1pGfC72

61 | jornada 6
a qualsevol alçada, fet que complica la poda, que
ha de ser freqüent (preferentment, cada any); la
poda de qualitat s’ha d’aplicar tant a la base de
la capçada com dins la mateixa.
Fotografia 6 _ Juglans nigra (en primer pla, a la dreta) fa
canons llargs i drets amb facilitat, mentre que Juglans regia (en
segon pla, a l’esquerra) fa més branques i tendeix a torçar-se
amb el vent.
Resultats productius de les
plantacions
Mortalitat
L’espècie amb més mortalitat (90%) és el castanyer,
degut al xancre. El roure també ha mostrat
una alta mortalitat (50%), mentre que el cirerer
ha tingut un 80% de baixes en condicions de
ribera i un 30% en antics camps agrícoles. La
resta d’espècies ha mostrat un vigor elevat i una
mortalitat inferior al 10%.
Creixement i productivitat
Durant la parada vegetativa de 2013-2014 s’ha
fet un inventari encaminat a disposar de dades de
productivitat. S’ha descartat de la presa de dades
aquells arbres dels quals no es tenia garanties de
la seva data de plantació, així com aquells dominats
o ubicats en àrees de difícil accés (plantacions
en condicions de ribera). Tampoc no es consideren
aquelles espècies poc representades (Acer platanoides,
Prunus avium). La Figura 2 mostra els
resultats de creixement diametral de les diferents
espècies, a les condicions a on s’han plantat.
En àrees plantades amb arbres de la mateixa
espècie en moments diferents no s’han obtingut
diferències significatives quant al creixement diametral,
per la qual cosa no s’ha tingut en compte
l’edat per a l’elaboració de la Figura 2.
Les espècies que mostren un creixement diametral
més elevat són Fraxinus excelsior, les dues
espècies de noguera (Juglans spp.) i els roures
europeus (Quercus robur i Q. petraea). Totes elles
presenten un creixement proper i fins i tot superior
a 1 cm, que és el valor que se sol tenir com
a llindar d’estació d’alta qualitat en aquests tipus
de plantacions. Aquesta xifra és encara més rellevant
si es considera l’alta densitat predominant
a les plantacions, la qual limita la capacitat d’expansió
de la capçada i per tant el creixement en
diàmetre. En el moment en què els arbres entrin
en fase de dimensionat, s’espera que la taxa de
creixement pugui ser fins i tot superior a l’actual.
Acer pseudoplatanus i Fraxinus angustifolia mostren
les taxes de creixement més baixes de les espècies
analitzades. En el primer dels casos, cal ressaltar
la seva utilització principalment com a espècie
d’enriquiment en àrees plantades 10 anys abans,
amb la qual cosa ha estat sotmès a un ombratge
sever que ha limitat el seu creixement. A més, en
condicions de ribera (no inventariades per a la pre-
Creixement diametral anual mitjà (cm/any)
1,2
1,0
0,8
0,5
0,2
0,0
*
Acer pseudoplatanus Fraxinus excelsior
Juglans regia
Quercus rubra
Fraxinus angustifolia Juglans nigra Quercus robur// petraea
Espècie
Tipus terreny:
Franc-sorrenc,
Oest
Franc-sorrenc,
Sud
Franc, Sud
Argilós, Nord
Franc-sorrenc,
Est
Franc-sorrenc,
Nord
Figura 2 _ Creixement
mitjà anual en diàmetre
de les espècies emprades
a Torroella i Collellmir,
agrupades per tipus de sòl i
orientació.
* El creixement
mitjà estimat d’Acer
pseudoplatanus en àrees
de ribera (no incloses a
l’inventari fet) ha estat
superior a 1,2 cm/any.
CONSORCI
FORESTAL DE
CATALUNYA