Ca la Petit, de botiga a museu - La Palanca

TEMA DEL MES
de xifres, ni de dates. No recorda
quan va tancar la botiga, ni quan
l’havia obert. En canvi, relata amb
detall totes les anècdotes.
L’època daurada de Ca la Petit
es va escaure en plena dictadura,
uns temps convulsos a nivell polític,
econòmic i social. “Quan vaig
obrir la pastisseria, a la gent li feia
vergonya entrar”, recorda. “Un tortell
valia 12 o 13 pessetes, això era
un dineral i no quedava bé que els
veiessin gastant tant”, afegeix. “Nosaltres
mateixos, a casa, ens partíem
una arengada entre dos”.
Així les coses, els pocs que gosaven
entrar a la pastisseria no tenien
hàbit de comprar aquell tipus
de productes: “Un home em va demanar
una barra de gelat, em va
dir que anava a un poble d’aquests
d’aquí a la vora, i jo li vaig embolicar
perquè no es desfés. Quan li vaig
donar, se la va amagar a la faixa. No
sé pas com devia arribar...”.
Els anys de postguerra van convertir
els militars en clients habituals,
i això va acabar en un conflicte
insospitat. “Els oficials venien a
prendre vinet fresc, estaven a gust
a les taules i parlaven de les seves
coses”, recorda. “Va córrer la veu, i
els seus superiors també van acabar
venint”. Això no va agradar als
primers, que no volien que els seus
caps escoltessin les seves converses,
i el Vicenç els va oferir anar al
pis de dalt, on llavors tenia el domicili.
“Quan van marxar em van regalar
fins i tot un disc explicant com de bé
En Vicenç, ara, al costat d’una foto de quan portava la botiga
havien estat al menjador de casa”.
Els militars i gent forana també
són el motiu de la diferència entre
el nom popular del local, Ca la Petit,
i l’oficial, Casa Petit. “Venia molta
gent d’Aragó, Madrid i València,
i no entenien això de Ca la..., de
manera que vam dir-li Casa”. L’origen
de “Petit”, però, és clar: “la padrina
que va fundar la primera botiga,
una verdureria a l’altre costat
de la carretera, era molt petita”.
Aquesta botiga va néixer abans de
la guerra i aviat va donar pas a la
cansaladeria, que es va traslladar
al lloc on després aniria creixent fins
a convertir-se en la botiga de comestibles.
Els retrats dels fundadors de la primera Ca la Petit
El nom oficial, només als cartells
Unes de les últimes etiquetes de Ca la Petit, encara en pessetes
la Palanca 25