Ca la Petit, de botiga a museu - La Palanca

ENTREVISTA
teatre, cinema i ràdio. A nivell de
direcció, no tenen res a veure un
amb l’altre. El teatre és gest, moviment
i veu, el cinema és expressió
facial i la ràdio és veu, tota la matisació
que es pugui fer amb la veu.
El més difícil de dirigir?
Més enllà d’analitzar cada personatge
i saber transmetre-ho als actors,
entendre el que el públic espera
de la representació. Perquè en
essència, el director ha de fer de
públic als assajos, per a valorar si
el resultat final tindrà efectes positius
en l’audiència. I això inclou l’escenografia,
la música, la interpretació, la
luminotècnia i l’estètica de tot el conjunt.
Per això és importantíssim tenir
un equip d’alta categoria, ja que el
director, per sí sol, no aconseguiria
cap resultat positiu.
El lleó a l’hivern, Henry III. 2003.
És enriquidor, pels actors?
Absolutament i en tots aspectes. És
un aprenentatge en cada actuació.
Aprenen a projectar la veu, a moure’s,
la gestualitat, l’emfatització. He
conegut actors que en parlar normal
no vocalitzen i, en canvi, a
l’escenari, parlen correctament. En
l’aspecte cultural és evident que també
és enriquidor’ en haver d’analitzar
el comportament i les reaccions
del personatge que interpreten.
Per acabar, digui’ns tres experiències
curioses.
En crear el GTA no s’hi havia apuntat
cap home. Llavors es van fer uns
cartells pels aparadors de les botigues
de la carretera, que deien “Es
necessiten homes pel nou grup de
teatre”. Llavors se’n van apuntar
tres.
Una altra va ser a l’acte final d’una
comèdia, quan havia de matar una
Somni d’una nit....”Oberon” rei de les fades. 1993.
noia d’un tret però va fallar l’arma.
No vaig tenir altre remei que dir: “No
importa! Te mataré con mis propias
manos!” I vaig haver d’estrangularla...I
en una caiguda programada
del Satanàs de L’estel de Natzaret,
em vaig trencar el nas. Vaig acabar
l’escena i a l’entrar, al darrere, ja m’esperaven
amb una farmaciola. Assegut
davant del mirall de la taula de maqui-
llatge, em vaig posar el nas a lloc, em
van aplicar un esparadrap ample, amb
el maquillatge al damunt i vaig seguir
fent l’obra fins al final.
És un resum de tot lo que és per a ell
el teatre. S’aixeca el teló, i comença
tot un món entre la màgia i la ficció.
Bartomeu Jové i Serra
www.lapalanca.cat
www.lapalanca.cat
www.lapalanca.cat
www.lapalanca.cat
la Palanca 21