Multitudinà ria Fira de la Perdiu Artesa congela ... - La Palanca
Multitudinà ria Fira de la Perdiu Artesa congela ... - La Palanca
Multitudinà ria Fira de la Perdiu Artesa congela ... - La Palanca
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ENTREVISTA<br />
Francesc Comabel<strong>la</strong>, un pagès <strong>de</strong> Baldomar<br />
A<br />
vui parlem amb<br />
Francesc Comabel<strong>la</strong><br />
Brescó, que<br />
va néixer el 14 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />
<strong>de</strong> 1915 a Baldomar,<br />
o sigui, que<br />
abans <strong>de</strong> Nadal farà 97<br />
anys. Els que coneixen<br />
el Sisquet consi<strong>de</strong>ren<br />
que és <strong>la</strong> memòria viva<br />
d’una època, que ell encara<br />
avui evoca amb plena<br />
luci<strong>de</strong>sa.<br />
- Els primers records?<br />
Són <strong>de</strong> quan vaig començar a anar<br />
a estudi; recordo que estava al molí<br />
d’oli que hi havia a l’actual sa<strong>la</strong> <strong>de</strong><br />
ball. El Mestre Piera em va cridar i<br />
em va dir si volia anar a estudiar, i<br />
a partir d’aquell dia hi vaig anar<br />
sempre. Es vivia amb moltes mancances.<br />
Es menjava pa negre, per<br />
a menjar-ne <strong>de</strong> b<strong>la</strong>nc, anaven al<br />
molí <strong>de</strong> l’Esquerrà <strong>de</strong>l Pont<br />
d’Alentorn i canviàvem b<strong>la</strong>t per pa.<br />
- Com era, el poble <strong>de</strong> Baldomar,<br />
abans?<br />
Per da<strong>de</strong>s sabem que el 1900 tenia<br />
129 cases amb 449 habitants.<br />
Però <strong>de</strong>l meu record era molt pob<strong>la</strong>t,<br />
cases petites, sense cap mena<br />
<strong>de</strong> luxe i famílies nombroses. Fins<br />
l’any 1926 va ser autònom, és a dir,<br />
tenia ajuntament propi, amb nuclis<br />
agregats <strong>de</strong> Vernet, Vall d’Ariet i<br />
Clua. Seria als voltants <strong>de</strong>ls anys<br />
24-28 que es fundà <strong>la</strong> Societat Recreativa<br />
Llum i Vida, amb l’única finalitat<br />
<strong>de</strong> fer ball. Es feia a cal<br />
Domingo. L’acordió es va suplir per<br />
l’anomenat piano <strong>de</strong> manobre.<br />
- I l’agricultura, com era?<br />
<strong>La</strong> <strong>de</strong>pendència econòmica era totalment<br />
agríco<strong>la</strong> i <strong>de</strong>ls seus <strong>de</strong>rivats.<br />
El camp no estava gaire mecanitzat,<br />
quasi tot es feia a mà, era<br />
normal veure els pagesos amb l’aixada<br />
al coll. Les collites eren petites.<br />
<strong>La</strong> gent era resignada, s’assolia<br />
el que es <strong>de</strong>sitjava, ja que ningú<br />
es creava necessitats, no era com<br />
ara. Per tot el terme hi trobaves<br />
gent trebal<strong>la</strong>nt al tros.<br />
- I l’època esco<strong>la</strong>r, els estudis...<br />
Als 5 anys vaig començar. Hi havia<br />
escoles <strong>de</strong> primer ensenyament,<br />
una pels nens i una altra per les<br />
nenes, amb 40 alumnes cada una.<br />
El mestre Piera era molt rígid en<br />
tots els aspectes, però tenia fama<br />
<strong>de</strong> ser bon mestre. Venien alumnes<br />
d’<strong>Artesa</strong>, <strong>de</strong> Vernet, <strong>de</strong> Clua, <strong>de</strong><br />
Gàrzo<strong>la</strong>, <strong>de</strong> <strong>la</strong> Vall d’Ariet i altres indrets.<br />
Tothom venia a peu i a l’hivern,<br />
en fer-se fosc més aviat, les mares<br />
els venien a buscar a mig<br />
camí.<br />
- Els primers amics...<br />
Els vaig fer a l’època esco<strong>la</strong>r.<br />
Tots érem <strong>de</strong>l poble<br />
o rodalies, ens coneixíem<br />
i ens tractàvem.<br />
Especialment amb els<br />
fills <strong>de</strong>l mestre, que sempre<br />
anàvem barrejats.<br />
- Records <strong>de</strong> joventut?<br />
Entre altres, recordo <strong>la</strong><br />
inauguració <strong>de</strong>l primer<br />
Pont <strong>de</strong> Vernet, ja que hi vàrem<br />
anar tota l’esco<strong>la</strong> en pes, portant<br />
estendards i ban<strong>de</strong>retes. També <strong>la</strong><br />
instal·<strong>la</strong>ció elèctrica que va fer l’empresa<br />
Hidroelèctrica <strong>de</strong>l Segre.<br />
També que hi havia un campaner<br />
llogat per l’ajuntament per a marcar<br />
les hores a <strong>la</strong> gent que trebal<strong>la</strong>va<br />
als camps.<br />
- Com va ser <strong>la</strong> “mili”, en temps<br />
<strong>de</strong> guerra?<br />
Vaig ingressar a l’exèrcit l’abril <strong>de</strong><br />
1937, ja ben començada <strong>la</strong> guerra,<br />
i em van portar al front per l’ofensiva<br />
<strong>de</strong> Belchite, més tard a <strong>la</strong><br />
d’Almu<strong>de</strong>na i també a Osca. El 27<br />
<strong>de</strong> març <strong>de</strong>l 38 van or<strong>de</strong>nar retirada,<br />
que més va ser una <strong>de</strong>sbandada<br />
que una altra cosa, i juntament<br />
amb gent <strong>de</strong> <strong>la</strong> comarca i un amic<br />
<strong>de</strong>l poble ens en vàrem anar a casa.<br />
Des d’Osca fins a Baldomar a peu i<br />
<strong>de</strong>scalç, perquè al mul<strong>la</strong>r-se les botes<br />
en passar el riu Cinca es van rebotir<br />
i no podia donar un pas.<br />
L’últim dia anava sol per <strong>la</strong> Sen-<br />
20 <strong>la</strong> Pa<strong>la</strong>nca