Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Tema del Mes<br />
<strong>25</strong> <strong>anys</strong> d’Ajuntaments democràtics<br />
E<br />
l 3 d’abril de 1979 se celebraren les primeres<br />
eleccions municipals democràtiques<br />
a l’Estat espanyol, després de la mort<br />
de Franco. El passat 29 de gener de 2005,<br />
l’Ajuntament d’Artesa organitzà un acte institucional<br />
per commemorar els <strong>25</strong> <strong>anys</strong><br />
d’Ajuntaments democràtics.<br />
L’acte se celebrà a la Sala de Plens de l’Ajuntament<br />
i constà d’un parlament de l’alcalde<br />
Domènec París, qui, en nom de la ciutadania,<br />
donà les gràcies als regidors i regidores per la<br />
seva tasca i recordà aquells que ja no hi són.<br />
Després s’entregà un pin de plata commemoratiu<br />
a cadascun dels assistents i es feren les fotos<br />
de grup. <strong>La</strong> jornada s’acabà amb un dinar de<br />
germanor a l’Hostal Muntanya d’Artesa.<br />
Eleccions democràtiques<br />
<strong>La</strong> mort del general Francisco Franco el 20 de novembre<br />
de 1975 comportà la fi d’un règim dictatorial on el poble<br />
no tenia ni veu ni vot. Així, es recuperà la democràcia d’una<br />
manera lenta però sense volta enrere. Primer, van ser les<br />
eleccions generals del 15 de juny de 1977, guanyades per<br />
la UCD d’Adolfo Suárez; després, un referèndum per aprovar<br />
la Constitució, el 6 de desembre de 1978; el 1979, fou<br />
el torn de les eleccions municipals. Després vindria el referèndum<br />
per l’Estatut (<strong>25</strong> d’octubre de 1979) i l’abril de<br />
1980 les eleccions al restaurat Parlament de Catalunya, amb<br />
Jordi Pujol escollit nou president de la Generalitat de<br />
Catalunya.<br />
Respecte a les eleccions municipals de 1979, la UCD i el<br />
PSOE coparen les alcaldies de les principals capitals espanyoles,<br />
en una jornada marcada per l’abstenció. A Catalunya,<br />
els grans vencedors foren Convergència i Unió i el PSC.<br />
Eleccions municipals a Artesa. Els Ajuntaments i els alcaldes<br />
Primer Ajuntament: 1979-1983. Vicent Roca<br />
A Artesa de Segre, les primeres<br />
eleccions foren molt disputades. Es<br />
presentaren tres grups independents i<br />
un sota les sigles de la UCD (partit de<br />
Suárez, llavors de moda). L’agrupació<br />
Concòrdia d’artesencs obtingué 4<br />
dels 11 regidors a l’Ajuntament: Vicent<br />
Roca (que seria elegit nou alcalde),<br />
Francesc Blanch, Josep Marsol i Josep<br />
M. Jusmet. Els Veïns d’Artesa<br />
obtingueren tres regidors: Pere Vidal,<br />
Domingo Freixes i Francesc Solé.<br />
Independents per Artesa i Comarca-<br />
IPAC n’obtingué 2: Josep Minoves<br />
(rellevat el 1981 per Carlos Abad) i<br />
Ramon Trepat. Centristes de<br />
Catalunya-UCD, també dos: Josep<br />
Ribó i David Saura (substituït el 1981<br />
per Antoni Roca).<br />
Així doncs, el vot fou molt repartit i<br />
Vicent Roca fou escollit alcalde només<br />
amb els 4 vots del seu grup, donat que<br />
la resta de regidors, o bé votaren al seu<br />
cap de llista o bé s’abstingueren.<br />
El període 1979-1983 fou una època<br />
difícil, donada la manca de recursos i<br />
la immaduresa del nou sistema. El<br />
primer pressupost municipal era de 11<br />
milions de pessetes, 7 dels quals es<br />
destinaven a pagar els funcionaris<br />
24<br />
la <strong>Palanca</strong>