1pGfC72

7 | jornada 1
Gestió de les rouredes
locals i característiques i
aplicacions de la fusta
Martí Rosell Ibarz _ Enginyer de Forests. Tècnic de l’Associació de Propietaris del Montnegre i Corredor
Eduard Correal Mòdol _ Dr. Enginyer de Forests. Institut Català de la Fusta (INCAFUST)
RESUM
Després d’una visió general de les rouredes i de les seves característiques més rellevants, l’article se
centra en les particularitats i usos de la fusta del roure i en els requeriments de classificació de la
seva qualitat. Es planteja com poder transferir aquests criteris a la gestió real d’un rodal de roure
local, és a dir, com a partir d’una massa ja existent de roure aprofitat per a l’obtenció de llenya, es
pot ajustar la seva gestió per obtenir una part de la producció amb destí a peces de fusta aptes per
al mercat del roure de qualitat.
Introducció
En l’actualitat, la majoria del roure aprofitat a
Catalunya es destina a la llenya. No obstant, en
rodals ubicats en zones d’una major qualitat d’estació,
sovint apareixen individus que presenten
bons ports i que a priori podrien ser objecte d’un
ús amb un major valor afegit com és la fusta de
serra. Tot i ser una producció marginal en quantitat,
es considera que podria tenir una certa
rellevància econòmica. Un bon exemple són els
preus de venda de rolls de bona qualitat de roure
al centre d’Europa, que assoleixen els 200-300 €/
m 3 en peu, davant l’ingrés actual de llenyes de
roure a Catalunya de 5 a 12 €/m 3 .
El present article aporta una reflexió sobre la viabilitat
d’obtenir un producte apte per a la serra a
partir de les masses autòctones de roure en base
al coneixement actual per tal de:
• Fomentar la viabilitat per a la producció de
fusta de qualitat.
• Cercar preus més elevats de venda, incrementar
els ingressos i millorar la rendibilitat.
• Donar valor als rolls curts d’alta qualitat.
• Concentrar els esforços silvícoles en els pocs peus
de millor qualitat de les masses dedicades principalment
a altres productes com les llenyes.
Les rouredes: espècies, tipus
de masses, qualitats d’estació
Els roures pertanyen a la família Fagaceae, com
els castanyers i els faigs, i comparteixen el gènere
Quercus amb alzines, alzines sureres i coscolls. A
Catalunya existeixen sis espècies de roures diferents:
roure africà (Quercus canariensis), roure de
fulla petita o valencià (Quercus faginea), roure
martinenc (Quercus pubescens), roure de fulla
gran (Quercus petraea), reboll (Quercus pyrenaica)
i roure pènol (Quercus robur) (De Bolós
et al., 1990). A més, cal tenir en compte que les
hibridacions en els roures són un fenomen habitual,
fins al punt que algunes poblacions d’individus
creuats arriben a ser més comunes que els
considerats fenotípicament purs. Bons exemples
són el roure cerrioide i/o subpyrenaica, que fins
i tot arriba a disposar de nom científic específic
(Quercus cerrioides o Quercus subpyrenaica=
Quercus pubescens x Quercus faginea), o altres
que, essent també molt comuns, es denominen
mitjançant les espècies que els originen (Quercus
canariensis x pubescens).
Entre tots ells se’n destacaran tres: el roure de
fulla gran, el roure cerrioide i l’africà (Fotografia
1). A Catalunya, el roure de fulla gran es
CONSORCI
FORESTAL DE
CATALUNYA