Ca la Petit, de botiga a museu - La Palanca
Ca la Petit, de botiga a museu - La Palanca
Ca la Petit, de botiga a museu - La Palanca
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
FILATÈLIA<br />
Dependències postals d’Espanya<br />
U<br />
n altre tipus <strong>de</strong><br />
col·leccionisme<br />
que és seguit per<br />
molts aficionats és el <strong>de</strong><br />
les <strong>de</strong>pendències postals<br />
d’Espanya o colònies<br />
espanyoles. Com ja<br />
és conegut per tothom,<br />
en altres temps l’afany<br />
imperialista <strong>de</strong>l regne<br />
d’Espanya el va portar a<br />
ser amo i senyor d’altres<br />
terres que van sofrir durant<br />
molts anys l’espoli<br />
<strong>de</strong>ls seus recursos naturals, entre<br />
altres coses. A algunes terres encara<br />
ens dura <strong>la</strong> comèdia.<br />
Deixant a part aquests aspectes<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> trista història espanyo<strong>la</strong>, cal<br />
dir que per a nosaltres els fi<strong>la</strong>tèlics,<br />
ens ha permès gaudir d’alguns <strong>de</strong>ls<br />
segells mes rars i escassos, pel fet<br />
<strong>de</strong> tenir poca tirada i per <strong>la</strong> llunyania<br />
<strong>de</strong>l territori, encara que en alguns<br />
casos, se’n van fer tants que<br />
gairebé no valen res avui dia. Així<br />
doncs, tenim els dos extrems.<br />
Per situar-nos, citaré les <strong>de</strong>pendències<br />
per ordre alfabètic i, si és<br />
el cas, amb un petit comentari:<br />
Àfrica occi<strong>de</strong>ntal, Antilles, <strong>Ca</strong>bo<br />
Jubi, Cuba (va ser colònia fins al<br />
1898), Elobey, Annodón y Corisco<br />
(aquests formen una so<strong>la</strong> <strong>de</strong>pendència),<br />
Fernando Poo, Filipines<br />
(també fins al 1898), Guinea, Ifni,<br />
<strong>la</strong> Agüera, Is<strong>la</strong>s Marianas,<br />
Marruecos, Puerto Rico, Río <strong>de</strong><br />
Oro, Río Muni, Sàhara, Tànger, i<br />
encara lligat amb el correu d’Espanya,<br />
Andorra i Guinea Ecuatorial.<br />
Són unes quantes, que a partir<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> guerra <strong>de</strong> Cuba es van anar<br />
per<strong>de</strong>n poc a poc. <strong>Ca</strong>l dir, referit a<br />
l’anterior comentari, que les colònies<br />
d’ultramar, Cuba, Antilles,<br />
Puerto Rico, Filipines i especialment<br />
les Marianes, són les<br />
que tenen uns segells més macos<br />
i escassos. A les colònies d’Àfrica,<br />
en canvi, es van fer<br />
unes tira<strong>de</strong>s enormes i<br />
encara avui dia es troben<br />
grans quantitats <strong>de</strong><br />
segells nous molt poc<br />
apreciats pels col·leccionistes.<br />
Les illes Marianes<br />
són a prop <strong>de</strong> Filipines i<br />
sols hi ha una sèrie <strong>de</strong><br />
sis valors, feta amb<br />
una habilitació sobre<br />
segells <strong>de</strong> Filipines,<br />
són poc assequibles i<br />
difícils <strong>de</strong> trobar.<br />
En molts casos, el disseny <strong>de</strong>ls<br />
segells era idèntic al <strong>de</strong>ls emesos<br />
a <strong>la</strong> penínsu<strong>la</strong>, canviant nomes <strong>la</strong><br />
part <strong>de</strong>l valor. Això permet fer col·-<br />
leccions d’un sol tipus <strong>de</strong> disseny,<br />
amb gran varietat <strong>de</strong> colors i valors<br />
diferents.<br />
Com a exemple, us <strong>de</strong>ixo aquesta<br />
imatge on es po<strong>de</strong>n veure, a <strong>la</strong><br />
fi<strong>la</strong> <strong>de</strong> sobre, segells <strong>de</strong> Cuba i<br />
Antilles, amb el valor expressat en<br />
“p<strong>la</strong>ta fuerte” i, a sota, segells d’Espanya<br />
amb el valor expressat en<br />
“cuartos i reales”.<br />
Bernardí Mota<br />
<strong>la</strong> Pa<strong>la</strong>nca 29