1pGfC72

73 | jornada 7
Amb vistes al futur
El foc és un element inherent dels sistemes
forestals mediterranis. Entenent aquesta realitat,
l’objectiu de la gestió (dels boscos, del paisatge
en general) ha de ser integrar aquest element de
forma que causi el mínim dany possible.
En el cas dels paisatges dominats per la surera, i
sobretot a l’àmbit de l’Empordà, s’estan suggerint
recentment línies de gestió per fer les suredes
més resistents i resilients al pas del foc (veure,
per exemple, Nebot et al., 2013). Aquestes línies,
en terrenys forestals, passen per considerar dues
escales de treball (Piqué et al., 2012):
Escala de rodal
• Fomentar la resiliència natural d’aquestes formacions
als incendis, mantenint la vitalitat
amb unes densitats adequades.
• Conformar formacions menys vulnerables
(més resistents) als GIF, mitjançant l’aplicació
de models i tractament silvícoles d’estructuració
de la coberta forestal, bàsicament selecció
de tanys, aclarides i estassades.
• Reduir la quantitat de combustible mitjançant
tractaments silvícoles, incloent l’ús del foc
prescrit (tot i que pot malmetre el suro pel seu
aprofitament normal, pot ser útil en zones no
productives), la gestió de les restes de tallada
o la ramaderia extensiva.
Escala de paisatge
• Actuacions puntuals específiques de defensa
contra incendis associades a maniobres d’extinció:
Punts Estratègics de Gestió (PEG), faixes
de baixa càrrega de combustible o faixesauxiliars
ancorades en camins, que ajuden al serveis
d’extinció a realitzar maniobres més segures
per tal de limitar la potencialitat dels GIF.
• Actuacions de conformació d’una matriu de
coberta forestal amb una estructura que dificulti
el desenvolupament i propagació de
GIF i que també contribueixi indirectament
a incrementar les oportunitats i capacitat de
l’extinció:
• Utilització dels models amb objectiu preferent
de prevenció d’incendis en zones especialment
sensibles al foc. Per exemple, en el
cas de la surera, models adevesats. Es tracta
d’estructures actualment molt poc emprades
fora de l’àmbit comú de les deveses del SW de
la Península Ibèrica i que pot ser interessant
recuperar a Catalunya.
– Més freqüència de tractaments per mantenir
una estructura de baixa vulnerabilitat
(estassades).
– Tractaments específics d’eliminació de restes
de tallades.
D’altra banda, considerant el paisatge en la
seva globalitat, la integració del foc passa per
recuperar el mosaic agro-forestal, mitjançant la
recuperació d’àrees de conreu, en les zones suficientment
planeres i on fins fa poques dècades ja
hi eren. D’aquesta manera s’evita la continuïtat i
homogeneïtat de la coberta forestal.
Referències
Cardillo, E.; Bernal, C. 2003. Recomendaciones selvícolas
para alcornocales afectados por el fuego. IPROCOR Instituto
del Corcho, la Madera y el Carbón Vegetal. Mérida. 29 p.
Cardillo, E.; Bernal, C.; Encinas, M. 2007. El alcornocal y el
fuego. IPROCOR, Instituto del Corcho, la Madera y el Carbón
Vegetal, Mérida. 103 p.
Catry, F. X.; Moreira, F.; Pausas, J. G.; Fernandes, P. M.; Rego,
F.; Cardillo, E.; Curt, T. 2012. “Cork oak vulnerability to fire:
the role of bark harvesting, tree characteristics and abiotic
factors”. Plos One, 7 (6): e39810.
DAAM, P. 2013. Informe de l’incendi forestal del 22 de juliol
de 2012 a la Jonquera (Alt Empordà). Generalitat de Catalunya.
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació
i Medi Natural. Serveis Territorials a Girona. Àrea
de Medi Natural. 115 p.
Lamey, A. 1893. Le chêne-liege. Sa culture et son exploitation.
Berger-Levrault et cie., Edit, Paris.
Nebot E., Piqué, M., Villar, M., Frigola, P., Laporta, X., 2013.
Integració del règim i tipus d’incendis en la gestió de les suredes
a l’Alt Empordà: quin model de gestió seguir? A: Tusell
J.M. i Vericat P. 2013. XXX Jornades Tècniques Silvícoles. 59-
67. Consorci Forestal de Catalunya. Sta. Coloma de Farners.
Pausas, J. G. 1997. Resprouting of Quercus suber in NE Spain
after fire. Journal of Vegetation Science 8: 703-706.
Piqué, 2012. Reducción de la vulnerabilidad a los grandes
incendios forestales (GIF). En: Vericat, P., Piqué, M., Serrada,
R. (Eds.). Gestión adaptativa al cambio global en masas de
Quercus mediterráneos. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
Solsona (Lleida). p. 83-100.
Vericat, P.; Beltrán, M.; Piqué, M.; Cervera, T. 2013. Models
de gestió per als boscos de surera: producció de suro i
prevenció d’incendis forestals. Sèrie: Orientacions de gestió
forestal sostenible per a Catalunya (ORGEST). Centre de la
Propietat Forestal. Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya.
CONSORCI
FORESTAL DE
CATALUNYA