Ca la Petit, de botiga a museu - La Palanca

ENTREVISTA
Parla’ns del teatre a la fresca.
Els caps de setmana, ens reuníem
amb en Carles i en Pere, la família
Orpinell, la Berta Cases i el Sisquet.
Un dia, la Berta, coneixent les nostres
activitats teatrals a Barcelona,
va proposar de representar una
obra de teatre a Montsonís. En assajar-la,
“ompliríem les llargues nits
d’hivern”, van ser les seves paraules.
Ens vam posar mans a l’obra.
Vam escollir la comèdia de
Santiago Rusiñol Gente Bien, que
vam assajar els caps de setmana
a la sala de baix del castell i vam
representar l’agost de 1990 a la
mateixa sala. L’èxit va ser apoteòsic.
A petició de la gent que no havia
pogut entrar, la vam repetir dues
vegades, cosa mai vista, però la
gent que no podia entrar per manca
de seient, s’esperava a fora que
la tornéssim a escenificar. “El teatre
és poesia que s’aixeca del llibre
i es fa humana”
La companyia d’Artesa, el Grup de
Teatre d’Artesa (GTA).
El 2004 em vaig establir definitivament
a Montsonís, mentre la Dolors
encara seguia treballant a
Barcelona i venia els caps de setmana.
Una delegació d’Artesenques
Actives ens van proposar a la
Dolors i a mi muntar una escola de
teatre. Vam contestar que no ens
RTVE-RÀDIO4-1977. J.R.,Núria Cugat, Joan Lluch, M.Matilde Almendrós, Joan Borràs.
vèiem capaços de muntar una escola,
però sí d’organitzar un grup
de teatre i, d’aquesta manera, fer
la labor didàctica mentre assajàvem.
Partíem de zero, cap dels que
es van apuntar per a fer teatre n’havia
fet mai a excepció de la Maria
Àngels Gili, la Meritxell Freixes,
l’Agnès Garí, la Janina Borrell i el
Ventura Solé (Sisquet), que havien
format part del Grup de Teatre de
Montsonís. Avui, només continua la
Maria Àngels. Hem mantingut el ritme
de dues obres per temporada
des del juny de 2005. Portem fetes
15 representacions i estem preparant
la propera pel mes de maig.
Ens hem atrevit a presentar obres
com Vapors, Dotze sense pietat, Els
deu negrets, Descalços pel parc i Terra
Baixa, entre altres. Tant la Dolors
com jo, estem molt satisfets de la
resposta que hem rebut tant dels
actors, actrius i equip tècnic com del
públic que ens segueix essent fidel
a cada representació.
Alguns directors que admiris?
El Marsillach, amb Marat-Sade, que
ningú ha superat. Sergi Belbel, ha
estat varis anys director del Teatre
Nacional de Catalunya (TNC), era
un mestre en la “pausa dramàtica”.
Últimament, el Julio Manrique, actor
i director novell que funciona
molt bé. Un mestre per a mi va ser
Ricard Palmerola, a la ràdio. Hi ha
tres mitjans d’expressió artística:
20 la Palanca