& Denis Langlois, Santos Miranda J.A. Protocolos terapéuticos de radioterapia externa. 

Ed. Vector, 1989. 

& TNM Classification of Malignant Tumors UICC. Ed. Springer Verlag 1997. Fifth Edition. 

& Atlas TNM. UICC. 4ª edición. Ed. Springer Verlag, 1997. 

& Tubiana M., Dutreix J. Radiobiologie. Ed. Hermann, 1986. 

& A. Valls, M. Algara. Radiobiologia. Ed. Eurobook, 1994. 

& G. Gordon Steel. Basic Clinical Radiobiology. Second Edition. Ed. Edward Arnold 

Publishers, 1997. 

& K.S. Clifford Chao. Carlos A. Perez. Radiation Oncology: Management Decisions. 

Ed. Lippincot-Raven, 1998. 

& Cancer Incidence in Tarragona 1988-1992. A: Cancer Incidence in Five Continents 

vol.VII. Lyon. IARC Scientific Publication.1997. 

& The Modern Technology of Radiation Oncology. Ed. Jacob Van Dyk. 1999. Medical 

Physycs Publishing. 

164


MICROBIOLOGIA CLÍNICA 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 

Crèdits teòrics: 3 Crèdits pràctics: - 



Professor responsable: Dr. Josep Guarro Artigas 


Objectius 

Fer que l’alumne aprengui les característiques bàsiques dels agents responsables de les 

malalties infeccioses, fent un especial èmfasi en el paper del laboratori de microbiologia 

en el seu diagnòstic. 


A) BACTERIOLOGIA, AMB UNA ESPECIAL REFERÈNCIA A LES ESPÈCIES 

PATÒGENES I A LES MALALTIES QUE ORIGINEN 

DIVISIÓ FIRMICUTES 

1. COCS GRAMPOSITIUS ANAEROBIS FACULTATIUS (I). Gènere Staphylococcus: 

Caràcters generals i de cultiu. Estructura antigènica. Determinants d’acció patògena. 

Acció patògena. Epidemiologia i control. Diagnòstic de laboratori. Tractament. 

2. COCS GRAMPOSITIUS ANAEROBIS FACULTATIUS (II). Gènere Streptococcus: 

Caràcters generals i de cultiu. Classificació. Estreptococs piògens hemolítics: S. pyogenes 

(grup A): estructura antigènica, determinants d’acció patògena. Diagnòstic de laboratori. 

Epidemiologia. Tractament. Control. S. agalactiae (grup B): estructura antigènica. Acció 

patògena. Diagnòstic de laboratori. Epidemiologia. Tractament. Profilaxi i control. Altres 

estreptococs betahemolítics: grups C, G. S. pneumoniae: fisiologia, estructura antigènica. 

Determinants d’acció patògena. Acció patògena. Diagnòstic de laboratori. 

Epidemiologia. Tractament. Profilaxi i control. Estreptococs orals (grup viridans): hàbitat, 

acció patògena, diagnòstic de laboratori, tractament i control. Gènere Enterococcus: 

fisiologia , acció patògena, epidemiologia i tractament. Control. COCS GRAMPOSITIUS 

ANAEROBIS. Gènere Peptococcus. Gènere Peptostreptococcus. 

3. BACILS GRAMPOSITIUS ESPORULATS (I). Família BACILLACEAE. Gènere Bacillus: 

característiques generals, espècies. B. anthracis: fisiologia, estructura antigènica, acció 

patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi i control. B. 

cereus i altres Bacillus spp.: acció patògena. 

4. BACILS GRAMPOSITIUS ESPORULATS (II). Gènere Clostridium. Característiques 

generals. Classificació segons la seva acció patògena. Clostridis neurotòxics: a) C. tetani: 

caràcters generals, fisiologia i estructura, acció patògena, diagnòstic de laboratori, 

165


epidemiologia, tractament, profilaxi i control. b) C. botulinum: fisiologia estructura, 

acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i control. Clostridis 

histotòxics. C. perfringens: fisiologia i estructura, acció patògena, clínica, diagnòstic de 

laboratori, epidemiologia, tractament, i control. Clostridis enterotòxics: espècies, acció 

patògena, diagnòstic de laboratori, tractament, control. Clostridis piògens: espècies 

més importants, acció patògena. 

5. BACILS GRAMPOSITIUS ESPORÒGENS. 

a) REGULARS. Gènere Lactobacillus. Gènere Listeria. L. monocytogenes: 

característiques generals i de cultiu. Estructura antigènica i factors de virulència. 

Patogènia, acció patògena. Diagnòstic de laboratori, tractament i control. Gènere 

Erysipelothrix. E. rhusiopathiae: fisiologia Acció patògena, diagnòstic de laboratori, 

epidemiologia, tractament. 

b) IRREGULARS. Gènere Propionibacterium. P. acnes, P. granulosum, P. propionicum: 

caràrters generals, acció patògena. Gènere Gardnerella. G. vaginalis: caràcters generals, 

acció patògena. 

6. ACTINOMICETS (I). Grup actinobacteri. Gènere Actinomyces: fisiologia, acció 

patògena, diagnòstic de laboratori. Tractament. Actinomicets que contenen àcids 

micòlics (Grup nocardioformes): Família NOCARDIACEAE. Gènere Nocardia: fisiologia. 

Acció patògena, Diagnòstic de laboratori. Tractament. 

7. ACTINOMICETS (II). Grup nocardioformes (cont.). Família CORYNEBACTERIACEAE. 

Gènere Corynebacterium: caràcters generals i de cultiu. C. diphtheriae: fisiologia. 

Estructura antigènica i factors de virulència. Acció patògena. Diagnòstic de laboratori. 

Epidemiologia. Tractament. Profilaxi i control. Altres espècies del gènere 

Corynebacterium. 

8. ACTINOMICETS (III). Grup nocardioformes (cont.). Família MYCOBACTERIACEAE. 

Gènere Mycobacterium: característiques generals i de cultiu, espècies. Complex 

Mycobacterium tuberculosis: M. tuberculosis: fisiologia i estructura antigènica. Acció 

patògena. Diagnòstic de laboratori. Epidemiologia, tractament, profilaxi i control. M. 

leprae: fisiologia i estructura. Patogènia. Acció patògena. Diagnòstic de laboratori. 

Epidemiologia. Tractament i control. Micobacteris “atípics”: classificació, acció 

patògena, epidemiologia, tractament. DIVISIÓ GRACILICUTES 

9. BACTERIS CORBATS I ESPIRIL·LARS (I). Ordre SPIROCHAETALES. Caràcters 

generals. Família SPIROCHAETACEAE. Gènere Treponema. Caràcters generals. 

Ultraestructura. T. pallidum: subespècies, fisiologia i estructura. Acció patògena. 

Diagnòstic de laboratori. Epidemiologia. Tractament i control. Altres espècies del gènere 

Treponema. Gènere Borrèlia: espècies, fisiologia i estructura. Acció patògena. Diagnòstic 

de laboratori. Epidemiologia, tractament i control. Família LEPTOSPIRACEAE. Gènere 

Leptospira: espècies, fisiologia i estructura. Acció patògena, clínica. Diagnòstic de 

laboratori. Epidemiologia. Tractament i control. 

10. BACTERIS CORBATS I ESPIRIL·LARS (II). Gènere Spirillum. S.minus: acció 

patògena, diagnòstic de laboratori. Família CAPMPYLOBACTERACEAE. Gènere 

Campylobacter: caràcters generals, classificació. C. fetus subespècie fetus: caràcters 

generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, tractament. C. jejuni: acció patògena, 

diagnòstic de laboratori, tractament. Gènere Arcobacter. Gènere Helicobacter. H. 

pylori i gastritis crònica i ulcus gàstric. H. cinaedi. H. fenelliae. 

166


11. BACILS I COCS GRAMNEGATIUS AEROBIS (I). Família PSEUDOMONADACEAE: 

caràcters generals. Gènere Pseudomonas: caràcters generals. P. aeruginosa: caràcters 

generals, cultiu. Estructura antigènica i determinants d’acció patògena. Acció patògena. 

Diagnòstic de laboratori. Tractament. Gènere Burkholderia: B. mallei, B. pseudomallei, 

B. cepacia. 

12. BACILS I COCS GRAMNEGATIUS AEROBIS (II). Família LEGIONELLACEAE. 

Gènere Legionella: caràcters generals, espècies, fisiologia. Estructura antigènica. Patogènia 

i acció patògena, clínica. Diagnòstic de laboratori. Epidemiologia. Tractament i control. 

13. BACILS I COCS GRAMNEGATIUS AEROBIS (III). Família NEISSERIACEAE: caràcters 

generals. Gènere Neisseria: espècies. N. gonorrhoeae: caràcters generals, fisiologia. 

Estructura antigènica i factors de virulència. Acció patògena. Diagnòstic de laboratori. 

Epidemiologia. Tractament i control. N. meningitidis: caràcters generals, fisiologia. 

Estructura antigènica i factors de virulència. Acció patògena, clínica. Diagnòstic de 

laboratori. Epidemiologia. Tractament, profilaxi i control. Gènere Moraxella: caràcters 

generals i de cultiu. Subgènere Branhamella: B. catarrhalis: acció patògena. 

14. BACILS I COCS GRAMNEGATIUS AEROBIS (IV). Gènere Brucella: caràcters 

generals i de cultiu. Estructura antigènica. Acció patògena, clínica. Diagnòstic de 

laboratori. Epidemiologia. Tractament i control. Gènere Bartonella. B. bacilliformis: 

caràcters generals i de cultiu. Acció patògena. Diagnòstic de laboratori. Tractament. B. 

quintana: característiques generals. Acció patògena. B. henselae: acció patògena. 

Gènere Bordetella: caràcters generals, espècies. B. pertussis: caràcters generals, 

fisiologia. Estructura antigènica i factors de virulència. Patogènia, acció patògena. 

Diagnòstic de laboratori. Epidemiologia, tractament, profilaxi i control. B. parapertussis. 

B. bronchiseptica. Gènere Francisella. F. tularensis: caràcters generals, fisiologia i 

estructura, acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, tractament i control. 

15. BACILS GRAMNEGATIUS ANAEROBIS FACULTATIUS (I). Família 

ENTEROBACTERIACEAE: caràcters generals, classificació, fisiologia i estructura, acció 

patògena. Enterobacteris patògens primaris. Gènere Escherichia. E. coli: caràcters 

generals i de cultiu. Serovars enteropatògens: patogènia, epidemiologia. Gènere 

Salmonella: caràcters generals i de cultiu. Classificació taxonòmica. Acció patògena. 

Epidemiologia. Diagnòstic de laboratori. Tractament. Profilaxi. Gènere Shigella: caràcters 

generals i de cultiu. Acció patògena. Epidemiologia. Gènere Yersinia: caràcters generals. 

Y. pestis: caràcters generals i de cultiu. Estructura antigènica i factors de virulència. 

Acció patògena. Epidemiologia. Tractament. Profilaxi i control. Y. enterocolitica. Y. 

pseudotuberculosis. Altres enterobacteris: Klebsiella, Proteus, Enterobacter, 

Citrobacter, Serratia, Providencia, Erwinia, Morganella, Edwarsiella, Hafnia. Diagnòstic 

de laboratori dels integrants de la família. Tractament. Control. 

16. BACILS GRAMNEGATIUS ANAEROBIS FACULTATIUS (II). Família VIBRIONACEAE: 

caràcters generals. Gènere Vibrio: generalitats, espècies, fisiologia. V. cholerae: caràcters 

generals. Serogrups O1, O139 i no-O1 no O139. Patogènia i acció patògena. Diagnòstic 

de laboratori. Epidemiologia. Tractament, profilaxi i control. Gènere Aeromonas. Gènere 

Plesiomonas. 

17. BACILS GRAMNEGATIUS ANAEROBIS FACULTATIUS (III). Família 

PASTEURELLACEAE: caràcters generals. Gènere Pasteurella: caràcters generals, 

espècies, acció patògena. Gènere Haemophilus: caràcters generals, espècies. H. 

167


influenzae: fisiologia i estructura antigènica. Serotipus. Acció patògena. Diagnòstic de 

laboratori. Epidemiologia. Tractament. Situació actual de la malaltia invasiva, profilaxi i 

control. Altres espècies del gènere Haemophilus. 

18. BACILS GRAMNEGATIUS ANAEROBIS. Gèneres Bacteroides, Fusobacterium, 

Prevotella, Porphyromonas i Bilophila: acció patògena. Diagnòstic de laboratori de 

les infeccions produïdes per bacils gramnegatius anaerobis. Epidemiologia. Tractament. 

COCS GRAMNEGATIUS ANAEROBIS. Gènere Veillonella. 

19. Ordre RICKETTSIALES. Caràcters generals. Família RICKETTSIACEAE. Tribu 

RICKETTSIAE. Gènere Rickettsia: caràcters generals. R. prowazekii: acció patògena, 

diagnòstic de laboratori, epidemiologia i tractament. R. typhi: acció patògena, diagnòstic 

de laboratori, epidemiologia i tractament. R. conorii: acció patògena, diagnòstic de 

laboratori, epidemiologia i tractament. Gènere Coxiella. C. burnetii: caràcters generals 

acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia i tractament. Tribu EHRLICHIAE. 

Gènere Ehrlichia: E. senetsu. E. chaffensis. Caràcters generals. Acció patògena. 

Diagnòstic de laboratori. Epidemiologia. Tractament. Control. 

20. Ordre CHLAMYDIALES. Família CHLAMYDIACEAE. Gènere Chlamydia: caràcters 

generals, espècies, fisiologia i estructura. C. trachomatis: caràcters generals, acció 

patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, tractament i control. C. psittaci: caràcters 

generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi. 

C. pneumoniae: caràcters generals, acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, 

epidemiologia, tractament i profilaxi. DIVISIÓ TENERICUTES 

21. Ordre MYCOPLASMATALES. Família MYCOPLASMATACEAE: caràcters generals. 

Gènere Mycoplasma: caràcters generals, espècies, fisiologia. M. pneumoniae: acció 

patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i control. Altres 

espècies. Gènere Ureaplasma. U. urealyticun. 

B) VIROLOGIA, AMB ESPECIAL REFERÈNCIA ALS VIRUS PATÒGENS I A LES 

MALALTIES QUE CAUSEN 

22. VIRUS AMB DNA (I). Família ADENOVIRIDAE. Característiques generals. Estructura 

i replicació. Gènere Mastadenovirus: adenovirus humans, acció patògena, clínica, 

diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi i control. Família 

PARVOVIRIDAE. Característiques generals. Subfamilia PARVOVIRINAE. Gènere 

Erythrovirus: estructura i replicació, acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, 

epidemiologia, tractament i profilaxi. 

23. VIRUS AMB DNA (II). Família HERPESVIRIDAE. Característiques generals. Estructura. 

Replicació. Subfamília ALPHAHERPESVIRINAE. Gènere Simplexvirus: virus de l’herpes 

simple 1 i 2; característiques generals, estructura, replicació, acció patògena, clínica, 

diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi. Virus B. Gènere 

Varicellavirus. Virus varicel·la-zòster: característiques generals, estructura, acció 

patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. 

Subfamília BETAHERPESVIRINAE. Gènere Cytomegalovirus. Citomegalovirus humà: 

acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi. 

Gènere Roseolovirus. Herpesvirus humans 6 i 7: acció patògena. Subfamilia 

GAMMAHERPESVIRINAE. Gènere Lymphocryptovirus. Virus EB: característiques 

168


generals, acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i 

profilaxi. Gènere Rhadinovirus. Herpesvirus humà 8: acció patògena. 

24. VIRUS AMB DNA (III). Família POXVIRIDAE. Subfamília CHORDOPOXVIRINAE. 

Característiques generals. Estructura i replicació. Acció patògena. Diagnòstic de 

laboratori. Epidemiologia. Tractament i Profilaxi. Gènere Orthopoxvirus: espècies, clínica. 

Gènere Parapoxvirus: espècies, clínica. Gènere (Yatapoxvirus): espècies, clínica. Gènere 

(Molluscipoxvirus): espècies, clínica. 

25. VIRUS AMB DNA (IV). Família PAPILLOMAVIRIDAE. Característiques generals. 

Gènere Papillomavirus: espècies, estructura, replicació, acció patògena, clínica, 

diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Familia 

POLYOMAVIRIDAE. Gènere Polyomavirus: espècies, estructura i replicació, acció 

patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. 

26. HEPATITIS VÍRIQUES. Característiques generals. Virus de l’hepatitis B (VHB) (Família 

HEPADNAVIRIDAE. Gènere Orthohepadnavirus): característiques generals, estructura, 

replicació, acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, 

profilaxi i control. Virus de l’hepatitis A (VHA) (Familia PICORNAVIRIDAE. Gènere 

Hepatovirus): estructura, replicació, acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, 

epidemiologia, tractament, profilaxi i control. Virus de l’hepatitis C (VHC) (Família 

FLAVIVIRIDAE. Gènere Hepacivirus): clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, 

tractament, profilaxi i control. Agent delta (VHD): estructura replicació, acció patògena, 

clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, profilaxi. Virus de l’hepatitis E (VHE) 

(Família CALICIVIRIDAE. Gènere Calicivirus): característiques generals. 

27. VIRUS AMB RNA (I). Família ORTHOMYXOVIRIDAE. Característiques generals. 

Gènere Influenzavirus: espècies, estructura i replicació, acció patògena, clínica, 

diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi i control. 

28. VIRUS AMB RNA (II). Família PARAMYXOVIRIDAE. Característiques generals. 

Estructura i replicació. Gènere Respirovirus. Virus de la parainfluença 1 i 3: 

característiques generals, acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, 

tractament, profilaxi i control. Gènere Rubulavirus. Virus de la parainfluença 2 i 4 i 

virus de la parotiditis: acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, 

tractament, profilaxi i control. Gènere Morbillivirus. Virus del xarampió: acció patògena, 

clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi i control. Gènere 

Pneumovirus. Virus respiratori sincicial: acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, 

epidemiologia, tractament, profilaxi i control. 

29. VIRUS AMB RNA (III). Família CORONAVIRIDAE. Gènere Coronavirus. 

Característiques generals, estructura i replicació, acció patògena, clínica, diagnòstic de 

laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi i control. 

30. VIRUS AMB RNA (IV). Família PICORNAVIRIDAE. Característiques generals, 

estructura i replicació. Gènere Enterovirus: espècies, acció patògena, clínica, diagnòstic 

de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi i control. Gènere Rhinovirus: espècies, 

acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi i 

control. 

169


31. VIRUS AMB RNA (V). Família REOVIRIDAE. Característiques generals. Gènere 

Orthoreovirus: espècies, estructura i fisiologia, acció patògena, clínica, diagnòstic de 

laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi i control. Gènere Orbivirus: espècies, 

estructura i fisiologia, acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, 

tractament, profilaxi i control. Gènere Rotavirus: espècies, estructura i fisiologia, acció 

patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi i control. 

Gènere Coltivirus. Característiques generals. 

32. VIRUS AMB RNA (VI). Famílies TOGAVIRIDAE I FLAVIVIRIDAE. Característiques 

generals. Gèneres Alphavirus i Flavivirus: espècies, estructura, replicació, acció 

patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Gènere 

Rubivirus. Virus de la rubèola: característiques generals, acció patògena, clínica, 

diagnòstic de laboratori, profilaxi i control. Família BUNYAVIRIDAE. Característiques 

generals. Gèneres Bunyavirus, Phlebovirus, Nairovirus i Hantavirus: espècies, 

estructura, replicació, acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, tractament i 

profilaxi. Família ARENAVIRIDAE. Característiques generals. Gènere Arenavirus: 

espècies, estructura, fisiologia, acció patògena, clínica, diagnòstic de laboratori, 

epidemiologia, tractament i profilaxi. 

33. VIRUS AMB RNA (VII). Família RHABDOVIRIDAE. Característiques generals. 

Estructura i replicació. Fisiologia. Gènere Lyssavirus. Virus de la ràbia: acció patògena, 

clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Altres Lyssavirus. 

34. VIRUS AMB RNA (VIII). Família FILOVIRIDAE. Gènere Filovirus. Virus de Marburg 

i d’Ebola: característiques generals, fisiologia i estructura, acció patògena, clínica, 

diagnòstic de laboratori, tractament i profilaxi. Família CALICIVIRIDAE. Gènere 

Calicivirus: espècies, fisiologia i estructura, acció patògena, clínica, diagnòstic de 

laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Virus Norvalk i similars. Astrovirus. 

35. VIRUS AMB RNA (IX). Família RETROVIRIDAE. Característiques generals. Fisiologia 

i estructura. Replicació. Classificació. Gènere Deltaretrovirus. Virus T-limfotròpics 

humans (HTLV-1, HTLV-2, HTLV-3): característiques generals, acció patògena, clínica, 

diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i control. Gènere Lentivirus. Virus 

de la immunodeficiència humana (VIH-1, VIH-2): acció patògena, síndrome de la 

immunodeficiència adquirida (sida), diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, 

profilaxi, control i vacuna. Altres retrovirus. 

36. AGENTS NO CONVENCIONALS. Viroides, virins, prions. Acció patògena. 

SEMINARIS 

Les classes teòriques es complementaran amb seminaris de discussió de casos clínics. 

170


Avaluació 

Per superar l’examen final serà necessari respondre correctament un 60% de les 

preguntes. L’examen final serà escrit i constarà de 7-10 preguntes de tipus general i un 

cas clínic. 

Notes d’interès 

• L’alumne/a haurà d’entregar obligatòriament una fitxa degudament emplenada com 

a màxim quinze dies després de l’inici de l’assignatura. 

• El fet d’ haver superat les pràctiques de Microbiolgía General suposarà 1 punt per 

la nota final durant el curs actual. 

Els horaris d’atenció als alumnes són els següents: 

Dr. J. Guarro Dilluns: 19-20 h. 

Dr. X. Pastor Dilluns: 18-19 h. 

Dra. I. Pujol Dilluns: 19-20 h. 

Sr. A. Stchigel Dilluns: 19-20 h. 

Bibliografia 

& Murray PR, Kobayashi GS, Pfaller MA, Rosenthal KS. Medical Microbiology. 3ª edició: 

Mosby; 1998. 

& Mims CA, Playfair J HL, Roitt I, Wakelin D, Williams R, Anderson RM. Medical 

Microbiology. 2ª edició: Mosby; 1998. 

& Brooks GF, Butel JS, Morse SA, Jawetz, Melnick , Adelberg’s. Medical Microbiology. 

21ª edició: Appleton & Lange; 1998. 

171


PATOLOGIA MOLECULAR I 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: Patologia molecular 

Professor responsable: Dr. José Luis Paternáin Suberviola 


Descripció: Bases bioquímiques de la genètica molecular. Genètica molecular. Tècniques 

de biologia molecular. Bases moleculars de les patologies 

Objectius 

Introduir l'alumne en les bases teòriques de les metodologies utilitzades en biologia 

molecular i les seves aplicacions en medicina. 

Presentar a l'alumne causes, mecanismes i anàlisis de malalties a nivell molecular. 

Desenvolupar experimentalment en el laboratori tècniques d'anàlisi i estudi de les 

malalties a nivell molecular. 

Introduir l'alumne a l'ús d'Internet per obtindre i manipular informació de biologia 

molecular. 


I - CONCEPTES DE GENÈTICA I BIOLOGIA MOLECULAR 

1. Emmagatzematge d'informació genètica. Invariància i variància del DNA 

2. Del genotip al fenotip 

3. Regulació de l'expressió genètica 

II - METODOLOGIES D'ESTUDI EN BIOLOGIA MOLECULAR 

4. Material biològic i tècniques generals de biologia molecular 

5. Eines enzimàtiques en biologia molecular 

6. Utilització de sondes genètiques. Hibridació molecular 

7. Tècniques d'amplificació dels àcids nucleics 

8. Vectors genètics i clonatge molecular 

9. Anàlisi del genoma i de la seva expressió. Estudi de les variacions 

10. Determinació de la sequència de DNA 

11. Modificació del material genètic 

12. Organització del genoma humà 

III - BASES MOLECULARS DE LA MALALTIA HUMANA 

13. Bases genètiques de les malalties humanes 

14. Diagnòstic molecular del DNA 

15. Distrofinopaties 

16. Fibrosi quística 

17. Hemofílies 

172


18. Malatia d' Alzheimer 

19. Cicle cel·lular i apoptosi 

20. Bases moleculars del càncer 

21. Teràpia gènica 


1. Diagnòstic molecular de l'anèmia falciforme (1,5 crèdits): 

Obtenció i processament de les mostres 

Electroforesi de les hemoglobines 

Extracció de DNA de sang total 

Amplificació fragment del gen de la b-globina 

Electroforesi dels productes de la PCR 

Diagnòstic final 

Avaluació 

Prova escrita i examen de pràctiques. 

Bibliografia 

& Baiget M, Gallano P, Tizzano E. Técnicas de Biología Molecular: Monografías del 

Comité de Publicaciones de la SEQC; 1995. 

& Lucas M. Diagnóstico Molecular en Genética Médica: Monografías del Comité de 

Publicaciones de la SEQC; 1998. 

173


SALUT I MEDI AMBIENT 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: Salut i medi ambient 

Professor responsable: Dr. Josep Lluís Domingo Roig 

Professors col.laboradors: Dra. Mª José Figueras Salvat; Dr. J. M. Santamaria 


Descripció: Medi ambient, salut i malaltia. Toxicologia mediambiental: contaminació 

de l'aire, aigües i sòl. Efectes biològics de la irradiació. Fisiopatologia de la 

radiocontaminació. Residus sòlids. Toxicologia reguladora. Legislació de sanejament 

ambiental. 

Objectius 

Fer que l'alumne aprengui els principis fonamentals de la toxicologia mediambiental i 

la seva aplicabilitat a les ciències de la salut. 


Àrea: Medicina Preventiva i Salut Pública 

1. Medi i Salut. Cicle ecològic i relació amb la salut. Concepte de risc ambiental. La 

malaltia, un procés polietiològic. Salut: equilibri de l'home i el seu medi. 

2. Desinfecció, desinsectació i desratització. Barreres de protecció de les infeccions. 

Característiques del desinfectant ideal. Classificació dels desinfectants. Mètodes i 

tècniques de desinsectació. Tècniques de desratització. Espècies de rosegadors 

d'importància sanitària. Paper dels rosegadors en l'epidemiologia de diverses 

malalties. 

3. Atmosfera. Estructura i composició de l'atmosfera. Contaminació i el seu origen. 

Factors modificants. Concepte d'emissió i immissió. Principals contaminants. 

Contaminació atmosfèrica. Vigilància, control i efectes a la salut humana i als seus 

béns. Mesures preventives i correctores de la contaminació. Criteris de qualitat de 

l'aire. 

4. Activitats classificades. Organismes i control de les activitats classificades. Importància 

sanitària del control de les activitats classificades. Revisió dels diferents sectors. 

Problemàtiques més freqüents. El paper del sanitari. 

5. Residus sòlids. Concepte. Risc sanitari. Sistema de recollida, transport i tractament 

6. El soroll. El soroll i el seu efecte en la qualitat de vida. Incidències sanitàries i 

prevenció. 

7. Radiacions ionitzants. Risc sanitari de la seva utilització. Radioprotecció. Legislació. 

Vigilància de la radiactivitat ambiental. 

174


8. Assentaments humans ocasionals. Activitats turístiques. Hotels, càmpings i colònies. 

9. Policia sanitària mortuòria i cementiris 

10. Legislació de sanejament ambiental 

Àrea: Toxicologia i Legislació Sanitària 

11. Fonaments de toxicologia. Vies d'exposició a tòxics. Mecanismes de toxicitat. 

Absorció, distribució i excreció de tòxics. 

12. Principis bàsics de toxicologia mediambiental. Exposició a tòxics. mediambientals. 

Pol·lució outdoor i pol·lució indoor. Pol·lució de les aigües: contaminants químics. 

Residus tòxics i perillosos. 

13. Metalls d'interès mediambiental: Plom, cadmi, mercuri, crom, urani, vanadi, 

manganès. Compostos organometàl·lics: tetraetil-plom, metil-mercuri. 

14. Metal·loides d'interès mediambiental. Arsènic, arsenits i arseniats. Seleni. 

15. Pesticides. Insecticides, herbicides, fungicides, rodenticides. 

16. Dioxines i dibenzofurans 

17. Bifenils policlorats (PCB) i hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH) 

18. Contaminants químics dels aliments 

19. Mutagènesi, carcinogènesi i teratogènesi 

20. Control de l'exposició a tòxics mediambientals: monitorització biològica. 

21. Avaluació de riscs i salut pública 

22. Estudi de la situació particular de la província de Tarragona. 

Àrea: Microbiologia 

23. L'aigua.- Cicle hidrològic i tipus d'aigües. Fonts de contaminació. Indicadors 

microbiològics de contaminació. 

24. Aigües de proveïment públic.- Consideracions tecnicosanitàries del proveïment 

públic. Control de la qualitat sanitària de l'aigua de beguda. Aspectes epidemiològics 

de l'aigua de consum. 

25. Aigües residuals.- Les aigües residuals i la salut. Depuració d'aigües residuals. 

26. Aigües d'ús recreatiu.- Piscines. Control microbiològic. 

27. Aigües d'ús recreatiu.- Platges i aigües continentals. Control microbiològic. Guardons 

de qualitat. Factors autodepuradors del medi marí. Risc sanitari en l'ús de les zones 

de bany. 

28. Altres aspectes de la contaminació marina que suposen risc per a la salu.- Algues 

tòxiques i consum de moluscs. Mesures preventives. 

29. 7Riscs de contaminació microbiològica en ambients laborals.- Contaminació de 

l'aire. Anàlsis de risc i el seu tractament. 


Seminaris: Desenvolupament de diversos casos pràctics d'intoxicacions de tipus 

mediambiental 

175


Avaluació 

Examen amb preguntes curtes de les tres parts que constitueixen la matèria. 

Bibliografia 

A. Llibres: 

& Bezman Tarcher A. Principles and Practice of Environmental Medicine, New York: 

Plenum Medical; 1992. 

& Cockerham LG, Shane BS. Basic Environmental Toxicology, Boca Raton Florida: 

CRC Press Inc.; 1994 

& Corn M. Handbook of Hazardous Materials. San Diego: Academic Press, Inc.; 1993. 

& Klaassen CD. Casarett & Doull's Toxicology. The Basic Science of Poisons, 5ª 

Edición. New York: McGraw-Hill; 1996. 

& Philp RB. Environmental Hazards and Human Healt. Boca Raton Florida: CRC Lewis 

Publishers; 1995. 

& Rosentock L, Cullen MR. Textbook of Clinical and Occupational amd Environmental 

Medicine. Philadelphia: W.B. Saunders Company; 1994. 

B. Revistes: 

& American Industrial Hygiene Association Journal. 

& Archives of Environmental Contamination and Toxicology. 

& Archives of Environmental Health. 

& Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology. 

& Environment International. 

& Environmental Health Perspectives. 

& Environmental Research. 

& Journal of Environmental Health. 

& Journal of Environmental Science and Health. 

& Journal of Exposure Analysis and Environmental Epidemiology. 

& Journal of Toxicology and Environmental Health. 

& Science of the Total Environment. 

176


FISIOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: Fisiopatologia del desenvolupament i l'envelliment 

Professor responsable: Carles Martí Hennenberg 


Descripció: Desenvolupament de l'infant i l'adolescent. Valoració clínica del 

desenvolupament. Grans síndromes lligades a les alteracions del desenvolupament. 

Objectius 

Conèixer les característiques del desenvolupament del nen normal i introduir les bases 

fisiopatològiques de les principals malalties pediàtriques, comprenent-les com un trastorn 

del desenvolupament. 


Grans capítols 

1. Desenvolupament global de l'organisme. Creixement i maduració. 

2. Desenvolupament de les capacitats lligades a la maduració del sistema nerviós central 

3. Desenvolupament de la capacitat reproductora 

4. Desenvolupament d'altres òrgans i funcions 

Seminaris 

1. Visió integrada del desenvolupament psicomotor en el nen. Ítems clínics per al seu seguiment. 

2. Nutrició i creixement. La situació en els pa sos del Tercer Món. 

3. Ecologia i creixement 

4. Maduració biològica i desenvolupament cognoscitiu 

5. Variabilitat del desenvolupament puberal i capacitats esportives 


1. Mesures antropomètriques i utilització de les corbes de creixement. 

2. Avaluació de la maduresa òssia. Avaluació de la maduresa sexual. Avaluació de la 

capacitat física i l'exercici. 

3. Maduració motora del nounat i reflexos neonatals. Tests de cribratge de la visió i de 

l'audició. Desenvolupament de la maduresa psicosocial. Tests del desenvolupament 

cognoscitiu. Tests del desenvolupament de la personalitat. 

4. Diversificació alimentària en el lactant. Bases fisiològiques i pràctiques. 

Avaluació 

Preguntes curtes. 

Examen oral. 

177


SEGON CICLE 

QUART CURS 

MALALTIES DE L'APARELL CIRCULATORI 

Càrrega docent: 7.5 crèdits 



Cicle: 2n 

Curs: 4t 

Crèdits teòrics: 4.5 Crèdits pràctics: 3 

Matèria: Medicina i cirurgia d'aparells i sistemes. Diagnòstic, pronòstic, tractament i 

prevenció de les malalties. 

Professors responsables: Medicina Cirurgia 

Unitat docent HSJ: Lluís Masana Daniel del Castillo 

Unitat docent JXXIII: Cristobal Richart Luis Luengo 


Descripció: Aproximació pluridisciplinària integrada (Medicina i Cirurgia) a la descripció 

de les malalties de l'aparell circulatori. 


1. Generalitats respecte al pacient cardiòpata 

2. Electrocardiografia 

3. Mètodes d'exploració cardíaca 

4. Cirurgia cardíaca. Anatomia quirúrgica i fonaments tècnics. 

5. Insuficiència cardíaca 

6. Arítmies cardíaques 

7. Cardiopaties congènites 

8. Valvulopaties 

9. Cirurgia de les cardiopaties congènites 

10. Cirurgia de les afeccions adquirides de les vàlvules cardíaques 

11. Endocarditis infecciosa 

12. Cardiopatia isquèmica 

13. Miocardiopaties 

14. Cirurgia de les síndromes isquèmiques del miocardi 

15. Tumors i hidatidosi de miocardi 

16. Trasplantament cardíac 

17. Malalties del pericardi 

18. Cirurgia de les afeccions del pericardi 

19. Cirurgia del sistema arterial. Fonaments anatòmics i fisiològics. 

20. Mètodes diagnòstics en cirurgia arterial 

21. Fonaments i opcions en les tècniques bàsiques en cirurgia vascular 

22. Aneurismes 

178


23. Oclusions arterials cròniques. Estenosis intrínsiques. 

24. Oclusions arterials cròniques. Estenosis extrínsiques. 

25. Oclusió arterial aguda 

26. Fístules arteriovenoses i altres malformacions 

27. Síndrome de Raynaud 

28. Traumatismes vasculars 

29. Cirurgia del sistema venós. Fonaments anatòmics, fisiològics i d'exploració. 

30. Patologia varicosa de les extremitats inferiors 

31. Trombosi venosa i embolisme pulmonar 

32. Cirurgia del sistema limfàtic. Fonaments anatòmics, fisiològics i d'exploració. 

33. Cirurgia del vasos limfàtics 

34. Cirurgia dels ganglis limfàtics 

SEMINARIS 

1. Electrocardiografia pràctica 

2. Exploració instrumental no invasiva del sistema arterial i venós 

3. Casos clínics 

4. Projecció de material audiovisual sobre opcions i procediments quirúrgics 

5. Traumatismes vasculars 

6. Peu diabètic 

Avaluació 

Es realitzarà un examen, al final del segon quadrimestre i al setembre, que comprendrà 

la matèria corresponent a tota l'assignatura. L'examen constarà de 60-80 preguntes 

tipus test que poden incloure històries clíniques (preguntes correlatives o històries 

clíniques) dins del mateix examen. La nota màxima s'obté de fer la mitjana de les sis 

millors notes. L'aprovat ve representat pel 75% d'aquesta nota. A criteri del professor 

responsable es podrà complementar l'avaluació en preguntes curtes de conceptes, en 

un màxim de 6 o 8, fonamentalment per definir les màximes qualificacions i les situacions 

límits de la prova. 

Bibliografia 

MEDICINA 

Llibres de texte: 

& FAUCI A.S, BRAUNWALD E, ISSELBACHER KJ. "Harrison's Principles of Internal 

Medicine". New York: Mc Graw-Hill, 14th, 1998. Edición Española 14 Edición 1998. 

McGraw-Hill Interamericana. 

& BENNET and PLUM. "Cecil Textbook of Medicine". 20th 1996. W.B. Saunders 

Company. Ed. Española 20 Edición 1997. Mac Graw-Hill Interamericana. 

Altres llibres: 

& ROZMAN C. "Medicina Interna. Farreras/Rozman". Barcelona: Ediciones Mosby/ 

Doyma, 1997 

& RODÉS J, GUARDIA J. "Medicina Interna". Barcelona: Ed. Masson, 1997 

179


CIRURGÍA 


& PERA C. "Fundamentos, indicaciones y opciones técnicas". Vol. 1, 2, 3. Barcelona: 

Ed. Masson, 1996 

& SABISTON D.C. "Tratado de Patología Quirúrgica: bases biológicas de la práctica 

quirúrgica moderna". Vol. 1, 2. México: Ed. Interamericana, 1995 

& SCHWARTZ S.I. "Principios de Cirugía". Vol. 1, 2. México: Ed. Interamericana, 1995. 

& MORRIS PJ & MALT RA. Oxford Textbook of Surgery. Vol. 1, 2. Oxford: Ed. Oxford 

University Press, 1994 

& RUTHERFORD R.B. "Vascular Surgery". Vol. 1, 2. Philadelphia. W.B. Saunders 

Company. 4ª Edición, 1996. 

180


MALALTIES DE L'APARELL RESPIRATORI 




Cicle: 2n 

Curs: 4t 





Unitat docent HSJ: Lluís Masana Daniel delCastillo 




de les malalties de l'aparell respiratori. 


1. Estudi del malalt pneumològic. Exploracions complementàries a pneumologia. 

Aproximació al malalt amb patologia respiratòria. Procediments diagnòstics no 

invasius. Procediments diagnòstics invasius. 

2. Anatomia quirúrgica del tòrax 

3. Fonaments i opcions tècniques bàsiques en cirurgia toràcica 

4. Insuficiència respiratòria 

5. Trastorns de la ventilació. Síndromes d'apnees durant el son. 

6. Ventilació assistida 

7. Síndrome del destret respiratori de l'adult (ARDS) 

8. Malalties pulmonars obstructives cròniques (MPOC) 

9. Asma bronquial 

10. Tractament farmacològic de l'obstrucció bronquial 

11. Bronquièctasis 

12. Anomalies congènites del tòrax i del pulmó 

13. Tractament quirúrgic de les bronquièctasis 

14. Infeccions respiratòries 

15. Tuberculosi pulmonar 

16. Tractament quirúrgic de les micosis i tuberculosis pulmonars 

17. Hidatidosi pulmonar 

18. Abscés pulmonar 

19. Càncer broncopulmonar 

20. Cirurgia del càncer broncopulmonar 

21. Tractament quirúrgic d'altres tumors broncopulmonars 

22. Pneumopaties intersticials 

23. Pneumonitis per hipersensibilitat 

24. Malalties pulmonars d'origen ambiental. Pneumoconiosi. 

25. Eosinofílies pulmonars 

181


26. Manifestacions pulmonars de les vasculitis i col·lagenopaties 

27. Hemorràgies intrapulmonars 

28. Hipertensió pulmonar i cor pulmonale 

29. Hipertensió pulmonar primària 

30. Tromboembolisme pulmonar 

31. Traumatismes toràcics 

32. Malalties de la pleura 

33. Tumors de la paret toràcica i de la pleura 

34. Pneumotòrax espontani 

35. Infeccions de la paret toràcica. Empiema pleural. 

36. Patologia de la via aèria principal 

37. Trasplantament pulmonar 

38. Patologia del mediastí 

39. Patologia del diafragma 

Avaluació 









Bibliografia 

MEDICINA 





& BENNET and PLUM. "Cecil. Textbook of Medicine". 20th 1996. W.B. Saunders 



& ROZMAN C. "Medicina Interna. Farreras/Rozman". 13 edición. Barcelona: Ediciones 

Mosby/Doyma, 1997 


182


Llibre de consulta: 

& FISHMAN AP. "Tratado de Neumología" Edición española (3vol.) Barcelona: Ed. 

Doyma, 1991; Edición inglesa (2vol) McGraw-Hill Book Company, 1998. 

& FRASER RG "Diagnosis of diseases of the Chest" 3ª Ed. (4 vol). W.B.Sanders Company 

1988,89,90,91. Edición en castellano 1992. 

CIRURGIA 

LLibres de texte: 

& PERA C "Fundamentos, indicaciones y opciones técnicas" Vol. 1, 2, 3. Barcelona: 



quirúrgica moderna". Col. 1, 2,. México: Ed. Interamericana, 1995 

& SCHWARTZ S.I. "Principios de Cirugía". Vol. 1, 2. México: Ed. Interamericana, 1995 

& MORRIS Press, 1994 PJ &MALT RA. Oxford Textbook of Surgery". Vol. 1, 2. Oxford: 

Ed. Oxford University. 

183


MALALTIES DE L'APARELL DIGESTIU 



Cicle: 2n 

Curs: 4t 









de les malalties de l'aparell digestiu. 


1. Tub digestiu 

Introducció a la patologia del tub digestiu. Cavitat bucal i glàndules salivals. Esòfag. 

Estómac. Duodè i budell prim. Còlon, recte i anus. Afeccions comuns a tot el tub 

digestiu. 

2. Malalties de la paret abdominal, peritoneu, mesenteri, epipló i espai retroperitoneal. 

Malalties de la paret abdominal. Hèrnies abdominals. Malalties del peritoneu, 

mesenteri, epipló i espai retroperitoneal. 

3. Fetge, vies biliars i pàncrees. Introducció a la patologia del fetge, vies biliars i pàncrees. 

Fetge. Bufeta i vies biliars. Pàncrees. 

SEMINARIS 

1. Hemorràgia digestiva alta 

2. Hemorràgia digestiva baixa 

3. Síndrome de colèstasi com a visió integrada 

4. Abdomen agut 

5. Traumatismes abdominals 

6. Casos clínics 

7. Audiovisuals: fonaments i opcions tècniques 

Avaluació 







184




Bibliografia 

MEDICINA 


& FAUCI A.S., BRAUNWALD E, ISSELBACHER KJ. "Harrison's Principles of Internal 







Doyma, 1997 


Llibres de consulta: 

& Sleisenger-Fordtran "Gastrointestinal and liver Disease". 6th Edition. 1998. W.P. 

Sanders Company. 

CIRURGÍA 






& SCHWART S.I. "Principios de Cirugía". Vol. 1, 2. México: Ed. Interamericana, 1995 


University Press, 1994. 

185


MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS 




Cicle: 2n 

Curs: 4t 









de les malalties del sistema nerviós. 


1. Introducció a la patologia neurològica 

2. Introducció a la cirurgia neurològica 

3. Cefalees i àlgies facials 

4. Epilèpsies 

5. Cirurgia neurològica funcional 

6. Demències 

7. Patologia vascular del sistema nerviós 

8. Malalties infeccioses del sistema nerviós 

9. Malalties desmielinitzants 

10. Malalties degeneratives del sistema nerviós 

11. Tumors intracranials 

12. Cirurgia oncològica del sistema nerviós central 

13. Malaties dels ganglis basals 

14. Hidrocefàlies 

15. Cirurgia de les hidrocefàlies i d'algunes malformacions congènites del SNC 

16. Malaties de la medul·la espinal 

17. Malalties del sistema perifèric 

18. Cirurgia del sistema nerviós perifèric 

19. Malalties musculars i de la unió neuromuscular 

20. Traumatismes cranials 

21. Indicacions quirúrgiques i opcions tècniques dels traumatismes cranioencefàlics 

186



Seminaris-casos clínics 

1. Crisi de pèrdua de consciència 

2. Cefalea de presentació sobtada 

3. Pèrdua de consciència perllongada 

4. Deficiència motora aguda en extremitats inferiors 

5. Vertigen i desequilibri 

6. Alteració del llenguatge 

7. Tremolor 

8. Alteracions de la marxa 

Avaluació 









Bibliografia 

MEDICINA 




Mc Graw-Hill Interamericana. 





Doyma, 1997 


CIRURGÍA 






& SCHWARTZ S.I. "Principios de Cirugía". Vol. 1, 2. México: Ed. Interamericana, 1995 


University Press, 1994 

187


OBSTETRÍCIA I GINECOLOGIA 




Cicle: 2n 

Curs: 4t 


Matèria: Obstetrícia i ginecologia 


Unitat docent HSJ: Pere Cavallé Vallverdú 

Unitat docent JXXIII: Ramon M. Miralles Pi 


Descripció: Processos biològics específics de la dona. Gestació normal i patològica. 

Malalties de l'aparell genital femení. Patologia prenatal i perinatal. Reproducció humana. 

Objectius 

Docent: Impartir els coneixements teoricopràctics de l'ensenyament de l'assignatura 

previstos en el pla d'estudis de la llicenciatura en Medicina i Ciències de la Salut de la 

URV. 

Pedagògic: Assolir els coneixements bàsics en aquesta disciplina pel metge generalista. 


Part primera. Anatomia i fisiologia de l'aparell genital femení 

1. Anatomia de l'aparell genital femení 

2. Cicle ovàric i endomètric. Eix hipotàlem hipòfisi ovari. Regulació neuroendocrina 

Part segona. Fisiologia de la gestació 

3. Organogènesi, anatomia i fisiologia de la placenta. Membranes ovulars i líquid 

amniòtic 

4. Diagnòstic de l'embaràs. Canvis fisiològics produïts en l'organisme matern. 

5. Assistència prenatal en l'embaràs normal 

6. Medicacions i embaràs 

7. Anomalies congènites. Detecció i diagnòstic prenatal. 

8. Concepte d'alt risc. Morbimortalitat materna i perinatal 

Part tercera. Fisiologia del part i el puerperi 

9. Pelvis materna. Estàtica fetal. Actitud, presentació i posició. 

10. Inici del part. Fisiologia de la contracció uterina. 

11. Part de vèrtex. Fisiologia i curs clínic. 

12. Assistència al part de vèrtex. Anestèsia i analgèsia obstètriques. 

13. Puerperi i lactància 

188


Part quarta. Patologia de la gestació 

14. Avortament 

15. Embaràs ectòpic 

16. Malaltia trofoblàstica gestacional 

17. Estats hipertensius de l'embaràs 

18. Diabetis mellitus i d'altres metabolopaties 

19. Malaltia hemolítica perinatal 

20. Infeccions víriques i bacterianes 

21. Placenta prèvia. Despreniment prematur de la placenta 

22. Gestació prolongada. Mort fetal avantpart. 

23. Retard de creixement fetal intrauterí 

24. Gestació múltiple 

Part cinquena. Patologia del part i el puerperi 

25. Part de natges 

26. Part en presentacions cefàliques deflexionades. Situació transversal. 

27. Distòcies mecàniques. Distòcies dinàmiques. Ruptura uterina. 

28. Part preterme. Prolapse del cordó. 

29. Ruptura prematura de membranes. Corioamnionitis. 

30. Patiment fetal intrapart 

31. Anomalies del deslliurament 

32. Infeccions puerperals 

33. Operatòria obstètrica 

Part sisena. Ginecologia general 

34. Anamnesi i exploració física. Exploracions complementàries. 

35. Infecció genital baixa. Malalties de transmissió sexual. 

36. Malaltia inflamatòria pèlvica 

37. Àlgies pèlviques. Dismenorrea. 

38. Patologia benigna de vulva, vagina i coll uterí. Neoplàsia cervical intraepitelial. 

39. Endometriosi 

40. Mioma uterí 

41. Tumoracions ovàriques benignes 

42. Prolapse genital. Incontinència d'orina. 

43. Patologia benigna de la mama 

Part setena. Endocrinologia ginecològica i esterilitat 

44. Pubertat normal i patològica 

45. Climateri i menopausa 

46. Malformacions congènites de l'aparell genital femení 

47. Estats intersexuals 

48. Amenorrees 

49. Hemorràgies uterines disfuncionals 

50. Esterilitat 

51. Infertilitat 

189


52. Hirsutisme. Ovari poliquístic. 

53. Anticoncepció 

Part vuitena. Oncologia ginecològica 

54. Càncer de vulva i vagina 

55. Càncer de coll uterí 

56. Càncer d'endometri. Sarcomes uterins. 

57. Càncer d'ovari i trompa 

58. Càncer de mama 


Unitat docent Sant Joan de Reus 

Els alumnes realitzaran tres setmanes de pràctiques al Servei d'Obstetrícia i Ginecologia 

de l'Hospital Universitari de Sant Joan amb una dedicació de quatre hores diàries. 

Faran estades a consulta externa, urgències, sala d'operacions i hospitalització i 

participaran a les sessions clíniques, bibliogràfiques i quirúrgiques del Servei així com 

en els seminaris que s'estableixin, sempre dins l'horari teòric del curs. 

Unitat docent Joan XXIII de Tarragona 

Durant un període de set dies els alumnes realitzaran una guàrdia d'urgències 

tocoginecològiques i així mateix faran un recorregut per les dependències principals 

del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII. 

Avaluació 

A més de l'examen final, es realitzaran un o dos exàmens parcials eliminatoris tipus 

test, al final del període lectiu de cada branca de l'especialitat, obstetrícia i ginecologia. 

Serà eliminatori si s'iguala o se supera el 70% de la nota máxima obtinguda. Hi haurà 

examen final de la part no superada. Seran exàmens tipus test, amb una resposta vàlida 

de cinc. No es guardarà la nota per a l'examen extraordinari de setembre on caldrà 

presentar-se per a tota l'assignatura. Per cada vint alumnes o fracció, hi haurà una 

matrícula d'honor que s'atorgarà per la millor qualificació o per examen especial. 

Els exàmens seran els mateixos per a ambdues unitats docents. 

190


OTORINOLARINGOLOGIA 




Cicle: 2n 

Curs: 4t 




Professor titular: Glòria Morello Castro. 

Professors associats: José Risco i Jordi Enjuanes. 

Departament universitari: Medicina i Cirurgia. 

Descripció: aproximació pluridisciplinària integrada (Medicina i Cirurgia) a la descripció 

de les malalties otorinolaringològiques. 

Objectius 

Tenir un coneixement teòric i pràctic de la matèria. 


Lliçó 1. Concepte i història de l'otorinolaringologia 

ÀREA OTOLÒGICA 

Lliçó 2. 2.1 Anatomia aplicada de l'orella externa i mitjana. 

2.2 Fisiologia aplicada de l'orella externa i mitjana. 

2.3 Anatomia aplicada de l'orella interna. 

2.4 Fisiologia aplicada de l'orella interna. 

Lliçó 3. 3.1 Patologia de l'orella externa. 

3.2 La trompa com a origen de la patologia tubàrica. 

3.3 L'otitis serosa. 

Lliçó 4. 4.1 Concepte general d'otitis mitjana. 

4.2 Otitis mitjanes agudes. 

4.3 Les otitis mitjanes en el nounat i en el lactant. 

Lliçó 5. 5.1 L'otitis mitjana crònica. 

5.2 El colesteatoma. 

5.3 Complicacions de les otitis mitjanes. 

Lliçó 6. El facial intraòtic. 

Lliçó 7. 7.1 L'otosclerosi. 

7.2 Processos de transmissió no supurats. 

Lliçó 8. 8.1 Anatomia aplicada del laberint posterior. 

8.2 Fisiologia aplicada de l'equilibri i exploració vestibular. 

8.3 Anatomofisiologia aplicada de l'equiibri. 

Lliçó 9. 9.1 Malaltia de mènière. 

9.2 Vertígens perifèrics no menieriformes. 

191


9.3 Vertígens centrals. 

Lliçó 10. 10.1 Hipoacusia de percepció o neurosensorial. 

Lliçó 11. 11.1 Patologia traumàtica de l'orella. 

11.2 Patologia tumoral de l'orella. 

ÀREA RINOSINUSAL 

Lliçó12. 12.1 Anatomia aplicada del nas i sins paranasals. 

12.2 Fisiologia aplicada del nas i sins paranasals. 

Lliçó 13 13.1 Patologia de la piràmide nasal. 

13.2 Epistaxi i traumatismes nasals. 

Lliçó 14. 14.1 Rinitis agudes i cròniques. 

14.2 Rinosinusitis al·lèrgiques i rinitis vasomotores. 

Lliçó 15. 15.1 Sinusitis. 

15.2 Complicacions de la sinusitis. 

Lliçó 16. 16.1 Tumors benignes i pseudomotors. 

16.2 Tumors nasosinusals malignes. 

ÀREA FARINGOLARÍNGIA I ENDOSCÒPICA 

Lliçó 17. 17.1 Anatomia aplicada de la faringe. 

17.2 Fisiologia aplicada de la faringe (deglució). 

17.3 Anatomia i fisiopatologia aplicada dels òrgans limfoides. 

Lliçó 18. 18.1 Anatomia aplicada de la laringe. 

18.2 Fisiopatologia aplicada de la laringe. 

Lliçó 19. 19.1 Patologia de l'anell de Waldeyer. 

19.2 Amigdalitis agudes. 

19.3 Faringitis agudes. 

19.4 Adenoïditis. 

19.5 Angines hemàtiques. 

19.6 Patologia faríngia de la sida. 

Lliçó 20. 20.1 Patologia inflamatòria de la faringitis crònica. 

20.2 Amigdalitis focal. 

20.3 Faringitis específica. 

20.4 Complicacions inflamatòries. 

Lliçó 21. 21.1 Tumors benignes de la faringe. 

21.2 Tumors malignes de la faringe (rinofaringe). 

21.3 Tumors malignes de la faringe (orofaringe). 

Lliçó 22. 22.1 Laringitis agudes (adult i nen). 

22.2 Laringitis crònica. 

22.3 Tumors benignes de la laringe. 

22.4 Els pseudomotors. 

Lliçó 23. 23.1 Traumatismes i estenosi de la laringe. 

23.2 Traqueotomia. 

23.3 Paràlisis laríngies i associades. 

Lliçó 24. 24.1 Càncer de la laringe. 

24.2 Càncer de la hipofaringe. 

Lliçó 25. Tractament del càncer de laringe. 

192


ÀREA DE CAP I COLL 

Lliçó 26. 26.1 Patologia cervical. 

26.2 Adenopaties. 

26.3 Quists i fístules. 

Lliçó 27. 27.1 Anatomia aplicada, fisiologia aplicada i patologia de la paròtida i les 

glàndules salivals. 

27.2 Patologia tumoral de les glàndules salivals. 

ÀREA DE COMUNICACIÓ 

Lliçó 28. 28.1 Foniatria I. 

28.2 Foniatria II. 

PATOLOGIA ASSOCIADA 

Lliçó 29. El sentit del gust i l'olfacte. 

Lliçó 30. 30.1 Síndrome de l'apnea del son. Etiopatogènia. 

30.2 Clínica i tractament. 

30.3 Patologia esofàgica. Cossos estranys. 

Avaluació 

10 preguntes curtes (5 min.). 

Bibliografia 

& Manual d'Otorinolaringologia: P Abelló, Ed UAB 

& Otorrinolaringología: H.G Boenninghaus. Springer-Verlag. 1995 

& Otorrinolaringología pediátrica: Tania Sih.Springer Verlag. 1999. Versió espanyola: 

Prof G Morelló-Castro 

& Atlas de otología: Editorial Springer-Verlag. 1998. 

193


OFTALMOLOGIA 




Cicle: 2n 

Curs: 4 t 




Professor Responsable: Josep Callizo Tomàs 



de les malalties oftalmològiques. Recordatori anatòmic de l'aparell ocular i de la seva 

embriologia. Òptica oftàlmica. Exploració de l'ull i els seus annexos. Coneixement de 

les malalties pròpies de l'ull i dels seus annexos. Integració de la malaltia ocular dins de 

les malalties sistemàtiques. 

Programa de classes teòriques i pràctiques 

1. Oftalmologia 

Aparell ocular i visió. Embriologia de l'aparell ocular. Òptica oftàlmica. Exploració de 

l'aparell ocular i semiologia. 

2. Malalties de l'aparell ocular 

Malformacions congènites de l'aparell ocular. Trastorns de refracció ocular. Malalties 

de les parpelles. Malalties de l'òrbita. Sistema lacrimal. Conjuntiva. Còrnia i esclera. 

Uveïtis. Glaucoma. Cristal·lí. Retina. Neurooftalmologia. Patologia quiasmàtica i vies 

retroquiasmàtiques. Estrabisme. Paràlisi. Patologia de la mobilitat pupil·lar. Traumatismes 

de l'aparell ocular. 

3. Oftalmologia i malalties sistemàtiques 

L'aparell ocular en les malalties oculars. L'aparell ocular en les malalties del sistema 

endocrí. L'aparell ocular en les malalties del sistema hematopoètic. Les alteracions 

oculars en la col·lagenosi i en les alteracions del sistema immunològic. Les alteracions 

oculars en les malalties del sistema nerviós. Les alteracions oculars en el curs de les 

malalties metabòliques. Les alteracions oculars en les intoxicacions. Les alteracions 

oculars en les malalties infeccioses. Farmacologia ocular. Oftalmologia pediàtrica. 

SEMINARIS 

Exploració i interrogatori en la pràctica oftalmològica 

El camp visual 

Trastorns, motors oculars. 

Tècniques per al diagnòstic de glaucoma 

Retinopatia diabètica 

Tècniques quirúrgiques per als procediments més freqüents 

Noves tècniques per al tractament de la miopia 

194


PATOLOGIA MOLECULAR II 




Cicle: 2n 

Curs: 4t 


Matèria: Patologia molecular 

Professor responsable: Lluís Masana Marín 


Descripció: Aproximació de la biologia molecular al coneixement de l'etiologia, 

patogènia, fisiopatologia, diagnòstic, tractament i prevenció de malalties orgàniques i 

sistèmiques. 

Objectius 

Donar a l'alumne una visió actual de l'impacte de la biologia molecular en totes les 

vessants de la medicina: etiologia, patogènia, fisiopatologia, anatomia patològica, 

epidemiologia, diagnòstic, tractament i pronòstic. 

Donar a conèixer les aplicacions en la pràctica clínica actual de les tècniques de la 

biologia molecular. 


1. Història i concepte general de les aplicacions de la biologia molecular a la pràctica 

clínica 

2. Tècniques bàsiques de biologia molecular d'utilitat clínica 

3. La biologia molecular en l'estudi de les malalties hereditàries 

4. La biologia molecular en l'estudi de les malalties poligèniques 

5. La biologia molecular en l'estudi de les malalties infeccioses 

6. La biologia molecular en l'estudi de la SIDA 

7. La biologia molecular en l'estudi del càncer (I) 

8. La biologia molecular en l'estudi del càncer (II) 

9. La biologia molecular l'estudi de les malalties cardiovasculars 

10. La biologia molecular en l'estudi de les malalties endocrines 

11. La biologia molecular en l'estudi de les malalties metabòliques 

12. La biologia molecular en l'estudi de les malalties hematològiques 

13. La biologia molecular en l'estudi de les malalties neurològiques 

14. La biologia molecular en l'estudi de les malalties immunitàries 

15. Estat actual de la teràpia gènica 

195



Les pràctiques es realitzaran en el període de rotació dels alumnes pel servei de medicina. 

En aquest període hauran d'identificar pacients amb patologies en les quals les tècniques 

de biologia molecular hagin aportat dades al diagnòstic, tractament o coneixement de 

la malaltia. Les conclusions s'hauran de reportar per escrit. 

Avaluació 

Examen amb preguntes d'elecció múltiple i avaluació del treball pràctic. 

196


PATOLOGIA DE LA NUTRICIÓ I DIETÈTICA CLÍNICA 



Cicle: 2n 

Curs: 4t 


Matèria: Nutrició humana 

Professor responsable: Jordi Salas Salvadó 


Descripció: Necessitats nutricionals. Factors que condicionen les necessitats. Paper de 

la nutrició en la prevenció de la malaltia. Trastorns del comportament alimentari. 

Obesitat. Avaluació de l'estat nutricional. La desnutrició proteica-energètica. Deficiències 

i excessos en vitamines, minerals i oligoelements. La nutrició clínica en diferents situacions 

patològiques. Principis de la dietètica. L'aliment com a causa de malaltia. Nutrició oral, 

enteral i parenteral. 

Objectius 

Fer que l'estudiant sigui conscient del risc que comporta la malnutrició i la necessitat 

de corregir un mal estat nutricional. 

Fer que l'estudiant sàpiga avaluar l'alimentació del malalt. 

Fer que l'estudiant sigui capaç de realitzar una acurada història dietètica i nutricional 

integrada en una història clínica completa i a la vegada sàpiga realitzar un examen 

clínic, antropomètric, bioquímic i funcional rigorós, dirigit a la identificació de la 

malnutrició. 

Fer que l'estudiant sàpiga apreciar els canvis de les necessitats nutricionals condicionades 

per la malaltia. 

Fer que l'estudiant sigui conscient d'integrar el tractament nutricional dins el tractament 

global del malalt. 

Fer que l'estudiant sigui capaç d'indicar una dieta específica i establir un consell alimentari. 

Fer que l'estudiant conegui quan ha d'intervenir en la nutrició del malalt en diferents 

situacions i quins medis hi ha per corregir l'estat nutricional del malalt, sigui per mitjà 

de la dietètica o de la nutrició artificial. 


GENERALITATS 

Necessitats nutricionals. Presentació de l'assignatura. Història. Concepte de necessitat, 

recomanació i aport de seguretat. Objectius de les recomanacions. Com utilitzar les 

recomanacions. Factors que condicionen les necessitats nutricionals: edat, sexe, 

composició corporal i alimentació. La malaltia com a condicionant de les necessitats. 

197


Necessitats en energia, macronutrients, fibra alimentària i aigua. Energia: balanç 

energètic, factors que condicionen les necessitats i estimació dels requeriments. 

Necessitats en proteïnes i aminoàcids. Necessitats en carbohidrats. Necessitats en fibra 

soluble i insoluble. Lípids: Funció i necessitats. La dieta equilibrada en principis immediats. 

Necessitats d'aigua. 

DEFICIÈNCIES NUTRICIONALS 

Desnutrició proteica-energètica. Definició. Fisiopatologia. La malaltia com a causa de 

desnutrició. Prevalença hospitalària i en el nostre entorn. Causes hospitalàries evitables 

de desnutrició. Formes clíniques: Marasme i Kwashiorkor. Conseqüències bioquímiques, 

clíniques i funcionals. Pronòstic i tractament. 

Deficiència i excessos en vitamines liposolubles. Importància i necessitats. Causes de 

deficiència, manifestacions clíniques i tractament. Intoxicació. Avaluació de l'estat en 

vitamines. 

Deficiència en Vitamina D en el nen i l'adult. Fonts de vitamina. Necessitats. Causes de 

deficiència. Manifestacions clíniques, radiològiques i bioquímiques. Conseqüències. 

Prevenció i tractament. 

Deficiència en vitamines A, E i K. Necessitats. Causes de deficiència. Manifestacions 

clíniques i tractament. 

Deficiència i excessos en vitamines hidrosolubles. Fonts alimentàries. Absorció, transport 

i metabolisme. Funcions a l'organisme. Causes de deficiència. Manifestacions clíniques, 

bioquímiques i funcionals del deficiència. Prevenció i tractament. Avaluació de l'estat 

en vitamines. 

Deficiència i excessos en minerals i oligoelements. Fonts alimentàries. Absorció, transport 

i metabolisme. Funcions a l'organisme. Causes de deficiència. Manifestacions clíniques, 

bioquímiques i funcionals del deficiència. Prevenció i tractament. Intoxicacions. 

ALIMENTACIÓ DURANT LES DIFERENTS ETAPES DE LA VIDA 

Alimentació durant les diferents etapes de la vida I. Importància de la nutrició sobre la 

gestant, el fetus i el futur fill. Importància de la nutrició de la dona en període d'alletament 

Alimentació durant les diferents etapes de la vida II. Prevalença i causes de desnutrició 

del vell. Importància de la nutrició a la vellesa. 

Lactància materna. Fisiopatologia. Importància. Diferències entre la llet materna i altres 

llets. Avantatges. Contraindicacions. Aspectes pràctics de la lactància materna. 

Problemes. 

Lactància artificial i beikost. Diferències entre les diferents llets artificials. Normes 

d'higiene i bona pràctica. Alimentació complementària. 

198


TRASTORNS DEL COMPORTAMENT ALIMENTARI I OBESITAT 

Trastorns del comportament alimentari. Anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa, compulsions 

alimentàries, rumiació, pica. Anorèxia infantil. 

Obesitat I. Definició, epidemiologia. Etiopatogènia. Conseqüències metabòliques i 

físiques. Malalties associades a l'obesitat. Diagnòstic. 

Obesitat II. Obesitat exògena i secundària a altres malalties. Conducta a seguir davant 

un malalt que presenta obesitat. Examen clínic dirigit. Tractament de l'obesitat i de les 

seves complicacions. 

TÈCNIQUES DE SUPORT NUTRICIONAL 

Dietètica clínica. Suplements nutricionals. Dieta equilibrada. Dieta vegetariana. Dietes 

alternatives i perilloses. Principals situacions clíniques susceptibles de millorar amb la 

dieta. Patologies on la dietoteràpia te un paper marginal. Principis de la prescripció 

dietètica. Concepte de suplement dietètic. Indicacions i tipus. 

Nutrició enteral. Indicacions de la nutrició enteral. Vies d'accés en nutrició enteral. 

Nutrició enteral continua o discontinua. Formulació d'una dieta enteral. Complicacions. 

Monitorització de la nutrició enteral. 

Nutrició Parenteral. Definicions. Indicacions. Vies d'accés. Nutrients utilitzats i els seus 

requeriments. Programació i desenvolupament d'una nutrició parenteral. Controls 

bioquímics i de l'estat nutricional. Complicacions i la seva prevenció. 

SITUACIONS ESPECIALS 

Nutrició i oxidació. Estrès oxidatiu. Nutrients antioxidants. Malalties associades a l'estrès 

oxidatiu. 

Nutrició i immunitat. Interaccions entre l'estat nutricional i la immunitat. Efecte dels 

diferents nutrients sobre la immunitat. Probiòtics i immunitat. 

Programa de seminaris 

Seminari 1 Dieta hipocalòrica i hiposòdica. 

Seminari 2 Control dietètic de les dislipèmies. 

Seminari 3 Control dietètic de la diabetis. 

Seminari 4 Suport nutricional en el malalt hepàtic. 

Seminari 5 Suport nutricional en el malalt digestiu. 

Seminari 6 Dietètica del malalt renal. 

Seminari 7 Suport nutricional en el malalt amb càncer o infectat per el VIH. 

Seminari 8 Suport nutricional en el malalt crític. 

Seminari 9 Cas Clínic: Wernicke. 

Seminari 10 Cas Clínic: Obesitat. 

199


Programa de seminaris classes pràctiques 

(Per a les pràctiques, és obligatori portar bata, fonendo i calculadora.) 

· Seminari 1: Com evaluar l'estat nutricional d'un malalt? 

· Seminari 2: Com hem evaluat l'estat nutricional d'un malalt i necessitat o no de 

suport nutricional. 

· Avaluació d'un malalt. 

· Pràctica a planta: Pase de visita per l'Hospital de malalts que reben suport nutricional 

artificial. 

· Dispensaris d'Obesitat. 

· Dispensaris de Dietètica. 

· Dispensaris de Dietètica-Lípids. 

Avaluació 

JUNY 

· 20 preguntes "test" amb 5 respostes. 

· 10 preguntes curtes. 

· Es valorarà l'assistència i participació als Seminaris i a les Pràctiques. 

SETEMBRE 

· Examen oral 

Bibliografia 

& Salas-Salvadó J, Bonada A, Trallero R, Saló E (eds). Nutrición y Dietética Clínica. 

Barcelona: Masson, 2000. 

& Salas-Salvadó J, Trallero Casañas R. Nutrición. En: Farreras-Rozman (eds). Tratado 

de Medicina Interna. Barcelona. Mosby-Doyma Libros, 1995. pp:1973-2003. 

& Modern Nutriton in Healt and Disease (9th ed). Shils ME, Olson JA, Shike M, Ross 

AC (eds). Baltimore: Lippincot Williams & Wilkins, 1999. 

& Nelson JK. Moxness KE, Jensen MD, Gastineau CF. Manual de dietética de la Clínica 

Mayo. 7ª Edición. Madrid: Mosby-Doyma, 1996, 881 pp. 

& Food, Nutrition, and Diet Therapy. Mahan LK, Escott-Stump S (eds). Philadelphia. 

Saunders, 1996 (9th ed). 1194 pp. 

200


NEUROBIOLOGIA II 




Cicle: 2n 

Curs: 4t 


Matèria: Neurobiologia 

Professor responsable: Josep M. Olivé Plana 


Descripció: Patologia neuronal. Envelliment del sistema nerviós. 


1. Organització bioquímica i funcional dels ganglis basals 

2. Tremolor 

3. Acatísia i la síndrome de les cames inquietes "Restless Legs Syndrome" 

4. Mioclònies 

5. Tics 

6. Distonies 

7. Discinèsies 

8. Degeneració corticobasal 

9. Marxa 

10. Atàxia i altres síndromes cerebel·loses 

11. Alteracions del llenguatge 

12. Síndromes de desconnexió interhemisfèrica 

13. Síndromes de l'hemisferi dret i la neurologia de l'emoció 

14. Recuperació funcional 

15. Envelliment normal del sistema nerviós central 

16. Patologia de la malaltia d'Alzheimer 

17. Canvis cognitius, clínica i història natural de la malaltia d'Alzheimer 

18. Estratègies racionals en el tractament de la malaltia d'Alzheimer 

201


MALALTIES INFECCIOSES 




Cicle: 2n 

Curs: 4r 

Crèdits teòrics: 4,5 Crèdits pràctics: - 



Professors responsables: Pilar Sardà Auré i Francesc Vidal Marsal 


Descripció: Assignatura impartida de forma integrada juntament amb microbiologia clínica 

Objectius 

Proporcionar a l'alumne els coneixements bàsics sobre les malalties infeccioses, la seva 

importància en la societat actual en general i en el nostre medi. Remarcar en cada 

classe aquells conceptes de més difícil comprensió, més noves i les últimes revisions 

publicades. Fer que l'alumne aprengui a reconèixer les situacions de risc vital, la seva 

etiopatogènia, diagnòstic i tractament. Elaborar en moltes classes la història clínica 

enfocada a confirmar o descartar una malaltia infecciosa així com el diagnòstic diferencial 

amb altres patologies no infeccioses. 


1. Malalties infeccioses amb afectació cutània 

Infeccions meningocòcciques. Infeccions estafilocòcciques. Infeccions estreptocòcciques. 

Malalties produïdes per rickèttsies. Malalties produïdes per espiroquetes. 

Malaltia de Lyme. Febre recurrent per paparres. Leptospirosi. Malalties produïdes 

pel virus de l'herpes simple. Malalties produïdes pel virus de la varicel·la-zòster. 

Mononucleosi infecciosa. 

2. Malalties infeccioses amb afectació respiratòria 

Infeccions estreptocòcciques. Pneumònia pneumocòccica. Infeccions estafilocòcciques. 

Infeccions per legionel·la. Infeccions per haemophylus. Infeccions per 

Micobacteris. Infeccions pel virus de la influença. 

3. Malaltia infecciosa neurològica 

Infeccions meningocòcciques. Infeccions pneumocòcciques. Meningitis causades 

per altres bacteris. Abscessos cerebrals. Meningoencefalitis. Tètanus. Botulisme. 

4. Malalties infeccioses amb afectació digestiva 

Malaltia diarreica aguda i toxiinfecció alimentària. Gastroenteritis per salmonel·la. 

Shigel·losi. Infeccions per yersínies diferents de la Y. pestis. Còlera. Gastroenteritis 

estafilocòcciques, per clostridis i campilobacteri. Amebiasi. 

5. Malalties infeccioses urogenitals 

Malalties del tracte urinari i pielonefritis. Malalties de transmissió sexual. 

202


6. Infeccions quirúrgiques 

Infeccions quirúrgiques: principis generals. Infeccions quirúrgiques per gèrmens 

aerobis i anaerobis. Infeccions quirúrgiques per fongs i virus. Cirurgia de les 

parasitosis. Malalties transmissibles i cirurgia. Bases de l'antibioteràpia en cirurgia. 

7. La infecció nosocomial 

Infeccions nosocomials. Infeccions causades per bacils entèrics gramnegatius. 

8. El malalt immunodeprimit 

Infeccions en l'hoste immunodeprimit. Els retrovirus humans. Toxoplasmosi. Micosi. 

9. Febres perllongades 

Brucel·losi. Salmonel·losi. Infeccions per Micobacteris. Malalties produïdes per 

rickèttsies. Leptospirosi. Endocarditis infecciosa. Artritis infecciosa. Malària. 

Leishmaniosi. Infeccions per citomegalovirus. 

Avaluació 



tipus test que poden incloure històries clíniques (preguntes correlatives) dins del mateix 

examen. La nota màxima s'obté de fer la mitjana de les sis millors notes. L'aprovat ve 

representat pel 75% d'aquesta nota. 

Bibliografia 



Medicine". New York: Mc. Graw-Hill, 14th, 1998. Edición española 14 Edición 1998. 



Company. Ed. Española 20 Edición 1997. Mac Graw-Hill Interamericana. (Última 

edición en castellano, 1998. Panamericana). 



Doyma, 1997 

& RODÉS J, GUARDIA J.A "Medicina Interna" Barcelona: Ed. Masson, 1997 

& Sabiston. Principios de Cirugía 

& Schwartz. Cirugía 


& Mandell, Douglas & Bennett's. Principles and Practice of Infectious Disease. Ed 

Churchill Livingstone. 5th Ed 2000. 

& Broder, Merigan & Bolognesi. Textbook of AIDS Medicine. Ed. Williams and Wilkins 

1994. 

203


CINQUÈ CURS 

MALALTIES SANGUÍNIES I HEMATOPOÈTIQUES 




Cicle: 2n 

Curs: 5è 









de les malalties sanguínies i hematopoètiques. 


Introducció a l'hematologia 

1. Anèmia ferropènica 

2. Anèmia megaloblàstica 

3. Anèmies hemolítiques congènites 

4. Anèmies hemolítiques adquirides 

5. Generalitats leucòcits. Leucocitosi. 

6. Síndrome mielodisplàstica o preleucèmia 

7. Leucèmia mieloide aguda 

8. Leucèmia mieloide crònica 

9. Altres síndromes mieloproliferatives 

10. Malalties malignes de les cèl·lules limfoides 

11. Leucèmia limfàtica crònica 

12. Limfomes no hodgkinians 

13. Malalties de les cèl·lules plasmàtiques 

14. Amiloïdosi 

15. Trastorns de l'hemostàsia 

16. Coagulopaties congènites 

17. Coagulopaties adquirides 

18. Hemorràgia i cirurgia 

19. Malalties que predisposen a la trombosi 

20. Tractament antiagregant i anticoagulant 

21. Hemoteràpia 

22. Cirurgia de la melsa 

204


Oncologia 

24. Epidemiologia i prevenció del càncer 

25. Història natural del càncer. Estadiatge i factors pronòstic. Oganització de l'atenció oncològica. 

26. Enfocament clínic del tractament farmacològic del càncer 

27. Metàstasi d'origen desconegut 

28. Síndromes paraneoplàstiques. Marcadors tumorals. 

29. Cures pal·liatives en oncologia 

SEMINARIS 

1. Diagnòstic diferencial de les anèmies 

2. Síndrome hemolítica. Concepte i diagnòstic de laboratori. 

3. Síndrome adenopàtica. Diagnòstic diferencial. 

4. Infeccions en el malalt neutropènic 

5. Síndrome de la vena cava superior 

6. Seminari cirurgia 

Avaluació 

Es realitzarà un examen, al final del segon quadrimestre i al setembre, que comprendrà la 

matèria corresponent a tota l'assignatura. L'examen constarà de 60-80 preguntes tipus 

test que poden incloure històries clíniques (preguntes correlatives o històries clíniques) 

dins del mateix examen. La nota màxima s'obté de fer la mitjana de les sis millors notes. 

L'aprovat ve representat pel 75% d'aquesta nota. A criteri del professor responsable es 

podrà complementar l'avaluació en preguntes curtes de conceptes, en un màxim de 6 o 

8, fonamentalment per definir les màximes qualificacions i les situacions límits de la prova. 

Bibliografia 

MEDICINA 





& BENNET and PLUM. "Cecil. Textbook of Medicine." 20th 1996. W.B. Saunders 





Doyma, 1997 



& Wintrobe. Clinical Hematology. Ed. Lea. Febinger 

& Williams. Manual de Hematología. 5ª Ed. Castellano. 1997. Editorial Mc.Graw-Hill. 

Interamericana. 

205


MALALTIES DEL SISTEMA IMMUNOLÒGIC 




Cicle: 2n 

Curs: 5è 









de les malalties immunitàries. 


1. Introducció al sistema immunològic 

2. Immunitat i cirurgia 

3. Artritis reumatoide 

4. Artritis reactiva 

5. Lupus eritematós sistèmic 

6. Esclerodèrmia. CREST. 

7. Dermatomiositis i polimiositis 

8. Vasculitis 

Duració total del temari teòric: 15 hores. 

SEMINARIS 

1. Maneig dels esteroides i els immunosupressors 

2. Diagnòstic diferencial de les vasculitis. Presentació de casos de vasculitis. 

3. Aspectes immunitaris dels trasplantaments 

Avaluació 









206


Bibliografia 




Mc Graw-Hill Interamericana 

& BENNET and PLUM. "Cecil Textbook of Medicine". 20th 1996. W.B.Saunders 


edición en castellano, 1998. Panamericana) 

207


MALALTIES RENALS I URINÀRIES 



Cicle: 2n 

Curs: 5è 





Professors responsables: Medicina, Cirurgia 

Unitat docent HSJ: Lluís Masana, Daniel del Castillo 

Unitat docent JXXIII: Alberto Martínez Vea, Luis Luengo 



de les malalties renals i urinàries. 


1. Avaluació del malalt renal 

2. Insuficiència renal aguda 

3. Insuficiència renal crònica 

4. Tractament de la urèmia terminal 

5. Glomerulonefritis 

6. Síndrome nefròtica 

7. Glomerulonefritis aguda 

8. Glomerulonefritis extracapil·lar 

9. Glomerulonefritis cròniques 

10. Afectació glomerular en les malalties sistèmiques 

11. Malalties tubulointersticials 

12. Malalties vasculars del ronyó 

13. Hipertensió arterial I (1 hora) 

14. Hipertensió arterial II (1 hora) 

15. Hipertensió arterial III (1 hora) 

16. Malalties tubulars hereditàries 

17. Introducció a la cirurgia urològica 

18. Cirurgia dels traumatismes de l'aparell urinari i dels òrgans genitals externs masculins 

19. Cirurgia de la litiasi urinària 

20. Cirurgia de les obstruccions del tracte urinari 

21. Cirurgia de les obstruccions orgàniques del tracte de sortida de la bufeta urinària i 

dels trastorns de la micció 

22. Cirurgia de les infeccions de l'aparell urinari i de la pròstata 

23. Cirurgia oncològica dels aparells urinari i genital masculins. Tumors renals. Tumors 

d'uroteli. Tumors de pròstata 

208


24. Cirurgia del trasplantament renal 

25. Cirurgia dels òrgans genitals externs masculins i de la impotència 

SEMINARIS 

1. Insuficiència renal aguda 

2. Insuficiència renal crònica 

3. Malalties glomerulars 

4. Malalties tubulointersticials 

5. Malalties vasculars 

6. Uropatia obstructiva 

7. Patologia tumoral urològica 

8. Litiasi renal 

Avaluació 

Es realitzarà un examen, al final del segon quadrimestre i al setembre, que comprendrà la 

matèria corresponent a tota l'assignatura. L'examen constarà de 60-80 preguntes tipus 

test que poden incloure històries clíniques (preguntes correlatives o històries clíniques) 

dins del mateix examen. La nota màxima s'obté de fer la mitjana de les sis millors notes. 

L'aprovat ve representat pel 75% d'aquesta nota. A criteri del professor responsable es 

podrà complementar l'avaluació en preguntes curtes de conceptes, en un màxim de 6 o 

8, fonamentalment per definir les màximes qualificacions i les situacions límits de la prova. 

Bibliografia 





& BENNET and PLUM "Cecil Textbook of Medicine.20" 1996. W.B.Saunders Company. 

Ed. Española 20 Edición 1997. Mac Graw-Hill Interamericana. (Última edición en 

castellano, 1998. Panamericana) 



Doyma, 1995 


Nefrologia: 

& The Kidney. Barry M. Brenner. 5ª Ed. 1996 

& Diseases of Kidney. Robert W. Scherier, Carl. W. Gottschalk. 6ª Ed. 1997 

& Manual of Nephrology. Robert W. Scherier. 4ª Ed. 1995 

Hipertensió arterial: 

& Clínical Hypertension. Norman M. Kaplan. 7ª Ed. 1998 

Urologia: 

& Campbell's Urology. 6ª Ed. 1992 

& Tratado de Urología. L.A. Rioja, F. Jiménez Cruz. 1996 

209


DERMATOLOGIA I VENEREOLOGIA 




Cicle: 2n 

Curs: 5è 




Professor responsable: Joan Vilaplana Vilaplana 


Descripció: Aproximació pluridisciplinària integrada (Medicina i Cirurgia) a la descripció, 

diagnòstic i tractament, tant des del punt de vista mèdic com del quirúrgic, de les 

malalties dermatològiques i venèries. 


1. Anatomia macroscòpica i microscòpica de la pell normal 

2. Semiologia dermatològica 

3. Eritema, eritrodèrmia i liquen pla. 

4. Urticària i angioedema 

5. Psoriasi 

6. Ictiosi 

7. Malalties amb butllofes 

8. Discromies 

9. Èczemes 

10. Manifestacions cutànies de grans síndromes carencials 

11. Lipidosi 

12. Porfíries 

13. Facomatosi: neurofibromatosi o malaltia de von Recklinghausen. 

14. Connectivopaties autoimmunològiques 

15. Dermatomiositis 

16. Vasculitis 

17. Manifestacions cutànies de la sarcoïdosi 

18. Nafres i gangrenes cutànies 

19. Tumors cutanis benignes i angiomes 

20. Precàncer epitelial cutaneomucós 

21. Tumors pigmentaris benignes i malignes de la pell 

22. Limfomes cutanis 

23. Malalties del fol·licle pilosebaci 

24. Fotodermatosi 

25. Reaccions cutànies per fàrmacs 

26. Zoonosi 

27. Micosis superficials 

28. Infeccions bacterianes de la pell 

210


29. Lepra 

30. Rickettsiosi-Virosi 

31. Malalties de transmissió sexual. Sífilis. 

32. Uretritis 

33. SIDA 

S'imparteixen, a més, unes 15 hores de seminaris en grups de 20 alumnes durant el 

curs. 

211


MALALTIES DEL SISTEMA ENDOCRÍ I METABÒLIQUES 




Cicle: 2n 

Curs: 5è 









de les malalties del sistema endocrí i metabòliques. 

Objectius 

Proporcionar a l'alumne els coneixements bàsics sobre les malalties endocrines, la 

seva importància en la societat actual en general i en el nostre medi. Remarcar en cada 

classe aquells conceptes de més difícil comprensió, més novedosos i les últimes revisions 

publicades. Fer que l'alumne aprengui a reconèixer les situacions de risc vital, la seva 

etiopatogènia, diagnòstic i tractament. 


1. Introducció a la patologia endocrina 

2. Introducció a la patologia hipotàlem-hipofisària 

3. Hormona del creixement. Acromegàlia. 

4. Prolactina i les seves alteracions 

5. Hipopituïtarisme 

6. Tractament neuroquirúrgic de les neoplàsies hipotàlem-hipofisàries 

7. Neurohipòfisi 

8. Introducció a la patologia tiroïdal 

9. Goll no tòxic 

10. Hipertiroïdisme 

11. Hipotiroïdisme 

12. Tiroïditis 

13. Nòdul tiroïdal 

14. Càncer de tiroides 

15. Cirurgia de la glàndula tiroide 

16. Hiperparatiroïdisme primari 

17. Hipoparatiroïdisme i altres causes de hipocalcèmia 

18. Cirurgia de las glàndules paratiroides 

19. Introducció a les malalties de les glàndules adrenals 

212


20. Síndrome de Cushing 

21. Insuficiència suprarenal 

22. Hiperplàsia adrenal congènita 

23. Sistema renina-angiotensina-aldosterona 

24. Feocromocitoma 

25. Altres tumors de la glàndula suprarenal 

26. Cirurgia de la glàndula adrenal 

27. Malalties de les gònades femenines 

28. Hirsutisme 

29. Malalties del testicle 

30. Patologia de la mama masculina 

31. Tumors endocrins múltiples 

32. Diabetis. Introducció. 

33. Classificació, diagnòstic i patogènia de la diabetis. 

34. Tractament de la diabetis 

35. Complicacions cròniques de la diabetis 

36. Complicacions agudes de la diabetis 

37. Hipoglicèmia 

38. Cirurgia del pàncrees endocrí 

39. Alteracions del metabolisme de l'aigua 

40. Alteracions del metabolisme del sodi 

41. Alteracions del metabolisme del potassi 

42. Alteracions de l'equilibri àcid-base 

43. Alteracions del metabolisme lipídic 

44. Clínica de les dislipèmies. Estratègia diagnòstica i de detecció. 

45. Tractament dietètic i farmacològic 

Avaluació 









Bibliografia 



Medicine". New York: Mc. Graw-Hill, 14th, 1998. Edición española 14 Edición 1998. 


213







Doyma, 1997 

& RODÉS J, GUARDIA J.A "Medicina Interna" Barcelona: Ed. Masson, 1997 

& Sabiston. Principios de Cirugía 

& Schwartz. Cirugía 


& Leslie J. De Groot. "Endocrinology". W.B. Ed. Saunders 

214


PEDIATRIA 



Cicle: 2n 

Curs: 5è 


Matèria: Pediatria 

Professor responsable: Carles Martí Hennenberg 


Descripció: Creixement, desenvolupament i nutrició infantil. Prevenció, clínica, 

diagnòstic, pronòstic i tractament de les malalties del nadó i de l'infant. Ecologia 

pediàtrica. 

Objectius 

Fer conèixer l'etiologia, semiologia, diagnòstic i tractament de les malalties pediàtriques. 


1. Concepte de pediatria 

Concepte de pediatria. Valoració clínica del nen sa i malalt. 

2. Genètica 

Genètica molecular. Alteracions genètiques. Cromosomopaties autosòmiques i 

gonosòmiques. Malformacions congènites. 

3. Patologia prenatal i del nounat 

El nounat normal. Infeccions congènites. Prematuritat. Síndrome de dificultat respiratòria 

del nounat. Nounat de pes inadequat. Traumatisme del nounat. Hipòxia prenatal. 

Infeccions del nounat. Icterícia neonatal. Patologia hematològica del nounat. Patologia 

neurològica del nounat. Patologia quirúrgica del nounat. 

4. Patologia abdominal i digestiva 

Síndromes emetitzants del lactant. Gastroenteritis aguda. Diarrea crònica en el nen. 

Malabsorció intestinal. Dolor abdominal. Restrenyiment en el nen. Hepatopaties agudes 

i cròniques en la infantesa. 

5. Alimentació i nutrició en les diverses edats del nen 

Característiques nutricionals de la infantesa. Alimentació del lactant sa. Lactància 

materna. Lactància artificial. Alimentació complementària. Alimentació del nen malalt. 

Terapèutica dietètica. 

6. Patologia de la nutrició i del metabolisme 

Malnutrició. Obesitat. Trastorns de la gana. Deshidratació. Dèficits vitamínics i d'oligoelements. 

Malalties metabòliques congènites I. Malalties metabòliques congènites II. 

7. Patologia infecciosa i immunitària 

Mecanismes immunitaris e immunodeficiències primàries. Infecció pel virus de la 

immunodeficiència vírica. Malalties exantemàtiques maculopapulars víriques. Infeccions 

estreptocòcciques i estafilocòcciques. Infeccions per enterovirus. Malaltia de Kawasaki. 

215


Malalties per herpesvirus. Infeccions bacterianes del sistema nerviós central. Infeccions 

víriques del sistema nerviós central. Parotiditis.Tuberculosi. Infeccions per micoplasma, 

clamídies i rickèttsies. Brucel·losi, salmonel·losi, kala-azar i tetanus. 

8. Patologia reumàtica i de l'aparell locomotor 

Artritis crònica juvenil. Col·lagenosi. Infeccions osteoarticulars. 

9. Patologia de l'aparell respiratori 

Infeccions de les vies respiratòries altes, mitjanes i baixes. Asma bronquial. Rinitis. 

Pneumopaties cròniques. Malformacions pulmonars. Fibrosi quística. 

10. Patologia cardiovascular 

Cardiopaties congènites. Insuficiència cardíaca. Malalties miocardíaques. Arítmies 

cardíaques. Patologia de l'endocardi i del pericardi. Hipertensió arterial. 

11. Patologia nefrourològica 

Síndrome hematúrica. Síndrome proteinúrica. Tubulopaties renals. Infecció urinària. 

Malformacions nefrourològiques. Insuficiència renal. Síndrome uremia hemolítica. 

Patologia genital masculina. 

12. Patologia oncohematològica 

Anèmies infantils. Diàtesis hemorràgiques. Leucèmies i limfomes. Tumors malignes. 

13. Patologia del creixement i endocrinològica 

Patologia del creixement. Hipercreixements i patologia de la pubertat. Patologia tiroïdal. 

Patologia del desenvolupament sexual. Diabetis mellitus juvenil. 

14. Patologia del sistema nerviós 

Encefalopaties estètiques. Encefalopaties progressives. Convulsions i fenòmens 

paroxismals. Malalties neuromusculars. Hipertensió endocranial. Síndromes 

neurocutànies. Cefalees. Cromosomopaties. 

15. Patologia de l'adolescència 

Adolescència. Problemes psicosocials de l'adolescent. Patologia sexual en l'adolescència. 

16. Pediatria social i preventiva 

Influència dels factors socials en la salut del nen. Accidents i intoxicacions en la infantesa. 

Maltractaments. Síndrome de mort sobtada. Profilaxi antiinfecciosa. Vacunacions. 

Avaluació 

Preguntes de resposta múltiple. 

Preguntes curtes. 

Examen oral. 

216


MALALTIES DE L'APARELL LOCOMOTOR 




Cicle: 2n 

Curs: 5è 





Unitat docent HSJ: Lluís Masana Rodrigo C. Miralles 




de les malalties de l'aparell locomotor. Patologia degenerativa, isquèmica òssia, 

infecciosa, síndrome compartimental, patologia del nervi perifèric, deformitats 

congènites i perinatals de l'aparell locomotor, patologia traumàtica i tumoral. 

PATOLOGIA MEDICOQUIRÚRGICA DE L'APARELL LOCOMOTOR 

Crèdits: 4,5 

Professor responsable: Rodrigo C. Miralles 

Nombre d'hores setmanals: tres 


1. Alteracions congènites i perinatals de l'aparell locomotor 

2. Patologia del creixement i desviació d'eixos 

3. Displàsies esquelètiques 

4. Patologia inflamatòria i per sobrecàrrega 

5. Medicina de l'apararell locomotor 

6. Patologia degenerativa 

7. Patologia inflamatòria crònica 

8. Patologia isquèmica òssia 

9. Patologia infecciosa 

10. Patologia tumoral 

11. Patologia compartimental 

12. Patologia nerviosa 

13. Patologia traumàtica 

217



1. Història clínica en COT 

2. Exploració 

3. Exploracions complementàries 

4. Tècniques 

Avaluació 

· Participació en classe. 

· Examen final. 

Bibliografia 

Llibres de texte de Traumatologia: 

& LOPEZ-DURAN STERN, L. Pregrado Quirúrgico. 6, 7 y 8 Patología Quirúrgica 

(Traumatología y ortopedia I, II y III) 3 vol. Ed. Luzán 5. Madrid, 1987 

Llibres de texte de Medicina: 





Company. Ed. Española 20 Edición 1997. Mac. Graw-Hill Interamericana. (Última 

edición en castellano, 1998. Panamericana) 


& HEIM, U; BALTENSWEILER, J: Guía de Traumatología. Ed. Geigy División 

Farmacéutica. Barcelona, 1988. ( Pequeño manual de urgencias). 

& INSALL, J.N.: Cirugía de la rodilla. 2ª edición. 2 volúmenes. Ed. Panamericana. Buenos 

Aires 1994. (De consulta de cirugía de la rodilla) 

& ROCKWOOD, GREEN Y WILWINS: Fracturas, 3 volúmenes. Ed. Lippincott. 

Philadelphia, 1991 (De consulta por traumatología general) 

& TATDJIAN, M.O.: Ortopedia pediátrica. 2ª Ed. 4 volúmenes. Ed. Interamericana 

1994. (De consulta de Cirugía pediátrica). 

& KELLEYWN, HARRISE, RUDDY S, SLEDGE CB. "Textbook of Rheumatology" Quinta 

Edición. W.B. Saunders, Filadelfia. 1997. 

218


PSIQUIATRIA 




Cicle: 2n 

Curs: 5è 


Matèria: Psiquiatria 

Professor responsable: Antonio Labad Alquézar. 


Descripció: fonaments dels trastorns psíquics. Clínica i diagnòstic de les síndromes 

psiquiàtriques fonamentals. Terapèutica psiquiàtrica general. Psiquiatria d'enllaç. 

Psiquiatria social comunitària. 

Introducció 

Presentació del programa. Normes de participació i avaluació. Formació i distribució 

de grup, als temes seminaris i a les pràctiques. 

Lliçó 1. Conceptes bàsics de la psiquiatria. 

Esbós històric. Fonaments biològics, psicològics i socials. 

Llicó 2. La història clínica psiquiàtrica. 

Relació metge-malalt. Record de la psicologia mèdica. La família. L'examen psiquiàtric: 

mètodes clínics i paraclínics. 

Llicó 3. Exploració psicopatològica I. 

Exploració psicopatològica de la consciència, atenció, orientació espaciotemporal i 

memòria. 

Record de la psicologia mèdica. Exploració de les seves funcions. Síndromes més 

afectades. 

Lliçó 4. Exploració psicopatològica II. 

Exploració psicopatològica de la sensopercepció, pensament i llenguatge. 

Record de la psicologia mèdica. Exploració de les seves funcions. Síndromes 

psiquiàtriques més afectades. 

Lliçó 5. Exploració psicopatològica III. 

Exploració psicopatològica de l'afectivitat, la psicomotricitat i la intel·ligència. 

Record de la psicologia mèdica. Exploració de les seves funcions. Síndromes 

psiquiàtriques més afectades. 

Lliçó 6. Tractament psiquiàtric. 

Enfocament pluridimensional. Record de la psicofarmacologia (ansiolítics, antidepressius, 

antipsicòtics, altres fàrmacs). Teràpia electroconvulsiva. Psicocirurgia. 

Lliçó 7. Psicoteràpies. 

Record de la psicologia mèdica. Tècniques d'orientació analítica. Tècniques assertives 

i cognitives. 

Tècniques de modificació de la conducta. 

219


Lliçó 8. El metge davant de cada cas clínic. 

Símptomes que pot presentar el pacient. L'exploració clínica dels símptomes. L'exploració 

complementària. Orientació diagnòstica. El projecte terapèutic. Pronòstic. La informacióexplicació 

verbal. L'informe escrit. 

Lliçó 9. L'assistència psiquiàtrica. 

Concepte de salut mental. Record de la psicologia mèdica. Estructura i articulació de la 

xarxa assistencial. Nivells de prevenció i assistència. 

Lliçó 10. Aspectes medicolegals. 

Qüestions ètiques, administratives i jurídiques de la psiquiatria. L'informe mèdic i el 

peritatge psiquiàtric. 

Lliçó 11. Nosologia psiquiàtrica. 

Conceptes bàsics: neurosis, trastorns de la personalitat, psicosis endògenes i exògenes, 

deficiències. 

Classificacions vigents. 

Tema-seminari 1. 

Trastorns per ansietat. 

Neurosi d'angoixa. Crisi d'angoixa. Generalitats. Dades epidemiològiques i estadístiques. 

Conceptes i delimitacions. Etiopatogènia. Aspectes clínics. Diagnòstic diferencial. Curs 

i pronòstic. Tractament. 


Fòbies i trastorns obsessius. 

Generalitats. Dades epidemiològiques i estadístiques. Etiopatogènia. Aspectes clínics. 

Diagnòstic diferencial. Teories sobre ambdós trastorns. Personalitat fòbica i obsessiva. 

Curs i pronòstic. Tractament. 


Histèria. 

Trastorns dissociatius. Trastorns somatomòrfics. Trastorns facticis. Generalitats. Dades 

epidemiològiques i estadístiques. Etiopatogènia. Aspectes clínics. Diagnòstic diferencial. 

Curs i pronòstic. Tractament. 


Altres neurosis. 

Neurosi depressiva. Hipocondria. Neurastènia. Neurosi de renda. Trastorns adaptatius. 

Trastorns per estrès. Generalitats. Dades epidemiològiques. Aspectes clínics. Diagnòstic 

diferencial. Curs. Pronòstic. Tractament. 


Trastorns de la personalitat. Personalitat psicopàtica. 

Generalitats. Classificació. Etiopatogènia. Aspectes clínics, diagnòstics i terapèutics. 

220



Patologia psicosomàtica. 

Conceptes bàsics i delimitació de la patologia psicosomàtica. Record de la Psicologia 

Mèdica. Teories etiopatogèniques. Personalitat, emocions i somatitzacions. Patologia 

psicosomàtica i depressió. Criteris diagnòstics i terapèutics. 


Alcoholisme. 

Generalitats. Dades epidemiològiques i estadístiques. Personalitat i classificació dels 

tipus alcohòlics. Els factors socioculturals. Intoxicació alcohòlica aguda. Alcoholisme 

crònic. Psicosi alcohòlica. Problemàtica del deteriorament alcohòlic. Terapèutica. 


Altres toxicomanies. 

Conceptes bàsics en drogodependències. Personalitat i conducta addictiva. Descripció 

dels diferents tipus de drogodependències: psicoestimulants, amfetamines, tabaquisme, 

opiacis, psicodislèptics, psicofàrmacs i politoxicomanies. Prevenció. Desintoxicació. 

Deshabituació. 


Trastorns afectius I. 

Depressions. Epidemiologia. Classificacions d'acord amb el quadre clínic, l'etiologia i 

l'evolució. Trastorn depressiu major. Trastorn maníac. Aspectes clínics. Curs. Pronòstic. 

Tractament. 


Trastorns afectius II. 

Distímia. Depressió reactiva. Depressions secundàries a l'afecció somàtica i psiquiàtrica. 

Dol patològic. Etiopatogènia. Aspectes clínics. Curs. Pronòstic. Tractament. 


Trastorns afectius III. 

Depressions emmascarades. Equivalents depressius. Epidemiologia. Etiopatogènia. 

Aspectes clínics. Curs. Pronòstic. Tractament. 


Esquizofrènies I. 

Generalitats. Dades epidemiològiques i estadístiques. Concepte. Etiopatogènia. Aspectes 

clínics: formes d'inici, evolució i períodes d'estat. 


Esquizofrènies II. 

Formes clíniques. Diagnòstic diferencial. Criteris clínics i psicopatològics per al diagnòstic 

precoç de l'esquizofrènia. Curs. Pronòstic. Tractament. Problemàtica familiar i assistencial 

del psicòtic crònic. 

221



Trastorns delirants. 

Paranoia: concepte i aspectes històrics. Clínica. La personalitat paranoica. Evolució. 

Pronòstic. Diagnòstic diferencial. Tractament. Altres deliris crònics: psicosi al·lucinatòria 

crònica. Parafrènia. 


Trastorns mentals orgànics I. 

Generalitats. Principals categories diagnòstiques. Delírium. Demències. 


Trastorns mentals orgànics II. 

Trastorn amnèsic, catatònic, esquizofreniforme, dissociatiu, ansiós i de la personalitat, 

amb base orgànica. 


Trastorns mentals orgànics III. 

Patologies d'alt interès neuropsiquiàtric: malalties digestives i nutricionals, malalties 

infeccioses, malalties endocrines, processos expansius intracranials, epilèpsia, trauma 

cranial, síndromes parenoplàsiques. 


Psicogeriatria. 

Evolució biològica i sociològica de l'envelliment. Característiques dels trastorns 

psiquiàtrics en la vellesa. Neurosi i psicosi en la involució. Depressions en l'ancià. 

Diagnòstic, curs i pronòstic. Farmacologia psicogeriàtrica. Altres tractaments. 


Psiquiatria infantil i juvenil I. 

Deficiències mentals: harmòniques, disharmòniques, sensorials o motrius. Demències. 

Psicosis infantils. Autisme. 


Psiquiatria infantil i juvenil II. 

L'aspecte evolutiu i polidimensional en el nen i en el jove. La seva repercussió en la 

clínica, el pronòstic i el tractament. Trastorns emocionals de base reactiva, neuròtica o 

caracterial. Trastorns d'expressió somàtica i/o comportamental. 


Trastorns de la vida instintiva. 

Record de la psicologia mèdica. Trastorns de l'alimentació. Aspectes epidemiològics. 

Anorèxia nerviosa. Bulímia. Trastorns qualitatius. Trastorns psicosexuals. Trastorns de la 

son. Consideracions generals. Manifestacions clíniques. Diagnòstic precoç. Diagnòstic 

diferencial. Pronòstic. Orientacions terapèutiques. 

222



Urgències psiquiàtriques. 

Consideracions generals. Aspectes bàsics de la intervenció davant la urgència 

psiquiàtrica. La conducta autodestructiva: el suïcidi. L'agitació psicomotriu. La conducta 

agressiva. Inhibició psicomotriu. Altres urgències. 

Desenvolupament del programa 

L'alumne a l'inici del curs ha de conèixer no tan sols el programa i la bibliografia general 

del curs, sinó també com s'estructuren les lliçons i els temes-seminari, i com s'efectuarà 

l'avaluació de l'assignatura. 

El programa de l'assignatura es basa en el desenvolupament d'11 lliçons i 22 temesseminari. 

Cada tema-seminari s'imparteix durant dues sessions, és a dir, dos dies dedicats 

a l'ensenyament de l'assignatura, setmanalment. 

Durant la primera sessió, la teòrica, en què s'hagi de tractar cada tema-seminari, el 

professor efectuarà una exposició en la qual procurarà transmetre als alumnes, els 

conceptes i les orientacions que els permetin complementar la informació adquirida 

mitjançant l'estudi de la bibliografia rebuda amb anterioritat. En el grup de Tarragona 

(Joan XXIII), les sessions teòriques es realitzaran els dimarts de la una a les dues del 

migdia i en el grup de Reus (Facultat de Medicina) els dimecres a la mateixa hora. 

En la segona sessió, la de tipus seminari, els alumnes es reuneixen en grups. Cada grup 

té un lloc de reunió i un tutor fixos durant tot el curs. Aquests tutors són professors 

col·laboradors i voluntaris de l'Hospital Universitari. A cada grup, un dels alumnes, de 

forma rotatòria, fa el paper de secretari i animador del grup. Tots els grups es reuneixen 

el mateix dia i a la mateixa hora, els dijous, de la una a les dues del migdia, per tractar 

el mateix tema-seminari, tant a Tarragona (Joan XXIII) com a Reus (Facultat de Medicina). 

Dues setmanes abans de començar un tema-seminari [tal i com es fa amb les Lliçons] 

els professors indiquen la bibliografia que es considera més adequada, al marge de la 

que els mateixos alumnes hagin pogut buscar. També exposen a l'alumne un cas clínic 

referit al tema-seminari corresponent. Es recomana a l'alumne que estudiï la bibliografia 

i apliqui al cas clínic allò que ha estudiat. Davant de cada cas clínic l'alumne ha de 

plantejar-se de forma sistemàtica una sèrie de qüestions que plasmarà per escrit i que 

entregarà al tutor durant la sessió del seminari. 

A la sessió grupal del seminari els alumnes han de centrar la discussió sobre els casos 

clínics plantejats a partir dels coneixements adquirits, de tal manera que són ells mateixos 

que activen el grup, evitant posicions de passivitat o dependència del tutor. El tutor hi 

intervé orientant la manera de resoldre les confusions o els dubtes que puguin sorgir 

en el grup, facilitant, a més a més, que els alumnes més inhibits hi participin, en el cas 

que l'alumne-secretari no ho hagi aconseguit. La seva actitud ha de ser facilitadora i 

clarificadora, evitant que sigui directiva i substitutòria de la bibliografia; amb tot ha 

d'avaluar els coneixements aportats per cadascun dels alumnes, així com les habilitats 

i les actituds que vagin adquirint. 

Els casos clínics. Qüestions que cal plantejar: per tal que l'alumne s'habituï a plantejar 

de forma sistemàtica una sèrie de qüestions en relació amb els diferents casos clínics i 

sàpiga a la vegada resoldre'ls, li entreguem el següent escrit que pot servir de guia: 

223


Avaluació 

Avaluació del cas clínic 

L'avaluació dels casos clínics s'efectua tenint en compte allò expressat per l'alumne a 

l'escrit que acabem de mostrar: "Qüestions que s'ha de plantejar l'alumne davant de 

cada cas clínic". En aquest escrit cada qüestió es valora amb una puntuació de 0 a 10, 

que a la vegada es multiplica per un coeficient determinat, cosa que donarà uns resultats 

que, sumats, equivaldran a la nota final obtinguda en el cas clínic. 

La valoració està efectuada tenint en compte les qüestions corresponents a l'àrea de 

coneixement (qüestió 1); a l'àrea d'habilitats, és a dir, l'aplicació dels coneixements 

adquirits respecte al cas clínic concret (qüestions 2, 3, 4, 5 i 6), i a l'àrea de la seva 

actitud o disposició personal (qüestions 7 i 8). La qüestió 9 no es qualifica aquí, tot i 

que es podrà tenir en compte, en l'avaluació continuada, com un element més. 

Presentem a la pàgina següent el full relatiu a l'avaluació dels casos clínics que els 

tutors omplen. 

Avaluació global continuada dels temes-seminari 

Cada tutor de seminari efectuarà una avaluació individualitzada, durant el curs, de 

cada alumne del grup-seminari corresponent. Per fer-ho es basarà en dos tipus 

d'avaluació: la contínua pròpiament dita o específica i la puntual, la dels casos clínics. 

Avaluació contínua específica 

S'efectuarà tenint en compte les tres àrees de formació: coneixements, habilitats i actituds 

que l'alumne haurà demostrat durant les sessions grupals dels temes-seminari. 

a) Àrea de coneixements: avalua els coneixements que l'alumne ha anat adquirint 

durant el curs. 

Suposa el 30% (coeficient 0,3) de l'avaluació contínua específica. 

b) Àrea d'habilitats: avalua la capacitat de l'alumne per aplicar els seus coneixements 

als casos clínics. 

En aquesta àrea es tenen en compte diverses capacitats o habilitats. 

- Habilitat per explorar noves dades (pertinents), mitjançant l'interrogatori. 

- Habilitat per sol·licitar proves o tècniques complementàries (o especials) adequades, 

valorant la seva utilització racional. 

- Habilitat en l'enfocament de la discriminació diagnòstica. 

- Habilitat en l'orientació terapèutica. 

- Habilitat en la presumpció diagnòstica. 


c) Àrea d'actituds: avalua les actituds humanes reflectides: 

- En el grup: motivació, iniciativa, assistència, capacitat autocrítica, plantejaments 

ètics. 

- En el pacient i familiars. 

- En l'equip mèdic al qual l'alumne envia el cas. 

224



A cada àrea li donen una puntuació de 0 a 10, la qual es multiplica pel coeficient 

corresponent. 

A la vegada, tota l'avaluació contínua específica té sobre l'avaluació global continuada 

un valor del 20% (coeficient 0,2). 

Avaluació puntual de casos clínics 

Es realitza mitjançant l'avaluació de quatre casos clínics. Dos d'aquests casos seran 

realitzats expressament a classe: un corresponent als 11 primers temes-seminaris i l'altre 

als següents. Els altres dos seran triats a l'atzar entre els casos clínics presentats en els 

22 seminaris del programa i seran els mateixos per a tots els alumnes del curs. 

Cada cas clínic serà avaluat seguint els criteris descrits anteriorment. La nota obtinguda 

en cada un dels quatre es multiplica pel coeficient 0,25 i la suma dels resultats ens 

dóna la seva puntuació mitjana, és a dir, la qualificació de l'avaluació dels casos clínics. 

La puntuació global·l'obtindrem sumant el 20% de l'obtinguda per mitjà de l'avaluació 

contínua específica i el 80% de la dels casos clínics. La influència que tenen en el 

còmput global de l'avaluación tant el valor donat a l'avaluació continuada durant tot el 

curs com el donat als casos clínics, és discutible. Ens hem inclinat per donar un major 

pes a l'avaluació de casos clínics, perquè és en definitiva el resultat no només del 

treball personal, individual de l'alumne, sinó també de la seva participació en el grup 

seminari. Però també creiem que l'apreciació global que el tutor té de cada alumne 

s'ha de tenir en compte, ja que aquest arriba a tenir un ampli coneixement de l'alumne 

durant les 22 sessions que duren els seminaris. 

A la pàgina següent presentem el full que omplen els tutors, relatiu a l'avaluació global 

continuada dels temes-seminaris. Les onze lliçons del programa de psiquiatria que no 

es corresponen amb els temes-seminari no tenen qualificació directa perquè que el 

seu coneixement s'evidencia per mitjà de les qüestions discutides i plantejades en els 

casos clínics i, per tant, són valorats per mitjà dels temes-seminari. 

Per aconseguir una major objectivitat en l'avaluació dels casos clínics, es realitza de 

forma creuada la qualificació d'aquests, de forma anònima, entre diversos professors. 

Això permet contrastar les diferències de criteri entre els avaluadors i establir les 

correccions oportunes. Des de fa anys ens reunim tutors i professors de l'assignatura, 

de forma periòdica, a fi de contrastar i homogeneïtzar no només els criteris d'avaluació 

en els casos clínics, sinó també l'estil d'intervenció i moderació en els seminaris. 

Examen i avaluació final 

L'examen final consisteix a contestar les qüestions plantejades en dos casos clínics, 

similars als discutits durant el curs. 

Els alumnes que van acceptar a l'inici del curs l'opció de l'avaluació continuada no 

necessiten anar a l'examen final, ja que la seva qualificació resulta de les successives 

avaluacions ja comentades. 

225


Avaluació de l'assignatura 

Des de fa uns anys passem una enquesta anònima als estudiants, en finalitzar el curs, 

en la qual se'ls sol·licita que donin la seva opinió sobre: 

· El professorat de l'assignatura. 

· Els tutors dels grups de temes-seminaris. 

· L'avaluació de l'assignatura tenint en compte el programa teòric, els casos clínics, i, en 

definitiva, el sistema d'avaluació continuada seguit durant el curs. 

Bibliografia 

& VALLEJO RUILOBA, J. i altres. Introducción a la psicopatología y la psiquiatría. 4ª 

edició. Salvat. Barcelona, 1998. 

& KAPLAN, H.I. i SADOCK, B.J. Compendio de psiquiatría. 2a edició. Ediciones 

Científicas y Técnicas. Barcelona, 1991. 

& GELDER, M.; GATH, D. i MAYOU, R. Psiquiatría. 2a edició. Interamericana. Mèxic, 

1993. 

& HALES, R.E.; YUDOFSKY, S.C. i TALBOTT, J.A. Tratado de psiquiatría. 2a edició. 

Àncora. Barcelona, 1996. 

& KAPLAN, H.I. i SADOCK, B.J. Tratado de psiquiatría. 4 volums. 6a edició. 

Intermaericana. Barcelona, 1997. 

& OMS CIE 10. Trastornos mentales y del comportamiento. Descripciones clínicas y 

pautas para el diagnóstico. 1a edició. Ginebra, 1992. 

226


GERIATRIA 



Cicle: 2n 

Curs: 5è 


Matèria: Fisiopatologia del desenvolupament i l'envelliment. 

Professor responsable: Rosa Solà Alberich 


Descripció: Envelliment. Valoració clínica de l'envelliment. Grans síndromes lligades a 

les alteracions del procés d'envelliment. 

Objectius 

Donar a conèixer els aspectes clínics, terapèutics, preventius i socials en la gent gran. 


Conceptes generals 

1. Valoració integral 

2. Nivells assistencials 

3. Característiques especials del pacient geriàtric 

4. Tècniques i mètodes de valoració geriàtrica 

5. Concepte de geriatria 

Grans síndromes geriàtriques 

1. Estats confusionals. Trastorns de la son. 

2. Incontinència urinària 

3. Caigudes. Trastorns de la termoregulació. 

4. Síndrome d'immobilització. Cures de la pell i nafres per pressió. 

5. Malnutrició 

6. Cures pal·liatives. Dolor crònic. 

Patologies freqüents a l'edat geriàtrica 

1. Patologia cardiovascular 

2. Patologia neurològica 

3. Patologia de l'aparell locomotor 

4. Patologies infeccioses 

5. Malalties neoplàstiques i hematològiques. Anèmia. 

6. Malalties dels òrgans dels sentits i dermatològiques 

7. Malalties metabòliques i endocrines 

8. Patologia de l'aparell digestiu 

Avaluació 

Preguntes d'elecció múltiple. L'aprovat és el 5 compensat. 

227


FARMACOLOGIA CLÍNICA 




Cicle: 2n 

Curs: 5è 


Matèria: Farmacologia clínica. 

Professors responsables: Prof. Jordi Mallol Mirón. 

Dr. Frederic Mallol Mirón. 

Dra. M. Francesca Ortín Font. 


Objectiu general: Aconseguir una òptima utilització dels medicaments augmentant la 

seva eficàcia i disminuint el seu risc; es a dir, racionalitzar la utilització dels medicaments 

mitjançant l'elecció del fàrmac i la pauta d'administració més adequada per cada pacient 

. 

Objectius específics: 

- Obtenir informació sobre les accions dels fàrmacs en el ser humà mitjançant la 

investigació clínica, assaigs clínics i estudis de farmacocinètica clínica, 

farmacovigilància i utilització de medicaments. 

- Recopilar, avaluar de forma crítica i sistematitzar la informació sobre la utilització 

més adequada dels medicaments i difondre aquesta informació. 

- Aplicar aquests coneixements per a millorar la utilització dels medicaments en la 

pràctica clínica mitjançant l'establiment d'una política d'utilització dels medicaments, 

consultes terapèutiques, monitorització de nivells sèrics de fàrmacs, control del 

compliment i desenvolupament de programes de farmacovigilància . 

PROGRAMA DE CRÈDITS TEÒRICS. CURS 2001- 2002 

1. FARMACOLOGIA CLÍNICA. Objectius i activitats principals. Aplicació a la 

racionalització de les pautes terapèutiques. 

2. FARMACOLOGIA CLÍNICA EMBRIONÀRIA I FETAL. Pas de fàrmacs a través de la 

placenta. Farmacocinètica fetal. Condicions per a la producció de malformacions 

congènites. Utilització de fàrmacs durant el període embrionari. Utilització de 

fàrmacs durant el període fetal. Fàrmacs teratògens: classificació. Normes de 

prescripció de fàrmacs a la dona embarassada. 

3. FÀRMACS EN L'EMBARÀS. Influència de l'embaràs sobre l'acció dels fàrmacs: canvis 

farmacocinètics i canvis farmacodinàmics. Criteris d'utilització dels fàrmacs durant 

l'embaràs: valoració del risc; vigilància i identificació dels efectes teratògens; pautes 

generals d'utilització dels fàrmacs en l'embaràs. Tractament de les afeccions més 

comuns en la dona embarassada. 

228


4. FÀRMACS EN LA LACTÀNCIA. Utilització dels fàrmacs durant la lactància: fàrmacs 

contraindicats; fàrmacs que cal administrar sota vigilància; fàrmacs que alteren 

quantitativament la producció de llet; fàrmacs que poden considerar-se segurs. 

5. FARMACOLOGIA CLÍNICA PEDIÀTRICA. Factors determinants de les modificacions 

de la resposta als fàrmacs en el nen: factors farmacocinètics i factors 

farmacodinàmics. Característiques d'utilització de determinats grups terapèutics 

en el nen. 

6. FARMACOLOGIA CLÍNICA GERIÀTRICA. Factors determinants de les modificacions 

de la resposta als fàrmacs en el ancià: factors farmacocinètics, farmacodinàmics i 

socials. 

7. UTILITZACIÓ DE FÀRMACS A LA PATOLOGIA HEPÀTICA. Modificacions de la 

resposta als fàrmacs en cas d'afectació hepàtica: alteracions en el metabolisme i en 

l'excreció; canvis distributius per hipoproteïnèmia. Alteracions farmacodinàmiques. 

Iatrogènia hepàtica i digestiva. 

8. UTILITZACIÓ DE FÀRMACS A LA PATOLOGIA RENAL. Modificacions de la resposta 

als fàrmacs en cas d'insuficiència renal; augment de la incidència de reaccions 

adverses; resposta terapèutica alterada; canvis responsables d'aquestes 

modificacions. Ajustament de dosis. Iatrogènia renal. 

9. INFORMACIÓ SOBRE MEDICAMENTS. A quins nivells pot donar-se informació sobre 

medicaments?. Fonts d'informació sobre medicaments. Com escollir entre les 

diverses fonts d'informació?. Com ha de ser la informació dels medicaments?. 

10. FARMACOLOGIA SOCIAL. Factors que influeixen en el consum de medicaments. 

Automedicació. Compliment terapèutic. 

11. INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES. Factors que contribueixen a l'aparició 

d'interaccions. Tipus d'interaccions. Incidència de les interaccions en la pràctica 

clínica. Interaccions farmacològiques clínicament rellevants. 

12. REACCIONS ADVERSES INDUÏDES PER MEDICAMENTS. Importància de les 

reaccions adverses. Factors que intervenen en la seva aparició. Tipus de reaccions 

adverses. Mecanismes de producció dels diferents tipus de reaccions adverses. 

13. TOXICOMANIES. Dependència física i psíquica. Mecanismes de dependència. 

Importància medicosocial. Algunes de les toxicomanies més freqüents. Mesures 

terapèutiques enfront de les toxicomanies. 

14. TOXICOLOGIA FARMACOLÒGICA. Tractament de les intoxicacions per fàrmacs 

i altres agents. Urgències toxicològiques. 

229


PROGRAMA DE CRÈDITS PRÀCTICS. CURS 2001- 2002 

BLOC 1 

1. FARMACOTERÀPIA DE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA. Maneig clínic dels diferents 

grups farmacològics. Criteris d'elecció i d'aplicació. 

2. FARMACOTERÀPIA DE LA CARDIOPATIA ISQUÈMICA. Prevenció farmacològica. 

Maneig clínic dels diferents grups farmacològics. Criteris d'elecció i d'aplicació. 

3. FARMACOTERÀPIA DE LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL. Maneig clínic terapèutic dels 

fàrmacs antihipertensius. Criteris d'elecció i d'aplicació. 

4. FARMACOTERÀPIA DE LA DIABETIS I DE LES SEVES COMPLICACIONS. Maneig 

clínic dels diferents grups farmacològics. Criteris d'aplicació. 

5. TERAPÈUTICA DEL DOLOR I DE LA INFLAMACIÓ. Farmacologia clínica i utilització 

terapèutica dels analgèsics, dels antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) i d'altres 

fàrmacs utilitzats en quadres de dolor. 

6. TERAPÈUTICA DE L'APARELL RESPIRATORI. Farmacoteràpia broncodilatadora i 

antiasmàtica. Maneig clínic d'antitussígens, mucolítics i expectorants. Criteris 

d'utilització. Valoració crítica de l'eficàcia mucolítica. 

7. TERAPÈUTICA ANTIINFECCIOSA. Toxicitat dels antibiòtics. Valoració crítica de les 

associacions d'antibiòtics. Maneig dels diferents grups d'antibiòtics. Utilització 

profilàctica d'antibiòtics en processos mèdics i quirúrgics. Pautes d'aplicació. 

Valoració crítica. 

8. FARMACOTERÀPIA ANTIFÚNGICA. Maneig clínic dels fàrmacs antifúngics. 

9. FARMACOTERÀPIA ANTIVIRAL. Maneig clínic i criteris d'utilització dels fàrmacs 

antivirals. 

10. FARMACOTERÀPIA DERMATOLÒGICA. Medicació tòpica. Classificació i tipus de 

preparats. Utilitat clínica. Maneig dels antiinflamatoris en dermatologia. 

11. RECEPTA MÈDICA. Definició. Legislació relativa a la recepta mèdica. Tipus de 

recepta. Especialitats farmacèutiques. Efectes i accessoris. Fòrmules magistrals. 

BLOC 2. SEMINARIS (assistència obligatòria) 

1. CASOS CLÍNICS TERAPÈUTICS. Disseny d'un tractament a partir d'un cas clínic. 

Revisió bibliogràfica. 

230


2. SELECCIÓ DE MEDICAMENTS. El procés de la prescripció o terapèutica raonada. 

Objectius de la selecció de medicaments. Criteris de selecció de medicaments. 

Establiment d'un procés de selecció de medicaments. 

3. FARMACOVIGILÀNCIA. Objectius de la Farmacovigilància. Estratègies i 

metodologies per a la detecció i anàlisi de reaccions adverses produïdes per 

medicaments. Notificació voluntària de reaccions adverses produïdes per 

medicaments: la TARGETA GROGA. Establiment de la relació causal entre la reacció 

adversa i el fàrmac sospitós de produir-la: Algoritmes de causalitat. Resolució de 

problemes clínics lligats a tractaments farmacològics. 

4. ASSAIG CLÍNIC. La recerca farmacològica a l'home i el desenvolupament de nous 

medicaments. Planificació pel seu estudi. Tipus d'assaigs clínics. Elecció dels individus. 

Declaració de Helsinki i legislació espanyola. Anàlisi i elaboració correcta d'un 

assaig clínic. 

AVALUACIÓ 

Sistemes d'avaluació (tipus i nombre de proves i treballs) 

L'assistència a les pràctiques i la realització d'un treball pràctic tutoritzat seran obligatòries. 

L'avaluació de la part teòrica consistirà en una sola prova de 100 preguntes de resposta 

múltiple (1 vàlida d'entre 5). Les preguntes de l'examen teòric faran referència als 

continguts del programa teòric i del programa de seminaris. Cada resposta errònia 

restarà 0,25 punts. Per realitzar l'esmentada prova l'alumne disposarà de 110 minuts. 

Criteris generals d'avaluació i qualificació 

Per aprovar l'assignatura caldrà: 

· Aprovar l'examen teòric. 

· Assistir a les pràctiques. 

· Ser avaluat correctament en el treball pràctic tutoritzat. 

Les pràctiques s'avaluaran mitjançant: 

· L'assistència (que serà obligatòria). 

· L'avaluació del treball tutoritzat. 

· La participació activa durant els seminaris. 

La nota final de l'assignatura s'obtindrà a partir de la suma de la nota de pràctiques 

(15%) i la nota de l'examen teòric (85%). L'alumne aprovarà si la nota arriba a un mínim 

de cinc punts. 

BIBLIOGRAFIA BÀSICA 

& Speight TM, Holford NHG. Avery's drug treatment. 4a edició. Sidney: Adis Press, 

1997. 

& Laurence DR, Bennett PN. Clinical pharmacology. 8a edició. Edimburg: Churchill 

Livingstone, 1997. 

& Hardman JG, Limbird LE, Molinoff PB, Ruddon RW, Goodman Gilman A. Las bases 

farmacológicas de la terapéutica. Goodman & Gilman. 9a edició. Mèxic: McGraw- 

Hill Interamericana, 1996. 

231


& Grahame-Smith DG, Aronson JK. Oxford textbook of Clinical Pharmacology and 

Drug Therapy. 2a edició. Oxford: Oxford University Press, 1992. 

& Martindale. The Extra Pharmacopoeia. 31a edició. Londres: The Royal Pharmaceutical 

Society, 1996. 

& Velasco A, Beneit JV. Luzan S.A. Farmacología I y II. Colecció Pregrado. Madrid, 

1989. 

& Bakke OM, Carné X, García Alonso F. Ensayos clínicos con medicamentos. 

Barcelona: Doyma S.A., 1994. 

& Carreras E. Normas prácticas de dispensación. 20a edició. Barcelona: Col.legi de 

Farmacèutics de Barcelona, 1983. 

& Dukes M.N.G. Meyler's side effects of drugs: an encyclopedia of adverse reactions 

and interactions. 120 edició. Amsterdam: Elsevier, 1992. 

232


NUTRICIÓ I SALUT PÚBLICA 


Caràcter: obligatòria. Programació: 1r quadrimestre 

Cicle: 2n Curs: 5è. 


Professor responsable: Dra. Victòria Arija Val / Dr. Jordi Salas Salvadó 

Departament universitari: Ciències Mèdiques Bàsiques /Medicina i Cirurgia 

Matèria: Nutrició Humana 

Descripció. Salut pública, alimentació i nutrició. Relació entre alimentació i salut de la 

població. Problemes de la salut relacionats amb la nutrició en països desenvolupats i 

en vies de desenvolupament. Avaluació de l'alimentació i estat nutricional de la població. 

Objectius 

Sis de les deu primeres causes de mortalitat dels països desenvolupats estan relacionades 

amb l'alimentació. L'estudiant de Medicina necessita conèixer aquestes relacions de 

causalitat i les mesures i polítiques de prevenció en el nostre entorn. 

1. Estudiar la relació entre alimentació i salut en poblacions de països desenvolupats. 

2. Fer que l'estudiant es familiaritzi amb les tècniques d'estudi de la relació entre 

alimentació i salut. 

3. Conèixer les estratègies de prevenció nutricional. 


1. Relació entre l'alimentació i la salut. Visió històrica. Problemes de salut relacionats 

amb l'alimentació més freqüents en els països desenvolupats. Models de consum 

alimentari i la seva evolució en el temps. Diferents formes d'alimentar-se al món. 

Diferències geogràfiques a Europa i el nostre país. Evolució de l'alimentació amb el 

temps. 

2. Necessitats i recomanacions nutricionals per a la població. Objectius nutricionals i 

Guies alimentàries per a la població 

3. Paper de la dieta en la prevenció de les malalties cardiovasculars. Influència de la 

dieta sobre els factors lipídics de risc aterogènic i trombòtic. Altres factors de risc 

cardiovascular. Recomanacions nutricionals per a la prevenció de la cardiopatia 

isquèmica 

4. La dieta com a factor de risc de càncer. Importància des del punt de vista de salut 

pública. Mecanismes de carcinogènesi. Paper dels diferents constituents de la dieta 

en l'etiopatogènia del càncer. Recomanacions dietètiques per a la prevenció del 

càncer 

5. Alimentació i nutrició durant l'embaràs i l'alletament. Adaptació de l'organisme, 

necessitats nutricionals i problemes nutricionals més freqüents en aquestes etapes. 

Suplementació nutricional? 

233


6. Grups a risc d'anèmia nutricional. Epidemiologia de les anèmies nutricionals en el 

món. Anèmia per dèficit i ferropènia. Balanç de ferro en l'organisme. Biodisponibilitat 

del ferro de la dieta. Grups poblacionals a risc de deficiència en ferro. Avaluació de 

l'estat en ferro d'una població. Prevenció. La deficiència en folats. Grups a risc de 

deficiència en folats. Conseqüències de la deficiència. Avaluació de l'estat en folats 

d'una població. Prevenció 


1. Tècniques de valoració del consum d'aliments. Història dietètica, recordatori, registre 

i freqüència de consum 

2. Valoració del consum alimentari: Realització de enquestes alimentàries 

3. Dissenys d'estudis en epidemiologia nutricional 

4. Revisió dels resultats de les enquestes alimentaries realitzades (1 hora) 

5. Anàlisi del risc nutricional 

Avaluació 

Examen teòric (80% de la nota) dels coneixements impartits tant en el temari teòric 

com en els seminaris pràctics. Tipus d'examen: preguntes curtes. 

Avaluació dels seminaris pràctics (20% de la nota). Es valorarà el grau de participació 

dels alumnes i les contribucions personals que enriqueixin el desenvolupament dels 

seminaris. 

Bibliografia 

Llibre de text: 

& Nutrición y Salud Pública: Métodos, bases científicas y aplicaciones. Serrra Majem 

Ll, Aranceta Bartrina J, Mataix Verdú J (eds). Barcelona: Masson 1995. 401 pp. 


& Manual on methodology for food consumption studies. Cammeron M, Van Staveren 

WA (eds.). New York: Oxford University Press, 1988. 

& Desing concepts in nutritional epidemiology. Marggetts BM, Nelson M. New York: 

Oxfort University Press, 1995. 

234


SISÈ CURS 

CLÍNICA MÈDICA I QUIRÚRGICA 


Caràcter: Troncal 

Curs: 6è. 

Cicle: 2n 

Crèdits Teòrics: Crèdits Pràctics: 43,5 

Programació: Anual 

Horari: de Dilluns a Divendres de 8 a 15h 

Durada de la rotació: 9 setmanes 




Departament Universitari: Medicina i Cirurgia 

Descripció: Formació clínica integrada de medicina i cirurgia. Rotació clínica entre 

Serveis i Atenció Primària. 

Aptituts clíniques en la pràctica de la cirurgia 

1. Aplicació dels coneixements en Cirurgia 

· Rotatori de pràctica clínica als serveis de Cirurgia dels Hospitals Universitaris i 

Col.laboradors. Inclou la realització de guàrdies al servei d'Urgències. 

· Hospitals docents: 

· Hospital Universitari Sant Joan de Reus 

· Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona 

· Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona 

· Hospital Pius de Valls 

· Hospital Verge de la Cinta de Tortosa 

Avaluació 

La nota final dependrà del resultat de tres tests: 

· Avaluació de la pràctica clínica: Es realitza al final de la rotació pel tutor. Aquest, 

cumplimentarà un "check list" que avalua un total de vuit paràmetres relacionats 

amb les qualitats de l'alumne 

· ACOE: Avaluació de la competència clínica amb malalts simulats. 


235


CLÍNICA OBSTÈTRICA 

Programació: anual Caràcter: Troncal 

Curs: 6è. 

Cicle: 2n 

Crèdits Teòrics: Crèdits Pràctics: 6 


Horari: de Dilluns a Divendres de 8 a 14h 

Durada de la rotació: 3 setmanes 

Professor responsable de l'assignatura: Dr. P. Cavallé 

Dr. R. Miralles 


Descripció: Formació clínica d'obstetrícia i ginecologia. rotació clínica entre Serveis i 

Atenció Primària. 

Aptituts clíniques en la pràctica de la ginecologia 

1. Aplicació dels coneixements en Ginecologia i Obstetrícia 

· Rotatori de pràctica clínica als serveis de Ginecologia dels Hospitals Universitaris i 

Col.laboradors. Inclourà la realització de Guàrdies. 

· Hospitals docents: 

· Hospital Universitari Sant Joan de Reus 

· Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona 

· Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona 

· Hospital Pius de Valls 

· Hospital Verge de la Cinta de Tortosa 

Avaluació 

La nota final dependrà del resultat de dos tests: 

· Avaluació de la pràctica clínica: Es realitza al final de la rotació pel tutor. Aquest, 

cumplimentarà un "check list" que s'avalua un total de vuit paràmetres relacionats 

amb les qualitats de l'alumne. 

· Anàlisi de dos casos clínics 


236


CLÍNICA PEDIÀTRICA 



Curs: 6è. 

Cicle: 2n 

Crèdits Teòrics: Crèdits Pràctics: 7,5 


Professor Coordinador: C. Martí 


Descripció: Formació clínica de pediatria. Rotació clínica entre Serveis i Atenció Primària. 

I. Definició dels objectius de l'assignatura 

1. Completar la formació pràctica en pediatria. 

2. Aconseguir l'experiència mínima per a fer front als problemes més freqüents de la 

vigilància de la salut i l'assistència al nen malalt. 

3. Integrar-se en un equip de treball mèdic hospitalari. 

4. Estimular l'autoaprenentatge de l'alumne. 

II. Estructura de l'assignatura 

· L'assignatura té una estructura eminentment pràctica. 

· Els alumnes en grups de 4 a 5 quedaran adscrits a un servei pediàtric hospitalari 

durant un període de 4 setmanes. Els serveis pediàtrics autoritzats són: 

Hospital Universitari St. Joan de Reus 

Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona 

Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona* 

Hospital Pius de Valls * 

Hospital Verge de la Cinta de Tortosa * 

* En aquests dos hospitals màxim d'un alumne per grup. 

· Tots els integrants de l'equip mèdic on realitzi les seves pràctiques l'alumne 

col·laboraran en la tasca formativa. 

· Durant el període de rotació el tutor de l'assignatura vetllarà pel compliment dels 

objectius i el desenvolupament dels punts programàtics, i supervisar l'activitat de 

l'alumne. Per aconseguir els objectius formatius el tutor complimentarà l'activitat 

assistencial i docent del servei amb una sèrie de seminaris i sessions sobre casos 

clínics problema. 

III. Punts programàtics 

1. Exploració del creixement somàtic i desenvolupament psicomotor durant l'edat 

pediàtrica. 

237


2. Anamnesi pediàtrica. Peculiaritats a les diferents edats. Història clínica orientada 

per problemes. Estructuració de l'anamnesi segons: 

- Antecedents familiars. Valorar patologia hereditària. 

- Antecedents personals. Perinatals. Valoració del desenvolupament. 

- Història dietètica. 

- Calendari vacunal actualitzat. 

- Antecedents patològics. Relacionats o no amb la patologia actual. 

- Malaltia actual detallada. Motiu de consulta. Principals signes o símptomes de 

la malaltia, i la seva evolució en el temps. Tractaments realitzats. 

3. Exploració física. Exploració Física per aparells i sistemes. Variacions segons l'edat. 

Sistematització de l'exploració. 

4. Exploració del nounat. Exploració general. Valorar l'edat gestacional. Exploració 

del maluc i els polsos perifèrics. Reflexos del nounat. 

5. Diagnòstic per la imatge. Conceptes bàsics per a la interpretació de tècniques de 

radiologia simple, radiologia contrastada, ecografia, ressonància magnètica, TAC, i 

medicina nuclear. 

6. Principals anàlisis de laboratori. Tècniques d'obtenció de mostres de líquids corporals. 

Interpretació dels resultats de diverses proves com: hemograma, hemostàsia, anàlisi 

d'orina, anàlisi de deposicions, anàlisi de bioquímica hemàtica, proves de funció 

hepàtica, proves de funció renal, proves de funció digestiva. Anàlisi de LCR. Anàlisi 

de líquid pleural. Exploració de l'al·lèrgia i immunitat. Proves tuberculíniques. 

7. Altres mètodes diagnòstics i terapèutics. Conèixer procediments i actuacions com: 

reanimació neonatal, oxigenoteràpia, fototeràpia, cariotip, tècniques dietètiques, 

rehidratació oral i parenteral, normes bàsiques en terapèutica pediàtrica, inducció 

al vòmit, rentat gàstric, punció lumbar, ecocardiograma, electrocardiograma, etc. 

8. Diagnòstic diferencial. Conèixer l'actitud davant diferents patologies comuns i el 

seu diagnòstic diferencial: síndrome febril aguda i perllongada, síndrome ictèrica, 

síndrome meníngea, síndrome d'hipertensió endocranial, síndrome de dificultat 

respiratòria, síndrome hemorràgica, síndrome d'abdomen aguda, síndrome 

emetitzant del lactant, síndrome hematúrica, etc. 

9. Hospitalització. Criteris d'hospitalització pediàtrica davant les patologies més 

comuns. 

Responsabilitats de l'alumne 

Integració en les activitats assistencials i docents del Servei i àrea on realitzi la rotació 

de pràctiques. 

1 Les funcions bàsiques que realitzarà l'alumne, sempre supervisades pel responsable 

mèdic de l'equip on estigui integrat seran : 

· realització d'històries clíniques 

· realització de l'exploració física 

· preparació de sessions clíniques 

· realització de tècniques diagnòstiques 

· fa miliarització amb la interpretació de les proves diagnòstiques 

2. Els alumnes realitzaran una guàrdia setmanal de presència física, fins les 22 hores, 

durant les 6 setmanes que duri la rotació. 

238


Avaluació 

L'avaluació de l'alumne es realitzarà valorant els coneixements i aptituds adquirides 

durant el període de pràctiques per part del seu tutor. Aquesta valoració es realitzarà 

d'acord amb uns paràmetres objectius : 

· Avaluació pràctica clínica: realitzada per el tutor, segons una tècnica de "check 

list", en la que s'avaluen un total de 8 paràmetres relacionats amb les qualitats de 

l'alumne. 

Superar aquesta avaluació és un requisit "sine qua non" per aprovar l'assignatura. 

· Examen pràctic oral sobre un cas clínic real (opcional) 

· Examen final escrit sobre casos clínics problema (qui opti per l'examen pràctic oral, 

no haurà de realitzar aquest examen escrit) 

239


CLÍNICA PSIQUIÀTRICA 

Programació: anual Caràcter: Troncal 

Curs: 6è 

Cicle: 2n 

Crèdits Teòrics: Crèdits Pràctics: 3 


Professor Coordinador: A. Labad 


Descripció: Formació clínica de psiquiatria. Rotació clínica entre Serveis i Atenció 

Primària. 

Les pràctiques de la clínica psiquiàtrica 

Les pràctiques duren dues setmanes. Cada setmana assisteixen a un servei de dilluns a 

divendres, de 9 a 14 hores, és a dir 25 hores setmanals. 

Una setmana assisteixen a un servei de llarga estada de l'Hospital Universitari Institut 

Pere Mata i un altre a un servei de curta estada -servei d'aguts-, del mateix Hospital. 

Cada alumne afectua les pràctiques de forma individualitzada, no en grup, amb un 

tutor a cada sevei i al finalitzar-les ha de presentar una memòria subdividida en les 

dues parts de les que consta. La memòria serà avaluada i es tindrà en compte en la 

qualificació de l'assignatura. 

Pràctiques al Servei de Llarga Estada 

Cada alumne realitza aquestes pràctiques al pavelló que se li assigna. Ha d'assistir a les 

activitats i entrevistes dels malalts, així com a les reunions que tenen lloc en el seu 

pavelló. També pot relacionar-se de manera informal, és a dir no programada, amb els 

altres malalts del pavelló que espontàniament se li dirigeixin, així com també amb el 

personal del servei. 

Cada alumne té un metge referent el qual l'indica el malalt al que ha d'explorar amb 

major profunditat que els altres, mitjançant les trobades i entrevistes. L'alumne pot, a 

més a més de parlar amb el pacient, preguntar, plantejar o comentar quantes qüestions 

consideri oportunes al personal del grup terapèutic (curadors, infermers, psicòlegs, 

metges, etc.) però no disposa de la Història Clínica del pacient. 

Cada alumne al finalitzar les pràctiques al pavelló de llarga estada ha de realitzar un 

escrit que tracti els següents punts: 

- Elaboració reflexiva de les entrevistes tingudes amb el malalt que li va ser 

especialment adjudicat. 

- Elaboració d'altres trobades tingudes amb tres malalts, escollits pel propi alumne, 

d'entre els que s'ha relacionat al pavelló. 

Pràctiques al servei de curta estada 

Cada alumne realitza aquestes pràctiques al pavelló que se li assigna i ha de relacionarse 

de manera informal, és a dir, no programada, amb els malalts del pavelló que 

240


espontàniament se li dirigeixin, així com també amb el personal de l'equip terapèutic. 

Podrà assistir a les activitats i entrevistes dels malalts, així com a les reunions que 

tinguin lloc en aquest pavelló. 

Cada alumne té un metge referent el qual l'indicarà el malalt al que ha d'explorar 

psicopatològicament amb major profunditat que als altres. 

Cada alumne en finalitzar les pràctiques al pavelló de curta estada ha de realitzar un 

escrit que tracti sobre els següents punts: 

- Descripció de l'exploració psicopatològica efectuada al malalt que li fou adjudicat 

especialment. 

- Descripció psicopatològica dels altres tres pacients escollits pel propi alumne. 

- Comentaris sobre les reunions o grups en els que ha participat. 

Entrega de la Memòria de Pràctiques 

Una vegada finalitzades les pràctiques, l'alumne entregarà els escrits que li han sol.licitat 

relatius a les seves pràctiques a l'Hospital, constituint en conjunt la Memòria de 

Pràctiques. Haurà d'entregar-la abans dels trenta dies d'haver acabat cada alumne, les 

seves pràctiques al Departament de Formació i Investigació de l'Institut Pere Mata. 

Avaluació de les Pràctiques de la Clínica Psiquiàtrica 

Cada alumne ha de ser avaluat pel tutor, en les seves pràctiques hospitalàries a partir 

de l'actitud, interès i assistència demostrada durant totes les pràctiques. És el que podríem 

anomenar Avaluació Directa. 

La memòria que cada alumne presentarà al final de les seves pràctiques servirà per a 

confirmar o poder modificar, en el sentit de matitzar, allò avaluat directament. 

Avaluació Directa. Aspectes a avaluar: 

- Actitud durant les pràctiques. 

- En relació amb els pacients. 

- En relació amb l'equip assistencial. 

- Interès i nivell de participació. 

- Preguntes, qüestions i suggeriments plantejats (qualitat i oportunitat). 

- Implicació o disposició a participar en tasques o activitats que hagin pogut sorgir al 

pavelló, en relació a les pràctiques. 

- Assumir la tasca encomanada. 

- Assistència i puntualitat. 

- Diària (és correcta o falta algun dia). 

- Horària (és correcta o arriba tard, se'n va aviat, "desapareix"). 

Avaluació de la Memòria escrita. Aspectes a avaluar: 

- Recollida de dades del pacient principal. 

- Qualitat de les entrevistes. 

- Descripció de les dades. 

- Recollida de dades dels altres tres o quatre pacients. 

- Qualitat de les entrevistes. 

241


- Descripció de les dades. 

- Descripció de reunions i espais institucionals als que ha assistit durant les pràctiques. 

- Opinió personal elaborada, sobre les pràctiques. 

Quan hi hagi una discordança entre l'avaluació efectuada directament a l'alumne i 

l'efectuada a través del seu treball escrit, a més de donar major valor a allò observat 

durant les pràctiques, s'intentarà analitzar els motius o circumstàncies que han pogut 

influir en aquesta disharmonia. Bé perquè el treball escrit sigui més ric, profund i elaborat 

del que podíem pressuposar a partir dels aspectes anteriorment avaluats, bé per tractarse 

d'un escrit poc elaborat, superficial o amb plantejaments estereotipats. 

La nota de l'observació directa podrà ser modificada, només, si en avaluar el treball 

escrit sembla oportú fer-ho. 

La puntuació de cada aspecte avaluat, així com la qualificació de conjunt, haurà d'estar 

compresa entre "0" i "10". 

Pràctiques al servei de llarga estada de psiquiatria 

S'efectuaran a l'Institut Pere Mata. 

La Metgessa coordinadora és la Dra. Inma Grau, qui coordina les pràctiques d'aquest 

servei. 

Els metges referents de les pràctiques de llarga estada són: 

Dra. Paz García Antón, Pavelló 13 

Dra. Angeles Torres, Pavelló 19 

Dra. Lidia Novo, Pavelló 17 

Pràctiques al servei de curta estada 

S'efectuen a l'Institut Pere Mata. 

La Metgessa Cap de Servei és la Dra. Margarita Puigdevall, la qual coordina les pràctiques 

d'aquest servei. 

Els metges referents de les pràctiques de curta estada són: 

Dr. Jesús Rodríguez, Pavelló 7/8 

Dra. Elena Padrell, Pavelló 7/8 

Dra. Pilar Cano, Pavelló Admissions 

Dr. J. Antonio Arenas, Pavelló Admissions 

Dra. Piedad Fernández, Pavelló Admissions 

Dra. Inés Niubó, Pavelló Admissions 

Dra. Begoña Ortega, Pavelló Admisions 

242


MEDICINA PREVENTIVA I SALUT PÚBLICA I COMUNITÀRIA 


Programació: 

Cicle: 2n. Curs: 6è. 

Crèdits Teòrics: 4,4. Crèdits Pràctics: 7,6 

Professor Responsable: Dr. Joan D. Fernández Ballart 

Departament Universitari: Ciències Mèdiques Bàsiques 

Professors: Dra. Victoria Arija Val, Dr. Joan M. Carbonell Riera, Dra. Gemma Cucó 

Pastor, Dr. Joan D. Fernández Ballart, Dr. Joan Guix Oliver, Dra. Michelle Murphy, Dra. 

Monsterrat Olona Cabasses, Dr. Josep Mª Santamaria Puig 

Descripció: Epidemiologia i prevenció de les malalties transmissibles i cròniques. Salut 

ocupacional. Administració sanitària: planificació, programació i avaluació de serveis. 

Sistema social i sistema sanitari. Atenció primària de salut. Educació sanitària. 

Objectius 

Introduir als alumnes en les tècniques de prevenció de la malaltia i promoció de la 

salut. Presentar la epidemiologia i la Medicina preventiva de les principals malalties 

transmissibles i no transmissibles. 


Unitat docent 1 

EPIDEMIOLOGIA CLÍNICA APLICADA 

1. Aplicació de l'epidemiologia en l'aplicació, programació i avaluació en salut pública. 

2. Sistemes d'informació sanitària. Vigilància epidemiològica. 

3. Meta-analisis en ciències de la salut. 


EPIDEMIOLOGIA I PREVENCIÓDE LES MALALTIES NO TRANSMISSIBLES 

4. Epidemiologia general de les malalties cròniques. Factors de risc i multicausalitat. 

5. Epidemiologia de les malalties càrdio-vasculars. 

6. Prevenció de les malalties càrdio-vasculars (I). 

7. Prevenció de les malalties càrdio-vasculars (II). 

8. Epidemiologia i medicina preventiva de les malalties respiratòries cròniques. 

9. Epidemiologia del càncer. 

10. Prevenció primària i secundaria del càncer. 

11. Epidemiologia i medicina preventiva de les malalties mentals. 

12. Epidemiologia i medicina preventiva de la caries dental i les malalties periodontals. 

13. Epidemiologia i medicina preventiva dels accidents. 

243



EPIDEMIOLOGIA I PREVENCIÓ DE LES MALALTIES TRANSMISSIBLES 

14. Epidemiologia general de les malalties transmissibles. 

15. Bases generals de la medicina preventiva de les malalties transmissibles. 

16. Immunització activa. Vacunacions sistemàtiques i no sistemàtiques. 

17. Epidemiologia i medicina preventiva de les infeccions entèriques: febre tifoidea, 

còlera, i shigelosi. 

18. Epidemiologia i medicina preventiva de la poliomielitis i les hepatitis víriques. 

19. Epidemiologia i medicina preventiva de les malalties de transmissió aèria. Malaltia 

meningocòcica i legionelosi. 

20. Epidemiologia i medicina preventiva de la tuberculosi i la lepra. 

21. Epidemiologia i medicina preventiva de la grip. 

22. Epidemiologia i medicina preventiva de les malalties de transmissió sexual (MTS) I 

la síndrome d'immunodeficiència adquirida (SIDA). 

23. Epidemiologia i medicina preventiva del tètan i la ràbia. 

24. Epidemiologia i medicina preventiva de la brucel×losi, de la leptospirosi i la 

toxoplasmosi. 

25. Epidemiologia i medicina preventiva la leishmaniosi, febres recurrents, rickettsiosi i 

la pesta. 

26. Epidemiologia i medicina preventiva de les infeccions hospitalàries o nosocomials. 


EDUCACIÓ SANITÀRIA 

27. Paper de l'educació sanitària en la promoció i restauració de la salut de la població. 

Camps d'acció i agents de l'educació sanitària. 

28. Les bases científiques de la modificació dels comportaments de salut. Mètodes i 

mitjans d'educació sanitària. 


PREVENCIÓ DELS PROBLEMES DE SALUT ESPECÍFICS DE CERTS GRUPS DE 

POBLACIÓ 

29. Epidemiologia i medicina preventiva dels problemes de salut materno-infantil. 

Epidemiologia i medicina preventiva dels problemes de salut de l'adolescent. 

30. Epidemiologia i medicina preventiva dels problemes de salut del vell. 

31. Epidemiologia i medicina preventiva dels problemes de salut en l'ambient de treball. 

Salut laboral. 


PREVENCIÓ D'ALTRES PROBLEMES DE SALUT 

32. Lluita contra les drogodependències i el consum excessiu d'alcohol. 

33. Tabac i salut. 

34. Higiene alimentària. 

244



PLANIFICACIÓ, GESTIÓ I AVALUACIÓ SANITÀRIES 

35. Sistemes sanitaris al món Sistema sanitari espanyol. Llei general de sanitat. 

36. Sistema sanitari a Catalunya. Sistema català de salut. 

37. Restauració de la salut: Assistència Primària de Salut i Hospitalària. 

38. Planificació i programació en salut pública. 

39. Economia de la salut. 

40. Organitzacions sanitàries internacionals. Reglament sanitari internacional. 


Seminaris 

Seminari 1. Redacció d'un treball científic en biomedicina. 

Seminari 2. Mètodes quantitatius en epidemiologia. 

Seminari 3. Meta-ànalisi en ciències de la salut. 


Pràctiques 

Pràctica 1. Economia de la salut 

Pràctica 2. Educació sanitària 

Pràctica 3. Toxi-infeccions alimentàries 

Pràctica 4. Aigües residuals. 

Practica 5. Aigües de consum humà 

Pràctica 6. Gestió de residus 

Pràctica 7. Concordança entre observadors 

Pràctica 8. Bases de dades en epidemiologia 

Pràctica 9. Anàlisi de dades en epidemiologia 


Treball pràctic en grups 

Aquest treball pràctic en grups comporta la recollida i anàlisi de dades sobre un problema 

de salut rellevant. L'objectiu és fer un informe científic amb els apartats convencionals 

i una presentació i defensa pública dels resultats i conclusions del treball. 

Avaluació 

Examen i preguntes curtes i resolució d'un cas clínic. 

Bibliografia 

& Piédrola G, del Rey J, Domínguez M, et al. Medicina Preventiva y Salud Pública. 

10ª edición. Barcelona: Masson-Salvat; 2001. 

& Last JM, Wallace RB. Maxcy-Rosenau-Last Public Health and Preventive Medicine. 

13th edition. East Norwalk, Co: Prentice Hall International Inc.; 1992. 

& Hulley SB, Cummings SR. Diseño de la investigación clínica: un enfoque 

epidemiológico. Barcelona: Doyma; 1993. 

245


& Fletcher RH, Fletcher SW, Wagner EH. Epidemiología clínica. Aspectos 

fundamentales, 2ª ed. Barcelona: Masson; 1997. 

& Sackett DL, Haynes B, Tugwell P. Epidemiología clínica. Una ciencia básica para la 

medicina clínica. Madrid: Ediciones Díaz de Santos S.A.; 1989. 

& Benavides FG, Ruiz Frutos C, García AM. Salud laboral: Conceptos y técnicas para 

la prevención de riesgos laborales. Barcelona: Masson; 2000. 

& Salleras LL. Vacunaciones preventivas. Principios y aplicaciones. Barcelona: Masson; 

1997. 

& Departament de Sanitat i Seguretat Social. Bases per a la integració de la prevenció 

a la pràctica assistencial. Barcelona: Generalitat de Catalunya y DOYMA; 1993. 

& U.S. Preventive Services Task Force. Guía de actividades preventivas en la práctica 

médica. Una valoración de la efectividad de 169 intervenciones. Madrid: Díaz de 

Santos S.A.; 1992. 

& Salleras L. Educación sanitaria: Principios, métodos y aplicaciones. Madrid: Editorial 

Díaz de Santos; 1985. 

& Ley 14/1986 de 25 de abril. Ley General de Sanidad. Madrid: B.O.E. nº 102 de 29 

de abril de 1986. 

& Llei 15/1990 de 9 de julio. Llei d'Ordenació Sanitaria de Catalunya. Barcelona: 

D.O.G.C. nº 1324 de 30 de julio de 1990. 

& OMS. Formulación de estrategias con el fin de alcanzar la salud para todos el año 

2000. Ginebra: OMS; 1979. 

& Pineault R, Daveluy C. La planificación sanitaria: Conceptos, métodos y estrategias. 

Barcelona: Masson EG; 1985. 

246


MEDICINA LEGAL I TOXICOLOGIA 



Curs: 6è. 

Cicle: 2n 

Crèdits Teòrics: 3,6 Crèdits Pràctics: 5,4 

Professor Coordinador: Dr J.L. Domingo 

Departament Universitari: Ciències Mèdiques Bàsiques 

Descripció. Problemes medicolegals de la persona viva i del cadàver. Tipus i mecanismes 

de mort: semiologia cadavèrica general. Toxicologia forense, industrial i ambiental. 

Aspectes ètics i legals de l'exercici de la medicina. Concepte de legislació sanitària: la 

legislació sanitària estudia tota la parcel×la del dret que té a veure amb la sanitat: des 

de les condicions necessàries per a l'exercici de la professió fins a la responsabilitat 

professional; des de l'estatut legal dels metges com a treballadors fins als delictes contra 

la salut pública. 

Dr. Arturo Ortega Pérez. 

PROGRAMA DE MEDICINA LEGAL 

Objectius 

Objectiu general de la matèria. Aconseguir que els estudiants coneguin els aspectes 

teòrics i pràctics de la legislació sanitària i de l'ètica professional directament relacionades 

amb la seva activitat, aspectes que els donin un punt de vista ampli de la seva feina. 

Objectius específics. Capacitar l'alumnat per: 

· Comprendre els conceptes bàsics de la legislació sanitària necessaris per al 

desenvolupament professional. 

· Fer servir amb propietat els termes legals bàsics, definint-los correctament. 

· Saber si en una situació conflictiva determinada s'estan vulnerant els drets del pacient. 

· Conèixer el seus drets i els seus deures com a treballador. 

· Entendre les responsabilitats civils i penals de la seva feina. 

· Entendre la necessitat del secret professional i respectar-lo. 

· Saber comportar-se davant de la manca de consentiment del pacient per a un 

tractament. 

· Conèixer i aplicar el raonament ètic en la seva feina quotidiana. 

· Interessar-se per una actualització permanent dels seus coneixements i per una 

adquisició de noves habilitats, necessàries per a la millora de la seva feina. 

· Desenvolupar la capacitat crítica del seu treball i el gust pel treball ben fet, que 

l'ajudin a millorar la qualitat de l'atenció als pacients. 

247



PROGRAMA DE MEDICINA LEGAL (20 hores). 

1. El dret ens vincula a tots (1 hora). Quins aspectes del dret és important que conegueu? 

Necessitem normes. Les autoritats dicten les normes. En els jutjats s'investiga si s'ha 

incomplit la llei 

2. L'intrusisme (1 hora). Intrusisme. Com defensar-se dels intrusos? Medicina general i 

especialitats 

3. Els metges som treballadors (2 hores). Treball per compte d'altri. L'exercici lliure de 

la professió. Associacions professionals 

4. Salut laboral des del punt de vista legal (2 hores). Motivació i conceptes bàsics. La 

llei de prevenció de riscos laborals 

5. Drets i deures dels pacients (1 hora). La relació entre professional sanitari i pacient. 

Els drets dels pacients. Els deures dels pacients 

6. Deures afegits a la professió mèdica (1 hora). Anar enregistrant en la història clínica 

l'estat de salut del pacient. Escriure informes mèdics per a ell. Comunicar al jutjat 

aquelles lesions que hagi pogut causar un delicte. Omplir determinats documents 

(certificats i receptes). Substituir o auxiliar el metge forense en determinades 

situacions 

7. El dret a la confidencialitat (2 hores). La confidencialitat és una garantia social. Les 

lleis ens obliguen a guardar el secret. El secret en algunes situacions particulars. Les 

lleis castiguen la indiscreció. Però tampoc no és una obligació absoluta 

8. El dret a consentir (2 hores). Definició. La informació que cal donar. Els formularis 

de consentiment. Importància medicolegal del consentiment. Conseqüències 

d'actuar sense el consentiment del pacient. Intervencions exemptes del consentiment 

9. La història clínica: un registre imprescindible (2 hores). Definició i funcions de la 

història clínica. Com convertir la història clínica en una prova favorable? El pacient 

té accés a la seva història clínica? Quant de temps ha de conservar-se? 

10. La responsabilitat professional del metge (2 hores). Què és la responsabilitat 

professional? Com és un judici per responsabilitat professional? En quins elements 

es basa el jutge per determinar la responsabilitat professional?. Alguns consells per 

prevenir i tractar el problema de la inculpació en una demanda 

11. Generalitats sobre l'ètica (2 hores). Els fonaments de la moral. El judici moral. Ètica 

aplicada. Ètica cívica. Ètica de les professions. Claus de l'ètica sanitària 

12. L'ètica professional dels metges (2 hores). El Codi deontològic dels metges. La 

qualitat de l'activitat professional. Objecció de consciència. Denúncies a altres 

professionals sanitaris. La investigació. La publicació científica. Altres problemes 

ètics sanitaris: donació d'òrgans, reproducció assistida, clonació, eutanàsia, 

avortament, disminuïts psíquics i incapacitats, ancians, nens, malalties infeccioses i 

drogodependències. 

248


Bibliografia 

& Antón P, Buquets M. Legislación y ética profesional. Barcelona: Edicions de la 

Universitat de Barcelona; 1997. 

& Arroyo P et al. Ética y legislación en enfermería. Madrid: McGraw-Hill/ 


& Corbella J. Curs de legislació sanitària. Barcelona: Thassàlia; 1995. 

& Gisbert Calabuig, J.A. Medicina Legal y Toxicología. 6a ed. Barcelona: Salvat; 1998. 

& Jiménez M. Legislación/Derecho Sanitario. Barcelona: Editorial Jims; 1993. 

& Martin A. El Derecho de los profesionales sanitarios. Madrid: Ediciones Díaz de 

Santos; 1992. 

& Ortega A. El gabinete como empresa (Unidad 9). Gestión de personal y gestión 

comercial (Unidad 10). En: Organización y gestión del área de trabajo. Madrid: 

McGraw-Hill/ Interamericana; 2000. 

& Serrat D. Manual de normativa médica y sanitaria. Madrid: Ed. Cólex; 1998. 

PROGRAMA DE TOXICOLOGIA 

Professor responsable: Dr. Josep Lluís Domingo Roig 

Objectius 

Aconseguir aprendre els principis fonamentals de la toxicologia clínica, laboral i 

mediambiental i la seva aplicabilitat a les ciències de la salut. 


Toxicologia general 

1. Toxicologia general 

2. Etiologia i epidemiologia de les intoxicacions 

3. Conceptes d'interès en toxicologia 

4. Toxicocinètica I: absorció, distribució i excreció de tòxics 

5. Mecanismes de toxicitat 

6. Toxicocinètica II: factors que modifiquen la toxicitat. Biotransformació de tòxics 

Toxicologia clínica 

7. Toxicologia sistèmica 

8. Terapèutica general de les intoxicacions Ús d'antagonistes i antídots en les 

intoxicacions 

Toxicologia social 

9. Patologia tòxica per fòsfor 

10. Patologia tòxica per monòxid de carboni 

11. Intoxicació cianhídrica i sulfhídrica 

12. Patologia tòxica per alcohols 

13. Patologia tòxica per tabac 

14. Risc i patologia tòxica per drogues d'abús 

15. Intoxicacions per medicaments 

16. Intoxicacions per aliments 

249


17. Intoxicacions per bolets 

18. Patologia tòxica per àcids corrosius i àlcalis càustics 

Toxicologia industrial 

19. Efectes tòxics dels metalls: generalitats 

20. Risc i patologia tòxica per plom, cadmi, mercuri, arsènic i altres metalls de potencial 

interès toxicològic 

21. Risc i patologia tòxica per hidrocarburs i dissolvents 

22. Risc i patologia tòxica per insecticides 

23. Risc i patologia tòxica per substàncies metahemoglobinitzants 


Desenvolupament de diversos casos pràctics d'intoxicacions clíniques, de tipus laboral 

i/o mediambiental. 

Avaluació 

80%: Examen tipus test amb resposta múltiple. 20%: Resolució d'un cas clínic. 

Bibliografia 

1r bloc 

& Amdur MO, Douh J, Klaasen CD. Casarett and Doull's Toxicology: The Basic Science 

of Poisons, 4th edition. New York, USA: Pergamon Press; 1995. 

& Chang LW. Toxicology of Metals. Boca Raton, FL, USA: CRC Lewis Publ.; 1996. 

& Gisbert Calabuig JA. Medicina legal y Toxicología. 4a edició. Barcelona: Editorial 

Salvat; 1996. 

& ladrón de guevara J, Moya Pueyo V. Toxicología Médica, Clínica y Laboral. Madrid: 

Interamericana McGraw-Hill; 1995. 

& Marruecos L, Nogué S, Nolla J (1993) Toxicología Clínica. Barcelona: Springer- 

Verlag Ibérica; 1993. 

2n bloc 

& Bezman Tarcher A. Principles and Practice of Environmental Medicine. Plenum 

Medical Book Company, New York.;1992. 

& Ellenhorn MJ, Barceloux DJ. Medical Toxicology: Diagnosis and Treatment of Human 

Poisoning, 2nd edition. Amsterdam: Elsevier; 1996. 

& Gossel TA, Bricker JD. Principles of Clinical Toxicology. 3rd edition. New York: 

Raven Press;1994. 

& Nogué S. (1992) Toxicología. En: MEDICINA INTERNA de Farreras P y Rozman C. 

pp 2525-2562. 12a edició. Bercelona: Ed. Doyma; 1992. 

& Rosenstock L, Cullen MR. Textbook of Clinical, Occupational and Environmental 

Medicine. Philadelphia: WB Saunders Co.; 1994. 

250


ASSIGNATURES OPTATIVES DE L'ENSENYAMENT 

DE MEDICINA 2001-2002 

ASSIGNATURA ACOTAMENT CICLE CRÈDITS 

1 INFORMÀTICA MÈDICA ....................................................................... 48 ................ 1r ........... 6 

2 ANÀLISI D'IMATGE:APLICACIONS DIAGNÒSTIQUES ........................................ 1r ........... 6 

3 TÈCNICA ANATÒMICA ......................................................................... 25 ................ 1r ....... 4.5 

4 ANATOMIA RADIOLÒGICA I TOPOGRÀFICA ..................................................... 1r ....... 4.5 

5 REPARACIÓ I REGENERACIÓ TISSULAR ................................................................. 1r ....... 1.5 

6 TÈCNIQUES DE MICROSCOPIA ......................................................... 50 ................ 1r ........... 3 

7 BIOMECÀNICA CLÍNICA ............................................................................................. 1r ........... 3 

8 MEDICINA NUCLEAR CLÍNICA .................................................................................. 1r ....... 4.5 

9 ANATOMIA QUIRÚRGICA ................................................................................. 1r i 2n .......... 3 

01 DROGODEPENDÈNCIES ....................................................................... 50 ........ 1r i 2n ...... 4.5 

11 MEDICINA DE L'ESPORT ....................................................................... 45 ........ 1r i 2n .......... 6 

12 ARTERIOESCLEROSI .............................................................................................. 1r i 2n .......... 3 

13 ELEMENTS PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT EN LA PRÀCTICA CLÍNICA 45 ........ 1r i 2n ...... 1.5 

14 AL·LÈRGIA I IMMUNOLOGIA CLÍNICA ................................................................... 2n .......... 6 

15 OTOLOGIA I AUDIOLOGIA ....................................................................................... 2n .......... 3 

16 TÈCNIQUES QUIRÚRGIQUES .................................................................................... 2n ...... 4.5 

17 ONCOLOGIA .................................................................................................................. 2n ...... 7.5 

18 DIAGNÒSTIC CITOLÒGIC ................................................................... 30 ................ 2n ...... 4.5 

19 MEDICINA D'URGÈNCIES ........................................................................................... 2n ...... 7.5 

20 CIRURGIA DE TRANSPLANTAMENTS ............................................... 30 ................ 2n ...... 4.5 

21 PSIQUIATRIA INFANTIL ......................................................................... 30 ................ 2n ...... 4.5 

22 REHABILITACIÓ .............................................................................................................. 2n .......... 3 

23 MEDICINA INTENSIVA I CRÍTICA .............................................................................. 2n .......... 6 

DISTRIBUCIÓ DELS CRÈDITS OPTATIUS SEGONS PLA D'ESTUDIS 

1r CICLE ........................................................................................................................ 24 

2n CICLE ..................................................................................................................... 19.5 

TOTAL .......................................................................................................................... 43.5 

OFERTA DE MATÈRIES OPTATIVES A PRIMER CICLE 

IMPORTANT 

1. Es recomana la realització total dels crèdits optatius de primer cicle, entre primer i 

segon de Medicina, 12 crèdits cada curs. 

2. Per raons del contingut d’algunes matèries, la seva realització s'aconsella a partir 

de segon curs de Medicina. 

Consulteu els itineraris curriculars recomanats pel centre! 

3. A més, el centre recomana que l’alumne no sobrepassi el nombre de crèdits optatius 

que s'indiquen a l’itinerari curricular, per tal que l’oferta d’assignatures optatives 

arribi a tots els alumnes i, així, poder garantir que tot estudiant pugui escollir 

assignatures optatives. 

251


FITXES D’IDENTIFICACIÓ DE LES MATÈRIES OPTATIVES DE 

PRIMER CICLE 

INFORMÀTICA MÈDICA 


Caràcter: optativa 


Cicle: 1r i 2n 


Professor responsable: Dra. Victòria Arija Val 


Descripció. Principis generals d'informàtica. Nocions bàsiques del sistema operatiu 

(DOS). Aplicacions en el context de l'activitat mèdica. Tractament de textos. Base de 

dades. Gràfics. Paquet estadístic. 

Objectius. Iniciar l'alumnnat en els coneixements i les habilitats de l'ús de programes 

informàtics útils en el desenvolupament de la ciència mèdica. 


Unitats didàctiques 

U0. Introducció a l'ús de l'ordinador personal. SISTEMES OPERATIUS: MS-DOS 

U1. Fonaments de DOS. Gestió d'unitats i arxius. Ordres internes i externes. Fitxers 

d'ordres. Seguretat en MS-DOS 

MS-WINDOWS 

U2. Fonaments de MS-Windows Elements fonamentals de MS-Windows. 

Administrador de programes: gestió d'aplicacions a MS-Windows 

U3. Administrador d'arxius. Gestió de directoris i arxius 

U4. Execució de MS-Windows. Proposta de treball amb MS-Windows 

INTERNET 

U5. Fonaments d'Internet. Estructura i elements fonamentals a Internet. Elements 

necessaris per connectar-se a Internet 

U6. Serveis d' Internet: World Wide Web. Correu electrònic. Llistes de correu. Grups 

de notícies. FTP. Buscar informació a Internet 

PROGRAMA DE PROCESSAMENT DE TEXTOS: MS-WORD 

U7. Introducció al processador de textos Word. Entrar a Microsoft Word. Funcions 

d'arxiu: obrir, crear, imprimir, guardar un document. Sortir de Microsoft Word. 

Barra d'estris. Ajudes de Word 

U8. Definició de documents. Edició d'un text. Preparació de la pàgina. Presentació 

de documents. Punt d'inserció. Esborrar, copiar, moure un text. Cercar i substituir 

un text. Ortografia 

U9. Format. Donar format a un text. Marques i caràcters especials. Alineació. Sagnia. 

Espaiat. Estils. Plantilles. Autoformat 

252


U10. Capçaleres i peus de pàgina. Inserció de capçaleres i peus de pàgina. Camps. 

Numeració de les pàgines. Notes de peu de pàgina 

U11. Inserció d'elements. Tabuladors. Gràfiques. Taules. Columnes. Inserir marcs. 

Importar gràfics. Crear gràfics. Inserir una expressió matemàtica. Tabulacions. 

Crear i editar una taula. Crear un document amb columnes. 

U12. Documents llargs. Utilitats. Inserir, localitzar i editar un marcador. Barres d'eines. 

Finestres d'un document. Esquematitzar un document. Documents mestres. 

Macros 

PROGRAMA MS-ACCESS 

U13. Bases de dades relacionals. Creació d'una base de dades. Definir bases de dades 

relacionals. Nivells i objectes d'una base de dades relacional. Entrar a MS-Access. 

Crear i obrir un arxiu. Copiar, reanomenar i eliminar objectes 

U14. Formularis per a l'entrada de dades. Crear un formulari: ús de l'assistent, tipus 

predefinits, finestra de disseny, caixa d'estris controls i propietats 

U15. Edició, cerca, ordenació i filtres. Afegir, esborrar, buscar, reemplaçar i ordenar 

registres. Desplaçament entre camps i registres. Filtres 

U16. Importació i exportació de dades. Importació i exportació de dades. Tipus d'arxiu 

ASCII. Importació i exportació de dades ASCII en format fitxer 

U17. Informes. Crear un informe: ús de l'assistent, tipus predefinits, finestra de disseny, 

caixa d'estris i tipus de controls. Crear control i establir propietats. Imprimir un 

informe 

U18. Gestió d'una base de dades relacional. Estructura relacional normalitzada. Nom 

d'un camp. Relacions entre taules 

DISSENY DE GRÀFICS: MS-POWERPOINT 

U19. Introducció i elements del PowerPoint. Característiques principals d'una 

presentació. Entrada i sortida. Pantalles. Menús. Quadres de diàleg 

U20. Element de treball. Treball amb barres d'eines 

U21. Edició i importació de gràfics. Atributes. Selecció de tècniques bàsiques. Edició 

dels atributes. Color 

U22. Creació de presentacions. Impressió. Mètodes de creació. Patró de diapositives. 

Mètodes de visualització. Organització de transparències. Impressió de 

diapositives i documents 

Avaluació 

Es realitzarà un examen final teoricopràctic el mes de febrer en finalitzar l'assignatura 

quadrimestral i un altre, el mes de setembre. L'examen teòric constarà de preguntes 

tipus test. L'examen pràctic consistirà en la realització d'exercicis a l'ordinador. Cada 

part correspondrà al 50% de la nota final. 

253


Bibliografia 

& Deitel HM. Introducción a los sistemas operativos. Addison-Wesley; 1987. 

& Pedraza L. Informática médica. Méjico: Mc Graw-Hill Interamericana; 1998. 

& Microsoft Corp. Microsoft Windows. Manual del usuario. Microsoft Corp.; 1992. 

& Oliveri N, Sosa-Iudicissa M, Gamboa C. Internet, telemática y salud. Buenos Aires: 

Editorial Médica Panamericana; 1997. 

& Oliveri N, Sosa-Iudicissa M, Gamboa C. Internet, telemática y Salud. Buenos Aires: 

Editorial Médica Panamericana; 1997. 

& Pedraza L. Informática Médica. México. McGraw-Hill Interamericana Editores S.A. CV 

& Arboles S. Word 97. Fácil y rápido. Barcelona: Inforbook's; 1997. 

& Microsoft. Microsoft Access97 Visual Basic paso a paso. Madrid: Mc Graw-Hill 


& Peña R. Access 97. Curso práctico para principiantes. Barcelona: Inforbook's; 1997. 

& Microsoft. Microsoft PowerPoint para Windows 95 paso a paso. Madrid: Mc Graw- 

Hill Interamericana; 1996. 

& Yebes López E, Romero Aires C. Guía Visual de PowerPoint 97. Madrid: Ediciones 

Anaya Multimedia, S.A.; 1997. 

254


TÈCNIQUES DE MICROSCÒPIA 


Caràcter: optativa Programació: 1r quadrimestre 



Professor responsable: Dra. María José Figueras 


Descripció. El microscopi òptic: tipus i aplicacions. El microscopi electrònic: tipus i 

aplicacions. Preparació de mostres biològiques per microscòpia. 

Objectius 

Introduir l'alumnat en les tècniques de diagnòstic microscòpic per estudiar mostres 

biològiques clíniques. 


Inclou un total de 10 temes, d'acord amb el programa: introducció històrica que descriu 

el desenvolupament dels tipus de microscopis, diversos temes destinats a l'estudi de 

cada un dels instruments i de les tècniques de preparació de les mostres. Al llarg de tot 

el programa es farà especial èmfasi en l'aplicació que cada una de les tècniques té en 

biomedicina. 

1. Introducció. Introducció històrica a l'estudi de les cèl·lules i teixits. Tipus cel·lulars i 

limitacions de les cèl·lules i teixits biològics per estudiar-los al microscopi 

2. Microscopi estereoscòpic. Descripció de les parts que el formen. Formació de la 

imatge. Maneig i aplicacions. 

3. Microscopi òptic Característiques dels elements mecànics i òptics. Conceptes 

associats: obertura numèrica, límit de resolució, profunditat de camp. Formació de 

la imatge. Càlcul de l'augment i formes d'expressar-lo en una imatge. El microscopi 

invertit i les aplicacions 

4. Tècniques de preparació de les mostres per microscòpia òptica. Tècniques de 

preparació de les cèl·lules i teixits per estudiar-los al microscopi òptic. Aplicacions 

específiques de la microscòpia òptica en medicina 

5. Bases de funcionament dels microscopis òptics especials i les aplicacions. Microscopi 

de contrast de fases. Microscopi de contrast interdiferencial. Microscopi de camp 

fosc. Microscopi de llum polaritzada. Microscopi de llum ultraviolada o fluorescència. 

Microscopi confocal. L'anàlisi d'imatge i les aplicacions 

6. Microscòpia electrònica. Principis del funcionament del microscopi electrònic en 

comparació amb el microscopi òptic. Tipus de microscopis electrònics: microscopi 

electrònic de transmissió i microscopi electrònic de rastreig. Comparació del 

funcionament 

255


7. Tècniques de preparació de les mostres per microscòpia electrònica. Comparació 

de les tècniques de preparació pel microscopi electrònic de transmissió amb les 

del microscopi òptic: fixació, deshidratació i inclusió. Tècniques de preparació pel 

microscopi electrònic de rastreig, comparació amb les tècniques de preparació per 

microscòpia electrònica de transmissió. Aplicacions de les tècniques de microscòpia 

electrònica en l'estudi de tumors 

8. Consideracions importants. Criteris per seleccionar l'instrument i la tècnica més 

adients per a l'estudi de les cèl·lules i els teixits biològics 

9. El microscopi electrònic com a instrument analític. Microanàlisi de raigs X, principis 

de funcionament. Tècniques de preparació de les mostres. Aplicacions de 

microanàlisi de raigs X en medicina. 

10. Nous avenços en microscòpia electrònica i les aplicacions. Tècniques de baixes 

temperatures. Microscopi electrònic de rastreig d'emissió de camp. Microscopi 

electrònic de rastreig ambiental. 


Les pràctiques són obligatòries i estan destinades que l'alumnat segueixi el procés 

d'una mostra de teixit des de l'extracció de l'organisme viu fins a la visualització, tant al 

microscopi òptic com a l'electrònic. Així mateix, hi ha una pràctica destinada a la 

utilització dels microscopis òptics especials. 

REALITZACIÓ DE TREBALLS PER PART DELS ALUMNES 

Per donar una visió pràctica de les aplicacions que tenen en biomedicina les tècniques 

que s'expliquen, els alumnes han de realitzar en grups de 3 una exposició de 10 minuts 

a classe d'un treball publicat en una revista científica. Aquestes publicacions les 

seleccionen els alumnes amb la supervisió del professor. 

Pràctica 1. Microscòpia electrònica. Introducció i preparació de solucions fixadores. 

Fulls de protocol. Extracció de la mostra. Fixació. Osmificació 

Pràctica 2. Processament de mostres. Microscòpia electrònica de transmissió. 

Deshidratació i preparació de resines, inclusió. Autoinclusió. Muntatge i preparació de 

mostres per micròscopia electrònica de rastreig i microanàlisi de raigs X. Metal·lització 

Pràctica 3. Preparació de talls per microscòpia electrònica de transmissió. Observació 

de mostres per microscòpia electrònica de rastreig 

Pràctica 4. Observació de les mostres al microscopi electrònic de transmissió. Tècniques 

de microanàlisi de raigsX-SEM 

Pràctica 5. Microscòpia òptica. Utilització i maneig dels diferents tipus de microscopis. 

Fluorescència, camp clar, contrast de fases interferències. Valoració final de les pràctiques 

Avaluació 

L'avaluació es realitza a través d'un únic examen final que conté preguntes tipus test i 

de concepte. L'assignatura se supera amb una nota de 5 sobre 10. Tant l'actitud de 

l'alumnat a les classes pràctiques com la presentació del treball seran tingudes en 

compte en l'avaluació final. 

256


Bibliografia 

& Bargalló R. El microscopi electrònic de transmissió aplicat a la biologia. Introducció: 

descripció, maneig i optimització. Barcelona: Ed. Universitas 52; 1993. 

& Bozzola JJ, Russell LD. Electron Microscopy. Boston: Jones & Bartlett; 1992. 

& Ghadially FN. Diagnostic Electron Microscopy of Tumours. Londres: Ed. Butterworths; 

1985. 

& Grimstone AV. El microscopio electrónico en biología. Barcelona: Ed. Omega; 1981. 

& Johannessen JV. Electron microscopy in human Medicine. vol. I-XI. New York: Ed. 

McGrawHill International Book Company; 1978-1993. 

& Mercer EH, Birbeck MSC. Manual de microscopía electrónica para biólogos. Madrid: 

Ed. H. Blume; 1979. 

& Pluta M. Advanced light Microscopy. Vol I. Amsterdam: Ed. Elsevier; 1988. 

& Pluta M. Advanced light Microscopy. Vol II. Amsterdam: Ed. Elsevier; 1989. 

& RubbI CP. Light Microscopy. UK: Ed. Willey; 1994. 

& Sauret M. Microscopia. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona; 1984. 

257


ANÀLISI D'IMATGE: APLICACIONS DIAGNÒSTIQUES 






Professor responsable: Dra. Maria Rosa Fenoll Brunet 


Descripció: Anàlisi d'imatge. Processament digital d'imatges. Arquitectura bàsica i 

instruments perifèrics. Captació, manipulació, digitalització, visualització, mesura, base 

de dades i sortida d'imatges. Introducció a les aplicacions mèdiques per especialitats. 

Mètodes d'obtenció d'imatges. 

Objectius 

Introduir i familiaritzar l'alumne en l'ús de sistemes actuals de processament d'imatges. 

Donar a conèixer les aplicacions del processament analític d'imatges. 

Inculcar un cert sentit crític i analític en visionar o "analitzar qualsevol imatge biomèdica" 

i donar a conèixer, a més, la possibilitat de quantificar, selectivament, allò que més 

pugui interessar d'una imatge o bé, d'un conjunt d'imatges. 

Introduir i familiaritzar l'alumne en les diferents metodologies d'obtenció d'imatges. 


1. Fonaments del tractament i quantificació d'imatges (morfometria, reconstrucció 

3D, densitometria, colorimetria, digitalització d'imatges) 

2. Introducció en els diferents mètodes d'adquisició d'imatges (fotografia de 35mm, 

vídeo). 


1. Estudi de l'ull com a càmera fotogràfica. 

2. Obtenció d'imatges amb fotografia de 35mm. Treball amb programa de simulació. 

3. Obtenció d'imatges amb videocàmera. Treball amb programa de simulació. 

4. Elaboració d'una producció audiovisual. Exercici de "roll-playing". 

5. Obtenció, transmissió i manipulació d'imatges digitals. Formats i transferència 

d'imatges. Aplicacions en l'àmbit de les ciències biomèdiques. 

6. Introducció pràctica a les tècniques d'anàlisi d'imatge. Aplicacions biomèdiques. 

7. Introducció pràctica a les tècniques de tractament digital d'imatge. Aplicacions 

biomèdiques. 

SEMINARIS 

Projeccions d'audiovisuals i treball amb grups de discussió. 

S'avaluarà l'activitat de l'alumne a les pràctiques i als seminaris. 

258


Avaluació 

Examen final (convocatòria de juny i setembre): 50 preguntes tipus test de resposta 

múltiple. Qualificació: aprovat (70-74% respostes encertades); notable (75-84% respostes 

encertades) i excel·lent (85-100% respostes encertades). Durada: 1 hora. 

A continuació, els alumnes que desitgin optar a MH realitzaran una prova escrita de 10 

preguntes curtes de caràcter conceptual. Durada: 30 minuts. 

Bibliografia 

8 Foto & video tutor (CD-ROM). Jaume Horrach. Palma de Mallorca. CIBAL 

Multimedia, cop. 1994. 

8 Oliveri, Nora. Internet, telemática y salud (CD-ROM). Buenos Aires. Médica 

Panamericana. Madrid cop. 1997. 

& Domingo Ajenjo A. Tratamiento digital de imágenes. Madrid: Anaya multimedia, 

DL.; 1993. 

& Baxes, GA. Digital image processing: principles and applications. New York: John 

Wiley & Sons, cop.; 1994. 

& Biomedical photography. John Paul Vetter. Boston: Butterworth-Heinemann, cop; 

1992. 

259


REPARACIÓ I REGENERACIÓ TISSULAR 





Crèdits teòrics: 1,5 

Professor responsable: Dr. Josep M. Tomàs 


Descripció: Reparació i regeneració. Mecanismes bàsics de reparació i regeneració de 

teixits i òrgans. Reacció inflamatòria. Models específics: teixits connectiu, muscular, 

epitelial i nerviós. 

Objectius 

Fer que l'alumnat comprengui els mecanismes de reparació i regeneració tissular en 

els àmbits estructural i ultraestructural i adquireixi un coneixement suficient dels factors 

modeladors d'aquests mecanismes, per entendre les alteracions morfofuncionals que 

estudiarà en un futur. 


1. Reparació i regeneració 

2. Mecanismes bàsics de reparació i regeneració de teixits i òrgans 

3. Reacció inflamatòria 

4. Models específics: teixits connectiu, muscular, epitelial i nerviós. 

Avaluació 

Prova escrita. 

Bibliografia 

& Desmouliere A, Tuchweber B (Eds.). Tissue repair and fibrosis the role of the 

myofibroblast. XVIII, 224 pp. 53 figs., 18 tabs. ISBN 3-540-65244-2 Springer; 1999. 

& Ziegler TR, Pierce GF, Herndon DN (Eds.). Growth factors and wound healing. 

basic science and potential clinical applications. XVIII, 365 pp. 61 figs. ISBN 0-387- 

94968-2; 1997. 

& Wekerle H, Graf H, Turner JD (Eds.). Cellular therapy. XII, 178 pp. 24 figs., 19 tabs. 

ISBN 3-540-63049-X Springer; 1997. 

& Lanigan SW (ed). Lasers in dermatology. XIV, 114 pp. 75 figs., 57 in color. ISBN 1- 

85233-277-8; 2000. 

260


TÈCNICA ANATÒMICA 






Professor responsable: Dra. Verónica Piera 


Descripció: Tècnica anatòmica 

Objectius 

Assignatura de caire pràctic en què es pretén que l'alumnat aprengui les tècniques de 

dissecció en el cadàver i consolidi els coneixements assolits en les altres matèries. 

Programa de classes teorico-pràctiques 

És una assignatura de caire pràctic que té com a element primordial les classes pràctiques. 

Les classes teòriques només s'utilitzen per a la preparació i el seguiment del treball a la 

sala de dissecció. 

1. Característiques de la dissecció en el cadàver fresc. Mètodes de conservació. 

Peculiaritats tècniques de la dissecció. Higiene a la sala de dissecció. 

2. Dors. Anatomia de superfície. Músculs superficials i profunds. Canal vertebral. 

Medul·la espinal. 

3. Coll. Triangles anterior i cervicals. 

4. Extremitat superior. Anatomia de superfície. Sistema venós superficial. Regió 

deltoïdal. Regió axil·lar. Braç. 

5. Regió ventral del colze. Avantbraç. Canell. Ma. 

6. Extremitat inferior. Anatomia de superfície. Regió glútia. Regió inguinocrural. Cuixa. 

7. Regió poplítia. Cama. Turmell. Peu. 

8. Cavitat toràcica. Anatomia de superfície. Paret toràcica. 

9. Cavitat abdominal. Anatomia de superfície. Regions topogràfiques. Músculs 

anterolaterals de l'abdomen. 

10. Diafragma. Paret abdominal posterior. 


Sessions de dissecció de les diferents regions, dirigides per un professor. 

Avaluació 

Avaluació continuada, no hi ha examen final. S'exigeix la presentació d'un treball. 

261


Bibliografia 

& Gosling JA. [ y col.]. Anatomía Humana. 2ª ed. Madrid: Mosby - Doyma; 1994. 

& Jacobs JJ. Manual de disección humana de Shearrer. 7ª ed. México: Interamericana 


& Rohen JW, Yokochi CH. Atlas fotográfico de Anatomía Humana. 3ª ed. Barcelona: 


262


ARTERIOESCLEROSI 








Descripció: Epidemiologia, factors de risc, patogènia, manifestacions clíniques, prevenció 

i tractament de l'arteriosclerosi. 

Recomanació: Realitzar-la a partir de segon curs de Medicina. 

Objectius 

Aprofundir en aspectes relacionats amb l'arteriosclerosi. 


1. Definició d'arteriosclerosi. Malalties derivades de l'arteriosclerosi. 

2. Estructura de la paret arterial 

3. Mecanismes fisiològics de la regulació del to arterial i la pressió sanguínia 

4. Anatomia patològica de la lesió ateromatosa 

5. Patogènia de l'arteriosclerosi 

6. Regulació de la resposta cel·lular i fibrosa 

7. Trombosi i arteriosclerosi. Introducció als mecanismes hemostàtics. 

8. Epidemiologia de l'arteriosclerosi i les malalties cardiovasculars 

9. Factors de risc de l'arteriosclerosi: definició, epidemiologia. 

10. Alteracions dels lípids i lipoproteïnes plasmàtiques, i arteriosclerosi. 

11. Evidències de la predisposició genètica a l'arteriosclerosi. 

12. Factors ambientals que predisposen a l'arteriosclerosi: dieta. 

13. Factors ambientals que predisposen a l'arteriosclerosi: tabaquisme, sedentarisme, 

estrès. 

14. Regressió de l'arteriosclerosi 

15. Prevenció i tractament de l'arteriosclerosi: present i futur. 


En grups de 5 persones s'elaborarà un treball sobre el tema suggerit pels tutors. 

El treball tindrà format de "pòster". Aquest treball serà presentat i discutit davant la 

classe. 

263


Aspectes concrets que es tractaran en les sessions pràctiques: 

1. Elaboració d'un pòster amb informació científica (què és un pòster, com es fa i per 

a què serveix). 

2. Cerca de material bibliogràfic (estratègies, suport informàtic). 

3. Presentació de resultats científics. 

4. Discussió de resultats. 

Avaluació 

Examen tipus resposta múltiple i elaboració d'un treball (pòster) d'acord amb 

l'ensenyament pràctic. Els criteris d'avaluació estaran basats en el coneixement de la 

informació donada a classe. 

264


ELEMENTS PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT EN LA PRÀCTICA CLÍNICA 

Càrrega docent: 1.5 crèdits 





Professor responsable: Eduard Prats Alonso 


Descripció: Relació metge-malalt. Formació continuada. 


Objectius 

Iniciar l'alumne en el camp de la relació metge-pacient, incorporant coneixements de 

comunicació interpersonal i d'empatia. 

Significar el paper del metge i sanitaris en general, com a "persones comprensives" dels 

pacients i dels seus problemes. 

Introduir l'alumne en el procés assistencial, facilitant-li els elements suficients per tal 

d'analitzar problemes i iniciar-se en la presa de decisions. 

Aconseguir que el sanitari es vegi a si mateix com l'agent del procés curatiu del malalt. 


1. El tracte metge-pacient (I). El pacient i les seves necessitats. 

2. El tracte metge-pacient (II). La relació interpersonal. 

3. El tracte metge-pacient (III). La relació professional. 

4. Intel·ligència emocional 

5. L'entrevista clínica en situacions d'estrès, dolor i deficiències mentals. 

6. El procés de la mort 

7. Valor dels valors en la relació metge-pacient 

Bibliografia 

& Principios de ética biomédica. Tom L.Beauchamp, James F. Clildress. Ed. Masson 

1999 

& Antropologia del cuidar. F.Torralba. Ed. Fundación Mapfre Medicina. 1998 

(Disponible en l'Iinstitut Borja de Bioètica. Tf.93 674 47 66) 

& Etica y costes en medicina intensiva. A.Net editor. Ed Springer.Verlag Ibérica. 

Barcelona 1996 

& El dominio de la vida. R.Dworkin. Ed. Ariel 1994 

265


BIOMECÀNICA CLÍNICA 






Professor responsable: Rodrigo Miralles Marrero 


Descripció: Biomecànica general. Biomecànica dels teixits biològics. Biomecànica de 

la columna vertebral, extremitat superior i extremitat inferior. Biomecànica dels 

moviments. Patologia dels moviments: trastorns de l'alineació, artrosi, desviacions del 

raquis i del peu, trastorns de la marxa. 



1. Evolució humana 

2. Biomecànica del sistema ossi 

3. Biomecànica del sistema articular 

4. Biomecànica del sistema muscular i nerviós 

5. Biomecànica de la cintura escapular 

6. Biomecànica del colze 

7. Biomecànica de la pronosupinació 

8. Biomecànica del canell 

9. Biomecànica de la mà 

10. Biomecànica del raquis 

11. Biomecànica de la cintura pelviana i coxofemoral 

12. Biomecànica del genoll 

13. Biomecànica del turmell i del peu 

14. Biomecànica de la postura i de la marxa normal 

Avaluació 

Participació a classe. 

Examen final. 

Bibliografia 

& Fisiología Articular. Kapandji AI. Panamericana, 1998 

& Biomecánica clínica del aparto locomotor. Miralles Marrero RC. Masson SA, 1998. 

& Lecciones básicas de biomecánica del aparto locomotor. Viladot Voegeli A. Springer, 

2001 

266


ANATOMIA QUIRÚRGICA 






Professor responsable: Daniel del Castillo Déjardin 


Descripció: Anatomia de regions quirúrgiques. Vies d'accés. Estudi monogràfic de la 

regió cervical, tòrax, cap i extremitats. Estudi monogràfic de l'abdomen. 



1. Concepte de cirurgia 

2. Tècnica quirúrgica bàsica 

3. Cap i coll 

4. Paret abdominal i diafragma 

5. Peritoneu 

6. Cavitat abdominal I 

7. Cavitat abdominal II 

8. Cavitat abdominal III 

9. Cavitat abdominal IV 

10. Anatomia topogràfica i morfològica de les venes de les extremitats inferiors 

11. Extremitat superior: anatomia topogràfica. 

12. Extremitat inferior: anatomia topogràfica. 

13. Cavitat toràcica: anatomia topogràfica del mediastí. 

14. Glàndula mamària i estructures annexes 

15. Anatomia distributiva del sistema arterial i venós 

16. Anatomia endoscòpica 


Pràctiques hospitalàries: 

L'alumne assistirà a les sessions operatòries del servei "Sala d'operacions" i haurà de 

realitzar la descripció escrita dels principals elements i plans anatòmics de la intervenció 

quirúrgica escollida per ell mateix d'entre les que es fan aquell dia en el bloc quirúrgic. 

El tutor orientarà l'alumne sobre els principals aspectes anatomicoquirúrgics de les 

intervencions. 

Pràctiques de dissecció interactiva i audiovisuals: 

L'alumne s'iniciarà en les tècniques quirúrgiques bàsiques de dissecció per mitjà de 

mitjans audiovisuals informatitzats i interactius (vídeo i CD-ROM). 

267


Avaluació 

Es realitzarà un examen final de l'assignatura en forma de test, el qual es valorarà en un 

70% de la nota final. El treball escrit de descripció anatomicoquirúrgica es valorarà en 

un 30% de la nota final. L'assistència a les sessions pràctiques i l'entrega del treball 

corresponent són una condició indispensable per poder-se presentar a l'examen. Els 

casos d'excepcionalitat han de ser consultats personalment amb el Dr. Daniel del Castillo. 

268


DROGODEPENDÈNCIES 






Professor responsable: Joaquín Ruiz Herrero 


Descripció: Conceptes generals. Epidemiologia. Tipus d'addicions. Politoxicomania. 

Clínica somàtica. El malalt, la família i l'entorn. Actitud del metge i de l'equip 

pluridisciplinari. Pautes de desintoxicació. Tipus de tractament rehabilitador. 


1. Introducció 

2. Història i evolució de la toxicomania 

3. El desenvolupament de la personalitat en l'adolescència 

4. Alcoholisme I 

5. Alcoholisme II 

6. Psicoestimulants I 

7. Psicoestimulants II 

8. Tabaquisme 

9. Opiacis I 

10. Opiacis II 

11. Psicodislèptics 

12. Psicofàrmacs i politoxicomania 

13. Prevenció: marc conceptual 

14. Aspectes medicolegals de la drogoaddicció 

269


MEDICINA DE L’ESPORT 






Professor responsable: Luis Franco Bonafonte 


Descripció: Fisiologia de l'exercici físic. Mètodes d'estudi de l'exercici físic. Exercici 

físic, salut i malaltia. 


Objectius 

Proporcionar a l'alumne l'adquisició de coneixements sobre els mecanismes bàsics de 

funcionament de l'organisme humà durant l'exercici, fent ressaltar les seves relacions 

amb la promoció de la salut, així com amb el rendiment físic i amb l'entrenament esportiu. 

Identificar les fonts i les vies del metabolisme energètic disponibles i la seva utilització 

en les diferents situacions imposades per l'exercici físic. 

Identificar les parts components del múscul esquelètic. Conèixer la teoria de la contracció 

muscular. Descriure els tipus de fibres esquelètiques i la seva relació amb el rendiment físic. 

Identificar els volums respiratoris. Conèixer els mecanismes d'intercanvi de gasos, la 

seva relació amb l'equilibri àcid-base i les seves modificacions enfront l'exercici físic. 

Conèixer les teories bàsiques del control de la ventilació durant l'exercici. 

Identificar les respostes hemodinàmiques a l'exercici estàtic i dinàmic. 

Identificar els factors ambientals que influeixen sobre el rendiment esportiu, amb especial 

atenció a les adaptacions fisiològiques a l'altitud i a la calor. 

Conèixer les respostes endocrines a l'exercici. 

Conèixer les respostes fisiològiques amb l'ús de diferents recursos ergogènics. 

Integrar els conceptes fisiològics en els diferents tipus d'activitat física i els seus efectes 

sobre la salut. 


· Nutrició. Bioenergètica. 

· Neuromuscular 

· Respiració. Circulació. 

· Medi ambient i exercici 

· Sistema endocrí 

· Altres adaptacions fisiològiques a l'exercici 

· Recursos ergogènics 

· Efectes fisiològics de l'entrenament físic 

· Efectes de l'entrenament i l'exercici per a la salut 

· Antropometria 

270



Crèdits pràctics: 30 (dimarts, dimecres i dijous de 9-11 h). 

1. Ergometria, mesura de treball: banc, cicloergòmetre i tapís rodant. 

2. Classificació de les modalitats esportives: Valoració funcional. Concepte. 

3. Tècniques ergomètriques: directes i indirectes. 

4. Test submàxims i màxims en cicloergòmetre i en tapís rodant. 

5. Valoració del metabolisme aeròbic: mesura del VO2 màx. en circuit obert. 

6. Valoració del metabolisme anaeròbic: test de Margaria, test de Wingate, test de 

salt. 

7. Valoració del metabolisme anaeròbic: test de determinació de lactacidèmia. 

8. Transició aerobicoanaeròbica: determinació segons mètode respiratori i metabòlic. 

9. Respostes ventilatòries en l'exercici dinàmic. 

10. Respostes cardiovasculars en l'exercici dinàmic i estàtic. 

11. Antropometria. Composició Corporal. 

12. Bateria Eurofit. 

13. Adaptacions electrocardiogràfiques en l'exercici físic. 

Criteris d'avaluació. 

- Assistència obligatòria al 80% de las pràctiques. 

- Seminaris: Presentació i discussió en públic d'un tema de medicina de l'esport o 

fisiologia de l'exercici relacionat amb el programa de l'assignatura. 

- Examen de 50 preguntes tipus test. 

Bibliografia 

Que es pot trobar a la biblioteca de la facultat. 

Llibres: 

& ASTRAND, P.O.; RODAHL, L. Fisiologia del trabajo físico. 

& McARDLE, W.D.; KATCH, F.I.; E. FATCH, U.L. Fisiología del ejercicio: energía, 

nutrición y rendimiento humano. 

& BARBANY, J.R. Fisiología del esfuerzo. 

& BROOKS, G.A.; FAHEY, T.A. Exercise physiology: human bioenergetics and its 

applications. 

& STRAUSS, R.H. Sports Medicine. 

& WILMORE, COSTILL. Fisiología del ejercicio. 

& LOPEZ CHICHARRO, J. Fisiología del ejercicio. 

Revistes: 

& Medicine and Science in Sports and Exercise. Official Jounal of th American College 

of Sports 

271


ANATOMIA RADIOLÒGICA I TOPOGRÀFICA 


Caràcter: optativa Programació: 2n quadrimestre 

Cicle: 1r 


Professor responsable: Dr. Pedro Cobos 


Descripció. Anatomia topogràfica. Obtenció i estudi d'imatges per TC, RMN, ECO, 

DIVAS, raigs X i gammagrafia. 

Objectius 

L'alumnat ha d'aprendre a reconèixer qualsevol estructura del cos humà en estat de 

salut, mitjançant les tècniques actuals d'imatge i radiodiagnòstic. 

Recomanació: és preferible realitzar aquesta assignatura a partir de segon curs de 

Medicina. 


1. Mètodes de diagnòstic per la imatge: raigs X convencionals 

2. Ecografia. 

3. Ressonància magnètica nuclear. 

4. Angiografia digital. 

5. Tomografia axial computada (TAC) convencional. 

6. TAC helicoïdal: fonaments i tècniques. 

7. Maneres de representació de la TAC helicoïdal. Axial, màxima intensitat de projecció 

(MIP), reconstrucció multiplanar (RPM), reconstrucció tridimensional (3D), 

endoscòpia virtual 

8. Contrastos iodats. Mètodes d'administració. Bomba injectora. 

9. Angio-TC. 

10. Tòrax: anatomia mediastínica i broncopulmonar. 

11. Tòrax: sistema limfàtic. 

12. Tòrax: malformacions congènites i variants anatòmiques. 

13. Abdomen: grans vasos abdominals. 

14. Abdomen: zona pancreàtica. 

15. Abdomen: angio-TC renal. 

16. Abdomen: diafragma i paret abdominal. 

17. Cara i coll: vascularització cervical. 

18. Cara i coll: òrgans cervicals. 

19. Crani: base de crani. Oïda. 

20. Crani: vasos encefàlics. Sistema cisternal i ventricular. 

21. Locomotor: articulació escapulohumeral i articulació del colze. 

272


22. Locomotor: pelvis, articulació coxofemoral, articulació del genoll y articulació del 

turmell. 

23. Locomotor: articulacions de la columna vertebral. Columna vertebral en conjunt. 


Tot el contingut del programa és teòricopràctic. 

Es realitzen sessions en grups reduïts d'alumnes a l'Hospital Universitari Joan XXIII de 

Tarragona a on se segueixen de forma directa algunes de les tècniques que integren el 

programa. 

Avaluació 

Examen final amb diapositives 

Bibliografia 

& Bloem JL, Sartoris DJ. Anatomía por TC y RM. 3v. Madrid: Marban; 1995. 

& Han MC, Kim CW. Cortes anatómicos correlacionados con RM y TC. 3ªed. Madrid: 

Marban; 1997. 

& McNicholas R. Texto de Anatomía Radiológica con Rx TC RM Ecografía. Madrid: 

Marban; 1997. 

& Möller TB, Reif E.:Atlas de bolsillo de cortes anatómicos: TC y RM. 2 volúmenes. 

Madrid: Médica Panamericana; 1995. 

& Weir J, Abrahams PH. Atlas de Anatomía Radiológica. Barcelona: Doyma, S.A.; 

1990. 

& Weir J, Abrahams PH. Atlas en Imágenes de Anatomía Humana. Barcelona: Doyma, 

S.A.; 1993. 

273


MEDICINA NUCLEAR CLÍNICA 


Caràcter: Optativa 


Cicle: 1r 

Curs: 1r 


Professor responsable: Dr. Andreu Pujol 


Objectius 

Introduir els coneixements de l'especialitat de medicina nuclear en els seus apartats de 

diagnòstic per a la imatge (gammagrafies), aplicacions al laboratori in vitro: RIA, IRMA 

o in vivo, així com aplicacions de teràpia metabòlica, tots útils en la pràctica del metge. 

Objectius específics 

Al final de la seva formació en Medicina Nuclear, l'estudiant de Medicina podrà: 

1. Conèixer els fonaments i el lèxic utilitzats a Medicina Nuclear 

2. Discernir entre les diferents tècniques d'exploracions a Medicina Nuclear: planars, 

SPECT, PET, exploracions morfològiques i morfo-funcionals 

3. Conèixer els radiofàrmacs més freqüents emprats a Medicina Nuclear 

4. Conèixer les aplicacions clíniques i limitacions del mètode entre les diferents 

exploracions morfo-funcionals més freqüentment emprades a Medicina Nuclear 

5. Desenvolupar la capacitat de diferenciar entre exploracions funcionals i estructurals 

o morfològiques 

6. Relacionar aquestes tècniques funcionals amb l'anatomia i funcionament dels òrgans 

7. Interpretar els estudis més freqüents de Medicina Nuclear 


1- Radiacions ionitzants. Tipus, interacció i detecció. Radioisòtops principals. 

Característiques. Marcatges de molècules. Propietats bioquímiques i físiques de les 

molècules marcades. Traçadors i Radiofàrmacs. Mecanismes dels radiofàrmacs. 

2- Laboratori in vivo i in vitro. Radioinmunoanàlisi. Teoria de les reaccions antígen i 

anticòs. Obtenció de reactius. Variants físico-químiques de la reacció. Mètodes de 

separació de la fase lliure de la fase unida a anticòs. Comptatge. Corba estàndard. 

Resultats. Especificitat, sensibilitat i d'altres paràmetres que defineixen un sistema 

d'anàlisi. 

3- Variants del RIA: IRMA, quimiolumiscència i d'altres mètodes. Aplicacions clíniques 

principals. Hormones i marcadors tumorals. Proves Funcionals. Endocrines: la 

recollida de mostres en les exploracions endocrines. Atenció individualitzada al 

pacient. 

4- Efectes biològics de les diferents radiacions ionitzants. Efectes directes i indirectes. 

Valoració de l'impacte clínic d'una irradiació. Concepte de radiocontaminació. 

Prevenció de irradiació i contaminació. 

274


5- Detecció in vivo de radiacions ionitzants. Detectors i gammacàmera. La instal·lació 

radioactiva d'usos clínics. Dipòsit de radioisòtops. 

6- La glàndula tiroïdal com a exemple de totes les aplicacions de la medicina nuclear. 

Metabolisme del iode. Fisiologia bàsica. Exploracions funcionals, morfofuncional i 

analítiques de la glàndula en medicina nuclear. Captacions de iode, gammagrafia 

tiroïdal i determinacions de les hormones tiroïdals, TSH i anticossos antitiroïdals. 

Indicacions de la gammagrafia tiroïdal. Tractament de patologia tiroïdal amb I131. 

7- Gammagrafia de les paratiroides. Gammafrafia suprarrenal.Exploracions pulmonars 

de ventilació i perfusió. Cardiologia: estudis de perfusió miocàrdica i de funció 

ventricular. 

8- Gammagrafía cerebral. Cisternografia. SPECT. P.E.T. Gammagrafía renal: renograma. 

Gammagrafia hepatoesplènica. Gammagrafía òssia. Determinacions de la volèmia. 

Marcatges de cèl·lules hemàtiques. 


1. Introducció pràctica a les exploracions més freqüents en medicina nuclear. 

Fonaments de la gammacàmera. Control i detecció del material radiactiu (2 hores). 

2. Seminari iconogràfic d'interpretació de les exploracions més freqüents (4 hores). 

Avaluació 

Es realitzarà un examen de preguntes tipus test. 

Bibliografia 

& Murray IPC, Ell PJ. Nuclear Medicine In Clinical Diagnosis And Treatment. Edinburgh- 

London-New York: Churchill Livingstone; 1998. 

& Pérez Piqueras JL, Labanda Tejedor JP, Secades Ariz I, Martínez-Aedo JL, Sánchez 

Mayorga A. Medicina Nuclear Clínica. Madrid: Ed: Marban, Joaquín María López, 

72; 1994. 

& Fogelman MN Maisey, SEM, Clarke. An Atlas Of Clinical Nuclear Medicine (Second 

Edition). Dunitz: Ed: Martin Dunitz; 1994. 

& Elissa Lipcon Kramer, Joseph J. Sanger. Clinical Spect Imaging. New York: Raven 

Press; 1995. 

275


OFERTA DE MATÈRIES OPTATIVES A SEGON CICLE 

Es recomana la realització total dels crèdits optatius de segon cicle, entre quart i cinquè 

de Medicina. 

TÈCNIQUES QUIRÚRGIQUES 



Cicle: 2n 




Descripció: El servei quirúrgic. Sala d'operacions. Bases fisiopatològiques. Fonaments 

d'asèpsia, antisèpsia i esterilització. Instrumentació quirúrgica. Electrocirurgia. Sutura. 

Pròtesis. Drenatges. Fonaments de tècnica quirúrgica. Tècnica quirúrgica especial. 

Microcirurgia. Cirurgia mínimament invasiva. Cirurgia endoscòpica. 


· El servei quirúrgic 

· Instrumentació quirúrgica 

· Material de sutura i tractament de les ferides 

· Drenatges 

· Tècniques d'accés vascular 

· Cirurgia endoscòpica 

· Tècnica quirúrgica especial 

· Bases de microcirurgia 


1. Manipulació del material quirúrgic amb simuladors de laboratori 

2. Estades a la sala d'operacions per visualització en directe de diversos procediments 

quirúrgics 

3. Sessions de vídeo d'intervencions quirúrgiques 

Avaluació 

Tipus test. 

Nota final: examen + valoració de les pràctiques. 

276


OTOLOGIA I AUDIOLOGIA 



Cicle: 2n 


Professor responsable: Glòria Morelló 


Descripció: Ampliació de fisiopatologia del sistema auditiu. 

Objectius 

Donar coneixements teòrics i pràctics sobre audiologia i otologia. 


1. Introducció al sistema auditiu 

2. El receptor auditiu: òrgan de Corti. 

3. Integració del senyal auditiu en el SNC. Anatomofisiologia de l'orella en els seus 

tres trams. 

4. Audició, comunicació i llenguatge. 

5. Síndrome hipoacústica 

6. Audiometria tonaliminar 

7. Audiometria supraliminar 

8. Impedanciometria 

9. Otoemissions acústiques 

10. Potencials evocats auditius 

11. Patologia auditiva en: 

· Hipoacúsia brusca 

· Síndrome de Ménière 

· Tumors de l'angle pontocerebel·lós 

277


AL·LÈRGIA I IMMUNOLOGIA CLÍNICA 




Cicle: 2n 


Professor responsable: Cristóbal Richart Jurado 


Descripció: Bases immunològiques d'al·lèrgia. Metodologia diagnòstica de les entitats 

immunoal·lèrgiques. Estructuracio de mesures terapèutiques. Principis d'estudi clínic 

per aparells i sistemes. Tractament immunosupressor i immunomodulador. 


1. El sistema immune 

2. Limfòcit B 

3. Limfòcit T 

4. Immunoglubulines 

5. Complement 

6. Ags diferenciació limfocitària 

7. Sistema HLA 

8. Citoquines 

9. Reaccions d'hipersensibilitat 

10. Immunodeficiències-I 

11. Immunodeficiències-II 

12. Autoimmunitat-I 

13. Autoimmunitat-II 

14. Concepte d'al·lèrgia. Al·lègens 

15. Rinoconjuntivitis 

16. Asma 

17. Urticaria i angioedema 

18. Dermatitis atòpica. Dermatitis de contacte 

19. Al·lèrgia a fàrmacs-I 

20. Al·lèrgia a fàrmacs-II 

21. Anafilàxia. Al·lèrgia a verí h'himenòpters 

22. Al·lèrgia a aliments 

23. Al·lèrgia ocupacional 

24. Diagnòstic de les malaties al·lèrgiques-I 

25. Diagnòstic de les malalties al·lèrgiques-II 

26. Tractament de les malalties al·lèrgiques-I 

27. Tractament de les malalties al·lèrgiques-II 

Bibliografia 

& Ivan Roitt: Essential immunology (10ª ed). Oxford: Blackwell Scientific Publications, 2001 

& Harrison's. Principles of Internal Medicine (14ª ed). New York, Mc Graw Hill, 1998 

& Lleonart, Gaig, Marquès, Guspí. Manual de alergología. Barcelona, Masson 1995 

278


ONCOLOGIA 



Cicle: 2n 


Professor responsable: Joan Lluís Borràs Balada 


Descripció: Biologia del creixement neoplàsic. Etiologia i epidemiologia de la malaltia 

maligna. Prevenció primària i secundària del càncer. Principis de diagnòstic i estadiatge 

de la malaltia maligna. Síndromes paraneoplàsiques. Metodologia de la investigació 

terapèutica. Bases del tractament de la malaltia neoplàsica. Fonaments de la cirurgia 

oncològica. Factors pronòstics. Urgències oncològiques. Cura i tractament de suport i 

pal·liatius. Integració de les estratègies diagnostiques i terapèutiques dels tumors malignes 

més importants. 

Objectius 

1- Donar una formació teòrica i pràctica en relació a l'Oncologia, sobre aspectes 

considerats fonamentals de la llicenciatura en Medicina i Cirurgia. 

2- Formar, des del punt de vista teòric, en principis bàsics respecte a biologia del 

creixement neoplàsic, etiologia i epidemiologia de la malaltia maligna, prevenció 

primària i secundària del càncer, principis de diagnòstic i estadiatge de la malaltia 

maligna, síndromes paraneoplàsiques, metodologia de la investigació terapèutica, 

bases del tractament de la malaltia neoplàsica, fonaments de la cirurgia oncològica, 

factors pronòstics, urgències oncològiques, cura i tractament de suport i pal·liatius, 

integració de les estratègies diagnostiques i terapèutiques dels tumors malignes 

més importants. 

3- Familiaritzar, des del punt de vista pràctic, a l'alumne en el contacte humà amb el 

pacient, així com en l'aplicació pràctica de l'assistència oncològica. 


1. Introducció a la medicina del càncer 

2. Les xifres del càncer 

3. Les causes del càncer 

4. La prevenció del càncer: prevenció primària. 

5. Prevenció secundària del càncer: programes de cribratge. 

6. Història natural del càncer 

7. Biologia del càncer I. Oncogens, transducció de senyals, cicle cel·lular. 

8. Biologia del càncer II. Immunologia, invasió i metàstasi. 

9. Genètica i càncer 

279


10. Estadiatge i factors pronòstics. Rendiment de les proves diagnòstiques. 

11. La investigació en oncologia 

12. Metodologia de l'assaig clínic 

13. Organització de l'atenció oncològica 

14. Tractament farmacològic del càncer I. Quimioteràpia. 

15. Tractament farmacològic del càncer II 

16. Tractament farmacològic del càncer III. Toxicitat. Control i prevenció. 

17. Intensitat de dosis i resposta a la quimioteràpia 

18. Càncer de pulmó. Càncer ORL. 

19. Càncer de còlon i recte. Càncer d'estómac. 

20. Càncer de mama 

21. Càncer de pròstata. Càncer de bufeta urinària. 

22. Càncer de testicle. Càncer d'ovari. 

23. Limfomes i mieloma 

24. Metàstasi d'origen desconegut 

25. Infeccions en el pacient amb càncer. 

26. Urgències oncològiques. 

27. Síndromes paraneoplàstiques. Marcadors tumorals. 

28. Aspectes psicològics i informació al pacient amb càncer. 

29. Cures pal·liatives: tractament del dolor. 

30. Cures pal·liatives 


Els alumnes realitzen pràctiques a la Unitat d'Oncologia Mèdica: 

· Sala d'Hospitalització. 

· Assistència a les Consultes Externes en les diferents Patologies: digestiu, mama, 

urològic, pulmó, etc. 

· Seminaris sobre el funcionament pràctic de: Unitat de Recerca Clínica Oncològica, 

Unitat de Càncer Familiar i Consell Genètic, Psico-Oncologia. 

· Assistència a Comitès de Tumors, especialment de Mama i Pulmó. 

· Seminari pràctic sobre funcionament i organització de l'Hospital de Dia Oncològic. 

· Seminaris de Comunicació amb els pacients, informació i relació inter-professional. 

· Assistència a les Guàrdies d'Oncologia de Planta i Hospital de Dia. 

Avaluació 

· Es fa un únic examen que consta de 60 preguntes d'elecció múltiple. Cada una 

d'elles té 5 opcions, de les quals solament una és la correcta. 

· Les respostes incorrectes resten 0,25 punts. 

· Per fer el barem de les notes, s'utilitzen les 10 màximes notes de la classe i es fa la 

nota mitjana. A partir d'aquesta nota mitjana els alumnes que treuen per damunt 

del 90% és excel·lent, per damunt del 80% és notable, per damunt del 70% és 

aprovat i per sota del 70% és suspès. Els alumnes que han estat suspesos, poden 

presentar-se a la convocatòria de setembre. 

280


Respecte a l'avaluació dels crèdits pràctics: 

· Es porta un control de l'assistència a pràctiques i seminaris. 

· Es valora pel tutor corresponent el nivell d'implicació i participació en cadascun 

dels set tipus de pràctiques. 

· S'exigeix la màxima assistència a totes les activitats (amb justificació de les absències) 

per passar l'assignatura. 

· Un aprofitament objectiu i una valoració positiva en els crèdits pràctics millora la 

qualificació definitiva de l'alumne. 

Bibliografia 

& CANCER. PRINCIPLES AND PRACTICE OF ONCOLOGY (6th edition). De Vita 

VT., Hellman S., Rosenberg SA. Edts. Lippincott-Williams and Wilkins Publishers, 

Philadelphia, 2001. 

& ONCOLOGÍA MÉDICA. H. Cortés Funes, E. Diaz-Rubio, J. García Conde, J.R. Germà 

Lluch, V. Guillem Porta, J.J. López López, J.A. Moreno Nogueira, G. Pérez Manga. 

Nova Sidonia Oncología, 1999. 

& ONCOLOGÍA CLÍNICA BÁSICA. E. Díaz-Rubio, J. García-Conde, Ediciones Aran. 

Madrid, 2000. 

& TNM. CLASSIFICATION OF MALIGNANT TUMOURS (5th edition). UICC. Wiley- 

Liss, 1997. 

& ATLAS TNM. GUÍA ILUSTRADA DE LA CLASIFICACIÓN TNM/pTNM DE LOS 

TUMORES MALIGNOS. Traducció de la 4a edició anglesa UICC. Springer, 1998. 

& CANCER MEDICINE (3rd edition). Holland JF., Frei III E., Bast RC., Kuff DW., Morton 

DL., Weichserbaum RR. Edts. Lea & Febiger. Philadelphia - London, 1993. 

& MANUAL OF CLINICAL ONCOLOGY (3rd edition). Casciato DA., Lowitz BB. Edts. 

Little, Brown and Company, 1995. 

& CANCER MANAGEMENT. A MULTIDISCIPLINARY APPROACH. Pazdur R, Coia 

LR, Hoskins WJ, Wagman LD. PRR Melville NY, 1999. 

& CANCER EPIDEMIOLOGY AND PREVENTION (2nd edition). Schottenfeld D., 

Fraumeni JF. Edits. Oxford University Press, 1996. 

& CANCER INCIDENCE IN FIVE CONTINENTS. Vol. VII. Parkin DM., Whelan JF., 

Raymond L., Young J. IARC Scientific Publications. Lyon, 1997. 

& EPIDEMIOLOGIA I PREVENCIÓ DEL CÀNCER A CATALUNYA 1975-1992. (Primera 

edició) Borràs JM., Borràs JLl., Viladiu P., Bosch FJ. Editors. Servei Català de la Salut. 

Institut Català d'Oncologia. Barcelona, 1997. 

& THE CHEMOTHERAPY SOURCE BOOK (2nd edition). Perry MC. Edit. Williams & 

Wilkins a Waverly Company, 1996. 

& THE CANCER CHEMOTHERAPY HANDBOOK (4th edition) Fischer DS., Knobf 

MT., Durivage HJ. Mosby-Year Book, Inc, 1993. 

& PRINCIPLES AND PRACTICE OF RADIATION ONCOLOGY (3rd edition). Pérez 

CA.; Brady LW. Edits. Lippincott-Raven publishers. Philadelphia. New York, 1998. 

& OXFORD TEXT BOOK OF PALLIATIVE MEDICINE (2nd edition). D. Doyle, G.W.C. 

Hanks and N. MacDonald. Oxford University Press, 1998. 

281


& TERAPÈUTICA DEL PACIENT AMB CÀNCER TERMINAL. Twycross RG., Lack SA. 

Edits. Eumo Editorial, 1990. 

& COMPREHENSIVE GERIATRIC ONCOLOGY. L. Balducci, G.H. Lyman, W.B. Ershler, 

Harwood Academic Publishers. 

& ONCOLOGÍA GERIÁTRICA. G. Pérez Manga. Nova sidonia. Oncología. 2001. 

& GENETIC PREDISPOSITION TO CANCER. Eelos, R.A, Ponder, BAJ, Easton DF, 

Horwich A. Chapman and Hall Medical. 1996. 

& DISEASES OF THE BREAST (2nd edition). J.R. Harris, M.E. Lippman, M. Morrow, 

C.K. Osborne. Lippincott Williams and Wilkins, 2000. 

& LUNG CANCER PRINCIPLES AND PRACTICE. H.I. Pass, J.B. Mitchell, D.H. Johnson, 

A.T. Turrisi. Lippincott - Raven, 1995. 

& CANCER OF THE OVARY. M. Markman, W.J. Hoskins. Raven Pres, 1993. 

& MANAGEMENT OF HEATH AND NECK CANCER A MULTIDISCIPLINARY 

APPROATCH (2nd edition). R.R. Million, N.J. Cassisi. Lippincott, 1994. 

& SOFT TISSUE TUMORS (2nd edition). F.M. Enzinger, S.W. Weiss. 1998. 

& CANCER OF THE COLON, RECTUM AND ANUS. Cohen AM, Winawer SJ. McGraw- 

Hill, 1995. 

282


DIAGNÒSTIC CITOLÒGIC 




Cicle: 2n 


Professor responsable: Dr. Juan José Sirvent (telèfon 977 29 58 03) 


Restricció de matrícula: alumnes de 5è de la Unitat Docent de l'Hospital Universitari 

Joan XXIII. 

Descripció. Metodologia de l'estudi citològic, diagnòstic i pronòstic. Citologia de les 

mucoses. Citologia dels líquids orgànics. Citologia d'impromptes. Citologia de puncions 

amb agulla fina. Aplicacions de la biotecnologia en el citodiagnosi. 


1. Citopatologia: record històric, tipus de mostres, obtenció del material i manipulació, 

tincions més utilitzades i tècniques especials. 

2. Citopatologia ginecològica (I): cèrvix uterí. 

3. Citopatologia ginecològica (II): endometri i ovari. 

4. Citopatologia dels vessaments (pleural, ascític, pericàrdic, etc.) i líquid cefaloraquidi. 

5. Citopatologia urinària. 

6. Citopatologia de la glàndula tiroïdal. 

7. Citopatologia de la glàndula salival. 

8. Citopatologia del gangli limfàtic 

9. Citopatologia del fetge i el pàncrees. 

10. Citopatologia de la mama. 

11. Citopatologia del pulmó, la pleura i el mediastí. 

12. Citopatologia del ronyó i la glàndula adrenal. 

13. Citopatologia dels tumors pediàtrics. 


Les classes pràctiques es realitzaran en el laboratori d'anatomia patològica de l'Hospital 

Joan XXIII i en el laboratori de microscopis de la Facultat de Medicina en grups de 10 

alumnes de citopreparació i interpretació de casos. 

Avaluació: 

Es realitzarà una avaluació teòrica i pràctica de l'assignatura i, per aprovar-la, s'hauran 

de contestar correctament el 50% de les preguntes. 

283


Bibliografia 

& De Agustín P. Manual de citología exfoliativa básica. Madrid: Hospital 12 de Octubre; 

1995. 

& De Agustín P. Manual de diagnóstico por punción aspiración con aguja fina. Madrid: 

Stock Cero; 1996. 

& Fernández Cid A, López Marín L. Citopatología ginecológica y mamaria. Barcelona: 

Masson-Salvat; 1993. 

& Rodríguez Costa J, de Agustín Vázquez D. Punción aspiración con aguja fina de 

órganos superficiales y profundos. Madrid: Díaz Santos; 1997. 

& Viguer JM. García del Moral R. Laboratorio y atlas de citología. Madrid: 


284


CIRURGIA DE TRASPLANTAMENTS 




Cicle: 2n 




Descripció: Fonaments biològics i immunològics del trasplantament d'òrgans. Concepte 

de donant i receptor. El rebuig: bases de terapèutica immunosupressora. Estudi 

monogràfic dels trasplantaments per aparells. Legislació i trasplantaments. 


1. Fonaments biològics i immunològics del trasplantament d'òrgans (I i II) 

2. Concepte de donant i receptor 

3. Donant-receptor i proves d'histocompatibilitat 

4. Preservació d'òrgans per trasplantament 

5. Immunosupressió 

6. Trasplantament renal 

7. Trasplantament hepàtic 

8. Trasplantament cardíac 

9. Trasplantament de cor i pulmó 

10. Trasplantament de budell prim 

11. Trasplantament de pàncrees 

12. Trasplantament d'illots pancreàtics 

13. Trasplantament multiorgànic 

14. Trasplantament de teixits 

15. Complicacions generals del pacients trasplantats 

16. Ètica, legislació i trasplantament 

17. Recerca i trasplantament 

285


PSIQUIATRIA INFANTIL 




Cicle: 2n 


Professor responsable: Andrés García Siso 


Descripció: Psicologia evolutiva. Trastorns mentals en la infància: neuròtics, psicòtics i 

reactius. Deficiències mentals. Altres trastorns del comportament i expressió somàtica. 

La família i el nen. Mètodes d'intervenció. Mètodes terapèutics: reeducació, rehabilitació 

i psicoteràpia. 

Objectius 

Aconseguir que el futur metge apreciï, sàpiga realitzar i doni la importància necessària 

a l'examen de la història clínica evolutiva i de la història familiar, que tan especialment 

s'aprenen amb l'experiència de la psiquiatria infantil i juvenil i que haurà de servir-li per 

a la realització, per extensió, de tota la història clínica, i l'ensinistrarà en la ponderació 

normalitat-anormalitat psíquica. 

Aconseguir que el futur metge percebi la importància existencial de la dimensió de 

salut mental infantil i juvenil, i que entengui el pacient com una unitat biopsicosocial 

en evolució. 

Aconseguir que l'alumne, en la mesura que realitza les seves pràctiques en el que serà 

el seu futur context professional, conegui els conceptes que sustenten l'organització 

assistencial i la nova cultura de coordinació del treball entre unitats que presten serveis 

diferents al mateix usuari. 

Aconseguir que l'alumne conegui les principals síndromes i malalties psiquiàtriques de 

la infantesa i adolescència, així com les orientacions terapèutiques. 


Psicopatologia general 

1. Evolució històrica de la psicopatologia infantil 

2. Història clínica evolutiva i la psicopatologia general 

3. Les classificacions en psicopatologia infantil: marc global del emmalaltar en la 

infantesa. 

Diagnòstic i avaluació en psicopatologia infantil, amb vistes de tractament 

4. El procés del diagnòstic en psicopatologia infantil 

5. Instruments aplicats per a l'avaluació i el diagnòstic 

6. Les funcions somatopsíquiques i les seves pertorbacions 

286


Psiquiatria clínica 

7. Psicosis 

8. Trastorns neuròtics. 

9. Patologies de la personalitat i trastorns evolutius, exceptuant neurosis i psicosis. 

10. Trastorns reactius. Variacions de la normalitat. 

11. Capacitats intel·lectuals. El nen superdotat. Deficiències mentals (retardaments, 

debilitats mentals, demències). 

12. Trastorns de les funcions instrumentals. Llenguatge. Motricitat. 

13. Trastorns lligats a l'ús de drogues i de l'alcohol 

14. Trastorns d'expressió somàtica i/o comportamentals 

15. Urgències en psiquiatria infantil i juvenil 


Les 30 hores corresponents al programa pràctic es distribuiran en dos blocs de 15 

hores. 

· Bloc I: Pràctiques en el Centre de Salut Mental Infantojuvenil. 

· Bloc II: Seminaris sobre casos pràctics. 

Avaluació 

Realització de les proves pertinents per comprovar que l'alumne hagi assolit 

suficientment els objectius previstos, tant en els coneixements teòrics com en els pràctics. 

L'avaluació serà continuada en el programa pràctic, encara que al final es realitzarà 

una prova de resolució de problema clínic a partir d'una història clínica sobre un cas 

desconegut per a l'alumne. Hi entraran preguntes per observar com l'alumne orienta la 

resolució diagnosticoterapèutica del cas i, finalment, un apartat on l'alumne pugui 

desenvolupar i ampliar teòricament alguns dels punts tractats, diagnòstic diferencial i 

tractament. 

287


REHABILITACIÓ 




Cicle: 2n 


Professor responsable: Juan Jacobo Aguilar Naranjo 


Descripció: Principis de rehabilitació i criteris de valoració. Mètodes de tractament. 

Problemes més importants en rehabilitació. Rehabilitació de trastorns específics. 

Objectius 

· Conèixer què és la rehabilitació i la medicina física. 

· Identificar els diferents membres de l'equip de rehabilitació i les seves funcions. 

· Distingir els diferents models de relació professional 

· Definir els conceptes de malaltia, deficiència, incapacitat i minusvalidesa. 

· Conèixer els diferents mètodes de valoració en rehabilitació. 


UNIITAT TEMÀTICA I. Història, definició i concepte de deficiència, incapacitat 

minusvalidesa i rehabilitació. 

Tema 1. La rehabilitació mèdica 

Tema 2. L'equip de rehabilitació 

Tema 3. Malaltia, deficiència, incapacitat i minusvalidesa. 

Tema 4. Mètodes de valoració en rehabilitació 

UNITAT TEMÀTICA II. Rehabilitació de trastorns específics 

Tema 5. Rehabilitació del pacient pediàtric 

Tema 6. Rehabilitació del pacient hemiplégic 

Tema 7. Rehabilitació del pacient amb traumatisme cranial 

Tema 8. Rehabilitació de la lesió medul·lar 

Tema 9. Rehabilitació del pacient cardíac 

Tema 10. Rehabilitació malaltia respiratòria 

Tema 11. Síndromes doloroses d'origen simpàtic 

Tema 12. Àlgies d'origen vertebral 

Tema 13. Rehabilitació del pacient amb artritis 

Tema 14. Rehabilitació del pacient amb desviacions vertebrals. Escoliosi. 

Tema 15. Rehabilitació del pacient amb desviacions vertebrals. Cifosi dorsal. 

288


Avaluació 

Teòrica: 

Examen en forma de preguntes curtes de contestació múltiple, nombre de preguntes 

50. 

Pràctica: 

Avaluació continuada. 

Bibliografia 

& DELISA JA, MARTIN GM, CURRIE DM. Rehabilitation Medicine: Past, Present and 

Future. En Delisa JA, ed.Rehabilitation Medicine: Principles and Practice. Philadelphia: 

J.B. Lippincot,1993, pp.1-27 

& CIFU DX, MARKOWSKI J.: Physical Medicina and Rehabilitation: Philosophy, Patient 

Care Issues and Physiatric Evaluation. En Garrison SJ ed. Handbook of Physical 

Medicina an Rehabilitation Basics. J.B. Lippincott, 1995, pp 1-12. 

& HERUTI R.J., OHRY A.: The rehabilitation Team. Am.J.Phys.Med.Rehabil. 1996.74: 

466-468 

& JELLES F., BENNEKOM C.A.M., LANKHORST G.J.: The interdisciplinary Team 

Conference in Rehabilitation Medicine. Am. J. Phys. Med. Rehabil. 1996. 74: 464- 

465. 

& KING JC, D.TITUS MN, Prescripción, Referrals, and the Rehabilitation Team. En 

Delisa JA, ed.Rehabilitation Medicine:Principles and Practice.Philadelphia: 

J.B.Lippincot,1993, pp.227-239. 

& KIRBY RL.: Impairment, Disability, and Handicap. En Delisa JA, ed.Rehabilitation 

Medicine: Principles and Practice. Philadelphia: J.B. Lippincot,1993, pp.40-49. 

& CHRISTIANSEN CH, SCHWARTZ RK, BARNIS KJ.: Self-Care: Evaluation and 

Management. En Delisa JA, ed.Rehabilitation Medicine: Principles and Practice. 

Philadelphia: J.B. Lippincot,1993, pp.178-200. 

& ERICKSON RP., McPHEE MC.: Clinical evluation. En Delisa JA, ed.Rehabilitation 

Medicine: Principles and Practice. Philadelphia: J.B. Lippincot,1993, pp.51-95. 

289


MEDICINA D'URGÈNCIES 


Caràcter: optativa Programació: 2n quadrimestre 

Cicle: 2n 




Descripció: Servei d'urgències. Organització i coordinació. Valoració íntegra del malalt 

a urgències. Urgències mèdiques: diagnòstic i tractament. Urgències quirúrgiques: 

diagnòstic i tractament. Urgències traumatològiques. Urgències pediàtriques. Urgències 

en el nounat. Urgències obstètriques i ginecològiques. Urgències en otorinolaringologia 

i oftalmologia. Urgències urològiques. Mètodes de reanimació. Pautes de trasllat dels 

malalts urgents. 

Objectius 

Establir una metodologia de pensament i d'acció adequada per al diagnòstic diferencial 

entre les urgències i les emergències. 

Estimular la capacitat necessària per el coneixement de les emergències. Reconèixer el 

concepte de variabilitat clínica, diagnòstica i terapèutica 

Immersió en les tècniques diagnòstiques i terapèutiques més freqüentment utilitzades 

a urgències 


1. Suport de les funcions vitals 

2. Assistència a emergències i urgències 

3. Transport sanitari 

4. Assistència a múltiples víctimes i catàstrofes 

5. Tècniques i habilitats a urgències 

6. Reconeixement i actuació davant els símptomes més freqüents a urgències 

290


MEDICINA INTENSIVA I CRÍTICA 



Cicle: 2n 


Professor responsable: Cristobal Richart Jurado 


Descripció: Medicina intensiva. Medicina crítica. Identificació del malalt crític. Situacions 

d'amenaça vital. 


1. Avaluació del malalt critic 

2. Catastrofes i emergències 

3. Resucitació cardiopulmonar 

4. Xoc i suport circulatori 

5. Aparell circulatori 

6. Sistema nerviós 

7. Metabolisme i nutrició 

8. Emergéncies obstétriques i suport renal 

9. Hematologia 

10. Aparell digestiu 

11. Antibiotics en el malalt critic 

12. Infeccions comunitaries greus 

13. Infeccions nosocomials a UCI 

14. Sepsis 

15. Trauma greu 

16. Intoxicacions 

17. Aparell respiratori: Hipoxemia 

18. Aparell respiratori: Hipoventilació 

19. Suport respiratori 

20. Tractament del fallo organic 

SEMINARIS 

1. RCP 

2. Maneig sistemes de registre de presions cardiovasculars i debit cardiac. Transport 

d'oxigen 

3. Monitorització i suport respiratori 

4. Maneig sistemes de monitorització de la PIC i el fluxe cerebral 

5. Lectura crítica de la bibliografia. Medicina basada en la evidència 

6. Interpretació proves diagnostiques. Trampes i trucs 

291


Bibliografia 

& Rello, J.; Alonso, S. ABC de Medicina Intensiva y Critica. EDIKAMED. Barcelona 2000 

& Rippe, M.; Irwin, RS.; Alpert JS.; Dalen JE. Manual de Cuidados Intensivos. Ed. Salvat. 

Barcelona 

& Ginestal, RJ. Libro de Texto de Cuidados Intensivos. Ed. Arán. Madrid 1991 

& Webb, AR.; Shapiro, MJ.; Singer, M.; Suter, PM. Oxford Textbook of Critical Care. 

Oxford University Press 1999 

& Rello, J.; Vallés, J. Trampas y Trucos en infecciones graves.EDIKAMED. Barcelona 1999 

& The 1998 European Resuscitation council Guidelines. Resuscitation 1998; 37:67-90 

292

GUIA DE CENTRE 2001-2002 FISIOTERÀPIA 

INFORMACIÓ ACADÈMICA DE L’ENSENYAMENT: 

FISIOTERÀPIA 

El pla de estudis de la diplomatura en Fisioteràpia de la Facultat de Medicina i Ciències 

de la Salut de Reus fou homologat pel Consejo de Universidades, segons acord de la 

Comissió Acadèmica de data 28 de setembre de 1993 (BOE 2 de març de 1995), de 

conformitat amb el previst al Real Decreto 1414/1990 i l’article 10.2 del Real Decreto 

1497/ 1987. 

5.1 DEFINICIÓ DEL TÍTOL OFICIAL DE DIPLOMAT EN 

FISIOTERÀPIA 

Conjunt de coneixements teòrics i aptituds clíniques que han de posseir tots els 

fisioterapeutes amb independència de la seva orientació professional posterior. 

El fisioterapeuta és aquell professional de la salut que utilitza els mitjans físics 

preferentment, ja que ocasionalment pot utilitzar els mitjans químics (ionoforesi..) per 

a la promoció, manteniment i increment de la salut. 

La formació conduint a l’obtenció del títol oficial ha de procurar que els estudiants 

aprenguin no solament els fonaments teòrics i conceptuals de la fisioteràpia, sinó que 

adquireixin també experiència, capacitació clínica i actituds professionals suficients. 

5.2 PLA D’ESTUDIS DE L’ENSENYAMENT DE FISIOTERÀPIA 

Publicat en el BOE: Dia 2 de març de 1995 

BOE núm. 52 

Resolució, de 9 de gener de 1995, de la URV per la qual 

s'estableix el pla d’estudis de Fisioteràpia. 

Dia 29 d’octubre de 1996 

BOE núm. 261 

Resolució, de 7 d’octubre de 1996, de la URV en què es 

rectifica la del 9 de gener per la qual s'estableix el pla 

d’estudis de Fisioteràpia. 

El pla d’estudis també es pot consultar a la web de la URV a INTERNET, adreça: 

http://www.urv.es/ensenyaments/estruc-e.html 

293


r OBJECTIUS GENERALS 

L’ensenyament conduent a l’obtenció del títol oficial de Diplomat en Fisioteràpia ha de 

permetre al fisioterapeuta ser capaç de: 

a. Ésser un aprenent autodirigit, que reconegui les necessitats educatives personals, 

que sàpiga elegir les fonts d’aprenentatge i sàpiga avaluar el progrés personal. 

b. Funcionar com a membre eficaç d’un equip assistencial, investigador o docent. 

c. Reconèixer, mantenir i desenvolupar les característiques personals que es 

requereixen en un fisioterapeuta, tals com: 

. Consciència de les capacitats, limitacions i reaccions emocionals pròpies. 

. Responsabilitat 

. Capacitat per relacionar-se i interessar-se per altres persones i, en el cas 

del pacient, capacitat per posar-se en el seu lloc. 

. Planificar, aplicar i avaluar un tractament adequat mitjançant agents físics, a 

partir del diagnòstic mèdic. 

d. Participar en l’elaboració i aplicació dels programes de prevenció i educació 

sanitària, que pertanyin al seu camp professional. 

e. Elaborar el pla fisioteràpic a seguir pel pacient en el seu domicili. 

f. Ensinistrar a familiars o personal responsables del pacient sotmès a fisioteràpia 

sobre les pautes de col·laboració al programa fisioteràpic establert. 

g. Desenvolupar les habilitats i mètodes clínics requerits per tractar i definir els 

problemes de salut dels pacients, incloent els seus aspectes físics, emocionals i 

socials. 

r ESTRUCTURA GENERAL DE L’ENSENYAMENT 

La diplomatura de Fisioteràpia és un ensenyament de primer cicle amb una durada de tres 

anys i una càrrega lectiva total de 207 crèdits amb un quocient teoria/pràctica de 0,95. 

Matèries troncals: Amb un nombre total de crèdits de 145,5. 

Matèries obligatòries: En són un total de 21 crèdits. 

Matèries optatives: L’ensenyament ofereix 24 matèries optatives entre les quals l’alumne 

pot escollir fins completar 19,5 crèdits. 

Matèries de lliure configuració: L’alumne cursarà, com a mínim, un 10% de la càrrega 

lectiva total en forma de crèdits escollits lliurement per ell dins de l’oferta que anualment 

estableix la Universitat. En el nostre cas, el nombre total mínim de crèdits corresponents 

a aquestes matèries és de 21.L’alumne pot escollir entre les optatives que ofereix el seu 

propi ensenyament (fins un 70%) i l’oferta presentada per altres ensenyaments. El 

Departament de Medicina i Cirurgia ofereix una sèrie d’assignatures extracurriculars 

(apartat 10) que l’alumne pot cursar com a crèdits de lliure configuració. 

r CÀRREGA LECTIVA DE LES MATÈRIES TRONCALS I OBLIGATÒRIES 

Crèdits totals: 166,5 

Primer cicle 

Ensenyament teòric 78,5 crèdits 

Ensenyament pràctic 88 crèdits 

Total 166,5 crèdits 

294


5.3 ITINERARI CURRICULAR RECOMANAT 

Diplomatura en FISIOTERÀPIA (3 anys) 

Ensenyament de: Primer cicle 

Centre Universitari responsable de l’organització del pla d’estudis: 

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut 

Càrrega lectiva global: 207 crèdits 

DISTRIBUCIÓ DELS CRÈDITS 

1r Cicle 



1r 42 12 7.5 6 67.5 

2n 40.5 9 7.5 9 66 

3r 63 4.5 6 73.5 

145.5 21 19.5 21 207 

Anys acadèmics en els quals s'estructura el pla, per cicles: 1r cicle: 3 anys 

FRANGES HORÀRIES 

CURS TEORIA PRÀCTIQUES 

Primer de Fisioteràpia 8 a 11 h 11 a 13 h 

14 a 15 h 

Segon de Fisioteràpia 15 a 19 h 8 a 13 h 

Tercer de Fisioteràpia 15 a 19 h 8 a 13 h 

295





Estructura i funcions del cos humà (T) 18 13 5 CMB 

Fisioteràpia I (T) 24 9 15 MIC 

Sistema neuromuscular esquelètic 12 6 6 CMB 


Investigació en fisioteràpia I 4.5 3 1.5 MiC 



Primers auxilis 1.5 0.5 1 MiC 

Fisioteràpia de l’esport 4.5 1.5 3 MiC 

(T): Troncal 


296





Fisioteràpia II (T) 24 9 15 MiC 

Patologia mèdica i quirúrgica I (T) 10.5 7 3.5 MiC 

Ciències psicosocials aplicades (T) 6 6 MiC 


Biomecànica clínica 3 1.5 1.5 MiC 

Investigació en fisioteràpia II 4.5 2.5 2 MiC 



Terapèutiques associades 3 1.5 1.5 MiC 

Teoria de les terapèutiques afins 3 1.5 1.5 MiC 


Reflexoteràpia 1.5 0.5 1 MiC 



Farmacologia 3 3 CMB 


Microbiologia clínica 3 3 CMB 

Fisiologia de l'exercici 1.5 1.5 CMB 

Rehabilitació 3 1.5 1.5 MiC 

(T): Troncal 


297





Salut pública i legislació sanitària (T) 7.5 6.5 1 CMB 

Fisioteràpia III (T) 24 9 15 MiC 

Patologia mèdica i quirúrgica II (T) 10.5 7 3.5 MiC 


Fisioteràpia en geriatria 4.5 2.5 2 MiC 



Fisioteràpia esportiva 4.5 2.5 2 MiC 



Estades clíniques (T) 21 21 MiC 


Tècniques expressives i arteteràpia 

aplicada a l'atenció d'infermeria 3 2 1 Inf 

Neurogeriatria 3 1 2 MiC 

(T): Troncal 


298


5.4 PREREQUISITS DE L'ENSENYAMENT DE FISIOTERÀPIA 

Respecte a les assignatures fraccionades en I i II, serà precís tenir aprovat el nivell I per 

poder aprovar el nivell II. 

299


5.5 FITXES D’IDENTIFICACIÓ DE LES ASSIGNATURES 

TRONCALS, PROGRAMES, CRISTERIS D’AVALUACIÓ I 

PROFESSORS RESPONSABLES 


ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL COS HUMÀ 


Caràcter: obligatòria Programació: anual 

Cicle: 1r 

Curs: 1r 


Matèria: Estructura i funció del cos humà 

Professor responsable: Dra. Mercedes Gómez Arnaiz 

Departament universitari: Ciències Mèdiques Bàsiques. 

Descripció. Estudi integrat de cadascun dels òrgans, aparells i sistemes del cos humà. 

Anatomia i cinesiologia: moviments realitzats en l'organisme humà sa i les seves 

conseqüències orgàniques. Moviments habituals. Naturalesa, estructura i funció de les 

biomolècules. Fisiologia dels aparells i sistemes, amb un especial èmfasi en l'aparell 

locomotor i en el sistema nerviós. 

Objectius 

Aconseguir que l'alumnat adquireixi els coneixements suficients de totes les estructures 

que constitueixen l'organisme humà. Els continguts de l'assignatura s'imparteixen de 

forma conjunta entre diferents àrees de coneixement: ciències morfològiques (anatomia 

humana i histologia), fisiologia i bioquímica. 



APARELL LOCOMOTOR 

Extremitat superior 

1. Posició anatòmica. Plans, eixos i nomenclatura 

2. Generalitats de l'aparell locomotor: ossos, músculs i articulacions. Extremitat superior 

3. Artrologia: articulacions dels ossos de la cintura escapular. Biomecànica 

4. Artrologia: articulacions del colze i radiocubital distal. Biomecànica 

5. Artrologia: articulacions del canell, mà i dits. Biomecànica 

6. Miologia: músculs de la cintura escapular 

7. Miologia: músculs de la cintura escapular (cont.) 

300


8. Miologia: músculs del braç, avantbraç i mà 

9. Miologia: músculs del braç, avantbraç i mà (cont.) 

10. Vascularització: artèries i venes 

11. Plexe braquial: constitució i branques terminals 

12. Innervació de l'extremitat superior 

13. Innervació de l'extremitat superior. Territoris de distribució sensitiva 

14. Biomecànica de l'extremitat superior 

Extremitat inferior 

15. Artrologia: articulació del maluc. Biomecànica 

16. Artrologia: articulació del genoll. Biomecànica 

17. Artrologia: articulacions del turmell i del peu. Biomecànica 

18. Miologia: músculs de la cintura pelviana 

19. Miologia: músculs de la cintura pelviana (cont.) 

20. Miologia: músculs de la cuixa 

21. Miologia: músculs de la cama i del peu 

22. Vascularització: artèries i venes 

23. Innervació de l'extremitat superior 

24. Innervació de l'extremitat superior. Territoris de distribució sensitiva 

25. Biomecànica de l'extremitat superior 

Cap 

26. Estudi del cap en conjunt. Fosses craniofacials 

27. Artrologia: articulacions del crani i temporomandibular 

28. Miologia: músculs del primer arc (mandibular). Músculs derivats del segon arc (hioïdal) 

Tronc i tòrax 

29. Osteologia: vèrtebra tipus. Caràcters regionals de les vèrtebres. Estern i costelles 

30. Artrologia: articulacions del tòrax. Articulacions de la columna vertebral 

31. Artrologia: articulacions de la pelvis. Diàmetres obstètrics 

32. Miologia: músculs del tòrax. Prevertebrals. Laterals del coll 

33. Miologia: músculs de la regió hioïdal. Músculs del clatell. 

34. Miologia: músculs dels canals vertebrals 

35. Miologia: músculs dels canals vertebrals (cont.) 

36. Miologia: músculs de l'abdomen i diafragma 

37. Estudi de la columna en conjunt. Biomecànica 

38. Estudi del tòrax en conjunt. Biomecànica respiratòria 

Cor i grans vasos 

39. Cor: situació. Cavitats. Vàlvules. Pericardi 

40. Recorregut del torrent circulatori. Vascularització del cor. Sistema de conducció cardíaca 

41. Grans vasos: sistema aorta 

42. Sistema venós profund. Sistema cava 

43. Sistema limfàtic 

SISTEMA RESPIRATORI 

44. Laringe. Tràquea. Bronquis 

45. Arbre bronquial. Estructura pulmonar. Pleures. Mediastí 

301


APARELL DIGESTIU 

46. Cavitat bucal. Faringe. Esòfag 

47. Estómac. Duodè. Jejú. Ili 

48. Glàndules salivals submaxil·lar, sublingual i paròtide. Tiroide, paratiroide i tim 

49. Fetge. Pàncrees 

50. Còlon. Recte. Perineu 

51. Melsa. Vascularització de l'aparell digestiu 

SISTEMA GENITOURINARI 

52. Ronyó. Glàndules suprarenals. Pelvis renal 

53. Urèter. Bufeta urinària 

54. Aparell genital masculí 

55. Aparell genital femení 

HISTOLOGIA 

1. Histologia: Introducció. Concepte de població cel·lular. Nivells d'integració 

cel·lular: teixits, òrgans i sistemes. Reconeixement i comunicació intercel·lular. 

Criteris de classificació tissular 

2. Citologia. Organització estructural i molecular de les cèl·lules. Membrana cel·lular. 

Citosol. Reticle endoplasmàtic. Aparell de Golgi. Lisosomes i peroxisomes. 

Mitocondri. Nucli cel·lular interfàsic. Citoesquelet. Matriu extracel·lular. Cicle 

cel·lular. Fecundació i desenvolupament. Diferenciació cel·lular 

3. Teixit conjuntiu. Concepte, origen embriològic i criteris de classificació. Estructura 

i funció. Estudi especial analític dels seus components. Fibroblasts. Adipòcits 

3.1 Teixit conjuntiu: la sang. Concepte i composició. Plasma sanguini. Cèl·lules de la 

sang: estudi monogràfic de cada tipus cel·lular. Unitat funcional sang-teixit conjuntiu 

3.2 Teixit conjuntiu: hemopoesi. Concepte. Hemopoesi embrionària i medul·lar. 

Organització histològica de la medul·la òssia. Estudi específic de les diverses 

línies de diferenciació 

3.3 Teixit conjuntiu: components. Elements cel·lulars defensius. Macròfags i sistema 

mononuclear fagocític (SMF). Cèl·lules encebades. Cèl·lules plasmàtiques. Tipus 

de teixit conjuntiu. Criteris de classificació. Estudi especial del teixit adipós: 

histogènesi, histologia i tipus 

3.4 Teixit conjuntiu: teixit cartilaginós. Concepte, origen, classificació i localització. 

Teixit cartilaginós hialí: anàlisi dels seus components. Cartílag fibrós i elàstic 

3.5 Teixit conjuntiu: teixit ossi. Conceptes generals. Estructura macroscòpica i 

microscòpica dels ossos. Estudi especial de les cèl·lules del teixit ossi 

4. Teixit epitelial. Concepte. Característiques generals. Origen embriològic. 

Classificació operativa: criteris. Làmina basal. Epitelis de revestiment: morfologia, 

localització i funcions. Concepte de metaplàsia 

4.1 Teixit epitelial. Polaritat cel·lular. Especialitzacions d'unió i comunicació 

intercel·lular. Especialitzacions de la superfície lliure. Vascularització i innervació. 

Cèl·lules exògenes. Creixement, recanvi i regeneració dels epitelis. Concepte 

de citologia exfoliativa 

302


4.2 Teixit epitelial glandular. Concepte de glàndula i criteris de classificació. 

Glàndules exocrines: Organització histològica i control de la seva activitat. Epiteli 

glandular exocrí. Glàndules endocrines: Organització histològica i control de la 

seva activitat. Epiteli glandular endocrí. Histogènesi, renovació i regeneració 

dels epitelis glandulars 

5. Teixit nerviós. Concepte. Organització estructural. Citologia de la neurona. 

Neurosecreció. Degeneració i regeneració neuronal 

5.1 Neuroglia. Concepte. Tipus. Funcions 

5.2 Sinapsi. Doctrina de la neurona. Concepte de sinapsi. Varietats. Histofisiologia 

5.3 Terminacions nervioses. Fibres nervioses mielíniques i amielíniques: diferències 

morfofuncionals. Terminacions nervioses receptores: tipus 

6. Teixit muscular. Concepte, origen embriològic i varietats 

6.1 Teixit muscular esquelètic. El múscul esquelètic. Estructura cel·lular. Diferenciació 

miofibril·lar: mecanisme de la contracció. Heterogeneïtat citològica. Concepte 

d'unitat motora 

6.2 Teixit muscular llis. Cèl·lules musculars llises. Distribució i estructura. Mecanismes 

d'associació cel·lular. Vascularització i innervació 

6.3 Teixit muscular cardíac. Teixit de conducció cardíac. Innervació del teixit cardíac 

7. Aparell circulatori 

7.1 Vasos sanguinis. Concepte i tipus de vasos sanguinis. Estructura funcional dels 

tipus d' artèries, arterioles i vasos venosos. Especialitats vasculars. Capil·lars 

sanguinis: estructura i tipus 

7.2 Vasos limfàtics. Sistema vascular limfàtic. Generalitats. Vasos limfàtics majors. 

Conductes limfàtics: estructura microscòpica. Limfocapil·lar 

8. Aparell respiratori. Les vies respiratòries. Estructura microscòpica. Epiteli 

respiratori: descripció cel·lular, histofisiologia. Fosses i sinus nasals. Faringe i 

laringe. Tràquea i bronquis principals. Pulmó: bronquis intrapulmonars i 

bronquiols. El lobulet i l'acin pulmonar. Bronquiols respiratoris. Conductes 

alveolars. Sacs alveolars i alvèols. Barrera d' intercanvi gasós alveol-capil·lar 

9. Aparell digestiu. Disposició general del tub digestiu 

9.1 Cavitat bucal i glàndules annexes. La cavitat bucal. La llengua. Papil·les i corpuscle 

gustatiu. Glàndules associades a la cavitat bucal 

9.2 Faringe. Esòfag. Estòmag: faringe. L'esòfag. L'estómac. Regions cardial i pilòrica. 

Estudi morfofuncional de les glàndules fúndiques. Altres capes de la paret gàstrica 

9.3 L'intestí. L'intestí prim. La mucosa intestinal: estructura, elements cel·lulars i 

histofisiologia. Teixit limfàtic intestinal. La submucosa. Altres capes de la paret 

intestinal. L'intestí gruixut 

9.4 El fetge. Concepte. Organització histològica. Càpsula. Estroma. Parènquima 

hepàtic. El lobulet hepàtic i portal. Acin hepàtic. L'hepatòcit. Vascularització i 

innervació hepàtica. Vies biliars. Histofisiologia 

9.5 El pàncrees exocrí. Estructura histològica. Càpsula. Estroma. Acin pancreàtic. 

Conductes excretors. Vascularització i innervació. Histofisiologia 

10. Aparell urinari. Concepte i disposició general. El ronyó: escorça i medul·la renal. 

La nefrona: concepte i estudi morfofuncional dels seus segments. El glomèrul. 

El tub col·lector. Aparell juxtaglomerular. La circulació sanguínia renal. Innervació 

303


10.1 Vies urinàries. Les vies urinàries. Pelvis renals. Urèters. Veixiga urinària. 

Vascularització i innervació. Uretra masculina i femenina. Meat urinari 

11. Sistema endocrí 

11.1 Glàndula tiroide. Concepte i origen embriològic. Organització histològica: el 

fol·licle tiroide. Histofisiologia. Vascularització i innervació. Cèl·lules 

parafol·liculars 

11.2 Glàndula paratiroide. Estructura microscòpica, citologia i histofisiologia 

11.3 Glàndula suprarenal. Concepte i origen embriològic. Estructura histològica. 

Escorça i medul·la. 

L'escorça suprarenal: organització histològica. La glàndula adrenal: organització 

histològica 

11.4 Glàndula pineal. Estructura histològica. Histofisiologia 

11.5 Pàncrees endocrí. El sistema insular pancreàtic: estructura histològica. 

Histofisiologia 

11.6 Hipotàlem. Hipòfisi. Conceptes generals. Eix hipotàlem-hipofisial. L'hipotàlem: 

estructura histològica. La hipòfisi: disposició general, origen embriològic i histologia 

de les seves parts. L'adenohipòfisi: estructura i citologia. La neurohipòfisi. La hipòfisi 

intermèdia. Relacions hipotálam-hipofisials: vasculars i nervioses. 

11.7 El sistema endocrí difús (APUD). Concepte, origen embriològic i distribució. 

Estudi especial dels elements cel·lulars i components. Histofisiologia 

12. Sistema nerviós 

12.1 Neuròglia: concepte i tipus. Astròglia: la barrera hematoencefàlica. 

Oligodendròglia. Epiteli ependimàtic. Micròglia. Meninges i plexes coroïdal. 

Líquid cefaloraquidi 

12.2 Sistema nerviós central. Estructura cel·lular i arquitectura de la escorça cerebral 

i cerebelosa. Medul·la espinal: estructura 

12.3 Sistema nerviós vegetatiu. Disposició general del sistema simpàtic i parasimpàtic. 

Estructura ganglionar. Terminacions nervioses vegetatives 

13. Sistema immunitari. Histofisiologia general del sistema immunitari 

13.1 Tim. Concepte i organització histològica. Escorça i medul·la. Vascularització i 

innervació. Histogènesi i involució. Concepte dels òrgans centrals del sistema 

immunitari. Altes òrgans limfoepitelials 

13.2. Gangli limfàtic. Concepte i organització histològica. Sinus limfàtics. Escorça i 

medul·la. Vascularització i innervació. Histogènesi. Histofisiologia. Ganglis 

hemolimfàtics. Teixit limfàtic difús 

14. Òrgans hemopoètics 

14.1 Melsa. Concepte. Organització histològica: polpa blanca i polpa vermella. 

Càpsula conjuntiva. Xarxa reticular. Vascularització: circulació oberta i tancada. 

Innervació. Organització limfàtica. Histofisiologia 

14.2 Medul·la òssia. Concepte. Organització histològica. Histofisiologia 

15. Aparell reproductor 

15.1 Aparell reproductor masculí. Concepte i disposició general. Testicle. Tubs 

seminífers. Teixit intersticial. Conductes excretors. Glàndules associades. Cèl·lules 

de la sèrie espermatogènica. Cèl·lules de Sertoli. Barrera hematotesticular. 

Cèl·lules de Leidig. Vascularització i innervació. Teixit erèctil. Histofisiologia 

304


15.2 Aparell reproductor femení. Concepte i disposició general. Ovari. Estructura i 

maduració dels fol·licles ovàrics. Ovulació. El cos luti. Fol·licles atrèsics i cossos 

albicans. Teixit intersticial. El cicle ovàric resumit. L'úter: estructura general. 

Miometri: estructura i histofisiologia. Endometri: estructura i canvis cíclics. 

Endocèrvix i exocèrvix. Coll uterí. Trompes de Fal·lopi. Vagina. Genitals externs. 

Citologia exfoliativa. Canvis cíclics en l' epiteli vaginal. Regulació endocrina de 

l' aparell reproductor femení 

16. El sistema tegumentari. Concepte. La pell: organització histològica. L'epidermis: 

Línies cel·lulars queratinocítiques i melanocítiques. Altres tipus cel·lulars 

epidèrmics. Dermis i hipodermis. Vascularització i innervació. Annexos cutanis: 

el cabell, les ungles. Estructura. Les glàndules. 

BIOQUÍMICA 

I. ESTRUCTURA MOLECULAR DE LA MATÈRIA VIVA 

1. Bioelements i biomolècules. Bioquímica i biomedicina. Elements químics de la 

matèria viva. Polímers biològics i els seus monòmers 

2. Aigua i dissolucions aquoses. L'aigua, propietats, forces intermoleculars. Dissolucions 

aquoses. Propietats col·ligatives. Pressió osmòtica. Àcids i bases. Concepte de pH. 

Solucions amortidores, importància biològica, amortidors fisiològics 

3. Glúcids. Concepte. Classificació: monoglúcids simples i derivats, oligoglúcids, 

poliglúcids simples i derivats. Propietats i funcions biològiques. Interès a la clínica 

4. Lípids. Concepte. Classificació: àcids grassos, lípids simples, lípids complexos i lípids 

isoprenoides. Propietats i funcions biològiques. Interès a la clínica 

5. Proteïnes. Concepte. Aminoàcids; classificació i propietats. Pèptids. Proteïnes; nivells 

d'estructuració, desnaturalització. Propietats i funcions biològiques. Interès a la clínica 

6. Àcids nucleics. Concepte. Bases púriques i pirimidíniques. Nucleòsids i nucleòtids. DNA 

i RNA: estructura. Propietats i funcions biològiques dels àcids nucleics. Interès a la clínica 

II. MEMBRANES 

7. Composició i estructura. Composició i estructura de les membranes. Model de 

mosaic fluid 

8. Mecanismes de pas a través de membranes. Mecanismes de pas, classes i 

nomenclatura. Difussió simple. Transport passiu. Transport actiu: impulsat per ATP 

i per gradient iònic. Canals iònics 

III. ENZIMS I METABOLISME 

9. Catàlisi enzimàtica. Catàlisi enzimàtica: característiques generals. Classificació i 

nomenclatura dels enzims. Cinètica enzimàtica; relacions entre concentració de 

substrat i velocitat. Coenzims i vitamines. Interès a la clínica 

10. Introducció al metabolisme. Cicle de la matèria i flux d'energia a la biosfera. 

Concepte, fases i etapes del metabolisme. Metabolisme energètic; processos de 

producció, emmagatzemament i consum d'energia, ATP 

11. Metabolisme oxidatiu. Acetil CoA i piruvat; fonts i destins. Cicle dels àcids 

tricarboxílics (COT): reaccions, rendiment i regulació. Cadena respiratòria 

mitocondrial (CRM); transport d'equivalents de reducció, estructura de la cadena. 

Fosforilació oxidativa (FO), concepte d'acoblament CRM-FO. ATPasa mitocondrial 

305


12. Metabolisme dels glúcids. Paper central de la glucosa-6-P; destins possibles. Glicòlisi, 

gliconeogènesi, glicogenòlisi, glicogenogènesi i ruta de les pentoses fosfat: fases, 

reaccions, rendiment i regulació 

13. Metabolisme dels lípids. Fonts d'àcids grassos, alimentació i síntesi endògena. Transport 

de lípids, lipoproteïnes. Els triglicèrids com a substància de reserva: biosíntesi i 

mobilització. Oxidació dels àcids grassos: fases, reaccions, rendiment i regulació. Síntesi 

i utilització de cossos cetònics, reaccions i regulació. Biosíntesi de lípids de membrana 

14. Metabolisme dels aminoàcids. Origen dels aminoàcids. Reaccions de desanimació 

oxidativa, transaminació i transdesaminació. Degradació dels esquelets carbonats: 

aminoàcids glucogènics i cetogènics. Cicle de la urea: reaccions, rendiment i regulació 

15. Metabolisme dels nucleòtids. Biosíntesi de ribonucleòtids i desoxiribonucleòtids, 

factors reguladors. Biosíntesi de nucleòtids coenzimàtics. Degradació de nucleòtids, 

catabolisme de bases púriques i pirimidíniques, vies de recuperació 

16. Regulació del metabolisme. Regulació i integració metabòlica. Regulació metabòlica 

en l'home. Ajustaments metabòlics en: cicle dejuni alimentació, obesitat, embaràs, 

lactància, exercici, diabetis i estrès 

IV. GENÈTICA MOLECULAR 

17. Metabolisme del DNA. Genoma eucariota. Organització cromosòmica. Replicació del 

DNA. DNA polimerasa i altres enzims. Lesions del DNA, reparació. DNA mitocondrial 

18. Metabolisme del RNA. El DNA motlle de la síntesi de RNA. Mecanisme de la 

transcripció: iniciació, elongació i terminació. RNA polimerasa. Processament 

posttranscripcional dels RNAm, RNAr i RNAt 

19. Metabolisme de les proteïnes. Codi genètic, característiques. Estructures i molècules 

protagonistes de la traducció. Activació d'aminoàcids. Mecanisme de la síntesi 

protèica: iniciació, enlogació i terminació. Modificació posttraduccional. Control 

de la transcripció en procariotes i en eucariotes. Degradació de les proteïnes 

FISIOLOGIA 

SANG. HEMOSTÀSIA I IMMUNITAT 

1. Funcions generals de la sang. Característiques fisicoquímiques i composició. Funcions 

generals. Concepte de sèrum i plasma. Funcions de les proteïnes plasmàtiques. 

Elements formes de la sang 

2. Eritròcits o glòbuls vermells. Eritròcits: característiques morfològiques i funcionals. 

Eritropoesis i la seva regulació. Hormones eritropoiétiques. Hemoglobines. Metabolisme 

del ferro. Anèmies. Exploració de la sèrie vermella. Alteracions de la sèrie vermella 

3. Leucòcits o glòbuls blancs. Leucòcits. Funcions generals dels leucòcits. Sèrie 

mieloide: granulòcits i monòcits-macròfags. Funcions de defensa de neutròfils i 

Monòcits-macròfags. El sistema monòcit-macròfag i el sistema reticuloendotelial. 

Procés inflamatori. Eosinòfils i basòfils. Fisiopatologia dels leucòcits 

4. Immunitat i al·lèrgia. Immunitat innata i adquirida. Immunitat adquirida: humoral i 

cel·lular. Sèrie limfoide. Limfopoesi: influència del tim i maduració cel·lular. Sistema 

limfòcit B: immunitat humoral i anticossos. Sistema limfòcit T: immunitat a través de 

cèl·lules. Vacunació. Immunitat passiva. Fenòmens al·lèrgics. Grups sanguinis: sistema 

AB0, Rh i altres. Transfusions. Trasplantaments d'òrgans 

306


5. Hemostàsia i coagulació. Hemostàsia: concepte i mecanismes participants. 

Plaquetes: característiques. Hemostàsia primària. Hemostàsia secundària: la 

coagulació de la sang. Factors i mecanismes de la coagulació. Retracció del coàgul. 

Fibrinòlisi. Anomalies més freqüents de la coagulació 

SISTEMA CARDIOVASCULAR 

6. Fenòmens elèctrics del cor: automatisme cardíac. Sistema de conducció. Marcapassos 

cardíac: origen i mecanisme de l'automatisme cardíac. Potencial d'acció del sistema 

de conducció. Excitabilitat i refractarietat. Propagació de l'excitació: velocitat de 

conducció. Control de l'excitació i la conducció. Ritmes anormals del cor 

7. Fenòmens elèctrics del cor (ECG). Origen i registre de l'electrocardiograma. 

Característiques de l'electrocardiograma normal. Tipus de derivacions i 

nomenclatura. Eix elèctric. Corrents de lesió. Interpretació electrocardiogràfica 

d'arítmies cardíaques 

8. Fenòmens mecànics del cor: cicle cardíac. Fenòmens mecànics del cicle cardíac: 

relacions estructura-funció i acoblament excitació-contracció. Fases del cicle cardíac 

i funció de les vàlvules. Sorolls cardíacs: origen i significat. Correlació entre els 

diferents paràmetres del cicle cardíac 

9. Regulació de l'activitat cardíaca. cabal cardíac. Regulació de l'activitat cardíaca. 

Volum minut cardíac: factors de què depèn. Control de la freqüència i del volum 

sistòlic: mecanismes intrínsecs i extrínsecs. Control del cabal cardíac pel retorn 

venós. Variacions fisiològiques del cabal cardíac. Treball cardíac. Circulació coronària 

i metabolisme cardíac. Regulació del flux coronari 

10. Circulació de la sang. Hemodinàmica. Circulació sistèmica i pulmonar. Circulació 

arterial i arteriolar. Funció de la xarxa capil·lar. Circulació venosa. Consideracions 

biofísiques: flux. Relació entre flux, velocitat i secreció. Pressió. Relacions entre 

flux, pressió i resistència. Flux laminar i turbulent. Viscositat 

11. Circulació en artèries. Tensió arterial. Circulació arterial. Estructura i funcions. Elasticitat 

arterial. Pressió arterial. Mètode de mesura de la pressió arterial. Alteracions de la 

pressió arterial. Pols arterial. Tensió en la paret arterial: importància del múscul llis 

12. Circulació capil·lar i limfàtica. Microcirculació i vasos limfàtics. Estructura i funcions. 

Permeabilitat de la paret capil·lar. Intercanvis capil·lars: difusió, filtració i pinocitosi. 

Circulació limfàtica. Limfa: origen, quantitat i composició. Formació d'edemes 

13. Circulació venosa. Estructura i funcions de les venes. Pressions venoses i pols venós. 

Factors que determinen la pressió venosa. Retorn venós 

14. Control local de la circulació. Regulació local del reg sanguini. Mecanismes de 

regulació del flux sanguini. Mecanismes intrínsecs: autoregulació. Mecanismes 

extrínsecs: regulació nerviosa i regulació hormonal 

15. Regulació de la pressió arterial. Regulació a curt termini: sistema nerviós pels 

baroreceptors, quimioreceptors i resposta isquèmica. Regulació a mitjà termini: 

sistema hormonal i mecanismes intrínsecs. Regulació a llarg termini: control renal 

del volum sanguini 

SISTEMA RESPIRATORI 

16. Estructura funcional del sistema respiratori. Estructura i funció del sistema respiratori. 

Funcions de defensa endocrines i metabòliques del pulmó. Espirometria: volums i 

capacitats pulmonars. Ventilació. Espais morts: anatòmic i fisiològic 

307


17. Mecànica respiratòria. Músculs respiratoris. Propietats elàstiques del pulmó. Distribució 

de la ventilació. Propietats elàstiques de la caixa toràcica. L'espai pleural. Resistències 

pulmonars: elàstiques i no elàstiques. Relacions flux-volum. Treball respiratori 

18. Relacions ventilació-perfusió. Difusió dels gasos respiratoris els els pulmons. Lleis 

de difusió. Limitacions de la difusió i la perfusió. Mesura de la capacitat de difusió. 

Circulació pulmonar: flux i vasos sanguinis. Distribució del flux sanguini. Relacions 

ventilació-perfusió. Quocient d' intercanvi respiratori. Hipòxies 

19. Transport dels gasos en la sang. Hemoglobina. Corba de dissociació de l'oxigen. Cessió 

d'oxigen i pH sanguinis: efecte Bohr. Anhídrid carbònic: efecte Haldane. Corba de 

dissociació de l'anhídrid carbònic. Equilibri àcid-base. Intercanvi de gasos en els teixits 

20. Regulació de la ventilació pulmonar. Control de la ventilació. Centre respiratori. 

Gènesi i regulació del ritme. Efectors. Sensors: quimioreceptors centrals, perifèrics, 

receptors pulmonars i altres. Respostes integrades: resposta a l'anhídrid carbònic, a 

l'oxigen, al pH i a l'exercici 

SISTEMA RENAL 

21. Estructura funcional del sistema renal. Estructura funcional del ronyó i del sistema urinari: 

la nefrona. Flux sanguini renal i pressions renals. Filtració glomerular: composició, forces 

i factors determinants. Regulació intrínseca i extrínseca de la filtració glomerular 

22. Transport tubular renal. Mecanismes de reabsorció i secreció tubulars. Transport 

actiu a través de la paret tubular. Absorció passiva de ions, clorur, urea i altres 

soluts per difusió. Capacitat d'absorció dels diferents segments tubulars. Reabsorció 

d'aigua en cadascun dels segments tubulars. Concepte de transport tubular màxim. 

Concepte d' aclariment o depuració renal del plasma 

23. Balanç hídric i electrolític. Mecanisme per excretar l'excés d' aigua: excreció d'orina 

diluïda. Mecanisme per excretar l'excés de soluts: mecanisme de contracorrent per 

excretar orina concentrada. Control de l'osmolaritat del líquid extracel·lular i la 

concentració de sodi. Ingrés i excreció de sodi. Control del volum de líquid extracel·lular. 

Excreció d'urea. Excreció de potassi. Homeòstasi del calci, magnesi i fosfats 

24. Equilibri àcid-base. Paper del ronyó en la regulació. Sistemes esmorteïdors de l'organisme: 

bicarbonat, fosfats i proteïnes. Regulació renal. Reabsorció de bicarbonat i excreció 

d'hidrogenions i amoni. Compensacions renals i pulmonars de l'acidosi i l'alcalosi. 

25. La micció. Transport d'orina pels urèters. Relació pressió/volum en la bufeta. 

Innervació de la bufeta. Control de la funció de la bufeta. Anomalies de micció: 

bufeta àtona i bufeta automàtica 

SISTEMA GASTROINTESTINAL 

26. Funcions generals i motores. Funcions generals: control nerviós i hormonal. Activitat 

motora: control i integració de les activitats motores gastrointestinals. Masticació. 

Deglució. Funció esofàgica. Mobilitat gàstrica. Mobilitat de l'intestí prim. Mobilitat 

de l'intestí gros. Defecació 

27. Secrecions del sistema gastrointestinal. Secreció salival: producció, composició i 

funcions. Secreció gàstrica: producció del suc gàstric (composició i control). 

Secrecions exocrines pancreàtiques: producció, composició i funcions. Funció del 

fetge i la bufeta biliar. Secrecions intestinals 

308


28. Digestió i absorció. Digestió i absorció dels hidrats de carboni. Digestió i absorció 

de les proteïnes. Digestió i absorció dels lípids. Absorció d'aigua i sals. Absorció de 

vitamines: hidrosolubles i liposolubles 

SISTEMA ENDOCRÍ 

29. Introducció al sistema endocrí. Organització i funcions del sistema endocrí. Concepte 

de glàndula endocrina i hormona. Efecte autocrí i paracrí. Emmagatzematge i 

secreció hormonal. Receptors hormonals. Mecanismes d'acció hormonal. Relació 

amb el sistema nerviós 

30. Hipotàlem i hipòfisi. Hormones neurohipofisals: antidiürètica i oxitocina. Accions i 

regulació de la secreció 

31. Adenohipòfisi. Hormones de l'adenohipòfisi. Accions fisiològiques de les hormones 

adenohipofisials TSH, LH, FSH, ACTH i prolactina. Hormona de creixement: 

característiques i efectes fisiològics 

32. Fisiologia de la tiroide. La glàndula tiroide. Funcions de les cèl·lules fol·liculars i del 

col·loide. Transport i metabolisme de les hormones tiroides. Funcions i efectes de 

les hormones tiroïdals. Regulació de la secreció tiroïdal 

33. Metabolisme fosfocàlcic. Metabolisme del calci i del fosfat. Glàndula paratiroide: hormona 

paratiroide. PTH, CT i vitamina D. Accions intestinals, renals i òssies. Control de la secreció 

34. Glàndules suprarenals. Morfologia funcional. Medul·la suprarenal: catecolamines. 

Secreció, acció i regulació. Còrtex suprarenal: glucocorticoides i mineralocorticoides. 

Secreció, acció i regulació. Andrògens i estrògens suprarenals. 

35. Pàncrees endocrí. Insulina i glucagó: síntesi, control de la secreció i funcions. 

Regulació de la glucèmia. Somatostatina 

36. Fisiologia del sistema reproductor. Gònades masculines i femenines. Hormones 

testiculars: efectes fisiològics i funció testicular. Hormones ovàriques: producció i 

funcions. Regulació del cicle menstrual 

METABOLISME, TERMOREGULACIÓ I EXERCICI 

37. Energia i metabolisme. Funció de l'adenosinatrifosfat en el metabolisme. Control 

de l'alliberament d'energia de la cèl·lula. Metabolisme: determinació. Factors que 

en modifiquen la intensitat. Metabolisme basal 

38. Termoregulació. Temperatura corporal. Equilibri entre producció i pèrdua de calor. 

Regulació nerviosa i endocrina de la temperatura. Paper de l'hipotàlem en la 

termoregulació. Anomalies en la regulació de la temperatura. 

39. Exercici físic. Integració dels sistemes corporals a l'exercici. Transició del repòs a 

l'exercici: ajustos inicials. Control cardiorespiratori global durant l'exercici. Límits 

del transport d'oxigen. 


ANATOMIA HUMANA. 

Sessions pràctiques d'osteologia: sessions d'observació i descripció de peces d'osteoteca 

i articulacions principals: 

1. Osteologia extremitat superior I 

2. Osteologia extremitat superior II 

3. Osteologia extremitat inferior I 

309


4. Osteologia extremitat inferior II 

5. Osteologia del tronc i tòrax 

6. Osteologia del crani I 

7. Osteologia del crani II 

8. Fosses craniofacials 

BIOQUÍMICA. 

Seminaris 

1. Transport de gasos 

2. Proteïnes contràctils i citoesquelet 

3. Sistemes de defensa 

4. Hormones 

FISIOLOGIA 

Pràctiques de laboratori 

1. Grups sanguinis 

2. Tensió arterial 

3. Digestió salival 

HISTOLOGIA. Pràctiques de laboratori 

1. Introducció a la microscòpia i ús de l'MO 

2. Preparació i estudi de frotis sanguini 

3. Observació: teixits connectius, epitelis, musculars i nerviosos 

4. Observació: circulatori, respiratori, immunitaris i hematopoètics 

5. Observació: digestiu 

6. Observació: urogenital 

7. Observació: endocrí, nerviós i tegumentari 

Avaluació 

Es realitzaran exàmens parcials i un examen final escrit que comprèn tots els continguts 

impartits, tant en les classes teòriques com en les pràctiques i en els seminaris. Per tal 

de superar la matèria, cal aprovar cadascuna de les parts que la integren: Anatomia 

humana, 36%; Histologia, 25%; Fisiologia, 20%, i Bioquímica, 19%. 

Bibliografia 

Anatomia humana 

& MOORE KL Anatomía con orientación clínica. 3a ed. Madrid: Editorial Médica 

Panamericana, Williams & Wilkins; 1996. 

& NETTER FH. Atlas de anatomía humana. 2a ed. Summit, New Jersey: Ciba-Geigy 

corporation, Masson; 1999. 

& ROUVIERE H. DELMAS, H. Anatomía humana descriptiva, topográfica y funcional 

(3 volums). 10a ed. Barcelona: Ed. Masson; 1999. 

& SOBOTTA. Atlas de anatomía humana (2 volums). 21a ed. Madrid: Editorial Médica 


& WILLIAMS PL, WARWICK R. GRAY Anatomía (2 volums). 38a ed. Madrid: Ed. 

Churchill Livingstone Harcourt Brace; 1998. 

310


Fisiologia 

& BERNE R.; LEVY N. Fisiología. 1a ed. Ed. Mosby/Doyma., 2a reimpressió, 1993 

& CÓRDOVA A.; FERRER R.; MUÑOZ M.E.; VILLAVERDE, C. Compendio de fisiología 

para ciencias de la salud. 1a ed. Ed. Interamericana-Mc Graw-Hill, 1994. 

& GUYTON, A.C. Fisiología y fisiopatología. 1a ed. Ed. Interamericana-Mc Graw-Hill, 1994. 

& GUYTON, A.C.Tratado de fisiología médica. 9a ed Ed. Interamericana-Mc Graw- 

Hill, 1996. 

& DESPOPOULOS A.; SILBERNAGL S. Texto y atlas de fisiología. Ed. Mosby/Doyma, 1994. 

& TORTORA G.T.; GRABOWSKI S.R. Principles of anatomy and physiology. 7a ed. 

Harper Collins College Publishers, 1993. 

& TRESGUERRES J.A.F. Fisiología humana. 1a ed. Ed. Interamericana-Mc Graw-Hill, 1992. 

& WEST J.B; BEST; TAYLOR. Bases fisiológicas de la práctica médica. Ed. Panamericana, 1993. 

Bioquímica 

& LOZANO J.A.; GALINDO J.D; GARCÍA-BORRON J.C.; MARTÍNEZ LIARTE J.H.; 

PEÑAFIEL R.; SOLANO, F. Bioquímica y biología molecular para ciencias de la 

salud. 2a ed. Ed. Interamericana McGaw-Hill,2000. 

& LEHNINGER A.; NELSON D.; COX, M. Principios de bioquímica. Ed Omega, 1993. 

& MACARULLA J.M. Bioquímica humana. Curso básico. FM Goñi. Ed. Reverté,1992. 

& MATHEWS C.K.; VAN HOLDE, K.E. Bioquímica. 2a ed. Ed. Interamericana Mc Graw- 

Hill, 1998. 

& STRYER L. Bioquímica. 4a ed. Ed. Reverté, SA, 1995. 

Histologia 

& AMENTA, P.S. Compendio de histología. Ed. DOIMA, 1992. 

& BLOOM, W. ; FAWCETT, D.W. Tratado de histología. 11 ed. Ed. Labor. Reimpressió 1991. 

& BLOOM, W. ; FAWCETT, D.W. Compendio de histología Bloom-Fawcett. Ed. Ronald 

P. Jensh. McGraw Hill- Interamericana, 1999. 

& ESCUREDO, B. Estructura y función del cuerpo humano. Ed. Interamericana, 1995. 

& JUNQUEIRA, L.C.; CARNEIRO J. Histología básica. Ed. Masson, 1996. 

& KRSTIC, K.V. Ultraestructura de las células de los mamíferos. Ed. Eunibar, 1989. 

& LEESON, T.S. Texto y atlas de histología. Ed. Interamericana, 1992. 

& ROSS, M.H.; REITH, E.J. Histología. Ed. Doyma, 1987. 

& ROSS M.H.; ROMRELL L.J. Histología. Texto y atlas de color. 3a ed. Ed. Panamerica, 1997. 

& SOBOTTA/HAMMERSEN. Atlas de histología humana. Ed. Torai, S.A., 1988. 

& STEVENS A, LOWE J. Histología humana. 2a ed. Ed. Harcourt Brace, 1997. 

& WHEATER P.R. Histología funcional. Ed. JIMS, 1987. 

& WEISS, L.; GREEP, R.O. Histología. Ed. El Ateneo, S.A., 1986. 

311


FISIOTERÀPIA I 




Cicle: 1r 

Curs: 1r 


Matèria: Fisioteràpia general i especial 

Professor responsable: Carme Casajuana Briansó 


Descripció: Fonaments de fisioteràpia. Cinesiteràpia, massoteràpia, electroteràpia, 

sonoteràpia, termoteràpia, fototeràpia i hidroteràpia. Higiene postural. Valoracions, 

test i comprovacions funcionals en els seus fonaments, modalitats i tècniques. 

Objectius 

En incorporar els coneixements, teòrics i pràctics, que conformen el programa d'aquesta 

assignatura l'alumne serà capaç de: 

Situar el marc conceptual de la Fisioteràpia i saber quin és el teòric. 

Aplicar de forma adequada les tècniques generals de la fisioteràpia i de la valoració 

funcional en l'individu. 

Explicar de quina forma actuen els medis físics estudiats sobre l'organisme per aconseguir 

efectes terapèutics. 


Unitats temàtiques 

1. La fisioteràpia 

2. Higiene postural 

3. Transferències 

4. Cinesiteràpia passiva 

5. Cinesiteràpia activa 

6. Sistemes d'exploració i valoració funcional. Goniometria 

7. Sistemes d'exploració i valoració funcional. Balanç muscular 

8. Palpació 

9. Massoteràpia 

10. Termoteràpia 

11. Hidroteràpia 

12. Electroteràpia 

13. Relaxació 

14. Física 

312


Avaluació 

L'alumne serà avaluat de cada unitat temàtica independentment i la nota que obtingui, 

sempre que sigui superior o igual a cinc, serà percentuada segons el tant per cent 

assignat a cada unitat temàtica. En cas de no tenir el mínim exigit (5) d'una o diverses 

unitats temàtiques, l'alumne tindrà una possibilitat més de superar-la, de forma 

independent, al setembre. Esgotada aquesta possibilitat, si l'alumne té una qualificació 

de suspès en alguna unitat temàtica la qualificació global de l'assignatura serà de suspès. 

313


SISTEMA NEUROMUSCULAR ESQUELÈTIC 




Cicle: 1r 

Curs. 1r 


Matèria: sistema neuromuscular esquelètic 

Professor responsable: Dra. Montserrat Jové Sans 


Descripció. Desenvolupament neuromuscular. Connexions neuromusculars. Circuits 

neuronals de control muscular. Especificitat de les connexions neuromusculars. Plasticitat 

neural i sinàptica. Regeneració i envelliment del sistema muscular. 

Objectius 

Fer que l'alumne adquireixi els coneixements suficients de totes les estructures que 

constitueixen el sistema neuromuscular. La impartició dels continguts de l'assignatura 

es fa de forma conjunta entre diferents àrees de coneixement: Ciències Morfològiques 

(Anatomia Humana i Histologia) i Fisiologia. 



EMBRIOLOGIA GENERAL 

1. Embriologia: concepte d'embriologia. Fases del desenvolupament embrionari. 

Primera i segona setmana del desenvolupament 

2. Embriologia: tercera setmana del desenvolupament 

3. Embriologia: cara i coll 

4. Embriologia: diferenciació dels somites. Osteoformació. Gènesi articular. Botó 

germinal de les extremitats. Sistema muscular 

5. Desenvolupament de la columna vertebral 

6. Desenvolupament del sistema nerviós I 

7. Desenvolupament del sistema nerviós II 

8. Desenvolupament del sistema nerviós central III 

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL 

9. Organització morfològica i funcional del SNC 

10. Cervell: morfologia externa i relacions 

11. Cervell: estructura interna. Còrtex. Nuclis. Substància blanca 

12. Tronc de l'encèfal. Morfologia externa i relacions. Origen aparent dels parells cranials. 

Estructura interna del tronc de l'encèfal. Nuclis i grans vies 

314


13. Cerebel: morfologia. Estructura i relacions 

14. Medul·la espinal: morfologia, estructura i relacions I 

15. Medul·la espinal: morfologia, estructura i relacions II 

16. Irrigació del SNC. Sins cranials 

17. Circulació del líquid cefaloraquidi 

18. Nervi raquidi. Motoneurona. Tipus. Banya anterior de la medul·la 

19. Tipus de sensibilitat, receptores, nuclis de la banya posterior 

20. Còrtex cerebral. Àrees de Brodmann 

21. Vies motores. Via piramidal. Càpsula interna. Nuclis motors. Sistema motor 

extrapiramidal 

22. Vies extrapiramidales. Circuits del cerebel 

23. Via de la sensibilitat propioceptiva. Via de la sensibilitat tàctil. El paper del tàlem. 

Vies de la sensibilitat termoalgèsica 

24. Vies òptiques. Vies estatoacústiques 

25. Sistema nerviós vegetatiu. Organització general 

26. Hipotàlem. Hipòfisi. Epífisi 

27. Cadena simpàtica prevertebral. Simpàtic cervical 

28. Simpàtic toràcic i abdominal 

29. Parasimpàtic. Organització i nuclis 

30. Nervis cranials somítics. Vies òptiques reflexes 

31. Trigemin 

32. Facial 

33. Neumogàstric. Glosofaringi. Espinal. 

34. Parasimpàtic sacre 

35. Control vegetatiu sobre aparells i sistemes: digestiu, urinari, genital, respiratori i 

circulatori 

HISTOLOGIA 

1. Introducció: components de la unitat motora. Concepte d'unitat motora. 

Components. Novells d'integració i coordinació 

2. Miòcit estriat esquelètic. Miòcit com a cèl·lula bàsica. Sistema sarcotubular. Aparell 

contràctil: visió morfomolecular. Citoesquelet. Miòcits tònics i fàsics. Interconversió 

entre miòcits tipus I i tipus II (encreuament d'innervacions). Atròfia i hipertròfia 

muscular 

3. Teixit muscular esquelètic. Possibles disposicions ordenades dels miòcits. Cobertures 

connectives: microtendons i endomisi. Microcirculació: unitat vascular i nivells 

d'anastomosi 

4. Contracció muscular. Concepte de contracció muscular. Calci i sistema sarcotubular. 

Modificacions estructurals degudes a la contracció. Relaxació muscular. 

Modificacions estructurals degudes a la relaxació. Modificabilitat de la contracció 

muscular 

5. Formació del teixit muscular. Concepte de miogènesi i diferenciació cel·lular. De 

cèl·lules a teixit des del punt de vista de la diferenciació cel·lular. Cèl·lules 

diferenciades. Formació dels teixits musculars. Cèl·lules satèl·lit 

315


6. Primoinnervació. Formació d'unions mioneurals a l'embrió. Especificitat dels 

contactes sinàptics embrionaris. Factors de regulació de la primoinnervació: matís 

extracel·lular, factors solubles, altres 

7. Canvis sinàptics en el període perinatal. Eliminació sinàptica en el període postnatal: 

transcendència, participació d'activitat neuromuscular, mecanismes de modulació. 

Mort de les motoneurones en el període perinatal: competitivitat, participació en 

l'activitat elèctrica 

8. Degeneració, regeneració i mort cel·lular. Concepte d'envelliment i degeneració 

cel·lular. Miòlisi i regeneració muscular. Lesió d'axó: implicacions proximodistals. 

Tipus de noxes i mecanismes de lesió. Conseqüències morfofuncionals. Mecanismes 

implicats. Denervació i reinnervació muscular. Hipersensibilitat i reinnervació 

muscular. Annex: modificacons neuromusculars secundàries en la senilitat 

9. Cèl·lula glial. Fisiologia de les cèl·lules glials. Interrelacions axó-glia: significat de la 

transmissió de senyals des de la glia als axons i viceversa. Interrelacions glia-miòcit. 

Participació glial en lesions neuromusculars 

10. Sinapsi neuromuscular: components subcelul·lars. Tècniques d'estudi. 

Especialitzacions de l'axolemma. Especilaitzacions del sarcolemma. Vesícules 

sinàptiques. Vesícules recobertes. Vesícules CORE. Mecanismes de recanvi de 

membranes presinàptica i postsinàptica 

11. Neurotransmissió sinàptica. Alliberament dels neurotransmissors químics. 

Microfisiologia de la transmissió química. Quimioreceptors: descripció i distribució. 

Components de la resposta sinàptica. Reciclatge del neurotransmissor. Transport 

actiu d'ions. Relació Na+/Ca2+. Ambient iònic. Possibles significats en les 

modificacions subsinàptiques de vesícules sinàptiques, vesícules CORE i vesícules 

recobertes, característiques de membranes densificades presinàptiques i 

postsinàptiques 

12. Modificabilitat de les connexions mioneurals. Lleis de formació, manteniment i 

alteració de les connexions nervioses. Disposició ordenada de les connexions. 

Mètodes experimentals. Transcendència de la modificabilitat sinàptica 

13. Plasticitat sinàptica. Elements de plasticitat neuromuscular: recuperació i retracció 

de l'axó. Reformació sinàptica. Mecanismes responsables de la plasticitat neural de 

la recuperació i de la retracció de l'axó. Especificitat de les connexions mioneurals. 

Factors de creixement nerviós. Molècules d'adhesió neural. Canvis de l'arquitectura 

mioneural en condicions fisiològiques: sedentarisme, exercici, senilitat 

14. Fibres nervioses. Característiques tissulars. Característiques subcel·lulars. Fibres 

nervioses aferents. Transport axoplasmàtic. Organització de les neurones de sistema 

nerviós perifèric 

15. Receptors sensitius del teixit muscular esquelètic i articular. Terminacions nervioses 

receptores: classificació, estructura i funció. Fusos musculars. Òrgans tendinosos 

de Golgi. Transducció d'estímuls sensitius en impulsos nerviosos. Adaptació dels 

receptors sensitius 

16. Control de la funció muscular. Innervació motora. Innervació sensitiva. Control 

centrífug dels senyals sensorials. Paper dels recpetors musculars en el control 

muscular 

316


17. Transformació de la informació per les cèl·lules nervioses. Transformació de la 

informació per l'activitat sinàptica en les neurones individuals. Interaccions 

sinàptiques. Integració per la motoneurona espinal 

18. Teixit ossi. Propietats i característiques generals. Concepte i classificació. 

Citoarquitectura: conductes vasculars, trabècules, periosti/endiosti, medul·la òssia, 

especialitzacions articulars. Teixit ossi compacte i esponjós. Estudi monogràfic dels 

components: osteoblasts, osteòcits, matriu òssia. Funcions dels osssos. Introducció 

a la biomecànica. Irrigació, nutrició i innervació 

19. Teixit cartilaginós: característiques generals. Similituds i diferències entre els teixits 

cartilaginós i ossi. Propietats. Anàlisi dels components: condòcit, condroblast i matriu 

cartilaginosa. Periocondri 

20. Varietats de cartílag esquelètic. Cartílag hialí. Descripció. Característiques 

específiques dels constituents. Propietats. Cartílag hialí articular: citoarquitectura, 

histofisiologia de la seva nutrició. Cartílag fibrós. Descripció. Característiques 

específiques dels constituents. Propietats. Citoarquitectura de discs invertebrals, 

meniscs i sífisis. Histofisiologia de la nutrició en cada cas particular 

21. Condrogènesi. Concepte. Origen mesenquimal del nucli de condrificació. 

Mecanismes de creixement: expansiu i aposicional. Moduladors de la condrogènesi 

22. Histogènesi del teixit ossi. Concepte. Teixit ossi primari. Ossificació intramembranosa. 

Ossificació encondromatosa. Especialització en os compacte i esponjós. Placa 

epifisiària. Formació de la cavitat medul·lar. Formació del periosti i endosti. 

Creixement proporcionat dels ossos. Factors que afecten l'ossificació 

23. Remodelació òssia. Osteosíntesi-osteòlisi. Remodelació permanent. Metabolisme 

ossi i calci. Remodelació de l'os compacte. Remodelació de l'os trabecular. 

Histofisiologia de la remodelació. Factors que afecten la remodelació òssia de l'adult. 

Envelliment ossi: osteoporosi. Reparació de fractures 

24. Reparació i envelliment del cartílag. Reparació del cartílag articular i fibrocartílag. 

Histofisiologia de l'envelliment del cartílag: cartílag articular, fibrocartílag. 

Coadjuvants/agreujants de l'envelliment/reparació del cartílag 

25. Articulacions: generalitats. Concepte. Classificació morfològica. Elements articulars: 

superfície del cartílag articular, de la membrana i del líquid sinovial, meniscs, 

lligaments i càpsula articular 

26. Estudi monogràfic dels elements articulars. Càpsula fibrosa, lligaments i tendons: 

estructura microscòpica, inserció òssia. Membrana sinovial: íntima i subsinovial 

segons la localització. Líquid sinovial: composició i histofisiologia. Introducció a la 

biopatologia. 

27. Histofisiologia articular. Irrigació de la càpsula i la membrana sinovial. Innervació. 

Organogènesi de les articulacions: diartrosi, sinartrosi. Envelliment sinovial. 

Envelliment de lligaments i tendons 

317


FISIOLOGIA 

INTRODUCCIÓ A LA FISIOLOGIA 

1. Organització funcional del cos humà i control del medi intern. Concepte i divisió 

de la fisiologia. La cèl·lula com a unitat vivent del cos. Líquid extracel·lular i medi 

intern. Mecanismes homeostàtics dels sistemes fisiològics principals. Sistemes de 

regulació i control de las funcions corporals 

2. Mecanismes de transport a través de la membrana. Aspectes estructurals i 

mecanismes generals de transport a través de la membrana cel·lular. Permeabilitat: 

transport de molècules i de ions. Difusió i osmosi. Transport activo primari. Bombes 

iòniques. Transports acoblats. Endocitosi: pinocitosi i fagocitosi. Exocitosi 

NERVI I MÚSCUL. TEIXITS EXCITABLES 

3 POTENCIAL DE MEMBRANA. Excitabilitat i cèl·lules excitables. Potencial de 

membrana. Bases iòniques dels potencials de membrana. Manteniment del potencial 

de membrana: bomba de sodi/potassi i permeabilitat selectiva. Variació del potencial 

de membrana 

4 POTENCIAL D'ACCIÓ. Bases iòniques i propietats. Períodes refractaris. Relació 

intensitat-temps en el potencial d'acció. Conducció del potencial d'acció: contínua 

i saltadora. Classificació de les fibres nervioses: fibres mielíniques i amielíniques 

5. TRANSMISSIÓ SINÀPTICA. Transmissió de l'impuls nerviós. Sinapsi: característiques 

generals i funcionals. Sinapis elèctriques i químiques. Neurotransmissors: mecanisme 

d'acció. Integració neuronal: sinapsis excitadores i inhibidores. Potencials 

postsinàptics (PEPS, PIPS). Sumació temporal i espacial. Inhibició presinàptica. 

Circuits neuronals: interacció sinàptica i plasticitat 

6. Transmissió neuromuscular. Estructura de la unió neuromuscular. Formació i 

alliberament de l' acetilcolina. Activació dels receptors d'acetilcolina. Destrucció 

per l'acetilcolinesterasa. Potencial de placa terminal i potencial d'acció del múscul. 

Efectes farmacològics sobre la unió neuromuscular 

7. Múscul. Funcions dels músculs. Tipus de músculs i fibres musculars. Bases estructurals 

de la contracció de la fibra muscular esquelètica. Bases moleculars de la contracció: 

teoria dels filaments lliscants 

8. Contracció del múscul esquelètic. Fonts d'energia. Iniciació a la contracció muscular: 

acoblament excitació-contracció. El calci com a factor de regulació de la contracció. 

Regulació de la concentració de calci cel·lular. Fonts d'energia per a la contracció 

muscular. Tipus de fibres musculars: contracció lenta i ràpida 

9. Mecànica de la contracció del múscul esquelètic. Modalitats de la contracció: 

contracció muscular única. Sumació i tetània. Unitat motora. Propietats mecàniques 

del múscul. Elements elàstics i generació de força. Tensió en repòs. Contracció 

isomètrica. Corba longitud/tensió isomètrica. Contracció isotònica. Relació força/ 

velocitat. Fenomen de l'escala. Potenciació postetànica 

10. Músculs cardíac i llis. Múscul cardíac: característiques estructurals, diversitat cel·lular 

i propietats funcionals. Múscul llis: tipus, característiques estructurals i propietats 

elèctriques i mecàniques. Estudi comparatiu amb el múscul esquelètic: mecanismes 

d'activació i innervació 

318


SISTEMA NERVIOS 

11. Organització general del sistema nerviós. Neurona i cèl·lules associades. Efectes 

tròfics i factor de creixement nerviós. Regeneració nerviosa. Plasticitat i brots axònics. 

Divisions del sistema nerviós. Meninges i líquid cefaloraquidi 

12. Receptors sensorials. Concepte i classificació. Potencial receptor: origen. Potencial 

generador. Receptors tònics i fàsics. Adaptació. Transducció sensorial. Transmissió 

dels senyals: sumació espacial i temporal. Circuits neuronals per la traducció de la 

informació 

13. Somatestèsia. Àrees somatestèsiques. Mecanoreceptors: vies de la sensibilitat cutània 

del tacte, pressió, vibració. Propiocepció: cinestèsia. Nociceptors: receptors, vies 

aferents i neurotransmissors. Dolor somàtic superficial i profund. Dolor visceral. 

Dolor referit. Inhibició del dolor 

14. Sentits químics: gust i olfacte. Quimiorecepció. Sentit del gust. Estructura i funció 

dels botons gustatius. Vies gustatives. Sensacions gustatives primàries. Sentit de 

l'olfacte. Estructura i funció de la mucosa olfactòria. Estimulació dels receptors i 

vies olfactòries 

15. Sentit de l'audició. Fonorecepció. Física del so. Consideracions anatòmiques i 

funcionals de l'orella externa i de l'orella mitjana. Òrgan de Corti: fonoreceptors. 

Gènesi dels potencials d' acció. Vies auditives i integració cortical 

16. Visió. Fotorecepció. Consideracions anatòmiques. Mecanisme de la formació 

d'imatge. El dioptrio o lent ocular: funcions. Funcions de l'iris. Funcions de la retina. 

Visió dels colors. La via òptica. Centres visuals. Percepció visual. 

17. Funcions motores de la medul·la espinal i reflexos medul·lars. Funcions motores de 

la medul·la espinal. Reflexos. Arc reflex. Organització de la medul·la per les funcions 

motores: neurones motores, interneurones i fibres propiespinals. Tipus de reflexos 

espinals: miotàtic, (fus muscular). Mitàtic invers. Altres reflexos polisinàptics. Utilitat 

clínica dels reflexos. Xoc espinal 

18. Funcions motores del tronc de l'encèfal. Centres motors: formació reticular, nuclis 

vestibulars i nucli vermell. Control dels músculs efectors. Sentit de l'equilibri: aparell 

vestibular. Reflexos vestibulars i manteniment de la postura. Rigidesa de la 

descerebració 

19. Control cortical i cerebel·lós de les funcions motores. Àrees motores del còrtex i 

vies aferents. Sistema piramidal. Sistema extrapiramidal: ganglis bassals. Fisiologia 

del cerebel. Còrtex cerebelós. Connexions i funcions del cerebel. Control cerebel·lòs 

dels moviments voluntaris i posturals 

20. Sistema nerviós autònom o vegetatiu. Divisió del sistema nerviós autònom. Receptors 

colinèrgics i adrenèrgics. Organització del sistema nerviós autònom. Característiques 

de la funció simpàtica i parasimpàtica. Medul·la adrenal. Reflexos autònoms. Centres 

nerviosos del control vegetatiu. Nivells d'integració en el sistema vegetatiu central. 

Funcions vegetatives de l'hipotàlem 

21. Funcions intel·lectuals del cervell. Aprenentatge. Memòria. Mecanismes del 

comportament: sistema límbic. So i vigília 

319



ANATOMIA HUMANA. Seminaris 

1. Malformacions de l'aparell locomotor: Tronc i extremitats 

2. Malformacions del sistema nerviós central 

3. Sistema nerviós I 

4. Sistema nerviós II 

5. Sistema nerviós III 

FISIOLOGIA. Pràctiques de laboratori 

1. Exploració dels diferents tipus de sensibilitat, parells cranials i cerebel 

2. Activitat reflexa, exploració dels diferents tipus de reflexos 

HISTOLOGIA Pràctiques de laboratori 

(Observació i descripció dels teixits nerviós, muscular, ossi i cartilaginós. Breu treball 

de laboratori relacionat amb la modificabilitat dels teixits neuromusculars sota diferents 

nivells d'activitat). 

1. Ultraestructura de miòcits i sinapsi neuromuscular 

2. Simulació per ordinador de la contracció muscular 

3. Modificacions microscòpiques per variacions d'activitat 

4. L'os com a òrgan 

5. Observació preparacions: os, cartílag, ossificació 

Avaluació 

Es realitzaran exàmens parcials i un examen final escrit que comprèn tots els continguts 

impartits, tant en les classes teòriques com en les pràctiques i en els seminaris. Per tal 

de superar la matèria, cal aprovar cadascuna de les parts que la integren: Histologia 

50%, Anatomia Humana 39% i Fisiologia 11%. 

Bibliografia 

Anatomia humana 

& Carpenter Ed. Neuroanatomía fundamentos. 4ª Ed. Madrid: Editorial Médica 

Panamericana, 1994. 

& Delmas, A. Vías y centros nerviosos. 7ª Ed. Barcelona: Ed. Masson, 1994. 

& Noback, CR. [y col]. El sistema nervioso Introducción y repaso. 4ª Ed. México: Ed. 

Interamericana - McGraw - Hill, 1993. 

& Nolte J. El cerebro humano, introducción a la Anatomía funcional. 3ª Ed. Madrid: 

Ed. Mosby-Doyma, 1994. 

& Sadler TW. Langman Embriología médica. 7ª Ed. Madrid: Editorial Médica 


& Snell RS. Neuroanatomía clínica. 3ª Ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 

1994. 

& Truex, RC, Carpenter M. Neuroanatomía Humana. Buenos Aires: Librería El Ateneo, 

1971. 


Buenos Aires: Médica Panamericana, 1991. 

320


Fisiologia 

Llibres de text: 

& Berner R, Levy N. Fisiología. Ed. Hercourt Brace.2ª ed. 1998. 


de la Salud. Ed. Interamericana-Mc Graw-Hill. 1ª ed.1994 

& Guyton AC, Hall JE. Fisiología y fisiopatología. Ed. Interamericana-Mc Graw-Hill. 6ª 

ed.1998. 

LLibres de consulta: 

& Guyton AC.Tratado de fisiología médica. Ed. Interamericana-Mc Graw-Hill. 9ª ed. 

1996. 

& Tresguerres JAF. Fisiología Humana. Ed. Interamericana-Mc Graw-Hill. 1ª ed. 1999. 

& West JB. Best y Taylor. Bases fisiológicas de la Práctica Médica. Ed. Panamericana. 

1993. 

& Despopoulos A, Silbernagl S. Texto y atlas de fisiología. Ed. Mosby/Doyma. 1994. 

& Guyton AC. Anatomía y Fisiología del sistema nervioso. Ed. Panamericana. 2ª ed. 

1994. 

Histologia 

& Leeson TS, Leeson CR, Paparo AA. Texto y atlas de Histología. Editorial 

Interamericana. 1989. 

& Bloom W, Fawcett DW. Tratado de Histología. Editorial Labor. 1987. 

& Weiss L, Greep RO. Histología. Editorial El Ateneo, S.A. 1986. 

& De Robertis EDD, De Robertis EMF. Biología Celular.Editorial El Ateneo. 1987. 

& Bradford HF. Fundamentos de Neuroquímica. Editorial Labor. 1988. 

& Lozano Tonkin C. Aparato locomotor. Collección pregrado. Luzan Eds. 1985. 

& Nichols JC, Marin AR, Wallace BW. From neuron to brain. Sinauer Associates, Inc. 

1992. 

& Equerda JE, Gallego R, Gual A, Ramirez G, Rubia F. Neurotransmisión y Plasticidad 

Sináptica. Ed. Spax. 1991. 

& Aatrand PO, Rodahl K. Fisiologia del trabajo físico. Ed. Panamericana. 1992. 

& Pearson, CM, Mostofy, FK. (Eds.). The Striated Muscle.The Williams & Wilkins 

Co. Baltimore. 1973. 

& Schmalbruch H. (Ed.). Skeletal Muscle. Springer. 1985. 

321



FISIOTERÀPIA II 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 


Matèria: Fisioteràpia general i especial 

Professor responsable: Isabel Salvat Salvat 


Descripció: Conjunt de valoracions i tractaments mitjançant agents físics de les afeccions 

de l'aparell locomotor. 

Objectius 

Fer que l'alumne sigui capaç de: 

definir en un model holístic el procés en què està immers el pacient. 

Marcar objectius terapèutics i preventius a curt i llarg termini. 

Aplicar adequadament les tècniques fisioterapèutiques generals i específiques per assolir 

els objectius proposats. 

Elaborar fórmules de valoració dels resultats. 

Aplicar els mètodes d'exploració i valoració funcional de l'aparell locomotor i respiratori. 

Identificar i comprendre els factors que influeixen en els processos sobre els quals 

actua el fisioterapeuta, a fi d'utilitzar els mètodes de tractament generalment acceptats 

amb una millor comprensió i, fins i tot, modificar-los de forma racional sobre la base de 

l'afecció individualitzada. 

Programa de les classes teòriques 

Els 9 crèdits teòrics de l'assignatura s'imparteixen en forma de classes teòriques 

progressivament més participatives. Per a donar a l'alumne l'hàbit i les habilitats 

necessàries per trobar i elaborar informació sobre un tema concret se li pauta un treball 

monogràfic sobre el contingut del programa que ell trií, treball que pot realitzar 

individualment o en grup, sota la supervisió del professor. La temporització i 

especificacions per realitzar aquest treball es troben a la guia per l'alumne. Per 

l'assoliment dels objectius marcats a l'assignatura es facilita a l'alumne una sèrie d'activitats 

voluntàries recollides en el document "autoaprenentatge: activitats de suport" 

Primera unitat didàctica 

1. Coneixements de caràcter general sobre el paper de la Fisioteràpia en les diferents 

afeccions de l'aparell locomotor i pell. 

Segona unitat didàctica 

2 Bases generals de fisioteràpia respiratòria, necessàries per a tractament de les 

afeccions de l'aparell locomotor. 

322


Tercera unitat didàctica, iniciació a la reeducació propioceptiva 

Cuarta unitat didàctica, dividida en sis blocs: 

1 Cintura escapular 

2. Colze 

3. Canell i mà 

4. Cintura pelviana 

5. Genoll 

6. Turmell i peu. Raquis. 

En el desenvolupament de cada un dels blocs se segueix el mateix esquema: exploració, 

cinesiteràpia general i afeccions de la zona (traumatològiques i reumatològiques) 

susceptibles de rebre tractament fisioteràpic, on s'apliquen els principis desenvolupats 

a les primeres unitats didàctiques. La metodologia utilitzada per impartir la quarta unitat 

busca la participació de l'alumne, per això, el programa d'aquesta unitat és orientatiu, 

i està dirigit a que l'alumne pugui triar i elaborar els treballs pautats. 

Programa de les classes pràctiques 

Els 15 crèdits pràctics es reparteixen en 12 impartits en els centres de pràctiques i 3 a 

l'aula d'habilitats amb l'objectiu de facilitar l'adquisició de destresa en la realització de 

maniobres tècniques. A fi de que l'alumne pugui repetir certes pràctiques realitzades a 

classe, disposa de la guia de práctiques on s'especifiquen els objectius perseguits, 

execució (contactes manuals, col·locació del pacient i terapeuta...) de cada pràctica. 

Entre els crèdits pràctics s'inclouen tres mòduls teoricopràctics: Escoliosi (realitzat al 

CAP Tarragonès), raquis i síndrome del dolor miofascial (realitzats a la Facultat, en la 

franja horaria dels matins: 9-11) 

Avaluació 

Per a l'avaluació de l'alumne s'utilitzen els mètodes següents: 

· Prova teòrica que consta de 5 preguntes a desenvolupar (40%), 1 cas clínic (10%) 

y 1 tema (10 %) corresponents a continguts del 2on quadrimestre i 20 preguntes 

molt curtes (40 %; conceptes bàsics corresponents als continguts del primer 

quadrimestre, part d'examen que no cal fer als alumnes que han alliberat aquests 

continguts. En tal cas, la nota obtinguda al febrer assumeix aquest 40%) 

L'alumne pot alliberar els continguts corresponents al primer quadrimestre obtenint 

una nota igual o superior a 7 al realitzar un examen al febrer de les següents 

característiques: 10 preguntes a desenvolupar (50%), 1 tema (40%) i 20 preguntes 

molt curtes (10%, de caràcter eliminatori) 

Valoració de les pràctiques 

Clíniques, efectuada pels professors de pràctiques mitjançant l'observació continuada 

de alumne i la valoració de les fulles de fisioteràpia realitzades individualment per 

l'alumne. És condició indispensable per aprovar aquesta assignatura que l'alumne realitzi 

amb aprofitament tots els seus períodes pràctics. 

323


· Realitzades a la Facultat, mitjançant un examen pràctic. Consta de tres preguntes, 

la primera d'elles sobre un cas plantejat pel professor. 

· Treball escrit . De caràcter obligatori, cada alumne el realitzarà de forma individual 

o en grup de dos o tres persones. Els criteris de valoració i d'altres especificacions 

es troben a la guia de l'alumne. 

És requisit indispensable per aprovar l'assignatura superar amb 5 tots els barems 

d'avaluació. En tal cas la nota final és 85 % examen teòric i 15 % treball. La valoració de 

les pràctiques (assistencials i de la facultat) es creuen amb aquesta nota de la següent 

manera: per optar a notable, han de ser ambdues, almenys de 7, per aconseguir excel·lent 

o matricula d'honor, almenys de 9. 

Bibliografia 

& Neiger H, Génot C, Dufour M, Péninou G. Kinesioterapia. Buenos Aires: Médica 


& Moran CA. Fisioterapia de la mano. Barcelona: Jims, 1991. 

& Encycl. Méd. Chir., Kinésithérapie- Rééducation fonctonielle. Paris: Editions 

Techniques. 

& Xhardez Y. Vademecum de Kinesioterapia y de Reeducación Funcional 3ª ed. 

Barcelona: El Ateneo, 1993. 

& Travell JG, Simons DG. Myofascial Pain and Disfunction. The Trigger Point Manual. 

The Upper Extremities. Baltimore: Williams & Wilkins, 1983. 

& Travell JG, Simons DG. Myofascial Pain and Disfunction. The Trigger Point Manual. 

The Lower Extremities. Baltimore :Williams & Wilkins, 1981. 

& Krusen. Medicina física y rehabilitación, 4ª ed. Madrid: Médica Panamericana, 1993 

& Miralles RC. Biomecánica clínica del aparato locomotor. Barcelona: Masson, 1998 

& Buckup K. Pruebas clínicas para patolgía ósea, articular y muscular. Barcelona: 

Masson, 1997. 

& Hoppenfeld S. Exploración física de la columna vertebral y extremidades. México: 

Manual Moderno, 1976 

& Mackenzie CF, Ciesla N, Imle PC, Klenic N. Kinesioterapia del tórax en Unidades 

de Terapia Intensiva. Buenos Aires: Médica Panamericana, 1986; 

& Postiaux G. Kinésithérapie respiratoire et auscultation pulmonaire. Bruxelles: Editions 

Universitaries, 1990. 

& Delplanque D, Antonello M, Corriger E. Fisioterapia y reanimación respiratoria. 


& Donatelli R. Fisioterapia del hombro, 2ª ed. Barcelona: Jims, 1991. 

& Moran CA. Fisioterapia de la mano. Barcelona: Jims , 1990; 21-53, 147-170, 191. 

& Tubiana R, Thomine JM. La mano. Anatomía y exploración clínica. Barcelona: 

Masson, 1992. 

& Busquets L. Las cadenas musculares. Barcelona: Paidotribo, 1996. 

& Sastre S. Método de tratamiento de las escoliosis, cifosis y lordosis. Barcelona: 

Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1995. 

& Teyssandier MJ. Introducción a la exploración clínica programada del raquis. 


324


& Cailliet R. Síndromes dolorosos. Dorso. 3ª ed. México: Manual Moderno, 1990. 

& Cailliet R. Lumbalgia. México: Manual Moderno, 1986. 

& Greenman PE. Principios y práctica de la Medicina manual, 2ª ed. Madrid: Médica 

Panamericana, 1998 

& Scott WN. La rodilla: Lesiones del Ligamento y el Mecanismo Extensor. Diagnóstico 

y tratamiento. Barcelona: Mosby Year Book de España. 1992 

& Prentice WE. Técnicas de Rehabilitación en la medicina deportiva. 

Barcelona:Paidotribo, 1997 

325


PATOLOGIA MÈDICA I QUIRÚRGICA I 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 


Matèria: Afeccions mèdiques i afeccions quirúrgiques i els seus tractaments. 

Professor responsable: Rodrigo C. Miralles Marrero 


Descripció: Aspectes generals de les patologies de l'aparell locomotor amb els seus 

tractaments mèdics, quirúrgics i ortopèdics. 


Part general 

1. Història de la traumatologia i ortopèdia 

2. Mètodes d'exploració de l'aparell locomotor 

3. Exploració de l'extremitat superior 

4. Exploració de l'extremitat inferior 

5. Exploració del raquis 

6. Tècniques fonamentals en cirurgia de l'aparell locomotor 

7. Ferides i fractures 

8. Reparació de les fractures 

9. Bases per al tractament de les fractures 

10. Fractures patològiques i politraumatitzats 

11. Traumatismes articulars 

12. Fractures diafisials i fractures en el nens 

13. Traumatismes musculars i tendinosos 

14. Traumatismes nerviosos 

15. Síndromes d'atrapament del nervis i síndromes de les canals 

16. Displàsies esquelètiques 

17. Afeccions metabòliques i distròfiques 

18. Infeccions. Osteomielitis. 

19. Artritis 

20. Malalties inflamatòries. Poliartritis. 

21. Malalties degeneratives. Artrosi. 

22. Osteonecrosis asèptiques 

23. Tractament dels tumors ossis 

24. Síndrome dels compartiments 

326


Part especial 

1. Cintura escapular 

2. Braç 

3. Colze 

4. Avantbraç 

5. Carp 

6. Mà 

7. Raquis 

8. Cintura pelviana 

9. Cuixa 

10. Genoll 

11. Cama 

12. Turmell i peu 

Avaluació 


Examen final. 

Bibliografia 

& Ferguson, A.B.: Cirugía ortopédica en la infancia y adolescencia. Ed. Jims. 

& Lloyd-Roberts: Patología osteoarticular en el lactante y en el niño. Ed. Jims. 

& Mcrae, R.: Examen ortopédico clínico. Ed. Salvat. 

& Salter, R.B.: Trastornos y lesiones del sistema musculoesqueletico. Ed. Salvat. 

& Tachdjian: Ortopedia pediatrica. Ed. Interamericana 

& Trueta, J.: La estructura del cuerpo humano. Ed. Labor 

& Viladot, A.: Diez lecciones sobre patología del pie. Ed. Toray 

& Depalma, A.: Fracturas y luxaciones. Ed. El Ateneo 

& Graham, Apley: Ortopedia y tratamiento de las fracturas. Ed. Salvat. 

327


CIÈNCIES PSICOSOCIALS APLICADES 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 

Crèdits teòrics: 6 Crèdits pràctics: - 

Matèria: Ciències psicosocials aplicades 

Professora responsable: M. Asunción Gutiérrez Garbayo 


Descripció: Aspectes psicològics i socials de l'atenció fisioterapèutica 


1r PARCIAL 

Tema 1 

Concepte de psicologia social 

Introducció històrica 

Concepte de psicologia social 

Teoria i mètode en psicologia social 

Tema 2 

Pricipis i orientacions teòriques relacionades amb la psicologia social 

Conductisme 

Psicoanàlisi 

Cognitivisme 

Model sociològic 

Tema 3 

Ciències psicosocials en l'àmbit de la salut 

· Què és la rehabilitació psicosocial? 

· Problemes psicosocials en rehabilitació 

Rehabilitació social en les poblacions geriàtriques i pediàtriques 

Tema 4 

Problemàtica psicosocial de la malaltia 

Concepte de salut 

Salut com a factor social 

Rol de malalt i concepte de malaltia 

Fases del procés de malaltia 

Aspectes psicosocials i comunitaris de la malaltia 

Tema 5 

Les minusvalideses físiques 

Concepte de minusvalidesa 

Dinàmica de l'experiència de pèrdua 

Factors ansiògens de l'adaptació 

Reaccions davant de la incapacitat 

Tema 6 

328


Paper del fisioterapeuta en la rehabilitació emocional 

Tema 7 

Relació terapeuta-pacient 

Tema 8 

Aspectes psicosocials de l'hospitalització 

Tema 9 

Nosologia psiquiàtrica. Conceptes bàsics 

Tema 10 

Trastorns de la personalitat 

Tema 11 

Trastorn d'adaptació a la incapacitat 

Tema 12 

Estats d'ansietat 

Tema 13 

Trastorn per estrès postraumàtic 

Tema 14 

Rehabilitació emocional 

Tema 15 

Socialització després d'una incapacitat 

Tema 16 

Ajust de l'individu al seu medi i a la rehabilitació 

2n PARCIAL 

1. Depressió i suïcidi 

2. Relacions estressants i pacient difícil 

3. Deteriorament de la mobilitat 

4. Lesions de medul·la espinal, afectació psicològica 

5. Enfrontament a l'amputació 

6. Enfrontament a la feridura 

7. Síndrome cerebral orgànica 

8. Dolor crònic 

9. La comunicació 

10. Els grups i el comportament grupal 

11. Teràpia de grup i rehabilitació 

12. La comunicació no verbal 

Avaluació 

L'avaluació es realitza en dues parts: 

1. Examen teòric de la matèria del primer quadrimestre, consistent en un grup de 

preguntes curtes i un cas clínic, que l'alumne allibera si la nota és igual o superior a 7. 

2. Avaluació d'examen teòric i final al juny i setembre, consistent en un grup de 

preguntes curtes i un cas clínic, en el qual és necessari aprovar cada parcial amb un 

cinc perquè es faci la mitjana. 

Els alumnes que hagin alliberat el primer parcial es presentaran a l'examen de juny 

329


solament amb la matèria del segon parcial, però en el cas de suspendre aquesta 

convocatòria hauran de presentar-se a la convocatòria de setembre per examinar-se 

de tota l'assignatura. 

Bibliografia 

& Ciencias psicosociales aplicadas de la salud. (B.Llor, M.A.Abad, M.García, J.Nieto). 

Interamericana. 

& Psicología de la rehabilitación. (David W.Krueger). Herder. 

& Psiquiatría clínica. (H.I.Kaplan,B.J.Sadock). Masson-Salvat. 

& Psicología de la salud. Aportaciones desde la psicología social. (S.Barriga, J.León, 

M.Martínez, J.Jiménez). Sedal. 

330


TERAPÈUTIQUES ASSOCIADES 


Caràcter: Obligatòria 


Cicle: 1r 

Curs: 2n 


Matèria: Terapèutiques associades 



Descripció: Pròtesis i Ortesis. Materials i la seva utilització en les diferents afeccions. 


UNITAT TEMÀTICA I. Metodologia general de la tècnica ortètica i les seves aplicacions 

Objectius 

· Conèixer la terminologia més habitual de les ortesis. 

· Conèixer els tipus més habituals d'ortesis. 

· Distingir els components d'una ortesis. 

· Conèixer les cadires de rodes i els seus accessoris. 

· Comprendre l'ús dels coixins i les seves limitacions. 

· Conèixer les diferents ajudes de marxa. 

Tema 1. Les ortesis 

Tema 2. Ortesis del membre superior 

Tema 3. Ortesis de carp i mà 

Tema 4. Ortesis del membre inferior 

Tema 5. Ortesis de tronc 

Tema 6. Ajudes per a la marxa 

Tema 7. Cadires de rodes 

Tema 8. Ajudes de control de l'entorn 

UNITAT TEMÀTICA II. Metodologia general de la tècnica protètica i les seves 

aplicacions 

Objectius 

· Conèixer els diferents tipus de pròtesis. 

· Distingir els components d'una pròtesis. 

Tema 9. La protetització 

Tema 10. Components d'una pròtesi d'extremitat superior 

Tema 11. Pròtesi per a amputats del membre superior 

Tema 12. Components d'una pròtesi d'extremitat inferior 

Tema 13. Pròtesi per a amputats del membre inferior 

Tema 14.. Pròtesi per a amputats del membre inferior 

Tema 15. Les malformacions congènites d'extremitats 

331


Bibliografia 

& ALEXANDER AG. et al ed.: Atlas of orthotics. Biomechanical principles and 

application. Edit. C.V. Mosby Company.Saint Louis 1975. 

& KENT K. W.: Foot orthoses. Principles and Clinical Applications. Williams & Wilkins. 

1990 

& SALTER R.B.: Anomalías congénitas. En R.B. Salter Trastornos y lesiones del sistema 

musculo esquelético. Salvat ed.Barcelona 1975.pp.92-139 

& SETOOUCHI Y, ROSEUFELDER R.: The limb deficient child, 20 ed. Springfield,IL. 

Charles C Thomas,1982 

& SWINYARD CA.: Deformity: problems of evaluation and rehabilitation. Charles C. 

Thomas. Springfield 1969 

& TAILLARD W.: Malformations et amputations congenitales des membres. En EMC 

Kinesitherapie Reeducation Fonctionelle. 

Crèdits pràctics: 

En grups de 6 alumnes a l'Hospital universitari Joan XXIII. Quadern de pràctiques per 

presentar abans d'acabar el primer quadrimestre. 

Avaluació 

Teoria 

Teoria: Preguntes d'elecció múltiple. Número de preguntes 30. 

Pràctica 


332


TEORIA DE LES TERAPÈUTIQUES AFINS 


Caràcter: obligatòria Programació: 1quadrimestre 

Cicle: 1r 

Curs: 2n 

Crèdits teòrics: 1,5 Hores pràctiques; 1,5 

Matèria: Teoria de les terapèutiques afins. 



Descripció: Logoteràpia: Estudis del llenguatge, processos normals i patològics i de les 

tècniques correctives destinades a la seva recuperació. Psicomotricitat. Teràpia ocupacional. 


UNITAT TEMÀTICA I. Trastorns de la comunicació 

Objectius 

· Conèixer els mecanismes normals de la comunicació. 

· Definir: fonació, ressonació, articulació i prosòdia. 

· Conèixer la integració cerebral del llenguatge. 

· Definir les alteracions de la comunicació més habituals en pacients tractats en 

fisioteràpia: disàrtria, afàsia agnòsia, apràxia, trastorns de la lectura i de la veu. 

· Identificar els diferents processos. 

· Conèixer l'aproximació terapèutica i la relació amb aquests pacients. 

Tema 1. La comunicació 

Tema 2. Desenvolupament del llenguatge normal 

Tema 3. Les disàrtries 

Tema 4. Comunicació augmentativa 

Tema 5. Les afàsies 

Tema 6. Altres trastorns del llenguatge 

Tema 7. Trastorns de la lectura i de la veu 

Bibliografia 

& BAYO FERNANDEZ P y cols.: Trastornos del lenguaje, diagnóstico y tratamiento. 

Edit. INSERSO. Madrid 1979. 

& BARRAQUER BORDAS: Afasias, apraxias y agnosias. Edit. Toray. 1976. 

& BRUST JCM.: Aphasia, Apraxia, and Agnosia. En Downey J.A. et al eds. The 

Physiological Basis of Rehabilitation Medicine. 2? ed.Boston Butterworth. 1994. 

& DE LA CORTE H., RODRIGUEZ C.: Afasias: revisión de conceptos actuales. Medicina 

de Rehabilitación 1988, 1:123-130. 

& LAUNAY, C.y BOREL-MAISONNY, S.: Trastornos del lenguaje, la palabra y la voz 

en el niño. Edit. Toray Masson. Barcelona 1975. 

& PEÑA CASANOVA J. Y PEREZ PAMIES M.: Rehabilitación de la afasia y trastornos 

asocados. Masson 2? ed. Barcelona 1995. 

333


UNITAT TEMÀTICA II. Teràpia ocupacional 

Objectius 

· Conèixer que és la teràpia ocupacional. 

· Definir les activitats de la vida diària. 

· Comprendre el paper de la teràpia ocupacional en les AVD. 

· Distingir les diferents activitats del departament de teràpia ocupacional. 

· Reconèixer la importància de l'actitud del pacient davant la malaltia. 

Tema 8. La teràpia ocupacional 

Tema 9. Les tècniques en teràpia ocupacional 

Tema 10. Metodologia de la teràpia ocupacional 

Tema 11. La teràpia ocupacional en les activitats de la vida diària 

Bibliografia 

& CHIOTELIS S., ZIMMMERMAN M.: Principles of ocupational therapy. En Goodgold 

J. eds. Rehabilitation Medicine. St. Louis. CV Mosby. 1988. pp.727-758. 

& MACDONALD E.M. Terapéutica Ocupacional en Rehabilitación. Edit. Salvat 2? 

Edic. Barcelona 1979. 

& PIERQUIN L., ANDRE J.M., FARCY P.: Ergotherapie. Edit. Masson. Paris 1980. 

& RUSSELL MV.: Clinical social work. En Goodgold J. eds. Rehabilitation Medicine. 

St. Louis. CV Mosby. 1988. pp.942-951. 

& WILLARD H.S.y SPACKMAN C.S.: Terapéutica Ocupacional. Edit. Jims. Barcelona 

1973. 

UNITAT TEMÀTICA III. Psicomotricitat 

Objectius 

· Conèixer què és la psicomotricitat i les seves bases. 

· Distingir les etapes del desenvolupament motor del nen. 

· Identificar les alteracions del desenvolupament motor més significatives. 

· Diferenciar entre postura, posició i actitud. 

· Definir esquema i imatge corporal. 

· Diferenciar els camps de la conducta. 

· Conèixer les edats claus del desenvolupament. 

· Definir les formes de desenvolupament. 

· Distingir les formes normals del desenvolupament. 

Tema 12. La psicomotricitat 

Tema 13. El desenvolupament 

Tema 14. Evolució del desenvolupament 

Tema 15. Evolució del desenvolupament: el llenguatge. 

Bibliografia 

& DE QUIROS J.B., SCHRAGER O.L. Lenguaje, aprendizaje y psicomotricidad. Edit 

Panamericana. Buenos Aires 1979 

& DOWNEY JA, LOW NL. The Child with Disabling Illnes. Principles and Rehabilitation. 

WB Saunders. 1974. 

334


& GESEL A. y AMATRUDA C. Diagnóstico del Desarrollo. Editorial Paidos. Buenos 

Aires 1976 

& KNUPFER H. Y RATHKE F.W. Diagnóstico y terapéutica de las parálisis espásticas. 

Edit Salvat. Barcelona 1985. 

& LAGRANGE G. Educación Psicomotriz. Guía practica para niños de 4 a 14 años. 

Editorial Fontanella. Barcelona 1978. 

& LEVINE MS.: Cerebral palsy diagnosis in children over age 1 year: standard criteria: 

Arch Phys Med Rehabil 1980; 61:385-389. 

& SCHERZER AL., TACHARNUTER I.: Early Diagnosis and Therapy in Cerebral Palsy: 

A primer on Infant Developmental Problems. New York: M. Dekker. 1982. 


En grups de 6 alumnes a l'Hospital universitari Joan XXIII 

Avaluació 

Teoria 


Pràctica 


335


FARMACOLOGIA 



Cicle: 1r 

Crèdits teòrics: 3 


Curs: 2n 

Matèria: Farmacologia 

Professora responsable: M. Rosa Nogués Llort 


Descripció: Introducció a la farmacologia clínica. Efectes adversos dels medicaments. 

Farmacologia neuromuscular. Miorelaxants. 


UNITAT I. PRINCIPIS GENERALS DE LA FARMACOLOGIA 

1. Conceptes generals: fàrmac, medicament, especialitat farmacèutica, fórmula 

magistral. Parts de la farmacologia: farmacocinètica, farmacodinàmia, farmacologia 

clínica. Fonts d'obtenció dels medicaments. Importància de la farmacologia a 

fisioteràpia. 

2. Formes farmacèutiques. Vies d'administració dels medicaments. Farmacocinètica: 

absorció, distribució, metabolisme i excreció de fàrmacs. Factors que afecten el 

comportament farmacocinètic dels fàrmacs. Paràmetres farmacocinètics bàsics: 

biodisponibilitat, nivells plasmàtics, temps de semivida plasmàtica. 

3. Farmacodinàmica. Mecanismes d'acció dels fàrmacs. Teoria dels receptors i la 

interacció fàrmac-receptor. Efecte farmacològic: relació dosi-efecte. Concepte 

d'afinitat i activitat intrínseca. Agonistes i antagonistes. 

4. Toxicitat dels medicaments. Relació toxicitat-eficàcia (índex terapèutic). Estudi de 

la dosi letal 50. Extracció activa de tòxics. 

5. Reaccions adverses dels medicaments. Tipus d'efectes indesitjables. Iatrogènia. 

Conceptes de dependència i tolerància. Interaccions medicamentoses i 

farmacovigilància. 

UNITAT II. FARMACOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM I PERIFÈRIC. 

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL I PSICOFARMACOLOGIA 

6. Neurotransmissors del sistema vegetatiu: noradrenalina, acetilcolina i altres 

neurotransmissors. Fàrmacs d'acció sobre el sistema nerviós simpàtic: adrenèrgics i 

antiadrenèrgics. 

7. Fàrmacs d'acció sobre el sistema nerviós parasimpàtic: colinèrgics i anticolinèrgics. 

Blocadors de la placa motriu. 

8. Terapèutica farmacològica de l'espasticitat i contractures musculars: relaxants 

musculars. Benzodiazepines. 

9. Fàrmacs actius sobre el sistema extrapiramidal: antiparkinsonians i anticoreics. 

336


UNITAT III. FARMACOLOGIA DEL DOLOR 

10. Analgèsia. Classificació dels analgèsics. Analgèsics opiacis. Característiques generals 

del procés inflamatori. Analgèsics antiinflamatoris no esteroïdals (AINE). 

11. Fàrmacs anestèsics locals: tècniques i utilització. 

UNITAT IV. FARMACOLOGIA DE L'APARELL CARDIORESPIRATORI 

12. Fàrmacs broncodilatadors. Substàncies utilitzades en el tractament de l' asma 

bronquial. Antitussígens. Expectorants i mucolítics. Tècniques d'utilització. 

13. Tractament farmacològic de les alteracions circulatòries perifèriques: edemes i 

trombes. 

UNITAT V. FÀRMACS RELACIONATS AMB LES ALTERACIONS DE L'EQUILIBRI 

METABÒLIC I HORMONAL. 

14. Metabolisme del calci i del fòsfor: calcitonina, vitamina D3, difosfonats. Tractament 

de l'osteoporosi. 

15. Hormones de l'escorça suprarenal: glucocorticoides. 

UNITAT VI. FARMACOLOGIA ANTIINFECCIOSA I QUIMIOTERÀPIA 

ANTINEOPLÀSTICA 

16. Principis generals de la terapèutica antiinfecciosa. Antibiòtics: accions i efectes 

tòxics. 

17. Quimioteràpia oncològica. Citostàtics: efectes tòxics. 

UNITAT VII. FARMACOLOGIA VIA TÒPICA 

18. La pell. Accions farmacològiques dels preparats per via tòpica. Tipus de preparats, 

aplicació i indicacions. Teràpia conservadora local. 

19. Fàrmacs d'aplicació per a iontoforesi i fonoforesi. Plans de tractament. 

UNITAT VIII. FARMACOLOGIA DEL DOPATGE. 

20. Efectes fisiològics i mecanismes d'acció de les substàncies i mètodes de dopatge. 

Estimulants, analgèsics opiacis, anabolitzants, antagonistes ß-adrenèrgics, 

eritropoietina, diürètics. 

Avaluació 

Sistemes d'avaluació (tipus i nombre de proves i treballs). 

L'avaluació consistirà en un examen teòric i final a juny i setembre. 

Els exàmens constaran de preguntes de múltiple resposta, on la resposta errònia restarà 

0,25. 

Al llarg de les classes teòriques hi haurà dos exàmens voluntaris per tal d'eliminar 

matèria; serà necessari aprovar-los amb una nota superior a 5. 

Criteris generals d'avaluació i qualificació 

Per aprovar l'assignatura serà necessari: 

· superar els dos exàmens parcials durant el curs, o 

· aprovar l'examen final amb una nota superior a 5. 

337


Els alumnes que sols hagin aprovat un parcial es podran examinar del parcial suspès a 

l'examen de juny, però en la segona convocatòria (setembre) haurà d'examinar-se de 

tota l'assignatura. 

Bibliografia 

& Farmacología Humana. J. Flórez, J.A. Armijo, A. Mediavilla. Masson. 3a edició. 1997. 

& Farmacología para enfermeras. J.M. Mosquera, P. Galdós. Mc Graw - Hill. 

Interamericana. 2a edició. 1995. 

& Principios y prácticas de la electroterapia. J. Khan Editorial JIMS. 1995. 

& Drogas y deporte: farmacología del doping.J.J. Meana, F. Barturen. Universidad de 

Deusto. Bilbao 1995. 

& Farmacología Integrada.Page, Curtis, Sutter, Walker, Hoffman.Harcourt Brace de 

España S.A. Madrid 1998. 

338



SALUT PÚBLICA I LEGISLACIÓ SANITÀRIA 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: salut pública i legislació sanitària. 

Professors responsables: Victòria Arija Val i Arturo Ortega Pérez 


Descripció. Conceptes fonamentals de la salut. Sistemes de salut i nivells assistencials. 

Epidemiologia. La fisioteràpia en l'estat de salut i la seva funció en l'educació sanitària. 

Normes legals d'àmbit professional. La parcel·la del dret que té a veure amb la sanitat: 

des de les condicions necessàries per a l'exercici de la professió fins a la responsabilitat 

professional; des de l'estatut legal dels fisioterapeutes com a treballadors fins als delictes 

contra la salut pública. 

Objectius 

Capacitar l'alumnat per: 

1. Comprendre els conceptes bàsics de la salut pública i la medicina preventiva útils 

per al desenvolupament de la seva professió com a professional sanitari. 

2. Practicar el raonament del mètode epidemiològic i les seves aplicacions en l'estudi 

dels fenòmens de salut dins del seu àmbit professional. 

3. Comprendre els factors mediambientals que puguin influir en la salut dels individus, 

les malalties transmissibles i no transmissibles, així com les mesures per a la prevenció 

i per al control. 

4. Aplicar els principals mètodes i tècniques de l'educació sanitària i la planificació en 

la seva labor professional. 

5. Integrar-se en el funcionament del sistema sanitari de salut i en un equip de salut. 

6. Integrar-se en el funcionament del sistema sanitari i en un equipo de salut. 

7. Entendre l'obligació legal i ètica de respectar els drets del pacient: a la intimitat, a 

donar el seu consentiment. 

8. Conèixer el drets i els deures com a treballador. 

9. Entendre les responsabilitats civils i penals de la seva feina. 

10. Conèixer i aplicar el raonament ètic en la seva feina quotidiana. 


Unitat docent I. Introducció a la salut pública 

1. Concepte de salut i de salut pública 

2. Nivells de prevenció i els seus instruments 

339


Unitat docent II. Epidemiologia i demografia sanitària 

3. Mètode epidemiològic 

4. Estudis transversals 

5. Estudis de casos control 

6. Estudis de cohorts 

7. Estudis experimentals. Fonts d'errors i biaixos dels estudis epidemiològics 

8. Demografia sanitària estàtica, dinàmica i social 

9. Indicadors de salut. Sistemes d'informació sanitària i vigilància epidemiològica 

10. Mesures de freqüència de la malaltia. Mesures d'associació i impacte 

11. Associació i causalitat en epidemiologia 

12. Diagnòstic de la malaltia 

Unitat docent III. Problemes de salut més importants per al fisioterapeuta: 

epidemiologia i medicina preventiva 

13. Epidemiologia general i Medicina preventiva de les malalties transmissibles 

14. Classificació general de les malalties transmissibles. Infecció hospitalària 

15. Malalties de transmissió preferentment respiratòria: tuberculosi, malaltia 

meningocòccica 

16. Malalties de transmissió sexual i hemàtica 

17. Epidemiologia general de les malalties no transmissibles. Factors de risc i 

multicausalitat 

18. Malalties cardiovasculars 

19. Càncer 

20. Malalties musculoesquelètiques 

21. Malalties metabòliques i malalties respiratòries cròniques 

22. Minusvalideses físiques, psíquiques i sensorials. 

23. Epidemiologia i medicina preventiva dels accidents 

24. Epidemiologia i medicina preventiva dels problemes de salut en l'ambient de treball. 

Salut laboral 

Unitat docent IV. Medi ambient i estils de vida en relació amb la salut 

25. Higiene alimentària 

26. Estat nutricional de la població i la seva relació amb la salut 

27. Activitat física i salut 

28. Drogodependències. Consum excessiu de l'alcohol. Tabac i salut 

Unitat docent VI. Educació sanitària 

29. Concepte d'educació sanitària. Bases científiques de la modificació dels 

comportaments de salut 

30. Paper de l'educació sanitària en la promoció i restauració de la salut de la població. 

Camps d'acció i agents de l'educació sanitària 

31. Mètodes i mitjans d'educació sanitària 

Unitat docent VII. Planificació, gestió i avaluació sanitària 

32. Sistemes sanitaris en el món. Sistema sanitari espanyol. Llei general de sanitat. 

Organització del sistema sanitari a Catalunya 

33. Planificació i programació en salut pública 

34. Conceptes bàsics d'economia de la salut 

35. La fisioteràpia en la salut pública. Assistència hospitalària. Atenció primària de salut 

340


Unitat docent VIII. Legislació sanitària 

36. El dret ens vincula a tots 

37. L'organització del sistema sanitari a l'Estat espanyol 

38. Els dos nivells d'assistència 

39. La fisioteràpia com a professió 

40. Els fisioterapeutes sou treballadors 

41. Salut laboral des del punt de vista legal 

42. Drets i deures dels pacients 

43. El dret a la confidencialitat 

44. El dret a consentir 

45. La història clínica: un registre imprescindible 

46. La responsabilitat professional del fisioterapeuta 

47.Delictes contra la salut pública 

Unitat docent X. L'ètica en la tasca professional 

48.Generalitats sobre l'ètica 

49.L'ètica professional dels fisioterapeutes 

Avaluació 

Treball en grup. 

L'alumne realitzarà un treball sobre un tema de salut pública, de legislació o d'ètica en 

el camp de la fisioteràpia. 

Segons el volum de treball es realitzarà individualment o en grup. El treball representarà 

el 20% de la nota final. 

Examen escrit 

Es realitzaran exàmens finals en les convocatòries de juny i setembre. L'examen serà 

escrit i constarà de preguntes tipus test i preguntes curtes. Per superar l'examen escrit 

s'han d'aprovar de forma independent la part de salut pública i la part de legislació 

sanitària. L'examen escrit representarà el 80% de la nota final. 

La nota final de l'assignatura de salut pública i legislació sanitària serà la mitjana de les 

dues parts. 

Bibliografia 

Llibres de text: 

& Martínez Navarro F, Antó JM, Castellanos PL, Gili M, Marset P, Navarro V. Salud 

Pública. Madrid: McGraw-Hill Interamericana de España S.A.U, 1997. 

& Argimón JA, Jiménez J. Metodología de Investigación en Atención Primaria de Salud. 

Madrid: Salvat, 1993. 

Llibres de consulta; 

& Piédrola G, del Rey J, Domínguez M, et al. Medicina Preventiva i SalutPública (9ª 

edición). Barcelona: Masson-Salvat, 1992. 

& Vaquero JL. Manual de Medicina Preventiva i Salud Pública. Madrid: Ediciones 

Piramida, S.A., 1992. 

& Last JM, Wallace RB. Maxcy-Rosenau-Last Public Health and Preventive Medicine 

(13th edition). East Norwalk, CO: Prentice Hall International Inc., 1992. 

341


& Ahlbom A, Norell S. Fundamentos de epidemiología. Madrid: Siglo XXI, 1987. 

& Fletcher RH, Fletcher SW, Wagner EH. Epidemiologia clínica. Barcelona: Ediciones 

Consulta, S.A., 1989. 

& Jenicek M. Epidemiologia. La lógica de la medicina moderna. Barcelona: Masson, 

S.A., 1996. 

& Caja C, López RM. Enfermeria. Enfermeria Comunitaria III. Barcelona: Ediciones 

científicas y técnicas S.A. 1993. 

& Pineault R, Daveluy C. La Planificació sanitària: Conceptes, Métodos, Estrategías. 


Part de legislació sanitària 

& Corbella J. Curs de legislació sanitària. Thassàlia, Barcelona, 1995. 

& Jiménez M. Legislación/Derecho Sanitario. Editorial Jims, Barcelona, 1993. 

& Martín A. El Derecho de los profesionales sanitarios. Ediciones Díaz de Santos, 

Madrid, 1992. 

& Antón P, Buquets M. Legislación y ética profesional. Edicions de la Universitat de 

Barcelona, Barcelona, 1997. 

& Arroyo P et al. Ética y legislación en enfermería. McGraw-Hill/Interamericana, Madrid, 

1997. 

& Ortega A. El gabinete como empresa (Unidad 9). Gestión de personal y gestión 

comercial (Unidad 10). En: Organización y gestión del área de trabajo. McGraw- 

Hill/ Interamericana, Madrid, 2000. 

342


FISIOTERÀPIA III 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: fisioteràpia general i especial. 

Professor responsable: Montserrat Riera Torruella. 


Descripció: Tècniques i mètodes específics d'actuacions fisioterapèutiques i la seva 

aplicació en diferents patologies i en la conservació de la salut. 

Objectius 

Bloc I: Fisioteràpia III, basa el seu contingut en les afeccions neurològiques i el seu 

tractament fisioterapèutic. 

Bloc II: També integra una unitat didàctica dedicada a tractament fisioterapèutic en les 

patologies respiratòries i cardiovasculars. 

Bloc III: Es dedica a la fisioteràpia en geriatria i amputats. 

El Bloc IV: Es composa de fisioteràpia en obstetrícia i ginecologia i la fisioteràpia en la 

incontinència urinària. 

S'inicia el bloc I amb la descripció de les tècniques bàsiques de fisioteràpia clàssica. És 

necessari per a l'alumne conèixer els aspectes més fonamentals de cadascuna d'aquestes 

tècniques i els elements discriminatius durant aquest primer període. 

Aquests nivells de coneixement ens han de permetre, durant el segon període, introduir 

la patologia amb l'objectiu de fer reflexionar l'alumne i capacitar-lo per aplicar a cada 

pacient la tècnica adequada en el moment adequat, dins un programa de treball planificat 

per ell, amb objectius a curt i llarg termini. 

La metodologia d'intervenció de fisioteràpia haurà de comportar, necessàriament, la 

introducció d'elements de monitorització que permetin la posterior avaluació del treball 

fet i l'anàlisi objectiva dels resultats, per ajudar-los a fer una acurada introducció i definició 

d'hipòtesis en treballs d'investigació en fisioteràpia. 

L'alumne ha de ser capaç de: 

1. Enumerar els problemes del pacient dins del marc del procés fisioterapèutic. 

2. Definir objectius a curt i llarg termini. 

3. Individualitzar els plans de tractament generals per a cada patologia. 

4. Descriure i aplicar correctament cada tècnica definida en el pla de tractament. 

Descripció del programa 

BLOC I.- FISIOTERÀPIA EN LES LESIONS DEL SISTEMA NERVIÓS 

Tema 1. Introducció. Models fisioteràpics per al tractament de les lesions cerebrals. 

Pràctica 1. Característiques de l'hemiplègic. Postures adequades. Canvis posturals. 

Unitat didàctica I.- Tècnica de Brunnstrom 

343


Tema 2. Bases del mètode. Sinergies. Reaccions associades. 

Tema 3. Sinergies del membre inferior. Nivells motors. Classificació. 

Pràctica 2. Representació de les sinergies. Aplicació de tècniques de provocació. 

Tema 4. Fisioteràpia en l'extremitat superior. Valoració del tronc. 

Tema 5. Fisioteràpia en l'extremitat inferior. 

Pràctica 3. Utilització de sinergies, reaccions associades i reflexos, en funció dels objectius 

de treball. Eliminació del component sinèrgic. Apropament al moviment voluntari. 

Unitat didàctica II.- Bobath 

Tema 6. Bases del mètode. 

Pràctica 4. Identificació dels diferents punts clau i les seves simetries. Comprovació de 

l'alineació dels punts clau en diferents posicions i la relació amb el centre de gravetat. 

Tema 7. Reaccions posturals. 

Pràctica 5. Execució de les reaccions d'equilibri en totes les posicions: decúbit, sedestació, 

de genolls i dret. Reaccions de protecció en les posicions més importants. 

Tema 8. Balanç motor, sensorial i propioceptiu. 

Tema 9. Inhibició del to postural anormal. 

Pràctica 6. Inhibició a partir dels punts clau, inhibició per estirament, inhibició postural, 

autoinhibició. 

Tema 10. Facilitació dels patrons motors normals. 

Pràctica 7. Facilitació dels moviments i de les reaccions d'equilibri. 

Unitat didàctica III. Facilitació neuromuscular propioceptiva (mètode Kabat) 


Pràctica 8. Execució de diagonals de base en membres superiors i inferiors amb els 

medis facilitadors. Aplicació d'esquemes cinètics. 

Unitat didàctica IV. Tècnica Vöjta 

Tema 12. Bases de la tècnica. 

Tema 13. Diagnòstic. Reaccions posturals. 

Pràctica 9. Giravolt reflex. 

Tema 14. Locomoció reflexa 

Pràctica 10. Reptació reflexa. Reaccions. 

Unitat didàctica V. Tècnica cognoscitiva 

Tema 15. Bases de la tècnica. 

Pràctica 11. Exercicis de 1r, 2n i 3r grau per al membre superior. 

Pràctica 12. Exercicis de 1r, 2n i 3r grau per al membre inferior. 

Tema 16. Procés d'avaluació. Aplicacions pràctiques. 

Pràctica 13. Exercicis per a l'equilibri del tronc. 

Unitat didàctica VI. Tècnica Le Metayer 


Tema 18. Educació terapèutica. 

Tema 19. Activitat bucofacial. 

Unitat didàctica VII. Lesions neurològiques infantils 

Tema 20. Concepte d'atenció precoç. 

Tema 21. Desenvolupament psicomotor. 

Tema 22. Síndrome de Rett. 

Tema 23. Malaltia neuromuscular. Espina bífida. 

344


Tema 24. El nen plurideficient. El joc com a medi d'intervenció fisioterapèutica. 

Tema 25. Prevenció de limitacions i deformitats. 

Pràctica 14. Seients de guix. 

Unitat didàctica VIII. Lesions de la medul·la espinal 

Tema 26. Lesió medul·lar. Balanç motor. Balanç de sensibilitat. 

Pràctica 15. Confecció de fèrules de guix per bipedestació. 

Tema 27. Trastorns del to. Reflexos cutanis. Complicacions en l'inici del tractament. 

Pràctica 16. Activitats en el nivell I. 

Tema 28. Clasificació dels lesionats medul·lars per als objectius de la fisioteràpia. Nivell 

I i II. 

Pràctica 17. Activitats en el nivell II. Activitats de bipedestació i marxa. 

Tema 29. Fisioteràpia en les lesions medul·lars en el nivell III i IV. 

Tema 30. Estimulació elèctrica funcional FES. Aspectes psicosocials del lesionat medul·lar. 

Siringomièlia. 

Unitat didàctica IX. Lesions neurològiques 

Tema 31. Fisioteràpia en accidents cerebrovasculars. 

Tema 32. Fisioteràpia en els traumatismes cranioencefàlics. 

Pràctica 18. Avaluació del nivell de consciència. Cures en la fase de coma: posturals, 

exercicis respiratoris, mobilitzacions passives, estimulació del pacient. 

Tema 33. Fisioteràpia en la malaltia de Parkinson. 

Pràctica 19. Pautes dels exercicis que reuneixin les característiques de: coordinació, 

equilibri i moviments rotatoris. 

Tema 34. Fisioteràpia en l'esclerosi múltiple. 

Tema 35. Fisioteràpia en les malalties de la neurona motora: poliomielitis anterior aguda 

i esclerosi lateral amiotròfica. 

Tema 36. Fisioteràpia en les poliradiculoneuropaties (Guillain-Barré). 

Tema 37. Fisioteràpia en la paràlisi facial. Fisioteràpia en les lesions traumàtiques del 

sistema nerviós perifèric. 

Pràctica 20. Massatge intrabucal i facial. Exercicis de mímica. 

BLOC II. FISIOTERÀPIA CARDIORESPIRATÒRIA 

Unitat didàctica X. Fisioteràpia respiratòria 

Tema 38. Tractament fisioterapèutic de les malalties restrictives del parènquima 

pulmonar. Fibrosi pulmonar. 

Tema 39. Fisioteràpia respiratòria de les malalties pulmonars obstructives cròniques 

(MPOC). Tractament fisioterapèutic de l'asma. 

Tema 40. Insuficiència respiratòria crònica i el seu tractament fisioterapèutic. 

Tema 41. Fisioteràpia de la mucoviscidosi o fibrosi quística del pàncrees. 

Tema 42. Abscés pulmonar. Fisioteràpia en les malalties pleurals. Pneumotòrax. 

Tema 43. Els vessaments pleurals i el seu tractament fisioterapèutic. 

Tema 44. Fisioteràpia de l'atelèctasi. 

Tema 45. Fisioteràpia respiratòria en les deformacions del tòrax. 

Tema 46. Tractament fisioterapèutic amb cirurgia toràcica pre i postoperatori. 

Unitat didàctica XI. Fisioteràpia cardiovascular 

Tema 47. Rehabilitació cardíaca. Educació sanitària. 

345


Tema 48. Avantatges de la rehabilitació cardíaca. Aspectes psicològics de la rehabilitació 

cardíaca. 

Tema 49. Aturada cardíaca. 

Pràctica 21. Actuació en l'aturada cardiorespiratòria. 

Tema 50. Patologia circulatòria perifèrica. 

Tema 51. Edemes limfàtics del membre superior, primaris i secundaris. 

Pràctica 22. Introducció al drenatge limfàtic. 

BLOC III. FISIOTERÀPIA EN LA GERIATRIA 

Unitat didàctica XII. Fisioteràpia en la geriatria 

Tema 52. Introducció a la fisioteràpia geriàtrica. 

Tema 53. Valoració geriàtrica. Envelliment. Definició. Causes. 

Tema 54. Recursos i utilització. 

Tema 55. Osteoporosi. 

Pràctica 23. Programa d'exercicis. 

Tema 56. Demències, clínica. Tractament fisioterapèutic de les demències. 

Tema 57. Psicologia en el tractament fisioterapèutic en geriatria. 

Unitat didàctica XIII.- Fisioteràpia en amputats 

Tema 58. Fisioteràpia preoperatòria, postoperatòria. 

Tema 59. Fisioteràpia del monyó. Reeducació de la marxa. 

Pràctica 24. Embenatges del monyó. 

BLOC IV.- FISIOTERÀPIA EN L'OBSTETRÍCIA I LA UROLOGIA 

Unitat didàctica XIV.- Fisioteràpia en l'obstetrícia 

Tema 60. Introducció a la fisioteràpia en el prepart. 

Tema 61. Fisiologia del part. 

Tema 62. Fisioteràpia en el part. 

Pràctica 25. Exercicis en el part. 

Unitat didàctica XV.- Fisioteràpia en la incontinència 

Tema 63. Anatomia i fisiologia del sòl pelvià. 

Tema 64. Tipus d'incontinència. Exploració. 

Tema 65. Tractaments fisioterapèutics. 

Pràctica 26. Exercicis per a la incontinència. 

Avaluació 

EXAMEN FINAL 

Prova escrita: 

Correspon al 50% de la nota. 

Consta de tres preguntes curtes i trenta preguntes de resposta múltiple amb una sola 

de correcta. 

Encerts-errors / nombre d'opcions-1 

Fórmula de correcció = ---------------------------------------------------------------------------- X 10 

nombre de preguntes 

346


Prova pràctica: 

Correspon al 50% de la nota. 

Nota de pràctiques clíniques: 

Valorada pels professors de pràctiques mitjançant: 

· L'observació continuada de l'alumne. 

· La valoració dels registres de fisioteràpia que l'alumne ha realitzat en el centre de 

pràctiques. 

És una condició indispensable per aprovar aquesta assignatura que l'alumne realitzi 

amb aprofitament els períodes pràctics. 

La nota obtinguda és la mitjana de les notes de cada centre. 

Nota final: 

El 80% correspon a la nota d'examen 

El 20% correspon a la nota mitjana de les pràctiques hospitalàries. 

Bibliografia 

& Cash, J. Neurología para fisioterapeutas. Panamericana. Barcelona 1998. 

& Bobath, B. Hemiplejía en el adulto. Evaluación y tratamiento. Panamericana Buenos 

Aires 1993. 

& González Mas, R. Rehabilitación médica de ancianos. Masson. Barcelona 1995. 

& Guttmann, L. Lesiones medulares. Tratamiento global. Jims. Barcelona. 1981. 

& Mercado, M. Manual de fisioterapia respiratoria. Ed. Olalla. 1996. 

& Krusen, F. Medicina física y rehabilitación. Panamericana. Buenos Aires. 1989. 

347


PATOLOGIA MEDICOQUIRÚRGICA II 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: Afeccions mèdiques i afeccions quirúrgiques i els seus tractaments 

Professor responsable: Pilar Sardà Auré 


Descripció: Aspectes generals de la patologia mèdica i quirúrgica d'origen intern amb 

els seus tractaments mèdics, quirúrgics. 

Objectius 

Proporcionar a l'alumne els coneixements bàsics sobre les malalties neurològiques, 

cardíaques, respiratòries i reumatològiques més freqüents, així com conceptes d'altres 

malalties, per conèixer el tipus de pacient que tracten i de quina manera poden modificar 

el curs natural de la malaltia. 


Pneumologia 

1. Recordatori anatòmic i fisiològic 

2. Semiologia respiratòria 

3. Exploracions complementàries en pneumologia 

4. Patologia rinolaringològica 

5. Insuficiència respiratòria 

6. Patologia obstructiva de la via aèria. Asma. MPOC 

7. Patologia restrictiva 

8. Patologia parenquimàtica pulmonar 

9. Patologia pleural 

10. Patologia vascular pulmonar 

11. Tumors toràcics 

Cardiovascular 

1. Recordatori anatòmic i fisiològic 

2. Semiologia respiratòria 

3. Exploracions complementàries en cardiologia 

4. Insuficiència cardíaca (3) 

5. Trastorns de la conducció 

6. Valvulopaties 

7. Cardiopatia isquèmica 

8. Aturada cardiorespiratòria i reanimació cardiopulmonar 

9. Patologia vascular arterial 

10. Patologia vascular venosa 

348


Neurologia 

1. Organització anatomofuncional del sistema motor 

2. Via motora piramidal 

3. Ganglis bassals i cerebel. Anatomia funcional i patològica. 

4. Sistemes sensorials com element funcional de l'acte motor. 

5. Còrtex frontal. Patologia cognitiva. 

6. Funcions específiques de diversos lòbuls cerebrals. 

7. Malalties vasculars cerebrals 

8. Traumatismes craneoencefàlics 

9. Esclerosi múltiple. Esclerosi lateral amiotròfica i altres 

10. Malalties de la medul·la espinal 

11. Lesions nervioses perifèriques de les extremitats superiors i inferiors 

12. Polineuropaties agudes i cròniques 

13. Distròfies musculars 

14. Miastènia gravis i altres miopaties 

15. Tumors i infeccions del sistema nerviós central i del cerebel 

Reumatologia 

1. El malalt amb malaltia musculoesquelètica 

2. Estructura i funció del teixit connectiu 

3. La resposta inflamatòria 

4. El dolor 

5. Estudi de les malalties articulars i musculoesquelètiques 

6. Exploracions complementàries en reumatologia 

7. Artritis reumatoide 

8. Artritis reumatoide juvenil 

9. Espondiloartropaties seronegatives 

10. Artrosi o malaltia degenerativa articular 

11. Artritis infeccioses 

12. Artritis per microcristalls 

13. Reumatismes extraarticulars 

14. Malalties hereditàries del teixit conjuntiu 

15. Malalties autoimmunes que afecten el teixit connectiu 

16. Malalties òssies metabòliques 

Malalties metabòliques 

1. Diabetis mellitus 

2. Obesitat. 

Patologia quirúrgica 

1. Mastectomia 

2. El canal del part 

3. La incontinència urinària 

349


Crèdits pràctics Àrea Medicina (2 crèdits) 

Les pràctiques es realitzaran per grups de 10 alumnes ( 5 quan es tracti directament 

amb malalts) i es repartiran entre la Facultat i l'Hospital. 

Crèdits pràctics Àrea Farmacologia (1,5 crèdits) 

Les pràctiques són obligatòries i consistiran en la resolució, en equips de 5-6 alumnes, 

de diverses preguntes relatives als fàrmacs corresponents al tractament d'una patologia 

concreta, presentada a partir d'un cas clínic d'un pacient sotmès a rehabilitació. 

El treball de cada grup s'haurà de presentar per escrit al finalitzar el període de pràctiques 

i exposar-lo pels mateixos alumnes en una sessió d'uns 10 minuts davant la resta de la 

classe. 

Objectius: 

1. Desenvolupar coneixements de farmacologia a partir de casos clínics de pacients 

sotmesos a rehabilitació fisioteràpica. 

2. Acostumar a l'alumne a aprofundir en el coneixement d'una àrea concreta d'una 

matèria, familiaritzant-se durant aquest procés amb les fonts i mètodes d'obtenció 

d'informació especialitzada. 

3. Desenvolupar la capacitat d'estudi independent del professor, basat en la cerca, 

anàlisi i revisió crítica d'informació científica. 

4. Desenvolupar habilitats comunicatives. 

Avaluació 

Es realitzarà un examen, al final del primer quadrimestre, que comprendrà la matèria 

corresponent a aquest període. L'examen constarà de 40-60 preguntes tipus test. La 

nota màxima s'obté de fer la mitjana de les cinc millors notes. L'aprovat està representat 

pel 70% d'aquesta nota. No es promitjarà quan la nota en alguna de les quatre grans 

parts de l'assignatura sigui inferior a 3/10 punts. L'examen corresponent al segon 

quadrimestre serà el segon parcial o inclourà tota la matèria segons l'alumne hagi 

aprovat o no el primer parcial. La valoració serà la mateixa que per al primer parcial. En 

casos especials (convocatòria extraordinària, nombre insuficient d'alumnes) es realitzarà 

un examen de preguntes curtes (10 per especialitat) que permeti valorar els 

coneixements de l'alumne. 

Les pràctiques de farmacologia s'avaluaran independentment, es qualificaran amb 

suspès, aprovat, notable i excel·lent, i representaran un augment de 0 - 0,5 - 1 - 1,5 

punts respectivament de la nota de Patologia Medicoquirúrgica II 

350


Bibliografia 

& Harrison's Principles of Internal Medicine. Fauci A.S, Braunwald E, Isselbacher KJ. 

New York: Mc. Graw-Hill, 14th, 1998. Edición española 14 Edición 1998. Mc Graw- 

Hill Interamericana. 

& Licenciatura Reumatología. M. A. Brancós. Salvat Editors. 1989. 

& Tratado de enfermedades reumáticas. J. Marqués. Ed. Jims. 1991. 

& Pregrado de reumatología. C. Lozano Tonkin. Luzan 5, S.A. Editores. 1990 

& Manual de enfermedades reumáticas de la Sociedad Española de Reumatología. 

Varis autors. Ed. Doyma S.A. 1992. Madrid. 

& Examen clínico neurológico. Miembros de la Clínica Mayo. Ed. La Prensa Mexicana, 

S. A. Mèxico, 1984. 

& Neurología para fisioterapéutas. P.A. Downie. Cash. Ed. Panamericana. Buenos Aires. 

& Reumatologia per a fisioterapeutes. P. Sardà. Servei lingüístic. Universitat Rovira i 

Virgili 

& Función Pulmonar Aplicada. A. GN. Agustí. Ed Doyma. Barcelona 

& Fisiopatologia Respiratoria J. B. West Ed Panamericana. 

351


ESTADES CLÍNIQUES 



Programació: 2 quadrimestre 

Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: Estades clíniques 

Professor responsable: Glòria Plana Solé 


Descripció: Funció intrahospitalària i extrahospitalària, i en l'atenció primària. Integració 

dels coneixements que s'han adquirit en casos clínics amb l'aplicació de les actuacions 

i tractaments fisioterapèutics necessaris dins del tractament general i conservació de la 

salut. 

Objectius 

Fer l'acollida del pacient. 

Emplenar la història de fisioteràpia. 

Emplenar els fulls de valoració. 

Definir objectius a curt i llarg termini. 

Definir la metodologia de treball. 

Establir un pla de tractament. 

Establir les tècniques que utilitzarà. 

Fer l'aplicació de tècniques. 

Fer l'avaluació final dels objectius proposats. 


En les estades clíniques, l'alumne pot inclinar-se per alguna de les diverses opcions de 

que disposa aquesta Facultat, segons les seves preferències. 

Una vegada iniciat el període d'estada, l'alumne ha de preparar un treball relacionat 

directament amb el tipus de pacient del centre, que presentarà en finalitzar aquest 

període. 

El treball serà autoritzat pel professor responsable. Una vegada definit el treball es 

presentarà a la responsable de l'assignatura. La proposta de contingut és la següent: 

- Títol 

- Hipòtesi de treball 

- Tipus de patologia 

- Objectius 

- Metodologia 

352


Avaluació 

La nota final és composta del: 

- 60% del treball presentat 

- 40% resultant de l'avaluació de les actuacions de l'alumne en el centre. 

En l'avaluació del treball es tindrà en compte: 

· Treball inèdit 

· Elaboració sistemàtica i composició harmònica 

· Treball d'actualitat 

· Bibliografia. Revisió de publicacions. 

La valoració de les actuacions de l'alumne es farà d'acord amb els objectius, considerant: 

- Formalització dels protocols de recollida de dades 20 % 

- Definició d'objectius 20 % 

- Proposta de treball pel fisioterapeuta 20 % 

- Aplicació de tècniques 30 % 

- Programa de qualitat 10 % 

353


ASSIGNATURES OPTATIVES DE L'ENSENYAMENT 

DE FISIOTERÀPIA 2001-2002 

ASSIGNATURA ACOTAMENT CRÈDITS 

1 FISIOTERÀPIA DE L’ESPORT ..................................................................................................... 4.5 

2 INVESTIGACIÓ EN FISIOTERÀPIA I ........................................................................................ 4.5 

3 PRIMERS AUXILIS ........................................................................................................................ 1.5 

4 BIOMECÀNICA CLÍNICA .............................................................................................................. 3 

5 INVESTIGACIÓ EN FISIOTERÀPIA II ...................................................................................... 4.5 

6 REFLEXOTERÀPIA .................................................................................... 30 ............................. 1.5 

7 MICROBIOLOGIA CLÍNICA ......................................................................................................... 3 

8 FISIOLOGIA DE L’EXERCICI ...................................................................................................... 1.5 

9 REHABILITACIÓ ............................................................................................................................... 3 

10 FISIOTERÀPIA EN GERIATRIA .................................................................................................. 4.5 

11 FISIOTERÀPIA DEPORTIVA ................................................................... 26 ............................. 4.5 

12 TÈCNIQUES EXPRESSIVES I ARTETERÀPIA APLICADA A L’ATENCIÓ D’INFERMERIA .......................... 3 

13 NEUROGERIATRIA .......................................................................................................................... 3 

DISTRIBUCIÓ DELS CRÈDITS OPTATIUS SEGONS PLA D'ESTUDIS 

1r CICLE ..................................................................................................................... 19.5 

354


FISIOTERÀPIA DE L'ESPORT 




Cicle: 1r 

Curs: 1r 


Matèria: Fisioteràpia de l'esport 

Professor responsable: Manuel Ortega Company 


Descripció: Aplicació de les tècniques fisioterapèutiques generals en el context de 

l'activitat esportiva. Embenatges funcionals, estiraments, nocions bàsiques d'entrenament 

esportiu. 

Objectius 

Aplicar sobre les persones sanes les tècniques fisioterapèutiques que s'expliquen en 

aquesta assignatura. 

Explicar i discutir els mecanismes d'acció de cada tècnica. 


1. Estiraments 

Principis sobre els estiraments. Classes d'estiraments. Indicacions. 

Efectes, contraindicacions, etc. 

Adaptacions musculars 

Desequilibri muscular. La mobilitat. Estructura i propietats del múscul. Com estirar. 

Com tonificar. Perquè estirem i tonifiquem. 

2. Els embenatges funcionals 

Mecanismes d'acció. Materials. Principis d'aplicació. Precaucions i recomanacions al 

pacient. Embenatge del turmell i dit primer del peu. Embenatge del genoll. 

Embenatge del canell. Embenatge de les interfalàngiques. Embenatge del colze. 

Embenatge de l'espatlla. 

3. Introducció a l'entrenament esportiu 

Principis d'entrenament esportiu. Qualitats: força, resistència, velocitat i d'altres 

(flexibilitat, coordinació, equilibri). Funcions específiques del fisioterapeuta en el 

rendiment esportiu. 

Avaluació 

L'examen sobre la matèria "Estiraments" constarà d'una prova escrita amb preguntes 

curtes a desenvolupar, altras tipo test i d'una prova pràctica. 

Cada prova representa un 50% de la nota d'aquesta matèria. 

L'examen "d'Embenatges funcionals" consistirà en l'aplicació pràctica d'un embenatge 

355


dels practicats a les classes pràctiques i de diverses preguntes en forma oral. 

L'examen "d'Introducció a l'Entrenament Esportiu" consistirà en una prova teòrica sobre 

els continguts impartits tant a l'aula com de manera pràctica a la instal.lació esportiva. 

La nota final de l'assignatura serà la mitjana de l'obtinguda als tres temes, sempre que 

s'hagin obtingut a cada una de les matèries com a mínim de cinc. 

356


INVESTIGACIÓ EN FISIOTERÀPIA I 

Càrrega docent:: 4,5 crèdits 



Cicle: 1r 

Curs:1r 


Matèria: Investigació en fisioteràpia I 

Professor responsable: José F. Santos Andrés 


Descripció: Conèixer el mètode científic. Plantejar preguntes a investigar en temes de 

fisioteràpia. Fases del procés d'investigació. Sistemes de medició, errors i sesgos a l'àrea 

de fisioteràpia. Recollida de dades i anàlisis. Nocions de bioestadística. 


Unitats temàtiques 

1. Introducció a la investigació en fisioteràpia I. 

2. Informàtica aplicada a la investigació 

3. Divulgació de la investigació en fisioteràpia I 

Unitat didàctica I 

1. Mètode científic 

2. Investigació 

3. Tipus d'investigació 

4. Etapes del disseny d'un pla d'investigació. Disseny I 

5. Disseny II 

6. Disseny III 

7. Disseny IV 

8. Disseny V 

9. Disseny VI 

Unitat didàctica II 

10. Informàtica aplicada I 

11. Informàtica aplicada II 

12. Anàlisi de dades I 

13. Anàlisi de dades II 

14. Anàlisi de dades III 

15. Teledocumentació 

Unitat didàctica III 

16. Divulgació de la investigació I 

17. Divulgació de la investigació II 

357



1. Realització d'un suposat estudi o treball científic 

2. Confecció d'una matriu de dades 

3. Introducció a l'estadística descriptiva 

4. Característiques que han de reunir les diapositives d'un treball científic 

5. Confecció d'un pòster en fisioteràpia 

6. Revisió bibliogràfica d'un tema 

Es realitzaran pràctiques de programes informàtics per ser utilitzats en treballs científics: 

- Processador de textos (Word). 

- Full de càlcul (Excel). 

- Base de dades (Excel o Access). 

- Programa de gràfics (PowerPoint). 

Bibliografia 

& Marco Sorgi y Clifford Hawkins. "Investigación médica. Cómo prepararla y cómo 

divulgarla". Ed. Medici, S.A. 1990. 

& Joan Ramón Laporte. "Principios básicos de la investigación clínica". Ed. Ergón, S.A. 

1993. 

& J.M. Doménech Massons. "Estadística en Ciencias de la Salud". Ed. Universitat 

Autónoma de Barcelona. 1994. 

& Colton, T. "Estadística en Medicina". Ed. Salvat. 1979. 

& Schwartz, D. "Métodos estadísticos para médicos y biólogos". Ed. Herder. 1985. 

& Redondo, F.L. "La lógica en la interpretación de las pruebas diagnósticas". Ed. Garsi. 

1989. 

& Meinert, C.L. "Clinical Trials. Design, Conduct and Analysis". Oxford University Press. 

1986. 

358


PRIMERS AUXILIS 




Cicle: 1r 

Curs: 1r 


Matèria: Primers auxilis 

Professor responsable: M. Àngels Ramogosa Armengol. 


Descripció: Atenció d'urgència. Recuperació cardiorespiratòria bàsica de l'adult. 

Objectius 

Explicar les diferents situacions que es poden presentar d'urgències vitals, traumàtiques 

i mèdiques, a fi de dotar dels coneixements adients a l'alumne per tal d'aplicar-los en la 

primera assistència i reaccionar de forma adequada davant d'aquestes urgències. 


1. Introducció. Valoració del lesionat. Posicions adequades del lesionat, d'espera i 

transport. Actuació general davant un accident. Pràctiques. 

2. Ferides i contusions. Concepte, tipus, classificació. Actuació. Embenatges. 

Hemorràgies. Tipus, classificació. Complicacions. Actuació. 

3. Xoc (cardiogènic, hipovolèmic, etc.). Concepte. Classificació. Actuació. 

Traumatismes a la cara, crani i columna vertebral. Concepte. Classificació de les 

lesions. Exploració i actuació. 

4. Traumatismes de tòrax i abdomen. Concepte. Exploració i actuació. 

5. Cremades. Tipus, efectes locals i generals. Classificació. Complicacions. Actuació. 

6. Lesions per fred. Concepte, prevenció, simptomatologia. Trastorns per excés de 

calor. Insolació, Actuació. 

7. Lesions per electricitat. Efectes locals i generals. Actuació. 

Intoxicacions (per dissolvents, fàrmacs, càustics, alimentàries, etc.). Vies de penetració 

del tòxic. Mesures generals d'actuació. Eliminació del tòxic. Antídot. Actuació. 

8. Cossos estranys (ulls, orella, nas). Actuació. Picades i mossegades d'animals. Actuació. 

9. Alteracions de la consciència. Lipotímia, síncope, coma. Concepte, simptomatologia. 

Actuació. Convulsions febrils, epilèpsia, histèria. Concepte. Actuació. 

10. Obstrucció de la via aèria. Asfíxia. Maniobres de desobstrucció. Pràctiques. 

11. Atac de cor. Concepte. Símptomes, exploració i actuació. Mort clínica. Mort 

biològica. Diagnòstic diferencial. 

12. Suport Vital Bàsic de l'adult o Reanimació Cardiopulmonar (RCP). Actuació davant 

aturada cardiopulmonar. Exploració SVB. Verificació tècnica. Complicacions. 

Situacions especials. Pràctiques. 

359

Avaluació 


Seran avaluats els coneixements teòrics i els pràctics mitjançant un examen escrit i una 

demostració pràctica. 

Bibliografia 

& Caroline, Nancy L., Emergency medical treatment. Ed. Litle Brown. 

& Conn, Howard F., Terapéutica. Ed. Mèdica Panamericana. 

& Chassaigne, M., i col., Reanimations premiers secours. Flamarion, 1983. 

& Chevalier, R.J., et al. El libro de los primeros socorros, Jims, 1973. 

& Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Enciclopèdia Catalana, 1990. 

& Evans, T.R., ABC de reanimación. Salvat, 1987. 

& Farreras-Rozman, Patologia Médica. Doyma. 

& Guia de Riesgos químicos NIOSH/OSHA, I. N. S. H. T. 1986. 

& Haddad, Lester M., Envenenamiento en niños. Tiempos médicos, 387. 

& Plan Nacional de Resucitación Cardiopulmonar (RCP). De. Arán, 1988. 

360


BIOMECÀNICA CLÍNICA 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 


Matèria: Biomecànica clínica 

Professor responsable: Rodrigo C. Miralles Marrero 


Descripció: Biomecànica general. Biomecànica de raquis, extremitat superior i extremitat 

inferior. 


1. Evolució humana 

2. Biomecànica del sistema ossi 

3. Biomecànica del sistema articular 

4. Biomecànica del sistema muscular i nerviós 

5. Biomecànica de la cintura escapular 

6. Biomecànica del colze 

7. Biomecànica de la pronosupinació 

8. Biomecànica del canell 

9. Biomecànica de la mà 

10. Biomecànica del raquis 

11. Biomecànica de la cintura pelviana i coxofemoral 

12. Biomecànica del genoll 

13. Biomecànica del turmell i del peu 

14. Biomecànica de la postura i de la marxa normal 

Avaluació 


Examen final. 

Bibliografia 

& Fisiología Articular. Kapandji AI. Panamericana, 1998 

& Biomecánica clínica del aparto locomotor. Miralles Marrero RC. Masson SA, 1998. 

& Lecciones básicas de biomecánica del aparato locomotor. Viladot Voegeli A. 

Springer, 2001 

361


INVESTIGACIÓ EN FISIOTERÀPIA II 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 


Matèria: Investigació en fisioteràpia II 

Professor responsable: José F. Santos Andrés 


Descripció: Realització d'un treball d'investigació tutoritzat sobre temes de fisioteràpia. 


I. Investigació aplicada a un tema en fisioteràpia II 

Coneixement dels tipus d'estudis científics més útils en fisioteràpia. Realitzar dissenys 

d'investigació en fisioteràpia. Manejar les dades recollides en l'estudi. Anàlisi i 

interpretació dels resultats. Coneixements d'aspectes ètics que presenta la 

investigació en fisioteràpia. Conèixer les normatives de la utilització i presentació 

bibliogràfica. 

II. Presentació de l'estudi científic 

Coneixement de les característiques d'una publicació. Aprendre com es realitza 

una comunicació oral. Característiques que han de reunir les diapositives i 

transparències. Conèixer com es confecciona un pòster. Detectar errors freqüents 

en les publicacions. Anàlisi de la bibliografia. Observar si es contesta la pregunta 

de la investigació. Anàlisi de la representació correcta de les dades. 

Desenvolupament temàtic 

1. Tipus d'estudis I 

2. Tipus d'estudis II 

3. Tipus d'estudis III 

4. Tipus d'estudis IV 

5. Tipus d'estudis V 

6. Tipus d'estudis VI 

7. Estadística I 

8. Estadística II 

9. Anàlisi de dades I 

10. Anàlisi de dades II 

11. Anàlisi de dades III 

12. Anàlisi de dades IV 

13. Anàlisi de dades V 

14. Anàlisi de dades VI 

15. Anàlisi de dades VII 

16. Difusió d'un estudi científic de fisioteràpia I 

17. Difusió d'un estudi científic de fisioteràpia II 

362


18. Difusió d'un estudi científic de fisioteràpia III 

19. Crítica de la investigació 

20. Ètica de la investigació en fisioteràpia 


(20 hores) 

Elaboració d'un treball científic de fisioteràpia. 

Realització d'un estudi o treball científic en l'àmbit de la fisioteràpia. 

Confecció d'una matriu de dades. 

Utilització de bases de dades informàtiques (dBase III, Microsoft Excel, etc). 

Anàlisis dels resultats. 

Utilització d'un paquet estadístic (SPSS, CIA). 

Confecció de gràfics amb programes informàtics (Microsoft Excel, Harvard Graphics, 

Microsoft PowerPoint). 

Realització d'una comunicació científica. 

Bibliografia 

& Marco Sorgi y Clifford Hawkins. "Investigación médica. Cómo prepararla y cómo 

divulgarla". Ed. Medici, S.A. 1990. 

& Joan Ramón Laporte. "Principios básicos de la investigación clínica". Ed. Ergón, S.A. 

1993. 

& J.M. Doménech Massons. "Estadística en Ciencias de la Salud". Ed. Universitat 

Autónoma de Barcelona. 1994. 

& Colton, T. "Estadística en Medicina". Ed. Salvat. 1979. 

& Schwartz, D. "Métodos estadísticos para médicos y biólogos". Ed. Herder. 1985. 

& Redondo, F.L. "La lógica en la interpretación de las pruebas diagnósticas". Ed. Garsi. 

1989. 

& Meinert, C.L. "Clinical Trials. Design, Conduct and Analysis". Oxford University Press. 

1986. 

363


REFLEXOTERÀPIA 



Cicle: 1r 

Curs: 2n 


Matèria: Reflexoteràpia 

Professor responsable: Maria Francesca Batista Llamas 


Descripció: Concepte. Bases neurobiològiques de les reflexoteràpies. Topografia de 

les zones reflexes. Tractament. Ubicació i característiques 

Objectius 

Conèixer les diferents xarxes zonals en la reflexoteràpia. 

Realitzar adequadament la metodologia de les zones reflexes dels peus. 

Desenvolupat el tractament en la teràpia de les zones reflexes. 

Analitzar les diferents zones reflexes dels peus. 

Aplicar la tècnica correctament. 

Mostrar habilitat en la tècnica del massatge: estimulació i sedació. 


1. La xarxa zonal i la introducció a la reflexoteràpia 

2. Noció de les zones reflexes 

3. Anàlisi de les zones reflexes dels peus 

4. Col·locació dels pacients i com fer un massatge de reflexoteràpia 

5. Seqüències del moviment de pressió 

6. Mètode de tractament i exploració de les diferents zones reflexes 

7. Reaccions 

8. Causes més comunes de les malalties dels peus 

9. Observacions especials que s'han d'efectuar en els peus 

10. Desenvolupament del tractament en la teràpia de les zones reflexes 

11. Contraindicacions 

Avaluació 

L'avaluació de l'aprenentatge s'efectuarà mitjançant la presentació d'un treball. Aquest 

consistirà en la realització i seguiment de l'aplicació d'un tractament. Es comentarà 

quines dificultats i quins avantatges hi han estat trobats. 

Bibliografia 

& Manual práctico de la terápia de las zonas reflejas de los pies. Ed. Urano autor: 

Hanne Marquardt 

& Reflexología. Ed. Rol autor: B. Dobbs. D. Paratte. R. Poletti 

364


MICROBIOLOGIA CLÍNICA 



Cicle: 1r 

Crèdits teòrics: 3 


Curs: 2n 

Matèria: Microbiologia clínica 

Professor responsable: Francesc Xavier Pastor 


Descripció: Patogènia de les malalties infeccioses. Disseminació i control. Grans 

síndromes infeccioses de l'aparell neuromotor. 


1. Microorganismes productors de malalties infeccioses 

2. Interaccions hoste-paràsit 

3. Disseminació i control de la infecció 

4. Diagnòstic de laboratori de les malalties infeccioses 

5. Infeccions del sistema nerviós central 

6. Infeccions dels teixits tous 

7. Osteomielitis 

8. Artritis infecciosa 


1.- Tècniques de tinció dels bacteris 

2.- Cultiu de bacteris 

Avaluació 

Examen final escrit. 3-6 preguntes 

Bibliografia 

& Mims C, Playfair J, Roitt T, Wakelin D, Williams R. Medical Microbiology. London: 

Mosby; 1998. 

& Murray PR, Rosenthal KS, KOBAYASHI GS, PFALLER MA. Medical Microbiology. 

Mosby, St, Louis. 1998. 

365


FISIOLOGIA DE L'EXERCICI 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 

Crèdits teòrics: 1,5 Crèdits pràctics: - 

Matèria: Fisiologia de l'exercici 

Professor responsable: Domènec Sánchez Cervelló 


Descripció. Adaptacions dels diferents òrgans i sistemes a les condicions de l'exercici 

Objectius 

Donar a conèixer als alumnes les variacions fisiològiques que l'activitat física comporta 

en el funcionament dels diferents òrgans i sistemes del cos humà. 


1. Aspectes metabòlics de l'exercici. Utilització dels substrats en l'exercici. Interacció 

dels sistemes energètics en l' exercici 

2. Regulació i control de l'activitat física. Control nerviós del moviment muscular. 

Funcions motores del tronc encefàlic i ganglis basals. Control de l'escorça i del 

cerebel en la funció motora. Sistema simpàtic-adrenal i exercici 

3. Fisiologia i mecànica de la contracció muscular. Tipus de fibres musculars: efectes 

de l'entrenament. Propietats mecàniques del múscul: força muscular 

4. Adaptacions funcionals. Respostes i adaptacions hematològiques. Adaptacions 

cardiovasculars. Adaptacions respiratòries. Adaptacions renals. Termoregulació 

5. Principis generals de la valoració ergomètrica 

Notes d'interès 

Es realitzen dues sessions pràctiques: 

ECG en repòs i després de realitzar exercici. 

Espirometria en repòs i després de realitzar exercici. 

Avaluació 

Es realitzarà un examen final. Per poder examinar-se cal haver realitzat les pràctiques. 

L'examen estarà format per preguntes de resposta curta. Per superar-lo caldrà treure un 

mínim d'un 5 sobre 10. 

366


Bibliografia 

& Astrand PO, Rodhal K. Fisiología del trabajo físico. 3ª ed. Panamericana; 1992. 

& Barbany JR. Fisiología del esfuerzo. 1ª ed. INEF Generalitat de Catalunya; 1986. 

& Barbany JR. Fundamentos de Fisiolgoía y del Entrenamiento. 1ª ed. Barcanova; 

1990. 

& González Gallego J. Fisiología de la actividad física y del deporte. 1ª ed. 

Interamericana-Mc Graw-Hill; 1992. 

& López Chicharro J, Fernández Vaquero A. Fisiología del ejercicio. 2ª ed. 


367


REHABILITACIÓ 




Cicle: 1r 

Curs: 2n 


Matèria: Rehabilitació 



Descripció: Principis de rehabilitació. Mètodes de tractament. Rehabilitació de trastorns 

específics. 


UNITAT TEMÀTICA I. Història, definició i concepte de deficiència, incapacitat, 

minusvalidesa i rehabilitació. 

Objectius 

· Conèixer què és la rehabilitació i la medicina física. 

· Identificar els diferents membres de l'equip de rehabilitació i les seves funcions. 

· Distingir els diferents models de relació professional 

· Definir els conceptes de malaltia, deficiència, incapacitat i minusvalidesa. 

· Conèixer els diferents mètodes de valoració en rehabilitació 

Tema 1. La rehabilitació mèdica 

Tema 2. L'equip de rehabilitació 

Tema 3. Malaltia, deficiència, incapacitat i minusvalidesa 

Tema 4. La incapacitat funcional 

Tema 5. Mètodes de valoració en rehabilitació 

UNITAT TEMÀTICA II. La lesió medul·lar i el traumatisme cranioencefàlic com a 

exemple de rehabilitació integral multidisciplinària 

Objectius 

· Familiaritzar-se, mitjançant l'estudi de la lesió medul·lar, amb la metodologia de 

treball i la pluridisciplinaritat en rehabilitació. 

· Conèixer els diferents problemes que es presenten en la fase aguda i crònica de la 

lesió medul·lar. 

· Conèixer els mètodes de tractament de la incontinència urinària. 

· Conèixer les possibilitats de funció sexual. 

· Familiaritzar-se amb la influència dels problemes psicològics i cognitius en el procés 

de rehabilitació. 

Tema 6. Rehabilitació de la lesió medul·lar 

Tema 7. Rehabilitació de la lesió medul·lar en fase crònica 

368


Tema 8. Rehabilitació de la veixiga neurògena i trastorns esfinterals 

Tema 9. Trastorns de la sexualitat en la lesió medul·lar 

Tema 10. Rehabilitació en la lesió cerebral. Traumatisme cranioencefàlic. 

UNITAT TEMÀTICA III. Rehabilitació de problemes específics 

Objectius 

· Conèixer la importància del dolor en els processos patològics. 

· Identificar els signes de contraindicació de la cinesiteràpia en els síndromes dolorosos 

simpàtics. 

Tema 11. Rehabilitació de l'hemiplègic 

Tema 12. Rehabilitació en el pacient reumàtic 

Tema 13. Peculiaritats de la rehabilitació en el nen 

Tema 14. El dolor en rehabilitació. Els trastorns distròfics. 

Tema 15. Rehabilitació socioprofessional 


En grups de 6 alumnes a l'Hospital universitari Joan XXIII 

Avaluació 


Pràctica: Avaluació continuada. 

Bibliografia 

& BLOCH R.F., BASBAUM M.: Management of spinal cord injuries. Williams & Wilkins. 

Baltimore 1986. 

& BRUNNSTROM S.: Reeducacion motora en la hemiplejia. Edit. Jims Barcelona 1977. 

& GRUNDY D.,RUSSELL J., SWAIN A.: ABC of spinal cord injury. Edit. British Medical 

Journal. Cambridge 1990. 

& KOTTKE F.J., LEHMANNJ.F.: Krusen medicina física y rehabilitación. Edit. Medica 

Panamericana. Madrid 1994. 

& NICHOLS P.J.R.: Rehabilitación en medicina. Tratamiento de la incapacidad 

física.Edit. Salvat.Barcelona 1984. 

369


FISIOTERÀPIA EN GERIATRIA 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: Fisioteràpia en geriatria 

Professor responsable: Francisco Fernández Reche 


Descripció: Nocions de geriatria i gerontologia. Aplicacions de la fisioteràpia en aquest 

camp. Síndrome d'immobilitat en el pacient geriàtric. Ensenyament i foment de l'autocura. 

Objectius 

Adaptar les tècniques de fisioteràpia a l'assistència domiciliària del pacient geriàtric 

amb les peculiaritats que comporta: manca de mitjans, relació interpersonal amb el 

pacient i cuidador principal (familiar, treballadora familiar). 

Formar part activa de l'equip de treball de fisioteràpia, infermeria, treball social. 

Participar en sessions clíniques amb PADES o equips d'àrea bàsica. 


Assistència domiciliària. Un grup de sis alumnes tracta a un pacient durant tot el curs. 

Tasca de l'alumne 

Cada alumne valora inicialment i fa una proposta de treball a realitzar durant les seves 

20 hores de pràctiques. L'assistència és diària (1h/dia per 5 dies setmana). En el primer 

contacte amb el pacient el professor de l'assignatura acompanya l'alumne al domicili. 

Tasca per grups 

Els sis alumnes que tracten el mateix pacient es constitueixen com a grup de treball 

que segueix l'evolució del seu pacient, de manera conjunta, mitjançant sessions 

moderades pel professor. Es discuteixen a classe les experiències i problemes amb què 

l'alumne es troba durant la setmana. La resta d'alumnes hi participen a partir de les 

pròpies experiències aportant solucions. El professor modera la posada en comú, aporta 

idees i, en cas de no hi hagi cap solució es desplaça al domicili per valorar el problema, 

el pacient i l'actuació. 

Cada grup elabora un dossier amb descripció àmplia de la patologia per tractar a partir 

dels fulls de valoració. Per avaluar l'alumne es fa un seguiment individual del dossier 

utilitzat i es valora la seva participació a les sessions que es fan a classe. 

Activitat de suport 

- Seminaris sobre el pacient geriàtric invident amb col·laboració de l'ONCE. 

- Informació sobre eines de valoració cognitiva. 

- Intercanvi en psicologia. 

370


FISIOTERÀPIA ESPORTIVA 



Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: Fisioteràpia esportiva 

Professor responsable: Jesús Cabistany Cabistañ 


Descripció: Fisioteràpia en les diverses lesions típiques de l'esport. Prevenció i cures 

Objectius 

Adquirir els coneixements bàsics d'actuació del fisioterapeuta en el camp esportiu. 

Protocol d'actuació davant el lesionat. Com s'actua davant lesions i/o alteracions 

musculars. 

Donar a conèixer les diferents tècniques en fisioteràpia esportiva: massatge, estiraments 

miotendinosos, embenatges. 

Conèixer algunes de les lesions més importants de l'esport i el seu tractament fisioteràpic. 


1. Lesions més importants 

2. Mètodes de tractament de les lesions esportives 

3. Criteris de la recuperació funcional esportiva 

4. Atenció psicològica a l'esportista lesionat 

5. Dopatge 

Avaluació 

Es farà un únic examen final. Es tindrà en compte l'assistència a les classes pràctiques 

com a forma d'avaluació, després d'establir el barem corresponent. L'examen serà oral 

o escrit i consistirà en preguntes de resposta curta. Per obtenir matrícula d'honor serà 

necessari realitzar un treball bibliogràfic inèdit amb qualificació d'excel·lent. 

371


TÈCNIQUES EXPRESSIVES i ARTETERAPIA APLICADA A L'ATENCIÓ 

D'INFERMERIA 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: Tècniques expressives i arteteràpia aplicada a l'atenció d'infermeria 

Professors responsables: Carme Ferré Grau, M. Dolors Burjalés Martí 

Departament universitari: Infermeria 

Descripció: Aprofundiment en els mètodes i tècniques expressives de comunicació 

interrelació no verbal. 

Objectius 

Adquirir coneixements relacionats amb l'arteteràpia i tècniques expressives. 

Valorar l'expressió i la comunicació com una manifestació de la capacitat i sensibilitat 

de l'ésser humà. 

Desenvolupar l'expressió i la capacitat creativa de la persona. 

Utilitzar les tècniques expressives com una aportació més en la relació d'ajuda amb el 

pacient i el seu entorn per aconseguir els objectius terapèutics. 


1. Introducció de la comunicació 

2. El dibuix i la pintura com a tècnica expressiva 

3. La musicoteràpia 

4. Expressió corporal 

5. El psicodrama 


1. Aplicar els coneixements teòrics que s'aniran adquirint. 

2. Desenvolupar la seva pròpia capacitat creativa i expressivitat. 

3. Identificar els beneficis i problemes que poden presentar-se en aplicar la pràctica 

pel que fa a la relació terapèutica i a la relació de grup. 

Avaluació 

L'avaluació dels continguts teòrics es realitzarà mitjançant una prova objectiva. 

L'avaluació dels continguts pràctics es portarà a terme mitjançant el seguiment de 

l'aprenentatge de l'alumne, de manera que es puguin corregir actituds. Per tant, es 

valorarà l'assistència i la participació a totes les sessions de treball. I també mitjançant 

un treball escrit, elaborat de forma individual, que serà exposat verbalment en finalitzar 

l'assignatura en forma de comunicació i utilitzant tècniques expressives. 

En l'execució del treball escrit es valorarà: la presentació i escriptura, els continguts, 

treball de camp, exposició oral del treball per part de l'alumne. 

372


NEUROGERIATRIA 




Cicle: 1r 

Curs: 3r 


Matèria: Neurogeriatria 

Professor responsable: Josep M. Olivé Plana 


Descripció: Fisiologia de l'envelliment. Escales de valoració funcional. Trastorns de la 

marxa. 

Objectius 

Donar uns coneixements sobre la patologia neurològica en la 3a edat 


1. La història clínica en geriatria 

2. Avaluació clínica de la gent gran 

3. Canvis fisiològics en la vellesa 

4. Consultes més freqüents en neurogeriatria 

5. Pèrdua de consciència transitòria en la gent gran 

6. Alteracions de la marxa 

7. Fàrmacs en neurogeriatria 

8. Bioètica i geriatria 

9. Demència 

10. Alteracions esfinterals 


Seminaris 

1. Malalties de ganglis bassals. Alteracions del moviment. 

2. Exploració neurològica 

3. Alteracions del llenguatge 

4. Alteracions de l'equilibri 

5. Rehabilitació en la malaltia vascular cerebral 

6. Organització de les unitats sociosanitàries 

Avaluació 

Un treball. 

373


‘ 

CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ 

L'alumne ha de realitzar un nombre determinat de crèdits lliures, que està marcat pel 

pla d'estudis de cada ensenyament. 

A la guia de l'estudiant trobareu tota la informació i normatives referent a aquest tema. 

Per cursar assignatures de crèdits lliures l'alumne pot escollir entre l'oferta que anualment 

estableix la Universitat. Aquesta informació es pot trobar a l'adreça d'internet següent: 

http://www.urv.es/sestudiants 

Aquesta oferta abarca assignatures incloses en els itineraris curriculars d'altres 

ensenyaments de la URV i assignatures extracurriculars, organitzades i oferides pels 

departaments de la URV. 

A més, l'alumne té la possibilitat de cursar activitats que posteriorment li siguin 

reconegudes com a crèdits de lliure elecció (vegeu la Guia de l'Estudiant de la URV, 

Normativa Acadèmica, Assignatures de lliure elecció i Reconeixement de crèdits lliures) 

Existeix una cartellera específica a l’edifici antic de la FMCS on es fa pública aquesta 

informació. 

La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut organitza activitats al propi centre per tal 

d'ampliar aquesta oferta. 

L'Hospital Universitari Sant Joan de Reus també ofereix cursos que d'acord amb el 

conveni existent entre aquest centre hospitalari i la Facultat de Medicina i Ciències de 

la Salut, també es poden reconèixer com a crèdits de lliure elecció. 

374


’ 

CALENDARI ACADÈMIC 

L’any acadèmic transcorre de setembre a juny, exceptuant els dos períodes de vacances 

oficials: Nadal (dues setmanes) i Setmana Santa (una setmana, variable). Les vacances 

d’estiu bàsiques comprenen els mesos de juliol i agost. 

primer quadrimestre: 26-09-.2001 fins a 18-01-2002 

segon quadrimestre: 04-02-2001 fins a 24-05-2002 

Cada quadrimestre acadèmic consta de 15 setmanes lectives. 

Els òrgans de govern de la URV s'encarregen d’establir i regular el calendari acadèmic 

oficial per a tots els centres. 

A l’agenda acadèmica, entregada a principi de curs a tots els alumnes de la FMCS, hi 

trobareu les activitats lectives programades de l’actual curs acadèmic (la seva distribució 

en dos quadrimestres), els horaris de classe, l’aulari on es realitzen les activitats, la 

programació de cada grup de pràctiques, els períodes de vacances i la programació 

d’exàmens. Els dies d’examen no tindran canvis. Si bé, 30 dies abans, al cartell d’anuncis 

de Secretaria trobareu confirmades les aules i la seva hora d’inici. 

Període d’exàmens a la FMCS 

Amb caràcter diferencial, el període d’exàmens a la FMCS és el següent: 

Primer quadrimestre 2 setmanes 21-01-2002 fins al 01-02-2002 

Segon quadrimestre 4 setmanes 27-05-2002 fins al 22-06-2002 

2a convocatòria 3 setmanes 02-09-2002 fins al 21-09-2002 

Dies festius i períodes de vacances 

La Universitat està tancada els dies següents: 

12 d’octubre Festa de la Hispanitat 

1 de novembre Festivitat de Tots Sants 

6 de desembre Dia de la Constitució 

8 de desembre Immaculada Concepció 

25 de desembre Nadal 

26 de desembre Sant Esteve 

1 de gener Cap d’Any 

6 de gener Reis 

1 de maig Festa del Treball 

24 de juny Sant Joan 

15 d’agost Assumpció de la Mare de Déu 

375


Festes locals de Tarragona: 

19 d’agost Sant Magí 

23 de setembre Santa Tecla 

Festes locals de Reus: 

29 de juny Sant Pere 

25 de setembre Mare de Déu de Misericòrdia 

Vacances de Nadal: 

Vacances de Setmana Santa 

22-12-2001 fins al 06-01-2002 (ambdós inclosos) 

23 de març a 1 d’abril (ambdós inclosos) 

376


“ 

JURAMENT HIPOCRÀTIC 

JURAMENT HIPOCRÀTIC (clàssic) 

Juro per Apol·lo, metge, i per Esculapi i per Higea i Panacea i per tots els déus i deesses 

el testimoni dels quals apel·lo, que compliré aquest jurament fins que tingui poder de 

discerniment. 

A qui em va ensenyar aquest art, l’estimaré tant com als meus pares. Ell participarà de 

la meva sustentació i si vol podrà participar dels meus béns. Consideraré els seus fills 

com a germans meus, ensenyant-los aquest art, en el cas de desitjar-ho, sense cap tipus 

de remuneració. 

Instruiré per precepte, per discurs i en totes les formes possibles els meus fills, els fills 

de qui em va ensenyar i tots aquells deixebles units per jurament i estipulació amb la 

llei mèdica, únicament a aquests i no a altres persones. 

Establiré per als malalts un règim de vida , d’acord amb la meva capacitat i judici, en 

benefici seu i els allunyaré de tot allò que els perjudiqui o fereixi. 

No donaré mai cap droga mortal, tot i que em fos demanada, i a ningú aconsellaré 

amb aquesta finalitat. 

No donaré mai cap tractament abortiu, ni operaré ningú per càlculs, deixant aquesta 

tasca per als qui es dediquen a aquesta pràctica. 

En qualsevol cosa que entri serà en benefici dels malalts, abstenint-me de tota falta 

voluntària o corrupció i de recrear-me en cossos de dones o homes, siguin lliures o 

esclaus. 

El que en la meva pràctica vegi o escolti, i tot allò de la vida de les persones que no 

hagi de ser públic, no ho difondré, sinó que mantindré el secret en silenci. 

Si compleixo aquest jurament i no el trenco, que els fruits de la vida i de l’art siguin 

meus, que sempre sigui honrat per tots els homes i que em succeeixi el contrari en cas 

de trencar-lo. 

377


JURAMENT HIPOCRÀTIC (modern) 

En el moment de ser admès com a membre de la professió mèdica// 

prometo solemnement: 

Consagrar la meva vida al servei de la humanitat. 

Atorgar als meus mestres el respecte, la gratitud i la consideració que mereixen. 

Exercir la meva professió dignament i amb consciència. 

Vetllar sol·lícitament i abans de tot per la salut del meu pacient. 

Guardar i respectar els secrets que se m’han confiat// 

fins i tot després que el pacient hagi mort. 

Mantenir incòlumes, per tots els conceptes i mitjans al meu abast,// 

l’honor i les nobles tradicions de la professió mèdica 

Considerar els meus col·legues com a germans 

Fer cas omís de credos polítics i religiosos, nacionalitats, races i rangs socials,// 

evitant que aquests s'interposin entre els meus deures professionals i el meu pacient. 

Vetllar amb màxim respecte per la vida humana des del seu començament,// 

fins i tot sota amenaça,// 

i no fer servir els meus coneixements mèdics per contravenir les lleis humanes. 

Solemnement i lliurament,// 

sota la meva paraula d’ honor,// 

prometo complir el que he dit. 

378


” 

HIMNE UNIVERSITARI 

Gaudim de la vida | ara que som joves; | després d’una alegre joventut, | després 

d’una penosa vellesa, | ens acollirà la terra. 

On són els qui abans de nosaltres | Visqueren en aquest món? | Vés als inferns, | 

cerca entre els déus, | si els vols veure. 

Visca la Universitat, | visquen els professors! | Visca qualsevol universitari | visquen 

tots els universitaris! | Que la vida els somrigui sempre! 

379

GUIA DE CENTRE - CURS 2001-2002 - Universitat Rovira i Virgili

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?