1pGfC72

60 | VINT ANYS D’EXPERIÈNCIES AMB PLANTACIONS D’ESPÈCIES
PRODUCTORES DE FUSTA DE QUALITAT A LA GARROTXA:
RESULTATS I LLIÇONS APRESES
Taula 4 _ Aclarides aplicades a les plantacions de Torroella i Collellmir.
Marc de plantació Espècie Any plantació Any aclarida
Pes aclarida
(% peus eliminats)
6 x 6 Juglans regia 1991
2009 9%
2010 13%
6 x 6 Juglans nigra 1990 2009 13%
4 x 4 Fraxinus excelsior 1998 2011 33%
Resultats a nivell de gestió
S’han detectat danys ocasionats per cabirol, senglar
i picot. El cabirol trenca l’escorça de peus
joves i pot arribar a matar l’arbre. Els protectors
de tronc (sense tutor) són una tècnica efectiva i
barata per evitar aquests danys. El senglar trenca
alguns arbres joves, mentre que el picot xucla la
saba a l’hivern, mitjançant orificis en tota la circumferència
del tronc. Aquest dany és reiterat en
alguns arbres, especialment en roures, i suposen
una devaluació de la peça.
Els protectors integrals de tub de 2 m emprats
amb Quercus rubra han evitat els danys, però
donen lloc a arbres massa esvelts i torts; és recomanable
buscar alternatives com ara els protectors
de malla.
Plagues, malalties i danys abiòtics (vent, sequera)
Valoració dels criteris de gestió
La gestió plantejada està resultant satisfactòria,
amb una racionalització en el nombre d’intervencions
de manteniment, especialment, estassades,
per a les quals s’estima una inversió anual de 10
h/ha durant els primers anys.
El marc de plantació de 3x4 m ha mostrat ser el
més eficient, ja que no dificulta les estassades
mecanitzades però sí permet que l’ombratge
lateral redueixi la mida de les branques.
S’han promogut els peus espontanis d’Acer pseudoplatanus,
Fraxinus angustifolia i Fraxinus excelsior
que mostren un vigor i creixement notables.
Material vegetal emprat
El material vegetal emprat procedeix principalment
de vivers locals, amb resultats satisfactoris,
tot i que ha estat difícil conèixer l’origen. La planta
comprada a França, amb un etiquetatge de procedència
més clar, ha donat resultats semblants.
L’estratègia de comprar planta d’una saba i mantenir-la
durant 1-2 anys en un terreny temporal
té una sèrie d’avantatges: es redueix la despesa
de compra i transport del material vegetal,
s’afavoreix la seva aclimatació i permet triar els
millors individus per a les plantacions definitives.
El moment de trasplantament es pot adaptar
a les dates més convenients a nivell fenològic i
operatiu.
Danys deguts a la fauna
L’aplicació manual d’insecticides i fungicides d’ampli
espectre i sistèmics ha estat efectiva, tot i que
en el cas d’atacs fàcilment identificables (pugons,
cotxinilles i insectes barrinadors) s’apliquen insecticides
específics.
El xancre del castanyer (Cryphonectria parasitica)
va causar una gran mortalitat (90%) els primers
anys. Els arbres afectats es varen tallar per ser substituïts
per Juglans nigra en alta densitat (3x3 m).
Els rebrots de castanyer, també afectats inicialment
pel xancre, es respecten com a acompanyament,
sempre que no dificultin el creixement de les
nogueres. En els últims anys s’aprecia un procés de
curació espontània d’aquest xancre.
El xancre de la noguera (Phytophthora) va afectar
a un gran nombre d’exemplars de Juglans regia
des de 2009. L’anàlisi al laboratori de l’IRTA va
detectar també el bacteri Erwinia nigrifluens. Els
arbres afectats varen ser tractats amb fosetylalumini
(tractament foliar) al juny de 2013, amb
un ràpid procés de cicatrització de les ferides i una
remissió del xancre.
Pel que fa a altres malalties, destaca l’antracnosi
del cirerer, que causa la defoliació prematura dels
arbres. No ha estat tractada, degut a la seva baixa
severitat.
Pel que fa a danys abiòtics, el fort vent de les tempestes
d’estiu (component NE) ha donat lloc a la
inclinació de troncs i la caiguda d’arbres, si bé ha
afectat exclusivament a Juglans regia. En referència
a la sequera estiuenca, només s’han apreciat
alguns arbres puntisecs de Quercus robur.
Podes
La freqüència i complexitat de la poda varia considerablement
amb les diferents espècies: Juglans
nigra fa branques fines i poc nombroses; la seva
poda és senzilla i es pot aplicar cada 4-5 anys si
el marc és estret (4x3 m). Acer pseudoplatanus
i Fraxinus excelsior també fan branques fines i
horitzontals, tot i que més abundants, la qual
cosa obliga a aplicar podes cada 2 anys com a
màxim. També cal parar atenció en eliminar les
forquilles d’aquestes espècies com més aviat
millor. Els Quercus i Juglans regia presenten una
tendència més marcada a fer branques gruixudes
CONSORCI
FORESTAL DE
CATALUNYA