1pGfC72

65 | jornada 7
Treballs de regeneració
dels boscos cremats
El cas de la sureda
Josep M. Tusell i Armengol _ Enginyer de Forests. Responsable Tècnic del CFC
Pau Vericat i Grau _ Enginyer de Forests. Àrea de Gestió Forestal Sostenible del CTFC
Pere Frigola i Vidal _ Enginyer de Forests del DAAM a l’Alt Empordà
RESUM
Prenent com a base l’incendi de l’Empordà del 2012, en aquest article es recullen un seguit de reflexions
sobre els treballs de restauració de suredes afectades per incendis forestals, per orientar als
propietaris i gestors forestals sobre la gestió a realitzar per recuperar el potencial productiu d’aquestes
masses, alhora que es planifica i s’executen tasques de prevenció d’incendis per evitar possibles
danys majors en cas de noves afectacions per foc. Després del pas de foc, el gestor s’enfronta amb la
necessitat de recuperar i regenerar les masses afectades. Primer de tot cal determinar quins arbres
cal eliminar en funció de l’abast de l’afectació tot i tenir en compte el futur d’aquells peus pel que
fa a la seva longevitat i a la seva futura productivitat. Arribats en aquest punt cal prendre decisions
d’eliminar arbres que a simple vista poden presentar una bona resposta al pas del foc però que el
grau d’afectació i les condicions en què va passar la pertorbació poden recomanar la seva eliminació
per no presentar garanties de futur.
L’incendi de l’Empordà de 2012
L’incendi es va iniciar prop de les 13:00 h del dia
22 de juliol de 2012 a l’aparcament del Pertús
(La Jonquera). Ateses les condicions meteorològiques
del moment, es va propagar molt ràpidament
en direcció nord-sud seguint el canal de
vent de la zona entre el Massís de l’Albera i el
de les Salines. L’incendi es va donar per controlat
prop de les 8:00 h del dia 27 de juliol i per extingit
prop de les 8:00 h del dia 30.
Segons l’Informe de l’incendi forestal del 22
de juliol de 2012 a la Jonquera (Alt Empordà)
(DAAM, 2013), el foc va afectar un total 10.264
ha (Figura 1) corresponents a 16 municipis i 4
espais de la xarxa Natura 2000.
L’incendi corresponia a un incendi de disseny de
tipus V2 (vent de N amb relleu) i T1 (Topogràfic
estàndard), en situació sinòptica de fi d’episodi
de vent de Nord. Foc de superfície d’alta intensitat
i antorxejos, amb longituds de flama de 15-20
m al cap i de 2-6 m als flancs. La velocitat de
propagació va arribar a un màxim de 7,7 km/h,
Figura 1 _ Àrea afectada per l’incendi de l’Empordà de juliol
de 2012. Font: DAAM (2013)
amb llançament de focus secundaris a 200-400 m
i excepcionalment fins a 1 km.
L’incendi va afectar un total de 6.417,82 ha de
terrenys forestals arbrats, 2.635,33 ha de terrenys
forestals desarbrats i 1.210,67 ha de terrenys no
forestals (principalment conreus). Els boscos de
CONSORCI
FORESTAL DE
CATALUNYA