Manual del Curs d'Iniciació al Voluntariat - Generalitat de Catalunya

EL VOLUNTARIAT
46
“És en aquest
marge de mancances
on s’inscriu
l’acció voluntària.
És cert que en un
principi seran els
més necessitats el
focus d’atenció del
voluntariat, però
també cal atribuir-li
una funció d’implicació
de la població
en la vida social,
tant si aquesta té
mancances greus
com si no”.
En relació amb el tema de les necessitats, Maslow (1908­1970), en la
seva “piràmide de necessitats”, formulava la teoria psicològica on s’estableix
una jerarquia de necessitats humanes. Aquest psicòleg defensa que
a mesura que se satisfan les necessitats més bàsiques (part inferior de la
piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més
elevats (part superior de la piràmide). Per a Maslow hi ha 5 nivells. Els 4
primers poden ser agrupats com a “necessitats de dèficit” i el superior
seria el de “l’autorealització” o “motivació de creixement”, o “necessitat
de ser”. La idea bàsica és que les necessitats més altes ocuparan la nostra
atenció només quan hàgim satisfet les inferiors.
Així doncs, d’acord amb Maslow, podem resumir les necessitats en necessitats
fisiològiques (salut, alimentació, higiene, descans, vestit, habitatge...),
psicològiques (amor, estima, seguretat, participació, integració
...), i superiors (valors, autointegració, coneixement, comprensió...).
Coneixent aquests tres tipus de necessitats, no es pot descartar l’actuació
del voluntariat en cap d’elles, tot i que principalment es mou en les
dues primeres. Per exemple, en les societats més desenvolupades, tot i
que el voluntariat actua per satisfer les necessitats fisiològiques de la població
més marginada, també dedica esforços al segon i tercer estadi de
la piràmide. En canvi, en els països en vies de desenvolupament, la satisfacció
de les necessitats més elementals és prioritària, com bé il·lustren
les diverses campanyes humanitàries de gran impacte o les actuacions
permanents en aquests països.