25 anys - La Palanca

Imatg
tges d’Ahir
Fira de Nadal. 1905
E
ra la última Fira de l’any. Fa uns
anys ja vàrem publicar una
imatge d’aquells anys: “Lo Firal”,
més o menys de la mateixa època i
amb la indumentària de la gent semblant.
Era l’ambient d’aquelles fires,
avui perdudes en la memòria dels
temps, que tenien gran poder de convocatòria
en la gent del país.
Hi havia més fires, i hi havia qui no
se’n perdia cap. Era un punt de trobada
i de tractes important, no sols per la gent
planera, sinó també pel qui tenia quelcom
a comprar o a vendre. Les fondes
i els carrers estaven plens de gom a
gom, hi havia gent en moviment per tot
el poble. Encara que fos l’hivern, els
comerços “feien l’agost”. Tot i ferho
amb un acordió, l’instrument habitual
d’aquells anys, a la tarda s’acostumava
a fer ball, motiu pel qual els nois
i noies dels pobles no es deixaven perdre
les “fires” d´Artesa. Tan la gent
d’Artesa com als pobles petits de la
comarca i d’una ampla zona d’influència,
el personal esperava amb cert interès
les Fires i la Festa Major d’Artesa.
A simple vista pot semblar una Fira
d’animals. I és que en aquells anys, com
que hem dit que encara no hi havia cotxes,
els animals, els carros i les tartanes,
eren els únics mitjans de transport,
l’únic nexe d’unió entre els pobles, la
gent i les mercaderies. Per qualsevol
tipus de transport, l’animal era imprescindible.
Al menys a la Catalunya interior.
La indumentària de la gent, vista avui
ens pot semblar si més no, curiosa.
Els homes portaven mantes pel fred,
gorres i guardapols, i és que en aquells
anys s’aixecaven moltes polsegueres.
Tot era camins de pols i la carretera
estava per enquitranar, tal com es pot
veure. Avui ens resulta també curiós el
vestit de la nena.
Si quedem que els animals eren els
cotxes d’avui dia, la compra venda de
matxos, ases, i animals de tir o de treball,
era una tasca molt important, en
la que el comprador no es podia equivocar.
Hi havia “consellers” i autèntics
especialistes.
Si estem davant de l’entrada del poble,
la carretera de Ponts suposem que
estava a mig fer. Les cases estaven pel
que es veu una mica de precari comparades
amb les d’avui. L’indret era la
cruïlla amb la carretera de Tremp, que
llavors i encara avui, era la cruïlla més
important del poble, el gran accés al les
dues vessants dels Pirineus i les seves
valls frontereres. Sembla que s’identifica
a la dreta Cal Vimero (o Brimero) i
a la esquerra el que avui és el Bar Segre.
És un testimoni interessant d’aquella
època, avui gairebé centenària. La
postal que avui ens ocupa va ser enviada
des d’Artesa a Barcelona el primer
d’agost de 1917.
Text: Bartomeu Jové Serra
Foto cedida per: Jaume Gaset Samarà
Fe d’errates
En aquesta secció, l’última fotografia publicada
en la revista anterior, sobre la Festa de Santa
Llúcia, no va ser cedida per la persona que consta
al peu de l’article, sinó pel Sr. Antoni Roca. Per
altra banda, el nom correcte del Sr. Baella, al qual
es fa menció, és Vicent Baella. Volem expressar
també les més sinceres disculpes a les persones
afectades per aquestes errades
46
la Palanca