1pGfC72

69 | jornada 7
Fotografia 6 _ Estat del bosc després del pas del foc de
Maçanet el dia 15 d’agost de 2003. Autor: Josep M. Tusell
Fotografia 7 _ Estat de regeneració de la mateixa zona l’any
2012. Autor: Josep M. Tusell
anys després del pas del foc per començar un nou
període productiu de suro que, si tot va bé, podrà
anar per taps. En aquest moment, transcorreguts
3-4 anys del pas del foc, es poden apreciar millor la
magnitud dels danys i la capacitat de recuperació
de les sureres amb vista a establir els tractaments
de recuperació. Això és especialment important
en focs de mitjana intensitat. En focs d’alta intensitat
amb danys molt greus a la capa mare, en
molts casos no caldrà esperar i s’abordarà la regeneració
de forma immediata.
Els arbres amb alguna necrosi al tronc degut al
pas del foc, si aquesta necrosi té un diàmetre
important que a l’arbre li sigui difícil de tancar,
caldria tallar-lo doncs sempre serà una entrada
de patògens i un focus de podridures que pot
afavorir que a la llarga aquell arbre caigui en un
dia de vent. Alhora, també afecta la producció
Fotografies 8 i 9 _ Passats 11 anys de l’incendi de
Maçanet de la Selva (any 2003), es poden veure rebrotades
d’alzina surera on ha tingut més vigor el nou rebrot de soca
que no pas el de capçades. En aquests casos es recomana
tallar les antigues capçades afectades pel pas del foc per
deixar espai als nous rebrots de manera que no creixin amb
inclinació. Autor: Josep M. Tusell
de suro, doncs hi ha menys superfície productiva
i dificulta la lleva del suro i genera majors possibilitats
de provocar ferides.
En general cal fixar-se també en el vigor dels
rebrots de la copa. Tot i rebrotar, si no hi ha vigor
(llargada dels brots, color i mida del fullam, etc.)
caldria tallar i regenerar de soca, que finalment
tindrà més vigor que no pas els rebrots de branca.
Un cas concret: l’experiència de
l’incendi de Maçanet de la Selva (13-
14 d’agost de 2003)
L’incendi va començar el 14 d’agost i es va
donar per controlat el 15 d’agost de 2003. Va
afectar unes 1.300 ha, majoritàriament forestals
poblades per pi pinyer, pinastre, roure, alzina i
sureda (Fotografies 6 i 7). A la finca de Bancells
(Maçanet de la Selva) el foc va passar a mitja
tarda i va afectar una massa de pinastre, pi
pinyer i alzina surera. Durant l’hivern posterior
al foc, es van tallar tots els pins i les alzines que
ja no van rebrotar durant la tardor i després es
va repoblar amb pinastre. Tot i això, passats 6
anys de l’incendi, encara ens trobem amb alzines
sureres que tot i rebrotar inicialment, encara avui
en dia presenten un estat poc vigorós en dues
situacions ben diferenciades:
• Els rebrots de capçada no evolucionen vigorosament
des de la seva aparició la tardor posterior
al foc i finalment l’arbre acaba morint.
En aquest cas, es recomana tallar l’arbre
(Fotografies 4 i 5).
• L’arbre després de rebrotar per la capçada ha
generat rebrots per la soca que presenten una
capacitat de creixement molt superior que
els rebrots de la capçada (Fotografies 8 i 9).
En aquesta situació es recomana tallar l’antic
tronc cremat i donar espai al nou rebrot
que presenta un creixement molt superior.
CONSORCI
FORESTAL DE
CATALUNYA