carrusel2014.pdf

Consell de redacció:
Francesc Manel Ballester Macià
Xabier Garcia-Pascual Miñarro
Gina Torres García
Laura Vergara Alarcón
Cristian Tudela Ruiz
Maquetació i diseny: Maricén Molina Huertas
Coordinació: Tere Agulló Baeza
Correcció: Helena Gutiérrez Espí
Preimpressió: Javier Maestre
Impressió: Toni Talens i els alumnes de CCFF d’impressió

Preludi
Hem volgut amb aquest número de Carrusel
fer un homenatge a la música, als seus
suports, a aquells mitjans que ens permeten
viatjar a eixe món on l’ànima es trasbalsa,
es diluïx i es modela al so d’una melodia.
Passant les nostres pàgines podràs viatjar
amb el temps a través dels utensilis que
ens han transmés la màgia de la música.
Tocadiscos, cassetes, compactes... Tot un
món físic al servei del plaer estètic. I és que
les persones necessitem eixir d’eixe món
material per a traslladar-nos no se sap on,
però sí sabem com: a través d’un bon llibre,
una cançó, una pel·lícula, un dibuix...
Allà on hi haja un apunt de bellesa, allà ens
trobem nosaltres a gust. Serà això l’ànima.
La música ens acompanya amb el seu ritme
quan estem treballant, ens dóna ànims, força
en la lluita diària. Una música suau ens
pot alleujar en la tristesa, una de vibrant
ens acompanyarà en els moments gloriosos.
Serà pau o energia, alegria, obscuritat o
¡tantes coses més! Has sentit parlar d’aquell
tòpic, la banda sonora de la teua vida?
Volem que aquesta revista siga com una
bona peça musical, que et transmeta,
que et faça sentir. I que participes amb
nosaltres de la comunitat del Carrusel.
A través del nostre racó en la pàgina
de l’institut, podràs fer-nos arribar els
comentaris que vulgues i, per suposat,
t’estem esperant com a futur redactor.
--
Tere Agulló
3

SUMARIO
BASS 5
La nostra experiència musical
El valor d’una samarreta
L’illa brossa
Diferències salarials
Què ens posem hui?
Hay igualdad en España?
Nuestro test
AUX 20
La meua bicicleta i jo
Un sueño, una ilusión
Esports de platja
JACK 24
Has sentit parlar del Gangnam
China
style?
Corea
T’ invite al cine
El cine actual
El lobo de Wall Street
TUNEL 52
PQPI Reprografía
Ranking dels 5 millors treballs
del taller de Tecnologies
L’ Escorxador
Les jornades culturals
4

TREBLE 46
Sobre Internet
Els perills de la xarxa
Consequencies de
veure molt la televisió
El mòbil, un vici
HI-FI 68
Els cavallers templaris a Elx?
El Elche más que un club
Grups de classe 34
PHANTOM 74
Adivinanzas
Chistes
Horóscopos
5

BASS
La nostra experiència musical
El passat 12 d’abril vam viure
una experiència que probablement
siga única en la nostra vida.
El nostre professor de música, Juanjo, ens va
proposar participar en un concert solidari,
al Palau de les Arts Reina Sofia de València,
formant part d’un macrocor amb altres
companys i companyes del nostre institut.
Quan començàrem a assajar ens va parèixer
una bogeria perquè no teníem ni idea
de cantar, ni molt menys de com funcionava
un cor. Però gràcies a l’esforç, a les hores
extra d’assaig i al constant interès tant per
la nostra part com la del professor, aconseguírem
fer que el cor anara endavant.
Amb la lliçó apresa, ens dirigírem cap
al nostre destí; després de dues hores
de viatge, tot i que se’ns feren curtes,
arribàrem a València. Quan baixàrem
de l’autobús i veiérem on anàvem a
cantar, va ser quan ens adonàrem de
la importància del que anàvem a fer.
Només entrar ens mostraren l’escenari,
la nostra posició al cor i començàrem
l’assaig, entre alumnes i professors érem
600 persones, per aquest motiu hagueren
de dividir el cor en dos. En acabar
baixàrem al riu a menjar i descansar
un poc abans de l’assaig general.
Quan l’acabàrem, els nervis ja començaren
a aflorar, perquè sabíem
que l’espectacle anava a començar.
Amb el teló dalt de tot i amb el senyal
del director començà el concert: amb els
musicals del Fantasma de la Òpera i Cats,
passant per cançons com Libre, Un beso
6

y una flor i Amèrica del cantant valencià
Nino Bravo, Hasta el final i El triste de
Lydia Gregory, amb el ritme flamenc de
la “bailaora” Carmen Morente i acabant
amb el funk del grup valencià Soul Atac.
Un experiència digna de contar, digna
de compartir i digna de recordar.
Compartir escenari i ser protagonista
amb els nostres amics fou molt bonic
per a nosaltres, vam viure amb intensitat
cadascun dels moments, de les
cançons i dels balls que teníem preparats.
¡¡Fou espectacular!!
--
Nela Alberola Martínez i Marina Aznar
Martínez
7

El valor
d’una samarreta
3 euros. Potser que algú pensarà que
no és molt, però probablement qui això
pense serà una persona endarrerida o ignorant,
d’eixes que creuen que l’autèntic
valor de les coses està en el que costen en
diners. Com aquelles que diuen que els
diners no donen la felicitat però que per
a plorar, es plora millor en un mercedes.
Jo, com ja va quedant clar, no pense així. I
no li canviaria la meua samarreta de l’IES
Carrús per molts euros que em donara a
canvi. Sí, ja sé que molts esteu pensant que
quina hipèrbole -en el millor dels casos i
suposant que se sàpiga què cony vol dir
eixa paraulota- o que jo sí que sóc ignorant.
La veritat és que m’ho meresc allò
d’ignorant perquè una de les més elementals
normes de comportament diu que
no faces el que no t’agrada que et facen.
Clar, jo he començant insultant i...en fi,
què se li farà. Millor en la propera vegada.
Però no vull perdre el fil del valor, autèntica
excusa per a aquest article. Per què té
valor aquesta samarreta? Doncs perquè
a banda de ser de l’institut que em dóna
de menjar i que, a més, m’estime, simbolitza
tot allò que ens fa lluitar dia rere
dia: una educació en igualtat i en cultura
de pau, encara que això puga ser redundant:
no pot existir l’una sense l’altra.
--
Tere Agulló
8

L’illa brossa
És una illa o continent formada per residus
principalment plàstics que es troba a
la deriva de l’oceà Pacífic, entre Japó i Califòrnia
(concretament a l’alçada de la ciutat
de Sant Francisco) rodejant Hawai. Aquest
conglomerat de deixalles es considera el
major abocador d’escombraries del món.
Conté aproximadament uns 100 milions
de tones i ocupa la grandària de l’estat de
Texas o, per fer-se una idea, és més gran
que la Península Ibèrica.
Aquesta illa s’ha format
com a conseqüència de
què cada any es llancen
6,5 milions de tones de
residus plàstics. Molts
d’ells acaben agrupant-se
i formant illes. La major
part no retorna a embrutar
les platges i costes,
sinó que acaben sent
arrossegats pels corrents
oceànics fins acumularse
en un àrea del Pacífic
Nord. Charles Moore i
cinc tripulants més van
descobrir l’illa pacífica
el 13 d’agost del 1997,
prop de San Francisco, a
uns 140 graus de longitud
oest i 40 graus de latitud nord. La van
trobar quan participaven en una regata de
velers anomenada Transpacífic. Navegaven
dins de l’espiral del Pacífic Nord, una
regió que va des del Japó fins a Califòrnia.
Van agafar una drecera per anar de Hawaii
a Califòrnia i es van trobar de sobte enmig
de deixalles. Primer, Moore i els altres cinc
tripulants van veure una filera de bosses de
plàstic surant a l’aigua. Desprès van veure
cordes i xarxes. Més tard ,diversos cons de
senyalització de tràfic procedents del Japó i
joguines. L’oceà era ple d’escombraries! De
vegades es veien coses grans però la major
part eren coses petites: raspalls de dents,
galledes, ampolles... Van estar navegant
en mig de la brossa durant una setmana
sencera. Aquesta taca es creu que va nàixer
en 1950 i ha crescut 10 vegades cada dècada.
A prop de Japó, just en l’altre extrem
de l’Espiral del Pacífic Nord, hi ha un altre
abocador gegant. Tots dos s’alimenten
mútuament a través d’allò que Moore anomena
“una superautopista de plàstic”. Ell
10

fa l’estimació que en la gran Taca de Plàstic
del Pacífic hi ha 334.271 peces de plàstic
per quilòmetre quadrat, encara que en petites
partícules que, de terme mitjà, cadascuna
només pesa 0,05 grams. Això suposa
100 milions de tones, és a dir, sis vegades
més plàstic que plàncton. Ara creu que hi
ha entre cinc i deu vegades més plàstic que
en 1999. Es creu que podria haver-hi un
altre igual entre Canàries i EEUU. L’illa
està composada només per immundícia.
La seua extensió creix i es modifica, però
la major part dels estudis científics que
s’han dut a terme calculen que té entre
700.000 i 1,4 milions de quilòmetres quadrats.
Moore, hereu d’una família que va
fer fortuna en la indústria del petroli, va
vendre els seus negocis i es va convertir en
un activista del medi ambient. L’any passat
ja va advertir que, a no ser que es reduïsca
el consum de dispositius de plàstic, la
sopa de deixalles serà el doble més gran
la pròxima dècada. El principal problema
dels residus plàstics és que no es degraden
com els materials naturals. Per exemple,
una ampolla de plàstic llançada al mar
acaba convertint-se en minúscules partícules
a causa de l’acció del Sol i altres corrents
marins. Aquests trossets segueixen
sent de plàstic. Segons les Nacions Unides,
la contaminació de l’oceà provoca la mort
de més d’un milió d’ocells marins cada any
i de 100 mil mamífers aquàtics. Xeringues,
cigarretes i raspalls de dents han estat
trobats en els estómacs de molts animals
morts. El cost per a recollir totes aquestes
es combraries estaria en bilions d’euros
però, fins ara, no hi ha cap iniciativa per
a començar a netejar aquesta illa flotant.
--
Antonio García Ruiz
11

Diferències salarials
Molta gent es queixa de què algunes persones
no haurien de cobrar tant en diversos
oficis. Per exemple, es queixen dels futbolistes.
Un futbolista
pot arribar a cobrar,
aproximadament, al
voltant d’uns deu milions
d’euros per cada
temporada jugada. La
raó és simple: cada persona
guanya en relació
al valor que produeix.
Una altra pregunta
usual que es fa la gent
és per què no guanya
més un metge que un
futbolista i la resposta
a això és perquè arribar
a ser futbolista és molt complicat, ja
que requereix molt entrenament i esforç i
tindre molta sort, a més d’estar en el moment
i lloc adequats. Una altra diferència
salarial és: ¿qui ha de guanyar més i qui
menys, una persona
amb experiència laboral
o un jove que acaba
d’eixir de la universitat?
La resposta és
clara i és que una persona
amb experiència
laboral cobrarà més
perquè produirà molt
més que un jove que
acaba d’eixir dels estudis
i no té experiència.
Els incentius també
són molt importants
en este camp, sobretot
els dels diners, ja que així la gent s’esforçaria
més amb els estudis per a guanyar molt més
12

diners que algú que s’ha esforçat menys i
hauria de guanyar menys. Però, relacionat
amb això, l’Estat hauria d’intervindre per a
fixar els sous en alguns casos, per exemple
entre els jugadors perquè amb tantes diferències
salarials la lliga sempre la guanya
el Real Madrid o el Barcelona, la qual
cosa és sempre avorrida, i perquè, així,
tots els salaris estarien equilibradament
repartits i els partits estarien més renyits.
Un altre exemple de diferències salarials
serien els cassos de la mà d’obra barata. Un
espanyols ha de cobrar quasi el mateix que
un home que treballa per a Adidas a Brasil,
perquè la gent comprarà abans un producte
més barat i que està més de moda,
com Adidas, que un producte espanyol, i
és esta la causa dels salaris dels espanyols.
També cal tindre en compte que és més o
menys necessari que alguns països tinguen,
de moment, unes condicions laborals pèssimes,
ja que perquè un país comence a
desenvolupar-se ha de començar des de
davall del tot, i, poquet a poquet, anirà
desenvolupant-se. La importància és que
d’esta manera puguen estar a l’altura d’un
país desenvolupat, no el salari que obtinguen
ara. Passa igual amb el tema dels becaris.
Quan un becari comença d’ajudant
d’algun expert en la seua tasca el seu salari
no és gens elevat i pot donar-se el cas
en què, fins i tot, ni cobren. Es tracta del
mateix que amb el tema dels països tercermundistes,
els consells i la professionalitat
que obtinga l’alumne de l’expert en el seu
ofici és més important i l’ajudarà a convertir-se
en un professional millor qualificat
que els diners que cobre en este moment.
Una vegada dit tot això, podríem dir que
hi ha una certa quantitat de factors que
fan variar el salari d’un treballador, ja pot
ser per l’esforç que li ha costat arribar on
està, per l’escassetat, pels anys que ha estat
aquesta persona estudiant i preparantse,
etc. És a dir, no necessàriament ha de
guanyar més una persona que estiga treballant
12 hores al dia durant quasi tots els
dies de l’any que una que no treballe ni una
quarta part però que siga més productiva.
--
Alejandro Alemañ
i
Antonio Andreu
13

Què
ens posem hui?
En aquesta secció de Carrusel, tractarem
dEn aquesta secció de Carrusel, tractarem
de la moda, els articles que marquen
tendència i de la forma de vestir-se en
general. Tot el que proposem són models
de moda adquirits després de moltes hores
llegint revistes, articles de moda, etc
Primerament, ens agradaria definir què
és per a nosaltres la moda. Començarem
dient que per a nosaltres la moda i la forma
de vestir-se és la imatge que reflectix
una persona, és el que reflectix la seua personalitat.
Una persona ha de vestir com li
agrada, però també opinem que la majoria
de les persones busquen la comoditat
i la llibertat en les seues peces en lloc de
preocupar-se un poquet pel seu aspecte.
Així, poques persones busquen tindre en
el seu armari peces d’un alt grau de sobrietat
i elegància, però aquestes propostes ja
va en l´estil de cadascun. A nosaltres, per
exemple, sí que ens agrada tindre un aspecte
modern, sobri i elegant per a sentirnos
bé amb nosaltres mateixos, perquè
així ens expressem de la millor forma i
donem a conéixer la nostra personalitat.
Ja tractat el tema de la moda, parlarem,
d’una manera curta però esmerada,
d’algunes de les peces que hi estan marcant
tendència aquesta temporada i que
es podrien definir com a modernes en
el nostre temps. Tot i que aquest és nostre
primer article, tan sóls anem a definir
algunes camises, jupetins i sabates.
14

Camises amb estampats
Tant per a xics com per a xiques, els
clixés de: “aquesta roba és de xic o
de xica” s’estan acabant, i moltes peces
que fa uns anys ningú portaria,
són les que estan marcant tendència.
VS
Camisa estampada: Llentelman Collection.
Pantaló: Pepe Jeans London.
Visera: Onitsuka Tiger.
Peces amb tatxes.
Les tatxes s’han convertit en una de les
formes més emprades per a customitzar
les peces, representen una forma econòmica
i actual de “fer” roba. Les primeres
Camisa: Zara.
Short: Emporio Armani.
Bossa: H&M.
marques les estan utilitzant, companyies
com Krizia Robustella, Marithé o
Gucci estan emprant aquest recurs com
una eixida per a mostrar elegància i modernitat
a un públic per a totes les edats.
< Jupetí: Antony
Morato.
Camisa Colecció
Juliette and Me
2012. >
15

Lupo. Camiseta amb creus de la col·lecció 2012.
< Botes de la col·lecció 2013 Timberland.
Camises de quadres.
Les camises amb estampats de quadres
han suposat un cambi dràstic aenla forma
de vestir de molta gent, es presenten com
una forma de vestir molt Grunge i tenen
preferència per les xiques, però la seua
difusió i la reacció del públic ha sigut tan
bona que companyies com Armani, Timberland
o Dockers s´han plantejat portar
aquestos estampats a les seues peces.
L’estampat escocés ha sigut molt famós
durant molt de temps, per allò de les faldes
dels dibuixos animats, però no és cap
simplesa aquesta forma de vestir, ja que
ara està molt de moda entre els més moderns
portar robes amb aquestos motius.
Visera: Timberland.
Botes: Timberland
Tacons: H&M
Calces: Calzedonia.
Falda: Dockers.
Samarreta: De la model.
Cristian Tudela
16

¿Hay igualdad en España?
Creo que cada vez hay más igualdad porque
la gente se está concienciando, pero
aún no lo está del todo. Un ejemplo claro es
lo que ocurre en casa: la mujer es la que se
ocupa de la casa y de los niños, como si ella
no pudiera trabajar y valerse por si misma,
pero eso también está en la mente de las
mujeres, porque estamos acostumbradas
a verlo así, aunque ya es hora de cambiar.
Otro claro ejemplo es el gremio del deporte.
Aquí simplemente se le da más mérito
a los hombres y más protagonismo, aunque
para mí, personalmente, tienen más
mérito las mujeres deportistas porque se
intentan hacer un hueco en el mundo del
deporte y eso es mucho más difícil porque
no les ayudan los medios, solo salen
en las noticias cuando consiguen un mérito
mundial (y, a veces, ni eso) mientras
que los cambios de look de un futbolista
salen siempre. Además, en los medios
nunca aparecerá ninguna mujer en la sección
de deportes que no sea “superguapa”,
porque esta sección está más o menos dirigida
a los hombres y a ellos les gusta más
ver a una chica guapa que a una normal.
También se puede ver machismo en los
puestos de poder, mayoritariamente los
líderes políticos son hombres, y no solamente
en la política, en todos los aspectos.
Personalmente, creo que para
tener poder y ser mujer, además de conocimientos,
el aspecto es mucho más
importante, pero eso no lo comparto.
--
Carmen Valero
17

Nuestro test
Tanto si eres profesor o alumno del centro, te invitamos a
responder a nuestras preguntas, sumar y deducir de qué clase
eres.
ALUMNOS/AS
1.Por la mañana sueles ser..
a)Muy puntual 1p
b)Siempre te quedas dormido y llegar
tarde 2p
c)Te da bastante igual ir a 1º o no 3p
2.Atiendes al profesor ...
a)Nunca 3p
b)Siempre, me gusta mostrar interés 1p
c)A veces, cuando no tengo mucho sueño
2p
3.Te consideras...
a)Un pasota, que no quiere estudiar
b)Un pelota, que va siempre detrás de los
profesores1p
c)Una mezcla entre las dos anteriores 2p
4. Si suspendes muchas......
a)Falsificas las notas 2p
b)Se las das a tus padres
y te ríes como
diciendo (Soy listo
eh) 3p
c)Te pones a llorar
para que se compadezcan
de ti 1p
falta de respeto 1p.
Deduce de tu puntuación
PROFESORES/AS
1.En tus exámenes los alumnos...
a) Tus alumnos no ponen bien ni el nombre.(Por
la dificultad) 3p
b)Si estudian aprueban(Mentira, los hago
jodidos) 2p
c) Se copian hasta el DNI.(Copiando se
aprende, no?) 1p
2.En cuanto a las tareas...
a)Mando 2,8 toneladas diarias(y luego no
los corrijo) 3p
b)Lo justo y necesario 1p
c)Yo soy más de mandarlas el día de antes
del examen, para que repasen (Dónde
está la lógica en esto?) 2p
5)Sueles poner motes
a los profesores...
a)siempre, eso ya es
tradición 2p
b)Solo a aquellos
que me caen mal 3p
c)Yo? Nunca! Es una
18

3.Cuando pones las
notas........
a)Que hubiese
estudiado más (4,9 a
4) 3p
b)Si noto que se esfuerza(4,9->5)
2p
c)Soy generoso (4,2
-> 5) 1p
4.Cuando estás dando
clase ...
a)Te ciñes a la materia
y punto. 2p
b)Doy clases amenas
pero con un fin
didáctico 3p
c)Los dejo ir a su
bola, total sé que no
me van a hacer caso
1p
5.Eres profesor porque....
a)Es tu vocación, es lo que deseabas hacer
desde pequeño 1p
b) No te llegó la nota de selectividad para
otra cosa 3p
c)Ninguna de las dos anteriores 2p
Deduce de tu puntuación: profe guay,
duro, amargado o sin pasión por su vocación
--
Gina Torres
Laura Vergara
19

AUX
la meua bicicleta i jo
Durant tot el temps que duc muntant amb
bicicleta, jo he recorregut moltes distàncies,
vist molts paisatges i visitat llocs
molt bonics. Hi ha alguns dies que, francament,
gaudeixes moltíssim, però aquesta
és la cara bona del ciclisme. La cara
bona lògicament guanya a la cara roïna,
ara bé, què puc dir jo del mountain bike?
20
L’any és molt llarg i consta de 4 estacions
diferents. En una d’elles fa una calor insuportable
i en una altra un fred aclaparador.
Aquest és un dels inconvenients, un altre
d’ells és haver de matinar un dissabte o un
diumenge, ja que, sens dubte, són dies que
estan fets per quedar-se a casa dormint, i
més si el que t’espera fora del llit és una tem-

peratura que congelaria un rus. La tercera i
última part negativa del ciclisme de muntanya,
per a mi potser la menys important,
és el tema del cansament o del desgast físic,
perquè clarament el ciclisme de carretera és
100% saludable sempre amb la seua regularitat
i els seus llargs trajectes, però el de
muntanya té zones d’alts i baixos, del que
nosaltres anomenem “últimes arreones”,
i tot això fa que se’n
ressenta el múscul.
Després de tota
aquesta reflexió nosaltres
dubtem si tots
aquests aspectes negatius
poden guanyar
els paisatges, la
sensació de llibertat,
a simplement estar
per aquí perduts. Fa
temps vaig llegir a la
revista Bike un article
molt interessant
sobre aquest tema,
on una altra vegada
tornava a parlar sobre
el tema de si és
o no saludable. Per
què després d’haverte
aixecat a les 7 del matí, haver patit unes
doloroses rampes a les cames, passat fam,
haver passat calor o fred i haver-te masegat
totes les cames per les maleïdes caigudes
tornes a casa amb una sorprenent cara de
felicitat? Es veu que s’ho van prendre molt
seriosament i van fer una investigació el
2004, pel que sembla el mountain bike
proporciona un cert grau d’evasió i desconnexió
de la vida quotidiana, a més de
donar-te una sensació total de control sobre
tu mateix en forma de velocitat i equilibri.
Després de tot això, vull pensar que si molta
gent sabera la diversió i la satisfacció
que s’experimenta amb el mountain bike,
hi hauria més persones gaudint d’aquest
meravellós esport perquè, joventut apart,
el ciclisme pot ser practicat per qualsevol
persona de qualsevol edat o de qualsevol
gènere, i puc dir això després d’haver vist
casos realment sorprenents. En temps de
crisi en el món de les
bicicletes es forma
una contradicció bastant
curiosa. Molts
homes i dones tenen
la necessitat de sortir
amb la seua bici per
desconnectar de la
seva estressant vida.
Durant els últims
anys s’ha incrementat
el nombre de persones
que surten a fer
esport per relaxar-se,
cosa que inclou el ciclisme.
Ara bé, això
fa que hi haja més demanda
i si hi ha més
demanda puja el preu
de les bicicletes. Dit
d’una altra manera,
la crisi fa que aquest esport siga més car.
Hui en dia, després d’incomptables sortides
i d’haver visitat molts paratges naturals,
ja he après molt del que es pot aprendre.
Puc i vull presumir per estar orgullós de
continuar agafant la bicicleta cada dissabte
amb la mateixa il·lusió del primer dia.
--
Daniel Alacid.
21

Un sueño, una ilusión
Actualmente se practican miles de deportes
entre los que encontramos: fútbol, baloncesto,
balonmano y muchos otros que
seguro que conocéis o habéis practicado.
Pero, hoy en día, la tendencia
es jugar a un deporte
conocido, que esté
en boca de todos, que
tenga polémica, y, muchas
veces, se nos olvida
lo que más importa, si
realmente ese deporte es
el que nos apasiona, si
ese deporte nos “llena”
por dentro, si ese deporte
es el centro de nuestro
mundo o, simplemente,
que al practicarlo seamos felices. En mi
caso, como en el de muchas otras de mis
compañeras del C. V. Ilicitano, se trata del
voleibol. Luchamos por un mismo objetivo,
por mejorar individualmente, y en
equipo, y por hacer lo que nos apasiona.
Bajo mi punto de vista, cuando encuentras
ese algo que te gusta te das cuenta de muchas
cosas, reflexionas sobre qué es lo más
importante. Para mi, lo más importante es
encontrar aquello que te haga sentir activo,
animado, motivado, con iniciativas en
mente, no importa que sea deporte o no,
cuando lo encuentras te das cuenta de que
es eso lo que quieres hacer por encima de
todo y ahí es cuando aprendes a ser feliz.
Pero no todo son buenas experiencias,
como todo en la vida. A veces nos topamos
con problemas o decisiones duras,
de las cuales puede que te arrepientas o
22
puede que estés orgulloso de tomarlas.
En un equipo es importante saber tomar
decisiones, y, sobre todo, que haya unión
de equipo para tomar esas decisiones de
forma colectiva. El
Ilicitano juvenil, integrado
por Noemí,
Tania, Esther, Yaiza,
Míriam, Odry, Diana,
Nuria, Zoraida,
Águeda, Teresa,
Fani y yo, se mantiene
desde hace
muchos años con
un principal propósito:
lograr llegar
al Campeonato de
España. Actualmente, optamos a esa plaza,
por lo tanto, procuramos luchar para
llegar a cumplir nuestro sueño y objetivo.
Y todas y cada una de nosotras esperamos,
ansiosas e impacientes, a que ese día por
fin llegue, todo con esfuerzo y superación.
--
Nerea Jávega Cutillas
(ex alumna del I.E.S Carrús)

Esports de platja
23

Jack
Recordes el Gangnam style?
Recordes aquella cançó que va bombardejar
les ràdios de tot el món fa
un any? Aquella que va arribar a ser
el vídeo més vist de YouTube MAI
en un període de temps de rècord?
Sí, aquella. Segurament l’has ballat, t’has
fartat d’ella, has rigut amb el vídeo ...
però, sense cap dubte, l’has escoltada.
Hui en dia, amb quasi dos mil milions
de visites, és una cançó coneguda per
quasi tots, però ... quanta gent de veritat
sap el que significa’’ Gangnam Style’’?
Gangnam-gu (
) és un dels més
famosos barris de Seül, Corea del Sud,
que és conegut per ser el barri ric, luxós,
car i ‘’pijo’’. I, per descomptat, quan PSY
diu ‘’Oppan Gangnam Style (germà major
de l’estil de Gangnam)’’ es refereix a
ser un home típic d’aquest barri, és a dir,
home que porta una vida plena de luxes
i capritxos, encara que la lletra de la
cançó no gira al voltant d’això. Contrari
al títol, si llegiu la lletra, el missatge és
clarament el de buscar una dona simple
però interessant, segons la cançó ‘’una
xica tapada però que és més sexy que
una que ensenya tot’’ i ser un home ‘’que
té idees més grans que els seus músculs’’.
El Gangnam Style pertany a un gènere
musical anomenat kpop (korean
pop), que és bàsicament música de Corea
del Sud, i, encara que porte l’etiqueta
24

de pop, va des del R&B fins a rap, rock,
hip hop, dance ... i en els últims anys ha
guanyat molta importància mundial.
Un clar exemple podria ser el grup Super
Junior, un dels més famosos grups d’aquest
gènere. Amb el seu concert promocional
anomenat Super Show, que ja s’ha dut a
terme 5 vegades, ha fet gires mundials que
han passat per la gran majoria de països
asiàtics de l’est, Europa (París i Londres)
i gran part d’Amèrica Llatina. En el 93%
dels països als quals han anat, han fet sold
out (venda de totes les entrades disponibles
per al concert) i en alguns països ho
van fer en qüestió de dues a quatre hores.
La recaptació de tan sols el seu últim
tour mundial, el Super Show 5, l’ha portat
a la seua empresa 53.634.692 de dòlars,
poc menys de trenta-nou milions i mig
d’euros. Dóna inclús peresa llegir la xifra.
Molts més grups fan gires mundials i cobren
d’això una barbaritat, perquè en general
solen fer sold out en qüestió d’un
parell de dies, entre ells grups com Big
Bang, SNSD, Teen Top, BAP, SHINee ...
s’han atrevit a eixir d’Àsia i han obtingut
uns beneficis molt poc apropiats a modèsties.
Si heu vist els nous i famosos premis
mundials YouTube Awards de 2013, duts
a terme en el mateix Seül, van ser oberts
per una actuació de SHINee, i el premi
de ‘’Millor Vídeo de l’Any’’ va ser guanyat
per les SNSD. Però per si no coneixíeu
els YouTube Awards, als European Music
Awards (EMA) de MTV, que probablement
us sonen més, es va començar una
guerra de hashtags a Twitter per veure
quin grup nominat era més famós en les
xarxes socials, i EXO, un grup de només
dos anys de carrera, va obtenir més
popularitat en Twitter que grups com
One Direction o el mateix Justin Bieber,
tot i tenir una base de fans molt més
reduïda que la d’aquests dos ‘’gegants’’.
Si pensem per què aquests grups triomfen
tant, es creu que és per les seues mescles
d’estils musicals, les quasi inhumanes
tècniques de ball que duen a terme amb
perfecta sincronització, les seues potents
veus i habilitats tant en el cant com en
el rap, sense anomenar el vestuari cridaner,
excèntric i glamurós que porten
tant davant de les càmeres com darrere.
I és que ser ídol (denominació dels famosos
a Corea) és un estil de vida que es porta
tant als escenaris com fora d’ells. Per tant,
el comportament d’aquests grups sempre
és exemplar, tant amb les fans com amb la
premsa, mostrant educació i respecte en
cada moment. Els escàndols solen ser molt
pocs comparats, per exemple, amb els artistes
americans, ja que els coreans, en
canvi, són molt discrets. Inclús molts mantenen
en secret si estan tenint una relació
amorosa o no. Tot just recorde 4 escàndols
amb drogues d’aquest any, i uns dos escàndols
sexuals. Sent una indústria tan àmplia,
aquest nombre és sorprenentment baix.
Esperem que la resta d’artistes mundials
comencen a fer més música i menys festes,
ja que el potencial del kpop s’estén cada
any més, i potser algun dia haja verdadera
competència entre Amèrica i Àsia, qui sap?
Tingues sempre present que les barreres
de llenguatge no existixen en la música,
que és una cosa que se sent i s’entén d’una
forma diferent a les paraules. Pensa que les
cançons en anglés són molt famoses, però la
majoria d’espanyols van fatal amb l’anglés!
I tu, què opines? Li donaries una oportunitat
a una música de l’altre costat del món?
--
Ioana Chis
25

Bienvenidos al rincón
asiático de XAVI
Bienvenidos
al rincón
asiático
de Xabier
Asia es un
continente grandísimo, por eso vamos a
ver dos países de interés:
China y Corea
Estos países a
cualquier español
pueden
resultarles similares
pero no es así, cada uno de ellos
tiene su historia, cultura e idioma. Desde
hace casi dos años estoy enamorado de
estos países, aunque ya siendo pequeño
me llamaron la atención. En estos años
he estado estudiando el idioma chino, ya
que, además de hermoso, considero que es
muy importante y me va a abrir muchas
puertas en un futuro. Además, también
he aprendido lo esencial sobre la escritura
coreana, algo que también me apasiona en
demasía. Y, por supuesto, que no descarto
en un futuro cercano estudiar también
japonés, pero no creo que llegue a tanto.
La verdad es que el interés en estos países
te hace madurar, ya que aprendes más
de la vida, al estudiar la cultura o el idioma
se te abren los ojos. Y al ver series de
allí, tu corazón se hace más grande. Una
de las cosas, de tantas, que me gusta de
estudiar un nuevo idioma e interesarme
por otra cultura es conocer a nuevos amigos.
Ellos te ayudan mucho a aprender el
idioma y te enseñan mucho sobre su país.
Aunque la televisión, por ejemplo, te va a
dar la mejor visión, no hay nadie que te
pueda instruir mejor que una persona de
allí. He progresado mucho gracias a los
compañeros que he tenido en mi clase.
Bueno, entonces vamos a empezar a hablar
individualmente de cada país, ¿de acuerdo?
China
EEn China se habla principalmente el chino
mandarín, pero también hay muchísimos
dialectos en cada una de las zonas.
El chino mandarín es uno de los idiomas
del futuro y es hablado por muchísimas
personas en el mundo. Aunque, a primera
vista, el chino puede parecer un idioma
muy complicado, no es así. Yo en lo único
que he visto dificultad es en la pronunciación
y en la formación de oraciones
pero, como he dicho antes, cuando vas
hablando con gente china vas mejorando.
Antiguamente, se escribía en chino tradicional,
que tenía trazos más complejos, sin
embargo el emperador Mao creó el chino
simplificado, para que los demás pudieran
aprender. Ejemplo de la palabra “amor”.
26

Música
En China la música es variada, como en
cualquier otro país, y lo que más abunda
es el pop. No penséis que tienen esa
música tan rara tipo oriental, eso es
referido al interés cultural aunque he
de decir que, desde mi punto de vista,
en la música china destaca mucho,
no tanto como Corea, pero sí destaca.
Lee-Hom
Wang nació
el 17 de mayo
de 1976 y ha
ganado cuatro
veces del
Golden Melody
Award.
Es cantante,
compositor
y actor estadounidense. Ha logrado
gran éxito en China, Taiwan, Malasia,
Hong Kong, Singapur, Japón, Tailandia
y el resto del Sureste asiático. A partir de
1995, el comienzo de su carrera musical,
Wang ha contribuido en más o menos
25 álbumes. Búscalo en Youtube.
sepas escribir caracteres, busca en canales.
En China hay muchos concursos de televisión,
series, películas y demás, pero
no tiene nada que ver con España. Si “la
voz” programa de telecinco te gusta, los de
China te van a encantar. Suelen ser personas
con vidas complicada y lo han pasado
muy mal y luchan por sus sueños. ¿Dónde
puedes encontrar estos programas?
Pues hay un programa llamado PPS.
TV en el que puedes ver gratuitamente
cualquier serie, ya que allí no está
prohibido la descarga gratuita y demás.
Pero quienes no hablen chino, tienen
a su alcance series de Asia en viki.
com con subtítulos en todos los idiomas.
En cuanto a la música, tanto de China como
Xu Liang nació el 8 de
febrero de 1998 y es un
cantante que a mi me
gusta mucho y uno de
los primeros que conocí.
Busca este video en Youtube,
pero como seguro no
27

otros países la puedes encontrar gratuita
en http://y.qq.com, una excelente página
que me encanta por la variedad de música
y la accesibilidad de esta. Es parecido a
PPS, puedes descargar un programa o hacerlo
on-line. La música China es hermosa
y sin entender la letra te llega al corazón.
SHINee es una banda proveniente de Seúl,
Corea del Sur. Formada en el 2008 por SM
Entertainment, consiste en 5 miembros:
Onew, Jonghyun, Key, Minho y Taemin.
Debutando el 25 de mayo del 2008 en el
programa Inkigayo de SBS con “Replay”.
Corea
Ahora vamos a hablar de Corea, un país
del que no sé tanto como de China pero
me gusta mucho más. Corea es un país
moderno, bello, interesante, asombroso.
Allí también hay muchos dialectos pero
principalmente se habla coreano o hangul
que esta compuesto de sílabas, como
el español, por eso puedo decir que en ese
aspecto es más sencillo. Pero en el orden
de las oraciones encuentro mucha dificultad,
tanta que me pregunté, ¿están locos?
¿Cómo lo hacen? Y es que la frase “no me
hagas sufrir” sería “sufrimiento-no-haceryo(a
mi)” ¡de locos! pero interesante...
De música ya os puedo
decir más que de
China porque me
encanta el kpop, pero
no le doy tanta importancia
como para
hacer de ello mi vida.
Creedme, los hay.
Girls’ Generation es un grupo surcoreano
de pop, creado
por SM Entertainment
en
el 2007; está
conformado
por nueve
chicas: Taeyeon,
Jessica,
Sunny, Tiffany, Hyoyeon, Yuri,
Sooyoung, Yoona, Seohyun
2NE1, es un grupo femenino surcoreano
muy popular del género K-Pop, formado
por YG Entertainment en 2009. Está constituido
por cuatro integrantes: CL, Minzy,
Dara y Bom. El nombre 2NE1 es un
acrónimo de la frase en inglés “New Evolution
of the 21st century” (Nueva Evolución
del siglo 21). Su club de fans se llama
Blackjacks, en alusión al juego
de cartas del mismo nombre.
Viki.com es una
web donde puedes
disfrutar de series
coreanas, chinas, japonesas con
subtítulos en cualquier idioma
28

PPS.TV es una web donde hay música,
vídeos, series, películas y programas
en chino y coreano y no tienen subtítulos
Kugou te permite descargar
música de cualquier
país legal y gratuitamente.
QQ es la principal red
social de China y la
que tienen la mayoría
de los chinos. Dispone
de juegos, música...
--
Xavier G-P Miñarro
Aquí tienes un reloj analógico con los números chinos.
¿Habiás pensado esta forma de aprenderte los números alguna vez?
29

T’ Invite
al cine
30

Sí,
t’invite al cine, però al cine espanyol. Trencaré una
llança pel cine espanyol, pel cine que es fa ací, i que en contra del
que pensen els crítics, jo crec que està començant a ressorgir.
No hi ha ni escassetat d’idees, ni de talents. Sí que hi ha
ràbia i incredulitat als retalls en cultura. Després dels
últims pressupostos, la partida dedicada al cine va patir
una aparatosa caiguda i és que donant l’esquena a
la indústria del cine, només aconseguiran aniquilar-la.
El govern s’ha oblidat de la cultura del cine espanyol i
permet que actors i directors migren a altres països. Jo
sóc una admiradora que veu com el boicot és continu,
però no perd l’esperança que algun dia el cine renasca.
Actualment, el govern pareix voler apostar pel nostre cine
amb la baixada de l’IVA, cosa que ajudaria a la reactivació
del sector, suposaria un descens en el preu de l’entrada i això
donaria lloc a un notable increment de públic en les sales.
Mentrestant, els empresaris han promocionat els dimecres
com a dia de l’espectador, abaixant l’import a
3’90€, el que ha triplicat l’assistència a les sales si tenim
en compte les xifres del passat any. Altra dada que demostra
que hi ha públic si es baixa el preu de les entrades
són les grans cues formades en la “festa del cine”.
Actualment estem vivint una transformació. Només cal
mirar les pel·lícules projectades durant el que portem
d’any,“Vivir es fácil con los ojos cerrados”, “Caníbal”, “La
Gran Familia Española”, “3 Bodas de más”, “Presentimientos”,
“Un Dios prohibido”, “15 años y un día” i tantes altres,
totes i cada una compartixen quelcom nou, nous aires, per no
parlar del grandíssim èxit de públic de “7 apellidos vascos”.
Ja res tornarà a ser com abans, la realitat és que el mercat ha
canviat. Hem d’apostar pel nostre cine, comptem amb grans
valors, aprofitem-ho. Busquem un lleu raig d’esperança per
a aquest cine nostre, que està en coma i podria despertar.
--
Laura Vergara Alarcón.
31

El cinema actual
Hui parlaré sobre un tema que jo considere
important en l’actualitat: es tracta
del cinema. El cinema ha estat sempre
amb nosaltres, des que nosaltres érem
xicotets, sempre hem anat al cine amb el
nostre pare, la nostra mare, els nostres
avis, els amics...etc. Però aquesta situació,
al menys en el meu cas, ha canviat molt.
L’altre dia vaig anar amb el meu amic Daniel
al cine, a vore la pel·lícula “El senyor
dels anells”, una pel·lícula de la qual
nosaltres som molt fans i de què hem
vist totes les altres parts. La sorpresa va
tindre lloc quan vam comprar l’entrada i
la dona ens va dir el preu,:6,80€ havíem
de pagar cadascú. Era molt car i ens va
fer pensar molt. A més, després ens vam
comprar unes patates i dues botelles
d’aigua, que ens vam costar a cadascú
3€, de manera que, en total, vam gastar
9,80€ , tot això per a veure una pel·lícula.
Aquest tema em fa pensar sobre allò en
què s’ha convertit el cine. Vaig recordar
quan anava amb la meua mare de xicotet
i el màxim que gastàvem era cinc euros,
les sales estaven repletes de gent i, per a
moltes persones, anar al cine es transformava
en una rutina familiar. Desafortunadament
les coses han canviat molt en
estos últims anys, ara tot és molt més car.
En la darrera edició dels premis Goya,
els actors han estat reivindicant que
baixen l’IVA del cine, perquè si no, seguirem
amb les sales buides i no es podrà
recolzar la producció de cinema
espanyol ja que molta gent no va al cinema
perquè no s’ho pot permetre.
M’agradaria que en un temps baixen
els preus del cine i que la gent puga
anar normalment, però mentrestant,
les coses seguiran d’aquesta manera.
--
Sergio Pedone Méndez
1 Bat B
32

El lobo de Wall street
(Martin Scorsese, 2013)
Esta es la historia de Jordan Belfort, insigne
broker de Wall Street, que amasó
una inmensa fortuna de manera fraudulenta
especulando en bolsa y evadiendo
impuestos para terminar en la cárcel. Un
tiempo que aprovechó para escribir una
sincera autobiografía y redimirse como
asesor en charlas sobre negocios. Contado
así podría parecer hasta aburrido. Nada
más lejos de la realidad, pues El lobo...
son tres horas de juerga, drogas, sexo,
acciones preferentes y... enanos. La única
reunión real de negocios que presenciamos
en toda la película trata sobre las
condiciones en las que van a contratar a
unos midgets para lanzarlos como dardos
humanos en plena oficina (¡hecho real!).
Todo contado en primera persona por el
cínico protagonista, un personaje increíble
pero cierto, interpretado con entusiasmo
y brillantez por Leonardo DiCaprio.
La película está repleta de momentos geniales
y divertidos hasta la carcajada. Es
una comedia en estado puro, sin moralinas.
Y esto es uno de sus principales valores:
no se para a reflexionar sobre las
consecuencias de los actos de Belfort y su
pandilla basura. Apenas hay un atisbo de
rectitud personificado en el personaje del
gris agente del FBI que persigue al arrogante
protagonista. Y todo lo demás es
fiesta durante toda la noche y todo el día.
La meticulosidad con la que Belfort nos
describe las distintas clases de prostitutas o
los múltiples estupefacientes que consume
nos fascina y nos repugna a partes iguales.
Y es que su droga preferida, unas pastillas
de origen farmacéutico llamadas qualuds
son las protagonistas de una de las mejores
escenas de la película al provocarles una
parálisis casi total a DiCaprio y a su socio,
el gran -en todos los aspectos- Jonah Hill.
Otra de las estrellas de la función son los
monólogos que se gasta el amigo, llenos
de una egolatría contagiosa, tan demagogos
e hipnóticos como los de cualquier
dictador fascista. El personaje tiene que
vivir estos momentos para sentirse poderoso,
es símbolo de su dominio del mundo
y de los que le rodean. Aquí DiCaprio se
vacía, está en su salsa y se muestra como
el gran actor que es. Y qué decir de la
breve pero intensa aparición del actor de
moda, Matthew McConaughey: sólo sus
diez minutos de gloria donde describe a
la perfección cómo funciona la bolsa elevan
este film a categoría de obra maestra.
La arquitectura narrativa de la película
no es muy compleja: se dedica a recopilar
anécdotas de la vida real de Jordan
Belfort cronológicamente. Pero Martin
Scorsese, el director, es un genio de la
cinemática, de la narración fílmica. Y,
a pesar de sus 70 años, rueda como un
jovenzuelo entusiasmado. Esta es su
enésima colaboración con DiCaprio y,
probablemente, la más brillante superando
con creces a la exitosa Infiltrados.
¿Puntos débiles? Quizás la extenuante sucesión
de historias a cada cual más excesiva
pueda crear cierto hartazgo. Pero es más
probable que te quedes con la boca abierta,
anonadado, ante una panda de horteras
abusando de su salud y malgastando el dinero.
Una gran metáfora de nuestros tiempos
y una película brillante y necesaria.
--
Manolo González
Profesor de latín
33

a
B
1 E
c
34

d
S O
e
35

a
2 E
b
36

c
S O
d
37

F
3 E S O
b
38

c
d
39

c
4 E S O
40

d
E
41

1 pqpi
2 pqpi
42

1 BAT A
1 BAT B
43

1 BAT c
1 BAT d
44

2 BAT d
1 impresión
45

TReble
46

Sobre Internet
L’Internet ja és una realitat que tots nosaltres
sabem, i dic “ja” perquè ho és des
de fa relativament poc de temps. No estic
ací per a parlar de açò, sinó de l’ús de
l’Internet. Tots sabem els avantatges que
ens ha aportat aquesta meravella: informació,
comoditat, facilitats de comunicació...
Però és un arma amb un doble fil, perquè
al mateix temps que ens permet l’esmenat i
mil i una facilitats i meravelles més, té una
part negativa que podria arribar amb facilitat
a superar la positiva al meu parèixer.
Les mateixes xarxes socials que usem
molt tenen la seua part positiva, que és
relacionar-nos amb la gent però també
existeixen perfils falsos de gent per
a aprofitar-se d’altres. Sense anar molt
lluny també podem trobar problemes
en persones properes (o nosaltres mateixos)
de problemes d’estats d’ànim al
vore alguna cosa (que al final no és el
que pareix) que no ens ha agradat vore.
També mencionar l’addicció que tots -i
jo m’identifique tenim amb l’Internet.
Les compres per Internet poden resultar
més barates i còmodes, però
ens podríem fiar d’on no hauríem
de fer-ho i acabar malament parats.
També tenim la pirateria, com oblidar-la!.
La pirateria és un dels problemes més famosos
d’Internet. “Problema? No ho és,
jo descarregue el nou disc del meu grup
de rock favorit i l’escolte” diu la gent, però
no cal oblidar-se tampoc que els artistes,
músics, escriptors... també han de guanyar
diners per a ells i crec que la pàgina
d’on t’ho has descarregat, no tenia pensat
donar-li una paga... No dic que els discs
del teu artista favorit siguen barats o fàcils
de trobar (el mateix amb els llibres),
però és un acte d’honradesa comprar-ho.
L’honradesa segurament està infravalorada
a una societat on els diners (i
per tant, qui en té) manen, però seria
el més políticament acceptable.
També parlar sobre un tema ja esmenat
amb anterioritat i és la informació. Informació
que pot ser una curiositat, informació
per a treballar o qualsevol cosa,
però les notícies les escriuen a la xarxa
persones, i les persones poden mentir.
Potser sabíeu tot açò ja, però no està de
més recordar-ho i conscienciar-nos de
què l’Internet no pot controlar-nos (que
ho està aconseguint) i que hi han molts
perills a la xarxa infinita i sense límits.
--
Mario Millán
47

Els perills de la xarxa
Gaudir de les infinites possibilitats que ens
brinda l’ús de les xarxes socials com ara,
entrar en contacte amb persones d’altres
cultures, parlar amb persones que viuen a
llarga distància, tindre sense moure’ns de
casa tota la informació necessària que vulguem
sobre qualsevol tema, etc. No obstant
això, les xarxes socials no estan exemptes
de riscos i generalment els xiquets i adolescents
són els més propensos a patir-los.
Comentaré sobre una que em crida especialment
l’atenció: és sobre les fotos
que pugen molts adolescents amb mirades,
gestos insinuants i provocatius,
amb l’afany de guanyar popularitat corrent
el risc de ser vistos no sols pels
seus amics, sinó també per enemics
i pederastes. I, a més, moltes vegades
deixant la fràgil autoestima de molts
adolescents pendents d’un M’AGRADA
--
Alfonso Nortes
48

Consequencies de veure
molt la televisio
En aquest article us explicaré els diferents
problemes que pot causar estar veient
per un llarg període de temps la televisió.
Tot el que veus en la televisió (programes,
sèries, etc…) és pura ficció. Molta gent vol
ser policia, bomber, metge i inclús un agent
de l’FBI perquè ho ha vist en els programes
que ells veuen diàriament. Però quan ells
s’adonen que tot és pura ficció i que a la
vida real no passen les mateixes coses que
a les sèries s’emporten una gran decepció.
La televisió fa que tu et gastes diners.
Tot el temps que tu veus la televisió
hi ha anuncis que fan que tu compres
molts productes que tu no necessites.
Veure molt la televisió fa que es canse molt
la vista i és molt perjudicial per als ulls.
L’obesitat és un gran problema del dia a
dia i la televisió té part de la culpa. Passem
molt de temps asseguts mirant la televisió
i així no es cremen calories. Nosaltres
hauríem de fer més esport i eixir més
al carrer per a evitar i eliminar l’obesitat.
A més, hi ha molta gent que s’acostuma a
menjar davant de la televisió, cosa que et
fa que no gaudisques igual del menjar ni
et quedes tan saciat. Però el veritable perill
és la conducta induïda: vec la tele-menge
alguna cosa, normalment poc saludable,
com les crispetes, gusanitos, creïlles o galletetes
que et lleven la fam però t’engreixen.
Diversos estudis indiquen que la gent
que veu molt la televisió no és gens feliç,
Perquè en veure tants famosos i polítics
gastant tants diners en capritxos i viatges
els causa depressió i enveja en veure que
ells no podran tenir tots aquests diners. A
més, en el fons sabem que podríem estar
aprofitant el temps de millor manera, cosa
que repercutix en la nostra insatisfacció.
Encara que veure la televisió molt de
temps siga perjudicial per a la salut, veure
un període moderat no és res dolent, ja
que t’informa de tot el que passa al món
mitjançant les notícies i et pot ensenyar
molt amb els documentals, es tracta de
saber seleccionar. Però tot i així cal eixir
a fer un poc d’esport o passejar, la nostra
salut, física i també psíquica, ho necessita.
--
Enrique Martínez
49

El mòbil, un vici
Hui en dia, al segle XXI, els adolescents
estem enganxats al telèfon mòbil d’una
manera que ja diem que arriba a ser un
vici. Tot adolescent porta el seu mòbil
quasi les 24h, dóna el mateix que estiga a
l’escola, pel carrer, al dentista, tots porten
el mòbil a la butxaca. A l’escola, els professors
arriben fins al punt d’haver de llevarlos
als estudiants perquè no estiguen amb
ells a classe. I jo em pregunte, per què és
una cosa tan necessària ara si abans no
ho era?. Supose que serà perquè gràcies
al mòbil és més fàcil comunicar-se, parlar
amb els amics, amb el nuvi, familiars,
etc…Abans si algú volia parlar amb l’amic
havia d’enviar-li una carta, o directament
anar a la seua casa i dir-li-ho en persona.
Els adolescents no tenien eixa necessitat
de portar el mòbil, òbviament perquè no
existien però eren igual de feliços. Ells tenien
una comunicació més neta i directa,
no es posaven darrere d’una pantalla per
a dir les coses, encara que el mòbil ens
dóna una seguretat per a parlar que no la
tenim quan estem davant una persona. Per
exemple ara quan a un xic li agrada una
50

xiqueta, el més normal és que aquest xic
s’ho diga per WhatsApp, aquesta aplicació
que tothom té i que ens fa enviar-nos
missatges instantanis. Ho fan per aquesta
aplicació perquè és menys vergonyós ferho
a través del mòbil que dir-s’ho a la cara.
Per altre costat el mòbil també influeix en la
parella perquè per exemple causa molta gelosia
i no podem tindre’l apagat perquè això
causa molta desconfiança entre nosaltres.
Per això, el mòbil no ha d’influir tant en
nosaltres ja que en ocasions sentim que
ens vibra quan no és així, per tant utilitzar
tant el mòbil ha provocat aquesta
sensació psicològica. Tampoc la nostra
vida ha de dependre tant d’ aquest aparell
electrònic i hem de deixar-lo de costat,
perquè sinó, en un futur no ens va a
afavorir ja què això provocarà que deixem
de fer altres coses més importants.
--
María Gan Espinosa
Nerea Pamies Avendaño
Erika Trujillo García
1º BAT C
51

Tunel
PQPI REPROGRAFIA
Master Copy Star naix com a necessitat
de motivar i connectar amb l’alumnat
del Programa de Qualificació Professional
Inicial (PQPI) de Reprografia de
l’IES Carrús. El perfil d’aquests alumnes
és de joves entre 15 i 17 anys que corren
risc d’abandonar l’ensenyament reglat ,
normalment desmotivats, incapaços de
reconèixer les seves destreses o habilitats
i avorrits del sistema educatiu tradicional.
Tot i això, tenen molta energia i
capacitats ocultes que gràcies al projecte
han sabut canalitzar i desenvolupar.
La idea sorgeix a partir de plantejar crear
una empresa de reprografia per donar servei
real al nostre centre educatiu, d’esta
manera es desenvolupen tots els continguts
i habilitats de manera funcional i treballant
les seues competències. Per arribar
a aquest projecte els alumnes havien de
realitzar diferents passos fins arribar a la
creació final de la seua empresa, des del
plantejament del nom de l’empresa o un
logotip fins a la distribució de l’espai. A
més han treballat els continguts del curs
a partir del treball cooperatiu, creant i
compartint els coneixements adquirits
a partir de una wiki entre tots i totes.
https://sites.google.com/site/mastercopystar/
Ainhoa, María, Mishell, Cristian, Juan,
Pedro, Rubén, Christian, Brandon, Jonathan,
Juanfran i Adrián han sabut demostrar
que han sigut capaços de crear i
portar endavant la seua empresa. Volem
agrair a tots els i les docents i alumnes
del centre que han vingut a fer-nos encàrrecs
a Master Copy Star ja que gràcies a
ells la nostra empresa el més real possible.
--
Vicent Llopis
52

Ranking dels 5
millors treballs
del taller de tecnoogies
A continuació trobareu els més impressionants
de tots els treballs del taller de
tecnologies fets al centre IES Carrús:
5. Aquesta grua en porta un mecanisme
elèctric capaç de alçar petits objectes. Un
curós artefacte i molt divertit de fabricar.
3. Es l’hora d’anar a la neu, i gràcies
a aquest invent ens podem
transportar d’un lloc a un altre.
2. Aquesta gran obra ens per-
met alçar o baixar la plataforma
per impedir o permetre el pas.
4. Ací en trobem una petita restricció
per part dels alumnes. Aquest mecanisme
alça i baixa un tros de fusta pintat,
sense dubte un gran treball per fer.
1. Ací trobem la gran obra mestra
de l’assignatura: un tricicle teledirigit,
i fet amb materials reutilitzats!
Açò sí es mereix un deu!
53

Article realitzat per:
Francesc Manel Ballester
De la mà de Fabiola,
farem una visita a
l’ Escorxador
54

“LA CUESTIÓN
ES QUEJARSE”
“Los alumnos del bachillerato
artístico del IES Carrús muestran
su queja y lo hacen como saben,
como una manifestación artística”.
Fernando Bañuls
El pasado 4 de abril, la sala La Nau del
CCE L’Escorxador de Elche se convirtió
en una gran celebración del arte en toda
su expresión: baile, danza, performance,
música y literatura se unieron para inaugurar
la exposición de obras plásticas
del alumnado de 2º de Bachillerato Artístico
del IES Carrús que, año tras año,
organiza su Departamento de Dibujo
para mostrar al público el trabajo y la
creatividad de las nuevas generaciones
de artistas ilicitanos que, a pesar de su
juventud, comienzan a pisar fuerte con
energía y, sobre todo, con mucha ilusión.
El visitante ha podido disfrutar durante
un mes de obras de tipo pictórico y
dibujístico, abarcando desde el grafito
hasta el acrílico, pasando por el pastel,
la acuarela, las ceras o los lápices
de colores, pero también de esculturas,
fotografías, estampas digitales, videocreaciones
e, incluso, diseño de moda.
Un año más, nuestros estudiantes han podido
demostrar su gran versatilidad para
expresarse en diferentes campos artísticos,
no sólo a nivel plástico, sino tomando la
iniciativa a la hora de crear coreografías y
dirigir sus performances. Todo ello con la
siempre inestimable colaboración de otros
departamentos del centro, y especialmente
de los profesores Fernando Bañuls (Filosofía),
que introdujo la exposición con
una reflexión escrita sobre la labor del
arte en la sociedad, de Toni Talens (Artes
Gráficas), quien hizo gala de sus incuestionables
dotes escénicas durante su presentación,
de nuestro Dj particular, Moisoul,
Moisés Navarro (Vicedirección), que amenizó
la velada con su selección musical, y
de Paco Bou (excompañero de Dibujo),
que desde la distancia nos regaló una narración
de cosecha propia para la ocasión.
A todos ellos, alumn@ y profesor@s, queremos
agradecer desde el Departamento
de Dibujo el esfuerzo, la colaboración
y la ilusión para abarcar proyectos como
éste, que hacen de nuestro IES Carrús un
instituto dinámico, activo y entrañable.
Y puesto que, como dice Bañuls en su
escrito: “El arte nos reafirma, nos provoca
y nos sacude o nos encandila, pero
lo necesitamos”…, ¡ larga vida al arte!.
--
Inma Rodríguez
55

Com sempre la jornada
cultural ha servit per a
que aprenguem i gaudim
de l’institut d’una altra
manera
65

HI-FI
68

Els cavallers templaris a Elx?
Els cavallers templaris es van
crear a l’any 1119 D.C. i van desaparéixer
en l’any 1314 D.C.
es van crear amb 9 cavallers de França amb
una primera idea, esta idea era la defensa
de tots els pelegrins cristians que anaven
a Jerusalem, després de 10 anys de sols
aquesta idea, els va crear la Santa Seu, i els
templaris prenien fidelitat a la Santa Seu
per a sempre, per això el seu lema era “Non
Nobis, Domine, Non Nobis, Sed Nomini
Tuo Da Gloriam.” el significat del qual
era “No a nosaltres, senyor (Deu o Jesucrist),
no a nosaltres, però al teu nom dóna
glòria.”. També van estar a tot Europa, amb
un gran poder militar, i van formar el primer
“banc” internacional de l’edat mitjana,
en ell podies ingressar un x diners al banc
que hi havia a Espanya, i després recollirlos
en altre banc com a Jerusalem per posar
un exemple, això va fer que quan els
pelegrins tenien un gran camí que fer, no
tenien temor de ser atracats ja que els seus
diners estaven guardats al banc templari.
Ara que ja sabem un poquet, sobre qui eren
els cavallers templaris, comentaré una notícia
que podria ser certa o no, no se sap.
Els cavallers templaris van participar en la
reconquesta d’Espanya contra els musulmans,
a favor de la corona de Aragó, sabem
que Elx va ser reconquerit a l’any 1265 per
Jaume I de Aragó, i on estava la Basílica
de Santa Maria, havien fet un temple l’estil
gòtic, el estil gòtic és igual que les esglésies
que creaven els templaris a tot Europa,
però després de mols anys o millor dit de
molts centenars d’anys, es va crear la Basílica
de Santa Maria (1672 – 1784 ). També
recordaré que diuen que el castell D’Elx
(Altamira) es va construir d’una obra anterior
dels segles XII – XIII. Pot ser abans
o després de la reconquesta, no se sap.
Amb tot això de la Basílica de Santa
Maria i el Castell D’Altamira D’Elx,
vull dir que pot ser que quan es va fer
la reconquesta en 1265 D’Elx, poguera
haver hagut cavallers templaris a Elx,
això us ho deixe pensar, a la vostra opinió
i, si volguéreu investigar, endavant.
--
José Ramon Diez Lapeña
69

El Elche más que un club
Es un lástima que los estudiantes actuales
no conozcan hechos relevantes de nuestra
más reciente Historia. Por ejemplo “La
Transición” política española a la democracia,
o lo que supuso para la ciudad de
Elche, el ascenso a 1ª División de nuestro
Elche Club de Fútbol en 1.959, etc, etc.
En la década de los años 60 el número de
habitantes de la ciudad de Elche creció
muy rápidamente; se produjo la llegada de
un gran aluvión de personas procedentes
de diversas partes de España, sobre todo
de Andalucía, ante el gran
tirón que se experimentó
en el sector del calzado
y de la construcción.
No cabe duda que la propaganda
de un Elche en
1ª División fue la mejor
tarjeta de visita de muchos
representantes de
fábricas de calzado, tanto
en el interior de nuestra
nación, en otros países
del Cono Sur americano
y Centro-América,
que siempre han sido
muy “futboleros” como
Argentina, Brasil, Chile,
Uruguay, Paraguay, etc.,
que seguían muy intensamente
al futbol español,
tanto en prensa escrita
como hablada, y descubrían cómo una
pequeña ciudad competía con los grandes
clubs españoles, a los que ganaba de vez en
cuando. “Hombre –decían- calzado de Elche-
1ª División”. Y este hecho les parecía
simpático y les aumentaban los pedidos, lo
que se tradujo en un rápido crecimiento de
la mano de obra manufacturera en nuestras
fábricas de calzado, y este efecto reclamo,
requirió la construcción de muchos
nuevos edificios, que hicieron que se desarrollara
exponencialmente nuestro barrio
de Carrús. Las 12 primeras temporadas
ininterrumpidas en la División de Honor
de la élite nacional, desde la 1.958-59,
impulsaron el desarrollo socioeconómico
de la ciudad de Elche.
Sin pretender hacer la
historia del Elche C.F,
diré que nació en 1.923
por la petición popular
de crear un equipo que
representara al pueblo
de Elche. Siempre ha tenido
grandes Presidentes
como Esquitino, Martínez
Valero, Diego Quiles,
etc. y mejores futbolistas,
tanto de la cantera
local (Quirant, Lezcano,
Marcial, Asensi, Lico, Esteban,
…) como del fútbol
americano (Romero,
Cardona, Re, Trobbiani,
Rubén Cano, Gomez Voglino,…)
o procedentes
de otras partes de nuestro
país (Iborra, Vavá, Paco Bonet, Nino… ).
Romero -la zurda de oro-, considerado el
mejor futbolista de todos los tiempos, le
marcó al Real Murcia un asombroso gol,
70

tras driblar a cuantos contrarios salían
a su paso, el genio paraguayo se deshizo
también del guardameta y a portería
vacía se arrodilló y remató de cabeza a
gol. Cuentan que en el partido de vuelta
en el campo de La Condomina, lo recibieron
con una invasión de alcachofas,
pepinos y demás productos de la huerta.
Vavá y el atlético Luis Aragonés llegaron
empatados en la tabla de goleadores al último
partido de liga. Cuando estaba a punto
de finalizar el encuentro todo hacía presagiar
que el empate no se desharía, pero
no fue así. Romero realizó una genialidad
driblando a cuantos defensas se le cruzaron,
y a puerta vacía, en lugar de empujar
la pelota, buscó a su compañero Vavá que
no perdonó para lograr el trofeo Pichichi.
Altabix fue una auténtica fiesta y celebró
por todo el alto el éxito de su goleador.
La temporada 1957-58 es clave en la historia
del club. Esquitino no tenía otra obsesión
que ver a su equipo en la categoría más
alta posible, y con esa idea fue a buscar a un
director que dirigiera su orquesta, César
Rodríguez que había sido uno de los mejores
futbolistas que ha tenido el Barcelona.
César, ejerciendo de jugador y entrenador,
lideró a un equipo que anotó la
friolera de 147 goles, llevando el espectáculo
a Altabix y a cuantos campos visitaba.
En la fase de ascenso el Elche no
se achicó, y se deshizo por un parcial de
12-3 del Jerez. Y en la última y decisiva
eliminatoria ante el Mallorca, pese a
perder 1-0 en tierras baleares, golearon
4-2 en casa, logrando el ansiado ascenso.
El cohete franjiverde había aterrizado
en la categoría de plata, pero la ambición
de César, Esquitino y todo el pueblo
de Elche pedía más, otro ascenso.
Como un ciclón volvió a pasar el Elche
por la liga, los partidos se ganaban con
asombrosa facilidad y las goleadas daban
muestra de la calidad del equipo.
Para la historia queda el 19 de abril de 1959,
con una contundente victoria por 0-3 ante
71

el Tenerife, el Elche “por fin” llegaba a la
élite del fútbol español. Navarro, Gómez,
González, Quirant, Riquelme, Rodri, Isidro,
Pahuet, Cardona, César, Outeruelo y
Nito II fue el once que alcanzó la gloria, y
llevó por primera vez en su historia al Elche
C.F. a la Primera División, pasando en
sólo 3 temporadas de 3ª División a 2ª y de
aquí a 1ª, cosa que nunca había ocurrido.
Cuando el autocar que transportaba al
equipo, atravesó Elda, Novelda, Aspe..,
acercándose a nuestra ciudad, todos sus
habitantes salieron a recibirlos, como
antesala del grandísimo recibimiento
que se produjo al llegar a la Plaza del
Ayuntamiento, que superó incluso, al
del año pasado, lo cual es casi imposible.
En el segundo encuentro de liga, Altabix
se iba a estrenar como campo de
Primera División ante el todopoderoso
F.C. Barcelona de los Luis Suárez,
Ramallets, Evaristo y compañía. El conjunto
catalán tuvo el “honor” de ser el
primero de una larga lista de equipos
que sucumbieron en el feudo ilicitano.
En la temporada 1963-64 logró el Elche
la mejor clasificación de su historia. Heriberto
Herrera (después entrenó a la Juventus)
dirigió a un equipo de ensueño, cuyos
nombres todavía suenan en la memoria de
los buenos aficionados: Pazos, Chancho,
Iborra, Quirant, Ramos, Forneris, y en la
delantera el “CLERO”: Cardona, Lezcano,
Eulogio, Romero y Oviedo. Equipos de la
talla del Real Madrid, Español, Valencia,
Atlético de Madrid, Zaragoza o Sevilla
claudicaron en Altabix. En el ecuador del
campeonato, el Elche se encontraba pugnando
por el título de liga con el F.C. Barcelona,
pero unos malos resultados en el
tramo final le relegaron al quinto puesto.
En la temporada 1.968-69 Roque
Gastón Máspoli llevó al Elche a la final
de Copa frente al Atlético de Bilbao, tras
eliminar a la Real Sociedad. La ciudad de
Elche se quedó vacía con varios trenes que
llevaron a millares de ilicitanos al estadio
Santiago Bernabéu. Se me saltan las lágrimas
de emoción al recordar -estuve allí- a
las 120.000 personas de ambas aficiones
que compitieron animando a sus equipos
en un gran ambiente de deportividad. En
el primer tiempo nuestro Elche hizo callar
a las gargantas de los leones de San Mamés
con un fútbol espectacular. En la 2ª parte
el Elche cedió en su empuje ya que hacía
4 días que se había vaciado para eliminar
a la Real. Perdimos 1-0 pero dejamos
nuestro pabellón en lo más alto: nunca un
equipo de pueblo había llegado a la final.
El equipo que jugó el partido más importante
de la historia del club y que consiguió
la hazaña de conseguir el subcampeonato
de Copa fue: Araquistain, Iborra,
Lezcano, González, Llompart, Ballester,
Serena, Curro, Vavá, Casco y Asensi.
El Elche que siempre tenía que ir vendiendo
al Barcelona, Español, Real Madrid,
Atlético de Madrid, a sus mejores
jugadores para equilibrar su modesta
economía, construyó el Estadio “Martínez
Valero” que se inauguró en 1976
y que es uno de los mejores Estadios de
Europa para 35.000 espectadores que
fue sede del Mundial “España 82”, y que
en un partido Elche-Cádiz albergó hasta
65.000 personas que no pudieron celebrar
otro ascenso del Elche. Este dramático
acontecimiento ocurrió en la temporada
1.980-81 y apartó, por culpa de semejante
disgusto, a varios miles de aficionados.
Y tras varios ascensos y descensos, que suman
19 años en la élite del fútbol español
(incluido el del año pasado) llegamos a la
actualidad, después de esperar 24 años el
Elche C.F.,- que es más que un club para
los ilicitanos-, retorna a Primera División
en la temporada 2012-13. Era un 18 de
72

Mayo de 2013 cuando, de nuevo, el equipo
franjiverde logra ascender a la máxima
categoría en Almería sin necesidad de tener
que disputar el encuentro. El equipo
dirigido por Fran Escribá fue el líder incontestable
desde la primera a la última
jornada, consiguiendo el ascenso holgadamente
a falta de disputarse cuatro jornadas.
Además, este Elche será recordado,
no solo por su claro dominio sobre sus
rivales durante toda la temporada, sino,
por batir numerosos récords históricos
del club y de la categoría de plata en su
camino triunfal hacia la Primera División.
Ahora sólo falta que el “Aromas ilicitanos”
(que debería convertirse en el Himno
de Elche) se siga cantando el año que
viene por esas maravillosas 25.000 voces,
que domingo tras domingo, recuerdan
que Elche es la ciudad del Misteri, de la
Dama y de las palmeras. ¡Mucho Elche!
(*) Francisco Vives Rodríguez, profesor
del IES Carrús- ELX
73

74
PHANTOM

Adivinanzas
1. Jorgito viene de jugar con sus
amigos del colegio un partido
de jóquey a su casa. Su casa está
en un octavo piso. Hay un asesino
esperándole en el tercer piso,
sin embargo, llega sano y salvo a
casa. ¿Cómo? Y ¿Por qué el asesino
le esperaba en el tercer piso?
2. Viaja un coche negro por la
calzada, las farolas están apagadas,
las luces del coche también y
no viene ninguna luz de las casas
de alrededor, sin embargo cuando
se le cruza un gato negro el
conductor frena y no lo atropella.
¿Cómo ha conseguido verlo?
3. Vamos a suponer que has muerto
y llegas al lugar entre el cielo y el infierno,
hay dos caminos exactamente
iguales. Un guardia vigila al lado
de una placa en la cual pone: En este
lugar dos guardias vigilan cambiando
de turno, ambos guardias son
iguales pero uno viene del infierno
y siempre miente y otro del cielo
que siempre dice la verdad. ¿Qué
les he de preguntar para ir al cielo?
4. Una cosa que dirige el mundo
sin perro y sin muchacho, y
si alguna vez pierdo el tino no
me digas que estoy borracho,
que jamás caté el vino. ¿Qué soy?
Soluciones:
1. Jorgito llega a su casa sano y salvo porque el asesino
le esperaba en el tercer piso ya que Jorgito no llegaba
al botón del octavo piso así que tocaba en el tercero y
lo demás lo subía andando, pero, como hoy venía de
un partido de jóquey, con el stick alcanza al botón.
2. Era de día.
3. ¿De dónde vienes?
4. El reloj.
75

Chistes
-Hola ¿Hablo con el hospital infantil?
-Ti, ¿Qué le lele?
-Doctor, doctor, ¿Cuánto me queda de
vida?
-Diez
-¿Diez qué?
-Nueve, ocho…
Aparece una cigüeña volando con un
pañuelo atado al pico, en el pañuelo hay
un señor mayor de unos cincuenta años
con un pañal. Este levanta la cabeza y le
dice a la cigüeña:
-Admítelo, nos hemos perdido.
Un vampiro a otro que está cubierto de
sangre:
-¿De donde has sacado toda esa sangre?
Yo tambien quiero.
-¿Ves esa pared de allí?
-Sí .
-Yo no la ví.
-María, María, me han tocado cien mil
euros en la lotería.
-Pero me seguirás queriendo¿no?
- Sí pero te echaré mucho de menos.
-¿Cómo se llama ese bar?
-¿Cuál?
-¿Y ese otro?
Ayer fallecieron 4 leperos, 2 en un asesinato
y otros 2 en la reconstrución de los
hechos.
Entra uno en una farmacia:
-¿Tiene algo para la tos?
-Visva porub.
-¡Viva!
--
Francesc Manel Ballester
76

Horóscopos
Aries. 20/03-19/04
Lluites pel que t’importa fins al final, tens
coratge i fortalesa encara que intenten
impedir-te les coses. El teu és un signe de
foc, passional, impetuós, valent, nerviós...
Et costa creure cegament en les persones,
han de demostrar-ho. Les paraules se les
porta el vent. Eres impulsiu i també capritxós
moltes vegades. Pots arribar a gastar
massa en capritxos i sense pensar-ho dues
vegades. Pocs et trobaran reflexionant en
un cantó i només sobre els misteris de la
vida. A tu, no. Vas donant bots pel món.
Capricorni. 22/10-19/01
Tens dots de comandament, però ho fas
subtilment. No creus en el que no veus i
tampoc repetixes les coses més de dues vegades.
Realista, tens zero tolerància davant
dels grans errors. Saps que si s’equivoquen
una, ho faran més vegades i que és millor
tallar d’arrel. Eres impacient, i molt orgullós,
i això és bo. Fas les coses ja i ningú
es passa amb tu, eres respectable amb el
Zodíac. Una discussió amb un Capricorni
probablement no acabe bé, perquè
no para fins a fer-te entendre que té raó.
Balança. 23/09-22/10
Ningú ha de desestimar la teua capacitat
de seduir. Alguns ho faran, però si estan
en les teues xarxes pocs escapen. T’agrada
complaure a la resta però esperes el mateix
dels altres. Que es porten amb tu com tu
ho faries amb ells tens valor i li tires coratge
a tot, a pesar que a vegades pugues patir,
si quelcom et fa mal l’envies a la merda.
Ho saps. Ho saps, quan baralles amb algú
no t’agraden les escenetes en públic. Preferixes
que tot es calme i ací, ATAQUES.
Escorpí. 23/10-21/11
Eres extremadament impulsiu i et mous
per instints. Eres passional i et llances
a l’abisme moltes vegades sense frens.
Un escorpí actua sempre en funció del
que sent, la caga molt però prompte o
tard, més tard que enjorn, aprén d’això.
Eres un signe d’aigua, però turbulent, de
ment nerviosa i una potència instintiva
fora del normal. Inquiet i controlador.
Ets fort i encara que no sàpigues a vegades
el que vols, sí saps el que NO vols.
77

Taure. 20/04-20/05
Per a seduir-te només cal donar-te seguretat
però sense ofegar-te, tems les exigències
afectives però també les busques.
L’amor és molt important en la teua vida.
Eres possessiu i gelós. No t’afanyes a triar
a algú en la teua vida. pots ser egoista
moltes vegades però eres lleial i diràs
tot a la cara quasi sempre. Si el teu costat
fosc es mostra no oblides cap ofensa.
La teua memòria és excel·lent (per al
que vols) per això mateix eres rancuniós.
Bessons. 21/05-20/06
Eres suspicaç, i això és bo, saps persuadir,
convéncer i portar al teu terreny a qui vulgues
i com ho saps, ho fas. T’encanta barallar-te,
però no amb violència, utilitzes el
sarcasme i les indirectes per a fer plorar a
algú. No acaces, hi ha molts més signes on
triar així que no esperes que vaja darrere
de tu per molt de temps si no li fas cas.
Tens canvis d’humor massa extremistes.
Pots ser superfeliç un minut i com algú
gose desestabilitzar-te ser una escurçó.
Sagitari. 22/11-21/12
El teu signe és un signe que té molta sort
en la vida. És així, pots tindre ratxes roïnes
però creu-t’ho, t’anirà tot bé. T’avorrixes
amb molta facilitat. Si algú vol estar amb tu
necessites que et transmeta emoció i moltes
inquietuds. No repetixes, experimentes; tu
no et lligues, voles. Tu no et compliques, si
no t’agrada el que hi ha només dius ADÉU!
Aquari. 20/01-17/02
Et negues a romandre aïllat, eres innovador
i independent, però no suportes
la soledat. En l’amor, analitzes molt els
teus sentiments. Prediques la unió lliure
però, paradoxalment, pots ser fidel.
Tens fòbia a la rutina. No sols arribar a
temps mai i et molesta molt que et supervisen
i et diguen com fer les coses.
78

Peixos. 18/02-19/03
Per a seduir-te cal ser misteriós, pacient.
La persona que et seduïsca ha de fer-se
indispensable per a tu. Tot el món ho sap,
pareix que flotes sense cap direcció però
en realitat sempre estàs subjecte a quelcom,
encara que presumisques de lliure.
Càncer. 21/06-22/07
T’inundes d’aigua, la teua vida és arrossegada
a les profunditats, et recuperes, comences
novament. Sis hores després passa
el mateix. És un signe del Zodíac a què li
agrada deixar empremta. Marca les seues
relacions i tens bones idees però a vega-
des el que pots arribar a aconseguir només
es queda en un pensament. Només fes-ho.
Deixa les teues pors a un costat i fes el que
de veritat tens en la ment des de fa temps.
Arrisca per tu. Aposta, llança’t i no penses.
Virgo. 23/08-22/09
En l’amor eres desconfiat. A vegades necessites
esclatar perquè si no emmagatzemes
rancors. Tens por dels instints.
Eres racional, de vegades tu mateix et
preguntes: sóc massa maniàtic, net, or-
denat i classificat? La reposta és sí, a la
teua manera sí. Eres desconfiat i exigent,
i això és bo, ningú podrà ni voldrà
trair-te perquè acabaràs per saber- ho.
Saps fer només les coses, a més saps que
perquè isquen bé és millor fer-les així.
Leo. 23/07-22/08
Eres conscient de l’energia massiva que
desprens, i de què els altres es queden absorts
amb la teua presència. Tens un gran
poder. Per a seduir-te, no han de defraudar
la teua confiança, la teua lleialtat, i
mai ser-te infidel, mai ho perdonaries. En
l’amor, eres exigent, demanes molt però
també, dónes el mateix. Amb tu l’amor
és apassionat. El pitjor, eixa gelosia...
Eres un signe de foc, un foc que crema
permanentment i no vol apagar-se. Orgullós,
qui entra en el teu terreny, entra
amb les teues normes. A vegades comets
el mateix error perquè no et vas mentalitzar
a acabar-ho de veritat. Si et mentalitzes
que s’obliden de tu per sempre.
79