1pGfC72

43 | jornada 5
Espinelves
Seva
Arbúcies
Figura 2 _ Mapa de distribució
de les zones de castanyer a
l’àmbit del PN del Montseny.
Viladrau
el Brull
Aiguafreda
Tagamanent
Montseny
Fogars de
Montclús
Breda
Riells i
Viabrea
Sant Feliu de
Buixalleu
Montmany-
Figaró
la Garriga
Cànoves i
Samalús
Campins
Sant
Esteve de
Sant Palautordera
Pere de
Vilamajor
Guaita
Municipis del parc natural
Parc Natural del Montseny
Alzinars i suredes amb castanyers
Perxades
Castanyerada
Això es pot aconseguir amb el fruit: seleccionant
i recuperant varietats de castanya i promovent-ne
la seva producció i comercialització, i
amb la fusta: caracteritzant-la i dissenyant noves
solucions tecnològiques i productes fusters amb
un alt valor afegit (fusta de serra de qualitat per
a bigues, fusteria, ebenisteria, xapa o fusta laminada;
fusta per a bótes; fusta petita o de baixamitjana
qualitat per a aspres, tanques, bastons
i ús exterior) o d’altres aplicacions químiques o
derivats de la fusta o com a recurs bioenergètic.
El castanyer al Montseny
El castanyer és una espècie forestal ben representada
dins el Parc Natural i Reserva de la Biosfera
del Montseny, on ocupa unes 1.700 hectàrees
(Figura 2). Es poden diferenciar tres tipologies
de zones de castanyer: perxades, castanyeredes
i massa mixta amb presència de castanyer (Taula
1), d’acord amb el mapa de vegetació i usos del
Sòl del Parc Natural del Montseny (Panareda i
Nuet, 2005). Això representa aproximadament
un 10% de la superfície forestal total i majoritàriament
en finques de titularitat privada (90%).
Taula 1 _ Superfície per tipologies de castanyer al Montseny.
Perxades 976,32 ha 58,5%
Castanyeredes 62,14 ha 3,7%
Masses mixtes d’alzines i 630,23 ha 37,8%
suredes amb presència de
castanyer
Total 1.668,69 ha 100,0%
Dins l’àmbit del parc natural del Montseny, el
castanyer ocupa principalment terrenys granítics
dels vessants Gironines propis de les rouredes de
fulla gran i fagedes (Arbúcies, Viladrau i Riells i
Viabrea) i terrenys pissarrosos de la part central
del Parc, a cotes superiors a 800 m de domini
de l’alzinar muntanyenc i les rouredes de roure
martinenc.
L’explotació tradicional del castanyer, basada en
l’aprofitament del fruit i sobretot de la fusta,
ha estat molt important pel manteniment de les
economies rurals del massís del Montseny i explica
l’expansió d’aquesta espècie al segle XIX i la
seva distribució actual.
Malgrat la importància forestal d’aquesta espècie,
l’abandonament progressiu de les activitats
del sector primari i l’aparició de determinades
malalties, han malmès progressivament el creixement
i la qualitat d’aquestes masses. Així, s’ha
compromès seriosament la viabilitat econòmica
de les explotacions forestals de la zona i, conseqüentment,
la conservació de molts d’aquests
ecosistemes forestals creats per l’acció humana,
de gran valor ecològic, cultural i paisatgístic
(Bosch, 2011).
Per lluitar contra aquest abandonament del
castanyer, les Diputacions de Barcelona i Girona,
com a gestores de la Reserva de la Biosfera, han
promogut, amb la col·laboració dels propietaris
forestals i d’entitats de recerca forestal, diverses
línies de treball estratègiques destinades a conèixer
millor les problemàtiques actuals de l’aprofitament
del castanyer i assajar l’aplicació de noves
polítiques i estratègies orientades a recuperar els
valors productius, forestals, naturals, culturals
i paisatgístics del castanyer i l’interès dels propietaris
forestals privats per la gestió i millora
d’aquesta espècie.
CONSORCI
FORESTAL DE
CATALUNYA