Multitudinà ria Fira de la Perdiu Artesa congela ... - La Palanca

IMATGES D’AHIR
El cosidor de la Paquita del Marcovau. 1950
E
ra un temps en què totes les
noies d’Artesa anaven a
cosir. L’accés als llocs de
treball estava reservat pels nois, i
les noies, o es quedaven a casa,
molt poques, o anaven a fer-se la
roba als cosidors. Les que tenien
més gent eren la Paquita el
Marcobau, que avui ens ocupa, i
l’Àngela Pla, “la Perutxa”.
També la Maria Serentill i la Rosa
del Martinet. Amb menys personal
eren la Mercè del Pont i la Bepeta
dels Pastors, cada una tenia 10 o
12 noies. Més tard vindrien la Maria
la Pastora i la Mercè de l’Anell.
Era costum de l’època anar a
passejar el diumenge, ben mudades,
carretera amunt i carretera
avall, anaven de bracet i agafaven
tota la carretera d’ample a ample,
on es creuaven amb els nois i es
saludaven. A l’estiu era costum anar
a buscar aigua a la Font Nova, més
que per l’aigua fresca, perquè allí
es trobaven amb els xicots.
Llavors la moda venia de París,
amb les revistes: Vogue que era la
més important i, també Elle. Ambdues
portaven patrons dels vestits,
que s’atansaven a l’Alta Costura, i
portaven patrons que les caps de
cosidor, que tenien el títol de Tall i
Confecció, i també alguna modista
espavilada, podien transformar fàcilment
en vestits molt elegants,
sempre que coincidissin les mides
amb la model. Hi havia qui comprava
la revista pels patrons.
També hi havia la Silhouette i
l’espanyola El hogar y la Moda, que
era mensual. París marcava la pauta
de la moda, després vindrien
Londres, la passarel·la de Milà i la
passarel·la Gaudí de Barcelona,
que presumia de disseny. Una mica
enrere quedava la passarel·la
Cibeles de Madrid, per més esforços
i diners que s’hi esmercessin.
El 1948, la pel·lícula Gilda va
marcar una època. A una noia molt
elegant durant anys li deien que era
una Gilda, recordant els vestits de
la protagonista, encara que podia
tenir un sentit pejoratiu. Als nois elegants
els deien que anaven “Jot”,
que venia de l’anglès “hot”. També
els deien: “aquest sembla un
dandy”.
El floret de noies, començant per
l’esquerra: Quimeta del Gabarrenc,
desconeguda, Maria Santacreu,
Milieta Alberto, Paquita el
Marcobau, la modista, Noemí de ca
la Pastora, Lusieta ca la Llúcia,
Amor de la Fàbrica.
A la segona renglera: Leonor
Llobet, Maria Rosa Perotxes,
Bepeta del Gabarrenc, noia de la
Fàbrica, noia de Tudela, Carme
Calessó, Paquita Reig, senyora de
cal Batlle Vell de Foradada,
Enriqueta Camats, Julita del
Marcobau.
Tercera renglera: Carme
Pedrajas, Dolores Farré, desconeguda,
Dolors Espinal, dues desconegudes,
la Nati, desconeguda,
Rosita cal Polla i Roser Perotxes.
A més d’enraonar molt i explicarne,
allà es cantava, es reia, i es treballava
molt per a fer-se una mateixa
els seus vestits. Era treballar
amb un molt bon ambient.
Bartomeu Jové i Serra
46 la Palanca