1pGfC72

26 | CREMES PRESCRITES COM A EINA DE GESTIÓ FORESTAL DE
L’ARBRAT I EL SOTABOSC: EFECTE DEL FOC EN EL SOTABOSC I
MILLORA DE LA PASTURA
Des del 1998, el Grup de Recolzament i Actuacions
Forestals (GRAF) de la Generalitat de Catalunya
realitza cremes prescrites (Rifà i Castellnou,
2007). En els darrers anys, s’han ampliat força els
objectius d’aquestes, i el foc prescrit s’ha utilitzat
com a eina de gestió silvícola, per a la millora de
pastures o de la biodiversitat a través de la gestió
de l’hàbitat i també per al maneig de la vegetació.
El repte actual de les cremes prescrites passa
per ser capaços de gestionar el rang d’intensitat
necessari per tal d’aconseguir els objectius de
gestió fixats, minimitzant els efectes negatius
sobre l’ecosistema.
Densitat (peus/ha)
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
Massa inicial
Massa restant
Els efectes de les cremes prescrites depenen
principalment del comportament del foc (intensitat
i velocitat de propagació), de la composició
especifica, de les característiques fisiològiques
de les espècies presents, i de la distribució espacial
d’aquestes. Tot això determinarà la resposta
posterior de l’ecosistema, els possibles impactes
no desitjats i el grau d’acompliment de l’objectiu
fixat. El foc pot afectar directament la supervivència
i creixement de la vegetació a través del
consum parcial o total de la capçada disminuint
la capacitat fotosintètica i el balanç d’aigua i
carboni, i provocant danys al càmbium o a les
arrels. De forma indirecta pot modificar el cicle
de nutrients, la disponibilitat d’aigua, produir
canvis en els microorganismes del sòl o augmentar
les plagues d’insectes. Ara bé, després d’una
crema es redueix el risc d’incendi, augmenta l’heterogeneïtat
del paisatge i la resiliència del bosc;
i alguns dels efectes negatius que s’observen a
curt termini poden ser neutrals o inclús positius a
llarg termini (Fernandes et al. 2013).
Els factors que condicionen l‘aplicació de les
cremes prescrites més àmpliament arreu del territori
són, principalment, els riscs associats a la
tècnica, la manca d’estudis sobre els efectes en
l’ecosistema a mitjà i llarg termini o la percepció
negativa que la societat té del foc (Fernandes et
al. 2013). A més a més la quantitat de superfície
forestal susceptible de ser tractada amb foc es
veu restringida per la interfase urbana forestal i
la manca de recursos per a la gestió del combustible
i forestal (Fernandes et al. 2013).
Les cremes prescrites sotaarbrat
com a eina de gestió
silvícola
CD 1 CD 3 CD 5 CD 7 CD 9 CD 11
Classe diamètrica (cm)
Figura 1 _ Exemple de l’ús del foc per a realitzar una
aclarida de plançoneda en regenerats de pi blanc (P.
halepensis) a Castellolí (Anoia), concretament es presenta la
distribució de peus per hectàrea i classe diamètrica (CD, 2 cm
d’amplitud) abans i després de 8 anys de la realització d’una
crema prescrita. Font: Codony, 2011
Les cremes prescrites es poden utilitzar com a
eina de gestió silvícola per dosificar la competència
arbrada eliminant arbres moribunds, dominats
i suprimits afavorint els processos d’aclarida
de manera natural a través de mortalitat per
càmbium o de capçades (Figura 1) o eliminant
el sotabosc emulant els efectes d’una estassada.
També s’utilitzen per eliminar les restes de
tractaments silvícoles i afavorir el ràpid i eficient
reciclatge de nutrients. Tot plegat assegurarà la
supervivència de la massa reduint el risc d’incendi
forestal devastador. En algun d’aquests casos, la
intensitat del foc ha de ser moderada o lleugerament
elevada per tal d’assolir determinats objectius
de gestió, com és l’execució d’una aclarida o
la substitució d’una estructura arbustiva per una
altra. Així la mortalitat dels arbres després d’un
foc prescrit es relaciona amb paràmetres dendromètrics
i indicadors de severitat (per exemple,
volum de capçada socarrada, alçada de tronc
carbonitzat, escorça carbonitzada).
L’anàlisi dels efectes de les cremes prescrites
sobre l’estrat arbori és controvertit, especialment
pel que fa al desenvolupament i vitalitat
a mitjà termini. La divergència de resultats és en
part atribuïble a diferències en les espècies, les
característiques ecològiques del lloc, de l’època
i de les condicions de les cremes. Pel que fa al
creixement després de l’impacte del foc, a curt
termini, l’efecte d’aquest sobre el creixement de
l’arbre depèn en gran mesura del dany causat
pel foc i de la mida de l’arbre (Valor et al., 2013).
No obstant això, s’assumeix generalment que la
severitat del foc és el factor clau que controla
aquesta resposta. En aquest sentit, molts estudis
confirmen una marcada reducció en el creixement
immediat després d’una crema prescrita en
arbres altament afectats (Botelho et al., 1998),
mentre que no hi ha variació en el creixement
quan el percentatge de capçada socarrimada és
inferior a un llindar determinat, que varia entre
estudis i espècies (González-Rosales & Rodríguez-
Trejo, 2004).
CONSORCI
FORESTAL DE
CATALUNYA