1pGfC72

8 |
GESTIÓ DE LES ROUREDES LOCALS I CARACTERÍSTIQUES I
APLICACIONS DE LA FUSTA
Característiques i usos de la
fusta dels roures locals
La fusta del roure de fulla gran presenta la fibra
recta, el gra gruixut i en ella es pot distingir clarament
l’albeca del duramen. El serrat és difícil
però el desgast de les eines de tall és normal.
L’assecat ha de ser lent i delicat, ja que existeix el
risc que apareguin clivelles superficials. Aquesta
fusta és durable contra l’acció dels fongs però
sensible a anòbids, líctids i cerambícids i mitjanament
durable vers els tèrmits. Presenta bones
aptituds per obtenir xapa a la plana si es vaporitza
prèviament i no dóna problemes en l’encolat.
La fusta s’empra en fusteria interior, mobiliari,
travesses i obres hidràuliques, i antigament fou
molt emprada, per exemple, en catedrals gòtiques
i construcció naval. També s’empra en boteria
per elaborar vi de qualitat essent equiparable
als roures de procedència francesa o americana
(García et al. 2003; Peraza et al., 2004).
Fotografia 1 _ Roureda de roure africà a la finca de Can
Presas, al Montnegre. Autor: Josep M. Tusell
troba principalment als boscos del Pirineu i
Prepirineu oriental (Ripollès, Garrotxa) i massís
del Montseny-Guilleries (la Selva, Vallès Oriental,
Osona) i és valorat per la millor qualitat de la
seva fusta i conformació dels troncs. El roure
cerrioide o subpyrenaica té gran presencia als
Prepirineus, a la Catalunya central i a les serralades
litorals i prelitorals de Girona i és el més
abundant. El roure africà es localitza a la província
de Girona i comparteix hàbitat amb els roures
valencià i martinenc amb els que freqüentment
s’hibrida i presenta la població més septentrional
dins la distribució de l’espècie essent quasi una
raresa botànica a preservar pel seu aïllament i
llunyania respecte la resta de l’espècie (Burriel et
al., 2004; INIA, 2008).
Per la seva banda, el roure cerrioide i l’africà
tenen la fusta compacta, pesada i resistent a la
podridura. També són fustes resistents als canvis
d’humitat encara que menys estables que la del
roure de fulla gran, pel que requereixen un bon
assecat i condicionament. La fibra del roure africà
és quelcom corba, però en ambdues fustes el
gra és fi i admeten un bon polit. Si presentessin
menys nusos serien fustes més apreciades en
ebenisteria per fer mobles de qualitat o xapa
de desenrotllament. Tradicionalment les millors
peces de roure cerrioide s’empraven com a bigues
en l’edificació i les de roure africà es destinaven a
travesses o a boteria i fusteria interior. El carbó i
la llenya de les dues espècies és de bona qualitat
essent aquest l’ús majoritari degut al port de la
major part dels peus (García et al. 2003).
Així doncs, les propietats d’aquestes espècies són
equiparables a les dels roures europeus però malauradament
es veuen fortament penalitzades
pel seu port i la presència abundant de defectes.
Això explica la diferència que s’observa entre el
comportament de la fusta lliure de defectes de
petita dimensió i la fusta de grandària estructural
i l’interès en desenvolupar productes encolats,
fins i tot de caire estructural, a partir d’aquestes
espècies.
Les Taules 1 i 2 recullen les propietats de la fusta
d’aquests tres roures.
La caracterització de les propietats físiques i mecàniques
duta a terme mostra que el roure de fulla
gran és més pesat i mecànicament més resistent
que el roure cerrioide i l’africà. Per contra, també
és el que té el pitjor comportament davant els
canvis d’humitat al ser més inestable i nerviós.
Tant el roure cerrioide com el de fulla gran tenen
una duresa semblant i l’africà és més lleuger.
CONSORCI
FORESTAL DE
CATALUNYA