25 anys - La Palanca

Des del País dels Pirineus
Ni oblit, ni perdó
L
a segona contesa mundial quina
conflagració va ensangonar, per
espai de gairebé sis anys, els camps
de la vella Europa i el món sencer,
fou com una mena de vent de follia
generat per Adolf Hitler i els seus acòlits,
empesos per quimèrics somnis de
sotmetre, sota la sabata del Gran
Reich alemany, la totalitat dels països
de l’ample Món, baix un aberrant
règim d’esclavatge a l’empara d’una
pretesa i demencial superioritat de la
raça ària...
En els inicis de tal període, quan els
exèrcits alemanys després d’unes llampegants
victòries ocuparen pràcticament
tot el continent europeu, l’execrable
bandera de la creu gammada onejava
des de Narwik fins al Pas de la Casa.
Els jerarques nazis i els seus corifeus –
entre ells els franquistes espanyols–
confiaven cegament en la victòria.
Foren dies de vi i de roses per a tals
espècimens de la caverna, quina estrella
va començar a declinar després de
les desfetes de Stalingrad i El Alamein,
per acabar en una total destrucció
d’aquell fantasmagòric Reich dels
1.000 anys, quan els estols de Zukof
prengueren Berlín a l’assalt i el geni
tenebrós de Hitler se suïcidava al
búnquer de la cancelleria, amb assonàncies
Wagnerianes.
Enmig aquella orgia de sang i destrucció,
cal fer menció
especial del terrible
genocidi del poble
jueu i de milions d’antifeixistes,
que trobaren
la mort enmig
d’un macabre holocaust,
perpetrat en els
nombrosos camps
d’extermini on els botxins
de la SS, sota els
auspicis de Himler –
un altre geni del mal–
, donaren vida als seus
instints criminals, vexant,
martiritzant, assassinant
i cremant
milions i milions de persones, quin únic
delicte havia estat el de defensar i creure
en la llibertat i la democràcia.
I com sia que el temps no para, el
passat dijous dia 27 de gener d’aquest
jove 2005 s’acompliren 60 anys de la
alliberació d’un dels molts centres de
terror, el camp d’extermini
d’Auschwitz, situat a uns seixanta quilòmetres
de la ciutat polonesa de
Cracòvia. Amb tal motiu, el Món sencer
va recordar, amb l’ànima a flor de
pell, les atrocitats comeses en aquell
centre de la mort, on a més de milions
de jueus foren assassinats milers i milers
de persones –entre elles molts republicans
espanyols–, enemics del despotisme
i de la iniquitat,
privats de la
seva nacionalitat
d’origen i reduïts a
la categoria de “apàtrides”
pel tirànic règim
franquista i son
Ministre d’Afers
Exteriors, Ramon
Serrano Suñer,
nazista pels quatre
costats.
A títol ampliatiu,
direm que aquesta
fàbrica de la mort,
com tantes d’altres
(Buchenwald,
Mathausen, Belzec,
Treblinka, Dachau,
Ravesbruk i un llarg
etcètera), fou creada el 27 d’abril de
1940, sobre una superfície inicial de 42
km 2 . Una zona pantanosa, amb temperatures
hivernals de 20 graus sota zero
i ben aviat ampliada amb els seus annexes
de Birkenau i Buna Moniwich,
en quins camps trobaren la més horrible
mort 4.000.000 de jueus (homes,
dones i infants) i milers i milers d’antifeixistes
i presoners de guerra. Durant
els gairebé cinc anys de macabra activitat,
els trens arribaven sense parar a
aquella antesala de la mort, farcits de
jueus arribats de tots els confins
d’Europa, després d’un llarg viatge en
condicions infrahumanes. Tot just baixats
dels vagons, eren conduïts nusos,
pèl a pèl, a garrotada seca i entre lladrucs
de gossos, a les cambres de gas,
disfressades de dutxes. Una vegada comès
el monstruós crim, els 4 forns crematoris
fumejaven de valent, tot i ratificant
la macabra afirmació del sàdics
SS, indicant que “Allí s’hi entrava per
la porta i solament se sortia per la xemeneia”.
Seixanta anys després d’aquelles tràgiques
jornades, amb l’esperança que
el Món no torni ja mai més a viure
aquest horror, sincerament creiem que
tals monstruositats no poden ésser oblidades
ni perdonades, perquè l’oblit
equivaldria a una deserció i el perdó
ofendria la justícia, i seria, a l’ensems,
una injúria per a les víctimes de la bèstia.
Ni oblit, ni perdó.
Sícoris
23
la Palanca