1pGfC72

15 | jornada 2
Tractaments silvícoles en
regenerats naturals de
pi blanc per a la prevenció
d’incendis forestals i la
producció
Ricard Baques Almirall _ Tècnic en Gestió de Recursos Naturals. Tècnic forestal del Consorci de la Serra de Llaberia
Helena Ballart Pastor _ Enginyera de Forests. Tècnica Fundació Pau Costa
Marc Castellnou Ribau _ Enginyer de Forests. Inspector del Cos de Bombers. President de la Fundació Pau Costa
Míriam Piqué Nicolau _ Dra. Enginyera de Forests. Cap de l’Àrea de Gestió Forestal Sostenible. CTFC
Eusebi Casanova Ventura _ Enginyer de Forests dels Serveis Territorials de Terres de l’Ebre. Generalitat de Catalunya
RESUM
El moment i tipus de la primera intervenció sobre regenerats naturals de pi blanc (Pinus halepensis)
són aspectes fonamentals que determinen el desenvolupament i producció posterior de la massa i la
seva estructura en relació amb el foc forestal.
En aquesta jornada es revisen les opcions de gestió dels regenerats naturals de pi blanc. Es descriuen els
tractaments silvícoles realitzats en 3 zones dins el PPP de la Serra de Llaberia i les Muntanyes de Tivissa i
Vandellós, concretament per part de l’administració, les ADF’s i el Consorci de la Serra de Llaberia.
En dues Àrees Estratègiques (Coll d’Aumet i Camí de Gavadà), els tractaments s’han realitzat amb mitjans
mecànics convencionals. La relació entre la inversió realitzada i la superfície potencial de l’incendi
que s’evita, mostra un cost de 2,72 €/ha per al Coll d’Aumet i de 13,49 €/ha per al Camí de Gavadà.
Quan el regenerat ha assolit suficient dimensió (cas del Camí de Gavadà), és factible l’aprofitament
per biomassa. Es comenta l’estructura forestal a la qual s‘ha portat la massa, i els resultats econòmics
d’aquests tractaments.
Finalment, al Coll de la Mafla-Montalt, s’ha realitzat una crema de gestió. S’observen els efectes
d’aquesta gestió sobre el regenerat i les possibles diferències amb els tractaments mecànics.
Introducció
Boscos de pi blanc i incendis
Els grans incendis forestals esdevenen una de les
principals amenaces pel bosc mediterrani, ja que
el nostre clima va lligat històricament a aquest
factor. Aquesta circumstància es fa evident en
la vegetació mediterrània, composta majoritàriament
per espècies piròfiles, ben adaptades al
foc, com és el cas del pi blanc. La gran capacitat
d’adaptació a les condicions ecològiques adverses
d’aquesta espècie és l’aspecte més destacable
i es tradueix en una morfologia molt variable en
funció de l’estació, des d’arbres esvelts i grans
fins a arbres tortuosos de baix port.
Els incendis forestals s’han produït freqüentment
a la regió mediterrània, però no amb tanta intensitat
com durant les darreres dècades, per aquest
motiu avui en dia a Catalunya qualsevol actuació
desenvolupada al bosc ha de tenir en compte el
foc com a variable permanent. És bàsic doncs, per a
la prevenció d’incendis forestals, a banda de no fer
foc de forma descontrolada, aplicar una silvicultura
CONSORCI
FORESTAL DE
CATALUNYA