jornada1 CONSORCI FORESTAL DE CATALUNYA
7 | jornada 1 Gestió de les rouredes locals i característiques i aplicacions de la fusta Martí Rosell Ibarz _ Enginyer de Forests. Tècnic de l’Associació de Propietaris del Montnegre i Corredor Eduard Correal Mòdol _ Dr. Enginyer de Forests. Institut Català de la Fusta (INCAFUST) RESUM Després d’una visió general de les rouredes i de les seves característiques més rellevants, l’article se centra en les particularitats i usos de la fusta del roure i en els requeriments de classificació de la seva qualitat. Es planteja com poder transferir aquests criteris a la gestió real d’un rodal de roure local, és a dir, com a partir d’una massa ja existent de roure aprofitat per a l’obtenció de llenya, es pot ajustar la seva gestió per obtenir una part de la producció amb destí a peces de fusta aptes per al mercat del roure de qualitat. Introducció En l’actualitat, la majoria del roure aprofitat a Catalunya es destina a la llenya. No obstant, en rodals ubicats en zones d’una major qualitat d’estació, sovint apareixen individus que presenten bons ports i que a priori podrien ser objecte d’un ús amb un major valor afegit com és la fusta de serra. Tot i ser una producció marginal en quantitat, es considera que podria tenir una certa rellevància econòmica. Un bon exemple són els preus de venda de rolls de bona qualitat de roure al centre d’Europa, que assoleixen els 200-300 €/ m 3 en peu, davant l’ingrés actual de llenyes de roure a Catalunya de 5 a 12 €/m 3 . El present article aporta una reflexió sobre la viabilitat d’obtenir un producte apte per a la serra a partir de les masses autòctones de roure en base al coneixement actual per tal de: • Fomentar la viabilitat per a la producció de fusta de qualitat. • Cercar preus més elevats de venda, incrementar els ingressos i millorar la rendibilitat. • Donar valor als rolls curts d’alta qualitat. • Concentrar els esforços silvícoles en els pocs peus de millor qualitat de les masses dedicades principalment a altres productes com les llenyes. Les rouredes: espècies, tipus de masses, qualitats d’estació Els roures pertanyen a la família Fagaceae, com els castanyers i els faigs, i comparteixen el gènere Quercus amb alzines, alzines sureres i coscolls. A Catalunya existeixen sis espècies de roures diferents: roure africà (Quercus canariensis), roure de fulla petita o valencià (Quercus faginea), roure martinenc (Quercus pubescens), roure de fulla gran (Quercus petraea), reboll (Quercus pyrenaica) i roure pènol (Quercus robur) (De Bolós et al., 1990). A més, cal tenir en compte que les hibridacions en els roures són un fenomen habitual, fins al punt que algunes poblacions d’individus creuats arriben a ser més comunes que els considerats fenotípicament purs. Bons exemples són el roure cerrioide i/o subpyrenaica, que fins i tot arriba a disposar de nom científic específic (Quercus cerrioides o Quercus subpyrenaica= Quercus pubescens x Quercus faginea), o altres que, essent també molt comuns, es denominen mitjançant les espècies que els originen (Quercus canariensis x pubescens). Entre tots ells se’n destacaran tres: el roure de fulla gran, el roure cerrioide i l’africà (Fotografia 1). A Catalunya, el roure de fulla gran es CONSORCI FORESTAL DE CATALUNYA
Change language