1pGfC72

35 | jornada 4
cable sintètic presenta aquests avantatges diferencials
(acord amb Hamilton, 2008; Fanjul et al.,
2011; Magagnotti & Spinelli, 2011):
• Reducció de l’impacte mediambiental: en ser
més lleuger, fa que l’extracció sigui més senzilla,
reduint el fregament i els danys al sòl.
• Millora de les condicions de treball i ergonomia
dels operaris: per a la mateixa resistència,
té un pes molt menor (entre una vuitena i una
desena part respecte un cable d’acer) i una
elevada flexibilitat, fet que facilita les operacions
i augmenta el ritme de treball. Reducció
de riscos de ferides en les mans de l’operador
(sense estella d’acer).
• Malgrat la diferència de preu (14,9 €/m del
cable sintètic front als 2,5 €/m del cable d’acer
(Magagnotti & Spinelli, 2011), gràcies a l’increment
en la productivitat de la feina aquesta
diferència es pot amortitzar.
• Són poc elàstics i tenen menys tendència al
retrocés quan es trenquen. Efecte “fuet” minimitzat
ja que l’elasticitat i el pes de la corda són
més baixos que les tradicionals cordes d’acer.
• Resistència a la tracció equivalent a un cable
d’acer (pel mateix diàmetre).
• Pel mateix diàmetre, pes més lleuger. De 8 a 10
vegades més que el cable d’acer.
• Fàcil reparació a camp mitjançant enllaç en cas
de trencament.
fent servir cable sintètic i cable d’acer respectivament.
Això és principalment gràcies a la facilitació
del treball amb el cable sintètic, ja que el
temps dedicat a arrossegar el cable i enganxar-ho
va ser de mitjana de 2 minuts i 15 segons per al
sintètic i de 4 minuts i 16 segons per al d’acer. Ara
bé, si s’estima l’efecte ergonòmic tenint en compte
els batecs del cor durant la fase d’estirament
en buit, s’ha vist que l’efecte del pendent sobrepassa
l’efecte de lleugeresa del cable, resultant
en un sobreesforç equivalent amb els dos tipus
de cables (Magagnotti & Spinelli, 2011; Pilkerton
et al., 2004).
El fet de poder recórrer distàncies més llargues
per part del treballador que estira el cable en
buit, gràcies al factor pes, permetria augmentar
la distància entre vies de desembosc. Per aquesta
raó, l’ús de cable sintètic seria recomanable en
zones on la densitat de pistes sigui un factor
limitant (Hamilton, 2008).
Subjectivament, d’acord amb diversos estudis
(Magagnotti & Spinelli, 2011; Pilkerton et al.,
2004) els treballadors forestals accepten bé el
cable sintètic ja que per la seva lleugeresa el troben
de molt fàcil càrrega. Els treballadors de més
edat ho aprecien particularment. El fet que no
punxi quan es desgasta i la seva flexibilitat, són
també factors d’estima per part del treballador.
Per altra banda també existeixen desavantatges
(Magagnotti & Spinelli, 2011) com ara:
• Poden haver-hi problemes amb el moviment
dels “chokers” per la corda, ja que per enllaçar
diverses cordes el punt d’unió fa augmentar
el diàmetre de la corda. Això té fàcil solució
posant-hi “chokers” amb ulls més amplis.
• Al tirar pendent avall amb la corda el tambor del
cabrestant no es desenrotlla amb facilitat, donat
el poc pes i la lleugeresa del cable sintètic.
• El cable sintètic tendeix a rotllar, fet que pot
pertorbar el moviment normal dels “chokers”
a través de la corda.
Ergonomia, seguretat i rendiment
Són diversos els avantatges que defensen l’ús del
cable sintètic enfront del cable d’acer, tal i com
s’ha exposat. Objectivament, la seva lleugeresa
pot fer que els cicles de treball siguin més curts.
Així, en un estudi realitzat a Astúries (Fanjul et
al., 2011) en el desembosc de tronc sencer de
castanyer de mitjana de 20 cm, es van mesurar
rendiments més d’un 10% superiors amb cable
sintètic que amb cable d’acer, amb valors mitjans
de 8,31 i 7,54 metres cúbics per hora productiva
Desgast del cable sintètic
Els cables estan sotmesos a abrasió, corrosió, aixafament,
deformacions i cops (Pilkerton et al., 2003).
• Abrasió: l’abrasió és el desgast superficial i
origina els filaments trencats que es veuen en
la superfície. Actuen com a protectors en el cas
del cable sintètic. Quan aquest desgast abasta
el 25% de les fibres és un bon moment per a
la seva substitució o reparació. Quan apareix
pols en la part interior d’un cable sintètic, és
un indicador d’abrasió.
• Corrosió: per contrast amb el cable d’acer, el
cable sintètic no pateix corrosió amb les substàncies
químiques que es poden trobar en els
aprofitaments forestals.
• Aixafament: també per contrast amb el cable
d’acer, l’aixafament superficial fet per passadors
o al voltant de feixos torna a ser rodó
amb un petit gest amb la mà.
• Reducció de secció: el cable sintètic pot aparentar
fins i tot un increment de secció. S’ha
de prestar especial atenció en cas que s’observin
zones amb menys secció o protuberàncies
(caldrà substituir o reparar) així com si hi ha
acumulació de terra o residus.
CONSORCI
FORESTAL DE
CATALUNYA