Multitudinà ria Fira de la Perdiu Artesa congela ... - La Palanca

ENTREVISTA
el Lluís del Pinet. Un carreter, el
Llaureà de la Bepa. Dos barbers,
el Pujol i el Pinet, qui ho compartia
amb la fusteria. Un molí d’oli que
era societat. Dos molins de farina,
el Sileta i un de la societat. Dues
fascines de vi. Un picapedrer, el
Ramon de la Bepa. Dos paletes, el
Vicent i el Ramiro, més tard començà
el Lladós. Dos cafès, ca l’Escolà
i cal Domingo. Una botiga de
queviures, la Ignàcia, i un forner,
l’hereu Xoret.
Hi ha dues èpoques de grans
emigracions, a començaments del
segle XX, cap a l’Argentina, i als
anys 60-80, cap a Barcelona. En
aquests moments no hi ha cap servei
i la població ben just arriba a
100 habitants.
- Com ha viscut l’evolució del poble
d’Artesa?
He conegut l’època forta del canvi.
Recordo l’Artesa antiga, la de les
fires de bestiar i altres. La de les
indústries dels productes agrícoles
com els molins d’oli, les fascines
que destil·laven l’alcohol del vi i els
molins de farina. També el subministrament
i les botigues de queviures...
Ara és tot canviat, el poble,
gràcies a la immigració, a la gent
de la comarca que ha volgut viure
a Artesa i a noves indústries que
han creat llocs de treball, d’acord
amb les necessitats actuals.
El CAP que dóna servei a la rodalia
n’és un exemple. En resum:
canvi molt positiu.
- Com resumiria la seva llarga
vida?
He tingut un fill, he plantat molts
arbres i he procurat tenir un respecte
total per les persones.
- Què li diria al jovent d’avui?
Que la gent de la meva generació
hem vist grans canvis personals i
socials. Hem passat de llaurar amb
un parell, a la maquinària més sofisticada.
Dels pantalons apedaçats de
la infantesa, al vestir amb qualitat en
època d’abundància. Del pa moreno,
sec i florit, a la saturació de productes
alimentaris d’avui. Si oblidem
el temps de guerra, no podem estar
descontents del que hem viscut.
Sols desitjar a tots els joves
d’avui que puguin viure una vida en
pau i progrés.
Agraïm aquesta conclusió, i que
vostè també pugui viure molts anys
per a gaudir de la vida que Déu li
vulgui donar.
Bartomeu Jové i Serra
22 la Palanca