Multitudinà ria Fira de la Perdiu Artesa congela ... - La Palanca

CARTES A LA REDACCIÓ
Una artesenca
Encara que ja fa bastants anys que
sóc fora, tinc una gran estima al
meu enyorat poble d’Artesa. Quan
hi vinc de visita vaig a passejar pels
carrers que tantes vegades havia
trepitjat amb les meves amigues i
amics, em sento feliç i contenta recordant
aquells temps de la meva
joventut.
Vaig venir a la darrera festa del
meló, on vaig tenir una gran alegria
de poder saludar alguns amics com
el Joanet del Sirvan i el Joan del
Xarxalé, ja que feia molt de temps
que no ens havíem vist. Vàrem recordar
aquells dies de joventut.
També vaig tenir l’ocasió de tenir
una petita conversa amb el senyor
alcalde, el Mingo, i felicitar-lo
per les bones obres que està fent
pel poble, i li vaig poder preguntar
per el seu pare, el Julià, que havíem
fet la joventut junts i la seva
mare, la Ignasieta, amb qui havíem
anat juntes a col·legi. Records
que no s’obliden mai.
Felicito els editors de La Palanca,
per la seva bona feina, la meva
Indrets
Recentment he visitat Sant Martí de
Barcedana, un bonic i desconegut
llogaret que actualment ha millorat
l’accés al seu encontre proporcionant
als seus habitants la incorporació
a l’actual modernitat. No obstant,
aquestes circumstàncies, la
seva gent no ha canviat el seu caràcter
vinculat a la seva idiosincràsia
tradicional de viure arrelats al
medi que els proporciona els limitats
recursos de subsistència.
És una sorprenent experiència
comprovar com avui, a Sant Martí
de Barcedana s’hi poden veure els
productes ecològicament autòctons
filla me la fa arribar cada mes i així
puc assabentar-me de les bones
obres que es fan a Artesa i pobles
de la rodalia.
La que us fa aquesta ratlles és
la germana del Jaume del Rufino,
la Ramona.
Junt amb aquest escrit acompanyo
una foto on s’hi poden veure
les quatre Ramones. La Ramona
del Martino, la Ramona del Fideué,
la Ramona del Gelat i la Ramona
del Rufino. Unes grans amigues i
bones companyes.
No em despedeixo d’Artesa, ja
que sempre la tinc als meus pensaments.
Fins la propera visita.
Ramona Solé Serra
igual que fa cinquanta anys enrera.
El pa, l’oli, el vi, les carns i fruits
són de producció pròpia i
genuïnament artesanals i casolans
d’aquest particular indret lleidatà i,
si els voleu assaborir gastronòmicament,
us seran servits amb la
proverbial bonhomia dels seus estadants.
També és admirable com a Sant
Martí de Barcedana viuen econòmicament
satisfets a l’estil de tantes
masies de nostra geografia rural,
basada en l’autosuficiència i
aïllats de l’influx de les presses i el
soroll que sovint comporta la incorporació
al tren de vida actual. Així
que, davant les desconcertants i
efímeres eventualitats que ofereix
el món modern, en aquest
microterritori es pot reviure l’essència
d’un determinat sentiment català
tan nostrat de la terra ferma i,
aquell que vulgui, pot gaudir del
paisatge verge que ofereix en un
marc únic, com també d’unes postes
de sol a l’esquena del Montsec
que són una inefable experiència
en la recerca del sentit de nostra
humana condició.
Amat Bernaus Marqués
revista@lapalanca.cat
la Palanca 27