1pGfC72

41 | jornada 5
Models de gestió per als
boscos de castanyer
Aplicació pràctica de les ORGEST per a la producció
de fusta i fruit en finques del Montseny
Ricard Farriol Almirall _ Enginyer Tècnic Forestal. Cap d’Àrea de Planificació Forestal del CPF
Mario Beltrán Barba _ Enginyer de Forests. Àrea de Gestió Forestal Sostenible del CTFC
Josep Argemí Relat _ Enginyer Tècnic Forestal. Cap de la Unitat de Manteniment,
Obres i Serveis de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Albert Bosch Puig _ Tècnic Superior en Gestió i Organització de Recursos Naturals i
Paisatgístics. Tècnic de l’Associació de Propietaris del Montseny
RESUM
El castanyer i la seva explotació, han estat en els darrers dos segles una font econòmica molt important
per determinades àrees forestals de Catalunya. Després d’una època molt esplendorosa, una
davallada condicionada per un canvi en la demanda per part del consumidor i per l’atac de malalties
fúngiques ha fet plantejar quin ha de ser el futur en la gestió de l’espècie.
Pel que fa als objectius i silvicultura, les Orientacions de gestió forestal sostenible de Catalunya
(ORGEST) per al castanyer, proposen models amb un objectiu preferent de producció de fusta adaptada
a la demanda actual de la indústria i a la qualitat d’estació.
Els esquemes silvícoles proposats contemplen tractaments poc emprats a casa nostra en aquesta
espècie, com ara seleccions de tanys tardanes i aclarides selectives. En la jornada s’han visitat rodals
demostratius on s’han realitzat aquests tractaments en diferents finques del Montseny, tot exposant
els objectius de gestió, la possibilitats de millora en la producció i el destí de productes, així com l’impacte
econòmic de les actuacions i les perspectives de futur de les perxades.
Introducció: El castanyer a
Catalunya
El Castanyer, Castanea sativa Mill., és una espècie
forestal ben representada a la part meridional
d’Europa. A Catalunya, d’acord amb el III Inventari
Forestal Nacional (dades de 2001), és present en
unes 26.737 hectàrees i de forma dominant en
perxades productives en unes 10.000 hectàrees.
La major part de les masses de castanyer se
situen a les comarques de l’Alt Empordà, Baix
Empordà, Garrotxa, Gironès, Maresme, Osona,
Selva i Vallès Oriental, sent en aquestes tres
darreres (especialment La Selva i Osona) on es
troba més representada i amb un nivell de gestió
silvícola més alt.
En relació a la tipologia de propietat on es troba
distribuïda aquesta espècie, un 99% es correspon
a propietat privada i un 65% es troba ordenat
amb un Pla tècnic de gestió i millora forestal
o Pla simple de gestió forestal. En les zones de
domini de les perxades productives el nivell de
planificació arriba al 85% (Figura 1).
Els principals requeriments de l’espècie són sòls
de reacció àcida, neutra o descarbonatats, ben
drenats, en climes litorals o de certa tendència
oceànica amb pluviometries mitjanes superiors
als 600-700 mm i reduïda sequera estival.
Presenta gran resistència al fred, però és sensible
a les gelades tardanes. Requereix, al mateix
temps, estius càlids per facilitar una adequada
maduració del fruit (Masses, 2014).
Històricament i durant centenars d’anys les castanyedes
han tingut una gran importància socioeconòmica,
amb l’aprofitament dels seus fruits,
CONSORCI
FORESTAL DE
CATALUNYA