1pGfC72

67 | jornada 7
gruix depèn al seu torn de l’edat dels peus (peus
molt joves tenen menys gruix) i, en arbres adults,
dels anys transcorreguts des de la darrera lleva.
La menor probabilitat de mort de la surera en
funció del gruix de suro (anys transcorreguts des
de la darrera lleva) ja va ser exposada per Lamey
(1893) i s’ha comprovat en estudis recents (e. g.
Pausas, 1996; Catry et al., 2012).
• D’altres paràmetres, com la dimensió dels arbres,
la localització del bosc i de l’època en què es
produeix l’incendi: més vulnerabilitat com més
dimensió del peu (sembla ser que lligat a l’explotació
del suro), en solanes seques o en incendis de
principis d’estiu (Catry et al., 2012). Altres estudis,
per contra, han trobat una major mortalitat en
arbres de petita dimensió i una millor recuperació
en els arbres grans (Pausas, 1996).
Els danys del foc poden afectar (Cardillo i Bernal,
2003):
• Fulles i fruits. Els danys dependran de la intensitat
del foc, l’alçària de la flama i l’alçària i dimensions
de la capçada. Solen haver-hi danys importants
fins i tot amb focs poc intensos. No obstant
això, si l’arbre no ha estat greument afectat, la
recuperació del fullam és ràpida i la producció de
fruits es normalitza en els anys següents, sempre
en funció de l’estat de reserves de l’arbre i de les
precipitacions de l’hivern posterior al foc.
• Capa mare i arbre. Les cèl·lules de la capa
mare moren als 55-60 ºC. La protecció que
ofereix la capa de suro depèn del seu gruix en
el moment del foc. Si després del foc resten
entre 8-10 mm de suro sense consumir, probablement
la capa mare no haurà sofert danys. Si
el suro pràcticament s’ha consumit, s’obre i es
desprèn del tronc (Fotografia 3), el càmbium
estarà mort. En aquests casos s’observen canvis
de color a la capa mare i una olor característica
de fermentat. Si la superfície de capa mare
morta és àmplia, superior al 40% de la circumferència,
cal considerar l’opció de tallar l’arbre
i reconstituir-lo a partir de rebrots.
• Suro. Els danys causats al suro poden ser importants
fins i tot en focs de baixa intensitat. En
general, en focs de baixa intensitat s’afecta més
la cara orientada a l’avenç del foc, i queda danyada
entre el 15 i el 20% de la producció. Amb més
intensitat, pot arribar a quedar afectat el 100%
del suro. El foc, fins i tot de baixa intensitat, provoca
un aprimament del calibre de 10 mm o més
i una menor activitat vegetativa que en dificulta
la lleva. Tanmateix, el suro cremat no presenta
les qualitats físiques i mecàniques del suro sa i els
creixements dels anys immediatament posteriors
al foc són anormals, de manera que aquest suro
no serà apte per als usos de qualitat.
A més, el foc augmenta la vulnerabilitat a atacs
secundaris de plagues i malalties.
Fotografia 3 _ Danys al tronc de suro (capa mare) després
del pas de foc amb alta intensitat. Autor: Antoni Gorgot
La gestió de les suredes
afectades pel foc
Malgrat que després de l’incendi els arbres hagin
perdut tota la capçada i presentin un aspecte
extern carbonitzat, la surera posseeix una gran
capacitat de recuperació, per la qual cosa abans
de tallar un peu cal estar segurs de la seva viabilitat
futura. En general convé esperar a la primavera
i fins i tot a la segona tardor posterior al foc per
valorar l’estat sanitari de l’arbrat i prendre una
decisió. Tot i que en els primers dos o tres anys ja
se sol veure clarament quins arbres han sobreviscut
al pas del foc, també ens podem trobar que
fins al cap de 5 o 6 anys, o més, arbres que en un
principi havien rebrotat, finalment acaben morint
(Fotografies 4 i 5).
Fotografies 4 i 5 _ Alzines sureres que han mort 8 (dreta) i 10
anys (esquerra) després del pas de foc, tot i que els primers anys
van rebrotar. Incendi de Maçanet de la Selva de l’any 2003. Autor:
Josep M. Tusell
CONSORCI
FORESTAL DE
CATALUNYA